Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Roger es capa.
Cap de setmana de gran recapte,
cap de setmana d'anar al supermercat i pensar en els altres
a l'hora d'omplir la nevera,
amb milers de voluntaris que recullen aliments
en diferents punts del país.
És fàcil ser solidari un cop l'any
i és més difícil ser-ho cada dia.
Avui, fullejant als diaris, ens hem topat
amb una entrevista meravellosa al diari Ara
de l'Alberto Malfede Sardà,
l'etern director de la sala Lut de Gas de Barcelona,
un home acostumat a cedir la discoteca
a ONGs perquè hi organitzin actes i concerts.
En la conversa, Sardà recorda
el desaparegut pare Manel,
el capellà que va dedicar tota una vida
als més pobres.
I Albert Om li pregunta al Fede
Què és l'últim que li vas dir al pare Manel?
I Sardà respon
Manel, no et moris,
que ara t'adonaràs que Déu no existeix.
Es va descollonar de riure
i, pobret, l'endemà es va morir.
Avui al suplement, Oriol Marc, cap de Política del Nació.
Bon dia, Oriol.
Què tal? Molt bon dia.
La Núria Oriols del diari Ara.
Hola, Núria, bon dia.
Bon dia.
Tenim l'Anna Pardo de Vera,
directora corporativa de Público a Madrid.
Bon dia, Anna.
Bon dia, què tal?
I el Marc Molins, que és advocat penalista.
Hola, Marc, bon dia.
Molt bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
A veure,
començarem una mica diferent, d'acord?
Per què tenim l'actualitat com la tenim,
que és una mica descafeinada.
Ara hi anirem,
amb Pedro Sánchez,
amb aquest viatge internacional,
amb aquesta crisi diplomàtica.
Feijó intentant buscar el seu espai
després de quedar relegat a l'oposició per quatre anys.
després d'aquest nou Consell de Ministres
amb alguns noms que avui apunta la Lola Garcia
que poden ballar.
Bàsicament perquè hi poden haver canvis aviat.
Ho abordarem d'aquí una estona
amb el PNB que té nou candidat,
que no es diu Iñigo Orcullo.
Però abans us vull preguntar,
l'Anna potser queda una mica descol·locada,
però no passa res perquè de seguida et poso el dia, Anna.
Heu vist la travessa?
Mira, ahir vaig començar a mirar-la.
Ahir al vespre.
Sorpresa, eh?
Sorpresa gran.
Ningú hagués dit que Oriol Marc miraria la travessa.
Són circumstàncies de la vida
que potser algun dia explicarem o no.
M'he tornat a aficionar una mica
al producte audiovisual català.
Ara sóc un fidel espectador del Com si fos ahir.
Que és del més consumit també al 3Cat, eh?
Per tant, vol dir que alguna cosa es fa bé.
I ahir vaig començar la travessa, sí, sí.
Que en teoria és un àmbit que a mi no m'hauria d'agradar
perquè a mi les travesses de muntanya,
a diferència de la Núria, no em fan molta gràcia.
Però crec que és un format que és molt xulo
pel fet que són 20 dies, les parelles que hi ha...
I és una manera diferent de fer tele,
que en el fons, vull dir, si tu tens un...
És un reality que no tenim en català, no?
És que és això.
I al final no cal que 3Cat com a plataforma
s'encarregui de fer el Gran Hermano VIP en català.
A mi m'agradaria.
Això ho consumiria com un atendic psicòpata.
però crec que hi ha una amalgama de matisos
que tu pots fer productes que siguin nous
amb un toc reality sense perdre aquest segell
de tota la vida de TV3.
És a dir, que un concursant vagi a fer una travessa
amb la seva sogra crec que no hi ha res millor
que defineixi TV3.
Per tant, això funciona i funciona bé.
I si tu ho pots consumir abans que s'emeti
en televisió normal, doncs encara millor.
Però, per exemple, Núria Uriols,
tu que ets aficionada a la muntanya,
no has vist la travessa?
No, però la veuré.
Perquè tothom m'està dient que l'he de veure
perquè m'agradaria molt.
Per tant, en breu m'hi posaré també.
Però d'entrada no ho vaig fer.
Val a dir que els concursants...
És a dir, jo tinc la sensació que la travessa
té aquella dosi justa de morbo,
però sense passar-nos.
És a dir, no és un producte fet a Madrid
que aquí potser ens costaria una mica més.
És a dir, hi ha la dosi necessària
perquè sigui un reality,
però hi ha aquesta part també de concurs,
d'ensenyar territori,
de veure Catalunya,
d'una part física...
I els concursants,
el càsting, que és la clau del reality,
està molt ben fet,
els interessa i són aficionats a la muntanya,
però no són professionals.
Et pots sentir identificat amb ells,
l'entua de pixapí d'alguna manera.
Totalment.
I crec que hi ha una parella
que els dos són metges,
que realment sóc jo,
perquè abans de mirar el mapa
els agafa un ictus a cadascun d'ells,
perquè no saben un band.
No saben interpretar un mapa.
Interpretar un mapa no és el teu form.
Algú que el mapa sí,
els mapes de muntanya segur que no,
ja us ho dic ara,
no ens posareu a prova,
però és veritat que,
si no és allò que penses,
no és un càsting,
veus perfectament la gent
que és susceptible de barallar-se
o de no acabar del tot bé,
però mai sense caure en el codi penal
estil Telecinco,
que això sempre va bé,
vull dir,
no hi haurà ni injúries ni calúmnies,
però hi pot haver alguna baralla d'aquelles
que, home,
doncs per l'especte de TV3
ja li anirà bé
i algunes sobretaules
se'n parlarà d'això.
Que en el fons
és la gràcia d'aquests productes.
De fet,
jo tinc ganes de veure'l
perquè un dels concursants
anàvem a la classe junts.
Què dius ara?
Qui?
Qui?
L'Alejo.
Ah, l'Alejandro,
molt bé.
Sí, sí, sí.
I tinc ganes de veure'l
perquè m'han dit que ho fa molt bé,
per tant,
anirem a veure'l.
O sigui,
tu, per exemple,
que vas molt sovint a la muntanya
i si seguiu Núria Orriols
al seu Instagram
veureu que fa escalada,
fa ràpel,
vull dir,
és professional.
Però escolta,
me'l tinc privat,
l'Instagram,
és a dir...
Però ara rebràs una allau de sol·licituds.
Si no l'havies rebut ja.
El que et vull preguntar és,
tu et presentaries al càsting
per fer la travessa, Núria?
No.
No, no, no.
Quina pena.
No.
Perquè, bueno,
perquè això del xou
a mi no se'm dona bé.
O sigui,
a l'Oriol se li dona molt bé,
però a mi no se'm dona bé
això de fer xou.
Com bé sabeu.
I, Anna,
per què...
Tu, que ens veus una mica des de fora,
l'Anna Gallega
porta un muntany vivint a Madrid,
per què creus que aquest producte
funciona tan, tan bé
a Espanya
i ens ha costat tant fer-lo
des d'aquí, des de Catalunya
i, a més a més,
des d'una televisió pública?
Bueno, no sé por qué...
No sé cómo va de audiencia,
entiendo que bien, ¿no?
Sí,
és del més consumit
a la nova plataforma 3CAT
que hem es prenent fa unes setmanes.
Perfecto,
perquè me parece una apuesta
pues casi sobresegura,
aunque es verdad
que con la televisión
nunca se sabe, eh?
Pues yo creo que el...
Que al ser un...
Hombre,
el territorio también cuenta
y son formatos muy complicados
para territorios más pequeños,
pese a todo lo que tiene Cataluña.
Yo creo que más fue por...
Que nadie se lo planteó realmente en serio.
Pero visto lo visto,
claro, es un acierto.
Estos formatos siempre...
Con ese componente que decís
que tiene de reality,
pero sin dispararse,
con temas morbosos y demás.
O sea,
hay un aspecto de convivencia
en donde todos nos podemos sentir identificados
con la gente que no son profesionales,
con los que están en la travesa
y a partir de ahí
tiene todos los ingredientes
para salir bien.
Realmente es una duda
de por qué no se había planteado antes.
Hombre,
el presupuesto tiene que ser alto.
Ara en parlarem,
ara saludaré el productor.
