Són les 9.
De seguida anem cap a França en una nova nit del Derulls,
en un matí de dissabte, en què Pedro Sánchez
estrenarà presidència de la Unió Europea
tot just a les portes de les eleccions espanyoles del 23 de juliol.
Mentre el líder socialista intenta remuntar enquestes
a cop d'entrevistes en tots i cadascun dels platós de l'Estat,
excepció dels de TV3, Catalunya Ràdio o RAC1,
el cap de llista del PP, Alberto Nunez Feijo,
espera que els mítings i els debats passin ràpid
i els pactes amb Vox no li passin factura.
L'anésim a Extremadura, on la nova presidenta popular,
Maria Guardiola, s'ha passat a parlar de triomf
les paraules de fa només 10 dies
quan es va comprometre explícitament
a no pactar amb la ultradreta.
Només 10 dies després d'aquestes paraules,
PP i Vox ja governen en coalició també a Extremadura.
Mor.
Avui el suplemina doar voltes. Bon dia i bona hora.
Bon dia.
El Joan Maria Martínez, cronista parlamentari,
la Núria Martínez, rebot de Público de Madrid.
Bon dia, Núria.
Hola, molt bon dia.
Com esteu?
Molt bé, ja d'estiu a tope, ja.
Bé, d'entrada, deixeu-me donar l'enhorabona a tots tres,
perquè aquesta hora, de 9 a 10,
és l'hora més escoltada del suplement
amb aquests 444.000 uients que ens acompanyen cada dissabte,
una xifra extraordinària, a la segona mida del programa.
Per tant, l'enhorabona per vosaltres, també.
Moltes gràcies i un partit.
Un partit.
Sí, Roger.
Escolteu-me, teniu ganes d'eleccions o no?
Que passin, teniu ganes que passin.
A veure, els malalts de la política ens agrada, tot això.
Esteu seguint el tur de Pedro Sánchez?
Però sí, sí.
Jo tinc ganes que passin més que res.
El que tinc ganes és de saber com queda configurat el Congrés.
O sigui, ja està.
Necessito saber ja si hi ha majoria absoluta de PPVox, sí o no.
Perquè ja no ens queda cap dubte,
cap dubte que si sumen, sumaran, no?
Vull dir que si sumen, pactaran.
Després del que he basat.
Perquè mira, a Extremadura semblava que Maria Guardiola
era molt acceptiva, però no és que ella hagi canviat de pare,
sinó que segurament l'han fet canviar de pare des de Gènova, no, Joan Maria?
Li ha durat poc, li ha durat poc la seva...
La maroteca li fa mal.
Sí, bueno, no és l'única, però és que va ser, a més,
ho va dir amb tant...
Ho va fer molt bé, no? I ho va dir amb tant de convenciment.
I ja es va començar a forgar sobre el seu passat,
que sí, que havia dit que era una dona molt progressista,
que no ho nego, eh?
I realment, amb tan poc temps,
en una setmana i mitja, aquest jerco per nicar,
esclar, això, penses, no ho sé si ha anat així,
però, esclar, vens a pensar que, al millor,
tot això era una petita campanya de blanqueig que va fer el PP,
que va coincidir també amb la seva actuació aquí a Barcelona,
a l'Ajuntament, o als ajuntaments de Vitòria,
o als ajuntaments de Pamplona,
perquè, esclar, en aquesta increïble campanya que estem visquent,
que més que mitjans o més que declaracions,
són anar a programes de tele, no polítics,
i a partir d'aquí, fer la dissecció i treure...
fragments de veu i contrastar-los, etcètera,
doncs sí, vam veure com Nino Lleis Feijó deia sí, sí,
nosaltres no som esclaus de Vox, només faltaria,
nosaltres podem pactar amb qui sigui
perquè Espanya està per sobre de tot i tal.
Ha durat vuit o deu dies, no?
Em sembla que deies ara, deu dies, i escolta,
és un exemple més de com deir regular és aquesta campanya electoral.
Núria.
Sí, tu deies Amaroteca, és que jo ja no li diria ni Amaroteca,
perquè és que deu dies és abans d'ahir.
Bé, vull dir, és que és fort.
Ella, realment, està destrossada...
pel que li han fet fer, efectivament,
que, bé, si ella no hagués volgut no ho hagués fet,
però, en tot cas, ve depressions de Gènova,
i sí, efectivament, veiem que l'alternativa, ara mateix,
al govern actual, sí o sí, passarà per Vox, al principi,
es va voler fer veure, doncs, això, no?,
que, bé, que al PP hi havia dues alternatives,
que era opció de pactar amb Vox,
que era el país valencià, i l'opció d'Extremadura.
Llavors, quedava més a l'aire,
perquè es veia que es podia contentar tant uns votants,
els que estaven a favor del pacte,
com els que no estaven a favor del pacte.
Estava bé, aquesta jugada.
Però, clar, el PP va considerar que Maria Guardiola va anar massa enllà,
va ser massa taxativa,
i l'han fet recular a l'últim moment.
Ella no parava de dir que la seva paraula valia,
que la seva paraula era intocable,
i hem vist que, efectivament, la seva paraula...
i amb la cara que feia ahir quan va anunciar el pacte,
s'ha vist que s'ha hagut de menjar la seva paraula,
ella deia, pel bé d'Extremadura,
més aviat jo diria, pel bé del PP, o pel bé del poder, sobretot.
És una qüestió de poder, i la directoria està donada,
i, per tant, si el PP no té majoria absoluta,
està claríssim que Espanya, si guanya el PP i suma amb Vox,
hi haurà un govern amb l'ultradreta.
I crec que això ens ha de preocupar.
Albert.
Una de les conseqüències del que està passant en aquests dies
amb els pactes de PP i Vox arreu
és que s'envia el missatge a l'electorat de dretes
que el vot a Vox és un vot útil.
És un vot que serveix.
Serveix per configurar governs, serveix per condicionar el PP,
serveix, que és útil.
Si Fejo hagués triat un altre camí,
hauria enviat el missatge,
el missatge que se suposa que a mi li interessa,
que és dir, si voleu un govern conservador,
si voleu una alternativa Sánchez, voteu el PP,
perquè només hi ha el PP.
Fent el que ha fet, el missatge que envia és que no només hi ha el PP.
Si voleu una alternativa Sánchez, també es pot votar Vox,
perquè jo pactaré amb Vox.
Al final, aquest és el missatge, i jo crec que no és bo pel PP,
que és un escenari espectacular per Vox.
A veure què passa el 23 de juliol,
però d'entrada diria que aquest escenari és espectacular per Vox.
De seguida tornarem a Pedro Sánchez.
He d'anar un segon a França. Digues, Núria.
No, no, que efectivament això va ser el que va fer Moreno Bonilla
en el seu moment de dir,
fins ara el vot útil per anar contra Vox era votar el PSOE.
Moreno Bonilla va dir, no, si no voleu que pacti amb Vox,
que hi hagi majoria absoluta del PP.
I així va treure majoria absoluta a Isabel Diaz Ayuso també.
I de fet, el propi Feijó va aconseguir-ho a Galícia,
que no hi tenia representació Vox.
Però amb aquesta nova estratègia, efectivament,
es veu que si tu vols un govern de dretes,
tant pots votar el PP com votar Vox, que s'entendran,
i per tant no és tirar el vot a la paperera.
