Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Aquesta hora pendents del que passa a Euskadi,
perquè fa tot just una hora que han obert els col·legis electorals.
Neus Bonet, bon dia.
Bon dia, sí, efectivament.
A les 9 del matí, tancaran a les 8 del vespre,
a prop d'un milió 800.000 bascos estan cridats avui a les urnes
per escollir el nou Parlament i per primera vegada,
ara ho parlàvem a la tertúlia,
Òscaleria Bildu i el PNB es disputen la victòria
en les eleccions més ajustades des del restabliment de la democracia.
Tot i la disputa per la primera plaça,
els nacionalistes bascos tenen de cara a conservar el govern
per la reedició del pacte amb els socialistes.
Connexió amb l'àmbit especial a Bilbao.
Arnau Maimó, què tal? Bon dia.
Bon dia.
La jornada electoral més disputada que recorda a Euskadi
ha arrencat amb normalitat.
Hi ha uns 700 col·legis electorals repartits a Euskadi,
on avui fa bon dia.
Les enquestes pronostiquen un empat tècnic
entre el PNB i Bildu
i els votants més matiners són conscients
que guanyi qui guanyi estem davant d'un canvi
de cicle polític a Euskadi
i que la participació serà clau.
Creo que puede ser que esté más reñida,
pero no lo veo.
Yo creo que el que tiene las ideas claras
sabe quién tiene que votar.
Eso está claro.
Creo que la gente está interesada precisamente
por lo reñido que está, ¿no?, el debate.
Si no hi ha una gran sorpresa,
el PNB i el Partit Socialista
obtindran la majoria de diputats
per ràdita a la coalició de govern.
Reuma Imo Catalunya, Ràdio Bilbao.
També avui recordem que el Congrés dels Estats Units
ha desencallat ajudes a Ucraïna, Israel i Taiwan
per valor de 85.000 milions d'euros.
Les partides militars,
que portaven mesos aturades pel bloqueig del Partit Republicà,
han tirat endavant,
amb 311 vots a favor i 112 en contra.
Ara només falta l'aval del Senat.
El president nord-americà Joe Biden
es felicita per la decisió del Congrés,
parla de moment històric,
i qui també se n'alegra, i molt,
és el president ucraïnès, Volodymyr Zelensky.
Hem rebut la decisió que esperàvem,
el paquet de suport nord-americà
pel qual hem lluitat tant.
És un paquet molt significatiu
que notaran els nostres soldats en primera línia,
així com els nostres pobles i ciutats
que estan patint el terror rus.
Aquesta hora també heu de saber
que continuen els retards de 20 minuts
a la línia R4 de Rodalies
per un robatori de coure
entre les estacions de l'Arbós i els Monjos.
La incidència també afecta
els trens regionals del corredor sud R13,
R14, R15 i R16,
i s'assuma a les alteracions sudduraris
que ja us explicàvem aquests dies
i que estaven previstes per avui
en aquestes línies per obres de DIF.
Segons Renfa,
el robatori de coure ha passat a 2.45 del matí
i de moment es desconeix
quan es podrà recuperar la normalitat.
És la segona incidència
per robatori de coure en menys de 24 hores.
I Catalunya al capdavant dels Premis Platino
de Cinema i Audiovisual Iberoamericà.
La Societat de la Neu s'ha endut el Premi a millor pel·lícula.
Juan Antonio Bayón, el de millor director,
Ilaia Costa ha estat guardonada
com a millor intèrpret femenina
pel seu paper al film d'Isabel Cuixet, Un amor.
La gala es va fer ahir a la nit
a Cancún, a Mèxic,
i també va premiar la coproducció catalana
20.000 espècies d'abelles
que es van dur 4 guardons.
10 i 3,
que destaquem a aquesta hora en l'àmbit esportiu,
Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que el Girona s'assegura jugar a Europa
per primera vegada a la història.
Després de guanyar el Cádiz a Montilivi
per 4 a 1 amb 3 victòries més,
es classificarà per la Champions,
i els jugadors i el cos tècnic
ho van celebrar a la gespa de Montilivi
amb una samarreta on es llegia
a Europa Ja Som Aquí.
Aquest vespre al Bernabéu,
Madrid-Barça a partir de les 9
i amb la TDT de Catalunya Ràdio.
El tècnic Xavi Hernández
parla d'oportunitat per endollar-se a la Lliga
i Pedri apunta com a suplent
amb Christensen com a novetat.
A la segona divisió Espanyol-Andorra
aquest migdia a partir de les dues
pel Wepilab de Catalunya Ràdio.
També en futbol,
primer gol de Sergio Busquets
amb l'Inter Miami aquesta matinada
després d'una passada de Leo Messi
que ha marcat els altres dos gols del seu equip.
El Sabadell jugarà avui
la final de la Champions femenina de Baterpolo
contra l'Olimpiakós.
Per la seva banda,
el Palau de Plegamans jugarà contra el Gijón
la final de la Copa femenina d'Hockey Patins.
També avui la final del Godó de tenis.
Sí, sí, pas, rut.
A l'ACB aquest migdia
duel català a joventut
bascat Girona.
Ahir victòria del Barça contra el Múrcia
97 a 86
per reformar el tercer lloc a la classificació
i derrota del Manresa contra l'Andorra
90 a 97.
I acabem amb Fórmula 1.
S'està disputant aquesta hora
la cursa del Gran Premi de la Xina
de Fórmula 1
completades 30 de les 56 voltes.
Max Verstappen està rodant
en primera posició.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger escapa.
10 i 5
setmana tragica.
Mbappé
Salvat en Esteguen
Asensio
Salvat en Esteguen
Mbappé gol
A la tercera
el PSG ha marcat
Amics i amigues
això s'ha acabat.
La colera a l'inici
es remata Rodrino
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
I gol, gol, gol, gol
Pilota que pot trobar
i el gol
Catbert
després d'un retall a Nusken
acaba de marcar
el primer gol del partit
ha marcat el Chelsea
Els diumenges a les 10
al Suplement
sempre fem la setmana tràgica
amb el Leon Sindreu
i el Toni Rodón
des de Londres
Avui la setmana tràgica
té una altra tonalitat
Laia Tudel
Jordi Puntí
John Carlin
i Sònia Jalmà
Bon dia i bona hora a tots
Bon dia
Bon dia
Aixequeu-me això
Aixequeu-me això
Laia
Aixequeu-me això
Però és que clar
els fets són els fets
els fets són els fets
i avui ho podem rematar
tot plegat al Bernabéu
A veure, primer
Sònia
El que va passar ahir
semblava una cosa
que ja donaven per fet
elles mai no fallen
però
ahir 0-1
i tocarà remuntada
no Sònia?
