Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
La franja de gas està sotmesa avui a atacs irrelians per terra, mar i aire.
Les tropes, l'artilleria i l'aviació de Benyamin i Daniajo
estan bombardejant nombrosos objectius enmig d'una catàstrofe humanitària que s'agreuja.
Després de 205 dies d'ofensiva, en mor a més de 34.000 palestins,
la majoria civils i especialment infants i dones, i també 260 soldats irrelians.
Aquesta intensa activitat militar a la franja es dona després que ahir Hamas va difondre un vídeo
on apareixen dos hostatges irrelians reclamant una treba pactada que faciliti el seu alliberament.
Són dos homes, un de 64 anys i un altre de 46,
que fan aquests retrets al primer ministre Netanyahu.
Fa vegades ens sentim abandonats.
Faig una crida al primer ministre perquè sigui flexible amb les negociacions
per aconseguir un acord aviat.
Ens temem que es triga massa i que l'acord costa que arribi.
I no sols a Gaza també hi ha intercanvi de cops al sud del Líban.
Diverses instal·lacions de Hezbollah han estat bombardejades avui per l'aviació israeliana.
És la resposta a l'atac amb drons i míssils guiats que ahir va llançar la milícia proiraniana
contra posicions militars al nord d'israel.
El PSOE aguanta la respiració 24 hores abans que se sàpiga la decisió sobre la continuïtat de Pedro Sánchez.
Demà dilluns s'acaben els 5 dies de reflexió que es va donar el president espanyol per decidir si limiteix o bé si continua en el càrrec.
Els màxims dirigents socialistes mantenen les crides perquè no tiri la tovallola
i els militants i simpatitzats es continuarà mobilitzant aquest diumenge per pressionar el seu líder i evitar que plegui.
La capital saudita, Riyad, acull avui i demà una reunió especial del Fòrum Econòmic Mundial
on es debatran qüestions econòmiques, energètiques i polítiques internacionals,
inclosa la situació a Gaza i a l'Orient Mitjà.
Hi participen més de mil dirigents internacionals, entre d'altres el secretari d'Estat nord-americà Anthony Blinken
o el president palestí, Mahmoud Abbas.
Durant la inauguració, la directora del Fons Monetari Internacional ha advertit que els països pobres
han de complir la seva part per rebre ajuda, com, per exemple, la reestructuració del seu deute.
El govern de la República Democràtica del Congo denuncia la multinacional nord-americana Apple
per fabricar aparells amb minerals congolesos obtinguts amb l'explotació de persones
i provocant greus danys mediambientals.
Els minerals estratègics del Congo són imprescindibles per la fabricació d'aparells
com els populars mòbils iPhone o els ordinadors Mac.
El país és també el primer productor mundial de couro i de cobalt,
components essencials per la fabricació de bateries.
Més de 600 gegants passejaran avui, a partir d'ara a aquesta hora,
pels carrers de Barcelona en la trobada gegantera més gran que s'ha fet mai.
La trobada nacional de geganters ha reunit 230 agrupacions per commemorar els sis segles
des de la primera referència escrita d'un gegant a Barcelona i al món,
que es troba al llibre de les solemnitats de la capital catalana.
Des del matí els gegants estan en zones com l'Art de Triomf,
el Parc de la Ciutadella, el Born, la Ronda de Sant Pere o el Parc de l'Estació del Nord.
Les colles participants venen tant des de Catalunya com des del País Valencià,
Aragó, Navarra, el País Basc o Madrid.
Esports, Albert Benet.
El Barça jugarà la cinquena final de la Champions femenina de futbol de la seva història,
la quarta consecutiva després de guanyar el Chelsea per 0 a 2 i remuntar així al 0 a 1 de la nada.
Un gol d'Aitana Bonmatí i un altre de Rolfo, de penal provocat per la mateixa Aitana,
van donar la classificació.
El Barça buscarà el tercer títol de Champions.
El rival a la final del 25 de maig a Bilbao s'asseparà aquesta tarda
i serà o el PSG o l'Olímpic de Lió,
que jugarà a París amb un avantatge de 3 a 2 de la nada.
A primera, a la Lliga masculina,
el Girona queda molt a prop de la Champions de la temporada que ve,
després de guanyar el camp de les Palmes per 0 a 2.
A més, l'equip gironí se situa segon de manera provisional
amb un punt més que el Barça,
que demà juga a Montjuïc contra el València.
i abans del Girona-Barça-Muntilivi de dissabte que ve.
El Vilassana juga aquest migdia a partir de les 12
la final de la Champions femenina a Duque i Patins contra el Fraga.
També avui a les dues,
la cursa llarga del Gran Premi d'Espanya de MotoGP
amb Marc Márquez des de l'Apol
i després de la victòria de Jorge Lorenzo ahir a l'Esprint.
L'Uni Girona juga aquesta tarda contra el Jairis
la tornada dels quarts de final de la Lliga femenina de bàsquet
a dos quarts de cinc.
A l'ACB Manresa-València a les cinc
i a Andorra-Barça a dos quarts de set.
A la Lliga femenina de futbol,
Madrid levanta les planes aquesta tarda a partir de les sis.
Fins aquí les notícies.
Continuant que la jo, Fèlix la toca per la Minsa,
i la Minsa, i la Minsa, i la Minsa, i la Minsa, i la Minsa!
I la Minsa!
I la Minsa!
I la Minsa!
I la Minsa!
Tot és possible un dia de partida.
I la Minsa!
Tot és possible a la TDT,
la transmissió d'entorn quemada.
Dilluns a partir de les 8,
la TDT del Barça-València a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dóna suport a l'esport.
Què us poso?
Per mi una estrella.
I per tu?
Jo també una estrella.
Ara estem d'acord.
Estem d'acord?
Estrella d'Am, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada, gestionada, dirigida i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de
Assistència Sanitària, Damm i CaixaBank.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Mig, quart de dotze.
Pugem a la màquina del temps.
Marina Laminos, bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
29 de març del 2013, perquè fa 11 anys, el celler de Can Roca va ser proclamat millor restaurant del món.
Va ser en el rànquing de la revista britànica restaurant.
És aquesta famosa llista que fa el que anomenem The World's 50 Best Restaurants.
I per posar-ho una mica en context, què vol dir exactament aquesta distinció, hem d'entendre que hi ha només dues llistes que tenen, diguem-ho d'alguna manera, el prestigi i el reconeixement de tot el sector.
Que són d'una banda les estrelles Michelin, més que conegudes per tothom, i de l'altra aquesta llista de la revista Restaurant, que també té aquest prestigi a l'hora d'anomenar els millors restaurants.
Llavors, aquesta setmana hem pujat a la màquina del temps amb la Rosa Rodón, que és directora de l'Ara Mengem.
Ell ens explica així per què té tan valor aquesta fita, aconseguit el 2013 pel germà en Roca.
