A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 25 de juny del 2023.
Avui el suplement Artúlia amb l'Oriol Mar,
cap de Política de la Nació Digital,
la Núria Urriols del diari Ara, l'Anna Pardo de Vera de Público,
a les 10 de la setmana tràgica,
amb el columnista L'Ole Street Journalion Sindreu
i el politòleg Toni Rodon.
Avui parlarem de la guerra de les hamburgueses,
que el temps ha demostrat que ha guanyat McDonald's a Burger King.
En un matí de diumenge, on ens anem recuperant
de la revetlla de Sant Joan, l'anem deixant enrere,
avui una conversa amb Ricky Rubio.
El jugador de l'NBA passa les vacances al Mas Nou,
mentre es prepara pel Mundial.
Una conversa amb el Base sobre la família,
sobre fer-se gran, sobre la tornada a Catalunya,
que sembla que s'apropa, té dos anys de contracte a l'NBA,
sembla que després podria tornar al Barça,
veurem a dos quarts d'onze la conversa sencera.
A les 11, llibres, sèries i bandes sonores,
amb la Marina Porres,
les converses del Roger Mas i el David Carabent,
els arguments universals de la Marta Ferrer,
i a les 12...
No em crec que estigui fent aquesta merda.
No ocuparàs, ni ocuparàs...
A les 12 del dominical,
amb tots els personatges començant per l'alcalde del viol.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escotreu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
I avui la notícia més destacada
té de protagonista el cap del grup
de mercenaris russos Wagner i Evgeny Prigogin,
que s'exiliarà a Bielorússia
sense que hi hagi cap procediment penal
en contra seva per l'alçament militar
contra Vladimir Putin.
Així ho ha assegurat el Kremlin.
La situació s'ha pogut resoldre aquestes últimes hores
gràcies a la mediació del president de Bielorússia,
Aleksandr Lukashenko,
just quan el grup Wagner es dirigia
amb els seus homes cap a Moscou.
Després d'aquestes converses,
el mateix Prigogin ha anunciat la retirada
en un missatge a Telegram.
Ara ha arribat el moment en què es pot vessar sang.
És per això que,
entenent la responsabilitat de vessar sang russa
per un dels costats,
tornem enrere les nostres columnes
i tornem als camps de batalla,
segons el pla.
Els ministres d'Exteriors del G7
han acordat coordinar-se arran de la rebel·lió
del grup Wagner contra la cúpula militar
del president Putin
durant una conferència telefònica
que han fet aquesta matinada.
De la seva banda, el president Biden
i la vicepresidenta Harris han estat informats
permanentment pels seus equips de seguretat
i al cap de la Casa Blanca han tingut contactes telefònics
amb els presidents de França, Alemanya
i la Gran Bretanya, Washington, francès Garrigà.
Cauta a la màxima i sense declaracions públiques.
La Casa Blanca, principal aliada d'Ucraïna
en la invasió russa, s'ha mirat als esdeveniments
amb molta precaució.
El president Joe Biden ha rebut informes.
El primer a actuar ha estat el secretari d'Estat
Antoni Blinken, que de bon matí feia una trucada
amb els seus homòlegs del G7.
Hores més tard, ha estat el mateix Biden
qui ha parlat amb els primers ministres
de França, Alemanya i el Regne Unit.
El president ho segueix hores d'ara
des de la seva residència de Camp David
i no està previst que es manifesti.
Segons el Wall Street Journal, el Departament d'Estat
es planteja aturar una ronda de sancions a Wagner
per les seves actuacions en mines d'or a l'Àfrica.
Estava previst que s'anunciesin aquest dimarts,
però els funcionaris nord-americans
podrien posposar-ho per evitar fer-ho
en un moment on semblaria que els Estats Units
prenen part en la punta interna russa.
Precisament aprofitant la crisi russa,
Ukraine ha anunciat el llançament d'una nova ofensiva
a l'est del país per recuperar territoris
amb mans de les forces de Moscou.
L'operació es dirigeix simultàniament
en diverses direccions, entre elles la ciutat de Bakhmut.
El president ucrainès Volodymyr Zelenski
ha dit que estan assistint
a l'inici d'una important crisi a Rússia.
Avui és un dia en què definitivament
no hi hauria d'haver silenci
i definitivament cal lideratge.
Avui el món ha vist que els caps de Rússia
no controlen res, res en absolut.
Caos complet, absència total de cap predictibilitat,
i està passant en territoris russos
que estan completament carregats d'armes.
A banda de la crisi russa, avui hi ha eleccions a Grècia,
les segones en un mes,
després que en la primera convocatòria cap dels partits
es va poder formar govern.
Segons les últimes enquestes,
l'exprimer ministre conservador, Kyriakos Mitsotakis,
guanyaria amb un 41% dels vots
i, quan aspira, continua el seu programa de reformes
per impulsar l'economia.
Hem estat molt sensibles socialment
en els darrers anys per assegurar-nos
que donem suport als ciutadans grecs més vulnerables.
I un dels meus principals objectius
per als propers quatre anys és assegurar-nos
que estem reduint les desigualtats.
Diumenge, 25 de juny,
d'aquí menys de cinc anys,
hi podria haver un tractament eficaç per combatre el vitiligen,
la malaltia que provoca ataques blanques a la pell.
El farmac està en fase d'assajos clínics
i s'estan obtenint resultats molt esperançadors.
Avui és el Dia Mundial d'aquesta patologia.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio la doctora Carla Fernàndiz,
vicepresidenta de la Societat Catalana de Dermatologia
de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.
La veritat és que en els últims anys
s'ha fet molta recerca
i aquest millor coneixement de la patogènia
ha permès trobar tractaments que sembla que sí que són eficaços
i que, de fet, properament tindrem el mercat.
Els experts preveuen que la cocaïna rosa
sigui una de les drogues més consumides a les zones d'oci
de la Costa Brava aquest estiu.
Es tracta d'una substància que els consumidors troben atractiva
perquè es ven com una droga d'hèlit, Ariadna Retxe.
La cocaïna rosa, també anomenada UCI,
es va convertir aquest estiu en una de les drogues més populars
de l'oci nocturn a la Costa Brava.
És una composició química d'altres substàncies
de la qual el gram es ven entre els 60 i els 100 euros.
Els experts consideren que posicionar-la com una droga d'hèlit
la fa créixer en popularitat,
ho explica Mireia Ventura, coordinadora d'anàlisi d'Energy Control.
El fet que s'hagi presentat com a droga d'hèlit
o com a droga de certes parts de la població
encara li ha donat més renom, és ben molt cara,
però en espais turístics podria ser que fos una de les més presentades.
Des d'aquesta mateixa empresa que es dedica a l'estudi
de composició de drogues també alerten
que han detectat substàncies que imiten l'èxtasi,
que són més barates però també més desconegudes.
Avui també us expliquem que es complica la mobilitat per obres
a Barcelona amb l'inici de l'estiu.
Aquest any afecta més l'accés a la platja.
Demà dilluns comencen talls al metro i el tramvia per obres.
Al metro, la línia 4 a la groga
es talla entre Bocatell i Verdaguer fins al 31 de juliol.
A l'agost, el tall s'escurçarà de Barceloneta a Verdaguer.
El tram Besòs es tanca a la línia 4
a l'acabada de l'estació de tren de Sant Adrià a Ciutadella,
des de demà dilluns també i fins al 31 d'agost.