Tocarà remuntada
jo amb elles
les vaig veure
molt convençudes
al final del partit
però si mirem
els 90 minuts
amb el Chelsea
que tornarà
a plantejar-te la tornada
un partit trebat
un partit incòmode
i a més a casa seva
bé
s'haurà de treballar
s'haurà de treballar molt
va ser el pitjor dia
per tenir un mal dia
perquè realment
el Barça té
3 partits d'ús l'any
el tercer si arriba
passant les semifinals
diríem
i en el primer
diríem
ha fallat
i dic que
té 3 partits d'ús
perquè la resta
és molt superior
i sempre el resol molt bé
i això
ens feia
confiar
també
que podria ser superior
però
ahir
la veritat és que
el Chelsea
va estar més
més encertat
en el seu plantejament
és a dir
es va jugar més
el que volia
el Chelsea
que no pas
el que hagués volgut
el Barça
a la Sònia
i la Laia
les excloc
d'aquestes preguntes
però
Jordi
John
en algun moment
de la setmana
heu pensat
el partit d'avui
al Clàssic
no el miro?
just abans d'entrar
estàvem parlant
exactament d'això
de si miraríem
jo crec que acabaré
bueno
almenys jo
acabaré mirant-lo segur
però et queda aquell dubte
ara també t'he de dir
que com que parles
de setmana tràgica
si ho mirem
si establim la setmana
a l'anglesa
s'acaba el dissabte
i el diumenge
comença la setmana següent
per tant
ens estem ja
en una altra setmana
i comença un altre
tipus de setmana
són ganes
d'armoure una mica
per intentar veure
aquesta nit
què passa
jo seguramente lo veré
però si hay un partido
interesante
en otro canal
de Villares
o de Dominó
igual me tient
laia
com veus l'equip
tu que l'has seguit
aquests dies
i realment
veiem que ahir
van fer algunes entrevistes
als jugadors
intentant treure ferro
a aquesta polèmica
Araujo
o Bundogan
si és que hi ha hagut polèmica
no?
i com
què ens podem trobar avui
en aquest escenari?
a veure
el més difícil
d'aquest partit
és recuperar l'equip
anímicament
ahir Xavi
reconeixia
que per exemple
l'entrenament de divendres
encara el de divendres
veia jugadors
afectats
per l'eliminació
de la Champions
és un clàssic
clarament marcat
pel que ha passat
a Europa
pel Barça sobretot
evidentment
pels culers
també té a veure
el Madrid
i el Cid i això
però per ells
bàsicament és l'eliminació
del PSG
i jo crec que serà difícil
veure un Barça
molt molt motivat
per molt que diguin
que els esportistes
el que volen
és tornar a jugar
i que ells
evidentment
jo és el que espero
són uns professionals
i ells han de donar la cara
i sortiran
com a mínim
és el que espero
a demostrar
que tenen l'orgull
i a fer la millor imatge possible
i si poden guanyar
evidentment
per complicar la Lliga
o perquè fins i tot
qui vulgui sumir amb la Lliga
doncs
que sumi
però no ens enganyem
és difícil
l'entorn mateix
sempre al final
ells no són màquines
són també persones
i quan tu notes
l'entorn
els col·lors
com ho viuen
tot i que es dramatitza
molt més sempre fora
que dins d'un vestidor
ells al final
estan afectats
i davant tens un Madrid
que allò del cansament
i les cames
ells saben
que amb un empat
ja fan
ells aniran a celebrar
la classificació
de les semis
amb la seva gent
que no ho han pogut fer
i a jugar
el que et vertiguin
ha estat una setmana russa
una setmana russa
una setmana tràgica
de muntanya russa
perquè
veníem d'una eufòria
de tres setmanes
inesperada
després d'una temporada
bastant desastrosa
i amb un sentiment
que tots ens vam deixar
portar
per aquesta eufòria
que va culminar
aquest dimecres
amb una derrota
una mica inesperada
perquè el partit
va començar molt bé
no Joan?
Com descriuries
el que ha passat aquests dies?
Bueno
pero siguiendo
con lo que dice
la
es que
la diferencia
entre los equipos
es que uno
se acaba de suicidar
y el otro
acaba de volver
de la muerte
a la vida
o sea
fueron dos partidos
totalmente opuestos
fue un suicidio
lo del Barça
todo el mundo señala
a Araujo
pues mira
esa falta que hizo Araujo
quizás fue necesaria
después debatible
si fue roja
o amarilla
pero no olvidemos
el penalti
que concedió Cancelo
o sea Cancelo
o sea que es un tipo
muy vistoso
que juega bien
al ataque
hay que acabar con él
o sea yo me quedo
con Araujo
toda la vida
antes con Cancelo
que no sabe defender
que es bastante clave
en un lateral izquierdo
y por otro lado
tenías a Real Madrid
que realmente fue
como digo
el opuesto al suicidio
fue aferrarse a la vida
fue estar
desahogando
eres
como sobrevivientes
de un Titanic
como le comentaba Jordi
ahora
el año pasado
el City les ganó
4 a 0
pero esta semana
seguramente jugaron mejor
si ves los números
18 corners del City
contra 1 del Madrid
33 disparos del City
contra 8 del Madrid
la temporada pasada
fueron 16 disparos del City
bueno y también otra cosa
perdón
ahora te voy a dejar
hablar de los demás
pero algo
una declaración
de Xavi esta semana
que yo siempre
lo he defendido
me cae bien
fue un gran jugador
pero para mí
que se vaya ya
cuando dice
declara
que la suerte
no existe en el fútbol
si no entiendes eso
hijo
no entiendes
un carajo
de nada
si no sabes
que el fútbol
es un deporte
que precisamente
por eso
nos atrae tanto
porque es tanto suerte
como la vida misma
si eso no lo ve
es que
vete a hacer otra cosa
Sonia
bueno
como te haig de decir
ahora no sé
que haurem de hacer
pero Guardiola
va a decir el mateix
que la suerte
no existía
a las horas
t'acabes de carregar
dos entrenadors
de cop
bé
jo crec que
el que ells
volen dir
en aquest cas
és que
el Madrid
quan ha arribat
a tantes semifinals
evidentment
no és només
per sort
sinó que
hi ha un punt
que la sort
la busca
el mateix
conjunt blanc
jo és que
ens arribes a preguntar
Roger
el dilluns
què passaria
aquesta setmana
jo t'hagués dit
passa el Barça
a semifinals
el Madrid queda eliminat
de semifinals
i en el Barça-Chelsea
d'ahir
ja ni t'explico
tant
mira
arribarem al clàssic
molt reforçats de moral
i resulta que és tot
el contrari
clar
en aquests partits
jo sovint
quan arribem
a aquests partits
si és una setmana normal
et diria
normalment guanya
qui més ho necessita
i és cert
que el Madrid
sap que la Lliga
més o menys la té
fins i tot
si guanya aquí
avui al Barça
l'únic que passarà
és que potser
li fa alguna pessigolla
en algun partit
i ha de dir
ens hi hem de posar
en el que queda
i no ens podem despistar
respecte a la Champions
però
clar
és que
la diferència moral
entre un equip
i un altre
és tan bèstia
que a mi
l'escenari
perquè el Barça
avui pugui guanyar
doncs
me l'imagino
precisament
doncs mira
del que parlava ara el Joan
que puguis estar afortunat
en alguna jugada
et puguis posar
per davant
és a dir
que tots els detalls
t'afavoreixin
i arribis al minut 70
tu per davant
del marcador
i aquí sí
potser
el Madrid
que sap
que no ho necessita tant
i que les cames
les començarà a notar
potser
et pots endur
però per mi
seria una
realment
seria una sorpresa
que el Barça
pogués guanyar avui
per això
per la diferència