Hi ha un altre element aquí,
hi ha un altre element,
que és Laura Escanes,
que és la presentadora.
I va passar una cosa
i és que aquest dilluns
es va fer una preestrena
al Teatre Tívoli,
que és el teatre del Mago Pop.
jo hi vaig anar com a convidat
perquè van convidar les cares
i treballadors d'aquesta casa
i va passar una cosa
que jo no havia vist
en vuit o nou anys
que porto en aquesta casa,
que és que el teatre
estava ple d'una nova fornada
de gent jove fent històries
en català,
d'un producte fet en català
que aquesta gent venia arrossegada
pel fenomen Laura Escanes,
crec principalment,
que d'entrada
quan es va anunciar
en nom de Laura Escanes
li van caure pals per tot arreu
que si el català no sé quantos.
No sé si ho vas veure ahir,
té un català prou correcte,
ella ho ha defensat prou bé.
Sí, sí, sí.
I no sé.
Catifa Vermella, Oriol.
Catifa Vermella, Barcelona.
És que per entendre'ns,
és un...
Jo no...
Teatre Victòria, perdoneu.
Teatre Victòria.
Això anava a dir que
els que hem anat a veure el Mago Pop
ho sabem.
Ojalà hi hagi aviat un nou espectacle
perquè això sí que genera addicció,
això del Mago Pop.
Ahir mirant el programa
pensava que era...
Estava pensat per la generació,
que dius tu,
de fer stories a Instagram
i també per aquesta amalgama de gent
que està entre
Ketxo i Salomon
i la virtut aquesta
de sortir el cap de setmana.
Perdona, Núria,
per això segurament te ho fes.
Però vull dir que és important
perquè al final
hi ha una generació
que està entre els 30,
els 40
que rebufa una mica
del fenomen
Kilian Jornet
i això,
doncs,
vas a la muntanya
i t'hi ben aficiones
i vas fent
i ara una cursa
ara una altra.
Oriol,
algun dia ho has de provar
i deixar de córrer la cinta.
No, no, no, gràcies.
T'anirà bé.
És que crec
el meu metge
no em diria el mateix
perquè segur que
amb l'opetós que soc
hi ha caiguda segura.
i després agafar
una estrella
que Laura Escan
és per entendre's
no Joaquim Maria Puyol.
D'acord, perfecte.
Jo prefereixo
que parlin el català
amb l'accent de Laura Escan
és milions de persones
que no pas
que hi hagi
un reducte de mil persones
que parlin un català perfecte
com aquell senyor
que ens corregeix a tots
a Twitter,
el Virgili.
Vull dir que a mi això
em sembla molt bé
perquè al final
el català
només es fa servir
si la gent el fa servir
i el màxim de gent
que arribi
en productes com aquests
doncs ja hi seràs.
Quanta gent
en el seu dia
coneix el català
per l'altre
el doblatge
que es feia
de bola de drac
per exemple.
Quanta gent es fa això?
Si tu vols mantenir el català
has d'agafar la gent jove
que el parla
i així anar ampliant
una mica
entre la gent jove
que segons les enquestes
és qui menys
fa servir el català
que almenys
tinguin productes de qualitat
per mirar-lo
amb referents
que si Laura Escan
no és filòloga
perfecte
però és que parla català
i sincerament
no fa el ridícul.
Un segon, eh?
9 i 10 minuts.
A veure,
aquest cap de setmana
a la plataforma 3CAT
s'hi ha penjat
l'últim capítol.
Són 8 capítols
de la travessa.
Per tant,
ja sabem
qui és el guanyador.
Alguns de nosaltres
el dilluns
en aquesta prestena
el Teratre Victòria
es va emetre
a l'últim capítol.
Per tant,
ho sabem des de dilluns.
molts oients
segur que ja han consumit
aquest últim capítol.
No direm
qui l'ha guanyat.
No direm
qui l'ha guanyat.
Però el que puc fer ara
i que no és...
és saludar
alguns dels finalistes.
D'acord?
Perquè hi ha una parella
que ens ha enamorat a tots
com dèiem
que és el Xevi i la Carme
que són gendre i sogra.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia, Roger
i tot l'equip.
Com estàs, Carme?
Molt bé, molt bé.
Em fa molta il·lusió
perquè...
A mi tenen bicicleta.
Ah, veus que bé.
És de diumenge, això.
Fa de diumenge.
Em fa molta il·lusió
perquè t'he anat seguint
aquestes setmanes
i a més a més
m'han dit que ens segueixes
molt també tu nosaltres
que ets oient del suplement
o sigui que fantàstic.
Moltíssim, sí.
M'agrada moltíssim.
Us felicito.
El programa.
Escolta'm,
ens hem enamorat
de la teva història
perquè t'has emportat
el gendre de travessa, no?
I això hi era una parella
acostumats a veure parelles,
germans,
pare i fills.
Tu que hi anessis
amb el gendre
i a més a més
amb la teva filla embarassada, no?
Clar, és que
ja d'entrada
la història de càsting
era brutal.
Bé.
Només dir-te que
ells se'n van donar a mi, eh?
No hi ha un bé.
Seria al revés.
Van ser els meus fills
que ens van embolicar
a tots dos, per fer.
Sincerament.
M'hauria costat
participar en un xou
com ha dit la companya
per la manera de ser meva
i per la trajectòria
que porto.
No m'hauria imaginat mai
de trobar-me
en aquesta situació.
Però m'hi vaig sentir
embolicada,
però un cop
ens van escollir
vaig dir
doncs
aquí està,
ara endavant.
N'has quedat contenta
del resultat
i de l'experiència?
Moltíssim, Roger.
Moltíssim.
Jo he mirat
de viure
doncs
de la manera
més
planera,
més
sense masses
embolic.
Bueno, ja es veu, no?
De la manera
que actuem
i que ho vivim.
No cal dir
massa paraules,
jo crec que ja queda reflectit.
I
com que totes les activitats
són fímiques,
m'ho he passat molt bé,
excepte algunes
que no domines tant,
evidentment.
i també m'ha sorprès, no?,
que sortís d'aquesta part
més emocional,
que, clar,
no te l'esperes,
però també això vol dir
que ho he viscut
de manera molt intensa, no?
I que els resultats
són els que ho vi,
que esteu veient
o que ho vi,
o que veureu.
Home, hi ha un capítol
en què t'emociones molt
recordant l'aniversari
de la mort de la teva parella,
no?
I hi ha també
aquesta part emotiva
que, afegida
a l'esforç físic
de cada etapa,
no?,
doncs,
el còmput global
és el que és.
És el que és, sí, sí.
Xevi, bon dia.
Hola, bon dia, Roger.
Com estàs?
Molt bé, doncs, mira,
una mica constipat,
però molt bé.
Et vaig trobar molt a faltar
dilluns
a la preestrena
del Victòria.
Sí, sí,
em hauria agradat
molt ser-hi,
però ja feia dies
que teníem un viatge
tancat a Canadà
i estàvem fora aquells dies
i em va ser impossible
moure-ho.
T'he de donar l'enhorabona
perquè quan vau enregistrar
la travessa
la teva dona
estava embarassada
de sis mesos
i et van haver d'insistir molt
per marxar amb la sogra,
però, clar,
ara ja ets pare
de dues criatures, no?
Sí, d'una.
El petit que porto
davant d'aquell vídeo,
el dix pel vídeo,
suposo,
aquell sí que és el meu fill.
El de darrere és el seu posí,
que és el que vam anar a Canadà,
justament.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé,
molt bé, molt bé.
Què tal,
això de marxar amb la sogra?
Bé, la veritat és que molt bé.
Ens ho vam passar superbé.
No era el primer cop,
a més a més,
que ja marxàvem dies
amb ella a la muntanya,
vull dir,
sabia una miqueta
on em podia
i després,
un cop passat tot,
al principi sí que ens va costar
una miqueta
amb les càmeres,
ens estàvem una miqueta talladets,
sobretot més la Carme,
potser,
i el passat uns dies
ja crec que ens vam deixar anar
i vam poder ser
nosaltres mateixos.
Clar,
jo pensava molt
amb els càmeres, no?
Perquè els càmeres
no surten al programa,
però la patejada
i l'esforç físic
el fan igual.