Tres estrelles en pot tenir molta gent, no hi ha un topall. Evidentment Michelin no la regala.
Però tu no competeixes tant amb els altres com amb tu mateix, en el fons, en complir uns estàndards que ells s'han marcat.
En canvi, amb la 50 Best, tu sí que estàs competint amb els altres.
Per tant, que algú digui que ets el número 1, et posen en una posició que els altres no tenen.
Diguem que d'alguna manera és un indicador de tendències, de què agrada als experts del sector,
sobretot perquè els jutges d'aquesta revista són d'una banda cuiners, també crítics gastronòmics,
i en tercer lloc, a mans de la gastronomia en general, que viatgen, que van a molts restaurants,
escollen els restaurants que més els han agradat de tot el món, no tenen un límit,
i a partir d'aquí s'elabora aquest ràmking.
Però, esclar, com totes les llistes, aquesta també té una cara fosca.
S'han dit popularment que són una mica els Òscars de la gastronomia, perquè és el mateix sector qui et premia.
Però, per exemple, el Ferran Adrià un any s'hi va referir com la llista assassina.
Per què? Perquè pujar està molt bé, però si baixes, de cop, encara que estigués en una posició privilegiada,
perquè està entre els 50 milions restaurants del món, és una posició privilegiada,
si baixes sembla que hagis fracassat, quan tampoc hauria de ser així.
Això Ferran Adrià ho va dir concretament l'any que va quedar segon,
és a dir, fixa't, segon millor restaurant del món, i diu això, per què?
Doncs perquè havia estat escollit el número 1 en 5 ocasions.
A més d'aquestes 5 ocasions, Roger, que 4 van ser consecutives,
per tant Ferran Adrià, que era pràcticament el rei d'aquesta llista,
entre el 2006 i el 2009, que és el Bull qui va pujar al top del top d'aquest podi.
Avui viatgem 11 anys enrere, perquè el 2013 els germans Roca van arribar al top d'aquesta llista,
i ho van fer, a més, superant el Noma, que és qui havia desbancat precisament el Bull.
Sí, amb el celler de Can Roca ja havien tret al cap alguna vegada el top 5,
però no havien arribat mai al número 1.
Llavors, CB3 es va desplaçar fins a Londres,
i hores abans de l'entrega de premis vam poder parlar amb ells, amb el germà en Roca,
i en Joan Roca ja deixava entreveure que les sensacions, com a mínim, eren bones,
que potser podia caure aquest número 1.
Bé, bé, bé, les vibracions són molt bones, no?
Són bones perquè hem notat, ja inclús aquest matí que hem fet aquesta presentació,
hem notat molt de reconeixement, molt d'efecte, molta estima, no?
I això ens fa pensar que quedarem bé, que quedarem bé, no?
Si més no, aquest és l'ànim que tenim, és l'ànim on venim,
per aquestes vibracions positives que hem anat veient i notant, no?
Després de tota una tarda de rumors i filtracions,
ja una hora aproximadament abans de la gala,
es va començar a adonar per fet que el celler de Can Roca
es convertiria en el millor restaurant del món,
i atenció a l'obertura que feia el Telenotícies Vespre aquell dia,
poc abans que comencés la gala.
Bona nit, el celler de Can Roca, millor restaurant del món.
La revista britànica Restaurant Magazine farà oficial aquesta nit
el reconeixement al germà en Roca.
Sí, ho donàvem per fet, ja, eh?
Sí, ho donàvem per fet, però va ser més tard,
al vespre, quan hi va haver aquesta gala.
És veritat que la revista Restaurant
sempre vol mantenir la incògnita fins a l'últim moment,
que hem de pensar que és una gala de cuina,
però que com ens deia la Rosa,
que al final són com els Òscars de la cuina,
per tant que és una gala sobretot de pur-xou.
Good evening, ladies and gentlemen.
Welcome to Asia's 50 best restaurants.
I són gales, és xou.
Vull dir, hi ha una part d'això, també, en aquest sector.
I, evidentment, són gales emocionants,
especialment quan anem arribant cap als primers números,
i tot i que va començar el Regne Unit,
s'ha mogut arreu del món,
perquè també es busca, precisament,
que la cosa va donar-li un caire mundial.
I, evidentment, és que és xou, és xou pur i dur.
I, efectivament, va arribar el moment culminant de la nit.
Ara fa 13 anys que el celler de Can Roca,
en Joan, en Jordi i en Josep es van convertir per primera vegada,
perquè, a més, l'any 2013 el tornarien a fer,
però per primera vegada es van convertir en el millor restaurant del món.
I així ho agraïa en Joan Roca.
A això era Joan Roca, quan va pujar a l'escenari a agrair aquest premi,
un premi que es va entregar a Londres,
celebració, per tant, a Londres,
però celebració també, com no podia ser d'una altra manera,
Girona, eufòrics, els pares, sobretot.
Els pares emocionalíssims, sobretot la mare,
la Montserrat Fontaner, que deia això a TV3.
Nerviosa, molt contenta i orgullosa dels fills.
En la vida m'ho podia imaginar jo que m'ha passat el que m'està passant avui,
i veure els fills treballant on han arribat,
vull dir que no puc demanar gaire més.
I els germans Roca suposo que estaven exultants.
Ja t'ho pots ben imaginar,
allà amb ells hi havia en Carles Costa, de TV3, que els va acompanyar.
Es va trobar amb els tres germans a la sortida de la gala,
li deien això.
Josep, em deies aquest matí que han vingut a presentar el seu projecte,
el somni, que tenies les mans que et tremolaven, que et suaven,
que ara com estem, que suaven.
Estem perfectes, estem esplèndids i encantats, agraïts,
i com deia en Joan, allògenits també,
que aquest premi, sabem que s'escapa del centre de Can Roca
i que se'n va a molta altra gent que se'l fa seu.
I òbviament, més enllà d'aquesta il·lusió,
és òbvi que es capgira tot el celler, no?
Allà ho de reserves, el focus mediàtic que es posa a sobre del celler,
dels tres germans, d'en Joan, d'en Jordi i d'en Josep.
La Rosa Rodona ens explica que d'alguna manera marca un abans i un després.
Hi ha un abans i un després en ser el número 1.
Crec que només ells podran explicar la bogeria que deuria ser
en el moment en què tu et posen a dalt de tot.
Vivim en un món complex, les llistes triomfen,
no hi ha res com un rànquing,
que dalt, el número 1, té un impacte descomunal.
L'allau que tu reps de peticions, de favors i de pressió
ha de ser descomunal.
No en tinc cap mena de dubte que amb el terrenar que tenen els germans Roca
ho van gestionar de meravella.
El celler de Can Roca no va revalidar el títol l'any següent, el 2014.
Va quedar en segona posició precisament per darrere del nome,
però sí que va tornar a ser el número 1 l'any 2015
i més de 10 anys després, doncs, Roger,
òbviament continua sent puntal de la gastronomia catalana arreu del món.