Mira, hi ha un factor que per mi em crida l'atenció,
també m'agradaria veure com ho veieu vosaltres,
però que em sembla que podia anar molt relacionat,
molt lligat amb això que estàveu dient ara vosaltres,
no hauria com l'Eduard.
Estan anunciats quatre debats a quatre.
I el PP ja ha renunciat a anar-hi.
O sigui, ara, aquesta campanya, com dèiem abans,
que si l'Hormiguero hi va un, després hi va l'altre,
en Pablo Motos, després ja...
Aquesta setmana serà la setmana de l'Anna Rosa Quintana,
i un debat a cara a cara entre Pedro Sánchez i Feijó,
que el Feijó sí que ha acceptat.
Però n'hi ha quatre més, primer dient,
és que no me'n refiro a TVE espanyola, però després n'hi ha.
Que eren a quatre, és a dir,
la Yolanda Díaz i el Pedro Sánchez per una banda,
i Feijó, i també és convidat,
i l'extrema dreta i l'Avascal per l'altre.
El PP ja ha dit que no hi va, Feijó ja no hi va.
Llavors, d'entrada, em va sobtar molt.
Perquè donar-li l'espai des del centre dreta,
o sigui, des del centre liberal o democràtica,
fins a l'extrema dreta,
l'única veu que hi ha en aquests debats,
és que han de tenir audiència.
Només per l'Avascal, a mi em sembla una tamaritat,
però pot estar directament relacionat a dir,
mireu, mira el que hi ha,
i jo no dic res perquè mireu el que hi ha,
i jo encara continuo sent el més moderat.
No sé com ho veieu, però a mi m'ha sobtat.
Mira, ara cobres aquest malo.
El Jordi Baró, sé que ens està sentint.
Un segon, Jordi, ara venim cap a França,
perquè més enllà dels aldarulls també ens ajudarà a explicar
que avui a Espanya Pedro Sánchez s'estrena
a tot això.
A l'Hormiguero ha passat això aquesta setmana?
Me alegro que por fin haya venido al Hormiguero.
Un placer.
Aunque solamente le faltamos nosotros y pasa palabra.
¿Qué tal la gira?
Bueno, estoy deseando sobre todo este programa,
esta entrevista contigo.
Unos días después de convocar las elecciones,
dijiste, veremos programas de máxima audiencia de televisión,
de gente que solo se representa a sí misma,
pontificar e insultar sin derecho,
a réplica.
¿A qué programa te referías?
Mira, Pablo, yo, deliberadamente,
no voy a señalar a ningún medio de comunicación
ni a ningún periodista.
Programas de máxima audiencia que hagan tertulias
están el Hormiguero y Supervivientes.
Y yo, en Supervivientes, que lo he repasado, nada.
Deliberadamente, no lo voy a hacer.
Soy presidente del Gobierno de España.
Saquemos el elefante de la habitación.
Sin entrar en que también son favorables a usted.
Medios como La Ser, El País, Televisión Española, La Sexta,
Público...
Lo dirá usted, Pablo. Lo digo yo, lo digo yo.
No, bueno, usted lo dirá. Lo digo yo.
Eso es su opinión, no la mía.
I ara Pablo Motos entrevistant
el primer Pedro Sánchez, el president de l'Obera Espanyol,
i també Alberto Nunecejo.
Hoy veía un anuncio muy bueno.
Precio de naranja, kilo, 0,12.
Precio bolsa de plástico, 0,15.
¿Usted le parece que una bolsa de plástico
valga más que un kilo de naranjas?
¿Qué sentido tiene en una infracción
enorme poner el 1 de enero, el impuesto del plástico?
Bé, aquí Pedro Sánchez va fer un embolic
perquè parlava, després va haver de matisar aquestes paraules,
parlava del preu de les taronges,
del preu de cos, no del preu que tu trobes
quan vas a comprar una taronja.
Va ficar la pota i després va voler rectificar.
Recordem que Pedro Sánchez va tenir més audiència que Pedro Sánchez
a Catalunya, a Espanya va ser al revés.
I reflexionant, i ara us deixo parlar,
sobre com van tractar Pedro Sánchez de l'Hormiguero
i com van tractar Feyjo,
que és evident que l'entrevista en Feyjo
va ser molt més plàcida que la de Pedro Sánchez,
fa una setmana es feien virals
unes declaracions de l'actriu catalana Mònica López
a Radio Estel en què deia això.
No s'ha d'anar a l'Hormiguero.
Ese señor blanquea el fascismo
i blanquea a gente impresentable.
La gente de la cultura no puede manar a l'Hormiguero.
I ha tingut grans baralles amb la productora i tal.
Clar, a l'Hormiguero a ese señor li importa un pimiento
que dàia jo, no?
Jo me negué a ir i, claro, li importava un pimiento i no fui.
Però el pobre Javier tuvo que ir.
I Javier me dijo que hay que ir, Mònica, hay que ir.
En una sola sesió, tres milions de persones.
Digo, ¿y qué? Pues que ho veurà molta gent, la sèrie.
Pues, potser d'igual que no ho vegin tres milions més
i tindrem un producte boníssim que veurà una mica menys de gent.
Però és que no s'ha d'anar a aquests llocs.
No s'ha d'anar? Per què no? Per paradètica?
El Javier que refereix la Mònica López
és el Javier Càmera, que han fet una sèrie conjuntament.
Recordem que el Pablo Motos, jo diria que va ser dels primers,
primers, primers que va entrevistar Santiago Bascal
amb un plató, amb un prime time,
normalitzant i, per tant, blanquejant l'extrema dreta.
Endavant.
Líder d'audiència històric del programa.
La presència de Bascal, ho diuen ells,
dades de l'Hortigueró, el líder històric,
el que més audiència va aconseguir al programa,
això ja et dona una mica la pista de, bàsicament o majoritàriament,
qui segueix Pablo Motos en aquests moments.
Crec que Fico va batre el record aquesta setmana, eh?
Però vaja, sí, sí.
Com a mínim, no tinc...
Com a mínim, fins al dilluns passat era Bascal, la màxima,
i ens sembla que encara el manté.
Però és igual, en tot cas va ser brutal,
però mira el tarannada dels que s'ho miraven.
I aquesta entrevista, recordar que és quan Bascal...
va dir que ell estava en contra de les adopcions de les parelles LGTBI,
i que si el nen no el volia ningú, doncs en aquest cas, vale.
Vull dir que estem parlant
que en prime time es fan aquests discursos.
Aquesta entrevista, aquestes dues entrevistes,
les de Fijo i Sánchez, han sigut molt claus,
allà va marcar un punt d'inflexió en la precampanya,
perquè Pedro Sánchez es va créixer molt,
i va donar molta autoestima,
tant al PSOE com a l'esquerra del PSOE,
perquè s'ha vist el to que té Pedro Sánchez.
Com se sap, Pedro Sánchez,
amb les ocasions adverses, és quan es creix.
I allà va poder amb Pablo Motos.
A ell li va donar la volta i va ser un triomf per ell.
També cal dir que Pablo Motos no anava gaire preparat a l'entrevista.
No sé què s'esperava que trobaria, la veritat,
perquè, per exemple, a l'entrevista amb el Cina, a Honda Zero,
sí que li va ser una entrevista molt difícil a Pedro Sánchez.
Perdó, però és que...
El Cina és un periodista, entrevistador, de dalt a baix,
que es prepara, que sap replicar,
i que al Pablo Motos és una altra història, no?
Sí, sí, no té res a veure, absolutament.
