Bona nit!
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
L'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar
reclama que el bullying estipifiqui en el Codi Penal com a delicte.
D'aquesta manera creuen que es podrien evitar
que se succeixin casos de suïcidi d'adolescents
que han passat de cellent, recordem que dimarts l'adolescent
es va llançar del balcó amb la seva germana.
El president d'aquesta associació, Joan Martínez,
ho argumenta d'aquesta manera
en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies.
Això s'ha de tipificar com a delicte d'odi,
perquè al final és un agressor que té odi cap a un altre.
Si tu tens una mica d'empatia,
en el moment que tu li dius a una persona x un insult
i veus que plora, tu pares, perquè tens empatia,
i una persona continua ferint-la i cau al terra i li pego,
això és odi.
Llavors s'hauria de tipificar com un delicte d'odi
o un atemptat contra la seguretat,
perquè realment hi ha en perill la salut mental
i la salut física d'aquesta persona.
Un de cada quatre adolescents a Petito pateix bullying.
Fins ara, la unitat de suport a l'alumnat
en situació de violència del Departament d'Educació,
que es va posar en marxa fa gairebé dos anys,
ha recollit 600 casos de bullying.
Més notícies, en Raül Flores.
Les víctimes mortals pels terradrèmols de Turquia i de Síria
ja superen les 50.000.
D'aquestes, 44.000 són a Turquia i gairebé 6.000 a Síria.
És l'últim balanç oficial que les autoritats d'emergències
gairebé 3 setmanes després del cisma han fet avui una xifra
que l'ONU ja havia previst que s'hi podia arribar.
S'han comptat prop de 350.000 habitatges destruïts
i les feines de ressalt cada vegada són més restringides
a dues províncies turques més afectades pels terradrèmols.
El preu de la llum avui és gairebé un 6% més barat que ahir.
Costa 139 euros de mitjan al megavat-hora,
el mercat majorista espanyol.
Per franges horàries, la més barata serà de les 3 a les 4 de la tarda
amb un preu de 15 cèntims al quilovat-hora.
Després s'anirà encarint fins a arribar al màxim del dia,
a les 7 del vespre, quan costarà 21 cèntims.
Esquerra Republicana descarta donant la presidència
del Parlament al PSC com a primera força de la cambra
en cas que Laura Borràs acabi sent inhabilitada
en la causa de la institució de les lletres catalanes.
Els republicans volen mantenir la numerada majoria independentista
del 52%.
Ho diu a l'hemicicle de Catalunya Informació,
el portaveu adjunt d'Esquerra al Parlament, Jordi Urubits.
El nostre interès, lògicament,
és preservar al màxim la unitat de l'independentisme.
En aquest cas, haurem d'obrir un procés de diàleg
i haurem de trobar la fórmula que faci evident
i que permeti que el Parlament de Catalunya sigui el que ha de ser.
Les circumstàncies han canviat
i això no té per què necessàriament comportar una alteració
d'allò que es va convenir el seu dia.
Un de cada quatre habitatges de lloguer
de la demarcació de Barcelona pertany a grans tenidors,
persones o empreses que són propietàries de més de 10 imatges.
La dada la calcula de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.
En el primer estudi específic que fa per analitzar
el parc de lloguer de la demarcació.
Malgrat la xifra de grans propietaris,
la majoria d'habitatges de lloguer, un 55%,
pertanyen a persones que en tenen 1 o 2.
Carmetrilles, la presidenta de l'Observatori.
És un parc, sempre ho diem, molt atomitzat.
Malgrat que hi ha un 25% d'habitatges
que estan en mans de 3.000 propietaris,
que és un percentatge petit de propietaris,
la resta està molt atomitzada.
Aleshores, aquesta seria la principal característica,
tant per entendre-ho com per després a l'hora
de dissenyar polítiques d'habitatge,
doncs saber que has d'interlocutar
amb una gran dispersió de petits propietaris.
L'Espanyol rep el Mallorca a partir de les dues.
Diego Martínez, el tècnic, té les dubtes de José Luz,
César Montescalero i Dani Gómez.
En farem la transmissió dins del Tot Gira de Catalunya Ràdio.
De la jornada d'avui a primera destaca al derbi,
l'Atlètic de Madrid, a partir de dos quarts a set.
A l'Euroliga femenina de Vaterpolo,
Sabadell, Materó i Mediterrani juguen avui l'accés a la final a quatre.
Jueguen els partits de tornada de quarts
al Materó Rep l'Olimpiakós, el vigent campió de l'Euroliga,
a tres quarts d'una amb dos gols de renda de l'anada.
El Mediterrani juga a la pista del Dunaibaro,
zongarès, amb quatre gols de desavantatge de l'anada a la cinc.
I el Sabadell, a la piscina de la Roma a les vuit,
amb cinc gols de renda.
A la Lliga Svaldambol, ara a dos quarts d'una,
a la de futbol sala, indústria Santa Coloma Cartagena a la una,
i a la tarda de dos quarts de cinc,
el Barça juga a la pista del Val de Penyes.
I aquesta tarda, a la Lliga femenina de bàsquet,
hi va etacadir la seu a les sis,
i teniré a fer Barça a les vuit,
a la d'Anbol, Granollers, Màlaga, a dos quarts de cinc.
Fins aquí les notícies.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta Desdèmona.
Una versió d'otelo que, a través del circ,
la música i l'humor, ens explica el clàssic de Shakespeare
des de la mirada femenina de Desdèmona.
Del 22 de febrer al 5 de març al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
L'Olala,
el festival de cinema francòfon de Barcelona,
celebra la seva cinquena edició.
Del 1 al 8 de març,
a l'Institut francès i al cinema Girona,
hi trobareu una selecció de pel·lícules inèdites
amb versió original subtitulada
amb el millor cinema francòfon del moment.
Més informació a olalafinfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Liona.
Estic una mica ratllada perquè s'ha despertat de la migdiada
plorant a saco i suposo que són les dents.
I Cosellers.
És l'escola? El meu fill avui no vindrà perquè està malalt.
I amb qui parlo? Amb el meu pare.
Les aventures de ser un pare al segle XXI.
Txell Bonet.
Pau Guillemet, necessito que vinguis a fer de cangur dels meus fills.
Per molt que tu ja has cuidat molt dels teus,
segur que ho tornes a reviure tot per primer cop.
El programa prepara mares i famílies
per a les 10 anys.
Que és per gent com nosaltres,
perquè estem tot el dia nens amunt, nens avall.
Kids XS, amb Pau Guillemet i Txell Bonet.
Cada dissabte, a la una del migdia, a Catalunya Ràdio.
Teresina, l'altre dia vaig estar tot el dia escoltant la ràdio.
Catalunya Ràdio, que no es va sentir?
No, no.
Allò és un podcast.
El que fem nosaltres és un podcast
i has d'anar per internet a la pàgina web de Catalunya Ràdio.
Exacte, i si no, doncs en el telèfon
i a la publicació de Catalunya Ràdio te la baixes
i també ho pots escoltar allà.
Sí, que és molt fàcil.
I un podcast que es diu Les Teresines Pim-pam-pum.
Som unes teresines i potser tu també.
El podcast de la Cubana, Les Teresines Pim-pam-pum.
Cada dilluns un nou capítol a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Vengo aquí yo.
Vengo aquí yo.
El suplement, noticias, entreteniment i hi-hi-hi.
Ha-ha.
Amb Roger Escapa.
Mitz Guarduna.
Bona nit.
Bona nit.
Com esteu, companys?
Et puc dir una cosa?
Què?
Se m'està fent llarg el mes més curt de l'any.
Per què?
Aquest febrer se m'està fent llarguíssim.
Però a mi el febrer és un mes que m'agrada.
Perquè ja comences...
O sigui, ara, aquests últims dies, no, perquè ha tornat a fer fred,
però comences a virar la primavera.