Després hi ha un altre factor,
que és que hi hagi molta gent que vulgui venir a treballar amb tu.
Molta gent que quan decideix que vol ser cuiner o cuinera
vulguin venir a prendre aquests llocs.
Què passa?
Que molta d'aquesta gent després també obriran restaurants al voltant
amb una idea similar o no tan similar.
Fins i tot restaurants, alguns potser amb preus més populars,
però amb les tècniques i l'excel·lència que han après aquests llocs.
Per tant, tot això és com una masia, és com una pedrera.
O sigui, ha sortit una quantitat de xefs molt talentosos del celler de Can Roca
que després han anat muntant els seus negocis i els seus projectes.
Clara, potser us pregunteu, 2013, 2015,
per què no han tornat a estar el número 1 al celler de Can Roca, no?
Doncs no ho podria tornar a ser,
bàsicament perquè des de fa uns anys aquesta revista,
la revista Restaurant, no permet revalidar els títols,
sinó que ara fa una llista a banda amb tots els que ja l'han guanyada
que es diu The Best of the Best, els millors dels millors.
Per molts anys els germans Roca,
avui a la màquina del temps amb la Marina Laminos i la Rosa Rodon,
11 anys que el celler de Can Roca,
demà exactament farà 11 anys,
va pujar per primera vegada a l'Olinn dels millors restaurants de tot el món.
Gràcies, Marina.
A vosaltres.
Tornem al 2024,
passa un minut d'un quart de 12 del migdia,
fem una pausa i una altra Marina.
La Porres, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Com pots comprovar que tot estigui llest
per votar a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
Pots consultar-ho del 22 al 29 d'abril
al teu ajuntament, consulat o a INEP.es.
Demana que ho rectifiquin si hi ha algun error.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva targeta censal
o si la targeta conté algun error.
Ministeri de l'Interior,
Govern d'Espanya,
interior.gob.es
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport
converteix-te en un crac blaugrana.
Aquest estiu també la quarta edició
del Campus Femení Barça Academy Sport.
Informa't a campusfcbarcelona.com
Campus organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
President Bukele!
A El Salvador,
el president Nayib Bukele
ha construït la presó més gran i dura de tot Amèrica.
El seu objectiu,
posar fi a les bandes criminals.
La política de repressió, però,
també esquitxa els innocents.
Aquí hay mucha paz,
muchas personas que no te damos ningún delito
y estamos presos.
Tots hi val per rentar la imatge d'un país?
30 minuts contra les mares
a la plataforma 3CAT i a TV3 aquesta nit.
A Barcelona, com a casa,
som ben diferents, però sabem fer equip.
Mantenim net el carrer i reciclem.
Cuidem l'espai que compartim.
Perquè Barcelona,
hola,
també és casa nostra.
Més de 9.000 professionals i tu
fem equip per Barcelona.
Pla Andressa,
Ajuntament de Barcelona.
Més intensos,
més divertits,
més rigorosos,
més propers.
A Catalunya Ràdio
cada dia volem ser millors
perquè cada dia volem ser més.
Som la ràdio que més creix.
626.000 oients.
Són dades de l'últim estudi general de mitjans.
Catalunya Migdia,
líders de la nostra franja.
Tot costa.
El programa esportiu
ho has escoltat a Catalunya?
Catalunya Ràdio
també és la més escoltada en podcast
i la que té l'audiència
més jove de les emissores generalistes.
Uber!
Catalunya Ràdio.
Cada dia més,
cada dia millor.
I ja us diré que seguirà pujant.
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Feliciano Vecchio
Amb Roger escapa.
Passen quatre minuts d'un quart de dotze.
Marina Porres, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Has sobreviscut o no?
He sobreviscut.
He sobreviscut.
Encara ressaca...
Emocional o...?
Més aviat física de cansament.
Jo crec que encara estem tots.
És que sempre comptes,
això passa molt,
comptes amb la prèvia,
com amb els dies d'abans,
i no comptes amb tota l'onada de feina
que ve després.
I també existeix.
És perquè no hi vols pensar.
Sí, l'endemà de Sant Jordi
és un dia de molta feina.
Sí.
De recollir o de fer números?
O de fer calaix?
Les dues coses.
I, clar, però,
o sigui,
tens una llibreria destruïda,
i llavors aquest procés
de reconstrucció
i de posar tot allò aquí tot,
sempre dius,
bueno, després hi ha recollit.
Però, clar,
quan t'hi trobes...
Han sortit els números
aquest any o no?
Sí,
jo crec que ha anat molt bé.
Bueno,
que no és una cosa meva,
dic que en general
ha anat molt bé tothom.
I va aguantar la pluja bastant, no?
Sí,
no com avui,
que fa aquest dia horrible,
almenys aquí a Barcelona,
però sí, sí,
va anar bé, va anar bé.
Molt bé.
Que està tothom content.
A tu què n'opines
que s'hagi deixat de publicar
la llista dels més venuts?
A mi em sembla una estupidesa,
realment,
perquè la llista dels...
Què et sembla l'estupidesa?
Els més venuts o...?
Que s'hagi deixat de publicar,
perquè és una dada d'interès.
A més,
l'argument aquest de dir no,
perquè llavors
és que els hi fas publicitat
i s'hi inflen igual,
ja passa igualment.
O sigui,
els hi fan molta publicitat
igualment els llibres.
És que feia la sensació una mica
que aquella llista
que sortia a les 6, 7, 8 del vespre
era una mica patillada, no?
Sí,
però clar,
és que amb tota la propaganda
que fan,
o sigui,
com les dents editorials
que ja es posen en marxa
de dir,
vale,
pues aboquen molts diners
a una publicitat de Sant Jordi,
ja és perquè siguin
aquests llibres els més venuts.
Llavors,
si són els més venuts,
és com...
Tampoc no,
o sigui,
no és una gran sorpresa,
saps?
Som tots adults,
llavors no és com dir,
no estàs dient,
hòstia,
i jo encara no he regalat
el meu Sant Jordi.
De debò?
De debò,
de debò.
Sí,
perquè a casa ja s'entén,
això a casa ja és tot un tema.
Només havies de replegar un rest,
tu?
Bueno,
però és que no és tan fàcil,
a casa meva,
a casa meva hi ha molts llibres,
no només meus,
aleshores,
regalar per Sant Jordi
a casa meva
és tot un tema,
perquè més sé que és un llibre
que potser fins d'aquí
no sé quan...
No es llegirà.
No.
Doncs el 23 de maig
ja t'hi trobaràs.
Es regalen llibres
al llarg de l'any
a casa meva, eh?
El manual de resistència
de Pedro Sánchez
el regalaries o no?
No, crec que no.
Ni jo el regalaria
ni seria gens ben rebut
a casa meva.