Igualment crec que no sé si sabia que es trobaria
amb un Pedro Sánchez tan crescut,
que Pedro Sánchez sí que anava molt preparat a aquesta entrevista,
perquè sabia el que s'hi jugava.
Llavors, ara ha vist que ha d'anar a tot arreu, a tot arreu,
fins i tot a podcasts com la Pija i la Quinki,
no sé si sabeu qui és, que és dirigit totalment a gent jove,
doncs ja va posar a Twitter que hi aniria.
Ell ara ha decidit quedar-hi a totes
i se n'ha adonat que s'ha equivocat
fent aquest rol més presidenciable
de no entrar en aquest tipus de programes,
o de no entrar a debatre què és el senxisme, etcètera,
i ara ha vist que ho havia de fer.
I per tant ara anirà a totes a fer aquest tipus de discurs,
cosa que fijo, li passa tot el contrari,
que com més parla, més se li veuen les febleses,
i es veu que no és un bon orador.
I la campanya, que encara no ha començat,
ja se li està fent llarga,
i fins i tot el diari ABC va avisar que s'havien perdut 15 dies
amb tot el que estava passant amb el PP,
i que compta.
El PP estan preocupats amb la campanya.
És que no ha començat la campanya, eh?
Exacte.
Vull dir oficialment, és evident que ja fa dies que la tenim,
però digues-n'hi, Eduard.
Diguéssim, un entremat mediàtic, especialment a Madrid,
que està molt alineat amb la dreta i l'ultradreta,
i que no acaba de veure una diferència molt gran
entre dreta i ultradreta, diguem-ne,
que comparteixen uns valors semblants,
però també hi ha una altra cosa,
que fins i tot jo diria que pesa més en aquestes qüestions,
i és la guerra per l'audiència,
i la convicció empírica, més a més,
que els continguts extrems generen més audiència.
És a dir, si tu portes algú de Vox a una tartúlia,
i el confrontes amb algú, és igual, de Podemos,
aquella tartúlia tindrà més audiència.
I és gent que es juga en la vida cada dia amb el xerc.
Hi ha el Pablo Motos, i és igual, la Susana Griso,
i l'Anna Rosa Quintana, etcètera.
A banda d'estar alineats,
ideològicament els seus mitjans amb les posicions conservadores,
és gent que es juga a la vida amb el xerc cada dia.
I això ho veiem igualment a les xarxes socials.
El contingut extrem és el que més es viralitza.
I vivim en aquest ecosistema mediàtic,
i en això també ha caigut, aquesta casa.
Recordem que durant molt de temps,
en el FAQs de TV3,
vam tenir en prime time Vox,
sense representar absolutament res a Catalunya.
El vam tenir en prime time pràcticament cada divendres,
el FAQs.
Jo no et defensaré segons què,
però és molt difícil trobar aquest equilibri.
Perquè nosaltres també ens exigeixen audiència.
Sí, sí, sí.
No s'hi va el tot per l'audiència,
però aleshores trobar l'equilibri...
Està clar que TV3 i Catalunya Ràdio,
però especialment TV3,
té una doble obligació al servei públic,
i com que no hi ha una privada en català potent i alternativa,
TV3 es veu obligada a fer tots els papers de l'AUC,
el paper de televisió pública,
i també el paper d'una televisió comercial
que competeix pel lideratge.
I Catalunya Ràdio et diria que pràcticament el mateix,
amb la diferència que té una competència competent.
Competència competent privada,
però no al cas de TV3, no.
Però en qualsevol cas, sigui pel que sigui,
en Vox se l'ha inflat
quan no representava res
en el panorama muètic espanyol.
I, per tant, se l'ha inflat
per l'audiència,
buscant el contrast extrem d'opinions
que convoca més l'audiència.
Això és així.
Sí, pots tenir raó,
marxa, segur que tens raó,
però a mi m'agradaria matisar una miqueta.
No tot és l'audiència,
perquè sí que hi ha una campanya,
i recordo unes paraules teves de fa uns 15 dies
o tres setmanes, que em van fer molta gràcia,
al Madrid, els mateixos mitjans porten dos barrets,
quan se'l posen de color blanc,
són la central letxera,
o sigui, madridistes a tope, anticulers,
i el mateix es canvia de barret,
que m'ha fet molta gràcia, el mateix.
I, llavors, són la caverna,
allò que el Filipe Gontález deia el sindicato del crimen.
I això estan com coordinats,
diuen que per a García Ferreras.
No sé per qui estan coordinats,
però, realment, el poder de la premsa nacional,
que diuen allà, que són els diaris i les ràdios
i les teles de Madrid,
que tenen reflex a tot l'Estat,
accepta, potser, a Catalunya i al País Bàs,
però arreu de l'Estat,
la gent compra la raó,
escolta Onda Cero, escolta la COPE,
i ara, ara, ara, que això també és nou,
Pedro Sánchez, a totes aquestes entrevistes
que comença a fer a programes no estrictament polítics
o no afins a la pluralitat política,
ho denuncia, això.
Una denúncia tan clara,
contra la parcialitat de bona part de la premsa,
això, fins ara, jo no havia sentit cap campanya electoral.
Això és molt de Podemos,
i no crec que li hagi sortit massa bé.
No, jo no dic que li surti bé o malament,
però el president del govern criticant,
aixís obertament,
a molts mitjans que té en contra,
per mi és una novetat.
I llavors també voldria tirar una mica enrere,
quatre o cinc anys enrere,
amb això que comentava l'Eduard també,
de l'extrem, els extremismes,
que tenen més audiència, etcètera,
recordo Jordi Évole, que va fer un programa,
que encara recorda, amb un bar aquí de Barcelona,
i va fer un acarament,
però en un ambient així com distès,
hi havia Rivera, si me'n recordo, i Pablo Iglesias.
Sí.
I això va sortir del plató, va sortir de l'estudi,
va anar amb un bar de Barcelona,
i vam fer un debat bastant interessant
entre dos, inicialment, dos extrems.
I a partir d'aquí, doncs mira, s'ha creat escola.
Sí.
Ho feia només una cosa, perdona.
Converteixo el diagnòstic
que el poder mediàtic és el que és.
De totes maneres, recorda que la ràdio més escoltada és la CER,
i que el país és el segon diari més llegit.
Vull dir que no tota la premsa madrilenya...
Sí, però suma tots els altres.
Sí, sí, sí, i el poder mediàtic és el que té.
Però...
Però que no es pinti un panorama mediàtic que només sigui això,
sinó que la ràdio més escoltada és la CER,
tot i que, efectivament, el poder està repartit amb altres mitjans.
I dic que la setmana que ve, el dia 4,
hi ha entrevista de Pedro Sánchez amb la Rosa Quintana,
que també serà...
Divertidíssim, home, divertidíssim. No hi vinc.
A veure, a París hi tenim el Jordi Baró,
perquè hi ha fons quants dies que us parlem d'aquests aldarulls a França.
Aquesta nit han baixat un palet d'intensitat, tot i així.
Déu-n'hi-do, la xifra de detinguts.
Quarta nit de protestes ha acabat amb prop de...
Crec que al matí parlàvem de 400 detinguts llargs,
sobretot a Marsella, una vuitantena de policies ferits.
Mil detinguts, finalment, és el balanç final d'aquesta nit.
Déu-n'hi-do, mil detinguts.