No comences.
Comptes els dies que queden una mica per la primavera.
No m'agrada, perquè és quan agafes els costipats.
Però és que és un mes que no hi ha festa,
i és que al març tampoc hi ha cap festa entre setmana.
Jo miro els mesos així.
Amb l'Alba, tu què?
Pels ponts.
No, a mi el febrer em sembla bé pel tema carnaval.
Sempre li he tingut com carinyo per això.
Hi ha pobles que aquest cap de setmana encara fan carnaval.
Si no s'acaba mai.
Som tres caps de setmana.
Rio de Janeiro de Catalunya.
Bé, el més de febrer també és més de calçotades.
Així que avui, amb l'Andreu Joanola i l'Alba Riera,
anem a les calçotades.
A veure, sobre les calçotades ja s'ha dit tot, Andreu.
Sí, però jo no he dit res.
O sigui, el que ha passat a l'època de calçotades,
o està a punt de passar a l'època de calçotades,
perquè jo crec que cada vegada comencen més d'hora
i acaben més tard.
D'aquí poc, al final,
tocarà ja amb el principi de la temporada de calçots.
Però la gent de Catalunya s'està preguntant
què deu pensar l'Andreu de les calçotades.
Vull dir, m'han parat pel carrer.
Demanes un cafè tallat?
I què, què, què?
L'Andreu, què dirà la secció de calçotades?
I de calçotades no em parlarà i vaig dir, hòstia, va,
per tant, aquesta gent que ens escolta
i vol saber què opino jo de les calçotades.
Les calçotades m'agraden. Alerta.
És que tenies una pinta de dir,
no m'agraden les calçotades.
Però t'explicaré... Aquella pudor de fum.
Ara parlaré una miqueta...
Les digestions i els peix.
Entrarem una miqueta en profunditat,
i m'agraden fer les coses sempre en profunditat.
I tu ja ho saps, que jo i la profunditat sempre anem de la mà.
Aviam, les calçotades són una gran excusa
per dues coses concretes.
Una, per reunir-te amb gent que estimes.
És molt estrany fer una calçotada,
per exemple, amb gent que acabes de conèixer.
No ha passat mai.
Jo crec que no hi ha ningú que hagi...
Escolta, per conèixer-s'hi i tal, muntem una calçotada.
No. Les calçotades sempre són per fer amb gent pròxima.
Perquè, com ja diré,
es mengen d'una manera que crec que és molt poc educada,
que és humiliant, fins i tot.
El pitet, el pitet.
Has de fer aquestes coses amb gent que estimes,
i, per tant, és una molt bona excusa
per trobar-se gent que és de la teva corda.
I l'altra és per veure el col.
Jo no estic fent aquí tampoc apologia de veure el col,
però crec que les calçotades s'ingereix una gran quantitat del col,
i no passa res perquè, com que fas moltíssim coixí,
perquè ja en parlarem,
que les calçotades crec que la gent se'n va rodolant a casa seva
i el dilluns no es pot aixecar...
Millor un dissabte, les calçotades.
No, avui no, demà.
Però hi ha molta gent que, com tu,
que treballa el dissabte i el diumenge,
però el diumenge hi ha lliures.
A tu t'agraden les calçotades?
No, perquè no m'agraden les calçotades.
És així de simple.
En si les calçotades sí, però les calçotades no m'agraden.
I no m'agrada la salsa romesca.
T'agrada la filosofia poder-se a la calçotada, no?
A tu t'agraden les calçotades?
A mi m'agraden les calçotades, m'agraden la salsa de calçotades.
El calçot és una ceba bastant insípida i perfecte.
Sabeu com va passar a mi, que em vaig ofegar de petita.
I també vam passar amb els calamars a la romana.
Sí, perquè tenen fils, els calamars, eren de poca qualitat.
Tinc una espècie de trauma amb tot això.
Eren congelats aquests que, vull dir...
Potser que me la colessin.
Tots els pares et ficaven...
Quasi em van tan bo, per comprar congelats.
Home, per comprar una miqueta més econòmic.
Les calçotades s'han de fer en flama.
No val fer-les al forn, a un piset de l'Eixample de Barcelona.
Això queda totalment descartat.
Es poden fer al forn, sí,
però també pot fer una galta de porc,
amb trompetes de la mort i fotre-hi queixo.
Però és un delicte.
Ara hi ha establiments d'aquests de...
verds, per dir-ho així.
Establiments verds.
Que tu passes per la nevera i et trobes calçots fets
premsats amb un recipient...
Això hauria d'estar prohibit.
Són mainstream, els calçots verds.
Això hauria d'estar prohibit.
Per tant, hem d'anar a llocs on es pugui fer flama i sigui segur,
i no cremem un bosc,
perquè no anem sobrats de bosc.
Tema foc. Aturem-nos amb el tema fer foc.
Perquè això sí que m'interessa molt.
A cada grup o cada família hi ha una persona
que es pensa que és especialista en fer foc.
Aquesta persona no soc jo.
Jo tampoc. Però no és que sigui especialista en fer foc.
És que és l'únic motivat,
l'únic motivat que vol fer foc.
Els altres li fan creure
que ell és l'especialista per fer foc,
perquè vagi abans,
vagi a buscar les branques,
vagi a buscar tot el que es necessita per fer foc,
perquè li donen una responsabilitat
que normalment aquesta persona costuma ser un home,
pare de família,
que es motiva més fent foc
que anar a buscar els seus fills o filles a l'escola.
En el cas dels teus amics,
el Llanyataires Joel Díaz?
El Llanyataires no, però l'especialista segur.
Perquè el Joel Díaz estem parlant d'una persona
que qualsevol tema que treguis ell és expert.
O sigui, ell ja ho ha fet.
Avui llança un avís que paga tots aquests homes,
perquè no sé si se n'ha adonat,
però les històries d'Instagram surten molt,
perquè tothom fa la típica història des de darrere,
veient com fan el foc
i el que vindria és la raja del cul.
Abans de fer-ho, es posin una mica els calçotets,
perquè m'he menjat una de...
Perdó, no està quedant molt bé això.
T'has menjat una de cul, eh?
Però la idea és que he vist masses culs aquest febrer i aquest gener.
I normalment la persona que fa foc
no té un cul allò que diguis.
No, normalment no.
No t'he esculpit amb marbre.
Endavant els prejudicis.
El fum.
Parlem del fum, perquè crec que ja l'has tocat abans.
El fum és l'element que més molesta
i el que més molesta és el dia de la calçotada
i durant els següents deu dies.
O sigui, durant deu dies,
tu pots dutxar-te tres vegades al dia,
pots tirar-te aigua oxigenada,
pots anar a un rentat de cotxes i passar tu sense el cotxe,
que aquella pudor a fum tu no te la treus,
encara que la roba te'n compris una de nova,
és que és fàstigós.
Però és el preu a pagar per una calçotada.
Jo crec que és un preu barato.
És econòmic.
No passa res per fer...
Sempre hi ha el típic que diu...
El típic que és el que es menja tot el fum,
que diu... El fum va als guapos.
Ah, sí? No la sabia aquesta.
Normalment és el més lleig del grup.
Jo tampoc la sabia aquesta.
Ja m'ha pres una cosa, Andreu.
Una, digo.
I espera't, eh, les que porto.
Bestimenta de la calçotada.
És molt important.
A menjar calçots no s'hi va fer-se el guapo o la guapa.
A mi em sap molt de greu.
És dels únics llocs on accepto que la gent
no s'hagi mirat al mirall abans de sortir de casa.
I desuadora d'aquestes de propaganda
o d'alguna cursa popular del teu poble.
Jo diria l'estètica de Manel del primer disc.
Sí?
Podria ser.
Una mica aquella estètica.
Perquè roba vella.
I camisa de quadres, no?
