Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 13 de maig del 2023.
A Catalunya, els mandats municipals són de 4 anys,
i molts alcaldes es reconeixen de portes endins
que els dos primers anys són per governar
i sovint arriba acords difícils d'explicar en clau de partit,
i els dos anys següents són de campanya electoral,
una campanya que hauria durat en sols 15 dies
però que els nostres polítics allarguen temps i temps.
Aquests dies però sí que toca,
oficialment entrem en el primer cap de setmana de campanya electoral,
d'aquí 15 dies tindrem eleccions,
on decidirem com es configuren els plens municipals
dels props de 950 municipis catalans.
Venen unes jornades en què sentirem algunes promeses
que difícilment es compliran,
actes en què hi haurà canapès barrejats
amb paraules grandiloquents,
i veurem candidats fent activitats de persones normals
com anar amb bici, passejar al gos o menjar xocolata amb xurros.
Més enllà de l'atracció o la desafecció
que puguem sentir pels dies que vindran,
convé no oblidar que les eleccions municipals
són les que ens toquen de més a prop
i condicionen el nostre dia a dia.
Que la recollida d'escombraries funcioni correctament,
que el carrer de davant de casa sigui peatonal,
que hi hagi més arbres a les ciutats
o que l'autobús passi a l'hora
són polítiques que decideixen els nostres governs municipals.
Per tant, com que fins ara
no hem estat capaços d'inventar un sistema millor,
siguem crítics a l'hora de practicar la democràcia,
però sobretot practiquem-la.
Com va dir aquell, és l'hora dels veïns i dels alcaldes.
Es el vecino el que elige al alcalde
y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde.
Així que, Juan...
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet, bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Comencem pendents d'un incendi
que ja s'ha estabilitzat,
en aquest cas, l'incendi forestal de Bonastre, al Baix Penedès.
La pluja d'ahir, la baixada de la temperatura,
han facilitat la feina dels bombers
que el van poder estabilitzar, com deies, ahir,
a última hora del vespre.
En aquest cas, l'incendi forestal de Bonastre, al Baix Penedès.
La pluja d'ahir, la baixada de la temperatura,
han facilitat la feina dels bombers
que el van poder estabilitzar, com deies ahir,
a última hora del vespre, segons els agents rurals,
han cremat prop de 60 hectàrees.
Espanya acollirà migrants sud-americans
que intenten arribar als Estats Units.
Ho farà només en el cas dels refugiats
i si responen a les necessitats laborals de l'Estat.
Ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
després de reunir-se a la Casa Blanca
amb el president dels Estats Units, Joe Biden.
La fiscalia estudia si descarta el terrorisme
de la causa contra el tsunami democràtic
i ho rebaixa un delicte de desordres públics.
Si s'acaba descartant,
la causa passaria a jutjar-se Catalunya,
tot plegat arriba després que l'Audiència Nacional
hagi aixecat el secret de sumari d'aquest cas.
El cantant canari Quevedo
va reunir ahir més de 4.000 persones al Sant Jordi.
Sense banda, només amb la seva veu i la música gravada,
ha repassat el seu últim disc,
Donde quiero estar,
aquesta nit tornarà a pujar al mateix escenari.
El president del Barça, Joan Laporta,
assegura que estaria molt bé guanyar la Liga demà al Camp de l'Espanyol.
Laporta ho va dir ahir
en una trobada de penyes a Torregrossa.
El pla d'Urgell va assegurar
que estaria molt bé i ja sabeu per què.
No cal que ho expliqui.
Per la seva banda, el capità de l'Espanyol, Sergi Darder,
afirma que el derbi de demà és més que una final.
I el tirón es juga avui al Camp de la Reial Societat del Verbenet.
Amb la possibilitat de consolidar la setena plaça,
la que donaria accés a Europa.
El tècnic Michel Sánchez
diu que, tot i que no sigui l'objectiu principal,
seria perfecte i no hi veuria cap problema.
I el Barça de bàsquet
recupera el col·lidaratge de la Liga CBE
juntament amb el Vascònia.
Això després de guanyar l'Obradoiro,
tot i que a Bé-Salí es va haver de retirar
amb un fort dolor lumbar,
és dubte per als pròxims partits
en un moment clau de la temporada.
Bon dia, xofreja Noé. Bon dia, bona hora.
Déu-n'hi-do com han plogut les últimes hores
en alguns punts de Catalunya.
Sí, i ha anat molt bé.
Hem encetat aquest episodi de pluja abundants.
Ahir les tempestes, fins i tot puntualment,
amb molta calamarsa, diversos indrets,
no només a les comarques de Girona, Barcelona,
sinó també fins i tot a darrera hora
cap a la zona del Delta de l'Ebre,
amb tempestes que van arribar a acumular
registres superiors als 40 o 50 litres per metre quadrat.
Aquest episodi, que ja porta dos o tres dies,
doncs fent que la pluja ens acompanyi,
ha de persistir avui.
De fet, ara mateix està plovent al nord del país,
les comarques de Girona.
Es va afablint la pluja i tota l'àrea del Pideu, de fet.
La cota de neu fins i tot ha baixat a prop dels 1.600 metres.
Esperem que al llarg de la jornada d'avui
la cota pugi cap als 2.000 metres,
però es mantingui, en definitiva, el temps força insegur
amb aquests ruixats que aniran avançant de nord a sud.
Per tant, els que afecten punts de l'Empordà
i l'àrea del Pideu, prepideu,
lentament aniran traslladant-se cap a les comarques
del sud de Girona, de Barcelona,
sobretot a partir de mitja tarda,
on es repetiran els xàfecs i les tempestes,
potser no tan abundants i intenses o extenses,
però en definitiva, aquesta tarda pot ploure molts indrets
i, per tant, persisteix aquest panorama de precipitacions
que pot allargar-se ben bé fins d'illuns.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, Artúria Entusias Maria Martirga,
cronista parlamentari, la Núria Martínez Ribot de Público
i l'Eduard Voltas, editor, a les 10, l'hora negra de la Maica Navarro,
en un matí on també hi sonen cançons com aquesta.
No se confunda, no se confunda,
señor y señores...
Avui, que se celebra la gran final de la gala d'Eurovisió,
una conversa amb Chanelle.