En esports, Marco Betzecchi ha guanyat la cursa sprint
del gran premi dels Països Baixos de MotoGP
per davant de Peko Banyaya i de Fabio Quartararo.
Marc Màrquez, que ha tornat a caure, ha estat 17è.
Espanya jugarà, avui diumenge, a la final de l'Eurobasket femení
després que ahir es va desfer d'Hongria a les semifinals.
L'altre finalista és bèlgica, que ha guanyat França.
I l'Alcorcón ha aconseguit l'ascensa segona
després de guanyar el castelló per 2 a 1.
La selecció sub-21 espanyola ja té el bitllet pels quarts de l'europeu
després de guanyar Croàcia per 1 a 0.
I al temps, se'ns anuncien un diumenge avui molt càlid.
El pla de Lleida, conca de Tremp i a l'interior de les Terres de l'Ebre
s'acostaran als 40 graus.
Sensació de xafó alta a la costa i al prelitoral.
Farà sol.
Estem aquí a Bora Mar, en un lloc on se serveix menjar,
mirant literalment el Mediterrani i es cuina mediterrània.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Ens podeu portar una carta, sisplau?
Sí, gràcies.
Aquests berenadors o xiringuitos, com n'hi vulguem dir,
tenen aquesta funció de generar un espai d'ombra.
L'Òscar Tosquet, l'arquitecte, sempre diu que la millor ombra,
la qualitat 10, diguéssim, seria l'ombra que et dona un arbre.
Oh, que bonic.
Un restaurant caníbal a Berlín, diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
L'aixecament militar de juliol de 1936 a l'estat espanyol
va tenir un ressò molt important al Principat d'Andorra.
Milers de refugiats, ocupació francesa,
pressió dels republicans i dels franquistes.
La guerra civil a Andorra en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Alpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte, un altre exclusivament en podcast.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, Licep Pedrosa. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Aquesta hora, el suplement, l'ofici d'educar.
L'ofici d'educar, ple de continguts, com sempre, ens hi posem.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Per nosaltres, les 3 regles d'or per viatjar amb nens són,
primer, planificar el viatge amb visites
i activitats pensades per a ells.
És a dir, incorporar la ruta,
experiències on ells puguin gaudir al màxim.
Segon, preparar el viatge junts.
Fent-los ja partíceps des de l'inici
i, per tant, fins i tot, el fet d'escollir la destinació o el país.
És en aquest punt on nosaltres els preparem un dosier
que poden fer ja a casa o també durant el viatge
amb algunes activitats per conèixer l'idioma,
la moneda, la gastronomia, etcètera, del país on anem.
I així ja els despertem una curiositat pel lloc.
I, tercer, creiem que és molt important
que els adults estiguem oberts als canvis
i a improvisar durant el viatge.
És a dir, si ells es troben en un lloc o en un parc, etcètera,
que ho s'ho estan passant molt bé,
doncs que puguem adaptar-nos i estar-hi més estona.
Perquè entenem que el viatge també és part de les seves vacances
i l'hem de poder gaudir tots junts.
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit l'Anna de viatjar amb nens amb el Dídac, Liu i Luc.
Viatjar ha passat a ser un pilar de la nostra família
i de l'educació dels nostres fills.
És temps compartit en família per descobrir on.
Som al blog Del Món Ens Espera, amb 37.000 seguidors a Instagram.
Avui coneixerem una família viatjera
que ens ajuda a viatjar en família.
En parlem amb...
La Norma Lebrero i el Marc Udolà, periodistes,
amb el compte d'Instagram Normals i el blog El Món Ens Espera,
on comparteixen les seves experiències
per ajudar a organitzar viatges en família.
Sentirem l'humor del Sergi Vives,
els llibres per somiar amb els homes centelles
i el manual pràctic per gestionar el conflicte familiar
amb la Marta Butjosa.
L'ofici d'educar amb l'Elisabet Pedrosa.
A l'estiu, la primera idea que ens ve al cap
són els malabarismes per conciliar les vacances dels adults
amb les de les criatures.
Oloma Mateu.
Doncs avui, a l'ofici d'educar, s'ha acabat l'escola,
marxem de vacances.
S'ha acabat l'escola, marxem de vacances.
Coses bones de viatjar en família.
Compartir temps junts és una experiència emocional,
vivencial i sensorial, suposa trencar la rutina, essencial.
Les criatures aprenen a dormir a tot arreu
i es desprenen de la necessitat de joguines i pantalles,
i es posa a prova la convivència i la paciència,
i es fan menys cues, també.
Tot això ho llegim al blog El Món Ens Espera,
ho diem amb 37.000 seguidors a Instagram,
propostes de viatges en família i en català.
Norma Llebrero, com heu arribat fins aquí?
Diu que viatjar és un pilar de la vostra família
i l'educació dels vostres fills.
Sí, hola, d'entrada.
Nosaltres ja viatjàvem en parella,
sempre hem sigut de viatjar,
i el que no ens imaginàvem és que fer-ho amb nens
ens aportaria tantes experiències noves i diferents
tal com viatjàvem abans de tenir fills.
I quan viatges i t'adones de tot el que ells aprenen,
com creixen, com maduren, com sociabilitzen,
t'adones que és essencial, és essencial per ells, també.
Marco Dolà, com es compatibilitza les escoles, les feines, els viatges?
Com es fa, això?
És bastant complicat, però ens ho maneguem.
Fins ara ha sigut molt fàcil,
perquè el Blai estava en preescolar.
Ara, ja fa primer, és una mica més complicat,
perquè és educació obligatòria,
però aprofitem els ponts,
i en el nostre cas, com també treballem cap de setmana,
tant la Norma com jo, doncs sí que està justificat,
perquè el temps en família obligatòriament l'hem de gastar
entre setmana, diguéssim.
I ens emportem,
i no és que anem a llocs on el deixem a un kids' club d'aquest
i estigui allà jugant sol.
En Blai aprèn, aprèn moltes coses.
Anem a museus, espais interactius, ells ho passa molt bé.
De fet, vosaltres, una cosa que feu és ajudar les famílies
a organitzar tota aquesta logística d'un viatge.
Què oferiu al món ens espera?
Mira, quan jo vaig obrir el blog, era el 2017, una coseta així,
el vaig obrir una mica per compartir viatges que fem,
que normalment no són les típiques destinacions
on va tothom, o a París, o a Londres, per aquí a Europa.
Però jo el que trobava era que faltava informació logística
per organitzar viatges amb nens.
Se'ns fa una muntanya.
Se'ns fa una muntanya preparar una maleta,
què ens enduem, què no, què hem de prioritzar, què no...
I no és veritat.
D'alguna manera, t'has de preparar una miqueta més,
has de tenir més coses en compte, però es pot fer.
I llavors vam començar a fer articles una mica explicant
què ens hem d'endur, què no ens hem d'endur,
coses que hem de tenir en compte sobre la documentació
que ens hem d'endur, per exemple, per viatjar amb nens,
i cosetes aquestes.
I dieu que, a part de viatjar,
s'obreu d'anar creant els continguts.
Crear continguts i amb fills, que això és esgotador, no?
És molt esgotador.
Jo vaig començar a notar el primer any que l'Elna tenia mesets,
vam fer un viatge d'un mes i mig en autocaravana,
i per Europa, era l'any de la pandèmia.
