Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
Acord pioner a Europa per impulsar una llei sobre intel·ligència artificial.
Ha arribat aquesta nit passada després de dies de negociacions
i amb l'objectiu de desenvolupar una intel·ligència artificial fiable, segura
i que respecti els drets fonamentals.
A l'espera que ho ratifiquin, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu
es tracta de la primera llei a tot el món que vol regular aquesta tecnologia
per evitar que tingui riscos per a les persones
i també impulsar la indústria europea davant de la Xina i els Estats Units.
Una legislació que regularà en els pròxims anys eines com el xat GPT o Google Bar.
Un dels punts sensibles de les converses ha estat l'ús
que les forces de seguretat podran fer de les càmeres de reconeixement facial
en la lluita contra el terrorisme o la protecció d'infraestructures.
Més notícies, Raül Flores.
L'Organització de Països Exportadors de Petroli ha demanat als seus membres
que rebutgin qualsevol referència a la supressió de combustibles fòssils,
que són els principals responsables de les emissions que causen l'escalfament global.
La vicepresidenta espanyola, Teresa Rivera, en nom de la Unió Europea,
ha qualificat aquesta posició de repugnant.
Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio TV3.
Nosotros reclamamos una línea clara.
¿Cómo pueden desaparecer los combustibles fósiles en el horizonte?
Es obvio que necesita empezar por una reducción,
pero tiene que verse también como cuando desaparecen de nuestros sistemas energéticos.
El Partit Popular acusa el PSOE d'haver deixat de ser un partit d'estat
i li reclama més respecte per Alberto Núñez Feijó.
Així ho assegura el nou portaveu popular al Congrés, Miguel Tellado,
en una entrevista avui a Europa Press.
Tellado explica que Sánchez encara no ha fet la trucada
que públicament ha anunciat el líder popular
i diu que el PP està disposat a fer pactes d'estat en qüestions clau,
però que és Sánchez qui està lligat de mans pels pactes d'investidura.
Hoy en España tenemos un presidente del gobierno
amordazado por los partidos que le han hecho presidente
y por lo tanto Sánchez es rehén de sus propios pactos de gobierno
que le impiden mantener posturas d'estado
que antes sí tenía el Partido Socialista
y que ahora ha abandonado.
L'informe PISA assenyala la integració dels alumnes més vulnerables
com un dels aspectes a millorar del sistema educatiu català.
Ho ha explicat el suplement de Catalunya Ràdio
el director general d'Innovació i Digitalització de la Generalitat, Joan Cuevas.
I segurament un dels que tenen impacte més important
és com el sistema aborda la vulnerabilitat, la pobresa
i l'acollida de nouvinguts.
El tema és com el sistema pot millorar això,
quins recursos més posar, com i quin és el model i quins són els mètodes.
En una de cada tres protectores d'animals
augmenten de manera notable les peticions per adoptar gossos i gats
quan arriben a dalt.
Ho alerta un estudi de la Fundació Affinity.
Segons l'informe, tres de cada deu sol·licituds
es fan amb l'objectiu de regalar un animal
i per això cada vegada hi ha més protectores que ho deneguen.
L'informe calcula que durant aquesta època de l'any
es poden arribar a regalar més de 50.000 animals.
Ho explica la responsable de comunicació d'Affinity, Laura Rodríguez.
Hi ha moltes protectores que ara ja el que fan
és no donar animals en adopció
quan veuen que l'adopció no és responsable
o quan veuen que és un animal que es vol regalar
o que és una sorpresa.
Totes aquestes coses el que es poden fer
és que als pocs mesos l'animal sigui retornat a la protectora.
Esports, Maria Guixant.
Avui a la Lliga de Primera Divisió, el co-líder de Lliga
amb els mateixos punts que el Girona.
El Real Madrid juga aquesta tarda al Camp del Betis
pel que fa a la Lliga Femenina.
Barça-Eivar amb la greu lesió al genoll de Mapi León
que deixa encara en menys efectius la defensa del Barça.
També hem de parlar de la Segona Divisió
perquè l'Espanyol va empatar una ahir contra el Saragossa.
L'equip blanqui-blau guanyava 1-0 amb gol d'Expósito
però va haver de jugar a l'última mitja hora amb 10
per l'expulsió de Calero.
En bàsquet el Barça va sumar la desena victòria a l'Eurolliga
després de remuntar 12 punts al Fenerbahçe al Palau Blaugrana.
Perdia 38 a 50 el descans
i els Blaugrana van acabar guanyant de 8 punts, 89 a 81.
També l'ACB, duel català la tretzena jornada,
Manresa-Girona, 3 quarts de 9 i amb la lluita per entrar a la Copa.
També última jornada ja de la primera volta de la Lliga de Futbol Sala
que servirà per definir els 8 equips que jugaran la Copa.
L'Indústria Santa Coloma aspira a treure bitllet.
I en hoquei patins avui, final de l'europeu,
una europeu en categoria femenina que juga a Olot,
la disputa en aquest vespre a Espanya i Portugal.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga online.
Culinarium, patrocinador de l'Arca de Noguer.
L'Arca de Noguer.
Passen sis minuts de les dues del migdia.
Cap a la Garrotxa hi falta gent.
Pep Noguer, bon dia, bona hora.
Bon dia, com anem?
Molt bé.
Què tal per aquí?
Això que cap a la Garrotxa hi falta gent n'hi ha molta aquí, eh?
Que els restaurants estan tots plecs, eh?
Clar, home, és que aquest pont de cinc dies, què?
Tots els pixapins han vingut cap aquí o no?
Això no és un pont, això és una autopista de cinc dies.
Només hi faltem nosaltres, eh?
Bé, bé, si cas, vint un altre dia, eh?
Que hi ha molta gent.
Però realment ho has percebut, no?
Que aquests dies suposo que els pixapins, com jo, han vingut aquí a passar els...
Sí, sí, mira, ahir una mica em demanava per venir a dinar per aquí dalt.
Vaig trucar a 11 restaurants, diguem-ne, de 25 quilòmetres a la Rodona, tots plens.
I hi va haver un que va dir, sí, però a tres quarts de quatre.
Imagina't, eh?
O sigui, això ja no són dos torns, són tres torns per dinar, no?
Bé, això és una gran notícia també pel sector, suposo que aquests dies s'ha animat la cosa.
I tant, i tant.
Fa bon temps o mal temps, tot depèn de com tu miris, no?
Bon temps pels que volen passejar, mal temps perquè no tenim aigua,
però, bé, s'ha d'anar fent com es pot.
Escolta'm, mira, fa una estona parlàvem al Quimi Portet d'aquest últim disc
que han fet a l'último de la fila, que seria un gran regal pels tios i pels reis d'aquestes properes setmanes.
Però és que, escolta'm, tinc a la mà La paella pel mànec,
que és l'última publicació de la Carme Ruscalleda.
Bon dia, bona hora.
Bon dia, bona hora, què tal?
Molt bé, i tu?
Bon dia, Carme.
Bé, també, molt bé, molt bé.
Cells i receptes per cuinar bé i viure millor.
Escolta'm, Carme, tu veig que el pont t'has quedat aquí, eh, també?
Sí, i tant, i tant.
Jo sóc un rar avis, les vacances no em fan delit.
Jo sol ho pencar cada dia, però tinc estones de lliure, com tothom.
Com va ser l'últim viatge, però, sí que vas fer, Carme?
Em sembla que no n'he fet mai cap.
De debò?
De debò.
Sempre que he fet algun viatge, i tinc la sort que és una professió que m'ha fet viatjar,
sempre hi havia un compromís d'algú com esperava, però algun tema,
i, evidentment, llavors busques l'equilibri de veure, de viure i de visitar coses.
Però només amb l'objectiu de lleure, em sembla que amb Antoni no n'hem fet mai cap.
Sí, potser quan ens vam casar, i d'això fa 48 anys.
On va ser el viatge a la nostra?
A Menorca.
A Menorca.
Sí.
O sigui, la cuina i la feina, en aquest cas, ho ha condicionat absolutament tot, el 100% de la teva vida.
La cuina condueix la nostra vida i la continua conduint, sí.