Se te ve también con mi, ah...
Un any després del Revolucional Festival d'Eurovisió,
l'artista-adolesa de Montserrat fa camí en la seva carrera musical.
Avui, una conversa al voltant dels seus orígens
i de com li ha canviat la vida en pocs mesos.
Amb la mirada posada, evidentment, a Liverpool,
on se celebra la gran final eurovisiva.
Avui en parlarem també a partir de les 12 del migdia, el suplement.
I a les 11...
Feu un tuit que diu
Entrevista, Maria Nicolau.
I em fots a mi rajant dels fans del Bruce Springsteen,
quan tu saps que són un lobby importantíssim en aquest país.
I jo ara pateixo per la meva vida.
Jofre Llombar, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal?
Com que Joel Díaz és el comunista,
a les 11 resolem les consultes dels orients
sota la denta mirada d'un cúmbiat misteriós,
suplement, si voleu enviar les vostres consultes.
Tot això i molt més en aquest dissabte de ràdio Dissabte de suplement.
Mitzquart de 8.
L'informatiu del suplement.
S'espera que avui pugui donar-se per controlat l'incendi forestal
que va afectar ahir la zona de Bonastre al Baix Penedès.
El foc va quedar estabilitzat a última hora del vespre
i l'afectació total ha estat de gairebé 60 hectàrees,
segons els agents rurals.
5 helicòpters i 3 avions els bombers,
a més d'una cinquantena de dotacions terrestres,
van atacar les flames des del primer moment.
Van ser els vents violents que portaven una tempesta
que van atir el foc amb flames de fins a 20 metres d'alçada,
però finalment cap a les vuit del vespre,
com deies, va quedar estabilitzat.
A la nit, 12 dotacions dels bombers s'han quedat a la zona
per assegurar-se que no rebifava.
La humitat alta i una temperatura baixa han ajudat a estabilitzar-lo.
Els bombers també treballen per donar per controlat
un altre incendi forestal que va començar ahir a la tarda
a l'Alvegès, a les Garrigues.
Un foc en el flanc esquerre va quedar aturat al cap de poc
a un camp de Conreus.
I ara marxem fins a Washington,
perquè aquestes últimes hores el Francesc Garriga
ha estat dins del despatx oval per explicar-nos
que Espanya acollirà migrants sud-americans
que intenten arribar als Estats Units si són refugiats
i si responen a les necessitats laborals espanyoles.
Pedro Sánchez ha aclarit així els termes de l'acord amb Washington
per descongestionar la migració a les fronteres nord-americanes.
Ahir es va reunir a la Casa Blanca amb Joe Biden,
que li va agrair la col·laboració i també el suport espanyol a Ucraina.
De fet, avui, la fotografia dels dos líders,
de Pedro Sánchez i de Joe Biden,
ocupa bona part de les portades dels diaris.
Des de Washington, Francesc Garriga.
Sintonia total entre Biden i Pedro Sánchez
en la trobada dels dos líders a Washington.
Biden ha rebut el president espanyol
al despatx oval de la Casa Blanca.
Tots dos han mostrat complicitat
i s'han dedicat paraules d'elogi.
Primer, Biden ha posat en valor la feina d'Espanya
en el camp de la immigració.
Tots dos ens enfrontem als reptes de la immigració
a l'hemisferi occidental, i esteu fent una gran feina.
A més, ara que assumireu la presidència
del Consell de la Unió Europea,
tenim moltes coses de què parlar.
La migració ha estat molt present en aquesta trobada.
A la sortida, Sánchez ha donat més detalls del pla que preveu
que Espanya aculli refugiats peticionaris d'asil
de Centre i Sud-amèrica.
Un programa que jo crec que és innovador
des del punt de vista de la política migratòria.
Y es el de los programas de reasentamiento
de personas con estatus de refugiado
en función de cuál sean las necesidades del mercado laboral,
en este caso, de España.
No podemos establecer cuál es el número de los migrantes
que nos van a llegar a través de este nuevo mecanismo
del programa de reasentamiento,
porque va a depender, lógicamente,
de las necesidades laborales que tengamos en España.
Sánchez diu que el món necessita un president com Biden
per la seva defensa de la democràcia.
En la reunió, que ha durat més o menys una hora,
s'ha parlat de la neteja dels terrenys de Palomares,
molt d'Ucraïna, i de les olives negres espanyoles,
que estan molt penalitzades pels arancels dels Estats Units,
i, segons Sánchez, han estat l'únic punt de fricció
que estan ja mirant de solucionar.
Doncs a veure què passa amb les olives negres espanyoles,
si les frevem amb arancels o no.
En fi, aquesta conversa entre Joe Biden i Pedro Sánchez avui,
el Garriga també el tirem a dins de la tertúlia
a partir de dos quarts de deu del matí,
en una tertúlia on, evidentment, entrarem en clau municipal
amb els pactes postelectorals
que centren l'inici de la campanya per les municipals del 28 de maig,
especialment a Barcelona.
Els partits marquen distàncies amb Vada Colau,
ho fa sobretot el PSC, encara soci dels comuns a l'Ajuntament,
que assegura que no tornarà a fer-la alcaldessa.
Sí, ho ha anunciat el candidat socialista a Barcelona,
Jaume Collboni.
I jo he dit que no faré ni alcaldessa de senyora Colau,
ni alcalde del senyor Trias,
sinó que puc guanyar i guanyaré aquestes eleccions.
Soc l'alternativa progressista,
l'única viable, l'única que puc guanyar a la senyora Colau.
Des de Barcelona en Comú, la candidata a la reelecció,
la Diada Colau, demana a Collboni que aclareixi
si després del 28 de maig vol canviar de soci
i pactar amb Junts per Catalunya.
I el senyor Collboni el que no pot fer veure
és que ningú podrà governar en solitari,
perquè això és mentir-li a la gent.
Tots sabem que, sigui quin sigui el resultat,
ningú podrà governar en solitari.
I, per tant, si no es diu amb qui es vol fer pactes de govern,
s'està ocultant informació a la gent.
Colau aposta per una aliança amb republicans i socialistes,
una oferta que pel candidat d'Esquerra,
Ernest Maragall, no té credibilitat.