I aquell any,
més o menys ho vam poder compaginar molt bé.
Però ara que l'Elna ja té dos anys, la veritat és que...
és esgotador, no?,
perquè després de tot un dia veient coses,
viatjant, amb un dia avall,
arribes a casa, els adorms, no?,
i llavors és quan et poses a criar continguts,
i la veritat és que sí que és esgotador.
Avui, a l'Ofici d'Educar, s'ha acabat l'escola,
marxem de vacances en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Necessito moure'm.
Estar amb ells
serà el seu més vell record d'infantesa
i de com eren els seus estius.
De fet, la Norma i el Marc tenen dos fills.
L'Elna, de dos anys,
aquí li costen una mica les noves situacions,
i el Blai, de 7.
Sentim el Blai.
Què és el que més li agrada de viatjar?
Doncs que conec cultures noves,
àngels nous,
animals nous i coses noves,
que no he vist mai.
El que més li costa de viatjar?
I el que més li costa de viatjar?
I quin ha estat, fins ara, per ell,
el millor viatge o l'experiència més xula?
Ha sigut oli,
perquè hem vist tortugues marines
i unes persones que ballaven molt raro,
i que era una illa,
menjaven menjars diferents,
i hi havia una piscina per netejar-nos els peus,
i, doncs, suïssa,
perquè m'ha enamorat una autocaravana,
i va ser la primera que m'ha anat amb quatre,
i va ser molt xulo,
perquè de seguida em van un cotxe.
I al Blai li demanem també
per què recomanaria viatjar altres famílies com fa la seva?
Perquè és molt xulo,
aprens més, perquè estàs amb la família,
perquè vas amb avions,
i pots veure per la finestra,
que puja i tanca,
perquè té una cortina,
i hi ha joguines molt rares que no he conegut mai.
A veure, Norma, a partir de quina edat es pot viatjar amb nens,
què recomanaries?
Especialment, els nens poden agafar el seu primer avió amb 7 dies.
Per tant, a partir de llavors,
cada família, jo crec que és una mica...
ha de fer balanç, una mica d'aquesta disposada a fer, no?
I veure si s'atreveix, no? Diguem-ho així.
Perquè sí que és veritat que falta una mica de preparació,
però les ganes... només fa falta això, tenir ganes.
De fet, al Blai, a vegades,
veiem a les vostres pàgines que explica coses.
Per exemple, quatre coses que podem fer a Àmsterdam.
Diu visitar la casa dels ratolins,
el Museu de Ciència Nemo, la botiga Lego,
fer un creuer pels canals i visitar els parcs.
D'això es dedueix que vosaltres deveu fer una gran preparació
abans de cada viatge, no?
Com ho prepareu,
i que d'alguna manera ens serveixi
a l'hora de preparar els nostres viatges personals?
L'Anna ho explicava al principi del programa.
És una mica fer... combinar, no?,
coses que els puguin agradar a ells
i coses que ens puguin agradar als adults.
I tots hem d'accedir d'alguna manera, no?
Al matí podem anar a veure alguna exposició
que ells els pugui agradar i a la tarda una pels adults.
Perquè crec que tots dos hem d'aprendre dels uns dels altres.
Nosaltres el que fem no és un plàning allò...
això, això, això i això, sinó que improvisem.
Perquè amb nens la cosa que hem après és que una mica
s'ha de tenir la màniga ampla
i en funció de com ens espartem,
doncs fem una cosa al matí, una cosa a la tarda,
i que tothom estigui bé.
Per tant, el lema seria planificar i improvisar les dues coses?
Exacte, tenir una llistat de coses que podem fer
i en funció d'aquí, si estem cansats, si no,
si ni aquell dia plou,
totes aquestes coses s'han de tenir en compte
i crec que això és la clau.
Què hem de portar a la maleta si viatgem amb nens?
Poca cosa.
I això... Sí, sí, sí. Això diríem que sembla...
Contradictòria, eh? Doncs poca cosa.
Mira, amb els anys ens hem adonat
que anar molt carregats és l'antítesi
del que podria ser un viatge fàcil amb nens.
Llavors, jo sempre recomano, porteu poquetes cosetes,
poqueta roba, és millor rentar el destí, no?,
destinar una tarda a quedar-nos a l'apartament
o quedar-nos a l'hotel i els nens juguen tranquil·lament
mentre fem l'avogada,
i anar... i no anar carregats, no?,
que això de vegades és el que ens cansa, no?,
una de les coses que menja els grans nens dels viatges
són els trasllats.
Les esperes a l'aeroport, l'avió, tal.
Si fem que aquest moment sigui més fàcil
amb menys coses a sobre,
jo crec que és una de les claus.
Aquests moments de transició pot ser útil
portar això que en dieu la panera dels tresors viatgera?
I què hi ha d'anar, en aquesta panera?
Això ho feia en Servi Qualel, era molt bé,
ara ja s'ha fet gran,
però portàvem un saquet amb cosetes que ella podia jugar,
ella s'entretenia molt traient coses en una bosseta,
taps de suro, trossets de fusta,
coses que podien perdre, taps, per exemple, de pots de vidre,
i que són fàcils perquè ells es puguin anar entretenint.
Però tenim un post al bloc
amb jocs per entretenir nens de viatges.
Des de jocs de taula, petitets,
podcast per escoltar, contes, històries,
jocs de paraula que es poden fer en el cotxe, per exemple,
hi ha moltes idees, sí.
Pantalles?
Nosaltres...
És la gran... Ai, ai, ai!
Nosaltres som de sí, però regulades.
Sobretot quan es van fent grans, quan són nadons, no,
però sí que quan són una miqueta més grans
hi ha recursos que són útils per anar de viatge,
que ells poden fer servir,
ja sigui el Blight, per exemple, li agrada molt una aplicació
per dibuixar, val?
No estem parlant de jocs allò que els tenen atrapats,
sinó aplicacions per dibuixar,
o aplicacions per fer exercicis matemàtics, per exemple,
que també n'hi ha,
i hi ha recursos que, amb una limitació de temps,
que és el que nosaltres apliquem, també serveixen per viatjar.
Ja portem la maleta, portem la panera de tresors viatgers
i tot el que sigui útil per aquestes transicions amunt i avall.
Què més és indispensable a l'hora de viatjar amb nens,
eh?
Nosaltres sempre recomanem,
el cotxet no ens el podem deixar i la motxilla de portatge tampoc.
Cada nen és un món
i hem de saber què és el que tolera o el que li agrada.
Per tant, però sí que ha d'haver-hi
aquest moment de descans assegurat,
quan són sobretot molt petits, s'ha de respectar el seu ritme
i el ritme de descans és sagrat.
Per tant, hem de trobar aquesta manera que ell o ella
li vagi bé per descansar,
amb la motxilla de portatge
i també tenir assegurat els àpats, que és sagrat, també.
Amb la son i la gana contentes, tot flueix molt bé.
Un dels temes que pot preocupar les famílies a l'hora de viatjar
és l'alimentació durant els viatges.
Trucs, dieu vosaltres, per donar l'alimentació saludable
i adaptar dels fills quan anem de viatge?
En realitat, si el destí no és un destí europeu
o fins i tot del sud-est asiàtic, els nens poden menjar de tot.
L'Elna, l'any passat, vam anar a Malàisia...
De tot, explica, a veure.
Mentre no piqui, no?