anímica
en la que arriba
en un i altre equip
a veure
dues o tres coses
l'atzar existeix
la sort existeix
els entrenadors
preparen els partits
com si fos una partida
d'escacs
imaginant-se cada joc
cada jugada
que farà
i en el moment
en què
la pilota es mou
això es desmunta
completament
perquè mai passen
o sigui
poden passar
durant unes estones
poden passar
a nivell
tàctic
més o menys general
però en realitat
l'atzar
és importantíssim
sota formes
molt molt diverses
lesions
jugades
gols en pròpia porta
és igual
de qualsevol
lesiones arbitrales
evidentment
vull que hi ha
molt d'això
i per tant
això hi has de comptar
i és així
per mi és molt més important
entendre
els dos partits
entenent-los
en la trajectòria
de tota la temporada
no de tres últims partits
sinó que
tota la temporada
el Madrid
ha tingut una sensació
de confiança
que jo crec
que li dona
aquest entrenador
i li dona
no sé
una personalitat
que és així
que més en la Champions
es multiplica
i s'exagera
i en canvi
el Barça
ha tingut tota la temporada
un titubeig constant
la sensació
de no acabar de ser
i l'altre dia
és veritat
que amb l'1 a 1
i amb l'expulsió
a la mitja part
encara es podrien
solucionar les coses
com diu el Joan
el Cancelo
per exemple
fot un penal
molt tonto
hi ha
la decisió
fins i tot
del Xavi
de treure
la min
és discutible
l'expulsió
del Xavi
com pot ser
que en el partit
que se'l necessita més
perdi els papers
d'aquesta manera
estava empatada
l'aliminatòria
crec
en aquell moment
és que hi ha
això no ho recordo
però hi ha molts factors
que ja són
que venen
de tota la temporada
i que per tant
jo crec que demostra
un cop més
que el Xavi
no ha de ser
un entrenador
de futur
pel Barça
és que
esa reacción
de Xavi
fue como
una claudicación
fue como
el suicidio
del que hablo
expresado
desde el banquillo
o sea
cuando él
hace ese gesto
de total
desesperación
es un mensaje
a los jugadores
desesperación
nos matamos
suicidio
ya no tiene sentido
seguir vivos
i que era el moment
en què estava viva
l'eliminatòria
no només estava viva
en el moment
que expulsar en Xavi
el Barça està per davant
perquè és el moment
de l'expulsió
d'Araújo
encara vas guanyant
1-0
per tant
tens dos gols
a marge
en aquell moment
ell ahir va dir
que s'havia equivocat
vaja
és que ho vam veure tots
que s'havia equivocat
en aquell moment
que ell no podia
expulsar-se
vaja
sí, sí
expulsar-se
perquè és que
es va expulsar ell
jo avui
perdó
digues
no, només
et volia preguntar
Laia si creus
que serà
l'últim clàssic
de Xavi
a veure
jo crec
en un
percentatge
molt alt
sí
jo crec que sí
perquè ell
ja ho
m'ha dit
ho té decidit
i vaja
després el PSG
dins del club
també
la sensació
que hi havia
era
fins aquí
és final d'etapa
del projecte
del Barça de Xavi
el que passa
que el Barça
tots ja sabeu
aquests dies
ho hem anat explicant
també
el tot costa
les alternatives
que té el Barça
doncs no acaben
de convèncer
el president
bàsicament
que és qui
prendrà l'última decisió
ja Rafa Márquez
però falta experiència
Hansi Flick
i altres noms
com surten
de la via alemanya
que li agrada
no coneixen
tampoc el club
tu tens les condicions
que tens
per anar a seduir
els entrenadors
sobretot econòmiques
i després també
de projecte
vull dir que
no és fàcil
tenir un candidat
que convenci
en aquest context
si tu avui
no surts
molt ferit
del Bernabéu
podria ser
que Joan Laporta
que en algun moment
s'haurà de seure amb Xavi
en algun moment
dic jo
per dir
bé
acabem o no acabem
allà intenti
convèncer'l
però
de la manera
taxativa
que ha estat Xavi
des del moment
que va dir
que marxava
la giragonsa
la giragonsa argumentativa
per dir que es queda
després d'una temporada
que acabarà sense títols
molt probablement
d'ell o del Barça
vols dir
la personal
em quedo perquè
el Barça m'ha demanat
és
i soc molt culer
i malgrat que jo
ja tenia el cap
de final d'etapa
i fer altres projectes
i provar altres coses
doncs m'ho ha demanat
el Barça
i al Barça
no li puc dir que no
aquest seria més o menys
l'argument
insisteixo que jo crec
que és més que no
que no pas que sí
però tampoc tanquem la porta
perquè aquí han passat
moltes coses
Xavi mateix de jugador
va dir que marxava
i no va marxar
i es va quedar un any més
al Barça el 2014
vull dir que això
no sé
hauria de ser l'últim clàssic
de Xavi
però
no tanquem portes
mira això
el jo no ho sabrà millor
però el Liverpool Club
va dir
ara fa un parell de mesos
coincidint amb Xavi
de fet
que al final de temporada
se n'anava
i ningú dubta
que el club se'n va
és veritat
sí
i en canvi
amb Xavi
a partir de la tercera setmana
que ell havia dit
que se n'anava
ja les preguntes
les seves respostes
tampoc eren del tot contundents
a dintre de la mateixa directiva
és que a dintre del mateix club
no s'ho han cregut
i això és el que ens ha portat
a la situació
és que
ara
pot semblar surrealista
que Xavi continuï
però és que fa
no fa ni una setmana
és que jo crec
que era dilluns
que el president
Laporta deia
que la decisió de Xavi
era revisable
tres dies després
que el mateix Xavi
hagués tornat a dir
no canviarà la decisió
jo em passa com la Laia
vull veure
què passa aquesta nit
i vull veure
què passa durant la setmana
perquè és veritat
que en funció
del que passi aquesta nit
potser tanquem ja
la paradeta
d'aquesta temporada
i aleshores
començaran a haver-hi reunions
començaran a passar converses
i veurem realment
quina és la intenció
del club
i quina és la intenció
de Xavi
Jordi i Jon
jo no sé
ara mira
ara escoltant-vos
també
pensava en una altra cosa
que el Xavi
és un entrenador
i tota la trajectòria
des que és entrenador
és un entrenador reactiu
pensa molt
amb el que diu el públic
per tant
si l'aficionat
li va dient
que no vol que continuï
no continuarà
si l'aficionat
li diu que continuï
perquè ell llegeix els diaris
això per mi
és bastant evident
la manera com
funciona
diguem-ne
quan parla
també
crec que llavors
s'ho plantejarà
per mi seria una pèssima notícia
també per la seva salut mental
crec que li aniria molt bé
no canviar d'opinió
i no continuar
perquè diguem-ne
ens portaria a una situació
com a culers
diguem
que no
no ens agradaria
això també em porta a pensar
com serà el partit d'avui
és a dir
com que és reactiu
avui
jo m'imagino
un partit
o sigui
m'imagino que intentarà fer
el partit del PSG
contra el PSG
no intentarà fer un partit
estil Cruyff
atacant
sinó
farà un partit
que d'alguna manera
serà dir-li
amb el Madrid
no jugaré igual que el City
perquè si jugo igual que el City
me'n fotràs 4
per tant
jugaré com jugues tu
més defensiu
més a veure-les venir
i a veure què fa el Madrid
això és el que jo m'imagino
que el Xavi faria
perquè té aquesta cosa
de reaccionar
sempre
però no el veig tan propositiu
jo
del Barça, no sé si del fútbol.
I hi haurà moltes altes i moltes baixes, Laia, o no?
A la plantilla, dic, eh?