A tot això, de seguida afrontem aquests aldarulls,
però abans el Jordi Baró, ara el tenim a París. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Normalment el Jordi és a Brussel·les
i aprofitant tota la temàtica de la tertúlia,
avui també és notícia que a Espanya s'estrena
com a la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
Per tant, Pedro Sánchez,
que a les portes d'aquestes eleccions
també tindrà aquesta carta per jugar.
Sí, sí.
Serà una presidència diferent,
perquè aquest avançament electoral farà que hi hagi més incertesa,
perquè haurem de veure què passa a partir del 23 de juliol,
i d'entrada hem de preveure que aquest primer mes
de presidència espanyola estarà molt marcat per a aquestes eleccions.
Abans deia, en aquesta cimera de líders europeus,
on Sánchez va anunciar que faria aquest primer acte de presidència
aquí, reunint-se amb Zelensky,
ja vam veure que el clima preelectoral era molt fort.
Sánchez va arribar a la cimera en una declaració sense preguntes,
que gairebé va ser una declaració totalment política
i molt allunyada del contingut de la cimera.
Teníem, també, dijous a Feijo, a Brussel·les,
en una reunió del PP europeu,
que ja va anunciar que té preparat un equip
per assumir la presidència espanyola
de la Unió Europea si guanya les eleccions.
Per tant, hem d'esperar que hi hagi també
enfrontament entre els dos partits
a raó d'aquesta presidència europea,
amb molta agressivitat, si es manté el que hem vist fins ara,
no només del PP, sinó també del PP europeu,
que està jugant un paper obertament a favor
del PP espanyol, i que, entre cometes l'estat,
que està ajudant a desgastar a Pedro Sánchez a Brussel·les.
En principi, cap sorpresa, però recordem les ganes
que tenia Pedro Sánchez de gaudir i de fer present
d'alguna manera aquesta presidència espanyola
del Consell de la Unió Europea,
que faria coincidir amb la convocatòria electoral,
el que passa és que, com que tot es va anticipar,
tindrà poc temps abans de les eleccions.
Per tant, aquí entenc que, evidentment,
la presidència passa feixó i no sé si l'agenda
també d'aquesta presidència canvia gaire o té gaire marge.
Hauríem de veure què passa.
És veritat que aquestes presidències rotatòries
en un passat tenien un pes molt polític
i han anat derivant també cap a un pes més tècnic.
En realitat, la funció del país que està al capdavant
de la presidència temporal és la de guiar
les negociacions dels grans dossiers
que hi ha sobre la taula,
la de buscar els consensos entre els 27
i la de realment donar l'impuls polític als dossiers
que consideri més prioritaris.
Aquí a Espanya ha fixat unes prioritats,
sobretot l'apropament amb Amèrica Llatina,
també avançar en les noves regles
pel repartiment de migrants.
I això és una feina que s'està preparant des de fa un any,
perquè les prioritats són dossiers complicats, tècnics,
on hi ha molta gent involucrada
i no només de primera línia política.
És òbvi que si canvien les prioritats polítiques
l'impuls polític segurament serà diferent.
Bé, Baró, ets a París, portes uns dies a París,
com dèiem, mil detinguts, balans de la nit,
sobretot a Marsella, amb aquesta...
vuitantena també de policies ferits.
Recordem que els aldarulls venen amb l'origen de la mort
d'aquest noi de només 17 anys per un tret de la policia
i avui aquest dissabte es farà l'enterrament.
A veure, balans de la nit, Baró.
D'entrada diu el govern francès que ha baixat la intensitat,
però a nivell de detinguts continua sent una xifra alta.
Estem parlant d'aquest voltant de mil detinguts.
Ahir a última hora el govern francès va sortir
amb aquesta mesura de desplegar 45.000 policies al carrer,
és veritat que aquí a París això és bastant evident.
Es veuen les dues ciutats, com sempre passen situacions d'aquestes,
la normalitat que hi ha en general,
en una ciutat gran com París,
però després et trobes també en determinades zones i moments
desplegaments policials que no esperaries
en una situació de normalitat,
amb files i files de furgones policials desplegades,
com per exemple ahir a la tarda en una manifestació
a la plaça de la Concòrdia, on era molt evident
aquest desplegament policial.
Hi ha altres mesures amb vigor que donen la pista
que alguna cosa està passant i és que, per exemple,
el transport públic ahir va tancar aviat,
sent cap de setmana, cosa que no és habitual,
i també se'n suspesen alguns grans concerts
que estaven previstos a París.
El perfil del protestant continua sent tan jove, Jordi?
Ahir a la tarda, com et deia a la plaça de la Concòrdia,
era una manifestació convocada al vespre
a tocar de l'Assemblea Nacional,
amb aquest contrast tan visible
entre un dels districtes més rics de París
i la procedència d'una part dels manifestants
que venen de l'extraradi de la ciutat,
i sobretot gent molt jove
i molt variada a nivell de procedència.
És veritat que hi ha una part de manifestants de la banlieue,
però també és veritat que hi ha una part que no.
I sense por, no?
És a dir, aquí tenim el precedent d'Urquinaona,
que evidentment no té res a veure amb el que està passant a França,
perquè a França ja sabem amb les protestes com van
i normalment el grau de violència i de detinguts, normalment,
però aquest perfil tan jove, sense por d'enfrontar-se a la policia
i d'aprendre mal, perquè és evident que les condicions
no són equilibrades.
Sí, sense cap por, també em va sobtar
la contundència del llenguatge.
Quan parles amb els joves que hi havia,
hi ha un discurs molt contundent
i es nota que hi ha un sentiment
que no ve d'aquesta setmana.
Realment això no és nou a França,
i ja ha passat altres vegades,
i ara aquests dies s'està parlant molt
de l'Estat d'Emergència de l'any 2005,
que hi va haver tres setmanes seguides de protestes,
recordaràs que va ser aquell cas de dos joves
que van morir electrocutats quan fugien de la policia,
també va ser en un dels suburbis de París,
en aquell cas es va arribar l'Estat d'Emergència,
que això de moment ara està descartat,
ahir Macron va tornar de Brussel·les per una reunió de crisi
i no es va decretar aquest Estat d'Emergència,
però tant el llenguatge com l'actitud
és contundent contra la policia,
i diria també contra el govern,
perquè hi ha aquest sentiment que entenc
que s'ha anat ja estan durant anys i anys
de sentir-se exclosos del sistema.
És evident que França rossega un problema crònic
d'exclusió social i de racisme.
Eduard, Josep Maria, Núria.
El cas del Rodney King, el 1991 a Los Angeles,
recordeu d'aquella pallissa policial gravada per algú,
que se n'anaven tornant els policies per apallissar-lo,
i allò va provocar, a Los Angeles va cremar,
durant uns quants dies.
El disturbi ja...
associar el disturbi amb el gamberisme pot satisfer
les bones consciències,
però el disturbi és un fet polític,
en aquest cas ho estem veient.
Hi ha una part de la societat francesa
que no té expectatives de prosperitat,
té una gran frustració social, una manca d'expectatives,
un ressentiment molt gran.
I quan passa un episodi com el de l'altre dia,
que clarament és un assassinat,
tenim les imatges, tenim la sort d'haver pogut veure
què va passar exactament,
jo diria que és un assassinat a sang freda,
perquè la situació tampoc era d'una tensió
que justifiqués una reacció d'aquest tipus per part del policia,
aleshores explota la ira.
Estem vivint un episodi d'ira,
però un episodi d'ira justificada i profundament política.