Mentre no sigui una cosa molt exòtica,
que sí que els hi pugui sentar malament,
però l'Elna, per exemple, l'any passat, que tenia un any i mig,
vam anar a Malàisia i s'ho va passar teta, menjant fideus,
menjant arròs...
És a dir, ho han de tastar tot.
Però hi ha aquell patiment de... i si es posen malalts?
Amb això hem de viatjar amb una assaurança de viatge,
que també és un altre tip,
que té un potencial per viatjar amb família, que és anar ben assegurats.
De metges n'hi ha tot arreu del món,
i amb un cop de cotxe, amb un cop d'avió, amb un cop de taxi,
podem arribar-hi, i d'hospitals, també.
Per tant, mentre tot això estigui controlat i organitzat,
de coses també ens en poden passar aquí.
Per tant, no hem de tenir por.
Em va fer gràcia que amb un pos dieu
portar per si de cas un sobre de sopa instantània,
que només caldrà una mica d'aigua bollida, i tirava això.
Sí, els nostres fills són molt superos.
Llavors, això ho vam explicar en un viatge a Marrakech,
que sí que pots tenir...
És un d'aquests destins on pots tenir la incògnita de...
Ostres, què menjaran? A Marrakech hi ha pizza i pasta a tot arreu.
Això és universal.
Però sí que em portàvem un de sobre,
perquè els nostres fills són molt superos,
i amb ales sempre pots bullir una mica d'aigua i apanyar-te.
Abans ho dèiem, farmaciola n'hem de portar?
Sí, sí, també, sí, sí.
Què no hi ha de faltar, a la farmaciola?
Bueno, una mica de...
Paracita molt, tirites, per si es fa mal...
El bàsic, hi ha molta gent que no ho sap,
però als aeroports es pot passar medicaments amb ampolletes,
encara que siguin líquids, no?
I sempre tens aquesta por de...
m'agafo el dàl·lic i la piretal, me'l faran deixar? No, no.
Els medicaments, quan viatges amb nens,
estan per mesos a l'avió, encara que siguin en pots de vidre.
Per tant, una farmació a la bàsica amb això,
amb aquests medicaments,
si tens un fill que és propens al mal d'orella, doncs les gotetes.
Si tens un fill que és propens al mal de...
no ho sé, del que sigui.
Doncs això.
Avions i aeroports i nens.
Quines hores són les millors hores per volar?
Sobretot trajectes llargs.
Com ho podem fer, això?
Nosaltres sempre recomanem el migdia.
No? Per aprofitar aquesta migdiada.
A més a més, notes de llavadora per anar a l'aeroport,
que això també desgasta molt,
quan has d'agafar un avió a primera hora...
Un tip que donem sempre és posar-los a dormir ja vestits,
per al matí agafar-los del llit i au cap a l'avió.
Posar-los a dormir ja vestits?
Sí. Amb la roba del viatge.
Exacte.
Per viatjar sempre utilitzem roba còmode.
Llavors, la nit abans ja els hi poses la roba,
i si els ha despertat molt aviat, va molt bé.
Però si no, sempre que podem,
viatges al migdia,
que siguin aquestes horetes que els enganxi després de dinar,
que els puguin descansar a l'avió,
i amb vols llargs, vols de nit,
perquè ells normalment no tenen problemes per dormir,
els que tenen més problemes en aquests vols llargs són els adults,
i ells es cansen estupendament.
I tenir en compte, dieu, sobretot,
els gustos dels infants a l'hora de triar la destinació
a mesura que creixen, és a dir, escoltar-los a ells.
Exacte. Sí, sí, sí.
Quan som nadons, a mi sempre m'ho pregunten.
On anem, si som nadons? On vulgueu.
Mentre tingueu el vostre fill amb braços,
ell serà content i feliç.
Però, clar, a mesura que es van fent grans,
doncs has d'anar buscant ja destinacions
que puguis combinar coses per fer els adults
i coses per fer els nens.
Em preguntaven una vegada, i per què els porteu?
Vam anar a Mathausen, a Austrià,
i això va crear molta controvèrcia a les xarxes.
Una neu, un camp de concentració amb nens.
És que els nens han de veure tot.
I se'ls ha de poder explicar.
Aquí es van concentrar persones en contra de la seva voluntat,
que van acabar en campres de gas,
perquè hi havia una mica d'aquest discurs,
però se'ls ha de portar a tot arreu,
i, per tant, adaptar-se també al viatge dels adults.
Avui, a l'ofici educar, com que s'ha acabat l'escola,
marxem de vacances i marxem a tot arreu,
a Catalunya Ràdio, en temps de suplement.
Estima'm quan menjo mereixo,
perquè és quan més ho necessito.
Els infants també necessiten descansar i aturar-se.
Tenen dret a no fer res.
Coloma Mateu.
Clar, en temps de vacances passa una mica de tot,
una mica de tot en aquesta convivència que no és fàcil.
Ens proposeu 10 països europeus per viatjar amb nens.
Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Regne Unit,
Noruega, Lituània, Alemanya, França,
Montenegro, Esloènia i Finlàndia.
Marc, per aquest estiu, a veure, què ens proposes?
Doncs, mira, un estiu que és molt important,
doncs mira, un d'ells el vas dir, el de Montenegro,
es pot llogar a un vehicle Dubrovnik i vas cap allà,
i pots banyar en aigües d'un fiord a la veia de Cotor.
Oh!
Els fiords al nord d'Europa l'aigua està gelada,
doncs allà no està tan freda
i és bastant impressionant d'estar-te banyant allà
envoltat de muntanyes.
Després, des d'allà pots seguir cap a Dormitor,
que això ja són els alps dinàrics,
que és la part dels alps que travessen els balcans,
i és espectacular, un lloc remot,
hi ha triangulars de fusta,
és un viatge bastant low cost i bastant xulo de veure.
I ens feu també un top 5 de parcs d'atraccions familiars a Europa.
Que això, clar, això és...
Aquest tu el proposes a les criatures i tots i ai, ai, ai...
És la típica excusa per viatjar a un país, no?
Per animar una mica els nens.
Escolteu, va, que anirem a...
Mira, aquesta setmana santa vam estar als Països Baixos,
i una de les excuses era anar a Efteling,
que és un dels millors pares d'Europa,
és preciós estar ambientat en els contes de farts.
Efteling. Què trobarem en aquest parc?
Doncs és un parc d'atraccions ambientat en fades, follets,
és un dels més antics d'Europa i és una passada de bonic.
A més a més, que hi ha atraccions per grans
i atraccions molt pels petitets.
Per tant, perfecte, Disney.
No li calen més presentacions.
Legoland, a Dinamarca, a Vilún,
hi ha la casa de la Lego House, que se'n diu,
que és una espècie, una barreja de museu i parc temàtic
sobre peces de Lego.
Són sales plenes de peces de Lego
amb diferents propostes per fer construccions.
És un lloc impressionant per anar a jugar amb família,
que em falten d'espais aquí.
Llavors hi ha el Legoland, que és el parc d'atraccions.
I quin més? Per exemple, Europa Park,
que també és el més gran d'Europa, que està a Alemanya,
també hi ha Gardaland, hi ha moltes opcions,
i sempre és una bona combinació per viatjar amb nens.
I fora d'Europa, per exemple,
ens doneu 5 consells per sobreviure amb nens a Marrakech.
Déu-n'hi-do.