Ah, m'estàs parlant...
No del partit d'avui, a més enllà...
M'estàs parlant de la temporada que ve?
També, tan bon punt es va acabar el partit del PSG,
hi havia gent que començava a fer també les travesses de...
Sí, jugadors que... quins jugadors marxen?
Araujo, de fet, era un que després de l'expulsió fins i tot...
No, a veure...
Realment hi ha hagut mal amaró aquesta setmana al vestidor?
o per les paraules de Gundogan i després la resposta d'Araujo
amb la Maria Fernández Vidal?
Mira, hi ha hagut el malestar evident d'Araujo, això és evident,
però és un malestar que, aniríem, es va anar cuinant
a mesura que ell era conscient de la magnitud
que no van agafar les paraules de Gundogan,
és a dir, l'endemà del partit, a l'entrenament,
al matí es van trobar i no va haver-hi cap retret
entre Araujo i Gundogan,
però després allò es va anar fent gros
i Araujo va respondre d'aquella manera,
assenyalant bastant a Gundogan
i deixant en evidència que li havia fet mal
les paraules de Gundogan.
Jo crec que, en general, dins del vestidor
tenen la sensació que Gundogan, saben, són conscients
que no ho fan mala intenció,
però no els agrada perquè no estan acostumats
que un jugador veterà vingui aquí
i digui les coses als mitjans.
Fins ara, doncs, sempre es deia dins del vestidor.
Ells, la majoria, estic parlant de jugadors
com Sergi Roberto, que han estat aquí, que és el capità,
vull dir, molts jugadors d'aquí.
Però, tot i així, jo crec que és un malestar
que no ha anat més enllà del que hem vist entre ells dos.
Vull dir, jo crec que no, que Xavi sí que és cert
que ha parlat amb tots dos i que han fet declaracions uns i altres.
No agrada potser aquest tarant de Gundogan,
però, en el fons, i és el més important,
no li veuen mala intenció.
Sònia, té nassos, perquè a vegades els periodistes
ens queixem que els futbolistes diuen molt poques coses
quan parlen els mitjans o generen molt pocs titulars,
i, en canvi, quan Gundogan parla clar,
també se'l critica precisament perquè parla clar, no?
Sí, és curiós.
Probablement aquí hi havia un xoc de mentalitats,
pel que expliquen normalment fins i tot periodistes alemanys.
Allà es diuen, bé, i ho hem vist, amb els jugadors del Bayern,
o també Cross, amb el Madrid,
ells són molt més a ser sincers davant els mitjans de comunicació,
probablement perquè allà no es genera el soroll que aquí generem.
I, aleshores, jo crec que Gundogan
simplement es va limitar a descriure la jugada
tal com l'hauríem vist tots,
que és evident que és millor, en aquella situació
en la que estava Araujo,
arriscar a encaixar un gol al minut 30,
que no, que et quedin 60 minuts amb un home menys.
Vull dir que tampoc és que Araujo,
que Gundogan digués res de l'altre món,
i jo aplaudeixo quan els futbolistes és això,
és que si no, surtin allà,
i, aleshores, es limiten a dir
sí, sí, amb el partit,
ja ho intentarem en una altra ocasió.
Perquè, clar, si qualsevol cosa
que diuen sobre el partit,
que a més és que era una percepció futbolística
en la que podríem estar tots d'acord.
I, aleshores, és cert que si tu ets Araujo
i el que t'expliquen és, no,
Gundogan ha dit allò,
probablement Araujo coincideixi amb Gundogan.
Una altra cosa és que s'ho vegi en els digitals,
que li envien captures de pantalla,
que li vagin, d'alguna manera,
escalfant el cap de...
Com s'ha passat Araujo amb tu, no?
I com s'ha passat Gundogan amb tu?
I, aleshores, Araujo apareix
l'endemà als mitjans de comunicació
i és evident que ara quan el club
el que intenta dir és
no, no hi ha cap polèmica, home.
Les paraules d'Araujo
eren molt evidents d'un jugador
molt molesta amb el seu company.
Perquè, a més, per mi
té bastanta més mala intenció
el que fa Araujo
que el que fa Gundogan.
Perquè Araujo sap
que està exposant el seu company
en aquell comentari.
I Gundogan fa una percepció futbolística
i l'altre parla d'actitud,
de codis, de valors.
i és bastant...
per mi va estar més greu.
Però també crec que el vestidor del Barça
és un vestidor bastant sa
i que en aquest sentit
probablement no s'ho tinguin ja
més en compte
del que ha estat aquesta setmana.
Jorio, i està claro
quién tiene que ser
el pròxim entrenador del Barça?
Gundogan.
Gundogan.
Jugador entrenador, eh, Carles?
O y siquiera que quede de ser jugador
que ya no es tan bueno como antes.
¿Tú creus que l'ha trobat a faltar
el City, Gundogan,
aquesta temporada?
Una mica.
Pero es que tiene muchos refuerzos.
esto no tanto.
Algunos de las marcaba goles así muy puntuales
aquí.
El Barça no ha marcado nada.
Algun golet, sí.
Sí, molt poc.
Com t'expliques que aquesta eliminatòria
a Madrid City
l'hagi acabat passant
al Madrid d'Anxelotti
malgrat la superioritat
en el joc d'al...
Bueno,
jo te repito,
jo insisto
en que el gran,
el principal motivo
por el cual el fútbol
és el gran tema,
estamos aquí
ya hablando media hora
de esto
en todo el mundo,
es porque refleja
el espejo de la vida.
Y el espejo de la vida
es que la vida
depende del azar
más que de cualquier otra cosa.
y el fútbol
es el deporte
que depende con diferencia
más que el azar
de cualquier otro.
O sea,
en un partido de,
qué sé yo,
de rugby
tienes esa diferencia
abismal de calidad
y control del partido
entre el City y el Madrid
y es que
no hay ninguna duda
de resultado.
El tenis también,
lo que sea.
Pero en el fútbol
hay tantos factores
no controlados
como decía antes,
el tema de decisiones arbitrales.
O sea,
autogoles,
¿en qué otro deporte
se marcan autogoles?
Por el amor de Dios.
¿En qué otro deporte?
o goles
que la pelota da
con no sé quién
y va la otra
y, ¿sabes?
Todo esto
y de repente,
no sé,
hubo una ocasión
que tuvo
De Bruyne
contra el Madrid.
No sé si se acordáis
que tenía la pelota
ahí en el área.
Un gol cantadísimo.
Hubieras apostado
todos tus bienes
en el mundo
de que entraba
y la manda
ahí a los cielos.
¿Y por qué lo hizo
ese día?
Qué sé yo,
se resbaló un poco
la una.
Entonces,
pues eso
y sí,
tiene una cierta
mística
y fe
el Madrid
y todo esto
fantástico
pero lo que está
clarísimo
es que es,
como dijo
Xavi,
el City es el mejor
equipo del mundo.
y a la vez
después de decir eso
dice Xavi
que no cree en la suerte
entonces a ver
explícalo, amigo.
Tres minuts
per arribar a dos quarts
al matí
a les portes
de Sant Jordi
un Sant Jordi
amb el puntí de protagonista.
T'he vista avui
a la portada
t'he vista avui
a la portada
del periòdico.
Ah,
no l'he vista encara.
Recomano moltíssim,
més enllà del confeti,
la lectura que avui fan al periòdico
perquè us ajunten amb el Miquiotero,
he vist?
