Bip.
Bon dia. Us informa, Neus Bonet-Vegant.
23 persones han quedat ferides, una d'elles ha estat crítica
i una altra, greu, per un incendi
en un edifici del passatger Roger de Llúria, a Sal, al Gironès.
El sistema d'emergències mèdiques ha traslladat 4 persones
dels hospitals Josep Trueta i el de Santa Caterina.
A més, hi ha 11 persones més que els hem ajudat a sortir de l'immeuple
un cop la zona ja era secura.
Les flames han començat cap a les vuit del matí,
el primer pis de l'immeuple, que ha quedat completament calcinat
i ha acabat afectant la façana de l'edifici.
Els bombers continuen treballant ara en l'extinció de les flames
que ja tenen sota control.
Els veïns de l'edifici han explicat a Catalunya Ràdio
que han vist persones saltant per les finestres
per poder fugir del foc.
La gente se tiraba de los pisos, por las ventanas,
mucha gente atrapada.
Hay muchos que se han tirado y se los ha llevado con fractura,
se los ha llevado de la ambulancia, entonces, estamos atortidos.
Més notícies, en Raül Flores.
Els països de l'ONU han arribat a un acord històric
per protegir els oceans.
Després de 35 hores continuades de debat,
han pactat un text que posa les bases
per crear zones marines protegides en aigües internacionals
i també per conservar la diversitat d'espècies
a més de 200 milles de la costa.
La responsable de biodiversitat de Greenpeace,
Celia Ojeda-Martínez,
ha dit a Catalunya Informació que aquest és un gran pas endavant.
Este es un acuerdo histórico
porque establece las bases
para proteger al menos el 30% de los océanos para 2030.
Y esto significa vida, significa biodiversidad,
significa futuro, significa lucha contra el cambio climático,
significa muchísimas cosas.
L'ex-president nord-americà Donald Trump
adverteix als republicans que ell és l'únic candidat
capaç de salvar els Estats Units dels demòcrates
a qui considera balicistes
i dels altres candidats republicans a qui anomena fanàtics i ximples.
Trump ho ha dit en la trobada anual del Partit Republicà
que s'ha fet a Washington.
Les forces sinistres que intenten matar els Estats Units
han fet tot el possible per aturar-me i silenciar-vos a vosaltres
i convertir això en un abocador d'escombraries socialistes
per a criminals, ionquis, radicals marxistes
i refugiats perillosos que cap altre país vol.
Si els que suposen a nosaltres guanyen,
els Estats Units es convertirien en un país fallit.
El Regne Unit comença a racionar fruites i verdures.
Grans cadenes de supermercats
limiten la compra de cogombres, tomàquets i pebrots,
i els consumidors britànics ja no en podran adquirir tant com vulguin.
El govern veu l'escaçatat d'aquest tipus d'aliments importats
com una oportunitat per fer valer els productes nacionals.
Netflix ha retransmès aquesta matinada
el primer contingut en directe de la seva història.
Es tracta del nou monòleg del còmic
Chris Rock Selective Outrage,
que s'ha pogut veure en directe des de 190 països.
Un programa especial en què l'humorista nord-americà
ha aprofitat per fer bromes sobre la plantufada
que va tribar-li l'any passat Will Smith durant la gala dels Òscars
i donar la seva versió de la història.
També ha tractat amb to de comèdia les acusacions de racisme
cap a la família reial britànica per part de Meghan Markle
o el concepte de cultura walk.
Aquesta nova oferta de continguts en directe de Netflix
arriba poques setmanes després
que la plataforma anunciés restriccions
a l'hora de compartir usuaris entre diverses persones.
El Barça femení rep el Vila Real des d'ara a les 12 d'una última hora
des del Johan Cruyff.
Pere Escobar, bon dia.
Bon dia, el partit ha començat.
El Barça juga amb banyos a la porteria, bruns, paredes, mapi,
xerregots, xèvits, aïtana, guls, patri,
Salma, Oshola i Pina a la banqueta
a destacar la presència de Jana, Graham i Engen,
que han estat baixes de llarga durada i alegrada,
la presència del president d'ERC Oriol Junqueras
entre el públic i la seva família per veure aquest partit
que fa tres minuts que ha començat i que continua empatat a zero.
Pere Escobar, Catalunya Ràdio, Sant Joan Despí.
A les 6, llevant les planes, rep el Betis.
A primera, l'Espanyol juga a Valladolid a les dues
amb transmissió del Totgira, també avui a un quart de cinc
el Barça rep el València al Camp Nou amb transmissió de la TDT.
Els altres dos partits de la jornada són Raioleti Club
a dos quarts de set i a les nou Betis Madrid.
En uke i patins, el Barça busca revalidar el títol de cop.
Els d'Educastro s'enfronten al Liceu de la Corunya
a dos quarts d'una d'aquest migdia.
A la mateixa hora, a la Lliga CB Pègne o Camp de Múrcia,
a la Lliga femenina, a la una gran canària,
Barça-San Feliuenghi, a les sis unis Girona-Hairis.
En rugby, Catalunya rep Suècia a dos quarts d'una del migdia
a la Fuixarda per commemorar
el centenari de la Federació Catalana de Rugby.
També en el latisme, l'europeu de pista coberta,
el català Jaime Guerra, acabat sisè en salt de llargada
amb 7 metres 84 centímetres
i a les sis el Palamusi Adelmeixal
disputa la final dels 3.000 metres.
I acabem amb un apunt del Mundial d'esquí de muntanya, 8 a 1.
Avui última prova, avui s'acaba el campionat, última hora.
Pau Rovira, bon dia.
Bon dia, tot just ha acabat la prova de relleus mixtes
en categories joves, medalla d'or per a Suïssa,
plata per a França i bronza per a Andorra,
un conjunt d'Andorra que s'ha avançat a l'últim trama
a l'equip espanyol on hi havia el català Tomeu Comelles,
que ha finalitzat d'ons en quart lloc.
Tot a punt ara per a la cursa sènior,
amb Oriol Cardona com a gran favorit.
Pau Rovira, Catalunya Ràdio, pistes de 8 a ull.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Que va guanyar aquest concurs espectacular
amb una botifarra que la tinc aquí davant, Roger Escapa,
que, mira, mentre es parlem, la fotria tota.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim al Dominical.
Passant 6 minuts de les 12 del migdia, si avui és diumenge,
això és el Dominical. Gerard Jubany, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Amb el compte que dius a l'Ara que no canvies aquest programa
pel del Bundó, doncs bé.
Quins calçasses, gràcies. Passa't aquest escapa.
Des de Badalona, Txavis Pinoza, bon dia.
Bon dia, era bon dia fins que he entrat a la farga.
M'han cascat 7 euros per un entrepà.
Que això em passi a Badalona... però aquí, collons.
Ull de cona, Carles Roig, bon dia.
Avui t'has afaitat, Carles. Sí, sí, gràcies.
Estic més jove, no? Sembles més net.
Net?
Es veu que porta 3 setmanes seguides treballant com a actor.
És una situació que no havia viscut mai, no?
Claro, me siento bien, me siento bien.
No, et queda bé. Me ducho, me ducho y todo.
I en un diumenge com avui, primer diumenge de març,
també hem de desitjar molt bon dia,
l'exconseller d'Economia, Jaume Giró, bon dia.
Bons dies, se'n saluda.
Vostè ha anunciat que a partir de demà dilluns
intentarà obrir una nova via judicial
perquè s'investigui l'Operació Catalunya.
Em parlen i sintetitzo el meu cas amb dues o tres pinzellades.