El grau de credibilitat de la senyora Colau
quan formula aquest tipus d'ofertes o de compromisos
és molt baix, és massa evident i massa senzill
en reiterar, recordar,
les afirmacions semblants de fa quatre anys.
Les enquestes deixen entreveure
que els resultats del 28 de maig faran molt difícil
un govern en solitari a Barcelona,
el candidat de Junts, Xavier Trias,
treu importància a l'anunci de Collboni.
La vida és molt dura, la vida és molt dura,
s'ha de posar paciència, sentir que l'humor amb tot això,
hem de procurar no dir coses que després ens ho haguem d'empassar.
Jo sempre dic el mateix.
Escolta, aclareixin una cosa.
Vostès volen governar amb la senyora Colau?
Sí o no?
L'alcaldable del PP, Daniel Sirera,
creu que el PSC pot tornar a fer el caldès a Colau.
Cap credibilitat, perquè l'únic partit polític
que pot de debò no governar mai amb la senyora Colau
és el Partit Popular.
El senyor Collboni ha governat amb la senyora Colau
durant vuit anys.
El senyor Trias fa vuit anys va tenir l'oportunitat
que la senyora Colau no fos alcaldessa de la ciutat.
Li van tremolar les cames i va marxar.
L'ocupació de dos blocs a la Bona Nova,
Barcelona també ha centrat les primeres hores de campanya.
Des de la CUP, la diputada Eulàlia Reguant
assegura que la seva formació
és l'única força política que combat l'organització desocupa
vinculada a l'extrema dreta
i que promou el desallotjament dels ocupes.
En el fons, som l'única alternativa,
l'única força política que planteja una alternativa
a aquest context de desesperança i precarització.
Un context de desesperança i precarització
que és terreny abonat pel feixisme.
Des de Vox, el diputat Ignacio Garriga
acusa el govern de malgastar els recursos dels catalans.
Nos une la defensa y la voluntad
de proteger unos servicios públicos
que están en decadencia,
que no serán interminables en sanidad
cuando ellos destinan el dinero de todos vuestros impuestos
a sus chorradas ideológicas.
Per cert, que Junts ha denunciat a la Junta Electoral
diverses actuacions del govern d'Esquerra Republicana
perquè les considera propaganda electoral.
La formació reclama neutralitat institucional
durant la campanya del 28 de maig
i que s'aturi la publicitació
d'algunes de les accions del govern de Pere Aragonès,
com ara l'anunci de noves places de bombers,
el pla de xoc contra l'assetjament escolar
o bé la creació d'un cos de funcionaris d'acció exterior.
I aquestes últimes hores també hem sabut
que la fiscalia estudiarà si alguns dels candidats de Bildu,
que han estat condemnats per terrorisme,
compleixen els requisits per ser escollits.
Dels 44 candidats sota la lupa,
7 van ser membres deta condemnats per delictes de sang
i la resta van anar a presó, acusats de partanya
o col·laborar amb la banda terrorista.
Des de Washington, Pedro Sánchez ha assegurat
que incloure'ls pot ser legal però no decent.
I el diputat de Bildu a Madrid,
Òscar Matute, els ha demanat que deixin de fer soroll.
Ya han conseguido traer a Euskal Herria
lo peor de la política de Madrid.
Y sé de lo que hablo.
Sacan ruido para no hablar de soluciones.
Sacan ruido para que así puedan seguir los de siempre,
haciéndolo de siempre y favoreciendo a los de siempre.
Els populars alimenten la polèmica
per polaritzar la campanya
i carreguen contra els pactes del PSOE amb Bildu.
I Vox proposa directament la il·legalització de Bildu.
Precisament la fiscalia també estudia si descarta el terrorisme
de la causa contra el tsunami democràtic
i ho rebaixa un delicte de desordres públics.
Els informes que s'han filtrat de la Guàrdia Civil
han situat la dirigent republicana Marta Rodríguez
com a impulsors d'aquesta plataforma
que va promoure protestes contra la sentència del procés.
Si finalment es descarta el delicte de terrorisme,
la causa passaria a Catalunya,
tot i que l'última paraula la tindrà el jutge instructor.
Segons la fiscalia, s'han rebut els informes policials
i ara estudien si demanen o no diligències
i si hi ha fets delictius i quins són.
Tot plegat arriba després
que l'Audiència Nacional ha aixecat el secret de Sumari.
Ara es duu a la presó.
I ara es duu a la presó.
I ara es duu a la presó.
I ara es duu a la presó.
Ara es donaran a conèixer formalment les persones
que han estat investigades
i a qui s'ha intervingut el telèfon.
La Crònica Internacional
passa aquest cap de setmana per Istanbul, per Turquia.
Amb les enquestes en contra
i la possibilitat real de perdre el poder després de 20 anys,
el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan,
ha elevat el to les últimes hores
de la campanya electoral per les eleccions d'aquest diumenge,
comparant la seva situació actual
amb l'intent culpista
que va patir el 2016.
Des de l'oposició es demana calma
i que s'avitin provocacions.
Enviada especial a Istanbul, Roser, Oliver, Olivella.
Les enquestes continuen donant un lleuger avantatge
al candidat socialdemòcrata Kemal Kilisdaroglu
per davant de Recep Tayyip Erdogan.
La retirada d'un dels quatre candidats
a només tres dies de les eleccions
per un intent d'eixantatge
amb un vídeo de contingut sexual
podria afavorir Kilisdaroglu.
I la gran pregunta és si Erdogan acceptarà els resultats
en cas de derrota.
Segons l'analista política Asli Atin-Tasbaz,
els comicis seran nets.
Sí, és un marge ajustat.
Crec que veurem Erdogan qüestionant el procés de votació.
Però si és un marge prou gran,
si hi ha una diferència clara, sí que ho acceptarà.
És un home que sempre ha basat la seva legitimitat
en les paperetes de votació.
Així que ho hauria d'acceptar.
I, per tant,
el que hauríem de fer és posar en marxa
els resultats en cas de derrota.
Aquesta politòloga creu que si diumenge ni Erdogan
ni Kilisdaroglu superen la meitat dels vots.
I, per tant, cal anar a una segona volta.
El més beneficiat seria Erdogan,
perquè la gent té por de la inestabilitat
i votarà l'home a qui consideren més fort
i amb més experiència.
