A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja, 2 de juliol del 2023.
Avui el suplement, tertúlia de diumenge,
amb la Núria Urriols del diari Ara,
el Marc Bolins, advocat penalista, l'Anna Pardo de Vera de Público,
l'Oriol Marc del Nació Digital,
també acompanyats del Jhon Sindreu i el Toni Rodon a la setmana tràgica.
Avui parlant de la guerra de les hamburgueses,
McDonald's contra Burger King.
En un matí on el suplement coneixerem la història
de la Josefin i la Kendall,
dues dones trans que han practicat esport tota la seva vida,
el ciclisme i el bàsquet,
però que per un buit legal no han pogut fer de manera professional.
Coneixerem la seva història avui a quarts d'onze del matí,
a les 11 llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
les converses del Roger Mas i el David Carabé.
El demà ho deixo, arguments universals amb la Marta Ferrer,
i a les 12, el dominical.
Estic avançant ràpidament cap a l'Ajuntament de Barcelona.
Però què està fent, senyor Trias?
La manera com els comuns i els socialistes i el Cirera...
El Cirera, sí.
A les 12, el dominical, el suplement.
Bon dia als que us estan despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
De seguida arriba el Joan Anton Català
i de seguida arriba l'ofici d'educar.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb el ressò de les manifestacions de l'Urgull Gall
i de suport al col·lectiu LGTBI+.
A Barcelona, la iminència de les eleccions generals
ha marcat la marxa.
Milers de persones es van manifestar o van fer
entre la plaça Universitat i la plaça de Sant Jaume,
on van llegir un manifest calerta
del retrocés en els drets del col·lectiu
davant de l'emergència de l'extrema dreta.
Assistim a l'ascens de l'extrema dreta
i al retrocés en els drets conquerits
a països com Hongria, Polònia, Estats Units o Itàlia.
El nostre país no és una excepció
i l'extrema dreta contamina el debat públic,
determina governs
i estira les suposades esquerres cap al seu cantor.
A Madrid, la manifestació de l'Urgull
va ser una de les més massives que recorden.
Centenars de milers de persones
van omplir el centre de la capital espanyola a menys d'un mes.
De les generals, com dèiem, i el crit va ser unànim.
Ni un pas enrere davant del temor
que l'extrema dreta arribi a la Montcloa
ho va seguir l'Albert Prat.
En el mateix moment que diversos ajuntaments
governats pel Partit Popular i Vox
estan despenjant la bandera del col·lectiu LGTBI+,
els organitzadors de l'Urgull feien aquesta crida
a les portes de les eleccions.
Que toda la sociedad, el 23-J, salga a la calle también.
Que salgamos para celebrar un gobierno de progreso.
No un gobierno que nos aniquile,
que vuelva nuestra sociedad gris y en blanco y negro.
I és que pels manifestants
la preocupació pel que passi després del 23-J
i fins a quin punt l'extrema dreta pugui condicionar
el proper inquili a la Montcloa
va marcar una de les edicions més multitudinàries que recorden.
Gràcies, Albert, almenys 322 persones
han estat detingudes aquesta nit a França.
Això, segons un informe que encara és provisional
del Ministeri de l'Interior.
El govern francès manté mobilitzats 45.000 agents
després del funeral del jove Naël ahir.
La crisi continua fins al punt que el president Emmanuel Macron
ha decidit ajornar una visita a Alemanya
que tenia prevista per avui diumenge.
Parlem ara del president del govern espanyol de Pedro Sánchez,
que ha anunciat l'enviament a Ucraïna de quadra, tanks, leopards, més,
i vehicles blindats de transport de tropes.
L'anunci l'ha fet al costat del president ucrainès
Volodimir Zelenski, amb qui es va reunir ahir a Kiev.
Sánchez s'ha mostrat partidari d'obrir negociacions aquest any mateix
perquè Ucraïna pugui accedir a la Unió Europea.
No oblidem que l'expiració europea del poble ucrainès
va ser una de les excuses que va desencadenar la reacció russa
i el seu torn, la invasió.
Era just fer honor a aquesta aspiració
garantint-vos l'estatut de candidat a la Unió Europea.
Ningú s'ho mereix més que vosaltres, que a Ucraïna.
El cap del govern espanyol també anunciava ahir
un nou paquet d'ajuda per a Ucraïna de 55 milions d'euros.
I 25.000 persones han ballat el canet rock
amb bandes com 31Fam, Triquell, Pupiles, Staihomes i els Tietes.
Aquest any el festival ha volgut fer bandera de la diversitat.
Ho ha seguit en Marruïd.
Diversitat musical però també social.
Els músics han llegit un comunicat reivindicatiu contra el feixisme
arran de l'ouge de l'ultradreta a l'estat espanyol.
Així ho han fet Triquell, Su i els Tietes.
A la merda el feixisme!
A la merda el feixisme! Foc de...!
Ni un puto pas enrere a la lluita a l'HGTBIQ+.
Les sexualitats i la identitat sexual són diverses
i desitjo que cada cop els esonaris estiguin més plens
de gent del col·lectiu.
Fisca les bolleres, joder!
Contra el feixisme! Solidaritat! Empatia!
Diversitat, cooperació i llibertat!
Aquest any el canet rock ha donat un pes important
a les músiques urbanes amb el trapetón dels tietes
o la mescla fluïda d'estils de 31Fam
que han aixecat passions al pla dansala.
Però el festival també ha estat un lloc per a la descoberta
de bandes com els menorquins Pel de Gall,
amb un so pròxim al powerpop i els himnes de Coldplay.
Joan Dauzà ha posat l'accent narratiu,
ha triat el seu repertori més festiu que ell mateix
ha definit com entre Sergio Dalma i Ocas Graces,
amb cançons com Tota anirà bé, La gran eufòria o Queda't aquí,
que ha servit per aixecar el ritme després d'arrencar
com hauria escollit com ha vist,
i que de fet ha cantat el públic gairebé a capela.
Triquell ha aconseguit avançar l'arribada habitual del públic
demostrant la seva versatilitat amb estils que van del house
a un so pròxim amb Duran Duran,
o al hip-hop amb un frasseig revivíssim
i ha fet un concert impecable,
però que amb només mitja hora de durada s'ha fet curt.
Ha estat l'arrencada de 12 hores de música
que ha tancat la banda de Calafell Bus
o han sortit al sol.
Aquí, un apunt més de l'àmbit cultural Emma Villarresau,
estrena l'Alice Simon,
ho ha fet al Teatre Romea de Barcelona.
L'actriu es transforma en una monologuista d'èxit
que fora dels escenaris
ha de tenir cura de la seva mare cada vegada més malalta.
L'obra, escrita i dirigida per Sergi Belbel,
es pot veure fins a finals d'aquest mes de juliol.
Pel que fa a l'actualitat esportiva,
Adam Yates de l'Emirates és el primer líder del Tour de França.
S'ha imposat en la primera etapa d'aquesta edició
davant del seu germà de Simon Yates i de Tadej Pogacar.
Enric Mas, que és el cap de files de Movistar,
ha caigut i ha abandonat la ronda francesa
a causa d'una fractura a l'escapula dreta.
També ha abandonat Richard Carapaz,
que era un dels favorits a la victòria.
En fórmula 1, victòria per a Max Verstappen,
en la cursa a l'esprint del Gran Premi d'Àustria.
Sergio Pérez ha estat segon i Carlos Heinz, tercer.