Sisplau. Comencem pel principi.
Gràcies.
La cosa és que, per culpa de la Borràs...
Com? A causa de la decisió
de la benvolguda Laura Borràs,
fa mesos que disposo de molt temps lliure
perquè vaig haver de deixar...
Què està passant aquí?
Ens estan espiant, eh? Operació Catalunya.
Operació, no? WhatsApp.
Vaig haver de deixar la conselleria, com saben.
Jo no volia. Fins i tot ja tenia fets els pressupostos.
Sí, ja havies fet la seva feina.
Collons, si hem de sortir del govern, digue-m'ho abans,
i m'estalvio la feinada als pressupostos.
I vaig estar un rato, perquè no són cinc minuts.
No, són cinc minuts.
Era la seva feina, era el seu tema estrella.
Ni set, ni setze.
Anem a la carella, sisplau, senyor Giró, no ens desviem.
Ah, bueno, un apunt sobre els meus pressupostos.
Ja tornem. No incluïen el quart cinturó.
I ara mira, algú s'ha agut de...
nyam-nyam-nyam-nyam.
L'operació Catalunya, sisplau.
Com que disposo de temps lliure, com li deia,
demà presentaré una carella contra el comissari Villarejo,
contra la Cuspedal i contra el Fernández Díaz,
perquè des de 2012, quan treballava a la casa,
m'estaven espiant per ser independentista.
Sí, ho hem llegit.
Diu que té proves d'això i que fins i tot disposa de fotografies
de la gent que l'espiava mentre l'estaven espiant.
És que jo vaig espiar als espies.
És així. Poca broma amb mi, saps?
No, poquíssima broma amb vostè.
A més, el Villarejo el vaig crisar la seguida quan m'espiava.
Ah, sí? El vas enganxar.
Un dia va venir a casa una senyora gran amb un vestit fucsia,
sabates de talons, perruca,
i es feia dir Villareja.
Va venir per dir-me que volia obrir un compte a la casa.
I jo li vaig respondre.
Lo mínimo que podrías hacer es sacarte la carpeta de la cara,
Villarejo, y la barba,
y se te ve que llevas una grabadora en una teta.
Por favor, comisario, respetes un poquito.
Fantàstic, l'Annet Piu, t'has consellat.
Moltes gràcies.
Escolta'm una cosa, així m'agrada,
no em facis això sobre la taula.
Marc Giro, no.
No, perdoneu, però és que sou família o no?
No, no, és que aquesta persona no té res a veure amb allò.
Escolta'm, no em facis això, tio.
No em facis això, per favor.
Que no, que la veritat, que jo no conec aquesta persona.
De fet, hem quedat per anar a comprar nova.
Tito, gris-mi-tito, lleves unes pintes com la meva.
És que se m'ha sortit d'una novel·la de l'Àgatha Christie.
Gràcies, Inavo.
Amb bolígues familiars, aquí no.
No és familiar meu, nois, de veritat.
Gràcies, exconseller.
Molt bé, anem als titulars del cap de setmana.
Internacional, Japó descobreix 7.000 illes noves que no sabia que tenia.
Salvador Illa, bon dia.
Molt bon dia, molt maco.
Aquí, a Catalunya, també esteu a punt de descobrir...
una illa que no sabíeu que teníeu.
Es diu Illa President.
Fins ara estava a Uombra,
però cada dia falta menys perquè sigui ben visible.
Afamèria, la persona més vella del món,
una catalana, Maria Baranyas, ahir va fer 116 anys.
Senyor Ernest Maragall, bon dia.
Per què em saludeu, a mi, fill de puta?
Perquè només li hem dit bon dia, no es posi així.
Si em cuido, penseu que puc ser alcalde de Barcelona
durant els propers 36 anys.
Econòmia, farrovial,
l'anuncia que trasllada la seva matriu als Països Baixos.
Ronald Comen, és l'únic holandès que coneixem.
Ronald, per tant, el saludem amb ell perquè analitzi la notícia.
Yo pienso, sí, bueno...
Yo sé que este Tietzón no cuida a gente de España,
pero, como yo dice siempre, es lo que hay, ¿no?
Entonces, Pedro, dos pietros.
Dos pietros.
I ara sí, els esports, Albert Bonet, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa, soc l'Albert Benet,
aquí la Informació Esportiva,
des del gol de la Unió Esportiva fins al rècord d'en Kilian Jornet.
Ja me'l veig, un poeta.
Cada dia més insuportable, Albert.
I cada dia triguem més a dir bon dia i a començar a explicar la notícia.
Aquesta tarda jugar al Barça, va. Aquesta tarda jugar al Barça.
Sí, però això ja ho he dit jo.
Els marcadors de la jornada de la Tercera Divisió Catalana...
No, no, no, el Barça, convocatòria, alineació...
...de la demarcació de Barcelona,
subdelegació Baix Llobregat i barcelonès nord, en categories.
Jovenil B, són els següents.
Bar Malamuerte, 1.
Sauna Los Amigos, 2.
Seguim amb el Peluquerias, Pelpudo, 5.
Coca...
Coca Juniors, 4.
Bar Xinès, La Tapadera, 2.
Garden i Plantacions, Maria, 0.
Eladeria Narco...
A veure, no, és que no ho tolero, això.
Per favor, no t'ho tolero. Prou, Albert, fora.
Eladeria Narcopolo, 2.
Sauna Dolce...
No, és que, a més, no t'ho prepares.
Sí, no t'ho prepares, Albert.
Dèiem que Narcopolo, 3.
Sauna Dolce Zita...
Sí, i has acabat o no? No, has acabat o no?
Des de l'emoció clínica veterinària amb tetes, 2.
Ja està.
Prou, ja està. Me n'he cansat.
Aquest personatge no torna a sortir mai més. Gràcies, vinga, fora.
D'aquest parlarem avui, Joan, el dominical.
Perdó.
Ni perdó ni històries.
A més, no ens deixi amb el guió, home, és que prou, ja.
Parlem amb el primer guió.
Albert, sisplau. Albert, fora.
No, ja està, ja està.
Jo tenia... jo tenia...
Parlarem en primer lloc d'una de les protagonistes de la setmana.
Vale, vale. Sí, vinga, va. I ara, tanca, tanca, tanca.
Ara, fora. Gràcies, adeu.
Parlarem en primer lloc d'una de les protagonistes de la setmana,
la infermera de l'Hospital de la Vall d'Hebron,
que ha fet aquell vídeo de merda TikTok vomitant
que no pensa aprendre català, perquè no li surt la neurona.
Mirarem de parlar-ne amb mesura i contenció, sobretot.
I després parlarem d'alguns problemes de convivència
entre catalans i animals que han sorgit en els últims mesos
i anys, fins i tot.
Del mobile, no parlareu? No, parlarem del mobile, ja està.
Jo encara porto l'acreditació penjada al coll,
perquè vaig anar per mirar coses de tecnologia i connectivitat,
o sigui, res de pornografia. No, no.
Ni de Interracial i Bukake i tot això,
però vaig anar pel xat GPT.
Deixa'm recordar que ets l'informàtic del programa,
per això domines totes aquestes qüestions.
Però no miro japanís Scat ni Big Black.
Això és el del Banyos. Que és veritat?
M'ho vaig recomanar, però no m'agrada a mi.
No sé, i el xat GPT t'ha dit que està molt bé,
perquè és com un robot, però no és un robot,
és una intel·ligència artificial.
Tu li pots fer preguntes i el xat PSG te les contesta.