No, no,
el mèrit d'aquest programa,
jo crec que el mèrit més gran
el tenen els càmeres,
els redactors
i tot l'equip
que hi ha darrere.
Nosaltres som
els que ens veu la gent,
però tot el mèrit
està allà darrere.
Una feinada brutal.
Vull dir,
a mi m'ha encantat,
és de les coses
que més m'ha agradat,
veure tot aquest equip humà,
tots aquests professionals
que hi ha darrere de tot això.
no havia vist mai
com es feia a tele,
diguéssim.
I m'ha agradat moltíssim
veure tot el que hi ha al darrere,
que és brutal,
és impressionant.
Jo tinc la sensació
que tots dos
sou una parella
de perfil humil,
que això dels llums
i dels flaixos
no crec que us agradi gaire.
El que passa és que ara
us deveu trobar
que la gent us saluda
pel carrer,
no?
Sí,
sí,
sí,
al principi,
ja et dic,
ens va costar molt
això de les càmeres
i ara,
mira,
just fa
un parell de setmanes
vam anar amb la Carme
a la fira de muntanya
de Vic,
hi havia molta gent,
moltes activitats
i així,
i anàvem amb ella,
anàvem amb l'Ona,
anàvem amb el meu fill,
tots passejant
i no ens havia passat mai
que ens va venir
molta gent
a fer-se fotos
amb nosaltres,
vam dir,
amb la Carme
estàvem flipant,
el primer cop
que ens ho demanen
em diia,
en sèrio,
vols una foto
amb nosaltres?
I després
em van venir 5,
em van venir 7,
em van venir 10
i a la dezena
i ara,
bueno,
doncs sí,
volen una foto
amb nosaltres,
però sí que ens va
cridar molt l'atenció
i no ens ho esperàvem gens
que fotéssim aquest boom,
la veritat.
Carme,
com ho portes
això que et demanin fotos?
Ah,
és molt divertit
perquè pujarà un 5
i també
molta gent em diu,
ostres,
tu ets aquell,
tu ets l'ha de la travessa.
O bé,
la meva feina
que és bastant pública
que cada dia vaig
a teatres diferents
que em van rebre escoles
i mestres,
doncs també els mestres
diuen,
ja,
quan vaig veure la tele
dic,
oh,
aquesta cara és coneguda,
aquesta cara la tinc
jo al teatre.
I bueno,
lliguen les històries
i em plegat
és divertit.
Vull dir,
aquesta part
ja és maca
també,
no?,
perquè la gent,
doncs bueno,
és que
al final
t'estimen,
no?,
tot el que fem,
doncs els queda com
una relació
amb tu,
no?,
amb la resta de parelles
i és bonic,
no?
al final d'agafar-ho
a la part bonica,
no?
No,
no em fa greu,
no em fa greu ni molt més.
I hi ha una altra cosa
que demostra
la travessa
que és que
la Carme
als seus 62 anys
està molt,
molt,
molt en forma
i és que
l'esport
no té edat,
eh,
Carme?
Correcte,
correcte,
no té edat,
de fet també
ho he fet tota la vida,
no l'he deixat mai de fer,
només
els dies
que estava embarassada,
perquè ho vaig estar
unes quantes vegades,
embarassada al final
i jo,
re,
poquíssim,
però de seguida,
vull dir,
sempre he portat
els nanos amb mi
a darrere
i tenc de tot
i,
clar,
fent les mil aventures,
vull dir que
no,
no,
no té edat,
jo penso que no té edat,
el Carme
és el físic,
no?,
i si el cos et respon,
malgrat que també
passant malalties
les he superat,
doncs
es pot arribar
a fer
el que,
no sé,
jo sempre he escoltat
el cos,
vull dir,
més que la competició,
sempre he escoltat
el cos
i llavors,
si el cos
he pogut fer,
he fet
i m'ha tocat
també
durant l'època
esperar
perquè superar coses
i també ho he fet,
vull dir que,
no ho sé,
s'ha d'aprendre
com de la vida,
no?
Xevi,
ets un psicòleg
extraordinari
perquè en els moments
de defalliment
tiraves
de la corda
de la Carme,
eh?
Bueno,
sí,
tinc
una de les crítiques
meves,
característiques meves,
potser és que això,
que soc
un tio calmat,
tranquil,
i quan s'esveu una mica
el galliner,
doncs una miqueta
qui posava el seny
en comptes
de fer-ho
la persona gran,
en aquest cas
ho feia la persona
més jove.
Però crec que sí,
que hem fet
molt bon equip
amb la Carme,
ens comportam
superbé.
Un segon,
eh?
No direm
qui ha guanyat,
insisteixo,
són els finalistes,
el Xevi i la Carme,
ho de mirar
el vuitè capítol
per saber
com acaba tot plegat.
Vull incorporar
el Jorge Velasco,
ell és productor
executiu de La Travessa
i un dels creadors
i idea original.
Jorge,
bon dia.
Hola,
bon dia a tothom.
I l'enhorabona.
Moltes gràcies.
Encantat de ser aquí
amb vosaltres.
Com portes l'èxit?
Doncs la veritat
és que molt contents.
Tot l'equip
ha estat molt contents.
Sabíem
que teníem un format
que era molt xulo.
Quan estàvem a la muntanya
rodant-ho,
vam patir molt
gravant-ho
perquè va ser molt complicat,
però després
quan entràvem a muntatge
vèiem que hi havia
molt potencial
en el programa
i estàvem molt contents,
però no ens imaginàvem
aquesta rebuda,
la veritat.
Com se't va acudir la idea?
Doncs la veritat
és que
són aquestes coses
dels productors
que busquem formats.
Jo soc un apassionat
dels realities
i sempre deia
hosti,
per què a Catalunya
no tirem
i no hi ha realities.
Jo me'n recordo
de mirar el TALP
i ser un apassionat
a TV3,
al CIM,
i era
hem de fer
alguna cosa semblant.
I la veritat
és que va ser
com una idea
de fer un territori,
què pot haver
i què agradi Catalunya
i era l'excursionisme.
Deia,
no pot ser
que no s'hagi fet res
a Catalunya
sobre excursionisme
en format reality.
I a partir d'aquí
amb la Núria
vam començar
a donar-li voltes
a crear el format
i després
amb l'ajuda
del Rui Balanyà,
el director,
es va acabar
de tancar-se
el cercle.
La clau
també és el càsting.
Com l'heu fet,
el càsting?
Doncs mira,
el càsting va ser
gràcies a
Rachel Delgado,
la directora
de càsting.
Fantàstica.
Teníem molt clar
que volíem
unes parelles
que ens aguantessin
el programa,
perquè un programa
d'aquest tipus
el valor principal
és el càsting.
I aquí tenim
l'exemple
amb el Xevi
i la Carme.
Era un perfil a més
que nosaltres
anàvem buscant,
ja els hi hem dit
amb ells,
sempre buscàvem
un gendre i una sogra.
Volíeu un gendre
i una sogra
concursant plegats,
el buscàveu,
no us el vau trobar.
Això ho teníem claríssim,
això ho teníem claríssim
des del principi.
De fet,
a les promos inicials
que ja es van fer TV3
ja sortia això
de vine amb la sogra,
no?
I quan van aparèixer
el Xevi i la Carme
la Rachel em va dir
Jorge, els tenim!
I efectivament,
els teníem
i aquí els tenim
i feliços
que estiguin amb nosaltres.
Una pregunta
que vaig trobar
que dilluns
feien molt
és
si hi hauria
una travessa VIP
de Catalunya.
Doncs,
tant de bo?
Tant de bo?
Jo crec que sí que és veritat
que és un fenomen
que s'està demanant
molt a xarxes,
que la gent
ens ho demana constantment.
Una travessa VIP,
tant de bo?
Vull dir,
si la cosa va bé
i la tele s'hi posa
per nosaltres
endavant.
Però sí que és veritat
que crec que...
Aquí t'agradaria veure...
Aquí t'agradaria veure...
Aquí t'agradaria veure
i tu
en una travessa VIP.
Doncs mira,
m'agafes una mica
que no ho tenia
gens contemplat.
Com veuràs,
no ho estem preparant
perquè no ho teníem previst.
Però...
Però el Roger es capa
potser seria una opció, no?