Avui diumenge i a partir de les 3 de la tarda
la cursa tradicional.
Cesc Fàbregas ha anunciat que es retira
després de 21 anys com a professional.
Cesc, que té ara 36 anys, va jugar al Barça del 2011 al 2014.
Ara serà l'entrenador del filial del Como,
l'equip italià on ha acabat la seva carrera com a futbolista.
I avui diumenge es juga a la fase final de la Golden Cat.
Itàlia i Portugal jugaran la final,
mentre que Catalunya i França es disputaran
el tercer i el quart lloc.
I acabem, com sempre, amb la previsió del temps.
Avui el dia començarà serè i suau pel que fa a la temperatura,
si bé ens diuen que estarà mig ennoblat al Pirineu
i també en alguns trams de la costa.
Entre el Baix Llobregat i la Selva, a la Façana Costanera,
hi pot haver ruixats intermitents aquest matí
i també al Pirineu i al Prepirineu, però en aquest cas a la tarda.
Agressions físiques contra el col·lectiu LGTBI
han augmentat un 20% aquest matí.
Un protocol contra la LGTBI fòbia
després de l'agressió homòfoba que hi ha hagut al metro.
Jo no puc entendre que dones que han lluitat per la igualtat
de les dones no puguin entendre que les dones trans
tenen inclús menys dret que les dones fiscs.
Què passa aquí?
Tot va a veure el temps amb uns màrgies molt preocupants.
Actuar contra la LGTBI fòbia és un deure social.
Catalunya Ràdio amb el col·lectiu LGTBIQ i més.
Aquesta setmana ens mullem amb orgull.
Aquest agost gaudeix amb el festival Arts d'Estiu i el Periòdico
dels millors concerts al costat del mar.
Luz Casal, de Tietz i els Amics de les Arts,
Carlo Rivera, Ara Malikian, Rosario, Los Secretos,
Víctor Manuel i molts més.
Arts d'Estiu a Pineda de Mar,
concerts, platja, gastronomia, moda i diversió.
Entrades a artsdestiu.com.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, l'ofici d'educar.
Elisabet Pedrosa, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa. Tot a punt, ens hi posem.
Som-hi.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Una parella oberta o poliamorosa
o amb el model de no monogàmies que sigui
hauria de poder ser compatible amb la criança.
No hauria de suposar cap mena de problema.
Però sovint ja és molt difícil
que sigui compatible una relació monògama amb la criança,
perquè no tenim gaire temps
per cuidar les nostres relacions interpersonals
en un món que fa molt difícil maternar i paternar.
Per tant, quan sovint ens trobem en parelles
que estan en relacions no monògames,
doncs hi ha d'haver una molt bona organització
per poder cuidar tots els vincles.
També és cert que les no monogàmies
aposten per molts tipus de vincles,
no només pel tipus de vincle entès des de la monogàmia,
en què hi ha convivència, fills i moltes i moltes hores.
Aquesta és la mirada diferent de les no monogàmies,
que incorpora diferents maneres de vincular-nos amb la gent.
Però sovint ja és molt complicat
m'apaternar i cuidar la relació amorosa monògama.
Llavors, la societat, que és mononorma,
encara fa més complicat cuidar els vincles no monògames.
Titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi...
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit la trapeta de parella Elena Crespi.
Segons una enquesta del FISA, el 41,4% dels espanyols
considera que els membres d'una parella
poden acordar tenir relacions sexuals amb altres persones
fora de la parella, sense que hi hagi vincle sentimental.
I el 47,4% creu que una persona pot mantenir dues
o més relacions efectius sexuals alhora.
Noves formes de relacions i tenir fills i filles
és compatible, per parlar-ne ens acompanyen.
Núria Jorba, psicòloga clínica, sexòloga, trapeuta
i autora del llibre Parejas imperfectas y felices.
La psicòloga i sexòloga Marina Castro
i també la psicòloga i sexòloga Elena Crespi.
I acabarem amb com educo amb la psicòloga Lara Terrades.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
Molts dels conflictes que detectuen algunes parelles
s'accentuen després de la paternitat.
Núria Jorba.
Avui, a l'ofici d'educar, noves formes de relació
com la parella oberta i fills són compatibles.
Aquesta és la pregunta que ens fem,
explica la psicòloga clínica i sexòloga Núria Jorba
al llibre Parejas imperfectas y felices
Les coses habituals són les infidelitats,
el plantejament de nous formats de parella,
sobretot la parella oberta,
el conflicte per projectes vitals diferents
o les discussions per la definició de ròls dins de la relació
i afageix, hem passat de la parella de tota la vida
a poder triar entre multitud d'opcions.
Les parelles estables obertes estan en auge.
La dificultat resideix en que moltes parelles trien aquest format
després de descartar les altres opcions,
per desig.
Benvingudes, Núria, Marina,
com expliqueu aquest canvi de tendència?
Núria?
Bon dia.
A veure, jo crec que el canvi de tendència està
perquè se'ns ha obert una gran possibilitat de triar,
és a dir, en tots els àmbits,
en roba, en alimentació i també perquè no en relacions.
El problema que jo veig és que se'ns ha obert
moltes opcions de tria, un bufet lliure fantàstic,
i s'ha de pensar que ens guiïn a com triar.
Llavors, estem una mica perduts de què volem,
què no volem, com ho volem i de quina manera ho gestionem.
I això és el que ens trobem, sobretot, als terapeutes de parella.
Marina, la diversitat de parelles, d'aquestes noves formes,
ha arribat a la teva consulta?
Quines dificultats et plantegen?
Sí, fa temps que n'ha arribat.
El que passa és que les dificultats que plantegen,
sovint hi ha una part que són generalitzades
i és que hem ampliat la quantitat,
però la qualitat ens n'hem oblidat a vegades.
Que és que les parelles s'han de mantenir.
Llavors hi ha la sensació una mica de com que això no acaba d'anar bé,
posem més a veure si en més millora.
I dius, bueno, en més pot millorar,
però és una miqueta igual.
Abans era com, no estem bé com a parella, tinguem un fill,
i ara hem trobat que no estem bé com a parella, obrim la relació.
I dic, no, no, no. Es pot obrir una relació? I tant que sí.
Però s'ha d'estar bé com a parella,
perquè si no el que fas és augmentar les complicacions.
És com tenir un fill, sí, però si estàs en crisi amb la teva parella,
potser no és el millor moment per fer-ho.
Una miqueta el que deia la Núria,
és a dir, ara ens plantegem coses
que simplement perquè les coneguem i estan sobre la taula,
per tant ens podem arribar a pensar que poden haver-hi alternatives.
Abans la gent ni es pensava que podria haver-hi una alternativa.
Conec algú, em caso, tinc fills,
i per a tota la vida.
Clar, el per a tota la vida...
A veure, hi ha una cosa que...
La pregunta que jo us faria les dues és així, en confiança,
¿alguna vegada heu pensat que després de portar temps,
no sé quant temps porteu amb les vostres respectives parelles,
obrir la parella seria una opció?
És a dir, l'avorriment, les rutines,
és a dir, diríem que seria lògic, no?,
en algun moment haver pensat això?
Jo ho plantejo, no? Sempre que dic...
Obrir la relació és algo que pot ser fantàstic,
però has dit algo molt interessant,
que és quan volem afegir algo positiu,
és a dir, ostres, doncs ja estem molt assentats,
ja portem molts anys de relació,
volem aquella xispa, no?,
perquè genera una novetat en la relació fantàstic.