És una cosa que hi ha fet tothom, no ens estàs descobrint res.
No, li preguntes, no sé, digue'm una pregunta.
Hi ha vida després de la mort? No sé.
No, és la pregunta que et proposo que li facis al xat.
I canviant de tema, després del mobile,
vaig anar a un dijous o dimarts...
Anirem a parlar de la infermera de la Vall d'Hebron.
...de habitacions despullats...
Afonísme comunical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges està tot ple.
Tot. Collons.
Tenemos que tener para sacar las putas oposiciones que...
el puto C1 de Catalan.
Què dius, ara?
Que se va a sacar el C1 de Catalan mi madre.
El vídeo de la infermera de l'Hospital del Vall d'Hebron
ja té uns dies,
però aquestes últimes hores llegíem el diari El Mundo
i un grup de sanitaris, 42 concretament,
han presentat una demanda de contenció administrativa
al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
contra l'Institut Català de la Salut.
El motiu és que consideren excloent el requisit del domini del català
per exercir la seva feina,
o sigui que el tema ha arribat a mans d'un jutge,
el que pugui passar a partir d'ara,
ja ens ho podem anar imaginant.
Només ens faltava això, les xirgotes de cap,
i els arriba al sistema sanitari català.
A veure, president Quim Torra,
bon dia.
Com està, president?
I tant, estic molt bé.
Just acabo d'arribar de l'hospital,
he anat a la Vall d'Hebron, concretament.
No es troba bé?
Em trobo perfectament.
Passava una revisió mèdica, mai estava bé.
Ja, té raó, té raó.
Més val prevenir i més quan vas tenint una edat.
He anat a la Vall d'Hebron coincidint casualment
amb el torn d'aquesta infermera.
El que passa és que això no ho pots fer.
Per què em facis una radiografia?
Què li he dit? No m'he entès, evidentment.
No, sense insultar.
Després li he dit en castellà,
vengo que me hagas una radiografia de estómago.
I per què volia una radiografia de l'estómago?
Perquè una estona abans a casa he fet una pancarta petita,
amb una cartolina petita,
on s'hi llegia, nyorda!
A veure, és que després me l'hem passada sencera.
O sigui, s'ha passat la pancarta.
Però petita, eh?
Sí, no era d'aquella que va penjar a Sant Jaume.
No, del mateix no és la primera pancarta que em menjo, eh?
Ho sabem, ho sabem, ho sabem.
Però aquesta me l'hem passada literalment.
Aquesta se l'ha passat de veritat, eh?
Exacte, de manera que quan m'ha fet la radiografia,
l'infermera se l'ha mirada bé i ha llegit...
nyorda!
Això, he fet una performance només per això, eh?
De puta cara, i ara...
A part d'això que no ajuda en res a millorar la situació del català,
és perillós, en passar-se coses, eh?
No ho sé, evidentment.
De fet, em pensava que després de fer la gracieta
vaig fer la pancarta de manera natural,
però de moment no surt, s'aquest llapens.
Cuidis i kiwis.
Ja ho faig, ja. Només faltaria que hagués d'anar a l'hospital,
de veritat, i m'atengués aquesta infermera.
Trauria la pancarta, ja sabem per on.
Amb la mà directa, molt bé.
Va, cuidis, senyor Torra, fins un altre dia.
A veure, més opinions sobre aquesta qüestió...
Em parece totalmente inverosímile.
Y no he dicho lo que le están haciendo a esta pobre chiquilla.
A ver, que hay tan al red de Toledo que tal, bon dia.
¿Me han llamado perra? No, no, no.
Me pareció que me llamaron perra.
Doncs s'ha equivocat, no m'ha sentit bé.
Me parece absolutamente intolerable que, una vez más,
de un medio público como es esta emisora,
se contribuya al hinchamiento de una chica inocente,
mujer trabajadora,
por el mero hecho de rebelarse contra el poder y contra las tiranitas.
¿Por qué está diciendo? Están ustedes
contribuyendo al hinchamiento de una chica que es la Rosa Parks.
La Rosa Parks de la infermería, sí, vinga, va.
La Rosa Parks, yo ya sufrí su acoso,
el hostigamiento de la jauria independentista,
amigos de otegui y repartidores de carnets de catalanía.
Sí, sí, sí. El discurs ja ens el sabem.
Si pueden interromperme cuando yo estoy hablando, le agradecería.
Me llegaron a decir que no era catalana,
por el simple hecho de no ser catalana.
Efectivamente, no era catalana pel simple fet de no ser catalana.
Inaudito. Yo nacido en Madrid, vivo en Madrid,
y poseo la nacionalidad argentina y francesa.
Tampoc que domina l'idioma.
Para algunos no soy catalana, es algo un ver para creer.
Increïble, no?
¿Vostè no creu, senyor Álvaro de Toledo,
que per treballar en un hospital públic català
s'ha de saber català?
Ya sabía que me iría con esto. Es el típico relacionamiento de los nazis.
Per què està dient?
O están perdiendo la escuela, ustedes, ¿no?
Las pretenden intoxicar al personal sanitario,
inoculándoles el catalán a la fuerza
para que se conviertan en catalan hablantes excluyentes
y eliminen los enfermos españoles
que acuden a los centros sanitarios,
no administrándoles el cóctel de la muerte,
que son medicamentos caducados mezclados con ratafías.
Està com un llum, eh, senyor Álvaro de Toledo?
Més o menys.
Llum, llum.
De tota manera,
per més que ens indiguin el missatge difós per aquesta infermera,
segurament des de la Ràdio Nacional de Catalunya
no hauríem de perdre el bon to i el respecte, qualsevol cas.
L'escapadeu lo mateix que l'Enric Juliana.
Cuida-lo amb això.
És per això que des del Dominical,
un espai que sempre té un toc conciliador,
podem oferir-li a la noia aquesta la begonya, oi?
Es diu?
Sí, begonya.
Li podem oferir diverses sortides laborals a Catalunya
en les que no cal que et molestis a saber català.
Molt bé.
Obrim, per tant, l'infojocs.
L'infojocs monolingües
que pot orientar aquesta infermera
a guanyar-se la vida en aquesta Catalunya hostil.
Molt bé. Comencem.
Primera sortida laboral a Catalunya sense saber català.
Escolta'm...
Judgesa.
A Catalunya, begonya, es pot ser jutge
sense tenir ni la més reputíssima idea de català.
És més, pot ser que en un judici
tothom parli català menys el jutge,
o sigui que a tots els anys i anys
que ha hagut d'estudiar per treure's a la carrera
no li ha sortit a les pilotes estudiar una mica de català,
i aquell judici es farà en castellà
perquè se sàpiga qui mana en aquest país
i, sobretot, qui no mana.
Amb sort t'oferiran traductors,
però llavors tot s'endarrereix encara més
i tindràs el jutge emprenyat amb tu i ja saps què passa
quan el jutge s'emprenya.
Ustedes ya están atacando a los jueces.
No, no, no.
Usted se calla cuando yo hablo, por respeto, como catalana,
que no quieren que sea.
Yo creo que se van todos para cuatro camins esta misma tarde.
A veure, també es pot dedicar-se a gent de policia a begonya,
festa guàrdia civil o policia nacional
i et podràs moure per pobles i ciutats,
ports i aeroports de Catalunya defensant l'imperi de la llei
i exigint als catalans que et parlin en un idioma
que entenguis que sol ser només un i prou.