Clar, és que, Roger, tu imagina't per un cuiner o una cuinera com la Carme,
que només pensi en cuina 8 hores al dia, que és el que marca la normativa de la feina.
És a dir, ser cuiner o cuinera és un estil de vida, no és una feina i prou, no?
Sí, exacte.
Per la gran majoria de persones.
Sí, sí, i tu em portes a dormir, ho somies, i a vegades res als coses somiant.
Això també ho saps, Pep.
I ara que no tens aquesta...
Em surt la paraula dictadura, però...
No, no, però aquesta obligació...
Aquest compromís.
Aquest compromís.
Sí, de dinars i sopars.
Això mateix.
D'això m'he alliberat.
Ara que no tens el dinar i el sopar obligatori...
A vegades en tinc algun d'especial.
Aquesta setmana passada em vam tenir un d'especial amb en Raül en moments.
I ara se'ns en presenta la setmana que ve també un altre compromís especial amb els de Merca Barna,
que presenten cada any, doncs, i expliquen com aquest gran mercat que tenim de producte fresc a Barcelona
i els acompanyem i de cada secció fem un tast.
Per tant, continuen compromisos, però no són diaris dinars i sopars.
El trobes a faltar, aquest diari?
No hi penso.
La gent que m'estimava em deien que et vindrà una baixada i et vindrà una tristesa
i t'asseguro que no l'he patida.
I això que he anat molt sovint i continuo anant molt sovint a la cuina del Sant Pau.
Ara, aquests moments, la cuina torna a estar en marxa amb nois i amb noies
i els veig allà, els admiro, pencant m'agrada veure la gent que penca amb il·lusió,
però no tinc cap tristesa.
Pots gaudir d'un àpat al Sant Pau com a comensal?
Sí, però quan hi vaig treballo, perquè m'inviten a que hi vagi, que treballi...
Què et sembla això, què et sembla allò?
Exacte, i llavors ajudo, sí, sí, sí. Però m'encanta igualment.
I com ocupes la resta de la setmana?
Més enllà d'aquests compromisos que pots tenir de tant en tant per una qüestió específica?
Jo tinc temes i tinc compromisos cada dia,
i a vegada el meu home em renya perquè diguis que en tinc tres de seguits.
I llavors em diu, no, n'has de fer un i prou,
i després ha de ser una coseta per nosaltres.
T'has d'avorrir una mica? No m'avorreixo.
L'he emplanat, amb compromisos, doncs, amb escoles,
amb escoles de primària, de secundària, fins i tot d'universitaris,
amb empreses.
Pensa que les empreses busquen molt aquest estil que deia en Pep de viure d'un cuiner,
que sempre busca la solució, evidentment, perquè el negoci rutlli
i perquè tota la gent que treballa amb ell estiguin contents d'acompanyar-lo.
I ens fan xerrada de la nostra organització,
de les nostres idees per ajudar-les i adaptar-les al seu modus de treball.
També creem productes que ajuden la societat a cuinar d'una manera més fàcil.
Continuo vinculada amb la revista Cuina,
continuo vinculada amb els de Ràdio 4, amb els de Ràdio Nacional d'Espanya,
amb els de TV3...
Amb la Melero, que et veig amb la Melero, tant en tant.
Clar, llavors cada setmana sempre hi ha aquell producte que és de mercat,
que n'hi ha molt, això vol dir que si n'hi ha molt està en temporada,
és molt bo i és econòmic,
i allà donem idees per cuinar-lo a casa.
Escolta'm, Noguer, no para, eh, aquesta dona?
No para, no para.
I a més a més, una cosa,
i és que la Carme és, jo crec,
la dona més metòdica que cuinec a la cuina.
Perquè és que, saps allò que 3x4 fan 12?
Jo recordo, encara quan jo revisava, diguem-ne,
que les receptes de la revista Cuina
tinguessin una coherència amb allò que es fan
i això, que sempre hi havia algú darrere,
diguem-ne, que li arribaven,
jo recordo que les de la Carme
eren aquelles que no havies de tocar res,
perquè s'ho havia mirat tan bé, eh?
Saps allò?
Mira, les de la Carme, bueno, ja està,
ens les mirem així per alt,
però és que són perfectes,
perquè a més a més,
és una d'aquestes coses, Carme,
que la cuina tradicional
sempre ha anat agrapats, no?,
com diu l'àvia Remei,
clar, fer receptes per una revista
com la revista Cuina,
diguem-ne, que és pel públic final,
això també, i aquest llibre, per exemple,
te'n dones compte
que tot i que anem molt agrapats,
hi ha una manera, diguem-ne,
perquè les coses sempre et sortin igual.
Sí, exactament.
Mira, un professional,
jo sempre he pensat que sap per què ha sortit bé
i sap per què ha sortit malament.
I a casa sembla que hi hagi la llicència
avui m'ha quedat bé
i avui no m'ha quedat bé.
I, en canvi, tu, quan, doncs,
tens la paella pel mànec,
i mira, ja faig un rodolí amb el títol,
saps per què passa?
Potser perquè has vedat,
potser perquè has dit, bé, vaja,
potser has dit, vinga, va,
no ve d'una mica més,
i tu saps que és tan recomanable
tenir a la cuina una balança,
tenir un termòmetre,
perquè això t'ajuda a la ciència,
a que sigui tangible aquells graus
o aquell pes, aquell volum.
Parlaves de les escoles.
Què topes quan vas a fer xerrades?
Amb els petits, eh?
M'interessa.
Amb els petits, sí.
I ara que aquesta setmana parlàvem del PISA
i dels informes que hem tingut,
per exemple,
i obro aquí un altre debat,
que és que si hauríem de tenir
una formació obligatòria escolar sobre cuina.
Anem tard, anem tard,
anem tard de ser una matèria lectiva de les escoles.
A la canalla els hem d'ensenyar història,
els hem d'ensenyar a escriure,
a llegir, a multiplicar,
i que ningú us queixi
perquè hem de memoritzar les taules de multiplicar,
que aquests dies ha estat un debat,
però a la canalla els hi hem d'explicar també,
del país que els hi correspon.
Aquesta història d'aquesta herència que tenim
que és tan variada, que és tan rica,
que és tan gurmet i que és tan sana.
I els hem de descobrir
que això no és una herència històrica,
ni és poesia.
Això és tangible.
Aquí hi ha senyors que treballen al camp
perquè els hi agrada,
perquè ho estiven.
D'altres el mar, d'altres el corral.
I si no els hi donem corda,
i donar corda vol dir consumir,
hi partarem tots.
Hi partarà d'entrada a la cuina professional,
perquè ens haurem d'adaptar al que compra tothom
i no tindrem aquest segell que ens fa diferents,
que ens fa originals.
I hi partarem també a casa,
perquè la pel·lícula serà sempre,
potser,
donar voltes al mateix capítol.
Per tant,
aquesta canalla els hem de formar.
evidentment s'ha de practicar a casa,
només faltaria,
però t'he de dir que he descobert a les escoles
l'empatia de moltes escoles
per veure que anem curts d'aquests coneixements,
per descobrir que hi ha moltes famílies
que mai ha entrat producte fresca a casa seva,
sinó un producte ja processat,
i això és terrible.
Perquè la canalla és aquella bàbara que creix,
però és un gran prescriptor a casa.
El prescriptor en triar,
en seleccionar bé la brossa.
El prescriptor en dir
no fumis,
papa o mama,
que és dolent per la salut.
I aquesta canalla que creixen,
els hem de donar aquestes eines.
Sí, jo estic convençuda
que l'administració catalana
no tardi massa.
No bé.
Mira,
i això que dius, Carme,
una cosa que s'ha de tenir molt clar
és que no té res a veure
amb el tema de l'economia,
perquè jo, per exemple,
recordo que quan jo també he fet
moltes classes a escoles
de nens petits,
t'en dones compte
que el tema econòmic
no és el que fa
que un nen o una nena
tingui més cultura gastronòmica
i alimentària, també.
Jo em poso la pell de gallina
quan un nen o una nena
de 4, 5, 6 anys
el veus menjant un grapat de vellanes
per esmorzar, no?