El problema que ens trobem és que, com deia la Marina,
és per solucionar coses que no tens a la teva pròpia relació,
que en aquest cas serà un fracàs.
Llavors, jo sempre dic, és per desig o és per necessitat?
Per resoldre alguna cosa.
Si és necessitat, anirem al fracàs,
per això tan poques relacions obertes diuen que funcionen,
perquè es fan des de la carencia, no des del desig.
Si és així, m'ho plantejo, i al cap dels anys, per què no?
Sempre que estigui molt ben gestionat, molt ben parlat,
que això són les eines que no tenim.
Marina, com podem saber, la meva parella,
si és un desig o és una solució que no estem bé?
Quines preguntes ens hem de fer?
A vegades és de dir com estem com a parella,
de revisar una mica, com fer un ITO bé.
Una parella ha de ser un dels teus millors amics.
Com estem a nivell d'amistat?
Com estem a nivell d'amor, ens sentim connectats, estimats?
Com està la nostra sexualitat? Com funcionem com a equip?
Llavors, és a dir, mirem aquestes, tot està provat.
De 0 a 10 puntuaríem tot cap amunt,
o hi ha alguna cosa que no.
I per l'altre cosa també ens hem de plantejar
què és el que volem obrir i què no.
Perquè obrir una relació de parella sigui...
obrir la part efectiva, la part sexual,
perquè al final l'amistat ja la tenim oberta.
Fa molts anys que la gent està en parella i alhora té amics.
O la gent fa equip per la criança amb la seva parella,
però alhora resulta que té un negoci amb una altra persona,
o un projecte, o una afició.
Per tant, les altres potes ja les tenim obertes.
El que passa és que sí que tenim una dinàmica i una consciència
que hem de mantenir les amistats,
que hem dedicat temps a tothom,
que tota relació s'ha de cuidar,
que si jo fa una responsabilitat després l'he d'assumir,
he d'avaluar bé si la puc portar.
Llavors, l'amant i l'amor és una miqueta de si la volem obrir,
ho volem obrir perquè estem sospesos,
o la volem obrir perquè estem bé i això ens portarà extra.
És el que deia, no?
Una mica més, és a dir, si algo ens ha de portar un plus,
no ha de tapar un forat.
Sí. La cosa anirà malament.
I si un de la parella vol i l'altre no vol, què fem?
Clar, jo aquí el que sempre dic
és que són projectes diferents i incompatibles.
Jo poso la comparativa, un bon tant ni fills i l'altre no.
És una mica el mateix, volem unes necessitats diferents,
i això m'ho trobo molt a consulta,
que venen a convèncer l'altre o l'altre accepta obrir la relació
perquè no vol perdre a la parella, no?
Però acaba amb tot el carinyo sent un desastre,
en el que és una incompatibilitat de base
de forma d'entendre la relació.
Llavors, jo aquí faig molta consciència,
treballo molt el que vols tu, què vol l'altre,
i acceptar que hi ha vegades que lluitar és dir fins aquí.
I la pregunta que avui ens fem és,
tot això que estem dient, que és obrir la parella
o buscar altres formes de relació emocional,
i fills, això és compatible? Què en penseu?
És la mateixa pregunta que dir.
Tenir amics i fills és compatible?
Sí, no? Ara ens haurem d'organitzar bé, no?
És una mica el mateix punt, no?, de dir.
Ei, és compatible tenir vàries parelles i fills?
Sí, però també ens haurem d'organitzar molt bé,
en aquest sentit, no?
És compatible tenir vàries parelles i fills?
Això és una afirmació contundent.
És compatible tenir vàries amics i fills?
Jo diria, depèn. Vinga.
Perquè ho poso en molt condicional,
depèn de com la parella gestiona.
Perquè hi ha moltes vegades, i és cert,
estem en una societat d'hiperestimulació i per producció,
i jo mateixa no arribo a tot, és que no arribo.
Llavors penso, com afegeixo, no?,
és a dir, ja em costa cuidar les amistats,
ja em costa arribar a tot,
com afegeixo el tema d'un altre vincle
si potser el meu ja el tinc una mica descuidat,
o el tenim normalment si convivim en el dia a dia,
i això fa que el descuidem, perquè el veiem molt,
això sempre ens passa a tots.
Llavors, de què poso el depèn?
De la consciència de saber cuidar, de la capacitat dels acords,
de la distribució de les tasques i de la gestió dels fills,
perquè si hi ha una bona distribució,
potser sí que tenim aquell espai,
llavors diria un depèn de si hi ha una bona organització,
una bona distribució i una bona consciència,
si obrim aquesta part amb com ho gestionem i què expliquem als fills,
què no expliquem i què passa aquí.
Aquesta és la segona pregunta.
S'explica als fills i com se'ls hi explica?
A veure, què ens proposeu?
Marina?
Aquí hi ha gent que ho explica des que són ben petits,
però hi ha gent que ja ho ha gestionat amb les famílies,
que ja ho ha gestionat amb els amics,
que és públic en aquest sentit,
cosa que hem de pensar que la majoria de parelles obertes,
que són amoroses swingers,
estan dintre de l'armari.
O sigui, què vol dir?
Que la gent de l'entorn habitualment no ho sap.
Es porta una doble vida.
Per tant, és clar, és un moment de...
o surts de l'armari des del principi
o esperes que els nens siguin grans,
suficientment grans perquè puguin entendre la situació
i mantenir el secret
que tu segueixes de dintre de l'armari, de les monogàmies.
De l'armari de les monogàmies.
Núria?
Jo el que penso aquí i diu algo molt interessant,
la primera pregunta no és si ho expliquem als fills o no,
sinó que a la parella crec que el que s'ha de plantejar
és o volem obrir davant de l'entorn i del món
o volem com a algú íntim i nostre,
perquè no cal explicar-ho,
si no volem no és una necessitat.
I també després...
Però clar, si no s'explica té alguna cosa de clandestí, no?
Clar, és com dir també...
I de desuner cap als fills? No sé, pregunto, eh?
No té per què, perquè jo sempre dic...
Expliquem quina postura sexual fem o expliquem
quantes vegades a la setmana els fills,
que també a vegades estem en una societat de la hipernaturalitat,
que jo dic, bueno, sí,
una cosa és naturalitzar-ho i l'altra haver-ho de compartir tot.
Llavors, si la parella sent còmode des de la naturalitat,
és a dir, és algo íntim nostre, fantàstic.
Si és més un... No, no, és que jo ho vull expressar,
perquè és una forma de viure meva i la vull compartir.
Fantàstic, també.
El tema és que, si ho compartim amb els fills,
ho hem de compartir amb l'entorn i saber com gestionar-ho,
perquè portarà una sèrie de conseqüències,
perquè a dia d'avui encara hi ha moltes reticències en aquest món.
Avui, a l'ofici d'educar,
formes de relació com la parella oberta i fills són compatibles?
M'agrada la família que m'ha tocat.
Algunes parelles
substitueixen la relació de parella per la relació de família,
en lloc que totes dues puguin coexistir.
Núria Jorba.
L'Helena Crespi, psicòloga, sexòloga i tarpeuta de parella,
autora de Sortida Mar,
ens explica com dir als fills que tenim una relació poliamorosa.