I si ets guàrdia civil a Catalunya
podràs seguir fent TikToks per explicar als catalans
que si volem renovar-nos el DNI espanyol,
que siguem conseqüents,
i diguem buenos dies quan arribem a comissaria,
que no costa gens ser ben educat.
Sí, vamos a ver, me comentan que ya está viniendo una patrulla
para detenerlos, yo voy a esperarle fuera
para indicarle dónde están.
Més sortides laborals per la infermera begonya
per les quals no cal aprendre català.
Pot ser intel·lectual d'esquerres,
begonya intel·lectual d'esquerres catalana,
dels que fan cultura catalana en aquesta allà.
T'està veient el plomero, eh?
No, no, no, perquè així no ens entenem tots.
No facis cultura en català perquè només t'entenen 4 pagesos,
i tu vols que la cultura arribi a tothom.
Fent cultura catalana en castellà
no hauràs d'utilitzar pronoms febles en té vida,
i tens més possibilitats de replicar algun premi
que no passi si fas cultura catalana en català.
Per més informació, pregunta-li a la Carla Simón
com li han anat els Goya.
Pensa, begonya, podries escriure les teves memòries
en castellà en horari laboral o durant la baixa
per estrès que t'has demanat,
i per tant serien considerades cultura catalana
perquè el teu hospital es troba en territori català
i potser et donarien fins i tot una greu de Sant Jordi
que et podries introduir a la butxaca.
Molt bé, jo crec que queda clar bastant el missatge
que li volíem fer arribar a aquesta infermera.
No ho podem deixar aquí, si vols, eh?
Podria ser fins i tot diputada del Parlament de Catalunya
sense necessitat de pronunciar ni una sola paraula en català
durant les seves intervencions al Parlament
perquè això també passa, begonya,
i ningú et retrauria res perquè no volem quedar malament
i encara menys volem que ens assenyali l'Enric Juliana.
Perquè si t'assenyala el mundo,
mira, fins i tot fa una mica de gràcia,
però si t'assenyala l'Enric Juliana des del seny,
des del saber estar
i des de l'altura de mires que et dona la maceta
que està més elevada, doncs quedes retratat.
Qué vergüenza, hay una patrulla que les está esperando allá afuera,
no sé si ven las luces acá...
Doncs fins aquí les sortides laurels que ofereix Catalunya
per algú que no pugui o no pugui aprendre català.
Però en realitat hi ha moltes altres professions a Catalunya
que no necessiten que parlis català, begonya, ha fet totes,
però t'he comentat les que pots tenir més influència
i més ocasions de difondre la teva paraula
que ara que t'has convertit en una celebrity barr màrtir.
Molt bé, deixarem estar aquesta noia en pau.
Sí, hola, Pepe.
Hola, bon dia, Roger, maco com estàs?
Soc el capítol del Nacional, saps?
Bueno, això, quan tinguis un momentet,
et voldria comentar una coseta, si no et fa res,
perquè és que...
Bueno, ahir t'estava escoltant quan vas fer-lo del comunista
amb el xicot aquell del...
No, ahir va venir el Jordi Abolé, sí, sí.
Sí, exactament, el Jordi Abolé.
Bueno, crec que va engegar una mica el ventilador
perquè era una mica de la merda que va escopir, saps?
Després en parlarem, Pepe, sí.
Vale, vale, no, no, ja, però és que...
voldria contestar-li.
Ja, no, però és que l'Abolé no és aquí per contestar-li.
Sí, clar, jo tampoc hi era, ahir, saps?
Vull dir que estava a casa tranquil·lament fent un colacao
i de cop i volta sento tot el xorreo a la puta cara
i, bueno, em va venir la tos.
Saps quan intentes fer una cullerada de colacao a palo seco?
Oh, que t'entra com per l'altre forat.
Exacte. Sempre, sempre.
I la tos, igualment, o quan anaves a mossegar una ensaïmada,
que respires abans i...
doncs ho estava intentant fer, la cullerada,
i quan vaig sentir-lo de l'Abolé, que sí, que sí, m'ho feia...
En parlarem, Pepe.
Abans abordarem altres qüestions d'actualitat, però.
La falta de pluja i l'increment de les temperatures
facilitaran l'expansió de sanglars.
Hi ha molts llocs de punts de Catalunya on no es vegin sanglars.
Per protestar contra l'anunci del probable buidatge de sanglars,
els manifestem la matança de peixos que...
Van viure moments de tensió quan alguns dels concentrats
hi van voler entrar per la força,
i, a més, van llançar conills vius a l'interior.
Tirarem fosfor d'alumini, vulguin o no vulguin,
perquè s'han de matar els putos conills.
Hakuna matata
What a wonderful phrase
Coi, tu, els interruptors, aquí.
Pobres conills.
Perdem d'agafar una autòctona,
perquè l'actualitat catalana té diversos fronts oberts
que tenen a veure amb animals.
Tenim amb nosaltres, per parlar-ne, el president d'Ucraïna,
Borodimir Zelensky.
Bon dia, no sé si m'entén...
Soc el president, cony. Ah, perdó.
Que m'he vestit per anar a una batuda del sanglar.
Perdó, perdó, president.
Vostè vestit per anar a una batuda del sanglar
s'assembla una mica a Zelensky. Una mica sí, eh?
Aquesta brometa em comença a fer una mica de mal.
És que ha arribat l'hora de passar l'acció.
Ah, sí? Doncs vinga, som-hi.
Contra les plagues d'animals.
Ens estan encarclant porcs sanglars,
peixos del pantà de sau i conills de Lleida.
Per tant, catalanes, catalans,
a partir d'ara,
amb aquest jersei verd queixua que m'he posat,
assumeixo les funcions de comandant el cap
per aturar l'abans de les tropes animals.
A veure, què fem?
Miri, president, estem parlant concretament,
començarem parlant de conills de porcs sanglars
i de peixos.
Comencem per aquests últims.
A causa de la ceguera, la Generalitat vol buidar el pantà de sau,
que ja està molt baix, cosa que provocaria, evidentment,
la mort de milers de peixos.
I si no buiden el pantà, els peixos es quedaran sense oxigen
i també es moriran. Exacte.
A Vilanova de sau podem contactar amb el Francesc Mauri.
Bon dia, Francesc.
Molt bon dia des de Vilanova de sau, a Osona.
En aquests moments em trobo a l'interior del pantà de sau,
que està més sec que a la sala de trofeus de l'Espanyol.
La problemàtica dels peixos, Francesc.
Doncs des d'aquí la imatge és molt greu.
Queda molt poca aigua aquí a sau.
La veritat és que sau no patia una crisi tan greu
des que Pep Sala va treure el seu primer disc al solitari.
De manera que la Generalitat vol treure l'any que ve
i la Generalitat vol treure l'aigua restant,
cosa que provocarà una palmada fàcil de peixos.
Però això és un desastre ecològic, no, Francesc?
Sí, a veure, com us ho diria, no?
Aquests peixos són bàsicament carpes comunes,
també conegudes com putes carpes o els coloms aquàtics.
Sí, no, perquè ens entenguem, Dau.
Són com coloms, sí.
Sí, hi ha els coloms de plaça Catalunya,
les rates de Barcelona i les carpes de sau,
que seria un tripartit d'animals menys preables
de la fauna autòctona.
Això és una opinió personal.
Què passa, Ferran?
No, no, no, no, no.
És una pena que se quedin allà migpodredes,
que se les mengin les putres o no sé qui,
quan les podrien menjar nosaltres.
Ja, però es veu que no són gaire bones per menjar les carpes.
Bueno, si se pot menjar-nos o no,
perdona, si no te fa res, ho decidiré jo.