Passant sis minuts
d'un quart de dotze
del migdia,
avui amb la Marina Porres,
L'excusa,
llibres, sèries,
pel·lícules i cançons
al voltant d'una qüestió.
Mira,
si fa una estona
parlàvem
de pares biològics
o de donants,
avui el concepte
és el pare.
Sí,
sí,
un tema que
com hem vist fa una estona
molt interessant
al debat realment,
dona molt de sí.
És un tema espinós,
és un tema complicat
i és un tema que gairebé
sempre que el veiem
en literatura
sabem que
no serà una cosa
plàcida i bonica,
a la vida real
hi hem vist que tampoc,
sinó tot el contrari,
tot i que també hem de dir
a favor d'això
que l'experiència
de molta gent
pot fer canviar
el percentatge,
és a dir,
que no sempre és una relació
tortuosa la que tenim
amb els nostres pares
per sol.
Però avui parlem
de la figura del pare.
Per què hi has pensat
aquesta setmana?
Hi he pensat
a partir d'un llibre
que no sabia gens
que aniria d'això,
és una novel·la
d'un senyor
que es diu
David Sedaris,
que és escriptor
i humorista
i es titula
Panxa Content.
L'ha traduïda
el Borja Begunyà
i l'ha publicat
com a negra
amb una col·lecció
que es diu
Cul de Sac,
que és una col·lecció
que dirigeix
l'Àlvaro Muñoz
i per si us interessa
és una col·lecció
que crec que no n'hi ha
cap altre en català
on el tema
de la col·lecció
és l'humor.
És a dir,
són llibres
que fan riure
de diverses maneres
i la veritat
és que jo he rigut
molt amb aquest llibre
amb l'humor àcid
i corrosiu
de Sedaris
i per si com jo
no ho sabíeu
David Sedaris
és un humorista americà
va néixer l'any 56
escriu al New York Times
fa monòlegs
fa ràdio
i escriu llibres
que sempre tenen
molt èxit
als Estats Units
perquè ell és
com una figura
molt pública
d'entre els famosets
americans.
Llavors el seu
bàsicament és un humor
que posa el jo al centre
és a dir
ell es fa servir
a ell mateix
la seva vida real
la seva família
per crear
ja sigui en format de llibre
o en format de monòleg
i aquest humor
de Sedaris
és molt autoirònic
és a dir
està constantment
enfotent-se
d'ell mateix
i dels que l'envolten
i normalment
els seus llibres
parlen de la seva família
de com va créixer
Carolina del Nord
de la seva ascendència grega
de la seva homosexualitat
dels seus problemes
amb les drogues
que van ser bastants
i tot això
viatjant constantment
pel món
perquè és un home
que no para gaire quiet
Per què el portes
avui que parlem
dels pares
Marina?
Doncs perquè
Panxa Content
és una novel·la
que parla bàsicament
de la vida de Sedaris
però un dels portals
de la novel·la
és la mort del pare
que com sempre
i amb tothom
és un episodi
molt traumàtic
de la vida
d'una persona
però aquí encara
es torna
com més important
perquè a mesura
que anem llegint
anem veient
la magnitud
de la tragèdia
del que hi havia
a la família
i a la casa
on Sedaris
havia crescut
llavors és graciós
perquè el llibre
comença amb la pandèmia
que ens podria fer mandra
ens podria semblar
que és un tema suat
però la veritat
és que m'ha sorprès
perquè aquí està
molt ben tractat
i llavors el que va passar
és que durant la pandèmia
ell com tothom
es va bloquejar
David Sedaris
de veure el seu món aturat
de sobte no tenia gires
fent monòlegs pel món
i s'havia de passar
massa temps
amb el seu marit maniàtic
i llavors va passejar
molt sol
per Nova York
va fer coses absurdíssimes
per matar el temps
i mentre ens va explicar
en tot això
ens parla
de la seva família
la relació fantàstica
que té
amb la seva germana
una senyora
també molt graciosa
i anem veient
que tots els germans
estan traumatitzats
per la mateixa cosa
que és
per un pare
que no girava gaire rodó
llavors el curiós del llibre
és que vas veient
la manera com tothom
ha paït aquest pare estrany
que tenia una relació
massa impúdica
amb les filles
anirem veient
i massa menys preadora
amb el fill
i llavors ell
el que David Sedaris
el que diu
és que ell es venja
del seu pare
fent monòleg sobre ell
i guanyant diners
gràcies a això
és una gran manera
de curar un trauma
i llavors la germana
es torna més cínica
a partir de la relació
amb el pare
però anem veient també
les parts més fosques
de la família
com per exemple
el suïcidi d'una de les germanes
però clar
tot està explicat
amb aquesta ironia
que ho fa
molt interessant
i molt estrany
és molt interessant
aquest llibre
avui la figura paterna
també a través
de la petita pantalla
aquesta sèrie
ja té 25 anys
és forta
crec que l'hauria de tornar
a veure sencera
això és
Six Feet Under
a dos metres sota terra
HBO
un dels seus primers hits
suposo
si fa 25 anys
i la porto avui
que parlem de pares
perquè la sèrie
té un inici fantàstic
que comença
amb la mort del pare
de la família protagonista
llavors aquest pare
mor en un accident
de trànsit
i aquesta mort
afecta
i molt
a la seva dona
i als seus fills
que replantegen
tota la seva vida
sencera
en relació
a la manera
com es tractaven
amb ell
amb el pare
i ho fa
amb un guió
molt fi
parlant de coses
molt serioses
d'una manera
molt ambiciosa
llavors
si no heu vist
Six Feet Under
aquesta absència
del pare
marca tota la sèrie
però perquè la sèrie
parla precisament
de la vida dels Fisher
que resulta
que ells tenen
una empresa funerària
a Los Angeles
llavors
cada capítol
comença
amb la mort d'algú
que ha de venir
al funeral
a enterrar-se
a casa seva
a la casa empresa
diguéssim
i a partir de cada mort
es troben relacions
amb les coses
que es passen
als membres
de la família
explicat així
sembla com molt morbós
però no ho és
és una sèrie
molt bonica
molt ben feta
i amb molta profunditat
la veritat
una cançó
no fa per tu
aquesta cançó
fa patir eh
Marina
fa patir aquesta cançó
aquesta cançó horrible
es diu
Daughter to Father
de filla a pare
i és de l'actriu
però també cantant
però clar
ja veiem
que aquí
ens costa
arribar tot
Lindsay Lohan
que és un mite
de la meva adolescència
pel seu paper
a Toa Londres
i a Califòrnia
com suposo
que a tothom li passa
llavors
la porto avui
que parlem de pares
perquè realment
està basada
en una història real
tot i és bastant pornogràfic
perquè resulta
que el 2005
el pare
de Lindsay Lohan
que sabem
que tampoc
no ha tingut
una gran relació
ella mateixa
amb la justícia