Explicar a la canalla que tenim relacions no monògames
no hauria de ser gaire complicat,
perquè, precisament com que la canalla des de petits
encara no tenen el judici de la mononorme,
segurament són més capaços d'entendre-ho.
El que passa és que com que la societat,
els referents que construïm al voltant de les relacions sexofectives,
sempre agiren al voltant de la monogàmia,
a mesura que es van fent grans,
i al veure que al seu voltant tothom oficialment és monògam,
llavors potser els hi pot estranyar,
però realment s'hauria de plantejar amb total normalitat,
però entenc que ara mateix és molt complicat
pel judici social de les no monogàmies
i perquè encara tenim el que anomenem
la no monogàmia fòbia interioritzada,
on pensem que si expliquem a la nostra canalla que no som monògams,
potser es pensaran que som una espècie de persones pervertides,
quan no té res a veure.
Però això pesa molt de guta que ens han educat en aquesta mononorme.
Però realment, la canalla ho entendria fàcilment,
és tot l'aprenentatge social el que fa que després
no ho vegin tan normal.
Li hem preguntat també a l'Helena Crespis,
i té la impressió que al seu entorn cada vegada hi ha més diversitat
o obertura en les relacions de parella,
també quan hi ha fills, i per què creu que passa?
Sí que és cert que en l'entorn cada vegada hi ha més parelles
que decideixen anar un pas més enllà de la monogàmia
i començar a establir relacions no monògames.
El que passa és que pel judici social,
precisament que hi ha al voltant de les no monogàmies,
aquestes no monogàmies es porten en secret encara, no?
I encara més quan hi ha canalla,
perquè fa molta por el que et pugui dir la gent del teu entorn
sobre què li estàs fent a la teva canalla
si saben que tens una relació no monògama.
I aquí, quan pensem que una cosa és la correcta
i l'altra l'incorrecta, és quan hi ha aquests judicis, no?
I queda palès que la norma és la monogàmia,
i no només una norma estadística, sinó també una norma moral.
I crec que per això encara s'amaga moltíssim, no?
Però cada vegada hi ha molta més obertura
i segurament succeix perquè és molt lògic que puguem sentir
atracció amorosa, sexual, intel·lectual,
amb una diversitat de persones més enllà de la relació de parella.
I el fet que hi vulguem compartir la sfera sexo-efectiva
també forma part d'aquesta naturalesa humana, no?
Formes de relació com la parella oberta i fills
són compatibles avui en temps de suplement a Catalunya Ràdio,
a l'ofici educar.
Aquesta idea que ens puguem sentir com uns pervertits
davant dels nostres fills.
Això ho deia ara l'Helena Crespi, i és veritat, no?
Perquè socialment ens podem sentir que ens jutjaran, no?
I que els nostres fills pensaran,
quins pares més pervertits que tenim que fan això, no?
Sí, o depèn de com ho trasmetem, també quins pares més guais, no?
Quins pares més guais, no?
També crec que hi pot haver-hi aquesta part divertida.
De fet, com més ho naturalitzem,
també més estem donant eines als nostres fills
perquè puguin triar des de l'honestedat i des de la reflexió,
des de la consciència, no?
Que crec que aquest és l'objectiu.
Ara tampoc és obligatori, des del meu punt de vista, compartir-ho.
Si algú l'hi està passant pel cap, digues, Marina.
Diguéssim, depenent del tipus de model,
no monògam que hi hagi,
és molt més fàcil poder mantenir aquesta faceta de la vida
oculta als fills, no?
És molt difícil...
Si tu estàs en una relació poliamorosa,
on tens vincles emocionals
i comparteixes temps i espai amb diverses parelles, no?
I amb algunes hi ha fills,
és molt difícil mantenir això ocult.
Si aquella parella és una parella swinger,
que una vegada cada 15 dies se'n va un club a les 12 de la nit
i a les 3 de la nit torna a estar a casa,
és molt més fàcil mantenir-ho ocult.
Sí? Sí, sí.
Per tant, el nivell de dificultat social
també va depenent del tipus de relació de parella.
Llavors, algunes s'han de normalitzar,
com qui diu, des del naixement, perquè què faràs?
Li amagaràs un germà o una germana, no?
Com es farà aquesta convivència?
S'haurà de parlar moltes coses.
Sobretot quan hi ha fills de diverses parelles
que estan en funcionament en paral·lel.
Perquè, clar, al final,
hi ha uns dies que aquesta persona està aquí i no està aquí,
vivim en el mateix habitatge, hi ha moltes coses a parlar.
Però una mica és aquest, és a dir, una criatura,
si des de petit ho ha viscut,
és la seva realitat, és la seva normalitat, no?
No els hi sorprèn.
I si tu els has criat des d'aquí, des de la varietat i la diversitat,
sigui amb orientació sexual, sigui amb tipus de parella,
sigui amb colors de pell, ho viuen?
Ah, vale, i?
És a dir, fa poc els nens ens ho vam haver de comunicar,
que una persona a la família tenia una parella, no?
I van dir, ah, i?
Sí, clar, i.
I sobretot li explicàvem que tenia parella.
Llavors és una cosa que quan més es vagi normalitzant,
més fàcil ho tindrà també la següent generació.
Però sempre hi ha una generació d'impàs,
que és la que pateix més rebuig.
Si algú que ens pugui estar escoltant pot pensar,
doncs val, d'acord.
Volem obrir la parella, no?
Quins serien els consells bàsics que li donaríeu?
Bueno, jo el primer és aquest que dèiem,
revisem la relació, seria el número...
És una parella amb fills, eh? O sigui, contextualitzem que té fills.
La primera seria el revisem, estem bé i com estem.
El segon, el perquè volem obrir,
perquè potser els objectius són diferents
i a vegades són compatibles o no.
Després, quina és la idea d'obertura, no?
O sigui, jo crec que primer és com contextualitzar una mica
on estem i on volem anar.
Aquest, almenys, no vol dir que acabem allà,
sinó quines són les intencions, no?
En següent lloc, fem primer els nostres pactes,
de quina manera ho volem portar,
si vol que estigui dins de l'espai personal o no,
si volem compartir els fills o no.
És a dir, una mica fer tots els acords,
que aquesta negociació és la que ens costa més fer, no?
Jo sempre ho dic, que això estigui acompanyat d'un professional,
perquè hi ha moltes preguntes que quan jo a vegades les faig,
no ens ho havíem ni plantejat, normal, perquè no ens ho ensenyen, no?
I un cop tot això estan estructurats,
llavors sí que és el moment de compartir-ho,
si és l'objectiu als fills, no?
I no cal fer per mi una gran sentada,
que a vegades és, bueno, seieu aquí, que hem de parlar...
No, no, no cal.
És a dir, amb petits missatges, depèn també de l'edat...
És a dir, anem compartint, a poc a poc,
quina és la nostra idea i de quina manera ho volem portar, no?
Jo seria en aquests consells.
Llegim en el teu llibre.
Les parelles poliamoroses destaquen per la llibertat emocional i sexual.
La fidelitat es considera sobrevalorada
i s'aposta per estimar diverses persones a la vegada.
Això llegim a parelles imperfectes i felices.
Clar, apareixen...
Poden aparèixer la gelosia... Totalment.
És a dir, tots aquests ingredients que poden aparèixer,
perquè jo, clar, tinc ganes de tenir...
o una altra parella, o una altra relació, o una altra...
Però quan l'altra s'hi posa, jo, com ho visc, no?