El problema no només el té França,
el problema el té tota Europa,
amb la qüestió de l'exclusió social i dels guetos urbans,
de les democràcies europees
i de les economies de mercat europees,
de garantir prosperitat a una part molt significativa
de les seves poblacions.
És un país que té un passat colonial
i com la majoria de països tenen un passat colonial,
quan han d'absorbir els seus ciutadans provenent
d'aquests països que havien estat colònia,
això a França ha passat des de fa molts anys
i això és un problema no resolt.
Ara, en Baró, des de París, parlant de la plaça de Cocòrdia,
es veia les dues ciutats, efectivament.
Hi ha dues ciutats, hi ha dues societats,
perquè cada vegada, en comptes d'estar més ajuntades,
sembla que estiguin més allunyades.
Les banliers, aquests districtes, aquestes ciutats,
de fora dels centres de les grans conurbacions urbanes franceses,
on no hi ha esperança, no hi ha prou feines,
hi ha més de vida i cada vegada més dispersió.
I veiem un fenomen, que també lliga amb això que es comentava ara,
de la joventut dels participants en aquests incidents.
Macron, en el seu discurs ahir, el que la crida que va fer,
deia als pares que tinguessin, són molt joves,
que els tinguessin a casa.
I realment veiem que no és la primera generació
ni la segona generació de persones que van venir
de les antigues colònies a França.
Són la gent molt jove.
I després, crec que s'ha de tenir molt en compte
sempre el que passa a França, perquè històricament,
no per anar a la revolució francesa, que és molt antiga,
però quan hi ha un moviment molt important a França,
al maig del 68,
darrerament havíem tingut els problemes per l'edat de jubilació,
abans havíem tingut les armilles grogues...
Atenció, que a França, quan viu una...
si és un esclat puntual, mira, això pot passar,
pot passar arreu, però quan hi ha una cosa de fons,
atenció, en França, perquè normalment, a la llarga,
té conseqüències a tot Europa.
I, evidentment, això, el que està és donant benzina, gasolina,
de superoctenatge, pel discurs de l'extrema dreta.
Sí, sí.
És brutal, però no només a França, aquí.
La Sílvio Ríols, reben per Google Entres,
està traient, però cada quart d'hora,
estava traient aquests dies tuits sobre això,
Vox, deia ara l'Eduard també, que Vox també...
I a França, imagina't com deu estar,
aplaudir amb les orelles, segurament, la Marit Depend.
Sí. Dies, Núria.
La mentalitat colonial, que et donaves en el clau,
crec, Josep Maria, el colonialisme encara no s'ha superat,
la mentalitat colonial no s'ha superat,
i molta gent ni n'és conscient que tenim tots plegats
d'aquesta mentalitat, i és l'origen de tots els mals.
Aquests moments ens recorden també el que ha passat
als Estats Units, i veiem com, efectivament,
tant als Estats Units com a Europa, com a França, com a Espanya,
com molts països, som racistes,
i hi ha un problema brutal,
perquè ara sembla que el problema que hi hagi a França
són els aldarulls, que estan trencant moltes coses,
que quin problema que són els aldarulls.
Però és que els blancs i les blanques no podem empatitzar,
realment, amb el que viuen,
i que es posi tot el focus ara en això,
que l'ultradreta hi pugui sucapar,
i que hi suqui pa a tota Europa amb el que està passant a França,
és d'una gravetat, d'una poca empatia,
i hem de denunciar el que passa amb les persones racialitzades,
tant a França com al nostre país,
i em sembla gravíssim, gravíssim,
i crec que, Roger, has fet bé en assenyalar,
que el problema ha sigut aquest assassinat,
i no tant els aldarulls que hi pugui haver,
que poden ser un problema d'ordre públic,
però que el problema original és el racisme,
i que les persones racialitzades no tenen els mateixos drets
que les persones blanques.
Varó, alguna cosa més des de París?
Mira, pensava en la història d'una noia amb qui vaig parlar ahir,
que lliga molt bé amb el que estàveu dient,
la seva família amb origen a Guadalupe,
en aquesta illa del Carip,
que és territori encara francès d'Ultramar.
Ella va créixer en una banlier a la perifèria de París,
ha aconseguit sortir d'aquesta banlier,
ara viu al districte 5, el de la Sorbona,
i ja hi era, en aquesta manifestació,
expressant aquest ressentiment
contra la policia i contra el govern francès,
i, per tant, no sé quina generació deu ser la seva família,
però després d'haver fet tot aquest recorregut,
i després de no viure a la banlier i de poder estudiar a la universitat,
i formar part d'un altre estatus social a dins de París,
encara té aquest sentiment de sentir-se exclosa
del sistema polític francès.
París, Jordi Baró, te n'hem sentit,
a veure si demà tornem a parlar.
Una abraçada, gràcies. I una abraçada de Déu.
5 minuts passen de dos quarts deu del matí.
Em sap greu perquè és que avui tinc temes
per posar-nos tots de mal humor.
I què t'he sentit abans amb la cançó de l'estiu?
No, però això serà dos quarts d'onze.
Dos quarts d'onze sí que ja fem xerinola, però abans...
Ara el bitatge. A veure, no.
Vull saludar l'Iván Gutiérrez perquè, atenció,
a Barcelona hi ha 150.000 pisos buits.
A més de la meitat no hi viu ningú
i a la resta només estan ocupats durant tres mesos l'any.
És la realitat d'un mercat immobiliari
en el qual, malgrat que s'intenta regular
les noves lleis, sempre hi ha escletxes
que posen més i més difícil trobar un lloc per viure.
I aquesta setmana se'ns posaven els pèls de punta
amb una peça que presentava
al Telenotícies de TV3 l'Iván Gutiérrez,
company de la secció d'Economia,
on bàsicament ensenyaven com en alguns punts de Catalunya
s'estan llogant pisos per habitacions.
O fins i tot comprant pisos per habitacions.
I qui al darrere de tot plegat?
Doncs una especuladora que fins fa quatre dies
es dedicava a vendre criptomonedes
i ara es dedica a especular en pisos.
De seguida saludo l'Iván Gutiérrez. Ara tornem.
Òptica 2000 ubicada al Cort Inglès
guanya per tercer any consecutiu
a la millor òptica de l'any.
Marc Perea, com a especialista en salut visual a òptica 2000,
què us ha fet mereixers d'aquest reconeixement?
Aquest guardó premia el nostre compromís i esforç
per seguir sent l'òptica de referència en salut visual.
Oferim un examen personalitzat i molt complet
i comptem amb un gran equip
d'òptics optometristes amb formació constant
perquè els nostres ulls s'ho mereixen.
I ara, òptica 2000, tenim una promoció
dos per un en ulleres graduades.
Gràcies, Marc. A vosaltres.
El Teatre Romea, en el nord del festival grec,
presenta l'Ali Simon,
M. Vilarasau protagonitza aquest espectacle,
escrit i dirigit per Sergi Balbel,
on ficció i realitat es creuen per revelar
què s'amaga darrere d'un artista d'èxit.
Qui és realment l'Ali Simon?
A partir de l'1 de juliol, el Teatre Romea.
Compra les entrades a teatraromea.cat i promentrada.com.
Ei, Pep, com vas?
Bé, escolta, crec que m'he perdut.
Sí.
Tinc l'ubicació oberta al mòbil però no hi ha senyal.
D'acord.
Sí, acabo de passar la rotonda i giraré cap a la dreta.
Però després a... Doncs faré la volta.
Tranqui. Merci, tio. Fins ara.
