Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suclement.
A Roger Escapa.
Ho anem repetint des de primera hora, fa fred, això no és notícia,
no caldria ni dir, però és que la situació a les properes hores,
atenció, perquè es pot complicar i molt.
Entre avui i demà podem veure nevar a primera línia de costa, cota zero,
de fet, ja han caigut alguns primers flocs
en diversos sectors del prelitoral i de la Catalunya central.
Protecció civil activat, l'alerta del pla Neu Cat.
S'espera que a partir d'aquesta mitja tarda
comenci a ploure i a nevar a bona part de Catalunya.
Es podrien arribar a acumular gruixos d'entre 2 i 5 centímetres
en zones que no és habitual que nevi.
De seguida, temps a la carta, amb l'Enrique Agut, on nevarà,
ara ho descobrirem, si ja ha nevat,
arroba el suplement a Twitter, volem veure les vostres fotos,
arroba el suplement a Twitter amb les vostres fotos
i també, temps a la carta, 93207474, 93207474, obrim línies.
Avui, el suplement, Oriol Marc, cap de Política de la Nació Digital.
Bon dia, Oriol. Què tal? Molt bon dia.
Com estàs, Oriol? Molt bé.
També tenim el Marc Molins, advocat penalista de Dr. Andret.
Hola, Marc. Molt bon dia. Benvingut.
A Madrid, la Núria Martínez, companya de Público.
Núria, bon dia. Hola, molt bon dia.
Què tens fa a Madrid? Doncs fresqueta,
però crec que, de moment, res de neu, eh?
O sigui, que per una vegada estem millor aquí.
Us agrada que nevi vosaltres?
O ni fu ni fa? Ni fu ni fa, la veritat.
No sou aquells que... No?
Té un punt, eh? A mi, a mi...
Sobretot la neu urbana, no?
Aquell punt d'excepcionalitat, com de trencament de la rutina.
El que passa és que han acabat les incomoditats.
També són còsmiques, perquè Barcelona, evidentment,
està poc preparada, no?, per quan passa.
Home, de mama no balli amb neu, vull dir que imagina't.
A mi sí que m'encanta, eh?
Jo també m'encanta.
A mi també m'encanta.
Vull dir que imagina't.
A mi sí que m'encanta,
i jo crec que és un punt de vista superurbanita,
perquè segur que la gent de muntanya diu,
mira, estem farts que nevi,
però a mi, com a urbanita, sí que m'agrada,
i recordo aquí, a Madrid, Firomena,
després ja va ser un rotllo,
però al principi va ser supermàgic i meravellós.
Let it snow, let it snow, let it snow
When we finally kiss goodnight
How I hate going out in the storm
Bon dia, Enric Agut. Bon dia, Roger.
A veure, això va de debò o és aquelles vegades que...
Saps?, aquelles vegades.
Que il·lusionem la gent i després és el fei.
Que... vinga, alerta, alerta, que vindrà la neu,
i després, tota la resta,
amb la finestra oberta esperant els flocs,
ja se m'ha dit res.
Mira, estic recollint el comentari que heu fet,
que quan cau algun floc de neu a Barcelona és un caos.
Doncs quan els mapes indiquen que hi ha aquesta possibilitat
que potser és un 50-60%, doncs hem d'avisar.
Perquè si no ho fem,
després ens cauen bufetades per totes bandes.
Bufetades sempre us en cauen igualment, Enric.
Sí, van repartides.
Depèn de qui treballa en el torn, més o menys.
Us les aneu repartint.
A veure, explica'ns quina és la situació
i a partir de quina hora la cosa es pot complicar,
o si és que ja està sent complicada.
No, complicada ara,
podem dir que no ho és,
però hi ha unes situacions de 650, 700, 750,
el que a mi n'ha caigut una mica per sota.
Quines comarques on ha nevat una mica més?
On estem parlant del Mollanès, a Osona,
a l'interior de la selva, també una mica,
com Cada Barberà, zones de la Sagarra, de l'Hanoia,
i, per exemple,
algunes poblacions que han quedat una mica enblanquinades,
com és el cas de Castel Tarsol, l'Estany,
també n'ha nevat una mica alguns flocs a Solsona,
o flocs de neu, que no agafen a terra,
o alguna enferinada de moment.
El gurús més important ara és el de Planoles,
però ja és molt amunt, ja és 4 centímetres.
Aquestes precipitacions que ara mateix estan caient
van avançant cap al sud,
però, possiblement, d'aquí dues o tres hores
la majoria hauran desaparegut.
Aleshores, entra un vent una mica més suau,
tot i que serà fred, i la temperatura pujarà,
i les primeres precipitacions que puguin caure al tard,
que, novament, començaran a sorgir per Osona,
la Selva, Gironès, Mollanès,
doncs, en un primer moment, la cota de neu serà més alta,
a voltant dels 900.000 metres.
I després, a la que el sol se'n vagi,
començarà a entrar més aire fred,
i aleshores, els ruixats que encara es presentin,
i on es presentaran, entre comarques de Girona i l'as de Barcelona,
Catalunya Central i a la cara nord del Pirineu,
doncs, aquests ruixats, la cota de neu anirà baixant,
fins a la nit.
I, de matinada, que els models indiquen
que encara poden quedar alguns ruixats dispersos,
més aviat, a comarques de la costa i prelítual de Barcelona,
i a la cara nord del Pirineu,
aquí, de matinada, se'n queden,
llavors podria nevar a la mateixa línia de la costa.
A la platja podria arribar a nevar.
Això ja sí que ens fascina fins a nivells còsmics.
Això és molt emocionant.
Penso que aquesta nit més no dormirà.
Estarà allà pendent...
Si les hores prèvies ha plogut, després que la neu agafi,
em costa una mica més, potser.
Sí, ha de caure una gran nevada perquè agafin.
Ara l'avís indica que a partir dels 400 metres,
quan acabi aquest episodi,
s'haurien acumulat entre dos i cinc centímetres,
per damunt dels 400.
Això vol dir que per sota no pot agafar.
No, això no vol dir, però la previsió és aquesta,
que a partir de 400 hi hagin aquests gruixos.
I la resta, el que és la ciutat de Barcelona,
o la zona metropolitana de Barcelona,
clar, si vius a Rubí i Sant Cugat,
tens més possibilitats d'aquest nevi que si vius a Barcelona,
per un efecte del mar.
Clar, el Col Xerola atura molt la influència del mar,
i de vegades passa això, que plou cap a mar,
i de Col Xerola cap a l'interior et pot endavant amb aquestes situacions.
Volem veure les vostres fotos de la finestra de casa.
Mira, a l'estany el Mollanès completament emblanquinat a aquesta hora.
Arroba el suplement per compartir les fotografies.
I si us ve de gust fer alguna consulta,
el 93207474 també amb l'Enrique Agut.
Escolteu-me, s'heu posat les cadenes del cotxe, vosaltres?
No, en cap cas. En absolut.
Sí, clar. Núria.
Jo les fundes sí, jo porto fundes. Tu tampoc, eh, Núria?
Jo ni de broma, vamos, però fatal, fatal, fatal.
Enric, tu sí.
Jo les fundes es porto sempre del cotxe,
els 12 mesos les deixo allà i les queden.
Clar que sí, perquè mai se sap.
Tu avui, enric, per exemple, aquesta nit,
estaràs despert pendent del que passi al cel,
o tu això quan plegues el teu torn...
Escolta'm, em dedico a una altra història
i mai em miraré a la previsió.
Mira, soc d'aquelles persones que intento,
fora de la feina, desconnectar.
Però avui no, avui estaré pendent.