La camisa de quadres és el problema que té.
La camisa de quadres.
Igual que la desuadora xupa molt de fum.
És que jo crec que l'hauries de llençar.
Jo crec que hi ha aquí un índice de mercat
que s'han de fer desuadores de dos euros
només per calçotades.
I llavors ja recita-la.
Vosaltres també vau sortir a la discoteca,
a l'època que encara es podia fumar a la discoteca.
Però avui en dia encara surts de festa
i tornes, sigui com sigui, amb olor a fum i a tabac.
Si és veritat que aquí voldria dir una cosa
a favor de que es torni a fumar a les discoteques,
jo no soc fumador.
Però prefereixo l'olor tabac que l'olor suat.
Creus que matava una olor?
Com que soc fumadora,
com estic neutralitzada amb això.
Ara se sent pudor suat a les discoteques.
Jo preferia que em fumessin a dos mil·límetres del nas.
T'ho prometo.
Tu no has notat la pudor suat per fer la gent?
Per mi sempre la notaves.
Jo miro malament a la gent que fa pudor suat.
Perquè tu pots suar.
Però ara mateix, a l'any 2023,
existeixen uns productes pel qual no has de fer pudor.
Hòstia, com vas a una discoteca a fer pudor?
Bueno, és que estic molt enfadat.
Estava amb les calçotades.
T'has desviat, Andreu.
Perdona, sempre em passa el mateix.
La persona que va a les vestimentes de les calçotades,
aquella persona que es presenta amb camisa o jersei de cashmere...
Fora. No, directament fora.
No se li dona ni una segona oportunitat.
No, ja em trec a la camisa. No, fora.
On te venies, tu? Què era això?
Procedim a menjar els calçots.
A mi això sí que és una cosa molt personal,
això dels menjar els calçots.
A mi m'agrada menjar els calçots dret.
No sé tu com t'agrada. Dret, dret.
De fet, has de posar una taula sense cadires.
I al segon plat, si hi ha una carn, una història, ja...
Hi ha una carn.
Un altre motiu pel que no m'agrada menjar calçots.
Però perquè estem visualitzant una calçotada a l'aire lliure.
No puc suportar menjar de peu i beure de peu.
Aquesta cosa que fan molt a Madrid, a Catalunya, per sort,
no tant del País Basc, de beure, etcètera,
qualsevol cosa que passi en un bar de peu,
en una bota, no puc suportar gens.
Mira, et diré una cosa, una petita intimitat de casa meva.
D'acord.
I a Catalunya també m'agraden les intimitats.
Jo esmorzo a casa dret.
Sempre esmorzo dret.
Jo també, fins que tenia el crio. Però què us passa?
Als dies de programa esmorzo dret.
Però per una qüestió de... perquè aneu ràpid...
Sí, de ràpid, de rapidesa.
És una costum en el teu cas.
Sí, miro el mòbil, dret, no ho sé,
perquè si me sento crec que hi puc estar 3 hores.
I ja està, va, que estem menjant calçots, no ens oblidem.
Evidentment, sense guants.
I han dit que a les calçotades hi va com si anessis a la guerra.
Segurament és una expressió mal feta, avui,
a l'any de l'any d'Ucraïna, però...
Un any i un dia, però sí.
Llavors, els guants no s'han de portar.
Els guants no s'han de portar per fer una calçotada.
Guants de benzinera.
No, no, no, no.
Sí, que lligua de benzinera de plàstic.
Sí, que no fa res, que lligua.
Llavors, a tu t'han de quedar les ungles tan negres
que a la següent setmana encara les tens negres.
No passa res, no passa res.
Potser és mecànic o que has fet una calçotada.
Llavors...
Sempre hi ha el típic que diu...
Jo me'n puc menjar 50 de calçots.
Sí, sí que hi ha el típic.
I el veus i en porta 15 i no pot més.
I tu dius, doncs ara et menjaràs les paraules i els calçots
i et fotràs 50 calçots perquè té en contacte.
Una cosa que es fa normalment uns dies abans
és diuen, quants en menjareu?
I al grup hi ha un que diu 50.
Dius, no has de demostrar res.
Això també passa amb els canelons de Nadal a la meva família.
Normalment és el que fa el foc.
O sigui, el que fa el foc és la persona que diu 50 calçots.
La salsa.
La salsa.
Jo diria, i aquí sí que, si m'equivoco més igual,
jo crec que la salsa de calçots no és el mateix que la salsa romesco.
Clar, és la gran cosa.
Perquè jo he estat indagant una miqueta
i he vist que la salsa calçot porta nyeores i el romesco no.
Ve a ser la gran diferència.
Aquesta és la diferència.
Prou-les.
Jo sempre he provat que crec la salsa calçot.
No és el mateix.
No és el mateix.
Seguim, eh? Seguim.
Tinc tantes coses...
Però li estàs robant tots els minuts a l'Alba.
Ella normalment me'l roba a mi, no passa res.
Després dels calçots, normalment es fa carn.
I s'obre sempre el 80% de la carn.
Perquè el que calcula la carn no ha calculat
que abans un altre ha calculat calçots.
Llavors, queda moltíssima carn.
Moltíssima carn.
Per tant, o mengeu menys calçots o compreu menys carn.
Quina mena de carn? O sigui, una mica de botifarra.
Botifarra, xurrasco. Aquesta és la part que m'agrada.
Una miqueta de xurrasco.
Has d'aprofitar la salsa de calçot, també.
Has d'assocar ben bé per persona una bagueta,
una bagueta sencera per persona, a la salsa calçot, també.
El més important és la salsa calçotada, eh?
Restaurants de parlar menjar calçots, en contra.
No estic ficant-me...
No estic ficant-me la gent de restauració, en contra,
perquè la meitat del meu sou de cada mes
me'l gasto en restaurants.
Demà en tinc un a un restaurant.
Doncs no és el mateix.
Malament perquè és diumenge i malament perquè és restaurant.
I ha segut. Sí, ha segut.
Ja ha segut, ja ha segut.
Vale, competició, això que has comentat,
de la persona aquesta que es menja més calçots.
Avalls. Què passa? Per què?
Quan tu vas a la teva personalitat i tu t'entrenes tot un any
en ser el campió del món menjant més calçots...
La gent necessita il·lusió.
Quan ho treus tu, això?
Per exemple, tu coneixes una persona,
com introdueixes que tu ets el campió mundial de menjar calçots?
És estrany. No, perquè ve de tradició...
Per què no ho fem amb altres coses?
Per què no ho fem amb la biografia d'Instagram guanyador de calçots?
Segur, segur.
Jo proposo fer-ho amb gamba de Palamós.
Jo proposo fer-ho amb gamba de Palamós.
Amb quantes gambes de Palamós et pots fotre?
És clar, sí que és més estil, Joanola, eh, la gamba de Palamós.
Havia pensat també amb coca de parafita, tu.
Quantes coques de parafita et pots fotre en una horeta?
El calçot és desagraït.
A més, se'ls mengen sense salsa perquè no en va fi.
Tu imagina't, tu imagina't, perquè...
Sí, la digestió. No, conviure amb aquesta persona.
La digestió dels calçots.
Conviure amb el campió del món de calçots les setmanes guany.
Jo penso que ha de ser de les pitjors tortures
que hi pot haver si és que aquesta persona ja viu sola.
Som a Catalunya Ràdio.
Això és l'hora de llevar-se amb l'Alba Riera i l'Andreu Joanola.
Qui no té els problemes de menjar calçots
ni necessita cap títol de valls són els Nepo Babies.
Un concepte que avui l'Alba Riera ens porta per il·luminar-nos.
Sí, per il·luminar-nos.
Això és molt nou, aquest concepte? No tant.
Nosaltres som molt vells.
Jo crec que nosaltres som molt vells. No sé què és.