el seu pare
va anar a la presó
després de sobreviure
a un accident de trànsit
on ella anava
molt perjudicat
no sé si begut
drogat
o les dues coses
llavors és una cançó
on ella explica
que és una cançó
malodramatiquíssima
està esperant
que el cartell
li porti una carta
està esperant
que Déu la faci sentir millor
i que carrega
tot el pes del món
a l'esquena
i clar
és com un drama monumental
perquè ella troba
molt a faltar
el seu pare
i diu
que es posa
els seus polos
a casa
que somia amb ell
i que necessita
que l'abraci
i l'he portada avui
que parlem de pares
perquè realment
és una cançó
sobre això
que se'n diuen
els daddy issues
com una casa de pagès
el videoclip
el videoclip també
no us el recomano
doncs va
tornem als llibres
i no abandonem
el tema
de les filles
i els pares
perquè hi ha un llibre
que es diu
T'estimo com la sal
que és un llibre
que s'ha venut bastant
aquest Sant Jordi
i que publica
vien edicions
és un llibre fet i pensat
per la Carme Junyent
i acabat
diguéssim
per la Simona Skràvec
i que ha plegat
un munt d'autores
catalanes contemporànies
per parlar
d'una mateixa idea
el pare
és un projecte
que va començar
la Carme Junyent
amb més de 30 escriptores
i ho va fer
amb una reunió
a la Universitat de Barcelona
i tota aquesta reunió
s'ha anat perfilant
fins a acabar
aquest llibre
el que va fer Carme Junyent
és que es va interessar molt
per un llibre
publicat a Anglaterra
que tenia aquest mateix format
és a dir
a partir de diferents
disciplines artístiques
però sobretot literàries
hi havia un seguit
d'escriptores
que reflexionaven
sobre el pare
i sobre la relació amb ell
sota la premissa
d'una frase
que és
que les filles
mai no maten el pare
o sigui
que sempre són els fills
els que maten el pare
però no les filles
llavors el resultat
en versió catalana
és aquest llibre
que es diu
T'estimo com la sal
on diverses periodistes
i escriptores
han explicat la seva història
amb el seu pare
llavors hi ha noms
com la Ivets Barsko
que m'ha agradat molt
llegir el text
que ha fet
sobre el seu pare
la Marta Oriols
la Marta Pera
l'Estefany Kremser
la Júlia Ojeda
la Natalia Cerezo
me'n deixo
moltes
perquè són moltíssimes
i si llegiu aquest llibre
veureu que n'han sortit
coses boniques
coses bastant fosques
però en tot cas
m'agrada molt la idea
de fixar-se en aquesta relació
que ha donat tant de sí
a tot arreu
i si parlem del pare
la Júlia de la Corona d'HBO
precisament
es va estrenar el 99
fort també
l'has tornat a veure?
no l'he de tornar a veure
jo no l'he arribat a acabar mai
en sèrio?
a mi
és que és una
ara diré una cosa
que tots els
sí
molt lenta
molt lenta
molt lenta
però a veure
si dius molt lenta
és que no has avançat molt
amb el Soprano
fa molts anys
no sé
si vaig fer un parell
de temporades
s'ha de tornar
s'ha de tornar
ara no tinc temps ja
però aquest arc
dels personatges
és de les millors sèries
per tractar de tot arreu
llavors
com tothom sap
ho hauria de saber tothom
aquesta és la història
de Toni Soprano
interpretat magníficament
i inequívocament
per James Gandolfini
i ell és un capo de la màfia
que viu a Nova Jersey
amb la seva família
però la gràcia és que
clar
ja no som a l'era
dels Capone
on tot és més explícit
sinó que Toni Soprano
té una família
típicament americana
i una de les gràcies
de les infinites
que té la sèrie
és veure si efectivament
es pot dur una vida
de ciutadà americà normal
amb una família normal
sent un mafiós
llavors
com amb totes les sèries bones
és una reflexió sobre el sentit de la vida
sobre la família
molt
i sobre la manera
com ens enfrontem
a les coses de la família
la porta avui que parlem de pares
perquè em sembla
una de les coses
més interessants de la sèrie
la manera com el Toni
es presenta
com a fill traumatitzat
per uns pares
que Déu-n'hi-do
i com no vol transmetre
el mateix als seus fills
però alhora
com no pot evitar-ho
llavors
és aquesta idea
de com ella ha d'anar a la psicòloga
per explicar-li
com és de complicar
tot el seu cap
per culpa de la seva mare
i del seu pare
però a l'hora d'educar els seus fills
de vegades se n'adona
que cau més del que voldria
en aquests patrons heretats
la veritat
una mica més de música
ever since you were
a little bitty teeny girl
said I was the only man
in this whole world
now you better do some thinking
then you'll find
you got the only daddy
that'll walk the line
I keep working every day
all you want to do is play
I'm tired of staying out all night
I'm coming unblood
from your funny little moods
now honey baby
that ain't right
cause ever since you were
a little bitty teeny girl
said I was the only man
in this whole world
això és Uylon Jennings
cantant
Only Daddy
that will walk the line
l'únic pare
que creuarà la línia
és una cançó
una mica angoniosa
us diré
perquè juga
amb l'ambigüitat
entre pare de paternitat
i pare
d'aquesta cosa antiga
de senyor protector
de Daddy
però que en realitat
és la parella
i diu
tothom sap
que m'has estat perseguint
i estic bastant cansat
si tinguessis sentit comú
plegaries
perquè des que eres
una nena petita
vas dir que jo
era l'únic home
en aquest món
i has de pensar-hi bé
i veuràs que tens
l'únic pare
que creuaria la línia
i després
s'explica
que la mateixa dona
qui s'està dirigint
sempre l'està intentant
fer fora de casa
però que en realitat
només us és una provocació
que si se n'anés
li demanaria
que tornés
perquè
des que era una nena petita
deies que jo era
l'únic home
amb el món
bla bla
per tant
no es veu gaire clar
i com més clar es veu
sembla que va cap a pitjor
quina mena de pare
s'està definint
en aquesta cançó
i per tant
m'ha semblat
interessant portar-la avui
la veritat
acabem amb dos llibres
va Marina
doncs faig una
recomanació doble
perquè no volia
deixar cap d'aquests
dos llibres fora
el primer és
La mort del pare
Carl Ove Nausgaard
l'autor noruec
que fa uns anys
va petar-ho mundialment
amb una sèrie de llibres
que sumats
fan 3.000 pàgines
i que parlen
sobre la seva vida
explicant-ho
tot el detall
i d'una manera
molt minuciosa
el projecte de Nausgaard
es diu
La meva lluita
i el primer volum
de la sèrie autobiogràfica
es titula