No ho crec,
perquè el tema
de l'excursionisme
no el porto bé.
Però...
Però...
Però escolta'm,
segur que et venen més idees al cap.
Però segona temporada
sí que en tindrem, no?
Mira,
nosaltres acabem d'acabar
just ara la primera.
De veritat,
el capítol 8
el vam acabar
farà dues setmanes
que el vam entregar.
I amb això
de la primera
al Victòria
no hem tingut temps
de posar-nos
i treballar
tant de bo.
Tant de bo
hi hagi una segona
per nosaltres
seríem feliços,
però encara
no tenim
res definit.
I després
hi ha una cosa
que ho compartia
també en aquesta taula
que és
aquesta dosi
justa
però necessària
del Morbo,
no?
És a dir,
feta la catalana.
És a dir,
no ens passem
però
que hi hagi
algun petó,
que hi hagi
algun flirtet,
que hi hagi
algun joc,
no?
Sí, sí,
correcte.
Això a més
és una cosa
de les que teníem
molt clares.
Nosaltres,
i els concursants
els hi dèiem
sempre,
perquè els concursants
patien molt per això,
sempre els hi dèiem
tranquils
que això,
o sigui,
nosaltres diem
reality
i ens imaginem
la isla de las tentaciones
o Gran Hermano
i nosaltres
sempre els hi dèiem
tranquils,
vull dir,
això és un reality
d'aventures.
Aquí prima
sobretot
la muntanya,
l'excursionisme,
l'esforç
i la competició,
no volem veure
les vostres
intimitats
o quan esteu dormint,
vull dir,
amb això
estigueu tranquils,
però sí que hi havia
d'haver-hi
aquestes petites dosis
que,
bueno,
que ens agrada
veure tots
una mica,
no?,
de petit marro,
per dir-ho d'alguna manera,
però sense passar-nos
de frenada,
que és el que no volíem
en cap moment.
I un altre fenomen
és que no estem acostumats
a veure aquest tipus
de realities
en plataformes digitals
i que cadascú miri
la travessa
al seu ritme.
hi ha una cosa
que està molt en risc
aquí
que són els espòilers,
no?
Sí,
mira,
amb això dels espòilers
és una de les coses
que nosaltres
de la productora
més estem patint,
perquè sempre és
que no es parli,
però si no es parla
llavors la gent
no ho mira,
llavors és com aquesta cosa
de quina és
la millor opció.
El que sí que hem vist
i estem feliços d'això
és que la gent
ho consumeix
en marató
i això sí que ens fa
molt feliços,
vull dir,
els tres primers capítols
van funcionar molt bé
però a la setmana següent
que es van llençar
els tres segons
dèiem,
bueno,
miraran el quart,
no serà tot,
no miraran els tres capítols
de cop
i de sobte
els tres segons capítols
els primers
en el top ten
de la plataforma
i això,
doncs,
bueno,
ens agrada aquest consum
maratoniada
de la travessa
perquè,
bueno,
és aquest efecte
reality
i la nova forma
de consumir plataformes,
no?
Acabo,
Jorge.
Ha estat fàcil
treballar amb la Laura Escanés?
Molt fàcil,
molt fàcil,
la veritat és que amb la Laura Escanés
jo un dia li deia a la muntanya
sort que has estat tu
la presentadora del programa
a la muntanya
perquè amb una altra persona
amb aquestes condicions
segur que hauria estat molt difícil,
molt fàcil,
la Laura tenia moltes ganes,
ho va donar tot pel programa
i va ser un luxe
tenir-la.
Escolta'm,
l'enhorabona
a Jorge Velasco
per la part que et toca
que és molta,
el productor executiu
de la travessa,
un dels creadors
i la idea original
i gràcies també
al Xevi
i la Carme
que segur que anirem sentint
també aquests propers dies
perquè el fenomen
s'anirà fent gran.
Gràcies a tots tres,
una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Quatre minuts per arribar
a dos quarts deu del matí
i sortim a caminar
amb el Marc Molins,
l'Oriol Marc,
la Núria Oriol
i l'Anna Pardo de Vera.
Us heu animat o no, Marc?
Sí, sí, sí.
Jo no ho havia vist,
no ho he vist,
però em crida molt l'atenció.
Ara, quan pots sortir de aquí,
aniràs a casa
i et posaràs la travessa.
Jo he fet molta muntanya,
o sigui...
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, molt Pirineu-Aragonès,
també he fet La Pica,
he fet Anetos,
he fet Escarpinoses,
he fet...
Deixa la nave.
He fet bastanta muntanya
i és un ambient que m'agrada.
A més, reconec molt
el que explicàveu,
aquests moments.
La muntanya ho treu tot
perquè hi ha un factor evident
d'esgotament físic
que es combina amb moments,
no?
I aquestes crisis,
aquestes...
En fi,
em fa il·lusió veure-ho
perquè realment
em transporta en alguna mesura
a tot aquell període,
a aquella època.
L'has deixat?
No és la...
És que...
O sigui,
n'he fet molta
perquè...
Perquè...
Perquè tenia un grup d'amics
que la feia i demés,
però no és...
No és el que més m'ha agradat.
És a dir,
la muntanya m'agrada
per anar a passar un dia,
però el tema d'estar
10 dies o 15
fent travesses i tal,
això no era...
Per mi no era una passió,
amb la qual cosa sí,
l'he deixat,
però hi tornaria,
perquè insisteixo,
hi ha moments
d'una extrema intensitat
molt xulos
que entenc que ben reflectits
en un programa com aquest
tenen aquesta capacitat
d'abocar, no?,
i de transportar-te
en aquells moments.
Núria,
a tu què és el que t'agrada
tant de la muntanya,
que de tant en tant
entres a distància?
Em fa desconnectar,
és a dir,
puc desconnectar
de tot el bullici
de la ciutat
i després hi ha una altra cosa
que en funció
de l'esport que fas
doncs et requereix
molta concentració
i per tant
no penses en res més
que allò que estàs fent
i és molt útil
per això,
tenir una via d'escapatòria
de la feina diària.
Tu, Anna,
com a activitat física
caminar per la muntanya
és el teu fort també o no?
Sí, sí.
En Galicia mucho
y cuando en verano
también por los picos
de Europa,
tanto por Cantabria
como por Asturias,
me gusta muchísimo,
pero soy también
de dosis pequeñas
del día,
no de quedarme
como mucho una noche,
no de quedarme a dormir
y luego es que yo vengo
de la montaña de Lugo
de Osancares,
que bueno,
para ubicaros
es donde se rodó
Asbestas,
no sé si lo habéis visto
que es una película
maravillosa
y pues de ahí
de esa zona
vengo yo
y sí,
siempre vamos,
la montaña
forma parte de mi vida,
de hecho me gusta mucho más
que el mar.
Ui,
és que a mi m'agrada
molt el mar,
eh?
Para todos de mar,
¿no?
Claro,
pero se puede ser
de las dos cosas,
aquí no hay...
A mi que em frenen molt
de la muntanya
és el fred.
Em frenen moltíssim fred
i veia que anaven tapats
i van tapats
i no es devia gravar...
Coi,
això no es va gravar al mar,
suposo.
Crec que cap al juny
es va gravar això.
Sí,
per això que és una època
de l'any que no està malament.
Mat juny,
sí.
Oriol,
ho has de provar.
Sí.
Bé,
jo crec que tinc més carn
de reality
que el Roger.
Sí,
és a dir,
si fan una travessa VIP,
travessa VIP Oriolma.
El que passa és que jo no sóc VIP,
però bueno,
sí, home, sí,
camí.
Un parell de tertulies més
i arribarem.
Un minut per arribar,
dos quanta deu.
Va,
anem a posar-nos una mica
més seriosos
perquè estem enmig
d'un cap de setmana
amb una crisi diplomàtica
oberta per Pedro Sánchez
amb Israel,
obrint la porta
a reconèixer
l'estat de Palestina
encara que fos unilateralment.
Doncs bé,
aquestes últimes hores
Hamas ha obert la porta,
ha valorat la posició
de Sánchez
i del seu homòleg belga
que també va criticar,
recordem,
l'ofensiva militar israeliana.
En un comunicat
difós a les xarxes
Hamas qualifica
la posició d'audaç.