O sigui, concepte Nepo Babies.
És una paraula aparentment molt llaminera.
Sona bé, Nepo Babies, com mona,
que hauria de venir com descarregada de prejudicis,
però a l'hora de veritat és una mica un carmel enverinat,
perquè en realitat aquí estem parlant de meritocràcia
i d'igualtat d'oportunitats.
Això significaria fills del nepotisme,
nepo de nepotisme o amiguisme,
i baby de fill o nadó.
La traducció al català seria nepo-nadó,
que és mona, nepo-nadó, la paraula.
Sí, però com nepo-baby pot ser nom de discoteca,
nepo-nadó pot ser més roba de nen.
Roba de nen.
Com pre-natal.
Bé, són els fills de tota la vida.
O dit d'una altra manera, una classe social en si mateixa,
que es mou per la vida a través d'altres intangibles,
com el cognom, l'agenda de contactes del pare,
el reconeixement o el capital social i cultural.
I aquests últims mesos se n'ha parlat molt,
tot i que han existit sempre.
Recapitulem una mica amb tots vosaltres
per què se n'ha parlat tant aquests últims mesos.
Tot això ha sigut per la Lily Rose Deeb,
que és la filla del Johnny Deeb i de la Vanessa Paradise.
En un reportatge d'Ele el novembre va fer unes declaracions
molt polèmiques on ella venia a dir
que en cap cas se li havia planat el camí
i que no s'hagués de fer ni l'èxit que té dins la indústria.
Anem a pensar que és una nena que en 16 anys
va protagonitzar una campanya de model xanel.
I em diràs tu qui ho pot fer això sense cap mena d'amiguisme.
Bé, això va encendre les xarxes
i també la gent de la seva pròpia professió.
Per exemple, la Victoria Seret és una model coneguda allà,
que és allà perquè jo aquí no sabia molt bé qui era,
però que ella va respondre i va dir,
mira, noia, ja m'hauria agradat a mi
que tu aguantessis els cinc primers anys de carrera
que he aguantat jo.
És veritat que tu també pots haver sentit coses que jo he sentit,
com el rebuig, exet en algunes campanyes,
però almenys pots anar a plorar al sofà
de la menció de Malibu del teu pare.
Amb això queda bastant clar
de què va tot aquest tema dels Nepo Babies.
Tot això es va acabar de culminar
amb un article de la revista Vulture,
a veure si ho he dit bé,
on penjaven una portada amb totes les cares dels Nepo Babies,
que això sí que semblava una mica una caçaria de brusses,
amb les fotos,
on en sortien Lily Rose, Depp, Dakota Johnson, Miley Cyrus
i un llargíssim etcètera.
Si només et quedaves amb això, que al final és l'impacte,
hi havia una part pejorativa i una mica negativa.
Però la veritat és que s'ha d'entendre el debat des d'un altre lloc,
que és una mica el que parlarem avui aquí amb vosaltres.
De moment, què en penseu d'això?
Que tenen més facilitat per arribar a on volen arribar
és un discotible.
Que tenen més facilitat, jo dic facilitat.
És un tema que abans d'entrar a l'estudi ho comparava amb l'Alba.
És com el bàsquet.
Si tu al bàsquet ja madeixes 2.10,
tens més facilitat que no vas si madeixes 1.75.
O inclús si et dius Gasol i tens un germà gran que es diu Gasol.
Per exemple.
Que és el doble exemple aquest, perquè és alt i a sobre...
I a més té cognom.
Però el que passa és que després el talent s'imposa, en aquest cas.
Perquè és un jugador d'elit.
D'altres aspectes que hi ha en jufisme,
doncs aquí no hi ha ni talent ni història.
Hi ha molta gent segurament que per talent
hauria de passar per davant d'aquest Nepo Baby.
I la primera oportunitat la té aquest Nepo Baby
abans de gent que s'ho està currant molt.
Precisament aquest debat va aixecar moltes sensibilitats.
És això, Alba, si us plau aguantes.
Aquest debat va aixecar moltes sensibilitats,
perquè moltes celebritats assenyalades
es van sentir ofeses.
Lògic, també.
Perquè moltes d'elles se sentien que es qüestionava el seu talent.
La seva autodefensa era una mica que tenen accés a la indústria
de forma més fàcil, però que després han de mantenir-se
en un debat de classe.
Per tant, una lluita de classe dins del sector artístic i cultural,
on també hi ha classes.
Per exemple, de Guardian publica un article
on diu que existeix últimament
una norma de clivi de la classe treballadora a les arts.
Per tant, molt dir que gran part del sector del món de les arts
prové de les famílies més adinerades.
Clar, al final estem parlant d'un sector
en què és molt difícil accedir-ho,
accedir-hi sobretot a dedicar-s'hi i mantenir-se allà.
Vull dir que al final viure del món de l'art
és, com us ho diria,
és una aposta, és una inversió.
I quina mena d'art, no?
Perquè hi ha arts més abstractes que d'altres.
Clar, i has de tenir uns pares
que puguin mantenir-te mentre tu estudies art
i també en molts estadis d'inestabilitat.
Llavors, simplement el que qüestiona
el cas dels Nippo Babies
és que el context és afavoridor al final.
Vull dir-te que tu pots plantejar-te
fer art, fer cultura, ser actriu, ser actor,
i no sentir que t'estàs llançant a l'abisme,
que tens unes xarxes i un munt de plans bès
o altres oportunitats, no?
Ara, abans d'això
i tornant a la parauleta,
com que aquesta paraula es va fer viral,
ja sabem que quan les coses es fan virals
van aparar mans de molta gent
i el concepte es va diluir una mica
o es va perturbar o va sortir a debat
perquè hi ha gent que considera
que un Nippo Baby, atenció,
és el fill de la persona...
És a dir, un Nippo Baby és...
Torno a començar.
Un Nippo Baby és fill d'una persona famosa
si ell també és famós
perquè és el mateix gremi.
Actor, actor, actriu, actriu, músic, músic.
Però hi havia qui deia
que no és tan sols això,
sinó qualsevol fill d'una persona rellevant.
En realitat, jo crec que s'ha de saber
diferència entre un Nippo Baby de veritat,
de pura raça, per si dir-ho,
i una persona que ha nascut en un context idoni i adequat,
però també té talent
i també ha suat per arribar on està.
Llavors, aquí, el que s'ha generat
és una espècie de tipus de Nippo Babies.
Això és una aportació que hem fet nosaltres.
El Felip V és el número 1.
I el Pujol, ojo.
També parlant de Catalunya.
El Felip V em sembla Pujol. M'agradaria molt.
Bé, el cas, perquè entenguem una mica,
hi ha els Nippo Babies d'alta intensitat.
Direm noms?
Alguns, sí, que són pares famosos,
amb fills famosos o actesitosos, el que us deien,
i que es dediquen al mateix gremi.
Un exemple seria la Mary Cyrus,
que els seus pares canten de contri,
o els Iglesias, claríssimament.
Els autèntics inútils.
Ara em diràs que el fill no té talent musical.
Jo he ballat més el fill que el pare.
Jo, eh? Me sap greu, eh?
Però jo he ballat més el fill que el pare.
Hi ha gustos per tot.
D'altra banda, tenim els Nippo Babies de mitjana
o baixa intensitat.
Aquest grup són els que es beneficien
d'un context afavoridor.
I que tenen certes connexions familiars
que els porten capital cultural i social.
Però sembla difícil pensar
que els seus pares han aixecat un telèfon
i han trucat algú, sinó simplement s'han envoltat
a una de certs circuits culturals, intelectuals, etcètera,
que han permès que es puguin plantejar ser artistes
o que això és un context afavoridor.
Exemples és quan les relacions són més indirectes.
Per exemple, l'Helena Dunham,
els seus pares eren artistes,
o el Timo Tetxalamet era nebot d'un director
i net d'un guionista.