Sí.
Perquè tots dos teniu llibre
vinculat a la música,
no?
Sí,
aquesta,
l'orquestra del Miquiotero.
Gran llibre,
per ser,
gran novel·la.
Xavi Jogat era del Barça?
Xavi Jogat era del Barça,
sí,
tant i tant.
Fins i tot va fer una pel·lícula
fet de futbolista,
una pel·lícula horrible,
de la situació de Moròdim,
Sant Jordi,
no?
Bueno,
depèn molt d'on signis,
on et portin,
clar,
quan tens una novetat,
jo demà estaré,
ai dimarts estaré tot el dia
al Passeig de Gràcia,
amunt i avall,
amb diferents parades,
començo de 10 a 2
i de 4 a 9,
o sigui,
és una jornada completa
i intensa,
i com tots els fenòmens de masses,
a vegades tens moments absurds,
tens moments extravagants
i apareix gent assignat a mi,
clar,
l'any passat,
per exemple,
em sembla que ho explico
a la...
Ho vam explicar en la conversa
amb el Miqui,
perquè parlava una mica d'això.
A mi l'any passat
em va tocar el signal
al costat d'un senyor
que era una mena de guru
dels gossos,
i aleshores,
que venia un llibre de gossos,
i aleshores,
jo estava allà...
Tu estaves signant
el llibre del Messi,
no?
Estava signant el llibre del Messi
i a aquest senyor apareixia,
o sigui,
li apareixia gent
que es volien fer selfies
amb el seu gos
i amb ell,
i aleshores...
Qui era?
Qui era l'actor?
És que no ho sé.
No ho coneixies.
no només tenia més cua,
sinó que tenia una cua
de tot de persones
amb el seu gos
que estaven esperant,
i llavors, a més a més,
els gossos entre ells
no cridaven,
i hi havia un merder allà
que era,
dius, hosti, això,
filmem-ho perquè
no es veu, no?
A veure al costat
de quin influencer
et toca signar aquest dimarts.
No, no,
per sort,
jo crec que aquest any...
Ho has posat al contracte?
No, no,
no arribes a tant,
no arribes a tant.
No, per sort,
si vas amb llibreries assenyades
que tenen un respecte
per la literatura,
i ja intenten
no posar-te al costat
de següent esquí, no?
John, des de fora,
des de l'estranger,
Sant Jordi,
és una festa
que deuen al·lucinar, no?
Que no sé si...
A mi m'encanta,
és que és Catalunya
en su mejor expresión.
Primero,
lo habitual
es suspender
las hostilidades políticas
que me tienen ya
más que harto
y es una celebración
de libros
y del amor.
Como digo,
en mi artículo
de La Vanguardia
dos fenómenos
en vías d'extinción
en el mundo.
pero aunque sea
por un día
vamos a rescatarlo
y celebrarlo
y a mí me parece,
lo repito,
es Catalunya
en su mejor cara,
es en Jordi.
Sònia Gelmà,
Laia Tudel,
Jordi Puntí,
John Carlin,
moltes gràcies.
Aquesta tarda
connectats
al Tot Gira
amb el Clubés
i a partir de les 8
la TDT,
com sempre,
amb la Tudel,
el Torquemada,
el Bernat Soleil,
companyia,
i a les 9
davant de la televisor
amb la TDT sincronitzada,
que ara és bastant més fàcil.
Avui hi ha una TDT especial
que fa la comunitat visual,
així que el postpartit
del Terce Temps
també podreu veure.
Fantàstic.
Com ho fem?
Esperem amb alegria,
perquè això no sé si tu
ho hem aixecat gaire.
Ho aixecarem,
ho aixecarem,
ho aixecarem.
Gràcies, Sònia,
una abraçada.
A vosaltres,
a tu,
adeu.
Quants d'Ons?
Ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
Des de l'Onze Catalunya
et desitgem
una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor,
cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor
o venedora de l'Onze.
Molta sort
i feliç dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'Onze,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Si aquestes són les reaccions
dels clients de Mazda
sobre l'atenció
que posem en els detalls,
Uau, que maco.
Mare meva.
Quina qualitat.
Imagina't com serà
conduir els nostres cotxes.
Mazda CX30.
El supíbrit
amb 6 anys de garantia
i etiqueta eco.
Crafted in Japan.
Prova'l a la xarxa
de concessionaris
Mazda de Catalunya.
A Òmnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català.
Per fer-ho,
volem contribuir
a renovar el català
de llibres
de les biblioteques
d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars.
Més informació
a llegir
ensfagrans.omnium.cat
Òmnium Cultural
Llengua, Cultura i País.
I per la mama
un d'aventures.
Llestos.
I per la tieta
de detectius.
Fet.
I per la iaia de por
que li encanten.
El més emocionant
de Sant Jordi
és fer que les millors històries
arribin al seu destí.
Des de Nissan
t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara
a Parlaroses.
Nissan
condueix històries
extraordinàries.
012.
La millor resposta.
Ahir vaig veure la Maria.
I com està la seva filla?
Encara és complicat,
però es troba molt millor.
Les Bernajús
són uns equipaments
d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes
de violència sexual.
Pioners al sud d'Europa.
En un entorn amigable,
els infants i les seves famílies
són atesos per psicòlogues,
pediatres
o treballadores socials.
Se centralitzen
tots els serveis d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós
itinerari d'entrevistes.
Actualment,
ja hi ha 13 centres
Bernajús operatius
arreu de Catalunya.
Si és petit
o coneixes
algun cas de violència infantil,
truca al 116-111-012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Aquesta diada de Sant Jordi,
Trescat i el famós artista urbà
Tibi Boy
volem compartir petons
que connecten.
El dia 23,
a partir de les 11 del matí,
vine a l'espai de Trescat
a la plaça Catalunya
de Barcelona
per veure l'obra
que crearà en directe.
I si et descarregues
l'app de Trescat
i t'apuntes al sorteig,
podràs emportar-te-la a casa.
Aquest Sant Jordi.
Connectem petons.
Ei, som Wa Xavi
i ja som aquí.
Que si ens necessites.
Clar que sí.
Tu, la teva roba
i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta.
Honest al moviment
planetampau.cat
Recorda,
som Wa Xavi.
Aquest Sant Jordi,
l'Elisenda Pineda,
ens fa un resum
de la història del català
des de les homilies
d'organyar fins als nostres dies.
Una feinada de por.
A la catalana llengua,
lluny de fer el ploricó,
s'alça en defensa de la llengua
des de l'humor i el sarcasme.
Aquest Sant Jordi,
la catalana llengua.
Un llibre d'Elisenda Pineda
il·lustrat pel CAP.
Un incunable que convida
a parlar en català
i, si calgués,
a conquerir Mallorca.
Aquest és el teu primer llibre
que a molta gent
això ja d'entrada
li pot sorprendre.
Diu, home, no,
Carles Gats
porta molts anys cuinant,
no, no pot ser.
I a l'editorial
s'han dit el primer i l'últim.
Quan l'acabes de fer
dius el primer i l'últim.
Però després,
quan passen els dies,
dius, quan tingui
una mica més de temps
farem un altre més monogràfic.
Menú especial Sant Jordi
a un restaurant
caníbal a Berlín.
I des del punt de vista nostre,
o per almenys per a mi,
el llibre
és un regal
que li fem al pare.