A més, tinc dos crius, ja estaran emocionats,
i si a les 4 o 5 m'aixeco per veure si neva o per anar a fer un riu,
neva, els desperto perquè vegin la neu.
Clar que sí. Sí, sí.
Seré un bon pare, en aquest sentit.
Molt bé, doncs escolta'm, enric, estarem pendents de tot això.
Si hi ha alguna alteració d'aquest calendari i d'aquesta previsió,
ens demanes pas, d'acord?
Molt bé, fins ara.
Passen 7 minuts de les 9 del matí.
De seguir el suplement,
ens preguntarem les novetats del cas Sellent
i en parlem també amb alguns experts,
sobretot del concepte del bullying,
perquè la cosa està derivant molt cap aquí.
Però un parell de previsions del que ha de passar aquesta setmana.
A veure, demà al Congrés dels Diputats
veurem un espectacle, si m'ho permeteu, bastant esperpèntic.
Vox presenta la segona moció de censura contra Pedro Sánchez.
I com que quan presentes una moció de censura
has de presentar un candidat alternatiu.
Han decidit presentar una persona que no és diputada,
que és un exdirigent del Partit Comunista,
que es diu Ramon Tama, que té ni més ni menys que 89 anys.
Núria, com dibuixes el que passarà demà al Congrés?
Doncs, sincerament, esperpèntic, la veritat.
Perquè Vox considera que les mocions de censura
és un moment on es visibilitza,
però la veritat no crec que els hagin funcionat.
Van anunciar aquesta moció de censura el desembre
i com que li va dir un dia Pedro Sánchez,
si tant s'està trencant la unitat d'Espanya,
que ara anem una mica tard, perquè ja estem a febrer,
i fins demà no ha sigut que presentaran aquesta moció de censura.
El PP ja ha dit que s'abstindrà, Ciutadans votarà que no.
Crec que tot plegat és surrealista
i és un candidat que, francament,
amb tots els respectes en el candidat,
però no crec que sigui gaire motivador.
Ells ho han volgut fer, aquesta espècie de contradicció,
mireu com Pedro Sánchez és tan dolent
que fins i tot algú que era comunista
està en contra de Pedro Sánchez.
Però presentar un candidat d'aquesta edat,
i fins i tot, no sé si veu veure la foto del moment
que volien presentar aquesta moció de censura,
que era tot homes, un 100% d'homes i no precisament joves,
no sé si és gaire engrescador, la veritat.
El que passa és que ha costat molt la negociació
entre Vox i Ramon Tamà, sobretot pel contingut,
perquè aquest senyor ha de sortir allà i defensar unes tesis.
I les tesis que defensa, per molt que ja no és comunista,
no són ben bé les de Vox, no?
No, està clar que ell mateix ho ha dit,
que hi ha tesis que estan en contra,
però que, igualment, el moment és tan greu
que s'ha de presentar.
Per això ha costat tant aquesta negociació.
Crec que aquest home es fa un flag favor.
La veritat, no crec que tingués cap necessitat
d'atacar la seva imatge d'aquesta manera.
I suposo que deu ser vanitat, la veritat,
perquè si no, no acabo d'entendre el per què,
perquè se sap que aquesta emoció de censura no tirarà endavant.
Per tant, crec que tant per ell com per Vox
no ha sigut un bon negoci.
Marc, jo veig, a mi em crida l'atenció
la mateixa reflexió que fa la Núria,
el perfil del candidat.
És a dir, l'emoció de censura, per definició, exigeix un candidat,
una alternativa, i és curiós, no?,
perquè, efectivament, Ramon Tamà més
és una persona que ha tingut un prestigi polític,
per no entendre-ho induptable,
potser ha tingut aquesta petita contradicció,
evolució, ho anomenarien els altres, des del comunisme,
fins en aquests moments passar a ser el candidat de l'extrema dreta,
però em crida l'atenció, com una persona que està
amb la situació en què està i amb l'edat que té i tal,
es presta a tot aquest xou, aquest element escènic
que representa una emoció de censura
en aquest moment al Congrés espanyol,
que, com ve, diu la Núria, a priori, excepte a grans sorpreses,
no té cap opció de prosperar.
I ha de votar en contra, per descomptat,
perquè un candidat de l'extrema dreta,
al PP, no li pot fer costat
un dels hàndicaps que té Alberto Nunez-Feijo,
és que no és...
Però el PP hi vota en contra o s'absté demà?
S'absté, s'absté. S'absté, finalment, eh?
Sí, però, igualment, no sé com dir-ho,
però és una abstenció que no...
és molt difícil treure-li ràdit polític,
per una qüestió molt senzilla.
Alberto Nunez-Feijo no és diputat al Congrés,
per tant, no podrà intervenir en aquesta emoció de censura,
com Alberto Nunez-Feijo,
crec que té una sèrie de mancances dialèctiques al Congrés,
es nota cada setmana,
acaba que hi ha un xoc en Pedro Sánchez,
tots dos normalment surten perdent,
i aquest equilibri entre fer crítica,
òbviament, legítima,
no sempre constructiva, a Pedro Sánchez,
i haver de distanciar-se de l'extrema dreta,
és precisament el que ha portat el PP
la veritat on es troba ara,
i això els costa molt de remuntar,
perquè ells, en el fons, saben que necessitaran a Vox per governar,
Feijo, i en el seu moment també
havia navegat Pablo Casado, que recordem la seva millor intervenció,
Pablo Casado fa una intervenció memorable
a la emoció de censura de Santiago Abascal,
i a partir d'aquí el vam perdre,
entre els seus propis problemes,
i el PP se'l va acabar carregant,
i després estarà molt bé veure també
com tot això només fa que donar-li minuts de glòria a Pedro Sánchez,
perquè s'exhibeixi com està fent els últims mesos,
cada vegada que l'ataca a la dreta i a l'extrema dreta,
Pedro Sánchez era una persona
que anava un punt de cap a caiguda a les enquestes,
perquè el context ha estat extraordinàriament advers,
i perquè a la dreta també s'ha vingut a jugar bé les seves cartes
amb les sessions que s'han fet amb Catalunya,
però això només fa que reforçar el seu perfil presidencial,
i crec que aquí algú a la dreta i a l'extrema dreta
no acaba de pensar del tot amb el cap.
Sí, perquè, a més a més, l'altra emoció de censura, exactament,
el que va fer va ser beneficiar Pedro Sánchez.
Pablo Casado va tenir una intervenció realment bona,
com bé deies, Oriol,
que passa que no sé si els seus ho van acabar de veure així,
perquè, clar, posar-se tant en contra directament de l'extrema dreta
no està clar que el PP el beneficiï.
I ara hi ha eleccions d'equip molt poc temps,
i, per tant, el PP té molt clar
que ha de fer aquest joc d'equilibri de...
Aquesta emoció de censura és surrealista,
no li podem donar suport,
però alhora tampoc ens podem mostrar superencontre,
per tant, el PP clarament no el beneficiarà.
A Vox, francament, ho dubto, també,
però no crec que l'altra emoció de censura el beneficiés,
i jo crec que l'únic beneficiat
serà Pablo Casado i Pedro Sánchez,
i crec que en el PP ens són conscients d'això, la veritat.
Bé, doncs fins aquí el capítol emoció de censura,
que tampoc ens interessa gaire.
Demà també estarem molt pendents, la veritat,
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
perquè demà declara Laura Borràs.
Així és.
I ho fa després que hagin declarat ja la resta d'acusats,
Isaias Herrero i Andreu Pujol,
que tots dos acusats han certificat fil per randa
la tesi de la fiscalia.