Marina, com es gestiona?
Clar, jo normalment el que els dic és que vagin entrant a poquet a poquet.
Exacte.
És a dir, a poquet a poquet.
No saltem a la piscina, no?
Hi ha gent que diu, ah, ja està, volem fer intercanvi de parelles,
anirem a un club i dic, ei, a poquet a poquet, a poquet a poquet.
Sabeu com us sentireu quan l'altra persona estigui tocant algú
o l'estiguin tocant?
Què tal si comencem amb un massatge físic, no?
I tu present, i veure que algú l'està estimulant,
o un massatge als dos, no?
Si en final feliç, si fa falta, o com final feliç,
i anar una mica en una progressió, per què?
Perquè s'activaran moltes emocions, moltíssimes, no?
I això implicarà moltíssimes converses.
La gent a vegades té la sensació de,
ho parlem un dia i ja està, i dic, no, no, no, no, no.
Ho parlem un dia i ja està, no.
Tindrieu tantes converses incòmodes que no estem acostumats.
El que vosaltres us trobeu és que, en general,
quan s'obre la parella i es fa seguint tots aquests processos,
l'aparella en surt contenta, enriquida, o ja de tot?
Si es fa des del desig,
perquè moltes vegades jo veig a consulta
que identifiquem que és des de la carencia,
però aún així és.
Jo vull i pelante, i ho volem obrir.
Clar, nosaltres no dominem relacions, no?
Simplement gestionem.
Si és des del desig, ostres, és molt xulo.
Es fa una bona gestió.
També és els que ens arriben,
són persones que estan predisposades a parlar d'emocions,
a obrir-se i a treballar, no?
Per tant, ens veiem aquella part positiva i bonica
de les que estan predisposades.
Però si és des del desig, és molt, molt bonic i enriquidor,
i a més a més alimenta altres àrees d'aparella,
de comunicació, de negociació, de ser més equip...
És a dir, creiem que allunya,
però en el fons retroalimenta i apropa.
Marina, et sentíem amb ganes d'afegir alguna cosa.
Sí, no, no, i tant, i tant.
I a vegades m'he trobat casos que després de tot aquest treball,
totes aquestes converses han acabat decidint
que pel que els hi aportarà no els interessa.
Però és que el mateix procés de pensar-ho,
mirar-ho, analitzar a quines famílies vaig,
què m'ha dit la societat, com es gestionaria això,
què passa si passa això, què passa si passa l'altre,
què estic disposat, què no estic disposat...
Parlar tot això ja és en si mateix un enriquiment.
Després el que es faci o no es faci.
Perquè posar sobre la taula coses que de normal amaguem.
Una pregunta que em sorgeix, Marina,
és de la fantasia de jo m'imagino que tinc una relació
amb una altra meva parella a la realitat,
sol haver-hi un salt que després a vegades no coincideix,
la fantasia està molt bé i la realitat és una castanya?
Clar, habitualment la majoria de fantasies només veiem el bonic.
Per això aquesta conversa de dir
que t'has imaginat això,
però has pensat això altre i això altre,
que són coses que poden passar.
Hem de posar els peus al terra.
Si algú pensa que obrim la relació i només està mirant,
jo podré fer, jo podré fer, jo podré experimentar...
Sí, sí, però un momentet,
com et sentiràs quan l'altre faci, quan l'altre experimenti?
I què passarà si resulta que hi ha aquesta emoció externa,
l'energia de la nova relació,
i què passa amb el manteniment de la relació actual?
Perquè ja haurem de trobar un equilibri i això no és fàcil.
I més amb les agendes actuals i si hi ha fills, no?
És a dir, tot implicarà molta comunicació, moltíssima.
I moments molt incòmodes i moments desagradables.
Si pensi que obrirà la relació i tot serà fantàstic i meravellós,
i tot serà flors i violes,
és un momentet que poden anar molt bé i pot aportar moltíssim.
Però també voldrà dir el treballar moltíssim
perquè això sigui d'aquesta manera.
Jo faig una comparativa molt fàcil
i ara, a més, ens anem de vacances.
Quan ho imaginem, què fem?
Oh, que bé, la platja paradisíaca o la muntanya o no sé...
Hòstia, ja fer la maleta, jo ho diu.
Ja agafar un vol a les 6 del matí que sempre busquem el més econòmic.
Arribes al lloc i no és tan bonic com amb les fotos.
És a dir, qualsevol fantasia que ens imaginem
sempre és millor que la realitat.
I, a més, després ja vaig a coses simples.
Hi ha una olor, hi ha una situació que tu no controles.
En la fantasia ho fem tot al nostre gust.
Llavors hi ha molta feina.
Oh, són meravelloses!
Però funcionen molt malament.
Avui, a l'Ofici d'Educar,
formes de relació com la parella oberta i els fills són compatibles?
No m'agraden les etiquetes.
Per tenir fills cal una base molt sòlida de la parella,
molta complicitat i formar un gran equip.
Núria Jorba.
I en diu la Núria Jorba que una altra opció,
repassant que hi ha opcions que són en el seu llibre
Parejes imperfectes i felices, és l'hibridisme,
que es veu que és minoritari,
en el que cada membre de la parella reconeix
que té unes necessitats diferents.
Per exemple, un és poliamorós i l'altre és monògam.
Regles perquè això funcioni.
Tu fas una cosa i jo faig una altra i va, d'acord.
Això per mi és el top ten.
És el repte més difícil.
Jo només he vist una parella d'aquest tipus, haig de ser honesta.
És a dir, al Consulten he vist una,
que va acabar sent un 10,
però realment que una era monògama i l'altra una relació oberta.
Aquí és ser molt honest amb les pròpies necessitats
i no funcionar des de la competitivitat.
Tot és la comparació.
Moltes vegades és, ah, tu fas això, doncs jo també,
però tu necessites, no.
Però si ho fa l'altre, doncs jo també ho vull.
Llavors crec que aquí s'ha de treballar molt honestedat,
el mateix, és el mateix procés, acords,
anar revisant, anar veient si canvien les necessitats,
però aquí és respectar,
doncs si jo amb tu ja en tinc prou i tu tens una altra necessitat,
doncs anem a posar-ho sobre la taula, no?
És diferencial que seria igualtat d'equitat.
Exacte.
No necessitem el mateix, per tant, no hem de fer el mateix, no?
Però sí que hem de sentir que el tracte que tenim entre nosaltres
és equitatiu, cadascú té el que necessita,
i pot respectar i acceptar les necessitats de l'altre,
i això sense sentir que és cap tipus d'injustícia personal.
Llavors, en aquest cas sí que n'he portat alguna més,
però no és molt habitual,
perquè a molta gent des de la monogàmia
li costa entendre o acceptar també
aquest de, ostres, fins on això, si no és recíproc,
ho visc malament,
si normalment el que m'he trobat és que la persona poliamorosa o oberta
accepta i respecta i pot entendre molt bé la monogàmia,
però és que la monogàmia costa entendre,
entre els personers, el tipus de...
Si desitjo un altre és que no m'estima.
Ja. Però de tota manera...
Però és treballar-ho, eh?
Esteu percebent que som una mica més lliures
a l'hora d'escriure quin és el tipus de relació,
les normes, els acords que dieu ara,
que no abans que era per tota la vida,
que estigués avorrit o cansat o...
i que ara la gent és més lliure a l'hora de crear la seva...
la relació que és més amida?