Tenim una gran sort
a Via Beneto
que és que el client
és fidel a la casa.
Un restaurant
caníbal a Berlín.
Aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
En Roger escapa.
Passen 5 minuts
de dos quarts d'11 del matí.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio.
L'última vegada
que al suplement
vam parlar amb Jorge Valdano,
la mascareta era obligatòria,
Leo Messi encara era
jugador del Barça
i l'Argentina
no havia guanyat
el Mundial de Qatar.
De fet,
els argentins
estaven de dol
per la recent mort de Maradona
i l'ultradreta
de Javier Milei
encara no havia arribat al poder.
Era el maig del 2021.
Ara,
pràcticament
tres anys justos després,
hem tornat a quedar
amb el guanyador
del Mundial del 68
per parlar de la vida,
de futbol
i d'aquesta setmana
que hem passat.
En Argentina nací,
tierra de Diego y Leonel,
de los pibes de Malvinas
que jamás olvidaré.
No te lo puedo explicar,
aunque no vas a entender,
al final es que perdimos
cuantos años la lloré.
Jorge Valdano,
buen día.
Buen día.
¿Qué tal?
¿Cómo estás?
bien, a todo fútbol.
A todo fútbol.
Mala semana para los culés.
Muy mala.
Mal día,
¿no?
Para los culés.
Sí,
efectivamente.
Había mucha ilusión,
mucho optimismo
en la ciudad
y en el estadio
y es increíble
cómo
una jugada
puede marcar
a fuego
una eliminatoria,
¿no?
Los entrenadores
hablan habitualmente
de la importancia
de los detalles.
La expulsión
fue un detalle mortal,
¿no?
Nos da mucho miedo
el partido de hoy.
Lo que pueda pasar hoy
si vuelve a ser otra derrota,
lo que queda de temporada
para el Barça
se hará
muy, muy larga,
¿eh?
Bueno,
el miedo es consustancial
al fútbol,
¿no?
Al aficionado
que tiene
los días previos
una mirada
generalmente
pesimista,
¿no?
Nos pasa
hasta los del Madrid,
imagínate,
¿no?
Que
es un
una hinchada
muy argentina
con mucha confianza
en sí mismo.
Pero
es un partido
clave,
fundamentalmente
para el Barcelona.
Tiene que ganar
para encender
la liga.
Tengo unos amigos
catalanes
que tienen una frase
que es
optimismo
es madridismo.
Está bien,
está bien.
Sí,
me parece
acertada,
sí.
Que es de lo que va
sobrado normalmente
al Madrid
y es lo que siempre
le falta al Barcelona
o a la afición
del Barcelona.
Se había curado,
¿eh?
Se había curado,
daba sensación
de haberse
sanado
después de
Johan sobre todo
que era un hombre
con una personalidad
superior
y eso fue
refrendado,
acentuado
con Pep
en el ciclo
glorioso
del Barça.
pero bueno,
ahora hay una
una recaída.
Las personalidades
son
generalmente
duraderas,
¿no?
Tienen
momentos
que pueden
disimularse
pero
cada equipo
tiene la
la suya
y
suele
marcar
el carácter
de una afición
entera.
Hemos quedado
en un hotel
en Barcelona.
¿Cuántas horas
muertas has pasado
en hoteles
a lo largo
de tu vida,
Jorge Valdano?
No tantas
porque
el hotel
para mí
es siempre
un lugar
de paso.
Duermo,
desayuno
y suelo
desaparecer.
¿Pero las concentraciones
de cuando eras jugador?
Sí,
ahí sí que
no había más remedio
que estar
encerrado,
¿no?
Pero
lo daba
por bueno.
Nunca
entendí
ninguna
de las cosas
que me pidió
el fútbol
como un sacrificio.
Entendía
como un reto,
como un desafío,
pero la palabra
sacrificio
siempre
para mí
ha estado
alejadísima
de mi vocación
del fútbol,
¿no?
Al fin y al cabo
el fútbol
me sacó
de mi pueblo
con 15 años,
me sacó
de mi país
con 19 años.
Bueno,
la sensación
es que
todo eso
tiene que ver
con una especie
de sacrificio,
¿no?
De abandono
de tu entorno,
pero era ir
detrás de un sueño
y eso
siempre
es alentador,
¿no?
Has pasado
muchos más años
ya en España
que en Argentina.
Más del doble
en España
que en Argentina.
Yo vine aquí
con 19,
tengo 68,
o sea que
voy a multiplicar
por tres
mis años
en Argentina.
El acento
no lo pierdes
por eso,
¿no?
Bueno,
el cantito
lo mantengo,
me sigo
comiendo
algunas S
que es característico
de los antefecinos,
he perdido
muchas palabras
en el camino,
algunas claves,
por ejemplo,
digo balón
en lugar de pelota,
pero sí que
teniendo
mujeres españolas,
hijos españoles,
que sobreviva
el acento
me parece
algo singular,
sí.
Han pasado
tres años
desde nuestra
última charla,
fue justo después
de la muerte
de Maradona,
Messi jugaba
en el Barça
y en Argentina
Miley era
un tertuliano.
Han cambiado
algunas cosas,
¿eh?
Y no tengo claro
que estemos a mejor.
Sí,
lo de Diego
sigue siendo
doloroso
porque
no es que murió
sino que murió
en unas
condiciones
francamente
dolorosas,
¿no?
Sobre todo
no está rodeado
de afectos.
Fue curiosísimo
porque
un hombre
que fue llorado
por un país
entero
murió solo,
¿no?
Y eso
lógicamente
duele.
También duele
lo de Messi,
una ausencia
para el fútbol,
¿no?
Para el Barça
muy particularmente,
pero para
el fútbol.
Una constancia
del paso del tiempo
muy dolorosa,
¿no?
Cuando
los genios
cumplen
un ciclo,
la pérdida
se hace grande
porque
uno de esas
estirpes
nace,
no sé,
una vez cada 20,
cada 30 años,
¿no?
Y desde luego
que el próximo
no se va a parecer
a Messi,
se va a parecer
más a un atleta
de 1'90,
¿no?
pero no
a Leo.
Y en cuanto
a mi ley,
bueno,
es la respuesta
de un país
desesperado
que quería
cualquier cosa
menos seguir
como estaba,
¿no?
Bueno,
las elecciones
de los pueblos
hay que
respetarlas,
pero me da
mucho miedo
de que eso
termine
provocando
una respuesta
popular
agresiva
y que
el remedio
finalmente
sea peor
que la enfermedad,
¿no?
Tú que te lo miras
con un poco
de distancia
por los años
que llevas en España,
¿ves a Mirai
como tu presidente
o ya la distancia
es tan grande
que no te toca?
No,
me toca,
todo lo que
tiene que ver
con Argentina
me toca,
yo soy 100%
argentino
y 100% español
y además
no permito
que nadie
me ponga
en duda
los porcentajes,
¿no?
Sí que
estoy informado,
estoy comprometido
con el país
y bueno,
si somos democráticos
tenemos que respetar
lo que la gente
elige,
¿no?
Mi voto
no hubiera estado
puesto en ese lugar
desde luego,
¿no?
Pero
hay que
que esperar
a ver
que nos depara
el futuro.
Lo cierto
es que estamos
ante la historia
de una larga decadencia,
¿no?
O sea,
si yo llevo aquí
cuarenta y muchos años,
en cada viaje
que he hecho
a Argentina,
mi hermano
siempre me decía
hay una sola buena noticia,
que hemos tocado fondo,
¿no?