Per tant, han declarat en contra de Laura Borràs.
No ha estat una bona setmana per Laura Borràs
en aquest judici del TSJ.
Veurem què passa demà i de quina manera es defensa.
Sí, no ha estat una bona setmana
no només pel testimoni dels dos acusats,
que més o menys es podia intuir que, com dius tu, Roger,
acreditarien fil per randa els fets que denuncia la fiscalia,
que procedeix com a acusació en aquest cas,
però també perquè hi ha hagut un testimoni clau,
que és el de l'administradora de l'Institut de les Lletres Catalanes,
en aquell temps, la senyora Pagès Petit,
que va certificar que hi havia hagut avisos a Laura Borràs
que les coses no es poden fer així
i que s'havia procedit d'aquesta manera,
precisament per ordre de l'exconsellera de Cultura
i exdirectora de l'Institut de les Lletres Catalanes,
ara presidenta de Junts per Catalunya.
Demà també, abans de Laura Borràs,
hi ha la intervenció d'una persona clau en aquest judici,
que és un dels pèrits contractats per la defensa,
que és una persona molt controvertida
perquè va ser condemnat per l'assassinat
d'una militant socialista durant la transició,
que això també li ha costat crítiques a Laura Borràs
pel perfil d'una persona que havia estat franquista,
per entendre'ns que una persona que està finesa
tant com a independentista i que fa tanta bandera
per recórrer a la seva defensa.
Condemnada per assassinat.
Assassinat i tortura.
És un delicte, crec que no hi ha delicte més bèstia
que es pugui cometre al nostre món.
I aviam què diu Laura Borràs com a defensa.
Ella ha tingut només una intervenció de 5-6 segons
davant del tribunal per negar
que hagués protagonitzat cap dels fets dels quals se l'acusa,
i estarà molt bé veure com estructura la seva defensa.
Si no tinc mal entès només respondrà preguntes
precisament de la seva defensa,
liderada per Gonzalo Buey i Isabel Elbal,
per tant no parlarà quan la fiscalia hagi de preguntar.
Això vol dir que la fiscalia pot fer, si vol,
les preguntes en veu alta, però dubto que es presti també a aquest joc.
Veurem quin tipus de defensa fa
i veurem fins a quin punt
estableix els paràmetres d'una defensa tècnica
i fins a quin punt també estableix els paràmetres d'una defensa política
que és com ella ha passat tota la seva línia argumental
al llarg d'aquests últims mesos.
El problema per Laura Borràs, des del meu punt de vista,
ben vist com han anat aquestes dues últimes setmanes de judici,
especialment l'última,
és que el cor reputacional ja és prou elevat.
És a dir, pot ser que per qüestions tècniques,
per descomptat només faltaria, estem davant d'un judici,
s'ha de respectar sempre la presumpció d'innocència,
juguen les dues defenses, pot ser que la defensa de Gonzalo Buey
sigui, en aquest cas, una defensa que funcioni
i el tribunal no accepti segons quines proves,
com podrien ser els correus electrònics que presuntament la incriminen,
pot ser que ens trobem amb Laura Borràs absolta,
per descomptat que sí.
El problema és que tens dos acusats que ja han declarat contra tu
i una administrativa d'alt nivell de la institució que dirigies
que ha descrit una sèrie de males pràctiques davant de tothom,
i això pot ser que Laura Borràs sigui absolta per descomptat,
però també pot ser que sigui condemnada,
i en els dos casos el cor reputacional ja és elevat
fins al punt que hi ha sectors de Junts per Catalunya
que li estan preguntant a Jordi Turull,
escolteu, què fem, hi ha malestar quan ens la carreguem,
i això està passant en aquests moments,
el que passa és que és un debat soterrat
i que no es pot procedir a destituir-la si no hi ha una condemna,
perquè si no hi ha condemna, Laura Borràs no té cap argument
per deixar la presidència de Junts per Catalunya.
De seguida el marc amb tota la part tècnica d'aquest judici,
però avui la Lola García ha apuntat a la vanguardia
que dins de Junts ja hi ha molt poca gent
que pensi que d'aquest judici en pot sortir absolta, Laura Borràs.
Això és així, tal qual, hi ha un malestar evident,
hi ha gent que fa servir la paraula escàndol
per definir les revelacions que s'han fet aquesta setmana
a la sala del TZJC,
hi ha gent que ha traslladat directament el malestar a Jordi Turull,
i hi ha gent que es pregunta per què no se la va rellevant el seu dia
de la presidència del Parlament el mes de juliol.
Quan al mes de juliol se li obre judici oral,
hi ha gent de Junts per Catalunya,
hi ha gent que surt per la tele, insisteixo,
quan aquí parlem de gent de Junts per Catalunya,
mai referim a gent que milita a Sant Fons de Camps Santelles
amb tot el respecte per Sant Fons de Camps Santelles,
ens referim a gent que està a la direcció de Junts per Catalunya,
que va dir potser que la rellevem,
perquè així segur que ens podem garantir
la presidència del Parlament en cas que Laura Borràs sigui condemnada.
Per què? Perquè ja tindrien una presidència del Parlament,
amb N.R., amb Aurora Medaul, amb qui fos,
i ja s'hauria votat això al Parlament.
Qui li garanteix a Junts per Catalunya
que l'endemà d'una eventual condemna a Enferm
per part del Tribunal Suprem de Laura Borràs,
Esquerra votarà un candidat o candidata de Junts per Catalunya
a la presidència del Parlament.
Jo tinc els meus dubtes que això passi,
i en el seu dia això es va debatre,
Jordi Turull no en va voler fer una guerra d'això,
va voler preservar la unitat del partit com fa sempre,
i Laura Borràs no va deixar la presidència de manera efectiva.
I ara la presidència es recau en la vicepresidenta primera,
que és Alba Vergés, que és d'Esquerra Republicana.
Per tant, ja veurem què passa,
però sí que el malestar és evident
perquè les revelacions que surten
són les ives pels interessos de Borràs i de Junts,
i perquè les eleccions municipals estan a la cantonada.
A finals de març o principis d'abril
hi haurà dues setmanes de debat dins de Junts
de què es fa amb Laura Borràs,
i això afectarà per descomptat els candidats municipals.
Pot ser que ens trobem que hi hagi un dia
que algú li pregunti a Xavier Trias,
escolti, Laura Borràs, condemnada,
si això acaba passant pel cas de la institució de les Letres Catalanes,
ha de plegar o no ha de plegar?
I és una pregunta que cap dels candidats
està disposat a afrontar perquè això,
sabem que la corrupció sempre resta vots.
Marc, què creus que passarà demà?
Roger, de vegades pensem, es veu, no?,
un judici com si fos una situació totalment,
només pels tècnics,
una situació difícil d'interpretar.
Al final, un judici, singularment un judici basat en dret penal,
està basat en l'estricta percepció de la prova
i en la íntima convicció que, honestament,
a la seva vegada, deriva del sentit comú.
És evident que la prova practicada
durant aquesta setmana o durant les diferenciacions
d'aquest judici oral no està resultant favorable,
en aquest cas, als interessos de la defensa.
No puc deixar de subscriure aquest comentari
basat en la presumció d'innocència,
és essencial, és consubstantial al nostre sistema,
però, efectivament, hi ha tres fons de prova independents,
en aquest cas, les declaracions dels coacusats,
que ens té dit la jurisprudència del Tribunal Suprem
que tenen un valor incriminatori molt petit,
hi ha unes declaracions que són clarament incriminatòries,
hi ha una prova testifical, potent,
font de prova independent, testifical, potent,
que compromet, en aquest cas, la innocència de Laura Borràs,
i hi ha una font de prova, que és la documental,
que també s'objereix a punt de cap a un sentit.