I en canvi, doncs,
moltes vegades,
segons quin tipus d'economies,
doncs bé,
anem a comprar alguna cosa
d'aquestes fetes,
sigui un croissant del que sigui,
o sigui aquestes coses
amb xocolata i tot això.
Jo crec també que,
una d'aquestes coses,
diguem-ne,
del fit de menjar,
del fit d'alimentar-se,
ja no només a les escoles,
sinó a casa,
el fit de menjar llaguns,
per exemple,
que és una cosa
que és ben popular
i que, en canvi, per exemple,
encara l'altre dia sentia
el comentari d'uns pares
que parlaven de menjar,
què menjarem,
què menjarem,
un va dir,
mengem llenties,
va dir,
diu,
mengem llenties,
i encara estem així també,
no?
És a dir,
aquest grau,
diguem-ne,
de,
a vegades,
de falta de sentir comú
alimentari a casa.
Sí.
Mira,
les escoles,
fa anys que m'hi passejo,
us he de dir
que han fet un gran treball,
ara que comentaves,
els esmorzars i els berenars
que se n'emporta la canalla.
veies abans molta brioixeria,
ara veus molts entrefants,
i això ho ha treballat l'escola,
això és fantàstic.
I fruita, no?
Sí, i fruita,
clar,
és que s'ha fet campanya
des de l'administració de la fruita,
però porten aquest producte fresc
i fas el comentari
amb alguna criatura
i dius,
a què hi pots entrar-se l'entrepà
i te l'obren
i t'ho expliquen
i t'explica la variació.
Per tant,
clar,
el camí és aquest,
però no l'hem d'abandonar,
eh?
Escolta'm,
avui la Carme Ruscalleda,
de Noguer,
ens ve a presentar
aquesta paella palmana,
que és aquests consells
i aquestes receptes
per cuinar bé
i viure millor.
71 plats
que van des dels imprescindibles,
passant per la tradició revisada,
beguis,
veig molt segell asiàtic,
també.
Sí, esclar,
sí, esclar.
A la presentació ja ho dic,
això és el pòsit
d'haver-me barrejat
amb molta gent
que no és de la meva cultura,
però que tots portàvem
carmanyola
i una carmanyola
interessant per explicar.
El que passa és que,
i aquí amb el Noguer
i fa una estona
amb la Tarribas
en parlàvem,
que en l'època del no temps,
la cuina,
si una cosa vol,
és repòs i temps.
Sí.
Sí, mira,
jo no sé
si t'has llegit la presentació,
que quan algú em diu
no cuino
perquè no m'agrada gens,
no m'agrada gens,
ho accepto,
ho accepto
i no trec cap eina
per convèncer-ho.
Però si et diuen
no tinc temps...
Llavors sí,
llavors sí que trec
tota l'artilleria,
tot,
perquè, esclar,
el primer que li pregunto
és quantes sèries
estàs mirant
i no baixen de sis.
Això és temps.
Per tant,
escolta'm,
pots fer a casa
tantes coses
d'aquesta cuina tranquil·la
de xup-xup,
que en pots fer
fins i tot
per tres vegades,
perquè tens un equipament
de congelació
per guardar-ho
i ja realment
t'agilitza
l'àpat
per un altre dia.
La clau
és que sigui
la llista
de les coses
que t'interessin.
Si la llista
no hi és,
mai tindràs temps.
Mai pensaràs
quan et llevis
que menjaré
per esmorzar,
que menjaré
per dinar,
que menjaré
per sopar
i això ha de ser
un dels pensaments,
no que em posaré
perquè fot-hi goig
quan em mirin.
A més, hi ha una altra cosa?
Bueno, digues, Pep, digues.
Anava a dir
és que
aquest és un dels quits
de la qüestió,
és a dir,
jo recordo
quan era petit
que el dissabte
a casa
es feia dissabte,
dinàvem
i la meva mare deia
bueno,
la setmana que ve
què farem, no?
Anirem a buscar un conill,
anirem a buscar un ànec
i jo recordo
que la meva germana
deia
home,
ja tenim temps,
queda una setmana.
Ara no,
ara és allò de
estem a les dues
o quarts de tres
a casa,
molta gent diu
ostres,
tinc gana,
què fem, no?
Demanem un, no?
Això que es fa molt
a la ciutat,
aquí tenim la sort
de pagès
que aquí ja pots anar
demanant
que aquí res de...
hi ha coses
que no arriben, no?
Vull dir,
que el que tu has de fer
és dir,
tens més congelador, no?
I en canvi
jo m'han de compte
que un dels mals endèmics
que tenim
aquests últims 15-20 anys
és que hi ha molta gent
que a la ciutat
és que ho demana
tot al moment,
és a dir,
no hi pensa això.
Jo crec que hem de girar
la truita
d'aquest cervell, no?
De saber què voler menjar
perquè hi ha molta gent
que li agrada menjar bé, no?
I menjar bé
no vol dir menjar caviar
ni menjar gambes de palamós,
que també,
vull dir,
menjar bé
podem menjar,
fixa't,
un arròs bullit
amb un granet d'all,
un bon reig d'olí d'oliverge
i un tallet petit
i un tallet petit de bacallà,
això també és un menjar
de luxe, no?
Jo crec que falta això, no,
Carme?
I tant.
Tornar a girar
aquesta truita?
Sí, sí, sí, exactament.
La clau és que sigui
la llista de les coses
que t'interessen de la vida,
que li donguis valor,
que li donguis valor.
Jo sempre em havia semblat
que pel camí de la salut
els enganxaríem a tots,
i no és així.
Ens sembla que de salut
tots en anem sobrats.
Els hem d'enganxar
potser pel factor gourmet,
perquè s'ho passaran més bé,
perquè tot tindrà més sabor,
i ara sí que estic lluitant molt
la que sentin les parelles joves,
el compromís de formar
la canalla que es fa gran
a casa seva.
S'han de sentir responsables
de fer-los descobrir
els sabors purs, frescos,
i los grandes éxitos
de la cocina catalana.
Tot això ha de desfilar
per la taula.
Val, parèntesi,
vam veure molts capítols.
Grans èxits de la cuina catalana,
aquest me'l guardo.
Un altre,
com es menja una gamba, Carme?
Bueno, això ho vaig aprendre
a menjar de molt gran.
Al Japó, no?
Al Japó, sí.
Bueno, jo feia com molts fem
i com molts fan.
és obrir el cap amb les mans,
evidentment la gaudeixes amb les mans,
separes el cap
i aquell cap el xuc,
les xucles,
aquells coralls,
aquell suc,
perquè la gamba es porta
tota la salsa a ella.
I la part noble,
doncs fins i tot aquest cap,
si suqueix en el plat,
la peles i la xucres
en el suc que ha fet el cap.
No acabis de revelar
com te la menges.
Nogué, tu com te la menges la gamba?
Home, mira,
jo faig això que diu la Carme
perquè clar,
jo soc d'aquells que...
La Carme ara no ho fa així,
oi?
No.
Ah, vale.
D'acord.
No, no, a mi m'agrada
menjar-la crua.
Per tant,
quan te la menges crua,
allò que no ha passat
gairebé ni pel gel,
és això,
és agafar-la amb la mà esquerra
i amb la dreta
obrir la part del cap
i xupar.
I llavors ja
pèlo la cua,
li trec aquell cordonet
que hi ha per allà
i vinga cap a dintre
amb unes gotes d'oli
i oliva verge extra.
D'acord.
Però, o sigui,
el cap,
li talles el cap amb les mans,
eh?
Sí, sí, sí.
S'aparra la closca de dalt
de la part de baix.
D'acord.
I tu, Carme,
ara com ho fas?
Sí, jo ara faig el mateix,
separo el cap de la cua,
però si ara memoritzem
com és el cap d'una gamba,
té una mena de closca
molt fina,
amb una punxa,
com una espasa.
Si tires aquella espasa
i agafes les pontes de sobre,
allò es destapa
com una tapa
molt subtil,
molt fina.
I al destapar-ho
apareixen a sota
realment tot el que hi ha,
els coralls,
els sucs.