La mort del pare
perquè el noruec
va començar el llibre
a partir d'això
a partir de la mort
del seu pare
llavors si heu llegit el llibre
si no ho heu fet
us ho recomano
moltíssim
segur que recordareu
aquesta mort
perquè el pare
mor en una casa
sol i bastant aïllat
a Noruega
molt alcoolitzat
i quan el seu fill
el troba
es planteja
tota la seva vida
real
insisteixo
a partir de la relació
amb aquest pare
com el vincle amb ell
l'ha marcat d'una manera tan bèstia
que només ha pogut pensar-lo
fredament
quan aquest pare
s'ha mort
és un llibre
molt molt interessant
perquè demostra
com hem anat veient
amb els exemples d'avui
com el que ha viscut ell
amb el seu pare
afecta també
a l'hora de fer
ell de pare
aquesta doble línia
i l'altra recomanació
és un clàssic
que s'havia de recomanar avui
que és
La carta al pare
de Franz Kafka
en aquest llibret
molt famós
Kafka passa comptes
amb el seu pare
Herman
un home distant
i autoritari
i comença a retreure-li
tot el que ha fet malament
amb ell
com d'abandonat
s'ha sentit
com l'ha afectat
aquest abandonament
en tota la seva vida
i bàsicament
el porto avui
perquè és un llibre
fundacional
sobre com pensem
les relacions
amb el pare
aquesta figura
de vegades
massa incomprensible
i que té un poder
tan estrany
papa
jo vull ser torero
papa
jo vull matar toros
papa
jo vull saltar
els ruedos
ei papa
jo vull ser torero
i el pare
es desesperava
ell que era
tan honorable
potestat
de la sardana
i de les lletres
catalanes
la veritat
no comprenia
i quin cony
de fill
que tenia
Albert Pla
jo crec que és
la cançó
amb més mala llet
d'Albert Pla
però dir això
sempre és arriscar-se molt
però és que em sembla
que és una cançó
tan terrible
sobre la paternitat
perquè és això
que està explicant
és un pare
que és un potestat
de les lletres
catalanes
i que
i que
no entén
com
des d'aquesta
ensenyança
de la pulcra
i refinada
existència catalana
li surt
un fill
que vol ser
torero
llavors
és bastant terrible
aquesta idea
sobretot
perquè la cançó
acaba fatal
jo vull ser torero
papa jo vull
matar toros
papa jo vull saltar
els ruedos
ai papa jo vull ser torero
i el pare
avui amb la Marina Porras
hem parlat dels pares
a través dels llibres
que ens ha proposat
de les cançons
com aquesta d'Albert Pla
i també de les pantalles
Marina Porras
moltes moltes gràcies
a vosaltres
amb una pausa
amb una pausa
i una mica més
de música
al suplement
negres
i ai papa
el teu fill
ha mort
torero
ai ai
el suplement
amb Roger
escapa
un concurs
dues escoles
i molt de fan
qui domini més el català
guanya
a la paraula
col·lecció
quantes eles hi ha
3, 2, 1
FA
FA
el concurs
per enfangar-se
amb el català
ja disponible
a la plataforma
3CAT
descarrega-te-la
per fi
hem trobat
una persona professional
i atenta
que atén la mare
unes hores a la setmana
això ens ha donat
molta tranquil·litat
a tota la família
el servei d'atenció
a domicili de Suara
és un servei presencial
realitzat
per persones
professionals
expertes
en l'atenció
a la gent gran
i dependent
perquè tinguis
la tranquil·litat
que reben l'acompanyament
que necessiten
truca'ns al 937
076
376
937
076
376
i t'ajudarem
una muntanya
molt valuosa
13 famílies
i un pacte
que creme
torn
una història
de Carles Porta
estrena
dilluns a la nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3
3CAT
líders
en crònica negra
l'INCAT
l'INCAT
l'INCAT
l'INCAT
l'INCAT
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya
a Catalunya Ràdio
en Catalunya Ràdio
del 9 de maig
al 24 de setembre
el MACBA presenta
l'exposició
Jordi Colomer
façana
foto
festa
futur
fideus
en aquesta exposició
Colomer aborda
de manera oberta
festiva
i participativa
la vida col·lectiva
de les ciutats
més informació
a macba.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'INCAT
L'INCAT
la Fundació
Òpera Catalunya
presenta
Turandot
la gran obra
mestra
de Puiggin
i un dels títols
més emblemàtics
de tot el repertori
operístic
fins al 17 de maig
de gira
per Catalunya
amb 13 funcions
i el 27 d'abril
i l'11 de maig
al Palau
de la Música
Catalana
Més informació
a operacatalunya.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'INCAT
L'INCAT
L'INCAT
a Catalunya Ràdio
L'INCAT
L'INCAT
L'INCAT
L'INCAT
L'INCAT
L'INCAT
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger
escapa
5 minuts
per 3 quarts de 12
No es pot viure
sense amor
a la parella
els fills
els pares
els avis
els amics
a la música
avui ens acompanya
un malomen de la música
una de les veus
de referència
d'aquesta casa
si parlem d'àlbums
de discos
i de llegendes
segur que l'heu sentit
a Catalunya Ràdio
també hi cat
ara el programa
El Futimer
possiblement l'únic
programa de ràdio
que ens permet
escoltar
de dalt a baix
els grans discos
de la història
Àlex Torrió
bon dia
bon dia
com estàs Àlex
quina sorpresa
sé molt
que no escoltava
aquesta cançó meva
teva eh
te la punxo jo
perquè sé que tu
a tu mateix
no te la posaràs
exacte
penso que només
faré un disc meu
al Futimer
quan em diguin
que se m'acaba el contracte
i que no em renoven
l'últim capítol
serà un disc meu
què sents
quan et sents
a tu mateix
mira
em suporto
molt més
com a músic
que com a locutor
quan faig els programes
no puc escoltar-los
de fet
quan els estic mesclant
dic hòstia puta
aquest tio
que malament parla
i tot això
però en música
sí
perquè són molts anys
d'escoltar-me
i potser he decidit
molt les coses abans
i potser he decidit
molt les coses abans
I keep drinking
molten meal
trying to drive
my blues away
I keep drinking
molten meal
trying to drive
my blues away
Avui l'Olextorio
ens acompanya
per parlar
de l'era dels àlbums
40 discos
imprescindibles
40
perquè
l'Aitorial
et va demanar
que només podien ser 40
No, em va demanar
que només podien ser 30
Ah
I tu em vas negociar 10 més
Sí, sí
vaig aconseguir-ho
Bueno, així m'ha arribat
a 330 pàgines
però
la meva idea
és que fos
una enciclopèdia
d'aquestes
que t'ocupen
tota una habitació
de casa
El que passa és que
en un moment
on tots els artistes
ja van
pels singles
i a buscar
que es viralitzi
i que no hi ha
una obra pensada
de 10 o 12 peces
que tenen una connexió
entre elles
un conjunt
reivindicar els discos
no?