Demà comencen les pericials.
És evident que Gonzalo Boye té plantejat una pericial
que el que pretén és anul·lar una d'aquestes fons de prova,
que seria la prova documental,
però continua subsistint la testifical
i la declaració dels coacusats.
Per tant, el saldo, fins aquest moment,
no és un saldo favorable.
Veurem com acabarà el judici.
El fet que Laura Borràs no vulgui contestar a les acusacions
també implica unes certes limitacions.
Per quina raó?
Perquè és obvi, quan les defenses fem un plantejament d'aquest tipus,
és obvi que escollim no contestar,
perquè pensem que el cost reputacional de determinades preguntes
o determinades respostes pot ser superior,
el saldo superior, el que ens representaria,
en termes de perjudici, el que ens representaria no contestar.
Preferim callar un moment a passar després 10 minuts,
un quart d'hora o una hora d'interrogatori difícil,
però en aquestes alçàries, amb la prova tal com es presenta,
no contestar no és un bon símptoma per la defensa.
Sí que l'ha defensat o com a mínim no l'han acusat
Santi Vila i Ferran Mascarell.
Així és, els dos exconsellers de cultura,
em sembla que va ser la jornada d'Ijous,
van dir que ells no tenien constància de cap dels fets
que està intentant acreditar a la Fiscalia.
És veritat que moltes vegades els consellers
no es dediquen a la gestió pura dels departaments,
això és una tasca que costuma recaure'n els secretaris generals
de cada conselleria de la Generalitat,
i per tant el domini de les coses del dia a dia
no pertany tant a l'àmbit del conseller com al del secretari general,
i per tant cada una d'aquestes entitats
que forma part del sector públic
però no acaben de depèn-ne del tot del conseller en qüestió
tenen un funcionament que pot arribar a ser autònom,
no tenen per què estar al tanto de tot.
Núria.
Sí, crec que és tan interessant tot això que està passant
a nivell de política catalana,
per suposat, per davant de tot, presumpció d'innocència,
fins que no sigui declarada culpable,
en cap cas ho podem dir que sigui així,
però jo crec que, sigui declarada innocent
o sigui declarada culpable,
la factura que em farà ella
és que això és un judici polític
i el seu ninso també ho veurà així,
és igual el que surti d'allà, les proves que hi hagi o no,
es dirà que és un judici polític.
El tema és que més enllà del seu fàndom,
què en pensarà la resta de Junts per Catalunya,
què en pensarà la resta d'independentisme,
i com afectarà tot això,
perquè al final la seva línia tan dura,
tan poc pactista,
ha afectat molt a la política catalana,
i per tant, què passarà amb tot això?
A partir de demà més respostes, i vas, Oriol?
Sí. Sí, no? I has anat cada dia de la setmana?
Cada dia de la setmana no.
He anat, vaig anar-hi el primer dia,
el dia que hi va haver una manifestació prèvia,
i també el primer dia que van declarar els acusats,
és a dir, aquest dilluns, demà hi tornarem.
He vist, per les imatges que surten,
que cada setmana Laura Boràs va acompanyada de la seva família,
la filla i el marit, no?
La filla hi va sempre, el marit no sempre.
I després, té suport també de Junts?
Té el suport sempre fidel de Francesc de Dalmases,
que hi ha anat cada dia la setmana acompanyar-la,
i ha restituït com a diputat,
li fa costat sempre, en totes les circumstàncies.
Falten sis minuts per arribar a dos quarts de deu del matí.
El bullying centra totes les mirades
com un dels principals hipòtesis
que va portar el suicidi l'adolescent de Sallent.
Els Mossos d'Esquadra continuen recopilant informació sobre el cas.
Tot això mentre el Departament d'Educació,
que en un primer moment havia arribat a negar
que hi hagués assajament escolar,
ara investiga per què, per què l'institut,
on estudiaven l'adolescent i la seva germana,
no havia activat cap protocol per bullying.
La família, que és l'adolescent d'Esquadra,
que ha estat a l'escola,
ha activat un protocol per bullying.
La família, aquestes últimes hores,
ha confirmat que la víctima patia assajament escolar,
una situació que es va agraujar quan es va tallar els cabells
i va explicar als companys que volia que li diguessin Ivan.
De fet, hem sentit el seu avi en alguna entrevista
en alguna ràdio argentina confirmant aquesta versió.
I a tot això avui també llegim la Maica Navarro, la vanguardia,
que es fa ressò de les mostres de condol
que hi ha hagut aquestes últimes hores a Sallent,
perquè ahir, recordem, es va enterrar l'adolescent,
i va haver-hi la cerimònia de l'adolescent
de 12 anys que va perdre la vida.
L'altre continua en estat estable al Parc Taulí de Sabadell,
juntament amb els seus pares.
La Maica avui ha explicat que aquestes mostres de condol
han quedat tacades per algunes pintades
que han aparegut de desconeguts
sobre alguns dels cartells
que la gent ha deixat davant de la casa on vivia la víctima,
i la seva germana, juntament amb els pares,
s'hi llegeix Ajuntament Corrupte i Ocupes,
en referència a la situació econòmica de la família.
Realment lamentable que en un moment així
es produeixin aquestes pintades.
Bé, a aquesta hora volem parlar del bullying, el suplement.
Maritxell Plana, responsable de comunicació
de l'Associació Catalana per la prevenció
de l'assetjament escolar. Bon dia.
I moltes gràcies per atendre'ns aquest matí.
Escolta'm, el que ha passat aquesta setmana a Sallent
ens ha de fer pensar que això és una situació habitual
als centres escolars de Catalunya,
que les classes... Digues, digues.
No, no, perdona, perdona, te n'anava a interrompre
i no s'ha de fer mai.
És que em porta la indignació a ser contundent.
Això passa a tots els centres escolars.
A tots.
Actualment, a tots.
És decir, a contundent.
No hi ha 2.400 denúncies sobre la taula.
Aleshores, el que m'estàs dient és que en tots els centres actuals
s'hauria d'activar el protocol antiassetjament.
Tots els centres escolars haurien de tenir un protocol,
no dic a totes les classes,
però segur que tots els centres escolars
haurien de tenir un protocol
on s'estaria investigant en algun aula, sí.
Com es detecta?
I primer de tot, què és bullying?
Va, és molt bona pregunta,
perquè nosaltres a l'associació ens fem un far
d'explicar què és i què no és.
L'utilització malament del bullying
no fa cap bon favor a la gent que el pateix.
El bullying és una situació d'agressió,
de maltractament sistemàtic i reiterat en el temps,
que pot ser verbal, físic, psicològic o emocional,
d'un grup a un grup,
d'una persona a un grup, sobre una altra.
El bullying sempre es produeix amb els mateixos actors.
Vol dir, si a mi m'han insultat un dia a l'aula,
no és bullying.
Si a mi m'ho fan cada dia, és bullying.
És així, de clar.
Perfecte, claríssim.
És difícil de detectar?
No.
I la persona que l'ha de detectar són els companys de classe?
Són els professors? Qui són?
No és difícil de detectar si vius a l'aula.
Si ets pare o mare, per experiència, costa de detectar.
Si ets mestra,
és veritat que els assajadors saben on i quan ho han de fer.
Però els companys ho saben.
Els companys sempre saben que n'hi ha un que està pringant.
Tots ho saben.
Tots saben el bullying.