També aprofita
per fer una crida
a la comunitat internacional
perquè es posi
del costat
de la causa palestina.
Un comunicat
que ha provocat
la reacció
d'Alberto Núñez Feijo.
La diplomàcia
no és viajar
a un país
que està en guerra
per sembrar
la discòrdia
i,
mucho menos,
el mismo día
donde se iniciaba
una tregua.
Ha ido a Oriente Medio
sin hablar con nadie,
sin consensuar con nadie,
rompiendo la mayoría
de la Unión Europea
y la mayoría
de la OTAN
simplemente
para mantenerse
en el gobierno
unos meses más.
Santiago,
es cal també qualificar
l'agraïment
de Hamas a Sánchez
com una vergonya total,
diu,
per Espanya
i per Europa.
A veure,
aquest moviment
bastant sorprenent
de Pedro Sánchez,
Anna,
com te l'expliques tu?
Bueno,
yo no creo
que sea tan sorprendente,
quiero decir.
Ya sabemos
que Pedro Sánchez
intenta ir por delante
y si algo tiene,
es un buen olfato
en el sentido
de con quién
está la población española.
La opinión pública española
en general
siempre ha sido
muy solidaria
con la causa palestina.
Siempre.
Más que con...
y menos con Israel.
Ahora bien,
es verdad
que históricamente
debido a la dictadura
y al antisemitismo
declarado
de la dictadura franquista
que metían
una misma conspiración
a judíos,
masones,
etcétera,
etcétera,
esto bien histórico,
hasta 1986
no se reconoció
el Estado de Israel
en España.
Pero también
hay que tener en cuenta
que España
estuvo mucho más alejada
que el resto de Europa
del tema del holocausto,
de la guerra nazi
porque tenía
sus propias
tribulaciones
dictatoriales.
Entonces,
bueno,
yo creo que ha sido osado
y eso que dice Feijó,
aparte de expresarse mal,
ha ido el día donde,
es el día cuándo,
porque habla fatal.
Aparte de eso,
o sea,
¿qué va a decir
él de diplomacia?
¿Qué sabrá él
lo que se habrá hecho
con la Unión Europea?
¿Alguien se cree
que el presidente
de turno
de la Unión Europea
ha ido
con el presidente
sucesor de turno
de la Unión Europea,
el belga,
sin ponerlo
en conocimiento
del resto
de instituciones europeas?
No,
hombre,
no,
las cosas no funcionan así,
hay que saber
cómo va esa maquinaria
y Feijó no tiene
ni puñetera idea
ni nadie que se lo diga,
a la vista está.
Entonces,
él ha ido
convencido
de que estaba
haciendo lo correcto
frente a la opinión
pública española
y es más,
en Estados Unidos
tampoco lo ven mal
porque al final
lo que quiere
Estados Unidos
es la paz
y Netanyahu
no es Israel.
O sea,
Netanyahu
es un señor
que va a caer
en cuanto esto
se termine.
Va a caer
en cuanto se termine
o en cuanto se quede
en stand-by
que es muy típico
de estas confrontaciones.
Luego,
lo que diga Hamas,
bueno,
Hamas es un grupo terrorista
creado por el propio
Netanyahu
y alimentado
por el propio Netanyahu
como Bin Laden
lo fue alimentado
por los gobiernos
de Bush padre
para luchar
contra los rusos.
Es que hay que conocer
la historia,
cosa que el señor Feijo
parece que no conoce.
Yo estoy muy de acuerdo
con lo que ha hecho
Pedro Sánchez
porque le dijo
a la cara
a un señor
que se estaba asaltando
los derechos humanos,
ni más ni menos,
reconociendo,
por supuesto,
a las víctimas
del terrorismo
de Hamas,
que nadie
diga lo que diga Hamas,
nadie ha dejado
de calificarlo
de terrorista
porque lo es,
porque lo es,
porque no se mata,
pero es que
los crímenes
de guerra de Israel
contra Palestina
no son terrorismo
de Estado,
no son terrorismo
de Estado
los miles y miles
de niños
que están muriendo,
que además
entran dentro
de una estrategia
política
porque no quieren,
los árabes
tienen muchos hijos
como los cristianos,
católicos,
etcétera,
no quieren que se reproduzcan
de esa manera.
Es que hay que conocer
el pensamiento sionista,
y Netanyahu
es un sionista
ultra sionista
que tiene
sionistas más
ultras que él
si cabe
dentro del gobierno.
Así que,
por favor,
que estamos hablando
de miles y miles
de muertos.
Marc.
Sí,
jo en aquest sentit,
igual que a l'Anna,
em sembla en primer lloc
que el que va fer
o el que va dir
Pedro Sánchez
no implica
una apel·lació
al sentit comú.
Jo el que entenc
que va dir és
això és una barbaritat.
I és que és obvi,
vull dir,
no cal ser expert
en jo,
estratègia,
per veure que
és una barbaritat
el que està passant
per part de tots,
no?
És a dir,
per part dels dos cantons,
si és que es pot
parlar de cantons
i no de persones
i de tendències
o de pensaments.
Però crec que és
el que va fer
i el que em preocupa
és el símptoma.
És a dir,
que cada petita
o cada gran acció
de govern
vagi acompanyada
d'una reacció
dels de sempre,
en aquest cas
PP i Vox,
amb aquesta apel·lació
constanta
és la forma
que té
de mantenir-se
una setmana
més en el govern.
No, no,
és que s'haurà de governar,
és que s'ha de projectar
aquest govern.
La política internacional
exigeix
com a mínim
una certa unanimitat,
un posicionament
unívoc
perquè no hi ha res pitjor
que intentar fer
una política exterior
i trobar-te
amb un sistemàtic
bombardeig
a nivell interior,
no?
Però insisteixo,
crec que s'ha de poder
dir amb tranquil·litat,
entre altres coses,
perquè és obvi,
això és una barbaritat,
el que està passant
no té...
Jo l'altre dia
em vaig...
em va venir un punt d'emoció,
no sé si deu ser l'edat,
però vaig veure
el retrobament
d'un nen de 9 anys
amb un pare de 48,
que són les circumstàncies
que jo tinc a casa,
i aquella abraçada
em va...
em va...
quasi m'arrenca el plor.
I és que és una barbaritat
còsmica, no?
Ja no parlar dels mils
de morts que es van succeint
a diari
de forma constant
aquest goteig
indescent, no?
És que és una solemne barbaritat,
crec que hem de poder condemnar,
crec que és el que es va fer,
i d'aquí no pot venir
una reacció interna
com la que estem veient,
perquè és una forma
de perpetuar-nos
en un desequilibri
insuportable.
Núria i Oriol.
Sí, jo crec que Israel
pretén que hi hagi
un suport incondicional
a les seves polítiques,
com hi va haver
quan hi va haver
l'atac de Hamas
el 7 d'octubre,
tota la Unió Europea,
l'Estats Units
i les potències occidentals
es van aliar amb Israel,
però no pot pretendre Israel
que mentre s'està cometent
aquesta massacre,
doncs els aliats occidentals
mantinguin
la política d'alineació
com van fer
des del primer dia,
perquè és evident
que s'està saltant
el dret internacional
i està massacrant
població palestina
indefensa
amb el pretext
d'eliminar Hamas.
Llavors, a partir d'aquí
la Unió Europea
ha anat fent un gir.