Qui és la primera persona
que pensa en un conjunt
de 10 o 12 cançons
d'uns quants minuts?
Això està molt lligat
això ho explico
al començament del llibre
està molt lligat
a les possibilitats tecnològiques
al principi
els discos
només duraven
3 o 5 minuts
per cada cara
i bueno
per fer cançons
populars
no era problema
però la música clàssica
que es començava
a registrar
amb orquestres
clar
allò no estava pensat
perquè es gravés
i hi ha moviments
que duren 20 minuts
i coses que duren 15
i tot això
la tecnologia
no permetia
escoltar-ho bé
escoltar-ho una peça
i ràpidament
havies de girar-lo
o tenir un altre
tocadiscos
per poder-l'escoltar
amb continuïtat
i això és el que provoca
que apareguin
els discos
de llarga durada
la música clàssica
és qui provoca
però que ho aprofitin
per fer música popular així
jo diria
que el primer de tots
per mi
també ho comento
el llibre
és Fran Sinatra
in the wee small hours
of the morning
while the whole wide world
is fast asleep
you lie awake
and think about the girl
and never ever think of counting she
Frank Sinatra
1955
aquesta cançó
aquesta cançó es titula
in the wee small hours
of the morning
a primera hora del matí
mentre el món sencer
està profundament adormit
estàs despert i penses
en la noia
i mai mai penses
a comptar ovelles
quan el teu cor solitari
ha pres la lliçó
seria seva
si només truqués
a primera hora del matí
és el moment
que més la trobes a faltar
jo ahir
vaig recuperar
aquesta cançó
fullejant el teu llibre
i pensava en Pedro Sánchez
decidint si es queda o se'n va
i avui l'he posat
a les 7 del matí
per despertar el soplament
i pensar que a aquella hora
Pedro Sánchez era al llit
comptant
esperant
ho estava
sí, sí, sí
bueno
és un moment important
per ell
també ho era per Frank Sinatra
quan va fer aquest disc
estava casat amb Mava Gartner
i en portava uns quants
sí
però no llargues durades
de llargues durades
en portava 3 o 4
però
en una altra
editorial
que
una altra discogràfica
va fer un canvi
de discogràfica
i va fer la seva millor època
a partir dels 55
fins a mitjans dels 60
i
i aquí
va fer un disc
que reflectia molt
com es trobava ell
en aquell moment
perquè tenia un matrimoni
bastant desgraciat
amb Mava Gartner
i
va voler que el disc
reflectís tot allò
amb totes les cançons
i amb una certa lògica
no podava
aquí no et trobaràs
una cançó contenta
una cançó alegre
en aquest disc
i això li dona
per mi
això és el que fa
que tot i que no estiguem parlant
exactament de pop rock
amb Frank Sinatra
li dono aquest valor
en quant a creador d'àlbums
això va passar només un any després
d'aquest Frank Sinatra
sí, sí, sí, sembla sorprendent
que siguin
que siguin
era bé contemporàni
el debut del debut de Elvis
en LPs
en LPs
perquè ja portava un parell d'anys
fent singles
això que et deies abans
curiosament
la música ve dels singles
i ara ha tornat als singles
no sabem
què passarà
potser d'aquí un temps
tornen als LPs
quan
quan hagi passat aquesta moda
tu t'enfada això
de que haguem tornat als singles
no
els singles eren molt guais
en la seva època també
després s'agrupaven els singles
en LPs
i això podia donar-li
una major o menor coherència
en general menor coherència
són els primers dos discos
dels Beatles
per exemple
o el primer disc
dels Rolling Stones
però
clar, l'estreaming ha rebentat
a vegades el sentit
segurament dels CDs
la velocitat amb la que vivim
la velocitat
el poc temps
que tens per
per seure
i dir
mira, anem a disfrutar d'això
però tu posaves un cotxe
posaves un disc
fa 20 anys
ja anava a dir 15
però potser fats curt
fa 15 o 20 anys
i l'escoltaves de dalt a baix
i te'ls sabies de memòria
i sabies que hi havia
les cançons més bones
i les cançons més dolentes
però segurament
també te les empassaves igualment
sí
i a vegades
empassar-te una cançó dolenta
et feia donar-te compte
que era molt bona
és a dir
que al principi
una cançó
que potser no et crida l'atenció
ets tu
amb el teu background
i tot això que tinguis
que et fa que no
acabis d'entrar-hi
i després dir
hòstia
si aquesta cançó
està molt ben feta
molt difícil
jo què sé
jo penso que
l'Under Pressure
de Cuina amb David Bowie
és una cançó
que jo quan era petit
dic
la cançó més rara
quina estructura té
no la pillo
i després trobo
que és la cançó més bona
que hem fet mai
Bob Dylan
in the dime stores
and bus stations
people talk of situations
read books
repeat quotations
draw conclusions
on the wall
fa unes setmanes
aquí al suplement
vam ajuntar
el Jaume Sisa
el Guillem Sisberg
i el Quim Carandell
i tots tres
van arribar a la conclusió
que d'on vavien
era de Dylan
sí sí sí
ben fet
home la Ludwig van
ho ha estat bastant
no?
són molt molt
i el Sisa
el Sisa també
o sigui
quan el vaig
el vaig tenir en el programa
vam escoltar
el seu disc
Galeta Galàctica Junts
ell comentant les cançons
i també em va dir
que Dylan era
com el que més
escoltava ell
també en aquella època
que va fer el disc
tu recordes
el primer cop
que el vas sentir
a Dylan?
jo molt jove
molt jove
jo vaig tenir
una època molt bèstia
de quan vaig començar
a la universitat
se'm va disparar
la capacitat
d'escoltar música
perquè vaig començar
a donar classes
particulars
i tots els diners
que guanyaven classes
particulars
malgastaven discos
i llavors va ser
quan vaig començar
a tenir
jo tinc discos
d'aquelles èpoques
les edicions
que tinc de Dylan
són dels anys 90
reedicions en CD
dels anys 90
de tota la discografia
i sí
bueno
en el llibre
també parlo
de com arribo
a cada disc
i amb Dylan
em va passar
un perill de coses
que és
per exemple
que un dia
no em vaig presentar
era l'època
que no hi havia mòbils
encara
teníem una cadada
amb uns amics
estava tan boig
amb el disc
que m'havia comprat
de Dylan
que no m'hi vaig presentar
a la trobada
no em trobaran
d'anar a faltar
no podia trucar
a ningú
m'hi va a olabilir
Amb l'Àlex Torio ha parlat de música
l'era dels àlbums, 40 discos imprescindibles
triar-ne un dels Beatles
devia ser difícil, no?