De tornar de Catalunya,
el Jurat Popular ha declarat culpable per unanimitat
l'home acusat de denunciar el procés de votació.
I, per tant,
l'altre dia,
el jurat popular ha declarat culpable per unanimitat
l'home acusat d'assassinar la seva dona
i la seva filla de 3 anys mentre dormien
la nit de reis del 2020 a Esplugues de Llobregat.
Ara l'Audiència de Barcelona haurà de dictar sentència
i imposar-li una pena d'acord
amb aquest veredicte.
La Fiscalia va demanar presó permanent revisable
pels delictes d'assassinat en traïdoria
i acarnissament i per maltractament continuat.
A més, també demanar que pagui una indemnització
de més d'un milió d'euros als familiars de les víctimes.
L'home va apanyalar la dona i la menor
mentre dormien.
Després va trucar al telèfon d'emergències
i va confessar que les havia matat.
La defensa de l'acusat havia demanat la seva absolució
per alteració psíquica,
tot i que tots els psicòlegs, inclosos els designats per ell,
van negar que patís cap malaltia mental.
Girona es torna a omplir de flors des d'avui
durant deu dies en la tradicional mostra
que portarà a la ciutat més de 350.000 visitants
amb el permís de la pluja,
enguanyant més d'un centenar d'espais,
la majoria en plantes naturals que necessiten poca aigua
i la pressió de la sequera.
Sí, bon dia, cap a un miler de voluntaris
han treballat a jornada sencera els últims dies
per tenir-ho avui dissabte tot a punt.
Per exemple, a les escales de la catedral de Girona
hi han posat 1.500 plantes naturals.
Bernat Grau i Mariona Coll
són el darrere d'aquest muntatge.
Ara ja portem quatre dies treballant,
sol i serena, amb pluja, amb xupesqueros i tot plegat.
Ha sigut tot un procés més als mesos previs
que hem estat construint les flors,
aquestes gegants que es veuen per aquí al fons.
El concepte és una mica de...
un camp com els que ja no es troben,
que ja sé què era, que hi ha crisis,
que ja no sé què, que no sé quantes...
Llavors, les flors grosses són una mica
el que s'ha extingit majestuós que ja no hi és,
i les flors naturals són el que ja no hi serà d'aquí res.
El soterrani de la mateixa catedral
s'ha transformat en el fons marí
en un muntatge de llum i só,
que convida la reflexió perquè hi ha plantes,
però també molt de plàstic.
Aquesta serà la 68a edició del Times de Flors,
una mostra que torna a fer visitables,
els patis interiors del Museu d'Història de l'Església de Sant Lluc,
i que incorpora una novetat,
l'obertura de l'antic teatre i sala de ball Odeon,
a la pujada de Sant Domènec.
Pràcticament només se sent el públic.
Més de 4.000 persones van ballar ahir al ritme de Quevedo,
el Sant Jordi Club de Barcelona.
El cantant Canari va fer gala d'una gran naturalitat
per connectar amb el públic. Marcos Ruiz.
El cantant Pedro Luis Domínguez
s'ha comportat com si hagués convidat el públic a casa seva
a prendre alguna cosa.
Ha fet pauses per descansar la veu, per beure aigua,
i ho ha explicat amb naturalitat.
També ha explicat el seu arrelament a Gran Canària, on viu,
i que la Playa de l'Inglès és el seu lloc favorit.
Aquesta platja de Mas Palomas al sud de l'illa
és la que li va inspirant no només la cançó que porta el títol,
sinó també el disc d'Hom de Kiiro Star,
que ve d'on ha portat banda.
Tota la música ha sonat gravada,
excepte la veu, que ha estat en directe, esclar,
i el piano electrònic també falta alguna cosa.
Aquesta platja de Mas Palomas és la seva veu,
i la sap fer servir per rapejar.
Per exemple, a Cuéntale, una cançó malòdica,
però amb freqüents rapejats gens monòtons.
Té un fraseig ràpid que modula, el frena, el fa sincopat,
i juga amb el públic donant-li espai,
fent-lo també protagonista.
El públic venia amb ganes de ballar.
Quevedo amb ganes de regalar-los somriures.
I la combinació s'ha transformat en eufòria
amb el tema obligat que ha tancat el concert.
Queda-te.
Doncs aquesta ha estat una dels noms propis d'aquest divendres,
quevedo, però aquesta nit de dissabte sonarà així.
Arriba la gran final del festival d'Eurovisió,
es farà a Liverpool al Regne Unit
i actuaran representants dels 26 països que s'hi han classificat,
una nit en què segur que destacarà cançons com aquesta.
És el Cha-cha-cha, i és un dels representants de Finlàndia,
també té opcions, àustria.
Les semifinals que s'han fet aquesta setmana
són els més votats.
L'any passat va guanyar Ukraine,
que aquest any competeix amb aquesta cançó.
Una cançó que Ukraine defensa amb anglès,
Itàlia també és un clàssic d'Eurovisió.
Amb una cançó, amb una balada romàntica clàssica,
i els anfitrions, els britànics, sonen així.
Així sona el Regne Unit, i així sona Noruega.
Perdonem, sento que tots sona igual.
Això és Noruega,
i ara anem a Queens of Kings, Noruega.
Portugal, així.
Portugal no guanyarà, ja els ho dic ara.
Encara podríem continuar,
però no sé si s'haurà de guanyar el Regne Unit.
No sé si s'haurà de guanyar,
encara podríem continuar repassant
les actuacions de la resta de països que veurem aquesta nit,
actuacions d'Albània, Estònia, Bèlgica, Xipre, Lituània o Austràlia.
I Espanya, què?
Doncs després de quedar tercera, Chanel, l'any passat...
Per cert, Chanel, avui, a partir de dos quarts d'ons, el suplement.
Amb aquest eslomo,
ara arriba el torn d'Espanya de Blanca Paloma amb aquesta cançó.
La valenciana Blanca Paloma,
defensant EAA,
els pronòstics la situen gens malament,
cap a la posició entre el 5 i el 10.
Una cançó amb clars tocs flamencs
i que molta gent compara amb aquest altre clàssic de culte.
¿Qué maneja mi barca?