Era un contracte fals,
perquè després miraves les estadístiques d'infidelitat
i on estaven.
Ara el que la gent està buscant
és una coherència entre el que dic i el que faig.
Abans la gent deia que era monògama,
però en realitat infidelitat i prostitució està a tope.
Per tant, m'estàriu dient que la infidelitat baixa
quan obrim la parella?
Sí, perquè la fidelitat és el pacte, eh?
La Núria fa que sí, que no, que sí...
A veure...
El que em trobo és més fidelitat en el pacte que hagin decidit,
menys engany dintre de la parella.
Clar, però és que el tema jo el que veig és que cada cop
tenim més capacitat d'autocrítica i de diàleg intern,
però encara no el tenim extern.
O sigui, quan toca posar davant de l'altre...
Escolta, avui això...
Aquí encara jo veig molts bloquejos, moltes pors,
la por a la pèrdua, la por al conflicte...
Llavors encara veiem un munt d'infidelitats,
si ho tinguéssim tan naturalitzat...
I la pregunta que ens fèiem abans de començar
a l'equip de l'ofici d'educar és...
I quan proves alguna cosa,
el que us trobeu és que hi ha parelles que es trenquen,
perquè proves una cosa i ja no t'agrada el que tens a casa?
Hi pot haver, no? Està molt bé fer-ho, però clar...
I si provo i m'agrada més el que provo que el que tinc?
Clar, aquí hi ha d'haver molta consciència
que majoritàriament el que provis t'agradarà més del que tens.
I sé que és lleig això dir-ho, perquè és nou.
Un cop ja ho vagis repetint, potser llavors podem comparar,
però moltes vegades comparem una novetat
amb una estabilitat de 15 anys, que això és incomparable.
És a dir, hem de contextualitzar molt...
Vale, estic provant una novetat, això m'aporta unes coses,
i la meva estabilitat m'aporta unes altres,
que són completament diferents i molt boniques, també.
Però si faig comparativa,
cuidado que pot sortir perdent el que tenim a casa.
Marina?
S'ha de comparar el primer any de la teva relació actual
amb el primer any d'ara.
Perquè, ei, els hem de posar en igualtat de condicions,
perquè l'energia de la nova relació, evidentment, és arrolladora.
Per tant, és a dir, un momentet,
que aquesta nova persona, entre cometes,
encara no li ha lurat els pets,
i a la meva parella de 15 anys hi ha sentit tots...
Exacte, amb això es diu tot.
Més tipus de parelles que repassa la Núria Jorba
al llibre Parejas imperfectas y felices.
Les parelles Lat, living apart, together.
Junts, però no és tot el mateix sostre,
un dels models que més està creixent segons la Núria Jorba,
i que t'evites alguns dels pets que deies ara.
Exacte.
Parelles que fugen del desgast de la convivència.
Per tant, menys conflictes,
i com es fa això compatible si hi ha fills?
Fills, també ho veieu?
Sí, jo he vist parelles que tenen fills
i que tenen o una casa familiar i després un pis secundari,
que es van tornant i tenen els seus espais i la seva organització,
o que són els fills...
Jo he vist una parella, per exemple,
l'he acabat de gestionar, que tenen fills
i portaven monogàmia tota la vida i convivint,
i ara han decidit deixar de conviure,
i els fills ara van 50% a una casa i 50% a l'altra,
però els pares segueixen junts.
És a dir, no significa que s'hagin separat,
això cada cop està evolucionant més.
Per què funciona tant?
Perquè realment és la que ens diuen
i que les estadístiques diuen que funciona més.
Perquè allà tenim molt clar la parcel·lació de les àrees.
És a dir, el problema de la convivència
no és la convivència en si de la parella,
és que no tenim les eines per saber parcel·lar.
És a dir, quan és una estona d'obligacions,
quan mantenir l'oci, quin espai de sexualitat...
Clar, quan no convivim, quan ens trobem què fem?
Ens arreglem, posem la millor cara,
reservem un espai d'oci, tenim intimitat...
Llavors, clar, hi endrecem molt bé la parella.
El tema és que la convivència ho desendreça tot,
i la feina, si volem mantenir aquesta convivència,
és, anem a endreçar les àrees,
que no sigui la no convivència la que ens ho facilita,
que també és una opció, eh?
Marina?
Sí, sí. M'he trobat molta gent que diu...
Estava en parella, gent que s'ha separat,
i que porto també separacions, i diuen...
Tinc més temps lliure ara que no estic en parella
que estic en parella, quan hauria de ser al revés.
Exacte.
O sigui...
Llavors, una mica, el sistema sigui pis-niu,
o sigui en compartida,
és a dir, en certa manera és com...
Efectes del dia a dia és com si ens haguéssim separat,
però seguim sent en parella.
I llavors què passa? No tinc tota aquesta part tan farragosa,
i tinc la part més bonica, no?
Jo sempre dic, és a dir,
la part d'equip socis davant de les responsabilitats,
i aquesta càrrega és la part lleixa,
perquè m'he d'anar coordinant amb l'altra persona.
És molt més fàcil portar una empresa tu sola que amb un soci.
Està, les coses com tu vols, menys conflicte.
Però després també és aquest, si parcelem bé,
hauríem d'en realitat tenir més temps,
quan som dos davant de la criança, que quan només hi és un.
Però no sempre en gestionem bé.
I ens parla també la Núria Gerbal llibre
Parelles imperfectes i felices, de l'anarquia relacional,
un model de parella sense normes
en què el més important és la responsabilitat efectiva.
I ens parles d'una sèrie de principis d'aquesta anarquia relacional.
Com seria, aquesta anarquia relacional?
I fins a quin punt també seria compatible amb Canalla?
Clar, aquesta, per mi,
és com l'últim concepte que tenim sobre la taula,
i que encara anem una miqueta perduts, no?
És a dir, és un concepte en el que es basa sobretot en no expectatives,
no obligació del que se'n diu, no?
En parlen molt de l'escala mecànica.
L'escala mecànica és aquella de dir,
et coneixes, te'n vas a conviure, et cases, tens fills,
compres la caseta amb el gos, no?
O sigui, surten una mica de totes aquestes obligacions socials
i el que diuen és, parlem de com ens sentim,
no esperem res l'un de l'altre,
i que tot es basi en acords en base al que sentim
i en base a una responsabilitat efectiva.
Però no espero ni que vinguis a sopar el dia de Nadal amb els meus pares,
ni tampoc espero, potser, veure aquest cap de setmana,
sinó parlem-ho tot i decidim-ho tot,
però no hi ha cap norma ni cap acord preestablert socialment.
I això amb fills, Marina, és... possible, estable?
Clar, hem de pensar que una parella que sigui amb anarquia relacional
té un nivell de comunicació increïblement alt
respecte a altres coses, perquè hem de parlar tantes coses.
I ser tan conscients del que senten,
allò de què et passa, res, no, no, aquí no pot existir, de cap manera,
perquè hi ha d'haver una consciència molt gran,
i vols que vol dir que tota aquesta comunicació
i tota aquesta autoconsciència sobre com soc, com se sent l'altre,
i com actuar, després repercuteix que també en els fills
aquestes habilitats també estaran transmeses.
Què vol dir, que també a l'hora de parlar de coses lleixes del tipus d'avui
no tinc ganes d'estar amb els meus fills,
és una cosa que moltes parelles o moltes persones no són capaces de dir.