Parlar per telèfon mentre condueixes
és una distracció que pot provocar un accident.
No te la fotis.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
Torna la tendresa.
Una comèdia d'Alfredo Sansol.
Intel·ligent, enginyosa i molt divertida.
Estigueu sempre juntes, no us separeu.
Refreneu els vostres impulsos.
Recordeu que són homes
i que els homes només porten desgràcies.
La tendresa, la comèdia d'aquest estiu.
El Teatre Poliorama.
Catalunya Ràdio obre el cor a l'estiu més especial.
A Bricó de Foc fem 20 anys
i volem celebrar un estiu excel·lent
amb clients i preus excel·lents.
Gaudés d'aquest aire condicionat de 3.000 figures
per només 249 euros.
Tenim el preu més baix del mercat.
Si ho trobes més barat, et tornem la diferència per dos.
Sempre a preu mínim garantit.
Ja la teva botiga i a Bricó de Foc on és.
Només un 1% de restaurants catalans
està acreditat per l'associació de celíacs de Catalunya.
Per mi una carta que porta...
Això és sense gluten i el rest no.
Per mi allò no és sense gluten.
Nosaltres el que fem és separar proveïdors,
congeladors separats...
Al final tinc gent que acaba sopant al restaurant
i jo acabo entrant al McDonald's
perquè és un lloc acreditat.
El drama de menjar fora quan s'és celíac.
A menjar anem a sopar i a menjar...
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Diumenge, diumenge...
Tarda, tarda...
Serà bastant gros el que passarà a Catalunya Ràdio.
Sí, perquè connectarem en directe
amb el concert d'Euphoria des del Palau Sant Jordi de Barcelona.
Ganes de fer la retransmissió
i comentar tot el que es veurà del del escenari.
A les graderies, al backstage...
Diumenge, l'equip de l'HXL,
conduirà la transmissió del concert d'Euphoria.
A partir de les 7 de la tarda, a Catalunya Ràdio.
40 anys.
40 anys d'emoció.
Total història.
40 anys de companyia mutual.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Des d'on ens escoltes?
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio?
He començat a aprendre orcatona amb Catalunya Ràdio.
Et volem sentir.
Envia'ns una nota de veu al WhatsApp 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies.
Gràcies i per molts dies més.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a tres quarts del matí
amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez Ribot,
el Josep Maria Martí Rigaú.
A Barcelona hi ha 150.000 pisos buits.
A més de la meitat no hi viu ningú
i a la resta estan ocupats durant només 3 mesos l'any.
Iván Gutiérrez, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I l'enhorabona una altra vegada,
perquè vas fer una peça sensacional a aquest dimecres.
L'Iván és company de la secció d'economia de TV3.
A mi se'm van posar els pèls de punta
quan l'altre dia, en aquesta peça d'altena, ensenyaves això.
El alquiler de habitaciones a mi me encanta,
porque dejas los rentales más altas que el alquiler de larga estancia.
No te rígues por la lau,
por lo que no tienes como tantos problemas
y tanto tema de leyes de por medio,
y la demanda crece y crece desmesuradamente.
No hay muchas cosas que te den tanto con tan poco trabajo.
De ahí que haya habido un boom tan increíble.
Todo el mundo quiere ganar dinero sin trabajar.
A veure, aquest personatge és Jesús Madurga,
s'autonomena el rei de les inversions.
Què està passant aquí?
Malgrat que es van fent lleis
per intentar regular els preus dels lloguers,
com la llei de rendiments urbans,
sempre hi ha escletxes.
I l'última escletxa que estan trobant aquesta gent
és llogar pisos o fins i tot comprar pisos per habitacions.
Aquest senyor, aquest Jesús Madurga,
era un home que invertia en criptomonedes,
com que el tema de les criptomonedes ja ha rebentat,
la bombolla ha explotat,
ara ha passat a transformar locals per convertir-los en habitatges.
A veure, explica'm una mica la història, Ivan,
i com aconsegueixes aconseguir
que aquest senyor parli amb aquesta patxorra
davant d'un micro de TV3?
Realment, el més sorprenent, de fet,
és que durant tot el reportatge,
als diferents entrevistats,
jo no cal que els pregunti gaire cosa ni els apreti,
que podríem dir,
ells van explicant-hi per què,
i és una raó crec que molt senzilla
si analitzes una mica d'on venen.
Són els típics influencers, youtubers,
que parlen sempre pels seus creients,
que estan sols a la seva habitació o amb el seu mòbil,
i on tenen un públic que bàsicament el que fa és aplaudir-los
i dir-los lo llestos que són.
Per tant, ells,
que de fet nosaltres començàvem justament el reportatge
amb un rodatge amb ell visitant aquesta reforma d'un local
que vol convertir en habitatge,
van pensar, ostres, doncs fes el que normalment fas,
que és, amb el teu mòbil,
i és que no vam haver de dir-li res, allò,
no estava ni guionitzat, ni res.
Ells ho ha fet un dels vídeos que fa normalment,
i que si qualsevol que entri al seu Instagram pot veure,
perquè els fa cada dia,
perquè ell té desenes i desenes de pisos,
alguns amb inversió que aconsegueix a través d'altres,
i inversió seva, els compra, els reforma,
o els lloga per habitacions, o fa també altres operacions.
Però sobretot el que fa i el que parla molt,
per tant, no cal fer un periodisme d'investigació molt exhaustiu
per veure a què es dedica aquest senyor,
és llogar-lo per habitacions,
perquè així, d'alguna manera, com ell bé deia,
s'estalvia això de les lleis,
i tot el fet que el que refereix, efectivament,
és a la llei d'habitatge haver de fer contractes de 5 anys
i haver de no poder pujar el preu cada vegada,
quan actualitzem l'IPC,
no poder-lo pujar més del 2%.
Veig que hi ha moltes cares aquí a la taula.
Una cosa, escolta'm, això és legal?
És alegal?
O sigui, se salta la llei, d'acord?
Però aleshores, és aquest buit o què passa, Iván, aquí?
Tècnicament no se salta la llei,
perquè el lloguer d'habitacions
s'havia ideat com un contracte entre parts de bona feca
amenat al codi civil,
i per tant, d'alguna manera, dues persones pacten, doncs,
que aquesta habitació, amb un contracte,
també es firma per una mica, no?,
doncs que hi hagi unes regles d'ús, etcètera, etcètera,
o sigui, hi ha alguna mena de norma que es vulguin posar,
doncs es pacta un preu,
i aquests contractes són d'una adorada que el propietari...
o que les dues parts pactin,
que normalment estan pensades més aviat per gent que passa el curs,
un expat, un estranger que està aquí una temporada,
i que, per tant, d'alguna manera,
no té les mateixes limitacions
que sí que té un contracte de lloguer
que mana de la llei d'habitatge.
Llavors, com tu, d'alguna manera, pots fer això,
doncs si tu ho industrialitzes, això, no?,
si realment dediques el teu negoci a fer això,
doncs, clar, han trobat una escletxa...
No és que no s'asalten la llei, realment, l'esquiven.
O sigui, han trobat una escletxa
per on, a través del lloguer individualitzat d'habitacions,
és a dir, en lloc d'allò, que en molts casos,
4 amics,
lloguen un pis entre els 4,
amb un contracte de lloguer de 5 anys,
i allà va entrant i sortint gent.
També depèn de la convivència, perquè ara ve una, ara entra l'altra...
A Barcelona, aquestes habitacions,
tens algun exemple de per quin preu es lloguen?