Allà tens dues mossegades
que les ataques directe,
no les has de xuclar
sinó que són allà
i tu menges realment
gairebé que
no treus
ni una gota
de suc al plat,
tu menges tot.
Res, res, res.
Això t'ho van ensenyar al Japó?
Això sí,
això m'ho van ensenyar al Japó.
Sí, sí, sí.
Perquè jo ho menjava
d'aquesta manera
i em miraven,
em miraven
i em van dir no
i llavors
m'ho van demostrar
i els he menjat
sempre més així, sí.
A veure,
et dius,
grans èxit de la cuina catalana.
Sí.
Home, doncs, mira,
fixa't,
un èxit que havia estat
supervivència
a les llars,
això m'ho explicaven
els avis,
que era de diari
a l'Escudella
i l'Escudella
era més rica
o més pobra,
depèn del que es podia
posar a l'olla,
ara has devingut,
bé,
patrimoni dels catalans
per Nadal,
no?
Li fem,
l'hem fet
amb una homenatge
de l'Escudella.
Ara durant l'any
fem ramen
i el dia de Nadal
potser arribem a l'Escudella,
tenir en compte
que no apareixen
a l'Escudella House
perquè ja l'entrada,
els costos del plat
no és el mateix
que un ramen.
Si et ve de gust
fer un ramen,
hi ha un ramen
al llibre,
perquè el ramen
principalment
és un tall
de cansalada,
lligadeta,
que la tècnica
és interessantíssima,
jo trobo que és molt bo,
però esclar,
la nostra escudella
és,
jo penso,
molt més intel·ligent,
és un plat
grandíssim
perquè hi ha
la proteïna,
l'hidrat de carboni,
hi ha la vitamina.
no ens hem de perdre,
la canalla
hem de descobrir
els fricandors.
Ara anem al fricandor,
molt bé.
Nogué,
tu no creus
que a Barcelona
si algú
obrís un negoci
d'Escudelles
funcionaria això?
Jo crec que sí
i fa molts anys
que ho dic,
de fet nosaltres
ja fa allò
un anyet
vam obrir
la confraria,
vam fer la confraria
de l'Escudell
i Carrondolla
i pensa
que cada vegada
hi ha més adeptes
a això
i ara res,
fa 15 dies
o 3 setmanes
en Jordi Vilà
ha tret
la seva
escudia
i Carrondolla
allò
takeaway,
no?
És a dir,
jo crec que n'hi ha,
el que hem de fer
amb la cuina catalana
és agafar
una colla de plats
i tu saps
que hi ha cançons
que a vegades
són més bones
la segona versió
que l'original,
doncs jo crec
que hem de fer això,
és a dir,
hi ha una sèrie de plats
que els hi hem de fotre
una mica de ritme
de rock and roll
perquè la gent jove
li agraïn.
Per exemple,
el fricandor,
si el servim
amb una cassola de terrissa
i amb els bolets
de costum
i amb la salseta
necessites un plat
i allò necessites,
diguem-ne,
és a dir,
no te'l pots menjar
el peu dret,
però
i un entrepà
de fricandor
de vedella
amb els seus bolets
i si m'apures
també,
si vols,
una miqueta
d'un bon tall
de formatge
que sigui bo,
jo trobo
que és un entrepà
que si es fes
i avui en dia
hi ha molts bars
a Barcelona
que ja són allò,
ja fan aquests
entrepans,
diguem-ne,
de rock and roll
i comencen a fer
entrepans de cuina catalana.
Jo crec que li hem de posar
un altre ritme,
a més a més.
Fricandor.
Sí, home,
un monument,
jo trobo que és un monument,
la fórmula és magnífica,
la fórmula és magnífica
i a més a més pot tenir,
després la pots anar desglosant
i fer les variants
que vulguis,
però l'autòctona,
la realment,
la més polida
d'un su fregit,
d'un tall fregit al punt,
d'uns bolets
que són secs,
que es converteixen
en espècie
i que fan una salsa
que no s'assembla a cap,
ho trobo magnífica
i amb aquest toc de picada
recolada al final,
que és com el Chanel
número 5,
ho trobo un monument
de la cuina catalana.
Tu vas començar
a una carnisseria,
a una xarcuteria,
no?
Sí, sí, sí.
La meva formació
és de Tocinaire.
Jo soc d'una generació
que les nenes
no ens preguntaven
què vols ser quan siguis gran,
per aquí i per aquí.
Aquest és el teu camí.
I a casa,
en aquells moments,
van modernitzar una botiga
que era molt rústica
i la van convertir
en un supermercat
i aquí,
com que a casa
sempre havien criat bestials
i va semblar
que oferir
carn de porc
criats a la casa,
doncs tindria
una resposta comercial bona.
I aquí em formo jo
de Tocinari
i aprenc
a desfer canals
i aprenc
quina és la carn
que valta l'all fresca,
quina és
per els embotits crusos,
pels cuinats
i m'estreno.
i t'he de dir
que jo era una nena
potser més esquerpa,
no era una persona
ni tan simpàtica
ni tan positiva
i el porc,
en canvi,
em va obrir la menta,
em va convertir
en una persona
que treballava
amb felicitat
perquè podia fer,
evidentment,
la llista
de la tradició,
però ja vaig començar
a jugar amb els aliments
i ja vaig començar
a fer botifars
de dos colors
i botifars amb anac
i botifars amb formatge.
I en quin moment
canvia el teu destí
de Tocinari
a esdevenir
el que vas esdevenir.
Mira,
això ho entendràs
de seguida.
Quan ens casem,
em vaig casar
l'any 75
amb un veí del poble,
vaig trobar
i el nòvio
a 20 passes
de casa meva,
continuant festejant,
per tant,
encara continuo
acompanyant la meva vida.
Quan ens casem,
ell s'incorpora a la botiga,
a tots dos ens interessava
molt la gastronomia,
pensa que vàrem canviar
sortides
de discoteca
o espectacles
per anar a grans restaurants,
restaurants d'aquests
que oferien una cuina
que no la trobàvem
a casa nostra.
I la botiga,
aquesta botiga...
Aquest era el vostre oci.
Sí,
aquest era el nostre oci,
la nostra passió.
Però aquesta passió
es va notar
de seguida a la botiga,
perquè ja ens vam adonar
que el nostre client
necessitava eines
pel seu dia a dia,
que l'ajudés a agilitzar
el dinar al sopar.
Per això,
als anys 70,
a finals dels 70,
a la nostra botiga,
cada dia hi havia
una croqueta diferent,
cada dia una llagum
cuinada diferent,
cada dia una pasta fresca diferent,
i els caps de setmana
platillos
de peu de porca
amb sanfaina,
de canelons,
de pollassa rostit,
calamars quan era temporada
farcits,
i aquí comença
el nostre encontre
amb la cuina,
una cuina
realment casolana,
portada en safata
per oferir al nostre client.
De gran èxit,
t'asseguro que de gran èxit,
però ens vam topar
amb un sostre de vidre,
i el client,
nosaltres,
esclar,
anàvem creixent cap a detalls,
cap a detalls a dir,
mira,
la safata l'escalfes al forn,
la salsa la poses en un pot,
i al final li poses
aquesta picada,
i a veure'ls quin canvi,
el mateix plat,
i a veure'ls quin canvi.
I el client responia,
no em compliquis la vida,
vull una safata al forn
i a taula.
Però nosaltres ens volíem
complicar la vida,
per això vam començar,
primer,
a acariciar la idea
de parar a taula
dins la mateixa botiga,
era un espai molt gran,
al pis de sobre
hi havia un espai
de més de 200 metres,
que calia equipar
amb confort
i també
amb equipament
de restaurant,
però no volíem
posar un restaurant,
nosaltres volíem oferir
esmorzar estardans
o berenar sopars,
eren botiguers,
botiguers on
la carn
era el nostre
principal puntal.
I en aquest procés,
l'ançar de la vida,
ens posa a la mà
la possibilitat
de comprar un hostal,
que era davant mateix
de la botiga,
amb un jardí
ober al bar
i que valia
els mateixos diners
de les obres
que anàvem a fer
a casa nostra.