Pero claro,
me lo dijo
cuarenta años seguido,
¿no?
Señal de que
la decadencia
no tiene fondo.
Combinada
con algunas alegrías
majestuosas
en estos tres años,
como es que Messi
levantó la Copa del Mundo
con aquella capa
de Qatar,
que es una metáfora
ya de todo,
un poco,
¿no?
Sí,
efectivamente,
pero
fue
un
momento de culminación
para mí.
Recuperé
ese día
el punto de vista
del hincha,
¿no?
Que estaba escondido
detrás del director deportivo,
detrás del director general,
detrás de un tipo
con un autocontrol
casi enfermizo,
¿no?
Y ese día,
a pesar de que me arrebataban
el título
de último campeón del mundo
y me colocaban
como penúltimo,
lo viví con mucha
emoción.
O sea,
muy consciente
de que Argentina
en estos
cuarenta años,
desde el último
campeonato del mundo,
desde el ochenta y seis,
había perdido
parte de su estilo,
pero lo que comprobé
en Qatar
es que seguía
habiendo
una cultura
de fondo
que lo expresaban
los jugadores
desde el oficio
y lo expresaba
la gente,
sobre todo
desde el aliento,
¿no?
y fue
un momento
de gran alegría
y entre otras cosas
porque
me resultó
como inesperado,
¿no?
me daba miedo
el fútbol europeo,
pero no ya
Alemania,
Inglaterra,
España,
Portugal,
me daba miedo
Noruega,
me daba miedo
cualquier país
físicamente
muy dotado
y con un fútbol
académico
muy sofisticado,
¿no?
Aquí cualquiera
controla y pasa
a una velocidad
descomunal,
lo que no hace
cualquiera
es las cosas
que hacía Leo,
¿no?
Seguro que le pasa
a Jorge Valdano
que hay una nueva
generación
que no se acuerda
que él fue jugador
y campeón del mundo
y que se piensa
que Jorge Valdano
es un comentarista
de fútbol
en televisión.
El otro día
un niño muy joven
yo estaba tomando café
en una terraza
y viene
y me empieza
a hablar de fútbol,
yo te veo,
me gusta
como comentas
los partidos
y bueno,
eres argentino
como Messi,
como Maradona
y en un momento
le digo,
tú sabes que yo jugué
con Maradona
y abre los ojos
que tú jugaste
con Maradona,
claro,
yo fui futbolista
y sale corriendo
y le dice al padre,
papá,
no te lo vas a creer,
Valdano fue futbolista.
El campeón del mundo,
¿no?
Sí, exacto,
exacto,
pero bueno,
me degradaron muy,
muy...
Una cura de humilidad,
¿no?
Total,
total,
ya me la había
hecho mi hija
cuando tenía
cuatro o cinco años,
yo hacía seis meses
que había dejado
el fútbol
y empezaba
a involucrarme
en los medios
de comunicación
y entonces
por inseguridad
recortaba
todo lo que salía
en los periódicos,
lo archivaba,
compraba todos
los periódicos,
estaba todo el día
leyendo,
pero sobre todo
recortaba
porque quería
que todo ese conocimiento
permaneciera,
no sea cosa
que se me olvidara,
¿no?
y un día
mi hija
que tenía
cuatro o cinco años
estaba en el colegio
y la profesora
le pedía
a los chicos
que dijera
a qué se dedicaban
sus padres,
un colegio
muy liberal,
había abogados,
había médicos,
sobre todo periodistas
y cuando llegó
a mi hija
y le preguntaron
a qué se dedica
a sus padres
dijo recorta
y pega,
¿no?
Y hacía seis meses
que yo había sido
campeón del mundo
pero efectivamente
ya había cambiado
mi estatus
hasta para mi hija,
¿no?
¿Dirías que en la vida
es más importante
saber ganar
o saber perder?
Ah, saber perder,
más difícil también.
El fútbol
enseña esas cosas,
el fútbol enseña
sin que seamos conscientes
de que estamos aprendiendo
mientras jugamos,
¿no?
Enseña muchas cosas,
nociones básicas
de solidaridad,
de repartición
de roles,
a ganar y a perder,
a la importancia
del esfuerzo,
todo eso ayuda
a ajustar
el sistema
de comunicación
infantil,
¿no?
Y que te enseñe
a perder
es muy sano.
A ti,
una hepatitis
te enseñó a perder,
supongo,
¿no?
Porque es lo que
te quitó
del terreno de juego
y te hizo retirarte
más pronto
de lo que te tocaba.
Sí,
mucho más pronto,
sí.
Menos de 30 años
tenías,
¿no?
30 años,
30 años,
con un contrato
de tres años
por delante
y fue,
sí,
un encuentro
con la realidad
muy brusco.
Bueno,
me enseñó
los límites
que a un futbolista
que nos creemos
inmortales
siempre nos viene
bien,
¿no?
Sobre todo
tres años más tarde
cuando hice
el intento
de volver
para jugar
el Mundial
del 90,
¿no?
Bilardo me dijo
dame seis meses
de tu vida
y yo te doy
un Mundial
y una semana
antes de empezar
el campeonato
me dijo
no te veo
ya en Roma,
¿eh?
Estábamos a punto
de comenzar
y me tuve
que volver
a casa,
¿no?
Y bueno,
encontrarse con los límites,
aprender que uno
tiene límites
también es sano.
¿Cómo lo digeriste?
Con mucha naturalidad,
con mucha naturalidad.
O sea,
yo acepto
las evidencias
con mucha facilidad.
Me llevo
muy mal
con la incertidumbre,
pero
prefiero
un diagnóstico
como aquel,
por ejemplo,
antes que no saber
lo que me ocurre,
¿no?
Eso sí que
me desespera.
Som al Suplamen,
som a Cataluña Radio,
estén charran
amb Jorge Valdano.
Hubo
dos episodios
en tu vida.
Uno es
un incendio
y el otro
es un accidente
de helicóptero,
¿no?
Sí,
efectivamente.
Bueno,
el accidente
de helicóptero
fue
afortunado
porque fue
un golpe muy fuerte,
me tuvo
dos meses
hospitalizado,
me rompí
más de 20 costillas,
o sea,
que
con un dolor
importante,
¿no?
Pero insisto,
soy bueno
para
los hechos
consumados,
¿no?
De manera que,
bueno,
sabía que me tocaba
sufrir,
que era lo que tocaba
en ese momento
y lo supe
llevar,
¿no?
Y me
permitió
tener con
México
un salto
afectivo,
¿no?
iba mucho a México,
pero en aquel momento
me sentí
muy querido
y,
y bueno,
di por bueno
el accidente,
¿no?
Que fue dramático,
falleció un chico
de 30 años,
más joven de todos
los pasajeros
que iban
justo al lado mío.
En cuanto a,
al incendio
del Hotel Corona
de Aragón,
donde murieron
más de 90 personas,
bueno,
ahí tuve
más fortuna,
yo tenía
una habitación
reservada
y estaba
en rebeldía
con los directivos
del Alavés,
teníamos que ir
a,
a Zaragoza
a firmar
el,
el,
el contrato,
entonces en lugar
de acompañarlos
fue al día siguiente
en coche
y cuando llegué
a la ciudad
me encontré
una ciudad caótica
con helicópteros,
con ambulancias
y,
y además
a un compañero
mío
que
salvó su vida
pero
terminó con su carrera,
¿no?
aquel,
aquel
accidente
y sí,
otro golpe
de suerte.