Sí, sí, tant.
Nosaltres, de fet, es va viralitzar un vídeo a TikTok
on unes estudiants estrangeres, americanes, en concret,
a prop de Plaça Catalunya,
entre 7 persones en un mateix pis,
pagaven 5.000 euros.
5.000 euros.
En aquest vídeo de TikTok, t'ensenyem el reportatge,
en realitat, les americanes,
el que estaven pagant era 700 euros per un llit.
És a dir, en una mateixa habitació, en una mateixa habitació,
i no era gaire grossa,
en una mateixa habitació hi havia 3 noies
que pagaven cadascuna 700 euros per un llit.
Clar, això són preus,
que si te'n vas a Sant Francisco, els trobes.
I són així.
La cosa és que, clar...
Bueno, que estem convertint Barcelona en Sant Francisco.
Exacte, la realitat no és aquesta.
Però és un cas extrem, evidentment, però no aïllat.
Perquè el que ens va sorprendre més
és que vam sortir amb el nostre micro de TV3,
perquè això no deixava de ser un vídeo de TikTok,
que era real, això estava verificat,
era un cas real, en cap cas era fake, ni molt menys.
Però vam sortir a nosaltres a copsar una mica,
a dir, bueno, això és un cas extrem,
les han enganyat, o això està passant més,
i el que ens va deixar segurament més esfereïts
és que, quan vam sortir amb el nostre micròfon,
ostres, ens vam trobar casos de estrangers
que paguen 600 euros, 650 fins a 700 euros,
i comparteixen el pis entre 6, 7 persones.
Això, si fas una multiplicació fàcil,
se te'n va entre 3.000 i 4.000 euros el pis.
Va, Eduard, Núria, Josep Maria, que us esteu fent a sobre.
Sí.
No, realment, la frase del personatge aquest,
"'si tanto tema de ley es por en medio'",
és una frase molt reveladora.
Això de la democràcia és
"'tanto tema de ley es por en medio'".
A veure, estem en un escenari en què l'autoritat democràtica
no pot ser feble, no pot ser flexible,
estem en un escenari en què l'autoritat democràtica
s'ha d'exercir amb mà de ferro,
perquè hi ha uns centenars, milers de voltors,
des de personatges com aquest entrevistat,
l'Ivan Gutiérrez, que és un petit voltor,
fins a grans voltors, que és un gran voltor,
que és un gran voltor, que és un gran voltor,
fins a grans voltors com Blackstone
i altres cons d'inversió,
que en comptes de menjar-se les restes de vaques mortes,
s'estan menjant persones vives.
Són voltors que es mengen persones vives,
que són les persones que no aconsegueixen tenir
un habitatge digne o que l'aconsegueixen tenir
a costa de sacrificar la seva vida
només per pagar un lloguer.
Els polítics i els apis,
recordeu la portaveu dels apis que hem tingut aquí,
ens diuen que falta producte,
i per tant s'ha de fer habitatge públic protegit.
No és veritat que no falta producte.
Els pisos estan buits o estan aerobèmbics?
En un mercat paral·lel, que no és pels barcelonins
ni per la gent de les ciutats de Catalunya,
és pels turistes, és pels guiris.
És un mercat al qual els nostres fills no poden accedir.
Els pisos hi són, el producte hi és.
La llei permet que es dediquin a mercats paral·lels
dels quals els nostres fills estan esclosos.
I sabeu què costa fer, m'he interessat en saber-ho,
què costa fer un pis de protecció oficial
de mitjana 130.000 euros?
Vol dir que si tu haguessis de fer
15.000 pisos de protecció oficial,
que és exactament la xifra de pisos que té Airbnb,
que comercialitza Airbnb a Barcelona,
costaria 2.000 milions d'euros.
I aquests senyors el que ens diuen és...
No, aquest mercat paral·lel, que no és per barcelonins,
sinó que és per turistes, ha de continuar
i, amb els diners de tots, amb els impostos de tots,
hem de treure 2.000 milions d'euros
de l'educació, de la sanitat i d'on calgui
15.000 pisos de protecció oficial.
Quan els pisos hi són, hi són,
i estan en un mercat paral·lel segrestat,
al qual els nostres fills ni nosaltres mateixos
no hi tenim accés. Núria.
Mira, és que aquests temes d'heritat m'indignen tantíssim,
tantíssim, perquè per unes coses és importantíssim
que es compleixi i es faci complir la Constitució,
i per altres coses, com són els drets fonamentals
i els drets de l'habitatge, llavors no és tan important.
I ara normal, ens indignem, però és que clar,
amb vídeos com aquests i veient
com s'especula ja no amb l'habitatge en general,
sinó ara també amb les habitacions,
sempre s'han llogat habitacions a estudiants,
i així també es fa més diners, però d'una manera més controlada.
Però que ja veiem ara els criptobros,
que ja, com que ha explotat aquesta bombolla,
que forma part dels drets de les persones,
a especular encara més, és a dir,
tu deies com es ha aconseguit
que parlin d'aquesta manera davant d'una càmera,
però perquè ells, com bé comentava l'Ivan,
estan tan acostumats a parlar així,
ells estan vivint en un anarcocapitalisme tan salvatge,
que els hi és igual que amb les criptomonedes es parla així,
es mouen en uns entorns que els importa un bledo al bé comú,
doncs ara, escolta, si puc treure tots els diners que puguin,
d'habitacions, i que es puguin comprar habitacions soles,
com bé deies, Eduard, és tan, tan, tan urgent...
que els partits polítics, que els governs,
que la democràcia faci front a això,
perquè ha de garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes,
i hem aconseguit per primera vegada a la història de la democràcia
una llei d'habitatge que s'ha quedat curta,
com podem veure, com a mínim en tenim una,
però ara que vagi, aquests temes, també,
pel que passa, que la llei sempre va més lenta,
que les coses que passen,
i, per tant, ens trobem amb fenòmens així,
que, francament, em sembla, indignen el següent.
Això és una part del problema, això que estem comentant ara,
perquè realment l'altre, el familiar,
el problema de l'accés a la vivenda a nivell familiar,
és un altre, sí que els dos temes són de vivenda,
però són dues coses diferents.
Aquesta crec que està bastant centrada,
i, com deia ara la Núria, fa temps que s'arrossega, perquè passa,
és típic dels estudiants d'Erasmus, per exemple,
o estudiants que van allò cinc mesos, quatre mesos, sis mesos,
a una altra ciutat,
i comparteixen pis, i el que va començar sent,
compartir pis amb les zones comuns del bany i de la cuina,
i llavors s'ho arreglen,
ara ja s'ha convertit en el que deia aquest individu,
el Jesús Madurga,
i, per exemple,
jo he de presentar la frase que ha dit l'Eduard,
sense lleis i reglaments,
però és que abans acabava de dir,
això dona la rentabilitat màxima sense treballar,
i amb facilitat,
això demostra els valors que té aquest individu,
i els que es dediquen amb tot el descaro a fer aquestes coses.
Això passa no amb aquests preus,
però sí que passa,
i ho he vist a nivell familiar amb les meves filles i amigues,
com a Lisboa, a Boston, això passa a molts llocs,
però, repeteixo, està molt centrat amb estudiants o gent
que ve una temporada que no és molt curta,
com per llogar un pis purístic, una família,
ni tampoc per quedar-se a viure indefinidament.