Esclar,
aquestes obres
les anàvem a fer
amb financació bancària.
Apostar
amb aquesta
financiació
amb un immoble,
vas amb la seguretat
que si fracasses
l'immoble
seneix
aquell deute.
En canvi,
obres a casa teva
no serveix per res.
I aquí
amb Antoni
vàrem dir
mira,
no pararem taula
al pis de sobre,
pararem taula
davant
de la botiga.
I aquí sí que és clar
el mateix espai
ens va reclamar
que hi hagués
producte de mar.
Nosaltres de mar
només treballàvem
els calamars
com t'he dit
en temporada
i el bacallar
res més.
Però esclar,
vàrem tenir clar
que el client
que s'asseurien
aquelles taules
esperaria trobar
producte mediterrani
i en aquella carta
que estava preparada
per la botiga
que hi havia
els nostres paters
els embotits
els platillos
s'hi va colar
una gamba
a la planxa
un lluç al vapor
un llubarro al forn
i si analitzéssim
la carta
després de 30 anys
del camí del Sant Pau
principalment
era mar i horta
per tant el mar
ens va seduir.
Noguer,
Déu-n'hi-do
quina trajectòria.
Déu-n'hi-do
sí, home
hi ha una cosa
molt important
amb la Carme
i és que
allò que
aquella permetòdica
que jo t'explicava
abans a Roger
en el menús
ja es veia
és a dir
Carme tu
quan creaves un menú
això que ara
en diuen
l'storytelling
tu
tots els menús
tenien un storytelling
no hi havia
el menú dels colors
el menú de l'òpera
recordo
una colla de menús
que dius
ostres
aquesta dona
què farà amb tot això
i tot tenia un sentit
no?
Sí, sí
perquè la cuina
et permet explicar històries
i permet explicar coses
i tant que sí
i potser
els que som
doncs de comarques
tenim moltes coses
per explicar
i és el que et dona
també eines
d'aquesta originalitat
i aquesta diferència
que busques
sí, sí, sí
T'han importat gaire
les estrelles a tu?
Home, m'han acompanyat
esclar que m'importen
el que passa que
està molt bé que ho reconeguis
sí, sí
perquè segur que n'hi ha d'altres
que et diuen que no
que sí, que sí
home, fixa't una cosa
quan arriba
nosaltres obrim el 88
era un moment
que hi havia aquell acudit
general
que deien
que la cuina
que era refinada
tot era la factura
i al plat
no hi havia res
i això ho patíem
i els pares
me'ls castigaven molt
amb això
quan arriba el 91
la primera estrella
el mateix veïnat
que potser algú
ridiculitzava
i no hi havia estat
diu
carai
això deu ser sèrio
i només
hi ha de contemplar-te
amb qualitat
també se't doble
la clientela
i ho has d'encarar
amb ambició professional
perquè allò sigui real
tu quan t'arriba una estrella
tu has d'intentar
que el teu client
la vegi brillar el plat
per això
hi has de posar
el compromís
de dir
mira
treballarem per la segona
perquè la una
sigui ben ferma
i quan en tens dues
treballarem per la tercera
perquè les dues
brillin
i quan n'arriben tres
dius
home
imaginem-nos
que n'hi ha quatre
no, no, no
imaginem-nos
sí, però no hi és la quarta
ja ho sé
però te l'has d'imaginar
precisament perquè la tercera
brilli molt
perquè el dia que surten
les estrelles
Noguer
parlem molt de les que s'atorguen
però no mencionem
les que es treuen
no, no, no
la veritat
no s'entreu
mira
a mi em va passar una vegada
fa un parell o tres d'anyets
que amb un company
jo li van treure
i jo el vaig trucar
i li vaig dir
de la mateixa manera
que et truco
per felicitar-te
et truco
per dir-te
que em sap greu
perquè te l'han tret
tot i això
després
i aquí avui no tenir temps
però és que clar
parlem molt de les estrelles
però
però
quines cagarel·les
diguem-ne
hi ha hagut aquest any
amb tot això
que venen aquí
a fer això
i d'estrelles
que només hi hagi una estrella
en tot
diguem-ne
en tot
el territori espanyol
són aquelles coses
que jo crec que
potser a vegades
els hi donem
massa importància
i la
un amic meu
sempre diu que
la millor estrella
és aquella de tenir ple
cada dia
i que la gent
vingui contenta
i feliç
però evidentment
les estrelles
la festivest
i això
cadascuna
diguem-ne
amb la seva tesitura
home
diguem-ne
que et dona
diguem-ne
aquell plus
del moment
no
aquella flamarada
que dius
ei
aquells dos
tres dies
o dues setmanes
que surts
als mitjans de comunicació
i et fan planar
el restaurant
que està molt bé
però això
és plau d'un estiu
és a dir
el que diu la Carme
si tu no t'hi fots
cada dia
això no funciona
evidentment
les guies
jo sempre he pensat
que guien el client
fins a la teva porta
i ve amb aquella garantia
d'aquella estrella
i l'ha de trobar
i ha d'explicar-ho després
que és real
sí
Antoni sempre diu
una cosa
mira
tothom està de festa
tothom ha celebrat
però l'endemà
s'ha de pencar
l'endemà
s'ha de xicar
la persiana
passen 3 minuts
de dos quarts
d'una del migdia
Carme Ruscalleda
la paella palmana
consells i receptes
per cuinar bé
i viure millor
un gran regal
per aquest tió
i a més a més
mira jo ja m'atreveixo
a fer-ne una
que crec que aquesta
m'hi veurem cor
que són carxofes
al microones
no bé
aquesta jo crec
que per començar
aquesta m'ha anat bé
perquè dic mira
talleu les tixes
i reteu les carxofes
amb un drap humit
m'hi veig ja amb cor
piqueu-les contra la taula
de treball
per la banda de dalt
i que s'obrin un xic
i poseu-les
en un atuer
llapta per microones
amb els morros en l'aire
amb aniules amb oli
i salpabreu-les
cuau-les 5 minuts
a la potència al màxim
i ja es poden presentar
vull dir que jo crec
que deu ser la més senzilla
no aquesta?
sí exacte
fixa't una cosa
cada recepta
no només és la recepta pelada
sinó que hi ha un text
que ho acompanya
i que permet aprofundir
o la tècnica
o el producte
en aquest cas
parlem del microones
i parlem d'aquesta por
que diuen
que és una mala eina
els científics
diuen
que és una eina
massa moderna
massa jove
per dir si és bona
o dolenta
cada vegada són millors
però parla
de moltes coses
que podem fer al microones
i llavors te n'ofereix una
de realment
molt i molt senzilla
sí però després
hi ha coses molt elaborades
vull dir que aquí
n'hi ha per triar
i per remenar
i com dèiem
també molta fusió
i molta influència
de la cuina japonesa
escolta'm
Pep
moltes gràcies
una abraçada ben forta
a vosaltres Carme
una abraçada
al pròxim llibre
hi haurà d'haver-hi
una recepta de la Fryer
és veritat
ja hi posaran
espera Noguer
que hem de passar pel concurs
que me n'oblidava
va tira tira
Girona Excelent
el segell de qualitat alimentària
de la Diputació de Girona
us ofereix aquest espai
primer de tot
la guanyadora de la setmana passada
que s'emporta el lot de productes
de Girona Excelent
és la Montserrat Manyou
l'enhorabona
la pregunta
recordem la Noguer
era
home doncs la pregunta era
quina és la fruita
que les canàries
submergeixen
amb aigua de mar
per menjar-se-la
i la resposta
el codony
era el codony
era el codony
passem a la pregunta
d'aquesta setmana
en joc
aquest lot de productes
amb segell de qualitat
agroalimentari
Girona Excelent
la Ruscalleda
segur que se la sap
però
tenen una setmana
els sovins
per respondre
arroba Catalunya
ràdio
arroba Pep Noguer
a Twitter
endavant Noguer
doncs home
ja que tenim
la Carme Ruscalleda
d'aquí
com es diu
el pèsol
més autòcton
del Maresme
el pèsol
més autòcton
del Maresme
el més autòcton
fa cara de sí
però ara no ho revelarem
una setmana
arroba Catalunya ràdio
gràcies Carme Ruscalleda
gràcies Pep Noguer
un petonàs
ara tornem al suplement
el suplement
amb Roger Escapa
imagina't un Nadal
ple de somnis
s'apaguen els llums
s'aixeca el taló
i neix un univers
ple d'històries
aquestes festes
regala emocions
regal a teatre
el regal perfecte
és fàcil
entra a regalateatre.cat
i faràs feliç
a qui més estimes
diuen que com més curt millor
per això a Hipercor i al Corte Inglés
només fins al dia 14
tens un 20% de descompte directe
en totes les joguines
de marques com ara
Lego, Pinipon, Nerv, Partianco
afanya't
és un gran descompte
però fugàs
només fins al 14 de desembre
20% de descompte directe
en joguines de les millors marques
a Hipercor i al Corte Inglés
a la botiga Web i App
a la venda
la samarreta
la dessuadora
i la motxilla dels beta
del Super 3
ho trobaràs en exclusiva
a la botiga 3Cat
ja el tenim aquí
el sorteig de la panera
més gran del món
i ve carregat
carregat de regals
per gentilesa de
Boeri
Calastamenya i coques de perafita
Borges
L'Aquàrium de Barcelona
Cellers Domenys
Caprabo
Puma
Cervesa 1640
La Grossa de Cap d'Any
Wonder Photoshop by Fujifilm
Vinga, què esperes?