Mira, i vam estar aquest gener i...
Clar, ens deia, ostres, és que és una ciutat molt bulliciosa
i una mica caòtica, no?
Llavors, per exemple, cotxet no serveix, no?
S'ha de portar amb la motxilla,
perquè a dins de la medina hi ha molt trànsit,
pujar i baixar de gent, motos, fins i tot,
burros amunt i avall...
Per tant, portar ja.
Buscar parcs, també, per fer estones de relax,
una mica per sortir del bollici.
Nosaltres ens vam anar una nit al desert d'Agafai,
que està a mitja horeta de la ciutat,
per buscar una mica, també, la calma i la solitud i el sense ningú.
Menjar en els riats, millor que en restaurants,
perquè així està una mica més controlat, el tema picant i tant.
I llavors, la plaça del Gemma Eifelna,
que és impressionant de bulliciosa,
també veure-la una mica des de la distància, des de les terrasses,
més tranquil·lament, també és un bon tip.
Consells bàsics per quan anem fora d'Europa amb nens, no?
Perquè segurament ens fa una mica més por sortir d'Europa.
Una mica el que et comentava abans de la seguretat de viatge,
és tranquil·litat, és saber que en qualsevol moment
pots fer una trucada en un metge d'aquí o d'allà,
i que et pugui atendre.
Una mica també fer una maleta
una mica conscient del lloc on vas, no?
Per exemple, si vas a una platja on saps que hi haurà còduls,
en comptes de sorra, portar els teus escarpins,
la documentació també necessària,
que estigui en regla, val.
A dins d'Europa es pot viatjar amb DNI.
A dins d'Espanya no cal portar el DNI en un avió, per exemple,
si viatges amb el llibre de família,
sempre el passaport, sempre el passaport.
Què més cal a l'hora de viatjar?
Per exemple, targeta sanitària europea,
això crec que s'ha de sol·licitar amb temps, no?
Ara menys, perquè es pot fer online
a través del portal de la teva Seguretat Social,
i te l'envien a casa en cosa de dies.
Però sí que hem de ser conscients que la targeta sanitària europea
sempre es cobreix tot el que és cobertura sanitària
en funció del país on estàs.
Per exemple, a Suïssa o a França
sí que et cobriria una visita al metge,
però allà les ambulàncies es paguen.
Per tant, tu allà també hauràs de pagar l'ambulància.
La targeta sanitària europea només cobreix el que cobreix
en aquell país.
Per tant, sempre és millor viatjar amb una assegurança de viatge
especialitzada pel viatge.
A Catalunya o a Espanya, campings, allotjament rural,
rutes interessants per aquest estiu a Catalunya, què ens diríeu?
El Marc, això, no?
Vinga, va.
Nosaltres hem visitat durant molts anys la Cerdanya,
i és un destí que ens recomanem molt.
Com a consell potser no anar en els dies que són més concorreguts,
per exemple, a mes d'agost o pons de l'hivern,
perquè la Cerdanya és un lloc on pots anar-hi tot l'any.
En funció de l'època de l'any està completament diferent,
és a dir, molta gent es pensa que només hi ha esquí,
hi ha moltíssimes activitats, exposicions per fer,
jo me n'aniria cap allà, a més, les costals són increïbles.
Avui, a l'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio,
s'ha acabat l'escola, i marxem de vacances en temps de suplement.
Em fan por, les aranyes!
A l'estiu, les criatures s'han d'avorrir amb la llibertat
i s'han d'avorrir, no passa res.
Deixem que sentin la necessitat de fer, de crear, d'imaginar, de pensar.
I una de les preocupacions a l'hora de viatjar amb famílies,
que, clar, quan vas sol pagues per un,
però quan vas 4 o 5 o 6, els que siguin, has de multiplicar,
i per tant és molt important tenir trucs per viatjar barat.
Vosaltres feu com una relació de trucs per viatjar barat.
A veure, què ens podeu dir? Com ho podeu baratar, jo?
Mira, nosaltres aquest any hem passat de pagar 3 bitllets a 4,
i això ja és, com hem començat a notar, i tant.
Nosaltres sempre recomanem fer la cerca amb buscadors,
tipus Sky Scanner,
però comprar sempre els bols directament a la web de l'aerolínia,
perquè en aquests buscadors o cercadors
sempre s'enduen una petita comissió.
Viatjar sense factura maleta, que és el que et deia,
de viatjar amb poqueta cosa i no pagar per l'equipatge de mà,
que ara, a la majoria de l'aerolínies, això passa.
Llavors, portar poquetes coses i...
A mi em costa, eh?,
d'imaginar això de portar poquetes coses amb criatures.
Això no és tan fàcil.
4 samarretes, 2 pantalons, la roba interior per 4 dies,
i anar rentant, i ja està.
Què més, evitar ponts, vacances, de Nadal,
en èpoques més concorregudes...
Sí, però en la majoria tenim les vacances quan ens les donen.
Sí, això ja m'ho diuen.
El que passa és que sempre podem...
Per exemple, hi ha gent que em diu,
que fa poquetes entre setmana i cap de setmana és una altra cosa.
Però podem marxar el dijous i tornar el dissabte, per exemple.
T'agafes un parell de dies.
És tenir una mica de ser flexible.
Ser flexible és la clau, una miqueta, per viatjar barat.
¿Algún consell més per anar a viatjar barat, alguna cosa?
Planificar amb temps, una miqueta, també.
Comprar els vols amb 6 mesos d'antelació,
un marge així, sobretot els de l'estiu,
que són els que més s'encareixen.
I de vegades ens encaparrem
en voler anar a una destinació en concret
i arribar-hi directament
quan podem fer-ho fent una escala
o, per exemple, combinant un tren i avió.
Nosaltres, aquesta setmana santa,
volíem anar als Països Baixos,
i els vols a Amsterdam, Eindhoven i a totes les ciutats
estaven caríssims.
Doncs vam volar a Brussel·les,
perquè a Brussel·les hi ha un aeroport europeu dels més grans
on és molt fàcil volar-hi low cost,
perquè hi ha moltes companyies que hi van,
i des de Brussel·les vam llogar un autocaravana,
però pots arribar a entrenar a Amsterdam perfectament
en 3 horetes.
Per tant, és buscar solucions imaginatives
una miqueta per destinacions.
De fet, vosaltres dieu, si esculls un país car,
vés-hi amb càmper.
Marc, avantatges i inconvenients de viatjar amb càmper i amb caravana?
Avantatges és molt fàcil,
perquè no se m'ha acut una millor manera de viatjar amb nens.
Primer parles de l'estalvi econòmic,
si és de llogar cotxe i també agafa un allotjament,
amb la càmper tot això ja ho liquides.
I després t'estalvies les cues dels avions, tots els tràmits,
tens flexibilitat total, vas allà on vols...
És una bona idea.
Com a inconvenients,
hi ha les normatives de cada país per la lliure per nocta,
i el tema de haver de subministrar i mantenir l'autocaravana,
cuidar les aigües...
Per això, un cop ho tens controlat, és fàcil.
Moltes més avantatges que inconvenients.
Quan viatgem, una de les coses que ens trobem,
quan anem en un país o quan anem de ruta en un país,
és els llocs on ens allotjarem.
Això què ens pot ajudar a trobar llocs que estiguin bé?
Família, anem en família, no anem sols.