Una parella que ha treballat molt la comunicació
i la consciència emocional és capaç de dir a l'altre
avui no tinc ganes d'estar amb els fills perquè no te'ls quedes tu,
perquè jo el que de veritat avui em ve de gust és això altre,
que això és una cosa que inclús parelles monògames
no són capaces de fer.
Llavors, clar, a més comunicació, més gestió, també cert,
moltes més hores de sentada, moltes més tal,
però també cert que si gestiono millor la relació,
també gestionaré millor tot el que derivi d'una relació.
Avui a l'ofici d'educar, formes de relació com la parella oberta
i els fills són compatibles en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Sisplau, senyors de mi espirit crític.
Fue culpa tuya y tampoco mía
Fue culpa de la monotonía
Nunca dije nada pero me dolía
Yo sabía que esto pasaría
La monotonía va ser culpa de la monotonía.
Quantes coses que són culpa de la monotonía.
Núria, el Jordi diu coses tan... Digue'm, digue'm.
Hi ha una frase aquí que diu que no estava bé i que no va dir res.
Això és la culpa, no la monotonia.
És a dir, de la cançó hi ha una frase que va dient que és...
Yo sabía que esto pasaría,
però... Jo em votava i no vaig dir res.
A veure, Marina, si tu dius a la teva parella...
Sento monotonia i ella et dirà jo també.
Més enllà d'aquí què fem?
Tenim un problema, no estic a gust en aquesta relació.
És que és diferent, eh?
La monotonia és una cosa i pots estar a gust amb una parella,
però evidentment hi ha monotonia, no?, perquè, clar...
Mira, jo diferencio dos conceptes, rutina i monotonia.
Exacte.
I l'altre és que sempre acabem parlant del mateix,
o sempre anem al mateix restaurant,
o sempre fem la mateixa activitat, que és aquesta repetició.
Aquí és quantes vegades dediquem, no?
Jo dic, vale, dedica el temps al gimnàs,
dedica el temps a pensar què fas per sopar, dedica el temps a...
No sé, vale, quanta estona dediques...
I no estic dient una hora ni dues, no?
A vegades amb 15 minuts, dos cops a la setmana n'hi ha prou.
A vegades amb 15 minuts, dos cops a la setmana n'hi ha prou,
a pensar com cuidar la teva relació,
com sorprendre o de quina manera
generes energia i novetat a la teva relació
dintre de la rutina, les obligacions, tals petits moments de 10 minuts.
A vegades és una abraçada diferent, a vegades és un comentari diferent,
però quina energia hi dediquem?
I quan ens operem a pensar diem...
Ostres, doncs crec que n'hi penso, no?
Llavors jo crec que aquí està la feina de trencar aquesta monotonia
sabent que estem en una realitat
i que no esperem focs artificials, que també hem de tocar peus a terra.
Però és aquest, si tu agafes a Google i poses
com cuidar amics i et surt el nombre de resultats,
com cuidar una parella,
i és que no et surt ni una dècima part de resultats.
De què has de fer per cuidar una relació de parella?
De fet, explica la Núria Jorba al seu llibre
que li arriben casos de parelles que des que són pares
es desconnecten l'un de l'altre en la parella monògama successiva,
i la Núria Jorba, que és la més habitual,
és això el que passa, no?
De fet, ella aviat serà mare i esperem que...
D'aquí dos mesos.
Que sigui molt divertit. Esperem.
Estratègies, ara ens adueu algunes, eh?,
per tornar a connectar si hem desconnectat,
després, per exemple, de la maternitat o la paternitat,
o perquè fa anys, perquè hem tingut monotonia i no ho hem dit,
pel que sigui, no?, estratègies per connectar, què ens diríeu?
Clar, aquí és una mica...
El primer és deixar de fer coses que ens desconnectin,
això és bàsic, d'acord?
Per exemple, la tecnologia desconnecta.
Quan algú diu...
Quines ganes de desconnectar? Vaig a veure Netflix.
Està desconnectant de la seva parella.
Si vull connectar més amb la meva parella,
he de treure coses que em desconnecten.
Baralles, per tenir la raó, han de disminuir,
ha de millorar la comunicació, ha de disminuir les pantalles...
Tot això és important.
Però després, aquí, hi ha parelles que els connecta la diversió,
però hi ha parelles que els connecta la comunicació,
altres que els connecta el sexe,
i altres que el sexe és resultat de la connexió.
Hi ha coses que generen connexió
i coses que has d'estar connectat per poder fer.
Llavors, és divertit fer un mapa de dir amb què ens connecta,
perquè cada parella serà diferent.
Però sí que hi ha alguns patrons similars,
per exemple, el contacte ocular,
la sexualitat, l'efecte, la diversió,
el parlar de coses que ens agradaria fer, fer volar coloms...
No vol dir que són coses que farem, és fer volar coloms.
Acostuma a agradar molt.
Llavors, és aquest, és a dir,
què faig per connectar amb els meus amics?
El 80% és el mateix.
Jo faria una estratègia molt bàsica.
Jo la primera recomanació que els dic, doncs,
si volen amb paper i voli,
primer és dir, va bé, seiem, fem una llista de coses...
Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent en Com s'educa per una masculinitat sana.
Us deixem amb Nil Moliner.
Som ocells, sigueu-lo d'expositius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Venturi i la Rosa Cilluey.
Fins la setmana vinent.
Fins aquí, l'Ofici d'Educar. Bon diumenge, Roger.
Una abraçada ben forta, gràcies, Elisabet.
Som com dos ocells a dins la nit
que creuen totes les tempestes
que ja no els dic que el miren rere, no.
Quan la tristesa ja no em ve a veure
deixo que el vent em porti per altres traceres.
Miro a la lluna per fer-me entendre
que abans que res he d'estimar-me com ho feia.
I sé que costa, mentre el temps passa,
assumir cada record amb la nostàlgia.
I sé que costa imaginar-te
quan la farida no ha tancat i encara sacna.
Ara hem de comprendre que no és el mateix,
però encara em queden forces.
Ara hem de saber que potser no ens trobem,
això encara em destrossa.
Ara hem de cuidar-nos i que ens porti el vent.
A qualsevol indret del món
et recordaré per sempre més.
Som com dos ocells a dins la nit
que creuen totes les tempestes
que ja no els dic que el miren rere, no.
Som com dos ocells que volen alt
que mai més volen tu que el terra,
encara que els hi plogui per alt, no.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Aquest agost gaudeix amb el Festival Arts d'Estiu
i el periòdico dels millors concerts del costat del mar.
Luz Casal, de Fiat i els Amics de les Arts,
Carlo Rivera, Ara Malikian, Rosario, Los Secretos,
Víctor Manuel i molts més.
Arts d'Estiu a Pineda de Mar,
concerts, platja, gastronomia, moda i diversió.
Entrades a artsdestiu.com.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí,
que estarà els dissabtes i diumenge
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
carradio.cat, barra del suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Un home que des dels 14 anys triomfa al bàsquet professional
i que s'ha coronat a la lliga més difícil, que és l'NBA.
Vam parlar d'esport, de diners, de la seva mare,
que va perdre també quan era molt jove
i que la recordava d'aquesta manera.
Sí, va ser un cop de realitat molt gran.
Em va fer veure que la vida no és per sempre,
que hi ha coses que no pots controlar
i que fan molt de mal, però que hem de prendre.