Participa en el sorteig
del font.cat
i guanya-ho tot!
Ningú s'ha anat d'aquí
sense trobar el seu desig
Te n'has desabentat?
Hi ha un lloc màgic
en el qual els desitjos
de tot el món
es compleixen
Només has de visitar
el cort anglès
i descobrir
quin és el teu
Aquest Nadal
descobreix
què desitges
a la planta dos i mig
del cort anglès
on viu
la màgia de Nadal
Segurament
superem alguna cosa
lleugera
Crec que vull posar
un llum tros d'Ikea
a la sala d'estar
Però què dius?
La inspiració pot arribar
en qualsevol moment
Per això
Ikea obrirà
del 6 al 10 de desembre
perquè puguis
fer realitat
les teves idees
Ikea Badalona
tancarà el dia 10
més d'Ikea
Pones barra Catalunya
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de Cap de Setmana
El suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Necessitem que plogui
però això no està
en les nostres mans
però sí que està
en les nostres mans
contribuir
El futur del planeta
a la conferència
del clima de Dubai
Unitat internacional
ha acceptat crear
aquest fons
L'augment de les temperatures
La sequera
La supressió dels combustibles fòssils
i qui pagarà
els desastres
del canvi climàtic
Cal una resposta global
i urgent
La crisi climàtica
i la cop 28
a Catalunya Ràdio
Mercè Ibars
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
Biblioteques
Escoles
Llibreries
Contes
Noveles
Poemes
Cançons
Tots
Tenen en comú
Tenen en comú
una adreça
A tots
els trobareu
el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
Cada dissabte
a les 11 de la nit
la literatura
a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
I també a l'àpia
al web
de Catalunya Ràdio
L'Agència Catalana
de Notícies
i Catalunya Ràdio
us ofereixen
el primer programa
de Catalunya Ràdio
totalment en anglès
Feeling the Sing
El podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana
On this week's podcast
we're talking about
the ongoing drought
in Catalunya
and how local governments
are dealing with it
Feeling the Sing
amb Lucía Benavides
Cada dissabte
a l'app i al web
de Cat Ràdio
i al 3CAT
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
She's gone forever
However
How that might feel
At least it was real
If it could hurt like that
En Roger escapa
5 minuts per 3 quarts d'una
Dicen que no se muere
Dicen que está muy sola
Que ya nadie la quiere
Que está pasada de moda
Dicen que no es la quera
Que se ha vuelto provinciana
Que ha perdido todo el swing
Y habla una lengua rara
Pero no estoy de acuerdo
Yo siempre la he visto igual
Como una estrella lejana
Que huye de la frivolidad
En un paisaje
Parca, cielo y ola
Aunque no sopla el viento
Una de gasura
Som al suplement
Som a Catalunya Ràdio
5 minuts per arribar
a 3 quarts d'una del migdia
Barco, cielo y ola
que cantaven els nyandú
Unes 70 persones
viuen amb vaixells
al Port Olímpic de Barcelona
És la dada que recollia
fa unes setmanes
La Vanguardia
arran d'una nova normativa
que vol imposar
el port
per limitar
els vaixells
que es fan servir
d'habitatges
els preus dels llogues
i de compra dels habitatges
barcelonins cada vegada
estan més disparats
i això porta
gent a buscar
mètodes alternatius
de vida
com ara la de viure
en un balé
Ara el suplement
la història
d'una dona
amb una veu
que molts us sonarà
i que
com aquestes 70 persones
que viuen al Port Olímpic
també va decidir optar
per un nou estil de vida
després de deixar enrere
40 anys
a TV3
Peté Soler
bon dia i bona hora
Hola
bon dia Roger
Com estàs?
Què tal?
Molt bé
fantàsticament
On ets ara Peté?
Mira
ara casualment
sóc a terra
com diem els que estem mamats
i és perquè
la família m'ha reclamat
tinc un parell de filles
i les he vingut a veure
i estic
ara mateix
estic en una casa
familiar
a la Riba Gorsa
i disfrutant també
perquè m'encanta
la muntanya
O sigui
has tornat una mica
per Nadal
Sí
allò de casa
a Huelve
doncs a casa
he tornat
però vaja
molt poquet
la setmana que ve
ja vaig a controlar
el vaixell
perquè la veritat
és que tenim mono
costa a costa
de deixar
A veure Peté
explica'ns una mica
tu
és a dir
vas estar 40 anys
parlant de moda
de cine de cultura
a TV3
fa relativament poc
que no sé
vas retirar
un cop vas jubilar
i un cop et vas jubilar
i un cop et vas jubilar
vas canviar de vida radicalment
vas buidar la casa
i vas decidir
que tiraries endavant
un dels teus somnis
Sí
Efectivament
però ho vaig fer
una miqueta abans
és a dir
jo
un any i mig
de feina
a TV3
ja vivia
en un vaixell
va ser com una mica
els preparatius
i
anava a treballar
cada dia
la tele
des del vaixell
es va ser el port de Badalona
que no és l'olímpic
i en aquest sentit
no hi havia aquests problemes
que has dit abans
però
però bueno
sí
vivia en un port
i va ser una mica
l'aclimatació
i la veritat
és que molt bé
però sí
com tu dius
va ser
doncs
cuidar una casa
i quedar-me
doncs
en el més imprescindible
perquè en un vaixell
és que
s'obre tot
només
el que fa falta
Va ser
per una qüestió
d'un ideal
va ser una qüestió
econòmica
va ser un projecte de vida
per què
viure en un vaixell
en un baler?
Tot plegat
no?
De tot el que dius
n'hi ha una miqueta
és a dir
a veure
projecte de vida
sí
jo crec que sí
perquè viure en un vaixell
és diferent
però també seria diferent
viure
doncs no sé
en una casa
d'aquestes mòbils
en una caravana
no sé
és una manera
de fer una altra cosa
però
evidentment
a mi
ens agrada molt
amb la meva parella
navegar
i això és fonamental
és a dir
que un vaixell
la gràcia que té
és poder-lo moure
si no el pots moure
doncs
no deixa de ser
un espai molt petit
i només li veus
els problemes
en quan et mous
dius
uau
i si desplegues
les veles
doncs ja
és
felicitat
infinita
què et va dir la família?
ah no
ja em coneixien
una mica
sí
a veure
la meva família
el mar agrada
i bé
no
em van veure bé
és que si tu veus
algú bé
feliç
doncs perfecte
no
no
no em van dir res
a veure
algunes germanes
amb quatre germanes
em va dir
estàs una mica boja
però bueno
tampoc
la bogeria
és saludable
no
jo crec
que la veritat
no em puc queixar
també és veritat
que quan tu parles
de gent que viuen
als vaixells
hi ha tota mena de gent
clar clar
hi ha realitats molt diferents
per això et preguntava
quin motiu era
és a dir
segur que d'aquestes 70 persones
que mencionàvem
cada cas és diferent
però sí que en qualsevol cas
hi ha aquest denominador comú
que és aquesta situació
que ara es vol regular
aleshores
què feu al vaixell?
navegueu?
hi ha un objectiu
de fer alguna volta al món?
per etapes?
esteu un temps determinat?