Una de les coses que més m'indigna, em perdó,
ja sé que s'han de fer aquestes mostres de condol i tot això,
les nenes de cellers.
Però ara és tard.
Ara ja no serveix de res.
Els companys que ho sabien i que ara porten una espelma,
la pregunta és què van fer.
Els pares d'aquests companys no sabien que això passava?
Què van fer? Què haurien d'haver fet?
Què haurien d'haver fet?
Nosaltres, com a persones individuals dins d'un centre escolar
i com a part d'una comunitat educativa,
podem trucar a inspecció i fer la denúncia a nosaltres a inspecció.
Si l'escola no està responent,
algú ha de fer alguna cosa.
Tens fins al Síndic de Greuges,
si vas a una escola pública, si vas a una escola concertada...
Mira, és més complicat el camí.
Però si vas a una escola pública, com aquestes nenes,
haurien d'haver pogut arribar fins al conseller.
Has d'anar explorant totes les vies.
El que passa és que en aquesta situació hi ha un agraujant,
que és que aquesta família, amb dos anys que fa que està a Catalunya,
no té un coneixement de les administracions, com funcionen.
Però no només és la responsabilitat de la família.
Perquè aquí, per exemple, hi ha companys de classe,
o hi ha professors que segurament eren conscients
que es produïa aquesta situació.
No sé, no sé, i això ho pregunto des del desconeixement,
no sé fins a quin punt se li pot exigir a un company de classe
de 12 anys que denunciï una situació de bullying
d'un altre company de classe.
Està clar que això, el que estàs preguntant,
és si és responsable.
Jo no estic parlant de responsabilitat.
No demanes que algú intercedeixi per ells,
perquè llavors passa a ser del grup dels pringats,
i això tothom n'hi té molta por.
Però sí que pots fer altres coses.
Pots parlar amb tutors, pots parlar amb direcció,
pots anar a inspecció.
Quan tu fas una denúncia a inspecció és absolutament anònima.
No has de dir el teu nom.
Has de dir que aquesta persona està...
Perdona, eh?
Aquesta persona està patint.
Hi ha una persona a la teva aula que està patint assajament.
I hi ha eines.
Hi ha aplicacions mòbils, com B.Resol,
que les escoles podrien tenir,
que no implica...
Fins i tot no implica haver de ser tu la persona,
sinó...
O sigui, hi ha una aplicació que tu pots...
fer una denúncia,
apretar un botó i s'explica i s'envia un correu electrònic
a tres agents.
Tens eines per treballar.
Tens eines per fer aquesta actuació.
El que passa és que vivim en una societat
en què estem tots molt al malic.
Ens el mirem molt.
I som incapaços d'aixecar la vista
i veure el que passa al nostre voltant.
Quan nosaltres treballem la prevenció,
el que fem i no ens cansem de dir
és que el bullying no tindria sentit
si no hi hagués un espectador que el mira i l'aplaudeix.
És que no tindria cap sentit.
Com t'expliques que el Departament d'Educació,
en un primer moment, negués que es produís una situació d'assajament
i que després, a correcuita, hagi hagut de rectificar?
De la mateixa manera que...
De la mateixa manera que a l'escola on era.
O sigui, hi ha un proteccionisme que no s'entén.
És que no té cap...
És que no s'emparen, res.
Quan tu a l'escola aixec a la catifa
es posa tota la porqueria allà sota
i baixa la catifa,
la pregunta que els pares et fan és
i per què ho fan?
I és que no hi ha resposta del perquè ho fan.
Nosaltres tipifiquem el bullying com una situació d'accident.
És accidental, a l'inici del bullying.
Nosaltres ho diem així.
És accidental.
Els que tenim una edat,
les canastes de bàsquet de tots els patis escolars
no estaven forrades de colxoneta.
No estaven.
I ens ho havíem obert al cap mil vegades.
Fins que algú va pensar que potser les tapem, no?
Potser que les protegim perquè algú s'hi pot fer mal.
Tractar el bullying com una situació d'accident
de manca de gestió emocional
i de manca de recursos, probablement,
i de manca d'implicació familiar.
Tot això és accidental.
És a dir, conflueixen en una situació accidental.
Que si es prellonguen el temps, es prellonguen el temps,
acaba en situacions com la que estem vivint.
Però si els centres educatius,
si l'educació entengués que són accidents
que es poden preveure,
si ho entengués així, de veritat,
es posarien les eines on s'han de posar,
que són la prevenció.
Quan estan actuant, quan hi ha una actuació,
quan s'obre un protocol,
ja hi ha un nen que està petit o una nena.
On creus que hem de posar el focus ara?
Amb que això no es torni a produir
o amb identificar els responsables de l'assetjament de sa gent?
Mira, sabem moltes coses de les nenes
que hi ha darrere de l'agressor, als agressors.
Això ja t'indica que som una societat
que intentem donar resposta a per què devia passar això.
I devia passar perquè la nena s'havia tallat els cabells,
perquè li deien marimatxo,
perquè si no li haguessin dit gorda,
i si no li haguessin dit quatre ojos.
Però el que és l'agressor no en sabem res.
I això és el que passa.
Aquesta setmana passada sortia.
Ens acompanyem a famílies que estan passant per aquest malson.
I ens deien que en casos d'intent de suïcidi,
això és verídic, de fa dos dies,
un nen amb un intent de suïcidi el porten al cap,
al cap el deriva a psiquiatria,
i el psiquiatre diu
que no hauríeu d'haver obert el protocol.
Això no pot passar.
Això no pot passar.
El que estàs dient és que hi ha una impunitat cap a l'agressor.
Llavors, treballar la prevenció
primer fa que no et trobis en aquesta situació.
Però és que, a més a més, quan estem actuant,
sempre repercuteix en la víctima.
És la víctima qui acaba marxant de l'escola.
Què passa amb els agressors?
Què passa amb les famílies dels agressors?
Perquè també hi ha un altre tema,
que és que quan les escoles demanen ajuda a les famílies,
el teu fill, diguéssim, resol,
o té una situació conflictiva sent ell, part del problema,
que resol amb agressivitat i amb violència cap a altres companys,
les famílies, amb el 90% de les famílies,
no respon com hauria de respondre.
I no passa res.
Aquests nanos, que com a moltes escoles, què poden fer?
Quan tu vas a veure escoles,
les famílies de les escoles estan implicades en això.
Jo no dic que no.
Hi ha un tarannà que va cap a millor, diguéssim.
Però també és veritat que el bullying és cosa de tots.
No podem acusar els uns i els altres.
És una feina coral.
No pot ser que els mestres et diguin.
Una vegada ja hem expulsat l'alumne tres vegades,
de tres dies a casa seva,
que pot ser que l'alumne, això és un premi,
és a dir, a sobre és un premi.
No pot ser que et diguin això i després...
És que no tinc més força.
No tinc més eines.
Estem parlant amb la Maritxell Plana,
que és de l'associació catalana per la prevenció de l'assetjament escolar,
arran del cas cellent.
Una de les coses que m'he fixat que demaneu des de l'associació catalana
per la prevenció de l'assetjament
és que el bullying estigui tipificat al codi penal
com un delicte d'odio contra la seguretat de les persones.
A veure, Marc Molins, ja hi que tenim aquí.
De quina manera es pot perseguir penalment el bullying?
Si és que s'ha de perseguir quan normalment es produeix.
No només, eh?
No només, per desgràcia, amb menors.
D'entrada a Roger hi ha un límit molt conceptual,
és a dir, nosaltres, en el nostre sistema jurídic legal,
i a més és un consens pràcticament
que compartim tots els països amb la mateixa tradició jurídica,
per sota dels 14 anys,
es considera que no es té edat per cometre un delicte.