Però queda la cosa més diluïda.
Un exemple tenim la Maria Scarmiento,
la de cantant, que és filla d'un dels compositors
de la Puerta de Alcalá.
Clar, correlació.
És anar a buscar molt, però serien a coetça onze poevis.
Hi ha qui opina que també ho són
i que també hi ha un privilegi allà.
Al final són gent com cascudeja amb certs circuits culturals,
literaris, cinematogràfics, etcètera.
I per acabar, hi ha una última categoria
que és indiscutible, que són simplement fills de rics.
Gent que no ha de ni desenvolupar una professió,
sinó que són fills de rics.
Un exemple és la Paris Hilton o la Tamara Falcó,
de qui hem parlat aquí moltíssimes vegades.
Bé, en aquest cas seria pitjor,
perquè almenys els Nepo Baby
sí que tenen com aquesta fiscalització social i tal i qual,
però és que aquests ni s'han de preocupar
de tot això. De fet, els pitjors Nepo Babies
jo crec que són els que no saps qui són
de los rics que són.
Vull dir, aquests no te n'enteraràs mai, no?
I que segurament els seus pares tampoc n'haurien hagut de fer cap esforç
perquè també han heredat o també són anònims
en la riquesa, no?
Que és el millor.
Exacte, per això es deia que els Nepo Babies,
diguem-ne, els altres pringen més,
perquè al final estan exposats i tothom en parla, no?
Anem a parlar d'anapotisme a Catalunya,
perquè ha sigut un tema que ha aixecat
una mica les crostes.
A veure, el cas és que tots els països
han fet els seus mapes, val?
L'altre dia, de fet, a Ràdio Primera Sauna
vam parlar i vam intentar dibuixar un epomapa
català intentant precisament això,
que no semblés una caçaria de bruixes,
perquè no és una cosa que la gent s'hagi d'aprendre
a lo personal, cosa que entenc,
però el debat va molt més enllà,
voldria dir, és acceptar i ser conscient
dels nostres privilegis i, a més, com a Nepo Babies,
tu també pots fer alguna cosa al respecte,
pots fer simplement més activisme,
o no llançar discursos tòxics, tipus
els pots, avui no és que estiguin en deu tenir molt menys,
però hi ha maneres d'anar en elegància.
Llavors, el cas és que
aquí Catalunya ha costat una mica.
Per què? Perquè és per un costat
païs petit, païs diminut,
tothom es coneix,
llavors és com que per poc és el sistema que tenim,
la gent ni es creu que forma, perdona,
és el sistema, això, per començar, i d'altra banda,
se sent hemofèsia atacada molt fàcilment.
I d'altra banda, també perquè, òbviament,
no és el mateix ser Nepo Baby a Hollywood que a Catalunya.
Vull dir-te, que a Catalunya pot ser Nepo Baby
a Hollywood, és que estrella tant amb illa unes a casa,
o està al VIP del Cruïlla.
Vull dir-te, o moltes vegades els famosos
han dedicat-se a tres coses, ser jurat d'eufòria,
sortir-lo com si fos ahir i el petit prince.
Puc dir que no és el mateix i no es pot comparar.
Però,
és que el sistema funciona com funciona.
Tenim el país que tenim i les emissàries que tenim.
Tenim noms, tenim noms.
Fa molta estona que ens està prometent...
És que en noms, va, noms, Alba, va.
És que voleu el morbo només?
El Riera.
A veure, jo...
Jo seria de la mitja baixa intensitat.
Una mica, una mica.
S'ha d'acceptar.
D'altra banda hi ha la Greta Fernández i l'Eduard Fernández,
que serien els casos més clàssics.
Això és directe.
Estaria la Pat Gial amb l'Eduard Farello.
Perdó, perdó, aquí la filla ha superat el pare,
se l'ha menjat...
Això és el que hauria d'haver dit.
M'agrada molt això que diguis jo a Roser.
Home, qui jubilarà aquí és la filla del pare.
De fet, jo no crec que l'Eduard Farello aixequis cap telèfon,
perquè és polèmica, etcètera.
Potser aixecava telèfons perquè diguessin que no.
I ara és molt millor ser Badrial que ser Farello, no?
D'altra banda també hi ha la família Clotet.
Home, home!
Però aquí hi ha gent que ho discuteix, també,
perquè el pare és metge, però el pare és metge.
Simplement és una persona influent.
Però ell se'n dedica... Ja ho sé, ja ho sé.
Jo us estic plantejant casos que, pel que sigui,
hi ha gent que opina que sí i gent que opina que no.
Després també hi ha els Arquilloe,
que la seva filla la podem veure al teatre.
En Arquilloe?
I també el teatre no t'assegura.
Ja sabem que és una il·lustra prou precària, vull dir.
Home!
Després hi ha els germans Medaula,
que un és artista, l'altre és actor...
Serien una mica com aquests noms que, en retall,
són públics i que busques a Instagram i surten,
i que no han de ser...
O sigui, no s'han de criminalitzar, simplement.
És que també tenim un star system
i funciona igual que la resta, no sé per què hem de voler ser diferents.
Aquí també hi havia el Cruyff.
Ah, clar!
És que jo de futbol...
I el Jordi.
I en Goy, que és molt més gros, el que va passar amb en Goy,
que era una persona que va haver de canviar d'esport.
Se'n va a les que es rupi, potser.
El futbol americà amb els dragons era el gendre aquest.
De Cruyff.
Clar, això és increïble.
Vull adelantar-me que hi haurà futurs Nepo Babies,
com el teu fill.
Sí, per la teva feina, tinta.
No, perquè...
Per part de mare, sí.
Clar, per part de mare.
Depèn de què vulgui dedicar-se.
Això també és veritat.
Fem una petita pausa fins a l'hora de llevar-se de seguida.
Ja?
Sí, perquè tinc publicitat i tinc el Pep Noguer.
Atenció avui.
Mira, amb el tema calçots.
Vaganisme.
No penso fer cap comentari.
Exacte. Tu, Alba?
Jo tot bé, però no m'interessa el tema.
M'agradaria ser-ho en un futur.
Està creixent.
Bons restaurants, també.
Fa uns dies ens vas portar cartxofes,
i ara et trobis amb una crisi buscant...
Tu ho has parlat de calçots.
Fem una pausa i de seguida el Pep Noguer al suplement.
Fins ara.
Ho tenim tot per a aquesta renovació.
Amb molta inspiració.
Gran canvi per a dos.
Bauhaus.
Tot el que imagines per a la reforma del teu bany i cuina.
Si ho busques, ho tenim.
Escolta, has tastat la Meritxet?
Eh, no.
Doncs ho hauries de fer, perquè té un sabor de beure per creure-ho.
Vols dir que és molt bona?
No només això, també s'ha de tastar.
Això què vol dir?
Que estàs a una Meritxet.
De descobrir el que és un gran sabor.
Vaja, que la tasti, no?
Ja tardes.
Meritxet.
Un sabor bestial.
TTA.
Tècniques en transmissions automàtiques.
És ara K-box.
Passió pels canvis.
Ja som a Granollers, a les millors instal·lacions de Catalunya.
Reparació i manteniment de caixes de canvi.
Professionalitat, servei, qualitat i garantia de reparació.
Més informació a K-box.es.
Aquest 2023, a TV3 i TV3 a la carta,
les sèries en català que estaves esperant.
Som-hi.
Prepara't per l'estrena de grans produccions pròpies.
Estem a punt d'aixecar Catalunya.
Espera, és real.
I una selecció de sèries internacionals d'èxit.
El rei és malament.
El rei és malament.
El rei és malament.
El rei és malament.
El rei és malament.
El rei és mort.
I què passarà ara?
Un 2023 de sèries en català.
A TV3 i TV3 a la carta.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.
Casa teva.