Al principi,
Ursula von der Leyen
va estar al costat
sense cap matís
de Netanyahu
i a partir d'aquí
doncs s'ha produït
el debat intern
a la Unió Europea
i Pedro Sánchez
crec que el que fa
és intentar liderar
l'Ajuntament amb Bèlgica
que forma com una
una via
a prop palestina
dins de la Unió,
intentar doncs
fer un pas
per reconèixer
l'estat palestí
fins i tot va dir
que si no
hi havia cap moviment
en aquest sentit
de la Unió Europea
doncs que faria ell
una actuació des d'Espanya
de forma bilateral
ara bé, dit això
s'ha de veure
si la resta
dels estats europeus
el segueixen
en aquesta línia
que va marcar
divendres
o no
i hi ha
doncs
un reconeixement
per part d'Espanya
o algun pas més
en aquesta línia
que de fet
és el que ell
ja va anunciar
en el debat d'investidura
va ser una de les primeres coses
que va dir
en el seu discurs
que faria
que faria passos
en aquest sentit
s'ha de veure
com reaccionen
la resta
d'estats europeus
que poden tenir
una
una aliança
més
més forta
amb Israel
tradicionalment
Oriol
i el llibre
que va molt la pena
que es diu
El món tal com és
del Ben Rhodes
que era un assessor
de Barack Obama
i d'una part
ell comença
com a
pràcticament expert
en comunicació
li escriu discursos
després passa a ser
assessor adjunt
de seguretat nacional
i és un dels encarregats
de negociar
per acabar amb l'embargament
dels Estats Units
respecte a Cuba
i crec que ve molt el cas
perquè aquí
en el fons
l'únic que es necessita
és començar a parlar
fora dels canals oficials
per produir
o propiciar
que hi hagi
un escenari
de pau
marcat per l'estabilitat
i això vol dir
una treva
i això vol dir
que cadascú
se'n passi
els respectius gripaus
i per tant
se'n passi
també la reacció
dels teus
que són més radicals
jo estic convençut
que Netanyahu
aquesta treva
li té un cost intern
d'aquells que
sembla mentida
però existeixen
encara estan més
a la dreta seva
que té mèrit
i llavors també hem de tenir en compte
que la banda palestina
no hem d'oblidar mai
per això s'ha de dir sempre
que l'objectiu de Hamas
és la destrucció
de l'estat d'Israel
per tant
per mi
des d'un punt de vista
quan tu has de negociar
amb algú
aquest algú
sempre ha de renunciar
si Hamas
algun dia vol
que es deixi
d'aturar
qualsevol massacre d'Israel
també potser en algun moment
s'hauria d'abordar
el fet que ells
deixin de tenir com a objectiu
destruir l'estat d'Israel
perquè tu no pots parlar
amb algú que et vol destruir
i que fa coses
com les que va fer
el 7 d'octubre
dit això
crec que la responsabilitat
en el cas
de casos
com els que estem parlant
sempre és d'aquell
qui té més poder
que Israel té molt més poder
que Hamas
en aquest cas
o que els habitants
de la franja de Gaza
per descomptat
i això vol dir
que ha de ser
molt més responsable
i per tant
actuant
no diré com a germà gran
perquè seria paternalista
però sí com a actor
de la zona
que té la bomba nuclear
que això mai és
anecdòtic
ha d'actuar
amb la màxima altura
de mires possible
i això passa
per propiciar
un entorn
en el qual
es puguin alliberar
els hostatges
i si tu t'has de menjar
el gripau
d'alliberar
presoners palestins
que tu consideres
perillosos
doncs mala sort
i que al final
com en tot conflicte
que té les arrels
en la Bíblia
l'única manera
és el reconeixement
de l'altre
i que si hi ha d'haver
d'ostats
i siguin
i Pedro Sánchez
aquí es menja el gripau
que si sumar
l'exigeix
jo crec que va
molt més enllà
d'això
no crec que sigui
una cosa
ni de la Iolanda Díaz
ni del Pablo Iglesias
en el seu dia
el PSOE
ha parlat sovint
de reconèixer
l'estat palestí
sobretot en campanya electoral
no ho ha acabat de fer mai
de fet
José Manuel Alvarez
en una campanya
crec que era el 2015
ja ho va venir a dir
que la posició del PSOE
era aquesta
el que passa
és que després
la vida
t'acaba portant
per uns viaranys
més o menys divertits
o no
però és que en aquest cas
el que diu
Pedro Sánchez
és una veritat
com un temple
que això només
hi haurà paus
si hi ha el reconeixement
de l'altre
i això passa per reconèixer
l'estat palestí
que és l'única manera
de pacificar la zona
amb les renúncies
que hi pugui haver
de cadascú
Israel haurà de renunciar
a una sèrie de coses
i fins que no es parli
de com gestionar els colons
això és impossible
de gestionar
i llavors els altres
l'altra part
la part dels palatins
haurà d'aturar
els seus propis salvatges
que són la gent de Hamas
i dir
no senyors de Hamas
esteu perjudiquant
el moviment palestí
perquè se'ns assimila
al terrorisme
prou de fer això
també hi ha d'haver
per dir-ho de la manera filosòfica
uns herois de la retirada
que expliquin
en les seves respectives
parts més radicals
que no poden continuar
amb el que estan fent
5 minuts per arribar
3 quarts de 10
sobre aquesta qüestió
voleu afegir alguna cosa més
o puc
hi ha unes declaracions
interessants de Jordi Areu
avui el nou ministre
a l'avantguàrdia
que crec que també
estaria bé comentar
Anna
vols afegir alguna cosa més
sobre la qüestió d'Israel
o no?
No
jo crec que
lo hemos sintetizado
la situación así
Pedro Sánchez arriesga
pero yo creo que arriesga
con buen olfato
en esta ocasión
tiene el respaldo
de la opinión pública
en general
y luego bueno
sobre Vox y el PP
qué decir
si fueron antisemitas
hasta hace nada
Jordi Areu
avui a l'avantguàrdia
Bueno
jo crec que generarem
condicions
perquè
aquelles que consideren
que han de tornar
o que van marxar
per unes certes
circumstàncies
puguin tornar
El nou ministre
d'Indústria i Turisme
assegura que el govern espanyol
generarà les condicions necessàries
perquè tornin les empreses
que van marxar de Catalunya
l'any 2017
fa tot just una setmana
que intentaven fer especulacions
sobre els nous ministres
almenys de la carpeta catalana
Jordi Areu
que era un dels noms tapats
coneguts
però tapats
que sortia poc
a les travesses
que tots els que sortien
a les travesses
que eren dones del PSC
no van acabar sumant-se
i que finalment
Areu
és l'elecció
i que ara
no sé si promet
però treballarà
almenys
perquè aquestes empreses
que el 2017
van marxar
tornin
Això apareix
si no recordo malament
i si no la Núria em corregirà
que segur que s'ha llegit
tantes vegades com jo
en l'acord entre el PSOE i Junts
apareix una frase
que està destinada
precisament a això
a generar les condicions
pel retorn de les empreses
amb això
sempre hem de fer
una mica de memòria
aquells dies posteriors
al referèndum
es va aprovar un decret
el decret de Guindos
de fet
crec que se'l va conèixer
que el Consell de Ministres
va fer
que es pogués canviar
la seu social
de les empreses
sense passar
si no recordo malament
per la Junta d'Eleccionistes
que es pogués fer
només per Consell d'Administració
això el que va promoure
és que es prenguessin decisions
de manera molt més ràpida
de manera molt més efectiva
perquè aquestes empreses
que detectessin
un punt d'inseguretat jurídica
poguessin marxar
de Catalunya
és evident que això
va ser una operació política
una operació per
evidenciar
que una Catalunya independent
es quedaria
sense les empreses
que formen part
de l'IBEX 35
o fins i tot empreses
que moltes vegades
parlem de l'IBEX
però aquí qui mou el país
són les empreses
que no són l'IBEX també
vull dir que al final
la riquesa
no només la generen
aquestes empreses
que cotitzen a borsa
ni molt menys
el tema està
que aquestes empreses
que van marxar
bona part d'elles
almenys les més cridaneres
estan en territoris
de l'estat
com poden ser València
poden ser les Illes Balears
pot ser Madrid
amb uns incentius fiscals
que ara mateix
Catalunya no pot igualar
és a dir
ja els hi ha anat bé
han marxat d'aquí
s'han desarrelat
d'on van créixer
i d'on tenen
potser segurament
la bossa de clients
més gran