Ah, va.
El Ferran Adrià, que és el millor vine del món,
Bulli Bulli Pèdia, Bulli 1764,
Bulli Foundation, Michelin Star...
Sí, sí, sí, no, que tu tens criteri...
Clar, que tu concretament ets...
Absolutament ningú.
Aprocita'n el que és el peix,
totes les carpes de merda de Sau,
per fer-ho en un plat, allà mateix.
No, no, no, però un restaurant nou a la campana de Sau.
No cal.
Les carpes del Bulli.
El lloc de paraules de carpa i carpa.
Carpa de pescau, carpa de la carpa.
Molt bé.
Ja està, parlant del buidatge Mauri,
un cop el pantà de Sau es quedi sense aigua, què?
Doncs encara no s'ha concretat aquest extrem,
però hi quedaria doncs un sacarral, diguem-ne,
digne per celebrar-hi el Ràdio de Carda l'any que ve.
Molt bé.
Més punts calents de l'actualitat relacionada amb els animals,
ara anem fins a Lleida, allà hi tenim un ambient especial,
que és el senyor de Niro, Robert de Niro, bon dia.
Ostres, m'estàs parlant a mi, fill meu?
M'estàs parlant a mi?
Sí, sí, sí, estem parlant amb tu, Robert de Niro.
Què ha passat a Lleida?
Vols que t'expliqui què ha passat a Lleida?
Sí, per això estem connectant, vinga, va, endavant.
Doncs aquí a Lleida el que ha passat és que un grup de pagèsos,
adéu meu, quins galifardeus, un grupet de pagèsos,
ha tingut la brillant idea de manifestar-se
davant de la seu dels serveis territorials d'acció climàtica,
llançant conills, sí, tal i com ho sentiu,
llançant conills vius contra l'edifici.
Sí, sí, hem vist les imatges,
no és la protesta més brillant de la història, per dir-ho d'alguna manera.
Estaven llançant conills vius dins de l'edifici.
Mira que això ha sortit a pel·lícules de mafiosos
on hi havia massacres menys dures
que la imatge d'uns pagèsos tirant conills vius per queixar-se.
Jo crec que no es tornarà a repetir mai més,
han entès que no es poden tirar conills.
La reflexió que em faig de tot això...
A veure, quina, quina?
...que això no sortia a la teva pel·lícula, Carla Simón.
Oh, i tant que no hi sortia,
perquè els pagèsos del Carras
eren unes bones persones víctimes del capitalisme,
que es guanyaven la vida humilment collint presses.
Oi que sí, Carla? Oi que sí?
I per què no treies el teu sense ficció?
Que els pagèsos tiren conills vius a les manifestacions, Carla.
És una veritat incòmode, Carla, eh?
Ja ho crec, oi?
Aniríem tancant la comunicació, eh?
No, és que ja no he de dir res més, fill meu.
Més enllà de recomanar-li a la Carla Simón que rodi el Carras 2,
els pagèsos contraataquen amb unes imatges terrorífiques
de les bíceres dels conills estampades a la paret
d'una delegació de la Generalitat,
i de fons se senten crits de...
Hòspi, fot-te'ls el cul, els conills!
No cal, tot això no cal.
Potser tampoc et donarien cap goya, Carla,
però potser al Festival de Sitges sí que et donarien alguna cosa.
Gràcies, Robert de Lleida, tenim un tercer front obert,
en aquest cas pel que fa a la convivència home-animal.
La plaga de senglars a molts punts del país és tan greu
que ahir llegíem el periòdico que el govern de la Generalitat
intentarà instaurar el consum de la carn de senglar.
Hola, bon dia, com està el trampat?
La carn de senglar és bona pel consum?
I tant que ho és de bona.
És una carn deliciosa que ben cuinada es torna molt melosa,
es torna una carícia pel paladar.
Pot ben bé caronar-nos la llengua i la tràquia.
Que bé, la tràquia, molt bé.
Ens podries explicar com cuinar un senglar?
En primer lloc, necessitem un porc senglar, això és molt important.
A mi m'agrada caçar-los amb ballesta,
clavant-nos un fletx al mig dels ulls.
O bé, això és molt interessant, si em lleva una bona energia,
amb les meves pròpies mans.
Tota aquesta part ens la podem saltar?
Sí, em pinto tot el cos de camuflatge,
és un bodypainting d'aquests que vas despullada integralment.
Em despullo, em pinto tota,
i a continuació ens refreguem excrements d'animal per tot el cos,
perquè tenen molt bon olfacte, els senglars.
I amb els excrements d'animal,
tamaríem la nostra pròpia olor corporal.
Ja, però no sé si avui s'ha de veure això.
Sí, tenim un ganivet tipus militar,
que, per una banda, tingui la fulla serrada,
i per l'altra lliseta, que sigui una lliseta.
Doncs ens posem el ganivet entre les dents,
perquè necessitarem les mans lliures,
per enfilar-nos a una ausina.
Qui diu ausina diu un roure, que fa glans,
que és el menjar preferit dels senglars.
I un cop allà què?
Doncs instal·lats a la branca, una branca ferma de l'arbre,
busques que ens callem amb silenci.
Fem molt de silenci,
i en aquest moment cridem al senglar
reproduint el seu gruny.
Ara mateix l'estic dient, que vingui,
que he trobat molts senglars.
Això volia dir, vine, senglar, que...
Sí, això vol dir, vine,
que he trobat molts senglars.
Carme Ruscalleda, en aquests moments,
ens està excliant com caçar un senglar
amb les nostres pròpies mans.
Aquest sol l'està fent Carme Ruscalleda.
Mira, un, dos, tres.
I ara s'acosta, s'acosta.
Va costant, va costant.
Ja és aquí, ja és aquí.
Si ho hem fet bé,
el senglar s'hauria de situar sota del nostre arbre.
A veure, sota, ara és a sota.
Sota, sota, sota.
T'estan sumant, t'estan sumant.
T'estan sumant els peus.
Jo soc dol de l'arbre, però bueno.
Mira'l, mira'l, és en aquest moment
quan hem de caure sobre la bèstia,
li ensorrem els ulls amb els dits,
i amb un moviment precís de la mà
li seccionem el coll amb el ganivet,
matant-lo sense patiment.
Ha callat de poc.
Molt bé, perfecte.
Ens ha impactat una mica, Ruscalleda.
Després hem de tancar-li els ulls,
agrair-li a la Mana Natura per haver-nos donat aquests aliments,
però, bueno...
Jo crec que ho volem deixar aquí.
Si voleu mostrar el que hem viscut amb Carme Ruscalleda avui.
L'animal slicks treu el cor,
ens pintem la cara amb la seva sang,
i passem-ne la recepta.
Passem una olla d'aigua bullida.
Jo crec que per avui ja n'hem tingut prou, en qualsevol cas.
És una manera neta de fer-ho.
És una manera ecològica i coi de passar de fer-me una mica d'exercici,
que sempre va bé per la salut.
Gràcies, Carme Ruscalleda.
Com passen 5 minuts de 2 quarts d'una del migdia,
i de seguida el suplement, els arguments universals.
La setmana que ve, capítol doble del Dominical.
Diumenge, com sempre, a les 12 del migdia,
i dissabte, també, breu intervenció dins de la Sagrada Família.
Jo puc venir a l'OSCA?
No, l'OSCA de la Holèstia, només personatges...
Diumenge, tu, diumenge.
Ara tornem al suplement.
Diumenge, que veia l'OSCA.