El que es considera és que hi ha un deficit educacional,
que hi ha un deficit empàtic.
Per tant, d'entrada, hauríem de deixar fora qualsevol conducta
per sota d'aquesta edat.
I el que ens diu l'experiència és que,
probablement la Maritxell Plana ens ho confirmarà,
és que ja hi ha quadros sota d'aquesta edat, no?
Per tant, el codi penal, el dret penal no té res a dir
fins als 14 anys.
A partir dels 14,
en principi,
no faria falta la positivització, la codificació
d'una figura singular de bullying,
perquè ja tindria acabuda en altres conductes
que ja estan previstes en el codi penal.
Serien d'aplicació a la franja dels 14 als 18.
La Maritxell em corregirà si no ho dic bé,
però jo crec que el bullying està molt associat
a aquestes edats i a aquests moments.
Per tant, a partir dels 18, em costa imaginar quadres de bullying.
Jo no els he viscut, no els vaig veure a la universitat.
S'ha deixat amb el bullying, per exemple, en una empresa, no?
Efectivament, és a dir, probablement el que té aquesta naturalesa...
O l'assetjament? Totalment d'acord.
Que té aquesta naturalesa assetjadora i cosificadora
i la va vehiculant en els diferents escenaris
en els quals la vida el va portant,
en l'àmbit laboral, en l'àmbit acadèmic o en l'àmbit...
Sexual? Sexual, evidentment.
Però per contestar d'una forma molt concreta la pregunta, Roger,
la idea seria, fins als 14 anys,
el que constatem és un dèficit educacional,
que és el dret penal.
I aquí voldria plantejar una petita discrepància molt emocional,
molt sentida, en aquest cas, amb el discurs de la Maritxell,
quan parla dels agressors.
El que realitza el mòbing, el que el realitza fins a aquella edat penal,
en puritat, és el protagonista del mòbing.
És evident que, des d'un punt de vista col·loquial,
està realitzant... és un agressor.
Però, en realitat, jo penso que quan analitzem,
o si analitzéssim què hi ha darrere d'aquestes conductes,
normalment, el que hi ha són aquests dèficits empàtics,
emocionals, educacionals,
que també, i ara mesuro molt les meves paraules,
ens l'haurien de fer veure el nano o la nena
com, probablement, la víctima o una persona
que té una carència educacional molt important.
És evident que el focus l'hem de posar en qui pateix,
de forma sistemàtica i reiterada,
i, evidentment, en un moment com aquest,
després dels casos assenyent, això no es pot ni discutir.
Fins als 14 no podem respondre perquè no hi ha possibilitat.
El dèficit pertany a un àmbit diferent, a l'estrictament jurídic.
Dels 14 als 18 crec que tenim figures
que ens permeten recollir aquestes conductes.
I dels 18 endavant, com deia Roger,
el que té aquesta naturalesa assatjadora
o el que ja ha consolidat aquests dèficits educacionals
i no té cap altra forma de relacionar-se
que, fent mal a l'altra gent, troba resposta
en funció de l'àmbit concret en què es projecta aquesta conducta.
Maritxell, plen, amb la resposta,
i jo a brutala amb l'Oriol i la Núria Martínez Ribot.
Maritxell, endavant.
A veure, potser no m'he explicat gaire bé,
però crec que l'assatjador és igual de víctima que la víctima.
És a dir, l'agressor...
Aquí tots som víctimes, eh?, tots.
Totalment.
Perquè quan això succeeix a dins d'un aula,
fins i tot els que es pensen que el problema no és amb ells,
tenen un problema, que és que a l'aula,
en aquell aula on està passant, hi ha un conflicte,
que no s'aprèn menys.
És a dir, això ho diuen els educadors, eh?
No acaben d'assolir els coneixements que tocaria per classe.
Perquè, com que estan pendents d'una altra cosa, no aprenen.
És a dir, és així.
I quan estàs estressat, no aprens. És a dir, és així.
Dit això, que hi hagi una mancança educacional,
m'encanta que hagis tret aquest terme,
perquè qui l'ha de donar, aquesta mancança educacional?
Què s'exigeix?
Qui diu que el seu fill és un agressor i no respon?
Què s'hi pot fer?
És a dir, en quin moment això es canviarà?
En el moment que aquell nen acabi de l'inquim?
En el moment que aquell nen acabi aprenent per mètode...
no ho sé...
de... no ho sé, d'animatisme amb bona gent o no,
com se la comporta en el futur?
Perquè ningú està aprenent cartes en aquest aspecte.
És a dir, jo sempre em pregunto el mateix.
Què passa amb els agressors?
És a dir, es continuen a l'escola.
És que els mestres t'ho diuen.
És que no podem fer més.
És que tenim dinàmiques per intentar millorar això,
però si no va acompanyat educacionalment a casa seva,
si no va acompanyat, no aconseguirà l'objectiu.
És que és tal qual.
És com...
No sé per on va la investigació dels Mossos
i no especularem,
però suposo que aquí hi ha una investigació
en què s'intentarà esbrinar qui provoca l'assetjament
a aquest adolescent.
En cas que s'identifiqui,
què els passarà a aquests joves o joves?
Si tenen 12 anys, és el que ha dit el company.
No passarà res.
No se'ls hi pot ni treure càrrecs.
Però és que, a més, quan el demana...
Ni tan sols un programa reeducacional...
Això és el que hauria de passar, clar.
És un símptoma molt alarmant.
Si algú, si un nano,
arriba a protagonitzar una conducta
amb més o menys agressivitat
que porta un quadro com aquest,
això és una llum d'alarma que, a nivell col·lectiu,
no podem deixar de percebre tant per la víctima
com, bé deia abans la Maritxell,
el protagonista d'aquest assetjament.
Clar, que no pot passar.
No parlau de les edats.
Malauradament ens n'hem trobat cada vegada més casos
que estem parlant d'infantil.
Infantil.
Casos de mala praxis o de conflictivitat,
per dir-ho així.
Mal resolta en aules d'infantil.
No se'ls hi pot, com que són infantils,
tampoc se'ls hi pot aplicar el protocol.
Perquè el protocol és a partir de primària,
que torna a un altre tema.
És a dir, quan l'administració diu
que s'ha d'aplicar un protocol,
i gràcies a Déu es va posar un protocol sobre la taula,
que fins fa poc no n'hi havia.
I després, bueno, hem fet una milloret.
Hem posat un pla de convivència
que també s'haurien de practicar
i que hauria de conèixer tothom,
que això és un altre cantat que tampoc el coneix tothom.
Doncs quan fas aquest tipus de coses,
bueno, vas millorant, però s'ha d'anar actualitzant.
Si els casos d'infantil comencen a sortir,
i has de dir a infantil, a totes les escoles on ofereixen infantil,
que pots posar el protocol a sobre de la taula en casos d'infantil.
A quant has d'esperar?
A tercera primària, quan el 50%, segons les estadístiques,
de 6 d'octubre estan patint assetjament a l'aula,
un de cada dos pateix assetjament a l'aula?
És que estem parlant del que és un problema social.
Gros, gros.
Oriol i Núria, molt curt,
a més a més, es fa una pregunta,
basada en la primera reflexió que faig,
que és que et deia que abans el bullying podia durar
el que durava l'estona de classe,
i ara amb els mòbils crec que pot durar 24 hores.
Importantíssim.
M'agradaria molt preguntar-te, Maritxell,
fins a quin punt és controlable el que fan els alumnes
que practiquen assetjament contra una altra alumna,
i quin marge tenen les famílies, tenen els centres,
per evitar que aquest assetjament continuï fora de les hores
i que és fonamental.