I en aquest cas tinc la sort de tenir una alta veu
i poder ajudar i arribar a moltes persones.
A gent que pateix, i no només la gent de càncer,
sinó també les famílies.
Et vas arribar a plantejar deixar el bàsquet en algun moment?
Sí, a fer un comparon,
perquè al final, sobretot l'últim any a Minnesota, que va ser,
els meus pares sempre venien a visitar-me.
Aquell cop només van vindre als Nadals i vaig plantejar així.
Realment valia la pena, no?,
perquè no sabia si la tornaria a veure un cop vaig marxar cap allà.
Això és el que explicava el Ricky Rubió.
En un diumenge també vam comptar amb la Marina Porres,
que ens recomana llibres sèries i bandes sonores,
i que va parlar de Virginia Woolf, a qui ens descrivia d'aquesta manera.
Hi ha moltes maneres d'acostar-se als assaig de Virginia Woolf,
perquè en la seva edició canònica estan publicats en sis volums,
que sumen com centenars de pàgines,
però un dels temes que surt sempre en els seus interessos i en els seus textos
és la feina de les escriptores i de les dones que la van precedir.
Llavors, de fet, els textos de Virginia Woolf
sobre dones i literatura són com una mena de món en si mateix
i permeten entendre una part de la feina que feia Woolf
com a iniciadora de camins en aquest sentit,
d'aquí que se la llegeixi com una autora feminista.
Això és el que explicava la Marina Porres,
i al Dominical vam aprofitar per felicitar Leo Messi,
que dissabte passat, el dia de Sant Joan, en va fer 36.
Felicitats!
Muchas gracias, 36 años, contentos,
y los 35 son historias,
pasando un día con la familia, con los nenes, con Donel,
antes de incorporarme al Racing de Miami.
Inter de Miami, que t'han fitxat i que han parat molt per tu.
Pues como se llama, el Inter.
Quant t'incorpores, per cert, perquè fa dies que t'esperen allà.
El contrato con Miami pesifica quan debo incorporarme, ¿no?
I quan és?
Papà, tens-me el contrato.
Tots els continguts que et radipunquen barra el suplement.
Bona nit, Marta Ferrer.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Miquis, protagonitza-ho una vida no tan simple.
Venga, vamos a vestirnos. No te escondas.
Sí, uh, qué susto. Vamos a cruzar.
Encarna l'Isaías, un jove de 40 anys,
que era un arquitecte prometedor,
ara però, amb una feina que no el fa feliç i dos nens petits,
s'adona que aquesta no és la vida que buscava.
Tot canvia quan un dia coneix la Sònia,
la mare d'un amic dels seus fills,
i no és tan fàcil com sembla.
Amazon Prime Video, si pot veure, soy Virgo.
La comèdia absurdada Boots Riley és la història del Cuty,
un jove de 19 anys que fa 4 metres d'alçada
i a qui han criat en secret els seus tietes a Oakland, Califòrnia.
Però la seva vida canvia quan de sobte el descobreixen
un grup d'activistes polítics adolescents.
El Teatre Poliorama, si pot tornar a veure, la tendresa.
El text d'Alfredo Santol s'inspira en l'univers de les comèdies
que explica la història d'una reina maga i les seves dues filles,
que es veuran obligades a disfressar-se d'homes
per defensar-se de tres llanyetaires,
una obra per riure i reflexionar
sobre si és possible protegir-nos del mal que ens fa l'amor.
La funció és a dos quarts de vuit del vespre.
Bon dia, Sònia, o l'Ofeu. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
avui, pel Pla de l'Estany,
la primera és visitar el Parc Neolític de la Draga.
És un dels assentaments d'agricultors i ramaders
més antics de la península ibèrica
i un dels primers poblats neolítics d'Europa.
Pertany el període conegut com a Neolític Cardial,
nom donat per la decoració present
als gravats de les figures de ceràmica.
El jaciment es troba a la vora oriental de l'Estany de Banyoles
i va ser descobert l'any 1900 durant les obres dels Jocs Olímpics,
una zona humida, amb permanent contacte amb el nivell freàtic,
que ha propiciat una excepcional conservació
de la ciutat de Banyoles.
El jaciment es troba a la vora oriental de Banyoles
i va ser descobert l'any 1900 durant les obres dels Jocs Olímpics,
des dels pilars de fusta de les cabanes, fins a eines,
restes de cistalleria o fins i tot cordes.
Durant la visita, que s'ha de reservar prèviament,
podem experimentar com era viure el Neolític.
El preu de l'entrada general és de 6 euros,
amb descompte per als nens i nenes en funció de l'edat.
Trobareu tota la informació a la web
www.museudebanyoles.cat.
I podem dinar o sopar al restaurant El Brot de Vilavenut.
Situat al carrer de Can Salvi,
és un restaurant d'amics músics
que fa un any van deixar els escenaris
per obrir aquest restaurant sostenible de quilòmetre zero
i com diuen ell, radicalment de temporada.
Ofereixen menús estacionals en funció del producte de la zona
i ho mariden amb cervesa artesana i vins naturals.
I podeu demanar la manida de cogombra,
l'albergini al carvassós calivat amb romesco,
la col·liflor rostida amb crema de fonoll
i ou de baixa temperatura,
l'arròs de costelló col·lògic i salsitxes,
el tartar de tomàquet o el gerret de vedella
amb salsa d'emmelles.
Per postres, el pastís de formatge
i la xocolata amb cor de maduixa.
Es nota que hi ha amor i moltes hores de feina al darrere.
Tenen quatre tipus de menús,
un parell de migdia entre setmana per 14 i 22 euros
i dos de nits i caps de setmana de 37 i 56 euros
que inclouen també el menú d'agustació,
obert de dimecres a diumenge
de les 12 del migdia a la una de la matinada.
Música.
Mentre jo estigui dormint
Sense cap remordiment
Mentre jo estigui dormint
Sense cap remordiment
Mentre jo estigui dormint
Mentre jo estigui flotant
Mentre jo estigui flotant
Dins el meu llit, somiant en àngels
Dins el meu llit, somiant en àngels
Aquesta que sentim és la Maria Coma,
avui actua a Banyoles.
A un quart de deu del vespre, l'auditori de l'Ateneu,
un concert que s'emmarca en el festival La Fònica,
el Festival de les Veus,
que ha programat més d'una vintena de concerts
i espectacles de tot tipus durant aquest cap de setmana a la població.
La Maria hi presenta el seu espectacle a Vocal Roots
després de sis anys vivint a Berlín.
La cantant, compositora i pianista
és una d'arts escèniques que descansa
en un punt de trobada entre la música i la performance
i que té previst publicar també un format disc
a finals d'anys.
Explora les arrels, l'origen i la pertinença
mitjançant sons, respiracions, moviments
i melodies i batecs.
Un bany d'estímuls sensorials que remou l'espectador.
Si voleu anar, encara queden entrades,
es poden comprar a la web del festival
per entre 8 i 11 euros.
Fins a les 7 del matí, avui dormint de la Maria Coma,
ben parada a La Fònica de Banyoles.
Sense cap remordiment
Sense cap remordiment
No me'n recordaré
com eren els antics
somnis visos
Esgardats
Fets per homes de serps
Silenciosos, hitòries i animàtics senyors
amb mirades perdudes i crits amagats
No me'n recordaré
com eren els antics
somnis visos
i animàtics senyors
amb mirades perdudes i crits amagats.