És una part més del problema,
però el que em sembla terrible és que estigui amb mans
i amb la impunitat i amb el descaro que parla,
Jesús Madurga em sembla que diu això,
sense lleis, sense nada,
i de màxima, sense treballar.
Ostres, quin exemple, quins valors.
Per poder tenir de totes maneres un debat seriós sobre el tema,
és molt important que també ens posem d'acord amb les xifres,
perquè ahir ho explicava en Jaime Palomera
del sindicat de llogaters a Twitter.
Segons l'estudi de l'Ajuntament de Barcelona,
que es basa en el consum d'aigua,
els pisos buits de Barcelona són 10.000.
10.000.
Segons l'Institut Nacional d'Estatística,
que va ser que es basa en el consum elèctric,
li surt aquests 75.000 pisos buits, no 150.000,
perquè hi ha 150.000 que durant tres mesos a l'any
estan d'alguna manera en ús.
Entre 10.000 i 75.000 hi ha una distància molt gran.
És igual, agafem-nos a la xifra més conservadora,
els 10.000.
En aquests 10.000 buits,
suma-hi els 15.000 que comercialitzen les plataformes.
Són 25.000.
Multipliqueu 25.000 pisos per als 130.000 euros
que costa fer un pis de protecció oficial.
I ho sortiran gairebé 4.000 milions d'euros
que s'hauria de gastar de diner públic
per fer aquests 25.000 pisos
i posar-los a disposició dels barcelonins
i de la gent que viu a Barcelona.
Sí, però repeteixo el que parlàveu.
Ràpidament, Ivan.
Una cosa és el problema
de l'accés a la vivenda per part de famílies.
I l'altra és això que són...
Els dos són greus, però aquest és diferent,
perquè són a accés puntual per temps curt
i bàsicament per gent jove, estudiants,
o gent que està de viatge a fer de curs.
Ivan, vols afegir alguna cosa?
Jo l'únic que afegiria, bàsicament,
és que el gran problema que té i que tenim a l'habitatge,
en molts casos,
és molt fàcil apuntar els fons d'immersió.
A Airbnb...
Però hem de fer molts casos autocrítics, tots, com a societat.
Perquè el fet de tenir l'habitatge
com un element mercantil d'inversió,
en el qual no sempre són els fons d'inversió,
no sempre són els grans voltors,
sinó que en molts casos,
perquè la majoria del mercat de l'habitatge
està en mans de petits propietaris,
quan tu creus i vols treure el màxim rendiment del teu pis,
encara que sigui a petita escala,
i no estic equiparant un fons voltor amb un petit propietari,
perquè en cap cas és el mateix,
perquè no tens el mateix poder de mercat quan tens 500 pisos
que quan tens un o dos.
El que em refereixo és que quan tu l'habitatge, el concepte,
com una inversió de la qual vols treure la rendibilitat,
i això no estem parlant ni de Blackstone, ni de...
estem parlant, en molts casos, d'una persona individual
que efectivament, 400 euros més,
que allà de la diferència entre 800 i 1.200 euros,
i tu tens la concepció que allò estàs fent el tonto,
i això, en molts casos, és un sistema molt pervers,
perquè és la pròpia immobiliària, també, qui diu,
ostres, estàs fent el tonto,
perquè no estàs llogant el pis en aquest barri,
estem parlant de pisos sencers, no parlem ni d'habitacions,
estem parlant, en general, del problema de l'habitatge.
És la pròpia immobiliària, qui diu,
estàs llogant el pis per sota de la mitjana
que s'està llogant en aquesta zona,
ostres, podries treure'n més.
En molts casos, la gent excel·l·les, i és normal,
perquè té les seves dificultats.
El que vull dir, i és una esmena, diguéssim, en general, també,
és de dir, ostres, hauríem de fer més autocrítica,
i en general, els valors de com, d'alguna manera,
concebim l'habitatge entre tots.
De totes maneres, Ivan, tens raó, tens raó,
però qui modifica les condicions del mercat
són les grans operacions.
Les grans operacions estan subjectes,
en molts casos, a lloguer social.
I això, si mires exactament els estudis dels preus,
és a dir, si tu mires la mitjana de lloguer
que hi ha entre els grans tenidors i els petits,
per sort, no perquè siguin ànimes de la caritat, en cap cas.
Però els grans tenidors, en molts casos,
estan subjectes a lloguer socials,
i per tant, la mitjana d'aquests lloguers
són molt més baixos que no pas en els petits propietaris.
I això està passant. Però qui modifica?
Qui ha fet que el preu del pis mitjà de lloguer a Barcelona
hagi passat l'any 2000 era de 350 euros?
Alerta, eh?
L'any 2000, que és quan jo em vaig casar,
el lloguer a Barcelona de mitjana eren 350 euros.
I ara tanquem la legislatura
amb 1.000 euros de lloguer de mitjana.
Qui ha provocat això no són els petits propietaris,
i cap interès en defensar la gent que especula
amb un o dos pisos, m'és igual, si és un o dos.
Cap interès en defensar-ho.
Insisteixo que, conceptualment, tens raó, Ivan,
però la modificació estructural del mercat no ve d'aquí.
La crisi immobiliària, efectivament,
i sobretot el fet que moltes caixes,
doncs tot el parc immobiliari que vens amb mans a grans fons,
jo tampoc crec que sigui el gran detonant.
Jo ho vincularia més a la pròpia concepció de l'habitatge
com a un element especulatiu,
i això sí que té més relació amb el lloguer turístic,
és a dir, quan tu tens la concepció
que el teu pis per dues setmanes
li pots treure el mateix que un mes en lloguer convencional,
sí que, efectivament, la potencialitat,
l'expectativa que tu tens amb aquell pis creix molt.
I a capitals com Barcelona fa que, d'alguna manera,
aquells pisos passin a valer molt més.
Per què?
Perquè si no em surt a compte llogar-lo
en un lloguer convencional d'un mes,
doncs el prefereixo tenir a Airbnb en molts casos.
I això, efectivament, ha fet tacadoli a tota l'àrea metropolitana,
perquè segurament molta de la gent que vivia a Barcelona
ha acabat expulsada i ha anat a d'altres,
que al final ha acabat passant el mateix.
I és veritat que no està...
Jo crec, ho dic perquè, i en cap cas tinc cap mena,
no soc sospitós de defensar els fons d'inversió,
i els reportatges que he fet em remeto.
El que dic és que, més que a la gran operació dels fons d'inversió,
que això bàsicament és peta una crisi immobiliària a Espanya,
els voltors venen el 2012-2013
i es queden amb totes aquelles cases de les promotores
que pertanyien a les mateixes caixes
i, per tant, fan una neteja amb socimis, etcètera,
i això és el que trobeix amb el govern del PP el 2012,
però, sobretot, el que passa és que s'expulsa, en molts casos,
també a tota una classe mitjana i mitjana baixa
del mercat de compravenda.
I això està passant. I per què?
Si tu expulses la gent del mercat de compravenda,
no li queda un altre que anar al mercat de lloguer.
Com que els salaris no pugen, aquell mercat de lloguer s'encareix.
Perquè aquelles persones no poden accedir a la compra,
només tenen accés al lloguer.
Per tant, tu tens una demanda
que és invariable, que no hi ha més pisos de lloguer.
Ivan, arribem a les 10 del matí.
Un segon, perquè hem de desconnectar Catalunya Informació,
però continuarem parlant del tema de l'habitatge,
perquè realment està causant sensació.
A les 10 de seguida saludo la Neus Bonet al suplement.