Som a la reformania de bricó de por
i hem portat un pack de fitre ceràmica més fort
per només 279 euros.
I si vols més avantatges exclusius,
festa del nostre club, bricó de por.
Tenim històries apassionants.
Optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
A la mira de Barcelona.
Tenim relats innovadors.
Benvinguts al llindar. Feminins.
En el que viatgem... Actuals.
Com el color lila.
Ja m'he entès. El programa LGTBIQ.
I és de Catalunya.
Nàudio.
I també en tenim de verds.
X97.
De proximitat.
Comarcal 9400.
De vida fora de la ciutat.
De prestigi.
Hotel Palestina.
De vanguarda.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio.
Som podcast.
Les dones i els dies.
Amb Montse Virgili.
Les treballadores sexuals volen que es reconegui la seva feina,
mentre d'altres sectors creuen que s'hauria d'abolir la prostitució
i la comparen amb l'esclavatge.
Les prostitutes són al carrer
i amb normalitat la societat accepta que es pagui per sexe.
Què fem aquest dissabte a les dones i els dies?
Com es posiciona el feminisme sobre la prostitució?
Les dones i els dies.
Amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
50 metres to our fucking 7 o'clock.
50 metres.
Per anar per una història jo no mato, però per anar per una història jo moro.
Vaig alçar la càmera per fer la foto i el Tomas i em va tirar la càmera
i em va dir que no tornaré a fer mai més això que acabes de fer.
Estaríem fent un documental ple de mentides.
I llavors, per què l'estàvem fent, no?
I anar a una guerra és una merda,
perquè una guerra és un lloc molt fosc, molt, molt fosc.
Hotel Palestina, el podcast de Catalunya Ràdio
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relat.
Hotel Palestina, en podcast, a l'apiweb de Catalunya Ràdio,
amb Marc Comes i David Fonseca.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana, amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig d'una del migdia.
L'Arc de Noguer.
Per a l'Ajuntament de Catalunya Ràdio,
per a l'Ajuntament de Catalunya Ràdio,
per a l'Ajuntament de Catalunya Ràdio,
per a l'Ajuntament de Catalunya Ràdio,
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal, com anem? Molt bé, això, tu, com ho portes?
Bé, bé, bé.
Ha arribat el fred aquí dalt, ja, o no?
Sí, mira, avui està, saps allò que fa...
una mica així, que no hi ha res de sol?
Però això va molt bé, perquè quan veus aquest temps,
te'n vas a buscar llenya, la fots aquí al foc a terra,
i ja t'escalfes. És ràpid, això.
Doncs prepara't, perquè fa una estona
en Enric Agut ens explicava que aquestes properes hores
els termòmetres cap avall, cap avall, eh?
Hauria de nevar demà a la tarda aquí a casa, tu.
Fa uns dies ens va sorprendre, perquè de fet es va fer viral,
a través de la xarxa,
la indignació d'una mare vegana
que no volia disfressar la seva filla de pescadora a l'escola.
La clase de Nàvia, con 8 años,
han decidido que van a ir en los carnavales
disfrazadas de pescadores, ahí, de pescadores.
Le he dicho a la tutora que, evidentemente,
Nàvia no va a ir de pescadora,
porque atenta contra sus principios morales y éticos.
Bueno, pues que no, que es que tiene que ir
y tenemos un problema si no va,
porque, claro, que todas tenemos principios morales y éticos,
pero que hay una normativa en la clase.
Así que ahora me toca pelearlo, escalarlo al equipo directivo...
Bé, aquestes són les declaracions d'aquesta mare indignada
que van causar, si més no, sensació, en qualsevol cas.
És una excusa més per parlar de veganisme,
perquè el veganisme va més enllà de menjar sense carn,
en essència es basa en els rebuts
de qualsevol ingredient d'origen animal,
especialment en l'alimentació.
Hi ha moltes preocupacions i sensibilitats diverses,
com ara l'ètica animalista,
que rebutja qualsevol ús i abús dels animals,
no és l'única raó,
però sembla que podria ser una de les que té més pes.
Per tot plegat, demà estarem enganxats a TV3,
en aquest cas,
amb un reportatge fantàstic
que preparen els companys del 30 Minuts.
Te n'acolloles, bon dia i bona hora.
Bon dia. Cada vegada més vegans.
Demà el 30 Minuts. Demà, demà.
Estàs nerviosa o no? Estàs una mica nerviosa o no?
Sí.
Cada vegada més vegans,
sabem més o menys quin percentatge de catalans tenim?
Tenim xifres.
Les oficials que fem servir són les del PANEL,
del Ministeri d'Agricultura,
perquè xifres en corren moltes,
però les que ens semblaven més creïbles
són les del Ministeri d'Agricultura del 2021,
perquè quan vam fer aquest programa
encara no hi havia les del 2022,
i vegans,
a l'estat espanyol,
són 0,3%.
Molt poc, no? Fa la sensació?
O cada vegada més?
És que ja ho voreu,
ja ho voreu si veieu el reportatge,
però sembla que el que creix més
és la gent que flexibilitza
la seva alimentació,
si és que parlem només de tema alimentació,
que són els flexitarians.
I també els vegetarians,
que tenen la màniga una mica més oberta
i que a vegades es permeten,
o bé són estrictes,
però no tan radicals
com ens explicaran que són els vegans
o com explicarem que són els vegans,
i els vegetarians,
la franja de vegetarians
sí que és una mica que va creixent,
i la dels flexitarians,
que disminueixen el seu consum
de productes animals,
però que en consumeixen, per tant, són omnívors,
aquesta és la franja que creix més.
Fem una definició molt senzilla
per principiants entre vegetarià
i vegà.
Vegetarià, si és vegetarià estricta,
és una persona que no consumeix
res alimentàriament,
estem parlant d'alimentació ara
en aquest moment, eh?
Que no consumeix res d'animals,
ni llet ni ous,
però que no és tan radical
amb la seva ètica animalista com és el vegà.
Però d'altra banda,
podria haver-hi, hi ha una franja
que són els obo-lactio-vegetarians,
que prenen ous
i que prenen llet,
o els obo-vegetarians,
o els lactio-vegetarians.
És un gerescentíssim, eh?
I, bueno, per la cara que em fas
i els comentaris que feia ma a la publicitat,
feinada, no?
És apassionant. I no ens ho hem acabat, eh?
Ja ho aviso.
Segurament tema també en polèmica, no?
Home, home...
Mira a la xarxa si és que corren...
Bueno, ganivets per totes bandes,
no, no, no, respecte.
En aquest reportatge que veurem demà a TV3
també hi participa l'Anna García,
llesco fundadora i vicepresidenta de l'Associació Vegana
i ens acompanya en aquest albenvinguda.
Hola, bon dia. Tu per què ets vegana?
Jo per ètica animal.
Quants anys fa que...? Vuit.
Vuit anys. Vuit anys.
Vas començar de cop o...?
Jo vaig veure un documental que es diu Earthlings,
que va sortir el 2005,
i jo vaig veure aquest documental
i vaig dir, ostres, no puc participar
en tot aquest mal tracte
que viuen els animals dins de les granges.
I aquesta és la decisió principal.
Després, quan tu comences a estudiar,
a documentar-te una mica més,
a investigar tot el que hi ha al darrere,
llavors sí que hi ha una part de medi ambient,
de sostenibilitat, que també és molt important,
però jo sobretot, per ètica,
no vull participar en aquest mal tracte.
Ni tan sols, per exemple, menjant un ou d'una gallina?
No, tampoc.
Per què? O sigui, per què vegana i no vegetariana?
No ho estic qüestionant, eh?
Estic intentant entendre el per què.
És que al final,
hem de posar de coneixement.
Té més valor una gallina que una vaca
o un porc? No.
Per mi, són tots animals iguals.