Nosaltres sempre fem servir Booking per buscar allotjaments.
Té una opció que es diu preu més baix i preu especial per famílies.
Hi ha també un recurs que molta gent no ho sap,
que és que fins als 3 anys,
els nens s'allotgen gratis a la majoria d'hotels.
Llavors, tu has de fer una cerca sense comptar-los.
Mira, veiem dos adults i un nen, i el nadó...
Després els envien un missatge i els dius...
Ei, també viatgem amb un nadó, que ho sàpiguen.
Però ells s'allotgen gratis.
Per tant, és un dels recursos que a vegades fem les cerces
per quatre persones quan les podem fer amb tres.
I també paguem menys.
Una de les coses que dieu en els vostres múltiples pos
és que s'ha de valorar si el preu de l'avió
compensa els preus que ens trobarem al país.
A vegades pot semblar que una destinació és molt cara,
el bitllet val molt diners, però allà ens gastarem pocs.
Trobar aquest equilibri. Exacte. Mira, et poso un exemple.
L'any passat vam anar tots quatre a Malàisia.
Els preus dels bitllets, doncs uns 2.000 euros.
L'any passat, aquest any ja no, i això és una altra cosa.
Però allà després l'allotjament és molt econòmic.
Menjar, menjàvem els tres, els quatre, per 10 euros,
llavors has de valorar,
que potser fas una inversió inicial molt gran en de bitllets,
però després allà la vida és molt fàcil i molt econòmica.
Aquest any hem fet al revés.
I ja t'ho explicaré, però aquest any ens quedem a Europa,
el preu dels bitllets ha sigut relativament econòmic,
però sí que, clar, llavors hem de comptar que,
si tenim 100 euros la nit, ens els gastarem.
Llavors hem de fer una mica de balança.
Realment, si vols, en una destinació lluny,
al sud-est asiàtic, per exemple, o als Estats Units, o a l'Amèrica Llatina,
sí que és veritat que el preu dels bitllets serà alt,
però després has de valorar que després serà més barat.
Va, digue-m'ho, on anireu?
Mira...
Confeseu, confeseu.
Aquest any anem a explorar els països bàltics.
Hi ha molts països bàltics allà, però ens falta la tònia i l'estònia.
Llavors farem una ruta de 20 dies
per a les tres repúbliques bàltiques, una mica buscant...
Aquesta Europa que encara no té els preus tan carts
com altres països del nord d'Europa,
que és Finlandia, Noruega, però amb paisatges molt similars,
i el que hi ha xulo en aquests països per anar amb nens
és que hi ha allotjaments molt divertits,
que va ser un dels països més importants.
Hi ha allotjaments molt divertits.
Cabanyes als arbres... Allà es porta molt, això.
Cabanyes als arbres, dormir en barrils de fusta davant del mar...
I anem a dins d'un molí, per exemple,
doncs anem a buscar aquestes cosetes.
I tot això ho teniu ja planificat? Més o menys.
Més o menys, t'he de dir.
Sí que normalment abans marxàvem quan viatjàvem en parella,
una mica a l'aventura, més de...
Ja improvisarem.
Ara, amb fills, això ja...
A qualsevol lloc.
Llavors sí que ho portem una mica més organitzat, sí.
Digue'm un altre viatge que sigui la bomba com aquest,
que té molt bona pinta, en família i de cara a aquest estiu.
Mira, nosaltres vam estar aquesta setmana a Santà als Països Baixos,
i l'hem posat a la llista top dels països europeus per anar amb nens,
perquè hi ha una cosa superdivertida de fer,
si aneu en càmpere, a més a més, que és dormir en granges,
allà tenen una extensió de terreny supergran
i superplana, ideal per fer això, camping,
i el que fan la gent que té granges és que una part de les seves terres
és dedicar-la a que la gent pugui anar allà a campar.
Per tant, tu pots anar a campar en granges i visitar-les,
i comprar els seus formatges, i comprar els seus productes,
i dormir això entre animals.
I tot això com ho trobarem?
Això, normalment, la gent que fa això dels campings i autocaravanes,
hi ha una PP que es diu Park Fortnite,
i d'això et diu que aquest aparcament és una granja,
i es pot visitar,
i pots anar improvisant una miqueta i pots anar-ho trobant.
Atenció, perquè vosaltres teniu un servei per ajudar-nos
a trobar la proposta més adequada per a la nostra família.
Jo us faig una proposta de destinació, vosaltres me la feu.
Com va això?
Sí, ens hem trobat els últims anys que organitzar un viatge amb nens
requereix molt de temps,
i molta gent ens trobava que no sabíem per on començar.
Llavors, oferim una mica aquest servei d'assessorament,
perquè nosaltres, amb la nostra experiència dels països que hem estat,
doncs, o bé els hi diem,
els hi fem una ruta més o menys del que poden fer,
o els hi busquem els bols i els allotjaments,
perquè ells només ho hagin de contractar directament,
una miqueta fem aquest servei d'assessorament.
Avui, a l'ofici d'educar, marxem de vacances amb família.
Per què no fem voler un estel?
Tornem-nos petits amb els nostres fills a l'estiu.
Juguem a terra i aparquem les cabòries per un instant.
Coloma Mateu.
Una altra de les coses que ens proposeu són llibres,
per explicar als nostres fills què farem, com ho farem...
Què ens recomanaries?
Mira, això ho explicava una mica l'Anna al principi del programa,
també, que una manera d'involucrar els nens en el viatge
és introduir-los en el dèstic que anem a través dels llibres.
Llavors, uns dies abans nosaltres anem a la biblioteca
amb algun llibre que sigui específic sobre el país on viatgem.
Poden ser històries, mira,
o poden ser, fins i tot un atlas,
per ajudar-los a situar on anirem, què hi ha de curiositats...
L'Holy Planet, per exemple,
té molts llibres sobre curiositats de països,
que van molt bé per obrir les pàgines,
i dir, mira, en aquest país que visitarem,
el menjar típic és aquest i tal.
Llavors, també n'hi ha...
que nosaltres també fem servir molt
per impregnar-los una mica del sentiment aventurer,
que hi ha un llibre preciós que es diu Et regalo al món,
que és una mica d'aquestes petites coses
que el món... que ens dona el viatge com a regal, no?
De viure, una posta de sol, no?
Un ar de Sant Martí inesperat, no?
I són aquestes petites coses boniques que té el viatge
i que val la pena valorar.
Quines són les coses més importants
que heu après en tots aquests viatges?
Què ens diríeu?
Mira, la gent normalment diu...
És que viatjar amb nens no té cap mena de sentit
perquè no se'n recordaran.
Primer que no és veritat,
perquè sí que ells van retenint cosetes,
músiques a vegades, eh?
Mira, l'Elena, de l'any passat que vam anar al Disney,
tenia un any i, òbviament, no se'n recorda del parc,
però sent la música de la sintonia que posen,
i ella directament connecta amb el Mickey, la Minnie i tal.
Però també hi ha aquesta part d'aprenentatge, no?
Ells es van fent persones a partir de les experiències viscudes.
Per tant, tot allò que sigui bo i positiu per ells
és creixement personal,
i a més a més és temps en família, el temps que hem passat junts.
Per tant, tot això jo crec que pesa més
que qualsevol altre aprenentatge, sí, sí.
I si jo et digués què no s'ha de fer mai
quan es viatja amb nens, què em diries?