El suplement, amb Roger Escapa.
Escolta, has tastat la Moritzet?
Eh, no.
Doncs ho hauries de fer, perquè té un sabor de beure per creure-ho.
Vols dir que és molt bona?
No només això, també és la cervesa que sempre voldràs tenir a mà.
Això què vol dir?
Que estàs a una Moritzet, de descobrir el que és un gran sabor.
Vaja, que la tasti, no?
Ja tardes.
Moritzet, un sabor bestial.
La FAT, Factoria Cultural de Terrassa Presidència.
La FAT, Factoria Cultural de Terrassa Presidència.
Factoria Cultural de Terrassa presenta el 11 i 12 de març
el Bejar Ballet Lausant.
La prestigiosa companyia aporta una coreografia d'agil roman
i les set danses gregues del mític Moritz Bejar.
Gaudeix d'aquest espectacle de la quarantena temporada
de la FACT Cultural.
Entrades a la factcultural.cat.
Suma't a l'educació que suma l'Alba, l'Ahmed i en Rafa.
Que suma mares, pares, docents i professionals.
Que suma oportunitats i futurs, innovació i qualitat.
Sobre el termini per fer l'aprenscripció.
No pateix.
No pateix.
Sobre el termini per fer l'aprenscripció.
Del 6 al 20 de març per al segon cicle d'educació infantil
i educació primària.
I del 8 al 20 de març per a l'educació secundària obligatòria.
Informa't a preinscripció.gencat.cat.
Suma't a l'educació que suma.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
En teatre, el groc sempre ha estat símbol de mal presagi.
Ara i aquí, també.
Dius un abús des de la seducció.
Em va costar tants a adonar-me
que he viscut situacions on jo no he consentit.
Recordo que em vaig estirar caramunt sense dir res,
perquè no em sortia res.
Llavors, ell va seguir fent-me petons.
Si tanco els ulls, veig el sostre d'habitació.
Groc.
Sense ficció, el sostre groc.
A TV3, dimarts a la nit.
I vinc al Saló de l'Ensenyament del 15 al 19 de març,
on t'orientarem perquè descobreixis
aquest vols dedicar
i et puguem ajudar a ser el que vols ser.
T'esperem a Fira de Barcelona, recinta de Montjuïc.
Entre pauses i sons, ajustem-ho a cau d'orella.
Hosti, tant.
Quan el dia ja s'afós,
de diumenge a dijous i de dotze a dues de la matinada,
la nit dels ignorants 3.0,
amb Xavier Solà.
Ràdio ajustada a cau d'orella.
La nit sota el coixí.
És passió.
És color.
És vida.
És humor.
És amor.
És vols.
És salat.
És inimitable.
És avui.
És ara.
És propera.
És amable.
És social.
És singular.
És veritat.
És ficció.
És directe.
La tarda és única.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Si està bé, la tarda de Catalunya Ràdio.
Lluïta.
Drets.
Igualtat.
Per una societat justa...
Som dones.
Dia Internacional de les Dones.
A Catalunya Ràdio i TV3.
A Catalunya Ràdio...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
Tx, tx, tx, tx...
S lliure.
Això era tot un enigma incisador per a ella.
S sola a la ciutat.
De Neus.
Domènec i Escuté. Vull tema.
Dia Internacional de les Dones.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio...
amb la literatura.
Tot el que passa,
passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia.
Som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Tot el que passa,
passa al matí de Catalunya Ràdio.
Papaleisec va ser pescador al Senegal
durant 10 anys,
fins que va arribar a Barcelona en Cayuco.
El tema de la pesca estava molt complicat.
Fins al moment que vam decidir
de venir a Europa amb el mateix barco que pescàvem.
A uns quants quilòmetres de distància,
en costes catalanes també és difícil
El treball en pesca es veu ofegat
per diferents fronts,
per normatives europees, per el preu del gasoil.
Un mariner o una marinera està molt lluny de guanyar
el suficient per a poder viure.
Un restaurant que aniva a la Berlín
diumenge d'una a dues del migdia
amb Paula Molés, també en podcast
i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa.
Quatre minuts per arribar a tres quarts d'una.
Bon dia, Marta Ferrer.Bon dia, què tal?
Això són els arguments universals.
Avui comencen o comencem
en una galàxia molt, molt llunyana.
Our people are scattered
like stars in the galaxy.
What are we?
What do we stand for?
És la veu de Marta Ferrer.
És la veu de Marta Ferrer.
És la veu de Marta Ferrer.
És la veu de Marta Ferrer.
És la veu de Marta Ferrer.
What do we stand for?
És la veu de l'home del moment, Pedro Pascal,
que n'hem parlat abastament
perquè protagonitza de les topes,
però és que ara acaba d'estrenar
la tercera temporada de The Mandalorian a Disney+.
I ja ho has dit bé, és la veu de Pedro Pascal
perquè no es veu més coses de Pedro Pascal
en tota la sèrie de The Mandalorian.
Perquè és una androida, no?, coberta amb metall.
Exacte, ell va sempre vestit com una espècie d'armadura
perquè, i de fet, això és el que s'explica
i d'alguna manera
que l'experiència d'aquesta tercera sindaga
en aquesta tercera temporada,
la idea és que ell és aquest Mandalorian
que tenen com a objectiu prioritari la seva religió
que no es poden treure mai aquest casc.
Què ha passat? Que en aquestes dues anteriors temporades
ell ho ha fet per diversos motius.
Un d'ells perquè s'havia de separar.
En una escena, jo recordo una escena i prou.
Exacte, les dues escenes que estaria lliure
per fer Pedro Pascal mentre no gravava The Last of Us
i van dir, vine, i et treuràs el casc i així...
Aleshores, l'actor que veiem tota l'estona
amb aquest vestit metàl·lic
i amb aquesta cara tapada, no és ell.
No. Segur?
Pràcticament segur.
Jo crec que ell va a un estudi de gravació,
grava les seves rèpliques
i després se'n va a fer altres coses.
I hi ha un senyor després allà, en el set...
Hi ha un doble. Hi ha un doble que està vestit
pobret de Mandalorian i va fent.
I va fent. Aleshores...
Què tal aquesta tercera de Mandalorian?
Perquè jo les altres dues me les vaig empassar.
Doncs mira, jo vaig trobar les suporíferes.
I aquesta l'he trobat encara més suporífera.
Ja, admeto que, aviam, tinc un problema amb Jon Favreau,
que és el creador, director i guionista principal de la sèrie,
que és que ha patrocinat les millors bacanes
que he fet jo a la meva vida,
perquè, excepció de Chef,
que és una pel·lícula que va fer que recomano molt, per cert,
i Iron Man 1, les demés...
Pfff...
Les he trobat avorrides.
A veure, sí que és veritat que la U i la 2 tampoc no són...
Ui, és que quin ritme, per favor!
Arranca...
Que passin coses, no hi passa absolutament res.
I aleshores... No millora, eh?
No millora. Fins ara, hi havia un gran Elysian,
que era el Grogu, que era el Baby Yoda,
que és aquesta versió petita del Yoda,
que tots trobàvem molt adorables. El Jordi Pujol.
El Jordi Pujol, mira, sí, una versió petita,
que se'n van fer memes, se'n van fer gifs,
se'n ha fet merchandising, se'n ha fet de tot.
S'ha venut tot el que es pot vendre d'aquest personatge.
No surt. Sí que surt.
Però ja no és prou, com perquè m'atrapi la sèrie.
És a dir, fins ara, bé, era un Elysian,
a veure com està de maco,
a veure aquesta relació paternofilial
que ha fet amb el Mando...