Una cançó amb la qual Espanya va competir a l'edició d'Eurovisió
de fa 40 anys, 1983, i que va obtenir zero points.
Un rosco.
Però avui Blanca Paloma apunta més amunt.
Veurem què passa a partir d'aquesta nit.
Ho seguirem avui al suplement.
A quarts d'ons en parlem amb Chanel Terrero,
i a partir de les 12 també farem una taula
amb totes les claus d'Eurovisió,
i l'Andreu General, bàsicament, vindrà a criticar Eurovisió.
Un quart i mig de vuit del matí.
Pausa i els esports.
L'Enguàrdia.
L'Enguàrdia amb Enric Calpena ja ha arribat a l'episodi número 1.000.
I per això hem enregistrat diversos programes
fora dels estudis de Catalunya Ràdio.
Per tancar aquest tour històric, el dissabte 13 de maig,
esteu convidats al Museu d'Història de Barcelona,
en concret a la casa Padellàs del carrer de Mercadés,
a les 12 del migdia, on conversarem amb algunes de les moltes persones
que contribueixen a divulgar la història de Catalunya
i ara explicarem també com es fa aquest programa,
el més sentit de temes històrics del nostre país.
Enguàrdia, dissabte en podcast
i diumenge a les 3 de la tarda a Catalunya Ràdio.
Dissabte, 13 de maig, a les 12 del migdia,
l'Enguàrdia us espera al Museu d'Història de Barcelona.
Ens agradava veure'ns i era com un joc,
un joc al qual ell no ha sabut jugar.
Ja no sóc jo, sóc la del vídeo, sóc un puto mem.
Hi ha milers de professionals especialistes
en el tema sexual, per voler-nos vives, per voler-nos lliures.
Delegació del Govern contra la violència de gènere,
Ministeri d'Igualtat, govern d'Espanya.
El 28 de maig, se celebren les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat,
o alguna cosa t'invideix anar a votar, ho pots fer per correu.
Si ja tens la documentació electoral al teu domicili,
pots enviar el teu vot fins al 24 de maig per correu certificat.
És totalment gratuït.
Eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot té tot el seu valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Pren nota. El diumenge 21 de maig,
celebrem la festa solidària del periòdico,
el parc d'atraccions Tibidabo, a favor de Fundesplay.
Compre les entrades a un preu especial de 10 euros infants
i 20 euros adults, emporta't un regal,
i ajuda a fer possible un estiu per a tots els nens.
La llum és veritat, és coneixement.
Sense llum no hi ha colors i res no ens supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5 amb llums a LED personalitzables
per 600 euros al mes a 48 mesos
i amb entrega immediata amb Visi Ranting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta a Volkswagen Ranting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions a Audi Pones.
L'informatiu del suplement.
Prat de setmana de derbi, Espanyol-Barça.
Demà cornellarà al Prat un derbi on el Barça pot guanyar
matemàticament la Lliga i on l'Espanyol busca una victòria
que el tregui del Pou del Descens. Albert Manet, més detalls.
En les últimes hores, el president del Barça, Joan Laporta,
ha escalfat l'ambient dient que li agradaria molt guanyar la Lliga
demà mateix al Camp de l'Espanyol i que tothom sap per què.
Ho deia Laporta en una trobada amb panistes a Torregrossa,
al pla d'Urgell.
Sobretot, que serà una lliga gràcies al vostre suport.
Estaria molt bé que allà guanyéssim la Lliga aquest cap de setmana.
Tots ja sabeu per què.
No l'heu d'explicar.
Estaria molt bé guanyar la Lliga ja aquest cap de setmana
i tots ja sabeu per què.
No cal que ho expliqui, deia Joan Laporta.
El Barça depèn de si mateix.
Si guanya demà el derbi, celebrarà el títol de Lliga
a la mateixa gespa de cornellar el Prat.
També hi ha la remota possibilitat que el Barça jugui el derbi,
surti al camp, ja com a campió,
però perquè això passi haurien de punxar
tant el Madrid com l'Atlètic de Madrid.
L'Espanyol arribarà al derbi a 3 punts de la permanència,
per tant, amb urgències, és més que una final per a l'Espanyol,
tal com explicava el seu capità Sergi Darder.
Si ja cada partit és una final per a nosaltres,
aquest és multiplicat per a molts.
Som conscients que no hem estat en molts partits a l'alçada
del que mereixem tots els pericos.
Pot ser més allà d'una victòria que és necessària per a la classificació,
alguna cosa més important per a tota la gent que tant li devem d'aquesta temporada.
José lo va passar ahir pel tot costa de Catalunya Ràdio,
es mostrava optimista.
El ánimo es bueno, porque mientras hay opciones,
el equipo va a seguir luchando.
La sensación es que el equipo lo quiere conseguir, lo va a conseguir.
Sabemos que esta semana es especial.
En un derbi nunca se refleja en el campo lo que se ve en la clasificación.
Una bona notícia pels interessos de l'Espanyol a les últimes hores.
Derrota ahir al vespre d'un dels rivals per la permanència,
el Cadis, al Camp del Mallorca,
per 1-0 en el primer partit de la 34a jornada de Lliga.
A l'Espanyol a Barça demà a les 9 del vespre.
I avui és el torn del Girona,
que juga el seu partit d'aquesta jornada al Camp de la Reial Societat,
que és el quart classificat.
El Girona setè la posició que donarà accés a Europa,
i enmig del debat de si al Girona li convindria tanta càrrega de partits
la temporada que ve, el tècnic Michel Sánchez ho té clar.
Estaria encantat si al Girona es classifiqués per jugar a Europa.
Sempre hem de mirar cap amunt, com a club, com a equip,
la mentalitat, sempre ha de ser capaços de créixer.
Si l'equip arriba a Europa, perfecte, no és l'objectiu,
però no veig el problema.
Al Girona amb les baixes per l'esgió d'Ingel Herrera,
Tati Castellanos, Borja i Aleix García
per jugar al camp d'un dels millors equips de la Lliga aquesta temporada.
El partit a les dues el transmetrà al totgira de Catalunya Ràdio.
A les 9 del vespre al Barneveu, Madrid-Jetafe.
A l'Espanyol li convé la derrota del Jetafe.
El tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti, ja deixava entreveure ahir,
que avui farà moltes rotacions,
pensant en la tornada de les semifinals de la Champions,
dimecres al Camp del City.
El equipo va a ser una alineación muy competitiva.
No voy a arriesgar, porque tenemos jugadores frescos,
va a ser un partido exigente, necesitamos frescura y energía.
Recordem que el Madrid és tercer en aquests moments a 14 punts del Barça.
El segon és l'Atlètic de Madrid a 13 del Barça.
L'equip matalassé juga demà al Camp de l'Elge.
També avui a la Lliga, Ossesun-Almeria a un quart de cinc,
i Villarreal-Atlètic Club de Bilbao a dos quarts de set.
També en futbol, el Barça va confirmar ahir
que farà una gira de pretemporada pels Estats Units,
que inclourà quatre amistosos,
un d'ells, el clàssic contra el Madrid el 29 de juliol.
El Barça de bàsquet recupera el col·lideratge de l'ACB,
juntament amb el Vascònia,
després de guanyar l'Obrador Oiro per 94-77,
i els punts de Mirotic en un gran moment
a una setmana de la Final Four de l'Euroliga.
En canvi, Bézeli es va haver de retirar
amb un fort dolor lumbar
i és dubte per als pròxims partits
en un moment tan decisiu de la temporada.
Un partit irregular al d'ahir del Barça,
segons el seu tècnic, Saras Jassicavicius.
Un partido un poco irregular nuestro.
No nos puede servir ninguna excusa que nos jugamos domingo o algo.
Al final, yo creo que algunas cosas hemos solucionado.
Una victoria que es importante para nosotros.
El Mataró, classificat per a la final de la Lliga femenina
de Vater Pol, on imposar-se a la piscina del Sant Andreu,
14-16 en el segon partit de semis.
Victòria del Sabadell a la piscina de l'Espandau de Berlín,
10-11 a la Champions masculina.
Avui es disputa la cursa sprint del Gran Premi de França de MotoGP.
Àlex Aspargueró va marcar el segon millor temps del dia
al circuit d'aliments.
Àlex Aspargueró va passar directament a la C2,
juntament amb Maverick Vinyales i Marc i Àlex Màrquez.
En canvi, Àlex Rins haurà de disputar la rapesca.
Bona tarda.
Són dos quarts de vuit del matí. Xavier Moret, bon dia.
Bon dia.
Com estàs, Xavier?
Doncs molt bé, pensant en viatges.
Avui marxem molt lluny, eh?
Lluny, lluny, però val la pena.
On ens portes? A Pekín.
Propera destinació.
Pekín.
La capital de la República Popular de la Xina,
una ciutat amb més de 3.000 anys d'història,
que s'obre a tot el món.
La ciutat de Pekín.
Pekín, la capital popular de la Xina,
una ciutat amb més de 3.000 anys d'història
i 21 milions d'habitants.
Com indica el seu nom en xinès,
es troba a la part nord del país
i a uns 180 quilòmetres del mar groc.
És el centre polític, econòmic, cultural i de comunicacions
del país, així com el d'intercanvis internacionals.
El xinès mandari és l'idioma oficial
i el de més parlants nadius al món.
A Pekín, a més, comença el gran canal de la Xina,
el canal artificial més llarg del món.
Fa la llan de tiansang feixiong ying
Wozai gaogang tiao wong bei jing
Zer jing ting mu jing de sheng ying
Fang yan yu chuan chong shan jing ling
Avui, Pekín,
viatge llarguíssim cap al continent asiàtic
per trepitjar la capital de la Xina,
una capital que el Xavier Moret coneix molt bé, Xavier.
La conec bé, sí, hauria pogut fer la Xina,
però és tan immens que ha preferit trossejar-ho
en diverses parts.
I comencem per la capital, Pekín, que és una gran ciutat,
com dèieu, més de 20 milions d'habitants,
molt contaminada, sovint no veus ni el cel blau,
però hi ha molt estrès,
però tot i així té racons que valen la pena
i és els que mirarem avui.
Aquesta superpoblació, suposo que la deus notar
per trepitjar la capital, no?
Sí, sí, la notes molt a la capital,
aquest estrès constant que hi ha,
el trànsit que sovint està embossat.
I una cosa que et deia ara és això del cel blau,
que rarament el veuen, els xinesos,
de la contaminació que hi ha.
Llavors molts van a la província de Yunang,
que té fama que no hi ha tanta contaminació
ni tants núvols,
per veure el cel blau, que els hi fa molta il·lusió.
És curiós que no vegi ni el cel blau.
Sí, curiosíssim.
No sé si curiós no és la paraula,
és un problema de magnitud còsmica.
Sí, més que curiós, és preocupant,
perquè, esclar, pobra gent,
estan allà en una ciutat de més de 20 milions d'habitants,
com deien, contaminada, amb embussos constants,
i llavors és un estrès permanent,
però és el que tenen les grans ciutats,
que trauen cada vegada més gent.
El problema de Xina, un dels problemes,
és aquest,
és que la població rural estan anant a les ciutats
i no paren de construir grans blocs de gratacels,
però, tot i així, clar, van pujant les ciutats
i cada vegada tenen feines més pobres.
Escolta'm, i quan hi has estat, tu,
perquè recordo que un dels teus últims llibres,
precisament, valotant de la Xina,
a Pekín, concretament, quantes vegades hi has estat?
A Pekín hi he estat cinc vegades,
perquè, és clar, he anat sempre...
Sovint, a vegades, entres per Shanghai,
a vegades per altres llocs, però quan vaig a la Xina,
acostumo a fer una parada dos o tres dies a Pekín,
ni que sigui per acostumar-te, per trencar el tema del jetlag,
i llavors aprofites per anar a veure
els llocs més tranquils de la ciutat,
que n'hi ha alguns que són parcs o la ciutat prohibida,
on la cosa està més relaxada.
Escolta'm, i una cosa tan senzilla com agafar el transport públic,
com és agafar el transport públic a Pekín?
Bé, no és complicat.
El metro és fàcil, és més...