és a dir
com us organitzeu?
perquè entenc
que un dels motius
per viure en un valer
és que circuli allò
clar
i en aquest sentit
primer les expectatives
eren
aquest any
fem la volta al món
i tal i qual
bé
de moment
hem fet
una travessa important
des de Barcelona
fins a Atenes
hem estat
navegant sis mesos
pel Mediterrani
ha sigut
una experiència
fabulosa
ara
ens volem
una miqueta
l'any que ve
preparar
per fer-ho
per creuar l'Atlàntic
que és com
més xulo
són més dies
sense veure
l'horitzó
terra
l'horitzó sí que el veus
però no veus terra
i bé
sí
sempre hi ha
el rumb
sempre l'has de fixar
i en aquest sentit
sí que és diferent
que estar terra
estar molt de temps
a port
com a mínim
a mi
no és el que més m'agrada
m'agrada moure'm
i a la meva parella
li encanta també
i allò
compartim
ell sol
està més
al timó
i jo
doncs mira
soc molt bona
cuinera
per exemple
m'encanta
cuinar a bord
m'encanta
menjar
soc molt
apicúria
o sigui
m'agrada
disfrutar
de la navegació
en tots els sentits
hi ha temps
per l'avorriment
hi ha més o menys
temps que l'avorriment
que si visquessis
en un pis
en un baler
no
la veritat
és que
no sé
avorrir tot
pots avorrir
és una casa
per tant
a casa
tots ens podem avorrir
però
és veritat
que el baler
mira
quan no es trenca una cosa
jo no
normalment no soc jo
que no soc gens manetes
la que fa les reparacions
però
sempre hi ha
alguna cosa a fer
és a dir
el temps
el temps
el temps
és que estàs
totalment pendents
del temps
per sobre
ara hi ha moltes
aplicacions
la tecnologia
ajuda bastant
però per exemple
el Mediterràn
és un mar
que sorprèn moltíssim
és a dir
per més GPS
i coses d'aquestes
que portis
et pots
de cop
tempesta
ratx
trons
i
estàs molt ocupat
en un vaixell
i els moments
que estàs sense fer res
s'agraeixen moltíssim
mirar de l'horitzó
i no fer res
m'encanta
Has hagut de renunciar
a moltes coses físiques
és a dir
de què t'has
desempallegat
allò que dius
ostres
doncs això
tots els que viviu a terra
ho teniu
o una cosa
que trobis a faltar
sí
sí
això
ho sol dir la gent
no
perquè
no
la roba
per exemple
no
a mi m'agradava sempre
doncs no sé
sí
m'agrada la roba
per què no
i bé
però és igual
et pots vestir
d'una altra manera
saps
o sigui
cada lloc
té una manera de vestir
i jo no renuncio a això
o sigui
a mi m'agrada
estar guapa
o sigui
estar en un vagell
no vol dir
que sí
que gitaneixes bastant
i no ho pots evitar
però
bé
vestir-te guapo
perquè els altres
trobin fantàstic
i
no
això està bé
no he renunciat a això
ara
el que tu deies
roba
hi ha molta menys a l'armari
això és evident
i és roba més pràctica
no
però si algun dia
surts por ahí
doncs també t'agrada
vestir-te guapa
posar-te unes arracades
no sé
no he renunciat a res
no crec que sigui renunciar a res
viure
ara sí
tot és més petit
per tant
la noia aquella dels armaris
que ara no em surt el seu nom
la Marie Kondo
vols dir
la Marie Kondo
devia estar pensant
en un vagell
quan va fer el llibre
perquè realment
és molt fàcil
desempellugar-te
de tot el que molesta
i a més
ha d'estar tot
superendrossat
sempre
a quina adreça
t'arriben les cartes?
doncs
no hi ha adreça
adreça
no sol haver-hi adreça
i normalment
busques
una adreça
o d'algú
o del
el port
el port té sempre
sempre pots rebre-ho allà
Amazon i totes aquestes coses
també les pots rebre
però
la veritat és que no és fàcil
aquest és un punt
que no és com a casa teva
però
sempre te n'en surts
i ens ha passat
de dutxa de lavabo
un temps que en teniu?
tenim dutxa
i ens agrada dutxar-nos el vaixell
amb això
hi ha gent que prefereix els ports
utilitzar
les dutxes i tal
a mi m'encanta dutxar-me
el meu baler
és petitet el lloc
però estic superacostumada
i
és que és casa meva
aleshores
la dutxa
prefereixo que sigui la meva
no?
és més higiènic
surt més barat?
sinó cap problema
surt més car o més barat?
que
que
si visquessis
a terra?
jo crec
que surt
no m'atreviria a dir
que surt més barat
perquè
mira
per exemple
perquè estàs viatjant
al capdavall
vull dir que sí
sí
a veure
si viatges
per exemple
per Grècia
els ports són naturals
i la majoria de les vegades
no pagues
molt poquet
o sigui
pagues res
7 euros
potser
i per l'aigua
potser
a vegades
no et demanen
ni res
això
quan
navegues
ara
quan estàs en un port
i si és un port d'aquests
importants
aleshores
sí
pagues
i per exemple
jo què sé
a Bona
la mitjana pot estar
en 500 euros
al mes
per tant
afegeix-li aigua
i tal
i t'està sortint
gaire bé
com una casa
com un pis
a veure
potser un pel més barat
sí
però
no gaire
no gaire
i
els ports
també varien
de llocs
per exemple
si tu vas
no parlem d'Eivissa
d'aquests llocs
on hi ha superiots
on els preus
són altíssims
i vaja
no hi pots ni anar
també s'ha de distingir
molt entre
el que és un baler
que és un vaixell
petitet
i el que és un vaixell
gros
un iot
i aquests
paguen moltíssim
i
què t'anava a dir
suposo que la teva vida
anterior no l'enyores
pete no?
doncs no
la veritat és que
no estic
molt a gust
a veure
no he deixat
de fer gaires coses
en el sentit
que
pots escriure
amb el teu ordinador
estic super connectada
Instagram
mira
em van hackejar
l'Instagram navegant
que dius
com pot ser?
doncs me'l van hackejar
vull dir
soc una persona activa
que no ha deixat
de fer res
és veritat
que
hi ha limitacions
però
m'agraden
aquestes limitacions
i
és una mica
una aventura
em sento
potser
diferent
i això m'agrada
no sé
el mar
el mar dona
moltes satisfaccions
també
a vegades
doncs
és
fotut
tens alguns moments
que dius
uau
vull sortir d'aquí
però
és adrenalític
també
no sé
t'ha d'agradar una mica
l'aventura
però
no he deixat
de fer res
ni em sento
no sé
la família
els amics
que ara els estic veient
i quan els veus
disfrutes moltíssim
i
de fet
d'aquesta vida
professional
jo diria
que
Peté
tu devies ser
de les primeres
que va preguntar
Shakira
per la relació
amb Piqué
no?
no sé
una roda de premsa
on va ser això?
va ser molt divertit
això
sí no?