Clar, ara ja això ja ho hem superat.
Què passa? Que les primeres dues temporades,
la idea era que el Mandalorian havia de retornar
el Grogu amb els seus, que representava que eren els Jedi,
i per això apareix doncs un gran Jedi que...
No faré l'espoiler, per si algú no ha vist la segona temporada,
però comenceu en els Jedi de Star Wars,
doncs n'hi ha un, que és el important,
i és el que surt.
I clar, quan hem vist que això ja ha acabat,
perquè ara tornen a estar junts,
el Grogu i el Mando, dius...
Doncs s'han d'inventar una altra trama.
Que no està mal tirada, perquè la idea és que el Mando,
com que s'ha tret el casc,
ara ha de recuperar una mica la seva dignitat,
perquè ha traït aquesta regla norma
que no podia trair passés el que passés,
i per fer-ho ha de tornar al seu planeta natal,
que representa que està superdestruit,
que no en queda res,
i d'alguna manera haurà de viatjar cap allà
per veure si pot recuperar el seu esperit
del com a Mandalorian.
Això és una idea que està bé.
El que passa és que com no te l'han presentat abans,
en les altres dues temporades,
queda una cosa molt superficial.
O sigui, a mi, si la temporada m'agafés i em digués
això en el fons serà una metàfora sobre la religió,
i sobre seguir la religió cegament
i no qüestionar-te absolutament res
del que et planteja una religió,
diria, de conya, m'encanta.
Reflexió interessantíssima que es pot utilitzar
per expandir en el món de Star Wars,
per aprofundir en aquests personatges,
i que em dona una mica més de xitxa i de vidilla
en aquesta sèrie que, més enllà d'això,
tampoc és que li trobi res.
Però, clar, com no tens aquesta base
de les altres temporades,
és una trama que s'ha inventat una mica sobre la marxa
i que tampoc sembla que hagi d'aprofundir en res.
L'altra cosa que li ha passat
és una sèrie que es diu Andor,
que fins ara, de Mandalorian,
era una sèrie prou decent,
perquè han passat l'univers Star Wars
de les pel·lícules a les sèries
i n'han fet una cosa entretinguda,
que pels nens i pels joves també pot entrar bé.
Però, clar, han entrat Andor, que és una obra mestra,
i que ja vam dir, o jo vaig dir, almenys,
que havia de fer més bona Rogue One
que era la seva pel·lícula predecesora,
però ha acabat fent millor tot Star Wars.
Aleshores, quan tens aquest referent d'una sèrie
que està multinominada, és veritat que de Mandalorian
ha estat multipremiada i tot el que tu vulguis,
però Andor, que té tot aquest seua fer tan bo,
clar, quan veus Mandalorian dius
buf, buf,
ara hem de veure això?
Ara hem de veure això?
Molt bé, doncs si teniu accions a Mandalorian
sapigueu que no coneixeu a casa Calés.
Escolta'm, el qui sí que està guanyant Calés
és Pedro Pascal, que ho està resenant de les tofes.
Queden dos capítols només,
perquè van a un capítol per setmana,
a Mandalorian ho deuen haver penjat sencer, no?
No, només un capítol.
Només hi ha un capítol, de moment.
Quan ens van passar els capítols amb Antalació,
si passa això, sospiteu.
Si abans de l'estrenar en una sèrie no hi ha crítiques...
Tu només has vist el primer capítol?
Mira, n'he vist dos, perquè el dia que es va estrenar el primer
ens van donar accés al segon.
Però ens van dir només aneu a accés al segon durant x hores.
Després, cancel·lat.
I de las tofes, dos capítols només,
això en principi sí que va com un tro.
És un bon final o no? Perquè jo tinc curiositat.
Per mi sí, clar, els que heu jugat el joc
i el coneixereu al final,
és un senyor final que divideix,
perquè el que planteja, sobretot a nivell ètic,
doncs és molt divisiu,
però per mi és un senyor final.
I el penúltim capítol, que si no m'equivoco
és el que s'estrenarà aquesta setmana,
és bastant bèstia, però és increïble
i la reflexió que fa també és brillantíssima.
Vull dir que per mi és la culminació perfecta
d'una temporada perfecta.
Més propostes, todos quieren a Daisy Jones.
Me and I will be with you
Except I don't care what you feel and I don't know...
Això ho trobarem a Amazon Prime.
És Daisy Jones and the Six,
el grup de música que protagonitza la sèrie
Todos quieren a Daisy Jones. De què va això, Marta?
Mira, això és una sèrie molt interessant
que jo no l'havia sentit a parlar
fins la setmana passada i de cop et dic
anem a veure-la perquè té molt bona pinta.
Estaves adonant un llibre que es diu així,
una sèrie que es pot veure en català, per cert,
si us agrada veure les coses en català
que sempre estan molt ben fetes,
que sapigueu que podeu.
Estaves adonant un llibre que és molt curiós a la premissa,
tant del llibre com de la sèrie.
La idea és que explica la història d'un grup de música,
que és aquest, Daisy Jones and the Six,
que representa que als anys 70 ho van petar.
En un gran grup, van fer un disc, van ser superbendes,
i al llarg del punt més alt de la seva carrera,
enmig d'un concert d'aquells multitudinaris,
es van separar.
I mai van explicar per què.
Es representa que 20 anys després
fan una espècie de documental
i els protagonistes, els integrants d'aquest grup,
per fi estan disposats a explicar
què va passar exactament.
I el que ens deixa entendre la sèrie des del primer minut
és que entre els dos líders d'aquest grup,
que són el Billy i la Daisy,
que són el Sam Claflin i la Riley Keough,
que, per cert, és la neta d'Elvis,
que ja dius,
si necessites algú que cantés bé per protagonitzar una sèrie,
qui millor que la neta d'Elvis, segurament.
Doncs ja es deixa entendre
que entre aquests dos hi va haver una mica de marro
i que per això les coses no van acabar d'anar...
És una història de ficció, eh?
És una història de ficció, però no ho diries mai.
Per què? Perquè ara estareu escoltant això
i em direu, Marta, però això,
això és Fleetwood Mac.
I us diré, sí que és Fleetwood Mac.
Perquè la seva escriptora
es va basar en un documental sobre un concert
que van veure de Fleetwood Mac
per crear una banda
que realment sona pràcticament igual
que Fleetwood Mac.
How do we get here?
How do we get out?
We used to be here, something to see.
Oh, baby, it hurts now.
Oh, baby, it hurts now.
Oh, baby, it hurts now.
The same we've been doing,
ain't working out.
Tota màsia que ja podeu recuperar, per cert, a Spotify,
aquest disc que van fer fictici, que es diu Aurora,
que és boníssim, també perquè en l'escriptura
d'aquestes cançons hi ha col·laborat gent
com Phoebe Bridgers, Marcos Manforta,
Manford & Sons, Fiona Apple, Laura Marling,
Perfume Genius... Vull dir que el resultat
és una banda sonora excel·lent.
Jo fa dies que tinc aquesta cançó
que sentirem ara en bucle.
Don't want you to let me down
Let me down, let me down
Easy if you're gonna let me down
If you're gonna let me down
Let me down, easy if you're gonna let me down
Don't you go and tell me that you love me
Why are you leaving if you're gonna leave me now
If you're gonna let me down
Let me down, easy if you're gonna let me down
No pateixis, Roger, perquè no és un musical.