L'última vegada que vaig ser era el 2017,
i sí, recordo que anava agafant el metro
i només em posaven les taquilles automàtiques
aquelles de mirar les estacions,
està traduït a l'anglès,
o sigui que no pateixes per veure-ho escrit en xinès,
i de seguida et venia algun jove que parlava anglès
a ajudar-te, et puc ajudar, on vas,
quin transbordament has de fer...
O sigui que per mi el metro és fàcil,
a part que hi ha aquests plànols
que t'indiquen les diferents línies,
perquè el metro funciona molt bé allà,
n'hi ha unes 25 línies a Pekín,
que déu-n'hi-do, són prop de 1.000 quilòmetres de recorregut,
però com que està tan ben indicat, jo trobo que és la manera ideal.
Després, si agafes un taxi, et pots trobar amb els embussos,
i amb l'autobús és més complicat,
però amb el metro diria que és fàcil moure's.
Avui, amb el Xavier Oret, recorrent Pekín, la capital de la Xina,
a veure, anem a fer una mica de ruta turística.
Arrenquem segurament per la plaça Tiananmen,
amb unes dimensions colossals immenses
que la converteixen...
De fet, no sé si és la plaça més, més, més gran del món, Xavier.
Bé, no torcedics.
De les més grans, segur.
Ara, la més gran, potser surt algú i diu,
n'hi ha una que és una mica més gran,
però fa gairebé un quilòmetre de llarg per mig quilòmetre d'ample.
O sigui, són unes dimensions espectaculars.
I llavors és un gran quadrilater,
que és ideal per les desfilades de l'exèrcit,
que se'ls agrada molt allà,
i al mig hi tenen el Mausoleu de Mao,
que va morir el 1976,
però encara està molt present amb la simbologia oficial.
Allà sempre hi ha cues,
al costat hi ha el monument als herois del poble,
que és molt d'estil soviètic,
i després hi ha l'entrada a la ciutat prohibida,
que és la zona més turística de Pekín,
i també hi ha el record aquell de la matança de 1989,
que és el que molts tenim present a aquesta plaça.
Recordem què va passar en aquesta massacra, Xavier?
Bé, va haver-hi una tímida apertura xinesa,
van començar a protestar els estudiants,
es van començar a concentrar atianament a la plaça,
amb pancartes de protesta,
i al final va haver-hi una solució dictatorial,
o sigui, enviant els exèrcits i disparant i matant molta gent.
Recordem la imatge d'aquell home amb les bosses a la mà,
davant d'un tang intentant parar-lo,
que era una cosa bastant desesperada.
Però, clar, no hi ha hagut xifres oficials de la matança,
però va ser un canvi a la Xina, això, monumental,
perquè a partir de llavors va quedar clar
que el meuisme no pensava retrocedir,
o sigui, han anat cap a una economia de mercat,
però amb un sol partit, el Partit Comunista,
que tenien la seva línia i no deixen això de l'apertura
que semblava que venia de Hong Kong,
que és una zona més oberta, perquè havia estat colònia anglesa,
s'ha tallat en sec.
De fet, estan prohibides les commemoracions
per aquesta data senyalada de la massacre del 89,
de l'abril del 89,
ni tan sols a la Xina apareixen
als llibres d'història aquestes protestes.
Vull dir que és ben bé que ha d'oberturar res de res
i que la Xina continua sent una dictadura de la baix.
Sí, és la típica tàctica dictatorial,
anular-ho no ha existit, no se'n parla.
Jo em vaig parlar amb un estudiant,
amb un que havia estat líder d'estudiants el 89,
i encara estava traumat per tot això,
perquè ell als hospitals
estaven plens d'estudiants morts o molt ferits,
i deien que era totalment inesperat,
i quan els van atacar es van veure enmig d'un bany de sang.
Però mira, és la manera de resoldre conflictes
que afecta alguns països, per desgràcia,
i aquí els hi va tocar l'abril del 89.
A la plaça hi ha la porta de la ciutat celestial,
que dona accés a la ciutat prohibida,
i és la casa dels emperadors, també,
durant 500 anys, Xavier.
Sí, sí, 500 anys.
La ciutat prohibida és un dels llocs més interessants de Piquín.
És data del segle XV,
i durant molt temps, fins al 1924,
és la residència dels emperadors,
i ocupa... està amorellada,
i ocupa una superfície de més de 70 hectàrees,
o sigui, imagina't la grandària que és.
Quan et diuen les xifres allà, gairebé no t'ho creus,
perquè hi ha un miler d'edificis,
i et diuen exactament 9.999 habitacions,
que per una ja haguessin pogut arribar als 10.000,
però es van quedar aquí,
i llavors vas avançant per...
és una barreja de patis, de palaus,
hi ha un riu artificial,
i et vas trobant aquesta decoració tan xinesa
que et deixa realment estorat.
Tens dracs i llaons esculpits pertot arreu,
moltíssimes obres d'art,
tot i que una part de la ciutat prohibida del contingut
se'n va anar a Taiwan
quan va haver-hi la pujada dels comunistes,
però en queda bastanta cosa, encara.
Llavors vas passant pels patis i salons,
i et quedes estorat de la magnificència
que van arribar a tenir aquests emperadors xinesos,
fins que això, al principi del segle XX,
es va acabar i des que hi ha el mauisme,
tot això és un record,
però han conservat l'escenari d'aquesta ciutat prohibida.
Gau, xan, xang, qi,
qi, xu, xang, la.
Xavier, la Xina, el número 9 és el número de la bona sort,
i a la ciutat prohibida, precisament,
hi tenen un munt de referències, aquest número.
Sí, per això et deia 9.999 habitacions,
el que porta bona sort també és el 8.
Per això els jocs olímpics de Piquín els van fer
el 8 del 8 del 2008.
I això, en canvi, el que porta mala sort és el 4,
que vol dir fatal en xinès, en xinès mandari.
Llavors molts hotels et trobes
que està suprimit al pis número 4,
com passa a Europa a vegades amb el pis número 13.
O sigui, del 3 passes al 5.
Del 3 al 5. O sigui, que està al 5 vol dir que, de fet,
estàs al 4.
Però tenen aquesta mania d'esquivar el 4,
i el 4 a 4 encara és pitjor,
perquè vol dir fatalment fatal.
Però tenen, sí, són molt supersticiosos
i molt donats a aquesta numerologia.
Som a Piquín, som amb el Xavier Moret a la Xina.