però digue-li tu
a una empresa
que guanya
milers de milions d'euros
que haurà de tornar a un lloc
que no haurà de pagar
molts més impostos
crec que això
és un dels esculls que té
i segon
que a aquestes empreses
se'ls va posar
una catifa vermella
per marxar
pràcticament
se les va impelir
si no obligar
a marxar
per motius polítics
no hi haurà
un decret
que obligui
la caixa
a tornar
a Catalunya
i moltes vegades
aquestes empreses
només es mouen
quan hi ha obligacions
pel mig
no veig el govern espanyol
obligant a la caixa
a tornar a tenir la seu
a Catalunya
de cap de les maneres
Núria
Sí, jo crec que el PSC
ha escollit
Areu
i al final
el ministeri
que se li ha donat
per part de Pedro Sánchez
que és indústria
és una via
per aglutinar
suports
i contactes
amb tot el món
empresarial català
que és una de les coses
que li interessa
de cara
a les properes eleccions
a la Generalitat
per tenir
tot aquest conglomerat
al seu costat
per la candidatura
de Salvador Illa
per tant
malgrat que ha perdut
pes als ministeris
perquè de dos
ha passat a un
cosa que va ser
una mica una sorpresa
tenint en compte
que gràcies al PSC
Pedro Sánchez
al final
ha sigut investit president
pel resultat que va tenir
a les eleccions
doncs el ministeri
que té
amb indústria
li dona com una via
per ser
el contacte
de les empreses catalanes
a Madrid
i a partir d'aquí
doncs
prendre mesures
que els hi puguin afavorir
i crec que el titular
d'areu
amb l'intent del retorn
va picar l'ullet
a aquesta burgesia
catalana
que potser
doncs ara
havent passat
el procés
doncs vol tornar
a tenir
un poder econòmic
des de Catalunya
a Madrid
i tornar
a agafar
el pes
que havia tingut
anys enrere
i més enllà
d'això
estic d'acord
amb l'Oriol
que si
no hi ha
incentius
més enllà
d'una voluntat
política
les empreses
no es mouran
perquè
no es mouen
només
per això
és a dir
quan hi va haver
el decret
el 2017
van ser
empreses
per
fins i tot
la monarquia
a fer
aquell moviment
va ser un moviment
polític
però
impulsat
a través
d'una
mesura
d'incentius
que ja els hi va anar bé
i per tant hauria de passar
alguna cosa
en sentit contrari
perquè
puguin prendre
aquesta decisió
de retornar a Catalunya
Marc
Sí, a mi és precisament
el que m'interessa
d'aquesta part
de la nostra història
és a dir
a poc a poc
anem veient
es van desmuntant
aquelles parts
o aquells arguments
que formaven part
d'un relat
fals
és a dir
ni és veritat
com deia el Pepe
en el seu moment
que no havien fet res
perquè marxessin
les empreses
que la decisió
havia sigut autònoma
i sobirana
de cadascuna
de les mercantils
això és rotundament fals
i és exactament
igual de fals
el que se'ns deia
des de l'independentisme
més abraonat
conforme
aquesta sortida
d'empreses
té un saldo zero
i no implica res
no, no, no
o sigui
evidentment
el trasllat
del domicili social
d'una mercantil
ja no només
des d'un punt de vista
reputacional
i de musculatura
financera
però és inclús
des d'un punt de vista
el més sociològic
no, el més elemental
no té un saldo neutre
i crec
tres
que l'única veritat
que s'imposa
és la necessitat
d'anar reteixint
d'anar cosint
i per tant
s'ha de començar
a fer un esforç actiu
per tal
que aquestes empreses
tornin a la seva seu natural
com és en aquest cas
Barcelona
o Catalunya
o la que sigui
però insisteixo
a poc a poc
anirem veient
com aquest relat
quines parts
eren relat
i quines parts
són realitat
i respecte
a les realitats
que els saldos
són punyents
i difícils
de processar
haurem d'anar reteixint
recosint
i recuperant
en aquest cas
element financer
Anna
Sí, jo
estoy muy de acuerdo
con lo que decís
pero es que
la obviedad
está ahí
la ha contado muy bien
Oriol
quiero decir
las
las empresas
se van
por lo que se van
y ahora que retornen
teniendo menos beneficios fiscales
o más impuestos
o como le llames
tendrán que establecer
algún tipo de incentivos
o algún tipo de atractivo
para que vuelvan
a Cataluña
entonces bueno
veremos a ver
porque también hay elecciones
y esto va a ir muy lento
o sea
no va a ser
por mucho
que el gobierno
hable de conciliación
de abrazo
de diálogo
las empresas
tienen sus propias dinámicas
y como decía
hace poco
un directivo del IBEX
a mí no me hables
de éticas
y protocolos
a mí háblame de leyes
es decir
ellas cumplirán
las leyes
que se les impongan
pero no les digas
que bueno
por responsabilidad
con Cataluña
no
si les va mejor
en un sitio
no se volverán
y luego está
claro
los efectos
fiscales
de comunidades
como Madrid
el efecto aspirador
del que además
el Partido Popular
era muy consciente
y como puede atraer
sin solidaridad alguna
con el entorno
territorial que tiene
porque hace muchísimo daño
al resto del territorio español
pero no sé cómo lo van a cuadrar
entonces bueno
hay una reforma fiscal pendiente
hay una reforma
de la ley de financiación autonómica
pendiente desde 2009
y hay unas elecciones catalanas
en medio de todo eso
hay que meter
una política empresarial
que sin duda
tiene que tener incentivos
y no sé cómo lo van a cuadrar
dentro del relato
de la conciliación
Muriol
és que hi ha una qüestió
que també és important aquí
que és que
en el relat
de pacificació
o retrobament
això que diu la gent
del reencuentro de Pedro Sánchez
si ens posem per cas
la Caixa Gas Natural
que siguin
grans empreses
de l'IBIX35
que van marxar
de Catalunya
a la tardor del 2017
ara tornessin
el relat del PSOE
queda convalidat
de manera fantàstica
diríem
perquè tu pots dir
com pot dir el PP
que aquí
s'està trencant Espanya
si la Caixa ha tornat
a Barcelona
crec que això
al PSC i al PSOE
també els interessa molt
i al PSC per descomptat
també seria un d'aquells
rèdits a exhibir
ahir que Salvador
ella va tornar
a dir que volia reeditar
el lideratge del PSC
per tornar a ser candidat
a la Generalitat
seria un dels arguments
de venda més importants
del PSC
de cara a les eleccions
mireu
què estem fent
des de la Moncloa
mireu què podem fer
des del Palau de la Generalitat
seria l'argument
exacte
les grans empreses
han tornat a Catalunya
nosaltres hem pacificat Catalunya
no com el PP
que va generar pobresa
i divisió
això està tot inventat
a la vida
passant 5 minuts
de 3 quarts de 10
he de fer una pausa
ara tornem
El suplement
amb Roger Escapa
No tiré la quantitat
de malalties
ni els milions
de morts
que provoca
la inactivitat física
però sí
que només hi ha
un obstacle
per evitar-lo
tu
si estaves esperant
un senyal
per començar
a cuidar-te
és aquest
som-hi
activa't
la salut
s'entrena
Ministeri de Cultura
i Esport
campanya finançada
per la Unió Europea
Next Generation
Pla de Recuperació
Govern d'Espanya
Doncs a veure
he d'anar a la fruiteria
a recollir l'abric
que em vaig comprar
ah
i ahir es van trencar
dues copes
però m'aproparé
en un moment a Ikea
per comprar-ne de noves
A Ikea continuem treballant
cada dia
per ser més a prop teu
que mai
amb 6 botigues
16 punts de recollida
Ikea Pones
l'app
i la nostra venda telefònica
T'esperem a Ikea Catalunya
Que no t'escalfin el cap
si vols plaques solars
guia't per professionals
que parlen com tu
Afecte Fotovoltaic
et farà una instal·lació
mida en personal propi
i que té més de 24 anys
d'experiència
S'encarreguen de la paperassa
i t'acompanyen abans
durant i després
de la instal·lació
Des del 2018
oferim confiança
i bona energia
Afecte Fotovoltaic
Informa-te'n al 93 129 09 61
o a efectefotovoltaic.com
M'estàs agafant per darrere?
Sí
T'agrada
T'agrada una confiança
no?
Aquesta nit
Andreu Buenafonte
Sou macos
Sou generosos
Sou propers
Sou divertents
Si és veritat
De que vosaltres
perquè no us veieu
però
sou l'hòstia
Vosaltres mateixos
Dilluns a la nit
estrena a TV3
I cada dimarts
un nou capítol
a 3Cat
On et portarà la mar
aquest hivern?