Ni faré mal a una gallina, ni a una vaca,
ni a qualsevol animal.
Ni una vella. Ni una vella, tampoc.
Perquè sí que els vegetarians consumeixen làctics,
mel, etcètera. Jo no.
No vull participar. Tampoc mel, eh?
Tampoc mel, no.
Per exemple, de seguida el Noguer,
i la Tana, evidentment, micròfon obert,
però explica'm una dieta bàsica diària de tu.
Per exemple, esmorzar.
Esmorzar, doncs...
Hi ha moltes històries, eh?
Però jo, per exemple, m'encanta l'advocat,
i menjo una torrada amb advocat, amb semilles i oli.
Un altre dia amb humus,
per exemple, una torrada de humus,
o un iogurt amb fruit secs, per exemple.
Hi ha moltes varietats, eh?
No només ho mengem en si.
El iogurt? El iogurt sí.
Iogurt vegetal, eh? Sempre vegetal.
Jo dic iogurt, dic carn, dic formatge...
O formatge també serà vegetal. Sempre vegetal.
Jo no consumeixo res animal.
Cap, no.
Dinar. Dinar, doncs...
Pots fer una...
Com es diu?
Una crema de carvassa,
una amanida...
Pots...
Un humus amb... Com es diu?
Amb cuscús, per exemple.
És que hi ha més formes de...
Avui què soparàs? Doncs no ho sé.
El que em prepari el meu marit,
però segurament serà un cuscús o alguna coseta.
Nugué, realment,
és una qüestió que està molt a debat,
que guanya deites, teniu constància,
abans li preguntava a la Tana aquestes dades,
teniu constància que la cosa estigui creixent molt,
o rebeu més consultes? Sí.
De fet, jo crec que els vegans
estan pujant un percentatge,
respecte al 2019 ha pujat un 3%,
com deia la Tana.
Per tant, sí que és veritat que hi ha més flexitarians,
però cada vegada està creixent més, el percentatge.
Clar, amb la carn, amb el peix, amb els ous,
amb els làctics, ho veiem molt clar.
En el cas de les abelles, com ho justifiques,
per exemple, tu no menja mel,
perquè hi ha una explotació de l'abella.
Clar, perquè hi ha una explotació d'abella,
l'abella fa la mel per elles, no per nosaltres.
És el mateix com els ous de les gallines,
que per mi és el mateix maltracte.
Jo no diferencio una cosa de l'altra.
Nugué, et vull sentir.
Fantàstic, gràcies.
Vagi per endavant, que no us veig,
perquè jo estic aquí dalt de casa i d'això, però clar.
A veure, jo respecto molt cadascú
que foti amb la seva alimentació el que vulgui.
El que passa que quan parleu, per exemple,
de maltracte animal,
jo penso que tu has dit que una cosa que menges sovint
és l'albocat i el iogurt vegetal.
L'albocat.
He sabut que molt de l'albocat que es cultiva el món
es fa en llocs on maltracten el territori
i maltracten la gent.
I la soja, més del mateix.
Llavors, com ho feu, això?
Llavors, com ho feu, això?
Perquè, diguem-ne, tot allò que consumiu,
quan dieu això de l'ètica animal i tot això,
també perquè l'ètica, diguem-ne, humana
i l'ètica del territori i de la sostenibilitat.
Perquè, clar, jo trobo molt bé que no es mengi carn, eh?
Però que no es mengi carn per això de maltractar,
llavors, clar, penso que hi ha d'haver-hi molt més de si.
És a dir, si som així, ho hem de ser-ho amb tot.
Però què em respondeu d'això?
Perquè està demostradíssim,
només falta veure, diguem-ne, en Eicflix
i els reportatges de Podré-Drumble,
amb la guerra, diguem-ne, que hi ha a l'albocat, per exemple.
Anna.
Clar, és que si ens posem a detallar tot,
per la banda d'albocat,
però és que hi ha molt a maltractar en moltes indústries.
L'albocat és un sí, però també hi ha altres coses.
Però llavors per què mengeu albocat?
I per què no?
Home, perquè es maltracta gent.
Hi ha molta gent que ara és pobre...
Però a l'indústria canvies el tant, maltractant els animals,
i per què tu la menges? És que és el mateix concepte.
Però a veure, quins animals?
És a dir, jo no sé tu, però jo sé molt bé quin tipus de carn menjo,
i sé molt bé d'on surt aquella carn.
Tu sí, però el que passa és que malauradament
molta gent no ho tenim tan clar, perquè a vegades...
Però que cadascú...
Sí, que cadascú és responsable dels seus actes, evidentíssim.
És a dir, cadascú amb els seus diners, evidentment,
i amb la seva economia fa el que vol i amb els seus pensaments.
Però si volem ser ètics en una cosa, també hauríem de ser en l'altra.
O, per exemple, jo no els veig, però no sé com aneu vestits avui.
Sabeu on heu anat a comprar la roba?
Sabeu a on s'ha fet aquesta roba?
Hi ha hagut mal tracte humà? O no?
Clar, és que...
A mi m'agradaria també que m'ho expliquéssiu, això.
Mira, doncs, si vols, porto unes botes,
són d'una marca Mireia Playa, que és de marca d'aquí catalana,
que són amb productes reciclants.
Aquesta porto un jersei, que és de la meva mare,
que se'l va comprar per Wallapop.
Porto unes malles de fa cinc anys i poca cosa més.
Clar que, si parlem de veganisme, no només parlem d'alimentació.
Ho deies tu molt bé, ens hem de mirar totes les coses.
Evidentment, jo no consumeixo cap producte animal
de... No em posaré un jersei de pell,
perquè no tindria una sèrie ètica per mi, sense la meva ètica,
no ho faria.
Igual de cosmètica, no consumeixo productes
que han estat en laboratoris.
Aleshores, deu costar molt, no? Clar...
Suposo que has de dedicar moltes hores i invertir molt de temps
en saber com consumeixes la vida, no?
És un compromís, no?
Sí, perquè jo ara tinc 38 anys,
i això em costa... 30 anys consumint d'una manera,
i és de desaprendre per tornar a aprendre.
I crec que, com a persones adultes, tots som capaços de fer-ho.
Mira, Tana, podem sentir més testimonis,
més avançaments del que sentirem demà a TV3
amb aquest reportatge.
La història de la Laura Comas.
El meu pare treballava a l'escurxador,
i un dia la veïna que em cuidava per fer-me una gràcia em va dir
que anés a veure el papa que treballava.
Jo tenia tres o quatre anys,
i a l'escurxador el primer que vaig veure
va ser el cap d'una vaca allà a terra, amb els ulls oberts.
Allò, a mi, em va impactar tant,
que sempre més jo crec que va ser en aquell moment
que el meu cervell li va fer un crit i va dir fora.
Jo, per mi, sí que és la meva manera de viure.
Jo entenc que els animals estan en aquest món
amb el mateix dret que jo.
Carn de benestar animal, no.
Perquè al final, al final, en aquell animal,
li han fotut el ganivet al coll i l'han matat.
Vull dir, de benestar cap.
Aquesta és la Laura Comas de Camprodon,
que fa cinc anys, Tana.
Sí.
La Laura és una persona molt compromesa,
molt radical, també.
És vegana.
És una vegana convençuda de fa temps.
Va fer una transició primera vegetariana
i finalment...
i fa molts anys.
Això ens interessava, també.
Perdoneu.
Buscar una persona que fos de certa edat,
perquè ja ho heu vist, no us agrada que us diguin
que és una moda, però també n'hi ha de moda.
També n'hi ha de moda,
i hi ha molts pares preocupats pels seus fills,
perquè de cop i volta volen ser...
és una ruptura, és un...
és un aixecar la mà, és una...
a vegades és una qüestió d'identitat,
que els joves volen passar-se al veganisme.