És una sèrie de ficció, en moments de documental,
en què veiem aquestes entrevistes
amb aquests integrants d'aquest grup,
però hi ha moments musicals
quan fan uns concerts o quan veus que graven les cançons,
però no és un musical.
La banda sonora, molt bons els actors i els personatges.
Si haguessin desenvolupat una miqueta millor
la relació entre aquests dos protagonistes,
perquè durant els primers tres capítols,
que són els que ja es poden veure a Amazon Prime,
la sèrie treballa molt aquesta idea de pre-relació,
el pre-creació d'aquest grup.
Et senten molt aquestes bases
que acabarà sent aquesta relació més aviat tormentosa,
que no pas amorosa.
Si en el moment de culminació d'això
s'haguessin esplaiat una miqueta més
i hi haguessin aprofundit una miqueta més
en la relació d'aquests dos personatges,
jo crec que ja hauria sigut una sèrie excel·lent.
De totes maneres, molt recomanable.
Jo et dic una cosa, m'he comprat el llibre
després d'haver-lo a la sèrie perquè m'ha agradat tant
i m'han arribat tant al cor els personatges
i les seves històries que vull que tingui una vida
més enllà de la sèrie.
Tots qui eri una Daisy Jones, ho trobareu a Amazon Prime,
una proposta de la Marta Ferrer. Marta, moltes gràcies.
Apa, fins ara. Ara tornem.
Para-ho!
Tenta obrir la carta maral.
No, que no volar!
Terestega!
Terestega!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'En Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Barça-València a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclaó.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols guanyar, sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport.
Sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
RAT, Solideo i CaixaBank.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Arriba a la gran sala del Teatre Nacional de Catalunya,
Trilogia sobre la guitarra.
Tres espectacles amb tota la potència de la bailaora Rocio Molina,
una artista premiada internacionalment
que trenca els esquemes del flamenc.
Només els dies 10, 11 i 12 de març al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Arriba la sisena edició del Brain Film Fest,
el festival internacional de cinema
que gira al voltant de temàtiques relacionades amb el cervell.
L'art, la creativitat i el cervell
seran els temes centrals d'aquesta edició
en què s'estrenaran les últimes pel·lícules
de Bernhard Herzog i Gerardo Herredo,
del 15 al 19 de març al CCCB.
Més informació a brainfilmfest.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Per una societat justa, som dones.
Som dones.
Avui al Tot Gira viurem intensament la Lliga.
Des de tres quarts de dues del migdia, balla d'Orit espanyol.
Els pericos volen encadenar la tercera victòria consecutiva.
A la tarda, després de la TDT del Barça-València,
escoltarem els protagonistes de la Copa d'Ukeipatins
que juga a Calafell.
El Llevant les Planes Betis.
I l'inici del Mundial de la Fórmula 1.
Avui diumenge des de tres quarts de dues del migdia.
Amb David Clopés.
5 minuts per arribar a la una del migdia.
Què tal? Bona tarda.
Avui t'hi poses aviat.
Avui juguem les quarts de dues perquè avui jugar l'Espanyol.
Balla d'Orit espanyol.
El partit comença les dues.
És un partit clau, determinant.
L'Espanyol és a tres punts del descens
i qui marca el descens és el Balladolid.
I els de baix no falla ningú.
Ahir va guanyar el Getafe i el Girona.
Girona déu-n'hi-do quin partit va fer.
Un terrible a la primera part.
Va reaccionar a la segona fent dos gols.
Va empatar el Cadis a Noeta el divendres.
En canvi, van fallar el Sevilla,
que tindrà problemes.
I també va fallar l'Almeria.
No pot deixar escapar aquesta oportunitat a l'Espanyol
i buscar la tercera victòria seguirà.
Avui també jugar el Barça contra el València.
De fet, el València és un rival directe de l'Espanyol.
Encara queda semblimentida.
Són a la part baixa, són en descens.
Se la juguen també l'equip de Rubén Baraja.
I avui el Barça, presumiblement amb canvis,
perquè Christensen ja està recuperat,
podrà jugar com a titular
aquest partit avui a l'eix de la defensa.
I veurem si hi ha més canvis.
Perquè Gavi està sancionat.
Apunta a Sergi Roberto la titularitat.
I veig que no hi hagi més canvis
i que, per exemple, Anso avui sigui titular.
No descartem aquesta opció.
Doncs a veure quina versió d'Anso veiem.
De què estem pendents?
Ara estem pendents de la final de la Copa del Rey du Queipatins.
A Calafell, el pavelló Joan Hurtoll,
estan jugant Liceo i Barça aquesta final.
Un partit que està seguint la Montse Mir des de Calafell.
Montse, què tal, com estem?
Hola, bon dia.
Molt bé. El Barça està guanyant.
No té ben encarat. 0-2.
Però no es pot dir res,
perquè és un partit molt intens, aquesta final de Copa.
El primer gol del Barça.
L'ha fet Joan Rodríguez al minut 3.
Un gol que ha donat tranquil·litat a l'equip laugrana.
El segon, Sergi Penedero.
Doncs, de moment, guanyen el Barça.
0-2 davant del Liceo.
Aquesta final de la Copa del Rey du Queipatins a Calafell,
que seguirem just quan s'acabi,
quan iniciem aquest totgirat, 3 quarts de dues.
I també, jugant, ha tornat la Liga F
després de 15 dies d'aturades.
S'ha fet molt llarg, això de l'aturada de seleccions.
Tornarà la Liga F el Joan Cruyff Escobar.
Què tal, com estàs? Bon dia.
Bon dia, amb les mans glaçades.
Barça-Vilareal amb molt de fred,
tot i que diem que ha pujat la temperatura, no?
Sí, deuen ser en un altre lloc.
I aquí, si estàs al solet s'està molt bé,
però, com que estem a cobert,
les mans estan glaçades, la temperatura està baixa.
El Barça no està glaçat, però.
No, no, no, tot i que ha estat a punt,
perquè ha trigat 21 minuts a fer un gol,
perquè el Vilareal ha posat dues línies de 5 i de 4,
i només faltava jo defensant,
però, al final, el Barça, amb això, ala i amb salma,
ha aconseguit el 2-0, que ara mateix
és el marcador a la mitja part,
i ha disposat de 3 o 4 oportunitats més.
Veurem més gols a la segona part, segur.
Molt bé, fantàstic.
Doncs Barça-Vilareal queda a la segona part.
Bona, una abraçada, cuidis.
Igualment, cuidis molt.
T'ha anat el dominical avui o no? No l'has sentit?
No, no l'he sentit, perquè estava la Katy.
Home, i tant, que el recuperaré.
Tenim pendent la nostra entrevista, eh?
Sí, però no la farem.
Vull dir que la tindrem sempre pendent.
La fem davant d'un cafè, tu i jo.
Molt bé, molt bé, una abraçada, Escobar. Adéu, adéu.
Igualment.
Reis i Ramatà, que està jugant la Penya a la CB,
també torna a la Lliga CB de bàsquet.
A Barça, a la pista del Saragossa, que és de la part baixa,
Compte, en Jéssica Vícius.
Què dius, ara? Compte, perquè...
No acaba la temporada? No ho sé.
No ho sé. Si més no...
Si van guanyar els alguiris l'altre dia passejant.
Sí, però ahir vam perdre amb el Saragossa,
venen del pal també la Copa, l'ambient no és el millor...
Bé, veurem com acaba, a veure si t'hi posaran, a tu.
O a tu. Tu ets home de bàsquet.
Adéu, Clupes. Adéu.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a coordinació d'informatius Neus Bonet.
Bona tarda.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.