Abans sabies que a les cinc de la tarda
et venia a buscar el teu pare o la teva mare,
et donava un entrepà i te'n podies oblidar una estona
fins a l'endemà, que tornava a començar l'infern,
ara l'infern pot durar fins que te'n vas a dormir
o fins i tot mentre intentes dormir.
Això, en el cas de l'utilització del mòbil,
ha fet que el bullying es converteixi en 24 hores.
I ha fet una altra cosa, que és que en moltes escoles,
les escoles que no agafen el brau per les banyes,
per les banyes, s'escolzen en això.
He de dir això. Passar fora de l'aula,
doncs passar fora de l'aula.
Bueno, l'avantatge és que si passa fora de l'aula
i com que és un dispositiu mòbil,
ja pesen els Mossos d'Esquadra,
que encara fan alguna cosa o tenen una mica d'autoritat.
Aquest seria el panorama.
També us he de dir que ara estem parlant de telèfons mòbils,
però imagineu-se el bullying
que pateix una persona en un poble petit.
Imagineu-vos-ho. És el 24 a 7 igual?
És 24 a 7? És tot el dia?
O sigui que el fet que ara ens posem les mans al cap
amb el tema del mòbil, perquè veiem que ja és una prolongació
del patiment que pateix a l'aula,
fora de l'aula,
però és que això passa en tots els pobles petits,
en tot aquell territori que té uns instituts massificats,
perquè els té, i que són set i vuit línies per curs,
i és el que hi ha.
Llavors, en aquests casos, què pots plantejar?
Doncs com no plantegis la prevenció a infantil i primària,
et peten els casos a la cara quan ets secundària.
I això està estudiat.
Si tu fas prevenció de l'assetjament escolar,
prevenció, poses recursos.
No podem tenir aquestes ràtios.
No podem tenir aquestes ràtios,
perquè és impossible atendre els alumnes com s'han d'atendre
i amb les necessitats que necessiten, que manquen,
i això t'ho diuen tots els mestres.
Què podem fer?
No els hi podem demanar més, amb els mestres, tampoc.
El que passa és que s'han de fer les coses amb coherència.
No pot ser que un agressor,
una escola no sàpiga que li envien un agressor.
No pot ser.
És que no pot passar, no pot passar, això.
Si tu fas una denúncia d'inspecció,
al cap de sis mesos s'esborra la denúncia.
Si no hi ha un seguiment, s'esborra la denúncia.
Això vol dir que si un agressor passa a secundària,
si no hi ha un informe que diu que aquest nano
té un problema educacional X,
aquest nano no se'l tractarà de forma X, ni s'anirà de forma X.
Per tant, seguirà fent, amb tota la impunitat del món,
el que va fent en el passat.
El que no pot ser és que després diguem...
És que, a més, els mestres s'han de preocupar
del que passa amb els mòbils.
El que potser ens hauríem de preocupar
és que la persona que té una criatura
és la primera educadora d'aquella criatura.
I això no són les escoles, són els pares.
És que això és fonamental,
i com que la meva mare és mestra, ho he de dir,
a l'escola s'ensenya i a casa s'educen.
No es pot corregir a l'escola el que no ve de base a casa.
Per tant, tot això donar les culpes de tota l'escola i els mestres
em sembla lamentable, perquè l'educació comença a casa,
si a casa ja t'ensenyen coses que no estan bé,
o no es tallen les coses a temps,
és impossible que l'escola es corregeixi.
Per tant, és que és molt senzill. És molt més fàcil del que sembla.
Núria Martínez Ribot, et vull sentir.
Sí, gràcies.
Estic totalment d'acord amb el que deia,
però és que em sembla un tema tan complicat,
estem tots d'acord, tots i totes d'acord,
que es tracta d'un tema d'educació
i no de punitivisme, per dir-ho d'alguna manera.
Però clar, com ve apuntàveu, per una banda,
si a les escoles no hi ha recursos
per poder aplicar bé aquests protocols,
com ho podem fer?
És a dir, un mestre, una mestra,
que a dia d'avui ja no té prou recursos
per gestionar la classe i com tocaria,
si a sobre han d'aplicar aquests protocols de manera adequada
perquè no es produeixi bullying per poder estar pendents,
és impossible. És que és impossible.
Llavors, això demostra que realment
no ens estem prenent el bullying
de la manera com ens l'hauríem d'aprendre
i la seriositat i la gravetat que té.
D'altra banda, comentàveu, no tot pot recaure a les escoles.
Completament d'acord. Però què passa?
Que si uns pares i unes mares no veuen greu
que el seu fill sigui un agressor,
ha d'haver-hi un altre mecanisme que pugui per això.
Perquè si, com bé comentaves abans,
s'avisa a uns pares que el seu fill està fent bullying
i els és igual o no li paren l'atenció que em mereix,
llavors què hem de fer? Deixar-ho a l'aire?
No, ha de ser un pla que agafi tota la comunitat educativa,
tota la comunitat educativa,
i ha de tenir els recursos suficients,
perquè si no, això és impossible.
Crec, d'altra banda, que com que el bullying s'ha produït sempre,
moltes vegades s'ha pres com una espècie de coses que passen.
Doncs mira, tots ens han dit quatre ojos o el que sigui,
i sempre ha passat.
No, el bullying és una cosa molt, molt seriosa,
que, com veiem, acaba amb les vides de les persones,
hi ha persones que se suïciden,
i aquelles que no se suïciden també els marca de per vida,
tenen traumes anys i anys després
i han d'anar al psicòleg durant molts anys.
Això no ens ho podem permetre.
I crec que, segons el que estem veient en aquesta investigació,
crec que cal que assenyalem que és un bullying
que té associada a transfòbia i que té associada a racisme.
Per tant, són molts elements que hem de tenir en compte,
també, que criticaven la pobresa d'aquests bessons.
Sí, sí, s'hi va passejar l'enterrament.
Sí, sí, sí, exactament.
Exactament.
Comentaves la notícia de Maica Navarro, que he llegit aquest matí,
i m'he quedat esparberada, és a dir, la crueltat,
com pot arribar aquí.
I, d'altra banda, també crec que els mitjans
ens ho hem de fer mirar en general,
perquè, com que aquest cas té molts elements que agrada sucar i pa,
doncs déu-n'hi-do el que estem veient,
perquè fins i tot he vist articles
que apuntaven que, com que no parlaven en català,
per això tot venia d'aquí,
i han volgut allà treure sucar i pa amb l'independentisme i tal.
O sigui, ja està bé.
I compta amb la investigació i recursos contra el bullying.
Marc Molins, i de seguida torno a la Meritxell.
Molt ràpid, té des d'una perspectiva molt vivencial.
Aquesta setmana n'he parlat molt, d'aquest tema amb els meus fills,
que tenen 11 i 8 anys,
i és una cosa que parles i comentes
des de la seva incipiència emocionalitat i tal.
El fill d'onze té mòbil?
No, rotundament no.
I, a més, m'he fet el ferm propòsit de retreçar al màxim aquesta...
Te'l demana?
Es comença a insinuar, sí.
Us heu marcat alguna edat amb la teva parella?
En principi, a partir dels 22 o 23 anys,
almenys per part dels pares.
Abans no, que se'l compri.
No, bromes a part, m'agradaria,
jo tinc un propòsit, que són els 16 anys.
Entenc que això és tard, objectivament.
Costarà molt, eh? Costarà, però a fe que faré un esforç.
Si m'ho tornes a preguntar l'any que ve,
espero encara poder contestar que no.