Què estaria contraindicat, però 100%?
Voler veure-ho tot.
Impossible, impossible, òbvi,
això és la primera cosa que vam assumir nosaltres,
perquè abans era, no?,
doncs ens llevem al matí i aquí, aquí i aquí.
No, no, no, no, hem d'assumir que hi ha un canvi de ritme,
que ens hem d'adaptar al seu ritme,
i que no ho veurem tot, no?,
i que llavors hem de prioritzar,
hem de tenir unes quantes coses seleccionades
i intentar veure-les, però al seu ritme.
I fem la contrària.
Per què recomanaríeu, sí o sí,
a totes les famílies que ens escoltin,
agafar les maletes i arriscar-se a sortir a...
Bueno, arrisc, no diem la paraula arrisc, no, que és un gust.
És un gust, exacte. Exacte.
Jo sempre dic, sortida de la closca, no?,
nosaltres vivim en una closca, que és el nostre poble,
la nostra ciutat,
però la vida no és tal com nosaltres l'estem vivint
en aquesta closca, no?,
que hi ha moltes maneres de fer diferents,
moltes experiències per viure, no?,
i llavors ells s'impregnen, no?,
d'aquesta...
d'espartar aquesta curiositat dels nens,
l'observació, l'esperit crític,
fins i tot, que els crea aquest viatge,
l'associabilització, de veure's amb altres nens
que no parlen el mateix idioma,
però que es posen a jugar junts, no?,
aquestes cosetes que fa que creixin,
que fa que es facin grans d'una altra manera.
Sí, sí.
Visiteu el seu blog.
El món ens espera i el seu Insta normals
tenen infinites propostes, no?,
per viatjar amb família.
Què us agradaria acabar
de cara a animar-vos
a prendre aquests viatges d'estiu,
per conèixer, per descobrir, per disfrutar...
De destinació.
Sí.
George, la recomanació que feia abans,
que eren els països baixos, Dinamarca, també,
és un país que no és massa turístic, no?,
que dius, per què...
Però pels nens, tot el que és països nòrdics,
estan preparadíssims per ells,
no només preparadíssims,
és una cultura de la família molt diferent
del que tenim nosaltres, no?,
allà els nens són benvinguts a tot arreu.
Als trens, als vaixells,
a tot arreu hi ha un reconeixement per ells,
pensat per ells.
És aquesta cultura, aquesta concepció diferent, no?,
del que és la família, del que aquí tenim una miqueta.
Marc, amb quin viatge has disfrutat més?
Doncs en molts.
Ara t'havíem de fer la ruta 66
i la 61,
que és la que va de Chicago a Nova Orleans.
Ah, aquesta no ens l'havien dit, eh?
Tu també, amb nens, amb família?
Mira, és el viatge que vam fer amb l'Ulay, quan teníem l'any.
Amb l'Ulay. Amb un any, sí.
Amb un any ja vam anar cap allà.
I és... bueno, la ruta 66
és un clàssic, és la que vam fer primer,
i després teníem ganes de més,
i a veure quina altra ruta podríem fer per allà.
I la ruta 61 és increïble,
perquè veus ciutats molt diferents.
Comences a Chicago i vas baixant
i acabes a Nova Orleans, que no té res a veure.
Passes per Memphis.
Passes per Memphis.
Tots els camps a Louisiana.
Missississipi.
És un lloc espectacular de veure.
I, Marc, quin viatge no tornaries a fer i no recomanes?
I dius, no, no, allà, millor no anar-hi amb nens.
Ostres, doncs a qui em costaria, eh?
Qui no repetiria això?
Diria que no m'ho he plantejat mai.
A mi sé que aquesta pregunta m'ho han fet moltes vegades,
i dic que als llocs on el clima és extrem,
o fa molta calor o fa molt de fred.
Clar.
Per exemple, hem anat a Bodavi.
És un lloc molt xulo de veure, però dos dies.
Perquè hi ha més de 40 graus.
I no el gaudeixes.
Un cop has fet les dues coses xules que pots veure allà,
has de marxar.
Si haguéssim estat allà una setmana,
sí que et diria, a Bodavi,
és el viatge que no hauríem d'haver fet.
He fet-lo a l'estiu, perquè si vas a l'hivern,
allà tens temperatures més moderades,
i és una altra història.
Doncs, Marco, d'olai, normal, hebrero.
Ja tenim tantíssimes propostes,
moltíssimes gràcies, bones vacances,
i una forta abraçada.
Gràcies, igualment.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb diversitat conjugal i fills.
Es pot tenir una parella oberta amb fills.
Us deixem amb Marcel i Júlia.
Millor amb tu.
Sigueu lúdics, positius i alegres.
I una mica d'empatia per sota del món.
Patons de la Núria Ventura, del Ben Hastàcia
i de la Rosa Sillué.
Fins la setmana vinent.
Fins aquí, l'ofici d'educar. Bon diumenge, Roger.
Una abraçada ben forta, gràcies, Elisabet.
Ara que la Terra és un hostatge,
que no hi ha sorra a la platja,
ara que mil paraules valen menys.
Ara que mil paraules valen més que una imatge,
ara que la memòria,
la prestatgeria,
guarda sabiduria
en llibres plens de pols.
Ara que el mar és massa dolç
i que a l'amor li falta sal.
Ara que les flors creixen
entre esquerdes a l'espalt.
Ara que l'aire em va fallar els carrers,
són un plant de fum.
Respiro molt, molt, molt millor amb tu.
Tot passa millor amb tu.
I és tant, tant, tant millor amb tu.
No hi ha ningú com tu.
Ara que hem perdut la son,
ara que fallen les alarmes,
ara que els híbits no hi són,
ara que s'obren armes,
faltarà la llibertat.
Ara que el mar és massa dolç
i que a l'amor li falta sal.
Ara que les flors creixen
entre esquerdes a l'espalt.
Ara que les alarmes faltaran ocells al món.
Ara que el compte enrere comença a anar endavant.
Catalunya Mitzdia.
Catalunya Mitzdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La acollida del salari mínim interprofesional
que ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
Esconrea, Lleida i Girona.
Rússia porta des de mitjans del 2022...
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera les pròximes hores?
Catalunya Mitzdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge, a les dues del migdia.
40 anys.
40 anys d'emoció.
Que tota la història...
40 anys de companyia mútua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina. Des d'on ens escoltes.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio?
L'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio.
A fer el programa per inaugurar...
Et volem sentir. Molt bé.
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies. Gràcies i per molts dies més.
Gràcies.
Gràcies.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de l'asset del matí, que estarà els dissabtes i diumenge.
Vegem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
catradio.cat barra el Suplement,
que podeu recuperar quan us vingui de gust.
El cap de setmana passat vam seguir en directe
la cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3.
Va ser una jornada especial
en què cares conegudes i anònimes van recórrer els 6 quilòmetres
que hi ha des de l'estudi de Catalunya Ràdio,
els estudis de TV3,
i on van passar coses com aquesta
amb Pere Escobar i David Clupés a la línia de meta.
Acabo de veure el David Clupés.
Et faràs fotre! Com estàs? Vas bufegant com un boig.
No tinc aire.
Doncs això és el que els hi fem sempre, els que arriben.
Sí, sí que ho soc, però porto 40 anys sento.
Com estàs, David?
Bé. Hola, malaida.
Pujada de Cervantes.