Sí, això m'ha dit gent
que diu, com és que has triat el Robert Soul
i no has triat el Sgt. Peppers
per dir com el que es considera
la seva obra més revolucionària
i és que el llibre
pretén cobrir diverses funcions
i una d'elles és donar
una certa estructura de l'evolució
de la música des del blues
que per això començo amb Robert Johnson
fins a més o menys
l'any 2000, que és quan
l'estructura LP comença a desfer-se
i desfer-se pel gran públic
perquè LPs se segueixen fent boníssims
però estan amagats
ens hem d'anar a buscar
una mena de mercat negre
que és el món indi
però
una de les funcions que fa el llibre
és donar-te una estructura de la història
del pop rock i penso que
posar junts en els mateixos anys 65
Dylan i els Beatles
que és a més l'any que es coneixen ells
es coneixen el 64
i s'influeixen mútuament
i agafem com la cosa molt sèria
del Dylan al principi
de Blowing the Wind
i Masters of Wars
buscar profunditat en la lletra
i una música folk
amb els Beatles que feien
She Loves i un ye ye ye
i aquestes dues s'ajunten
i es genera tant per part de Dylan
una música com més divertida
però igual de profunda
i per part dels Beatles
una música igual de divertida
però més profunda
i competien segurament
en aquella època
o rivalitzaven amb els Stones
Bé, els Stones
això és una miqueta més tard
el disc dels Stones
ja ve una mica més tard
però el disc del 69
No et sembla increïble
que continuïn tocant?
Sí, i em sembla increïble
l'últim disc que han tret
i és molt bo
els Stones han fet
discos molt dolents també
però aquest últim
és més sorprenentment bo
excepte la portada
Sí, no la tinc a ple
és horrible
Sí, la portada vol ser moderna
i la música vol ser
el que ells saben fer
i és molt bon disc aquest últim
el Homni Diamonds
A Bob Dylan l'has arribat a conèixer?
A tocar, a veure'l tocar sí
en persona no
però ja m'agradaria
però no sé si m'hauria agradat
perquè es veu que és bastant esquerp
però sí, l'he vist en directe
És d'aquests artistes
que entra a l'escenari
s'asseu, toca, no diu ni bona nit
i se'n va, no?
En el llibre faig...
Ni misos ni històries
No, en general no
Faig una hipòtesi
de per què crec que és així
Divan va tenir un gran problema
quan va fer el salt
de seu músic reivindicatiu
músic protesta
a fer música
més lleugera
i va passar una època
va passar un any
on als concerts
la gent no parava de xiular
des de la primera cançó
fins al final
la gent xiulava
tota l'estona
i ple
l'estadi ple
però tothom xiular
perquè no toleraven
que hagués fet
el canvi d'estil
A casa
qui escoltava David Bowie
era el teu germà
De petit
bueno, tots dos
però ell era qui
acumulava els discos
de Bowie
i jo comprava altres coses
i com que els teníem
disponibles tots dos
home, jo sé que el germà gran
i sí que
tota la música
ell ha arribat
a través meu
després ell
quan ha sigut més gran
m'ha ensenyat coses
com ara
els Future Islands
per exemple
un grup que m'agrada molt
i jo no el coneixia
me'l va ensenyar ell
però
però jo
de seguida
quan vaig marxar de casa
em vaig comprar
tots els discos
perquè no podia ser
que desquadés ell
Falta alguna dona
no?
Sí
en el disc
clar
és que
en el llibre
Espera, espera, espera
Aquí
Patty Smith
la poso perquè
el disc és espectacular
aquest
d'aquest Easter
i
i com et deia
jo ja ho adverteixo
en la contraportada
en el
prefaci
del llibre
que
dic que no
aquí
peritat
no em busqueu
perquè
estic intentant
dir quins discos
van donar forma
al pop rock
i estem parlant
molt dels anys
50, 60, 70
no hi ha
tantes dones
que
que hagin
publicat
que hagin sigut
tantes vendes
que hagin sigut
tan influents
sobre altres
com ha passat
amb homes
en aquella època
si estigués fent
un llibre
sobre fados
doncs sí que seria raro
o un llibre
sobre música
d'avui dia
com el vas aconseguir
aquest disc
de la Patty Smith?
aquest
estava impossible
estava descatalogat
i el vaig trobar
a Japó
comprant-lo
per internet
a Japó
quant temps fa
d'això?
no, no fa tant
deu fer 3-4 anys
quant em va costar?
no molt
no molt
bueno
va ser importació
uns 30 euros
ah
d'acord
tens calculat
quants diners
t'has gastat
amb música
era una borrada
jo deia
hòstia
els meus amics
tenen molt més diners
que jo
perquè
clar
el que jo m'he gastat
en
jo més o menys
tinc una col·lecció
de
com que jo soc
de la meva joventut
és als anys 90
soc molt de CD
tinc també
vinil
però vinils
potser en tinc
100, 150
però CD
en tinc uns 2.500
si tu poses
que aquests 2.500
que costin
10 euros
amb la inflació
i tot això
doncs clar
sí, sí
el calcule es fa ràpid
els 30.000 euros
me'ls he gastat
sí, sí
l'Àlex Torío
l'era dels àlbums
40 discos imprescindibles
això que hem fet avui
amb aquest quart d'hora
només és un tastet
de tot el que hi trobareu a dins
un disc
que està
un llibre
que està molt bé llegir-lo
amb
amb un pos de CD
des al costat
o tu
amb quin format
t'escoltes a la casa
molta gent m'ho ha dit
això
sí, jo tinc
jo he fet una mudança
no fa gaire
i llavors encara estic
amb
ordinador
un bon equip
d'altaveus
però estic tirant
directament d'ordinador
però
quan vull
quan gravo
per exemple
el meu programa
tiro amb CD
perquè tinc a l'estudi
de ràdio a casa
tinc amb CD
Àlex, moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
el suplement

de mayo
fer un futur digne
pròsper i segur
als nostres fills
per restituir
un estat català
que preservi
la nostra cultura
blindi els valors occidentals
i aturi la immigració
massiva
invasiva
que ens ha omplert
de violència
i barbària
als carrers
salvem Catalunya
amb aliança catalana
ens cal
un canvi radical
ni la llengua
ni l'economia
ni el rumbo
del país
poden continuar igual
la independència
és possible
i un govern millor
també
confiem en el país
feu-nos confiança
voteu
a l'hora
somes la izquierda
que luchamos contigo
por la sanidad
la educación
las pensiones
y el derecho
a la vivienda
somos la izquierda
que denunciamos
el procés
que nos ha dividido
y solo nos ha traído
recortes
somos la izquierda
que rechaza
a los agresores
en Ucrania
denunciando a Putin
y en Palestina
diciendo
ni terrorismo
ni genocidio
vota
recortes cero
La siguiente voz
de Feijo
está creada
con inteligencia artificial
Necesito que pase
la campaña
a Carlos
paciencia
después hablamos
si hace falta
saco de ahí
a Alejandro
Para que no se convierta
en realidad
el próximo 12 de mayo
detenlos
vota Ciutadans