Amb MSC Cruceros
podràs visitar
el Brassol de la Cultura
al Mediterrani
embarcant directament
des de Barcelona
8 dies
amb tot inclòs
a partir de 479 euros
per persona
Descobreix el futur
dels creuers
reservant a la teva agència
de viatges
o a MSC Cruceros
Punes
Arriba el Black Friday
i a Flex
volem preguntar-te una cosa
Si tant t'agraden
les coses noves
per què no compres
un matalàs nou
per aixecar-te
cada dia com nou?
Aquest Black Friday
aprofita't de fins a
un 65% de descompte
a les nostres botigues
i a Flex.es
i compra alguna cosa
que de veritat necessitis
perquè els temps
demanen flex
A Barcelona
com a casa
som ben diferents
però sabem fer equip
mantenim net
el carrer
i reciclem
cuidem l'espai
que compartim
perquè Barcelona
Hola
també és casa nostra
Més de 9.000 professionals
i tu
fem equip per Barcelona
Pla Andressa
Ajuntament de Barcelona
El Suplement
dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
amb Roger Escapa
9 i 53
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
amb el Marc Molins
l'Oriol Marc
la Núria Oriol
i l'Anna Pardo de Vera
a Euskadi
sorpresa majúscula
divendres
ens vam assabentar
que Íñigo Urcullo
no repetirà
com a candidat
a l'endacari
basc
pel PNB
ja tenim nom
escollit
Imanol Pradales
47 anys
Abrir el camino
a una nueva generación
que sea capaz
de pilotar
las instituciones
bascas
e impulsar
nuestro autogobierno
en la próxima década
en unos tiempos políticos
con tantas incertidumbres
como oportunidades
para nuestro pueblo
esa generación
la encarna
a la perfección
Imanol
Pradales
Gil
que a més a més
va ser alumne
d'Àñigo Urcullo
15 anys més jove
això ho explicava
en Doni Ortúzar
que és el president
de la formació
del PNB
que veu com Bildu
li va retallant
retallant
retallant
i de cara a aquestes eleccions
per evitar el sorpas
son fet aquest moviment
contra pronòstic
sorprenent
bàsicament
perquè Urcullo
volia continuar
després de 3 eleccions
consecutives
que guanyava
12 anys governant
el País Basc
i no li donen
l'oportunitat
de repetir
No
i allà
el PNB
és un partit
que no té miraments
és un partit
que té
més de 100 anys
d'història
sap perfectament
el que es fa
solora que Bildu
pot fer el sorpaso
a les eleccions
municipals
ja van patir
moltíssim
a les eleccions
del Congrés
Bildu va treure
unos comés
i 50.000 vots més
si no recordo malament
i malgrat
Urcullo
l'any 2020
en plena pandèmia
obtingués
els millors resultats
amb ell
com a candidat
a l'endacari
el manual
moltes vegades
diu que els canvis
s'ha de fer
quan la cosa funciona
això és una cosa
molt guardiolista
de tocar les coses
quan tu estàs al cim
i intentar canviar-les
per continuar
mantenint-te en el poder
és arriscat
i al mateix temps
crec que aquí
com moltes vegades passa
però aquesta vegada
passarà encara més
serà tan important
la fotografia
de la nit electoral
com les negociacions
dels pactes
que hi poden haver després
perquè recordem
que tant PNB
com Bildu
són socis
prou prioritaris
per Pedro Sánchez
sense ells
la investidura
no hauria estat possible
sense ells
no hi ha estabilitat
en aquesta legislatura
per tant
aquí qui tindrà la clau
serà
el partit socialista
d'Euskadi
que haurà de decidir
si fa costat
a Bildu
possible guanyador
de les eleccions
o si fa costat
el PNB
que també pot guanyar
les eleccions
però pot quedar segon
crec que si Bildu queda segon
en cap cas
tindrà el suport
dels socialistes
haurem de veure
què fa el partit socialista
d'Euskadi
si el PNB és segon
si li fa costat
per desbancar a Bildu
i també
ja ho dèiem abans
durant la pausa
si Arnaldo Tegui
serà el candidat
de Bildu
no
ell no ho ha confirmat
oficialment
pot ser que no ho sigui
ja veurem què passa
però seran
unes eleccions
extraordinàriament interessants
Anna
sí, sin duda
pero el cambio ha sido
de todas formas
ya se veía venir
porque las cosas
para el PNV
están muy complicadas
y bueno
el PNV además
tiene esa especificidad
en la que
el candidato
Alain Dakari
no manda
el que manda
es el presidente
del partido
y había descontento
con los resultados
que estaba dando
no solo la gestión
de Urcullo
sino el desgaste
de su figura
entonces para enfrentarse
para mantener
la hegemonía
del nacionalismo vasco
en un momento
en el que Bildu
está tan fuerte
necesitaban
alguna novedad
algún destello
no podían seguir
con Urcullo
y el desgaste
sobre todo
por el tiempo
y por la pandemia
y por muchas cuestiones
los servicios públicos
muchas huelgas
algunos temas
de corrupción
quiero decir
necesitaban
una revolución
digamos
entre comillas
dentro de que es el PNV
porque la revolución
habría sido
poner a una mujer
por ejemplo
pero no
una persona
del partido
en Vizcaya
además
que es la facción
más poderosa
y yo creo
que bueno
que efectivamente
va a ser
interesantísimo
cómo se desenvuelva
y un señor
que es
en España
nada conocido
pero en Euskadi
tampoco es que sea
un gran conocido
pero bueno
Urcullo
tampoco lo era
en su día
30 segons
Núria
y 30 segons
Marc
sisplau
sí
per mi será
muy interesante
ver qué harán
los socialistas
vascos
un cop
hayan las elecciones
y si ellos
tienen la clau
y me extrañaría
mucho que esto
el PNV
no lo hagi
hablado ya
con el PSOE
en estas negociaciones
d'investidura
per tant
veurem
quin serà
el resultat
i després
una altra cosa
que a mi
m'impacta molt
és que sigui
el partit
dirigit
per
Ortúzar
que digui
el Lendakari
que no es tornarà
a presentar
que és una mostra
d'aquesta
vicefàlia
irrepetible
que hi ha
entre
el líder
del partit
i el Lendakari
en què mana
el partit
i el Lendakari
simplement
obeeix
allò
que marca
la formació
Jo molt ràbit
en clau
en aquest cas
espanyola
com es va reforçant
el nou canvi
de paradigma
la governabilitat
d'Espanya
és a dir
quina repercussió
pot tenir
tot aquest moviment
que es produeix
al País Basc
a nivell de governabilitat
es reforça
el paradigma
la necessitat
de pactes
i a nivell intern
és a dir
a nivell de Catalunya
tenir present
que hi ha
una certa
una certa similitud
entre l'escenari
basc
i l'escenari
català
és a dir
també nosaltres
aquí tenim
les dues versions
del nacionalisme
barra independentisme
veure com basculen
i intentar
prendre la mesura
del possible
per anticipar
futurs problemes
en la gestió interna
Marc Molins Oriol
Marc Núria Oriol
els hi ha una part de vera
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest diumenge
descanseu
gràcies a vosaltres
gràcies
ara tornem
el suplement
amb Roger
que demana
el jans
el jans per Nadal
una subscripció
a la revista
Cavall Fort
ah sí
noia
el meu nevut
la rep i li encanta
a més de còmics
i reportatges
hi ha jocs
manualitats
receptes de cuina
quina bona idea
fes un regal diferent
entra
cavallfort.cat
i subscriu els teus fills
a la revista Cavall Fort
i per als més petits
de la casa
el Tatano
l'esperit de Nadal
il·lumina Espinelves
del 2 al 10 de desembre
fira de l'Abet d'Espinelves
la festa de l'arbre de Nadal
i podreu comprar
l'arbre que més us agradi
passejant pels carrers
trobareu parades d'artesans
torrons
objectes de regal
i podreu gaudir
d'un munt d'activitats
per tota la família
del 3 al 10 de desembre
torna la fira
de l'Abet d'Espinelves
la festa de l'arbre de Nadal
benvinguts
els que encara escolteu la ràdio
a la ràdio
avis i nets
que us oneix la tecnologia
benvinguts
els que sempre hi heu estat
benvingudes i benvinguts
a una nova manera de veure
i sentir contingut en català
i de qualitat
3CAT
descarrega 3CAT
la nova plataforma digital
el suplement
dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins a l'hora de dinar
amb Roger Escapa
م
a
i