És terrible. Ja et veig.
Els minuts més de ràdio són ara, no?
Aquests són els que sempre m'han fet angúnia, però...
No coneixes? Jo no puc parlar.
El Clupés sense alè,
pràcticament a l'arribada a la meta amb l'Escobar.
Dissabte també vam fer un capítol del comunista amb el Joel Díaz,
entrevistant, en aquest cas, Christian Quirante,
conegut com l'Elis, el músic i productor,
que ho va petar amb el seu...
una de les seves últimes publicacions,
el que passa, nen,
amb una cançó en què, et matia parlant d'aquesta cançó,
havia rebut ofertes
per formar part de campanyes polítiques.
Escolta, per què no has volgut contestar
la pregunta de si ets independentista o no?
Però és que jo no sé si depèn del dia, no?
Depèn del dia.
A Madrid soc independentista.
Arriba aquí i depèn de quin discurs, jo què sé, és com.
En sèrio, he d'anar a Madrid.
Tinc un dubte.
La òrbita d'algun partit polític s'ha interessat per tu?
T'ha intentat capitalitzar d'alguna manera, últimament?
Sí, o sigui, he tingut algun contacte, sí.
No t'hi fotis, eh?
No, no, ja veus que jo m'estic independent.
Si et pregunto qui s'ha interessat per la teva imatge i el teu discurs,
no m'ho diràs, eh, que no?
El puntí del partit. O sigui, el de l'òrbita de Podemos...
Clar.
I a tot això també vam fer un nou capítol del Dominical,
el nostre Xavier Trias, no es va aprendre gens bé,
perdre l'alcaldia a la ciutat de Barcelona.
Com em vaig a casa i tranquil, no com vosaltres.
Aquest programa que feu, us aneu a dormir i tranquils.
Colau, mira'm els ulls 40 per 1.
Jo sempre et miro els ulls. No pots.
Que us bombin a tots. Tots a l'altre equip, que us surt a més.
Les unitats mòbils.
La Catalunya Ràdio, que us petin.
El tot gira.
Quants anys, aquests, de merda? Que us bombin.
Què collons són, 40 anys? Jo en tinc 76.
L'opés, que em bombin.
Tots els continguts els trobareu a carradipuntcat.com.
Aneu a les estrenes, també.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
A Disney Plus arriba una altra novetat de Marvel.
Invasió en secreta.
La sèrie segueix els esforços de Nick Fury
per lluitar contra un grup de terroristes alienígenes
que, després de passar-se tota la vida a la Terra
i estar descontents amb com els han tractat,
amenaça en diverses parts del món.
La trampa. Són capaços de convertir-se
en qualsevol persona del món i es fa del tot impossible
saber en qui pots i en qui no pots confiar.
I el cine, també s'hi prepara, sin malos rotllos.
Jennifer Lawrence, protagonitzant la sèrie.
La sèrie és una pel·lícula d'aquestes novetats.
La sèrie és una pel·lícula d'aquestes novetats.
Jennifer Lawrence, protagonitzant aquesta història
sobre l'amadi, una dona que està a punt de perdre casa seva
a causa dels seus deutes.
Per mirar de guanyar diners ràpid, contesta l'anunci
d'uns pares controladors que estan buscant algú
que surti amb el seu fill social de 19 anys
abans que vagi a la universitat.
Teatre. La sala.
Triomposa en escena. Les altres.
El prolífic i incansable dramaturge, Marc Artigau,
firma aquest text sobre l'adolescència
dirigit per Maritxell Llanes
i protagonitzat per Marta Pujolàs i Cristina Arenes.
L'obra segueix diferents històries
de tots els personatges que transiten per l'abisme de l'adolescència
i potser no se'n surten.
Avui a Funció, a dos quarts de 7 de la tarda.
Bon dia, Sònia Ulofeu. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
fem tres propostes, avui pel Baix Empordà.
La primera és visitar el gran museu de la màgia de Santa Cristina d'Arru.
Es troba a l'interior de l'antiga Casa Roca,
una masia típica catalana del segle XVIII.
Va obrir portes fa 23 anys
gràcies a un grup d'amics i familiars d'en Xevi,
un reconegut il·lusionista internacional de la Costa Brava.
Aquest museu ens permet entrar al món màgic
a través d'un recorregut històric per les diferents sales temàtiques
amb una àmplia col·lecció de 44 autòmats de més de 200 anys.
També peces úniques com cartells,
aparells de màgia de diferents èpoques,
pintures, baralles de cartes, tarots, llibres,
objectes curiosos i fotografies.
Actualment està considerat el museu de màgia
el més original del món,
segons la Federació Internacional de Societats Màgiques,
i també el més sostenible.
Cal anar-hi amb temps per visitar-ne tots els racons
i de ben segur que quedareu fascinats.
Calculeu unes dues hores de durada.
Per la visita, que acaba amb una demostració de màgia,
cal fer reserva prèvia al correu electrònic o per telèfon.
El preu de l'entrada general és de 10,06 euros,
tarifa reduïda,
i els infants menors de 3 anys no paguen.
Podem dinar o sopar al restaurant Capsa Salt de Begú.
Situat al carrer Capsa Salt número 24,
l'entrada en una organització buscosa de pins
a tocar de la cala d'aigua freda.
També s'hi pot arribar caminant pel camí de ronda.
Un restaurant de cuina mediterrània
especialitzat en arrossos de temporada,
peix i marisc, liderat pel xef Francesc Carbó.
També molta brasa, còctels d'autor
i, com diuen ells, les millors vistes al Mediterrani.
I podeu tastar la manida de tonyina,
les enxoves de l'escala amb pa de coca,
la paella Capsa Salt, l'especialitat de la casa,
l'arròs negre a l'estil pescadors,
l'arròs de bacallà, el turbot a la brasa
i el suc de rap.
Per postres, el brownie o el pastís de formatge.
El preu mitjà per persona és d'uns 40 euros.
Es recomana fer reserva amb temps,
obert tots els dies de la setmana,
de la una del migdia a les quatre de la tarda
i de les vuit del vespre a les onze de la nit.
Música.
Tigres i cavalls i pofotes i algun gall
tots reunits amb el lleó busquen una solució.
Concert del Pont Petit a Torroella de Mongri.
A les set de la tarda, a l'Auditori Teatre Spider,
un concert que s'emmarca
amb els actes de celebració dels 10 anys d'aquest equipament.
Una proposta musical per a tota la família.
Sense dubte, el Pont Petit
és el grup familiar més popular de casa nostra
i està de gira amb l'espectacle Vull Cantar i Vull Ballar.
Tota una declaració d'intencions on reivindiquen
que aquestes dues accions són necessàries per ser feliços.
És la història d'en Pau i la Jana,
que es troben fora del pot i sense els seus amics no saben què fer.
Però tot cantant i ballant els aniran retrobant.
Qui serà el primer a sortir?
El Drac, una actuació plena d'aventures i cançons
i també teatre i titelles, ideal per fer volar la imaginació
i passar una bona estona.
L'edat recomanada per aquest espectacle és de 3 a 8 anys
i el preu de l'entrada, 3 euros.
Fins a les 7 del matí, el lleure agonyós del Pont Petit,
avui fem parada a Torroella de Mongri.
I això sí que ha funcionat
La bardoña li ha marxat
I això sí que ha funcionat
La bardoña li ha marxat
La bardoña li ha marxat