El que comentava Roger, intentava parlar-ne molt.
Mireu què ha passat, intentes, des de la seva emocionalitat,
intentes treballar aquest tema.
I jo, com a pare,
l'únic que era capaç de verbalitzar,
per baixar una mica l'emoció,
l'únic que era capaç de verbalitzar era que...
Jo crec que, com tots, jo tinc molts motius
per tornar enrere i fer bé coses,
tinc molts errors, tinc moltes vergonyes,
tinc moltes històries i moltes circumstàncies
per tornar enrere per anar construint una mica millor.
I els deia, el Ramon i la Irene,
un dels principals motius pels quals jo tornaria enrere,
si em permetessis fer una llista de l'oaldèu,
és precisament aquesta sensació, la vergonya,
que encara ara com a adult em provoca,
la memòria d'haver participat
en algun tipus de dinàmica col·lectiva
que pugui haver fet mal.
Sí, és una cosa que... I els deia, no?
Fills meus, que no us hàgiu de trobar.
Sigueu motors de denúncia,
sigueu motors de solidaritat,
sigueu raó de trobada de gent que us pugui necessitar,
perquè sí, perquè aquest caràcter difús,
que és el gran enemic que té de vegades el bullying,
que és un caràcter difús, un caràcter col·lectiu,
un caràcter més o menys socialitzat, normalitzat,
és difícil arribar a entendre
el potent que pot arribar o l'intens que pot arribar a ser
per qui pateix la situació.
Totalment d'acord, Marc.
Crec que és totalment en la línia amb què comentàvem,
perquè al final tu ets una bona persona, n'estic segura,
i de petit segur que també eres bona persona,
però no acabaves d'entendre la gravetat que era el bullying.
Tu devies prendre com un joc infantil, d'alguna manera.
No és això, i crec que hem d'educar els nostres fills i filles,
en aquest sentit, com deies,
que el bullying no és una cosa de l'escola, que sí,
ja sabem el que passa.
És que estàs desgraciant la vida de persones.
S'ha de conscienciar als nens i nenes que és així,
que no és una cosa que tots hem fet i ja està.
No, estàs desgraciant la vida de les persones.
Un minut per tancar, sisplau, Maritxell.
Jo us diria que el que hem de fer és tolerància zero
a la violència dins de l'aula, de qualsevol tipus.
La violència s'enquista i acaba sent bullying,
però els nostres fills estan tolerant la violència cada dia més.
Això ho diria per una banda.
Per altra banda, diria que...
Per culpa del mòbil? Per culpa del mòbil?
No, no, no, per culpa d'una societat, per culpa de nosaltres mateixos.
Els nens s'admirallen amb nosaltres,
per tant, hem de ser bastant coherents amb el discurs que oferim
i l'exemple que donem, com a pares.
Després, entendre que l'educació comença a casa i acaba a l'escola,
però comença a casa, i que si volem acabar amb això,
hem de posar-hi tots al coll,
i després, que es poden fer coses útils
des de l'administració i que compten amb totes aquelles persones
que, com nosaltres, estem aquí per oferir la nostra expertesa
en qualsevol camp, és a dir, en el camp del bullying,
però des del nostre prisma.
I són moltes les iniciatives que es fan institucionalment.
A vegades, es dona la sensació que fem les coses perquè s'han de fer,
perquè queda bé.
I perquè ara tenim el problema sobre la taula
i en parlarem tres dies seguits i ja està.
I el problema seguirà i seguirà i seguirà,
perquè és el que portem veient des dels últims 10, 15, 20, 30 anys.
Quan fas un taller o quan fas una conferència,
et ve gent de 50 anys
que encara no ha superat el seu propi trastorn de bullying
de quan tenia 14.
Això no pot passar.
Com a societat, això ens fa anar enrere.
L'únic que es demana perquè s'acabi amb això
és adonar-te'n que el del costat està patint.
I això s'aprèn.
I s'aprèn des dels pares.
Els pares ens mirem, els altres que pateixen, els ajudem.
Doncs això és el primer...
La primera passa per rebatre això.
I després, tota la resta.
Es pot fer moltíssimes coses, se'n poden fer moltíssimes.
Però prevenir-les farà que algú no pateixi.
Prevenir-les farà que algú no pateixi. Això és fonamental.
La Maritxell Plan, responsable de comunicació de l'Associació Catalana
per la prevenció de l'assetjament escolar.
No puc sentir-la avui al suplement.
El proper dia t'espero a l'estudi, Maritxell.
D'acord. Només una cosa.
El meu fill ha aconseguit donar-li mòbil als 16 anys
i no ha passat cap trauma.
L'enhorabona. L'enhorabona.
És el gran? És el gran, és el gran.
I els de darrere ara tenen l'exemple que el gran, no?
Sí, sí, tenen l'exemple.
I jo no soc anti-mòbil, els he deixat tenir el mòbil
i crec que també s'ha d'educar en el mòbil.
S'ha d'educar, no s'ha de donar un mòbil.
Maritxell, t'esperem a l'estudi ben aviat. Una abraçada. Gràcies.
Quan vulgueu. Gràcies.
Quanta minuts per arribar a les 10.
Marc Molins, Oriol, Marc, Núria, Martínez, Ribot, moltes gràcies avui.
Moltes gràcies a vosaltres. Igualment.
Petita pausa, setmana tràgica i Òscar García, juny. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un...
Tenta obrir la porta per a l'altre.
Ah!
Terestega!
Terestega!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de sis,
la TDT de l'Almeria a Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tu, que saps la que costa guanyar-se el sou,
mereixes més per la nòmina.
La Cecilia era el teu compte de CaixaBank
i beneficia't d'un televisor RG.
Més informació a caixabank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Fins el 28 de febrer de 2023,
20.000 unitats disponibles per a nòmines d'entre 1.200 i 2.499 euros.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAT, Solideo i CaixaBank.
D'on són, aquestes carxofes?
Són d'aquí. Les cultivem nosaltres.
Als mercats municipals i al comerç de barri
hi trobaràs aliments ecològics i de proximitat.
A través de preguntar,
conscients del que mengem, canviarem el món.
Donem forma al futur.
Els Estats Units és un país de contrastos,
moltes vegades d'extrems. Seguiu-me, que us ho explico.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio
sabrem com són i com sonen
els Estats Units.
Feu follow i acompanyeu-me.
Julio Manrique, Anna Saún, Pau Roca i Katrin Vancouver
protagonitzen cost de vida a la Villarroel.
Quatre vides amb circumstàncies molt diferents intenten sobreviure.
La complexitat de cuidar i deixar-se cuidar. Qui ajuda aquí?
Cost de vida explora l'avism entre l'abundància i la necessitat
i les forces que ens porten a connectar amb els altres
per sobre de qualsevol diferència.
A partir del 24 de febrer a la Villarroel.
Comper les entrades a la Villarroel.cat i promentrada.com.
No tens ganes de cridar perquè passen de tu a casa teva?
Sóc malactor!
Portes dues setmanes sense pagar-me les dues mil penes.
A mi no em paga les setmanades.
I més que s'enfadarà si li dic que t'agraden les curts peluts.
Per què t'ha agradat tant matxacar els altres?
Al món hi ha més gent dolenta que bona.
Vosaltres dos durareu molt.
Quan ens vam saltar les normes perquè poguessis entrar tu,
saps qui es va venir queixar? Indignat.
Hi ha coses que no vols veure, mare, que les tens al davant i no te n'enteres.
Bojos per Molière, a TV3 dilluns a la nit.
El suplement.
L'isabte i el diumenge, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.