I en canvi, la Laura és una persona
ja d'una certa edat
i ens agradava,
ens interessava donar veu,
no entrant només...
o que hi ha algun, per descomptat, que hi ha en joves,
però no volíem entrar en aquest territori
i en canvi donar veu a algú
que portés molts anys com a vegà,
i és el cas de la Laura Comas
del petit vegà de Camprodon,
que és una població que fa bandera
dels seus embotits
i dels seus productes càrnics.
I ja us aviso d'una altra cosa,
no només surten vegans en el reportatge.
Què vols dir?
Doncs que surt gent que no ho és,
com el Pep Nogué, per exemple.
Tu hi surts, al reportatge, o no?
No, no hi surto, però segur que hi ha gent
persones i alguna noia que conec
que hi surt.
Clar, aquí també hi ha una altra cosa,
per exemple, que parlem, i abans ho deia,
el tema de la sostenibilitat.
Hi ha molta gent que diu
que també és vegana, a més a més,
per ser sostenible.
Jo trobo que també és poc sostenible
ser vegà i menjar soja,
o ser vegà i menjar
un producte com la quinoa
que ve de fora quan, a més a més,
no ens aporta res que no tinguem aquí.
I a Camprodon
es pot menjar unes patates
i bròquils fantàstiques.
I també ser vegà.
És a dir,
això de vegades d'anar a buscar
això que també s'ha posat molt de moda
com els superaliments, és a dir,
vivim en un món
que necessitem no sé per què,
i això jo crec que seria bo algun dia saber-ho,
perquè necessitem posar
tantes etiquetes a les coses.
Ara parlàveu de flexitarians
que no són els que mengen una mica de tot.
Vaja, els que mengen de tot, com tota la vida,
s'ha fet, no?
Cuina catalana i cuina, si vols dir-li també
una altra etiqueta seria la cuina mediterrània
de la primera etiqueta de la cuina mediterrània.
Exacte. Que ara diem cuina mediterrània tot
i no és veritat.
La cuina mediterrània, tal com els científics
van etiquetar, era una cuina
que tenia llegums, que tenia cereals,
que tenia oli d'oliva,
fruita, verdura, el que tens a prop
i poc consum animal.
Perquè era car, perquè la dieta mediterrània,
l'etiqueta autènticament...
que designa aquest corrent alimentari
que durant segles hi ha hagut a Europa,
al sud d'Europa, a la conca mediterrània,
és la dels pobres.
No és la dels rics, eh?
Que tenien gota? No.
Anna, després, quan vas a fer la compra,
hi ha molts productes per vegans
que intenten reproduir el patró,
o sigui, la carn.
Però suposo que també hi ve a productes
de molta qualitat diferent, aquí.
Sí, sí. I tenim la sort
que cada vegada tenim més opcions
que són vegetals i que repliquen la carn,
perquè a nosaltres, els vegans,
ens agradava la carn.
El que no estem d'acord és el mal tracte
que hi ha al darrere.
Per tant, ens agrada que cada vegada hi hagi més productes
que s'assemblin a la carn.
I no ser-ho, també.
Pregunto, no ho sé.
Pregunto si són cars els aliments.
Les verdures, les llegums, són cares?
No.
És la base de la nostra alimentació.
Sentim un altre testimoni.
Abans parlàvem de la Laura Comas,
una persona que porta molts anys
introduïda al món del veganisme.
Ara, un perfil més jove. Olivia Mandel.
A cada som 100% vegans,
perquè el meu pare és xef,
sense caldre el proteïn animal.
Però fora sí que és més complicat,
perquè encara no hi ha molts restaurants
adaptats al veganisme.
Qui és l'Olivia Mandel?
L'Olivia Mandel, saps què li diuen?
La Greta Thunberg Catalana.
Bé, és una noia també molt compromesa,
sobretot amb la defensa dels delfins
i contra els dofinaris.
Els dofinaris.
Sí, doncs coneixerem la seva història
a TV3 demà a les deu, això?
Sí.
Després del Telenotícies.
Sempre hi ha una mica de publicitat.
Amb la Dana Collados cada vegada més vegans.
Em sembla interessantíssim.
No us el perdeu, per favor.
No, bé, el miraràs, eh?
Sí, però necessitem una segona part d'això,
perquè no heu respost les meves preguntes.
Digues, digues.
Quines preguntes no t'agraden?
No les que he fet.
Totes les que he fet.
Aquesta de la quinoa i tot això.
És a dir, jo crec que...
Mira, moltes vegades en parlem,
i quan parlem d'això del vegà i tot això,
que està molt bé...
I que jo hi vaig, a restaurant vegans,
però a vegades confonem, no?
I a vegades pensem...
Hi pot haver-hi una alta cuina vegana,
o dig-li vegetal.
A mi m'agrada molt dir vegetal,
perquè no sé per què li diem tantes etiquetes.
I, per exemple, a casa nostra, a Barcelona mateix,
hi ha dos restaurants amb estrella Michelin,
que fan una alta cuina vegetal.
I tu aquells plats els pots menjar
si vols amb un tipus de proteïna o no.
I no fa falta, com dic jo,
productes que venen de fora
que són molt més sostenibles.
Tenim productors que fan grans vegetals aquí, no?
Llavors, jo crec que encara hem de reflexionar encara més
com a aquest punt, diguem-ne, del món vegetal.
Noguer, doncs et prometo
que hi dedicaré un altre capítol,
i també t'agradaria
que t'agradessis,
Noguer, doncs et prometo que hi dedicaré un altre capítol,
i tornarem a convidar
tant l'Anna com la Tana.
Gràcies a totes dues persones acompanyades.
Sort també demà a TV3 amb aquest debut.
Que vagi molt bé. Adéu, Noguer, gràcies.
Adéu-siau. Adéu, Pep.
El suplement, amb Roger Escapa.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT,
la transmissió d'entorn quemada.
Diumenge, a partir de dos quarts de sis,
la TDT de l'Almeria a Barça, a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Quin orgull! Tenen qualitat.
Juguen en equip, aposten tot talent de casa
i fan un món millor.
I tant, com ser del Barça no hi ha res.
Jo parlo de Solideo, plaques solars d'alt rendiment,
instal·ladors propis i acompanyament en tot el procés.
De veritat? I què hi guanyes, tu?
Doncs més del 50% d'estalvi en la factura de la llum.
Sense dubte, Solideo, sempre al meu equip.
Ei, com va? Com et dius?
Tenim un nom que el sap tothom.
Però d'on surts, tu?
Tant sap d'on venim, si d'alt sud...
Oh, del nord, ja. Va, que et convido a una estrella.
Ara estem d'acord, estem d'acord.
Sí, i una estrella ens a germana.
Estrilla Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Damm, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
Linca, el teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
El 4 de març, a l'Atlàntida de Vic,
Nicolàs Alstead interpretarà el concert per a violoncel
en Do Major de Haydn,
acompanyat per l'Orquestra Sinfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya,
sota la direcció de Marta Gardolinska.
Més informació a l'AtlàntidaVic.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca. Linca.
Màgica i elàstica és una peça de Kuky Gered,
una artista i coreògrafa a la vanguarda
de la creació contemporània
que captiva per la seva particular mirada del món.
Dos únics dies, el 25 i el 26 de febrer, al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca. Linca.
A Catalunya Ràdio.
It's all right, it's all good and...
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Neus, Bonet, Redacció Nilia, Marta Ferrer, Gerard,
Gerard Jovan, Miquel Alos, Marina, Dela Cruz,
Sara Llubet, Sònia Olofeu,
també amb el suport del Marc Peron i el Macià Closes
i el Pepi Quinteros.
I tornem demà a les 6 del matí fins a la una del migdia
amb una entrevista amb Òscar, García Junyent.
No us la perdeu. Fins demà a les 6. Salut i ràdio.