sí
sí
era una roda de premsa
d'aquestes
de Freixinet
que ella feia
un anunci
i estaven allà
els grans
dels safrets
els Marinyes
Sandoval
tots aquests
i jo
clar
jo anava a la tele
i ens van dir
no pregunteu res
personal
i jo vaig dir
no sé
jo
si no li pregunto
pel Piqué
acabava de sortir
la foto
a la revista
aquesta
People
que sortien
d'una discoteca
d'Eivissa
total
que vaig dir
mira li demanaré
com si fos
la meva filla
adolescent
i vaig dir
mira Shakira
és que jo
no puc tornar a casa
si no et demano
per
una pregunta
que m'ha fet
la meva filla
i que li he de contestar
llavors
ella es va riure
moltíssim
és una dona
simpàtica
amb els periodistes
la veritat
i em va dir
allò de
és un guacarumor
que me guacacudiquen
i jo crec que
s'ho tenia preparat
i jo li vaig donar
el passing shot
doncs mira
ha acabat com el rosari
de l'aurora
la cosa
vull dir que
et vas quedar
amb la història
amb la part amorosa
però al final
mira
ha acabat com ha acabat
sí, sí, sí
però bé
ella em va semblar
molt simpàtica
escolta'm
Peté Soler
moltes gràcies
molta sort
amb aquesta aventura
l'anirem seguint
vull dir que
de tant en tant
et trucarem
perquè ens vagis
explicant
on pares
d'acord
encantada
ja us diré
si cremo l'Atlàntic
si tinc la força
per fer-ho
i la veritat
és que
convidats
convidats com molt bé
salut
moltes gràcies
una abraçada
Peté
vinga
petoneig
a tots
el suplement
amb Roger
escapa
que per què
ens agraden tant
els torrons
i xocolates
virgínies
perquè són fruit
de la més exigent
qualitat
un brillant equilibri
entre tradició
i innovació
perquè et submergeixen
dins d'un món
de noves sensacions
perquè sempre que
compartim torrons
i xocolates
virgínies
gaudim d'un petit
plaer de la vida
i perquè
fan que ressoni
dins nostre
una simfonia
d'emocions
d'alta cuina
del porc
se n'aprofita tot
a l'Agenda del Pagès 2024
el bestiar por sí
i com sempre
els millors consells
per cuidar
el camp i l'or
i les fires
i els mercats
Agenda del Pagès
una per tu
i una per regalar
el qui és
per només 5 en 95 euros
a partir del 9 de desembre
qui vol menjar bé
compra als mercats
de Barcelona
qui vol triar
hi troba tot allò
que busca
qui vol cuinar bé
escolta els consells
les receptes
i els trucs
dels venedors
qui sap el que vol
torna al mercat
Mercats de Barcelona
frescos
bons
sants
i sempre al teu costat
arriba la venda privada
exclusiva per clients
amb targeta
al cort anglès
amb descomptes
de fins al 30%
amb més de 1.000 marques
moda, llençaria
accessoris
sabateria
esports
llarg
només fins a l'11 de desembre
venda privada
en exclusiva
per clients
amb targeta
al cort anglès
a la botiga
web i app
targeta més
a part financiera
al cort anglès
i subjecte
a la seva aprovació
consulten les condicions
al cortanglès
bonès
Hola, soy Ignacio Escolar
director del diario.es
sin prensa independiente
no podrán resistir
los derechos
y libertades democráticas
al nostre darrere
al nostre darrere
no hi ha cap milionari
ni grup empresarial
només ens financem
amb la publicitat
i el suport
de més de 72.000
socis i sòcies
sóc Neus Tomàs
directora adjunta
i responsable
a Catalunya
del diario.es
si t'agrada
la nostra feina
ajuda'ns tu també
entra a eldiario.es
barra socio
i dóna suport
al nostre periodisme
independent
I la Lia
què tal?
com està?
millor?
Molt bé
No!
Ja per favor
no em mosseguis
L'Eina Clotet
no viu a Suècia
Lia
bonica
fem un pipí
no vull
estar sorda
què li ha dit?
sorda
Això no és Suècia
a TV3 dilluns a la nit
El vi fins ara
ha tingut un tracte
en alguns aspectes
diferenciat
tinguem en compte
que el vi
per normativa catalana
és un aliment
Entra en vigor
la nova normativa europea
en l'etiquetatge de vi
obligat
posar-hi
tots els ingredients
i la informació nutricional
Perquè en el fons
tot això els cellers
ho veuen
com una imposició
que els porta feina
Sí que és veritat
que una major transparència
fins ara tu compraves un vi
però no sabies
quins ingredients portava
I era complicat
saber si el vi
era de garnat xucariñena
només falta que ara li diguis
que té 238 kilocalories
com ho interpreta
un consumidor final
serà molt difícil
Un restaurant
caníbal
a Berlín
diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molès
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
El suplement
amb Roger Escapa
3 minuts
per arribar
a la una del migdia
Déu-n'hi d'aquí
en cap de setmana esportiu
que ens espera
David Clopés
Bon dia i bona hora
Però un segon
perquè hem d'obrir
el calendari d'advent
Ha arribat el calendari d'advent
que porta un munt
de capsetes plenes d'il·lusions
Aquestes festes
t'oferim
el regal perfecte
Regal emocions
regalant teatre
És fàcil
Entra a regalateatre.cat
i faràs feliç
la gent que més t'estimes
David Clopés
vols guanyar un lot
de 8 tauletes de 8 tauletes
de 8 tauletes de torró
Virgínies
ha sortit
Voldria
Voldria però no puc
No pots
No pots
Obrim finestreta
del calendari d'advent
del suplement
per arreglar-lo
el primer uient
que truqui
el 9-3-2-0-7-4-7-4
9-3-2-0-7-4-7-4
i ens digui
a què fan referència
els termes
estribor i vavor
a què fan referència
els termes
estribor i vavor
d'un vaixell
ara que en parlàvem
amb la Peté Soler
que ho ha deixat tot
per anar-se'n a viure
en un baler
el primer que truqui
el 9-3-2-0-7-4-7-4
i l'encerti
a veure
és fàcil
de nassos
és a dir
el guionista
s'ha cobert de fàcil
avui
Lot de 8 tauletes
de torró
Virgínies
sortits
David Clopés
a veure
prèvia d'aquest
Barça-Girona
Mira
una última hora
que té a veure
amb Joan Laporte
i el seu viatge
a Dubai
als Emirats Àrabs
per intentar buscar
nous fons d'ingressos
amb aquestes acadèmies
la Barça
que sembla
que podrien tenir
cabuda
en el país
dels petrodolars
doncs bé
Joan Laporte
ha explicat
en un diari local
als Emirats Àrabs
que Cancelo
i Joao Fèlix
es quedaran
que en breu
començaran les negociacions
i que està convençut
que tots dos
es quedaran
en notícia
insisteixo
que ha transcendit
fa res
uns minuts
Demà Joan Laporte
el suplement
a les 10
doncs mira
ja tens un tema
per poder-li plantejar
crec que també
tindrà el president
del Girona
el del Figeli
amb les hores prèvies
a aquest partidàs
que Déu-n'hi-do
demà quin dia de la ràdio
avui el començarem a escalfar
mira ara molt pendents
a la una comença
roda de premsa
de Xavi
amb diferents temes
sobre la taula
perquè ja saps
que la infermeria
està a força plena
alguns temes
ja estan confirmats
com que
la porteria
l'ocuparà
Iñac i Penya
a dos quarts de dues
començarà
la roda de premsa
de Mitchell
aquí també són faves comptades
i Angel Herrera
no podrà jugar
tampoc Borja
tampoc Pablo Torre
que té clàusula de la por
si volgués jugar
el Girona
hauria de pagar
200.000 euros
en canvi
en Eric García
no hi ha clàusula de la por
perquè se la van deixar
i per tant
en Eric García
sí que podrà jugar
demà contra el Barça
començarà
a dos quarts de dues
i per tant
també molt pendents
del que expliqui Mitja
en un programa
que començarem a les 4
avui
amb un partit
que en certa manera
té relació
amb aquest Barça-Girona
Betis-Madrid
o un quart de 5
transmissió
el tot gira
a veure si falla el Madrid
i el Barça i el Girona
un dels dos
almenys
el Betis aquest any
està prou bé
sí, jo crec que és un partit
complicat
per en Xeloti
Marc de Riudums
bon dia i bona hora
bon dia
a veure
tenim clar el Vavor i Estribor
és complicat
però sí, sí
Vavor
Esquerra
i Estribor
Dret
lot de 8 productes
tauletes
de Virginia
sortits per tu
una abraçada Marc
l'enhorabona
moltes gràcies
demà tornem a les 6 del matí
salut
Fins demà