En los momentos
difíciles,
¿a ti quién
te ha mantenido
a flote?
¿La familia,
los amigos,
los hijos?
Yo mismo.
¿Tú mismo?
Sí.
Sí,
soy muy
autosuficiente
para,
para,
para esos
momentos
y,
y no,
agradezco mucho
la ayuda
pero no,
no la pido,
sí.
Me gustaría
relacionar esta respuesta
con los entornos
de los futbolistas
de ahora,
¿no?
porque
da la sensación
que hay mucha gente
alrededor.
Johan Cruyff
hablaba del entorno
pero de un entorno
distinto,
del entorno del Barça,
de los periodistas,
del entorno cultural,
y del ruido.
Sí.
Pero este entorno
de los futbolistas
que viven de los futbolistas,
¿cómo lo describes tú?
Sano,
porque
todo aquel
que,
que vive
de alguien
no puede ser crítico
porque pone
en juego
nada menos
que su trabajo,
¿no?
por eso
la familia
es insustituible,
es importantísimo
cuando te agarran
esos ataques
de importancia
que si haces
una gilipollez
alguien te diga
gilipollas,
¿no?
Y eso solo ocurre
en el ámbito
familiar,
solo en el ámbito
familiar hay gente
que tiene esa autoridad
y ese conocimiento
de ti mismo
como para ver
que estás cambiando
y no para bien.
Pero a veces
esta familia
también
son aduladores,
¿no?
Sí,
puede ocurrir,
pues se equivocan,
se equivocan,
es ahí donde
el jugador
tiene que
encontrar
pues
una ayuda
crítica,
¿no?
Si no es muy difícil
madurar,
¿no?
De todas maneras
hay entrenadores
que para eso
son muy buenos,
que desde la exigencia
son capaces
de
en causar
al futbolista,
¿no?
De todas formas
hay más madurez
de la que creemos,
¿eh?
Son chicos
que se encuentran
con la fama de frente
con 17
o 18 años
y saben convivir
con la fama,
¿no?
Porque crecen con ella
y son
mucho más maduros
de lo que la gente cree
y mucho más inteligentes
de lo que la gente cree.
Lo que pasa
es que la gente
entiende
que la
la erudición,
la educación
está emparentada
a la inteligencia,
son cosas distintas.
Se puede ser
muy inteligente
y no saber
expresarte
con claridad,
¿no?
Hablando de chicos
jóvenes,
¿qué te pareció
lo que pasó
hace unos días
con la mini Amal
y el comentario
del Monoburgos?
no quisiera
no quisiera abundar
en el tema
porque hubo una decisión
empresarial
detrás.
Yo cuando la gente
habla
mido las intenciones
y el Monoburgos
le quiso poner acento
al virtuosismo
del jugador,
no me cabe
ninguna duda
y eligió
una imagen
desafortunada.
Lo entendió
de inmediato,
pidió perdón
tres veces
y ninguna
de las dos cosas
valieron,
ni la intención
que era noble,
ni el perdón
que también
es noble,
¿no?
Pero bueno,
estamos en un momento
en donde parece
que sobreactuar
o sentirse víctima
es un gran negocio
y conviene
tener mucho cuidado
para estar
en consonancia
con los tiempos,
¿no?
¿Hay algún jugador
con el que ahora
te cambiarías
la camiseta?
¿Con la que me
cambiarías
la camiseta?
Sí.
Ah,
mucho,
mucho.
Todavía
tengo
el sentido
de admiración
del hincha,
¿no?
Yo no he perdido
la inocencia
de la mirada
ante el fútbol.
Tu carrera
se terminó
con 30 años,
pero te supiste
reinventar
de alguna forma
y dar otra vida,
¿no?
No todos los futbolistas
tienen esta capacidad
y
¿qué te ves haciendo
ahora
en el punto
de tu vida
en que estás?
¿En que
supongo que
también te miras
un poco más
para detrás
o para adelante?
No,
para adelante.
Para mí la vida
está ahí adelante.
No,
no tengo
condiciones
para la nostalgia,
¿no?
Me da hasta miedo
la nostalgia,
mirar para atrás.
No,
la vida
está ahí adelante.
La estoy
disfrutando
porque me siento
bastante libre
que es la mejor
manera
de disfrutar,
¿no?
Estoy,
me siento libre
delante
de un micrófono,
me siento libre
haciendo lo que hago
y disfruto de las cosas
y del fútbol
con una mirada
un poco más
distendida,
un poco más
alejada
del día a día,
¿no?
Jorge Valdano,
moltes gràcies
i molta sort.
Bé,
moltes gràcies,
moltes gràcies.
Catalunya Ràdio,
el suplement.
Roger escapa.
Continuant que la Jó,
Fèlix,
la toca per la Min,
som-hi la Min,
xuta la Min,
xuta la Min,
xuta la Min,
xuta la Min,
xuta la Min,
xuta la Min,
tot és possible
un dia de partida.
Que gol!
Que gol!
Tot és possible
a la TDT,
la transmissió
d'entorn quemada.
Avui,
a partir de les 8,
la TDT del Madrid,
Barça,
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank.
CaixaBank
dona suport
a l'esport.
Hola, Julio.
Encara falten setmanes
per mudar-nos el camp,
però et volíem preguntar
sobre les assegurances
i l'alarma,
que així ens quedem
més tranquils.
Una abraçada,
gràcies.
El millor de tenir
algú a prop
és que t'escolta.
Ara,
les assegurances
Mybox i l'alarma,
3 anys
sense pujades de preu.
CaixaBank.
Tu i jo,
nosaltres.
Més informació
a caixabank.cat.
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària,
Damm i CaixaBank.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Nou companyies del circ contemporani
arriben al mercat de les flors
en el cicle
Circ d'ara mateix.
Un magnífic espectacle
de trapezi,
fonambulisme
i música
donarà el tret de sortida
a dues setmanes
vertiginoses de circ.
Del 27 d'abril
a l'11 de maig
al Mercat de les Flors.
Més informació
a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Linkat.
Tiana Antica
24ena edició
del Festival de Música
Antiga de Tiana.
Els dies 20,
21, 27 i 28 d'abril
diversos espais de Tiana
acolliran els concerts
de Marante
amb cançons
del segle XVI i XVII
i el gesto harmònico
que interpretaran
obres de Haydn,
José Luis Pastor
amb la història
de la guitarra
i Quinta Essència
que oferiran
polifonies del Renaixement.
Més informació
a visigodia.org
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El teu cotxe
que soni
Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar
la nostra app mòbil
també mentre condueixes.
Gaudeix de totes
les nostres emissores
i podcasts preferits
directament des de la consola
del teu vehicle.
Allà on vagis,
tant si ets aquí
com a l'estranger.
Escolta la primera aplicació
de ràdio en català
per al teu cotxe.
L'app de Catalunya Ràdio
ja circula.
Compatible amb Android Auto
i Apple CarPlay.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim
un pianista al programa?
Sí, he pensat
que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el departament de queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
Ai.
A l'hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
i Marta Montaner.
A l'hassí que no surti d'aquí.
A l'hassí que no surti d'aquí我是
cooper Waveven.
A l'hassí que no suros
aometer a Catalunya Ràdio.