A veure, podem continuar, per exemple, pel temple del cel, no?
Sí, és un altre dels llocs que m'agraden molt a Piquín,
perquè és un temple dalt d'un turó de forma circular,
i té un gran parc al voltant,
i aquest parc està ple de vida.
Hi ha gent que fa taijí, hi ha gent que assaja amb instruments,
gent que canta...
Trobes...
Suposo que els apartaments són tan petits allà a Piquín
que molta gent es concentra en els parcs.
I quan hi vas, et passes l'estona vedant
fins que arribes a aquest temple circular,
que és una bona collita.
Clar, també és una reminiscència del passat,
però només per veure la gent al parc i la vida que hi ha
val la pena anar al temple del cel.
I el Palau d'Estiu?
El Palau d'Estiu, això queda als afores,
però és un lloc molt interessant,
perquè també és relacionat amb els emperadors.
És un conjunt de jardins, de llacs i de palaus
que té aquesta harmonia,
aquesta relació amb la naturalesa tan pròpia dels eny,
i llavors et trobes boscos al voltant
i pots anar visitant edificis d'arquitectura tradicional
dintre d'un entorn molt idíl·lic de boscos i llacs.
Llavors et trobes, a més a més, salons molt monumentals,
amb noms com el Saló de la Felicitat Harmoniosa,
el Saló de la Longivitat,
i el Saló del Vaixell de Marbre.
Hi ha un vaixell de marbre, per cert,
que han construït a escala natural,
perquè es va cremar un vaixell de fusta
i els emperadors van decidir fer-lo de marbre
perquè no pogués cremar-se, clar que no floten,
però això era més que res, simbòlic.
És un bon lloc per passejar i per anar a veure el turisme xinès,
perquè els xinesos hi van molt cap allà, aquí dels afores,
Clar, tot això encara no han passat per la Gran Mural,
que segurament és l'atractiu turístic més immens
que té Pequín o la Xina, no?
Sí, evidentment.
La Gran Mural pot fer uns 20.000 quilòmetres de llarg.
És la gran atracció de la Xina, no?,
perquè és una muralla que estava feta
per evitar les invasions del nord,
però és clar, el nord és tan extens que, com deia,
fa uns 20.000 quilòmetres de llarg.
A prop de Pequín, a uns 70 quilòmetres,
hi ha un sector anomenat Badalín,
on pots anar a veure la Gran Mural,
però és el sector més proper i, per tant, és el més turístic.
Està molt ple d'autocars, però tot i així impressiona,
perquè és una muralla alta,
amb torres, amb escales per pujar-hi,
amb camins per fer-hi les guàrdies,
i llavors vas passejant per allà.
I quan aconsegueixes esquivar les multituds, perquè n'hi ha moltes,
trobes un monument que et deixa estorat.
I, a més, potser hi ha un altre sector, el de Mutiánio,
que queda dues hores de Pequín,
que allà no hi ha tanta gent i pots gaudir més
de l'espectacle d'aquesta gran muralla
que es va fer entre els segles V i XVI, no?,
i que continua sent l'atracció número 1 de la Xina.
Escolta'm, clar, és una excursió, no?,
una visita per la Gran Mural,
no sé quantes excursions d'aquesta muralla
o quantes excursions d'aquesta mena has fet,
o quants dies necessites d'una excursió
per anar visitant la Gran Mural,
perquè és evident que un dia no te l'acabes.
No, això fas un tasc de la Gran Mural,
ara, si ho vols veure tot, esclar,
que, evidentment, has de fer un viatge i no la podràs fer.
Jo recordo haver vist a la província de Gansu
un dels orígens de la Gran Mural,
quan ja està molt deteriorada,
perquè està manjada pel vent del desert,
que allà ja no té aquesta majestositat
que té prop de la Gran Capital, no?
O sigui que són molts trams de la Gran Mural,
i no pots pretendre veure-la tota seguida
amb un sol viatge, no?
El vas veient a trossos i et vas trobant els trams
que t'impressionen sempre.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
som a Paquín amb el Xavier Mourat,
una ciutat que ha visitat fins a cinc vegades diferents,
i que avui també recomanem a través dels seus passejos.
A veure, al nord de la ciutat prohibida hi tenim els hutongs.
Són aquells carrerons que componen el casc antic de Paquín, no?
Sí, és... som...
Val més dir-ho.
És el casc antic de Paquín.
És el casc antic de Paquín.
És el casc antic de Paquín.
Sí, és... val molt la pena anar als hutongs,
perquè són els barris antics conservats.
Moltes parts de Paquín han estat destruïdes
per fer-hi grans blocs d'edificis, grans avingudes,
però, en canvi, els hutongs...
es conserva l'esperit del vell Paquín.
I, a més a més, no hi circulen cotxes, són carrers de vianants...
Llavors, hi ha una calma poc habitual
en aquesta ciutat tan estressant, no?
Clar que estan molt lliurats del turisme.
Jo m'he hostatjat en un hostal al barri de Dongcheng,
que és de hutong, al nord de la ciutat prohibida,
i allà et trobes moltes botigues,
molts restaurants,
moltes guesthouse o pensions,
on s'hi està bé perquè et transmeten un ambient
que no tens fora de la ciutat,
quan vas amb un macrohotel de 25 o 30 plantes.
O sigui, jo recomano anar als hutongs,
perquè són una excepció dintre del gran Paquín.
Curiosament, en el que jo estava,
hi havia un bar anomenat El Modernista,
que una de les propietàries és catalana,
i llavors li agradava El Modernista i el va posar allà.
I vaig anar amb una amiga xinesa que m'hi va dur,
i és molt interessant veure com han reproduït
un bar modernista dintre d'un hutong,
i que t'ofereixen coses com absenta,
més xinesos que catalans, la veritat,
però és un ambient molt agradable.
No hem parlat de la gastronomia, Xavier,
perquè Paquín també és un viatge gastronòmic, eh?
Sí, de fet, aquí estem acostumats a la cuina xinesa,
però anomenar-la cuina xinesa és molt ampli,
perquè hi ha cuina de Sichuan, de Yunnan...
Cada província té la seva, de Shanghai, de Paquín...
A Paquín el que té més fama és l'Ànec aquest, la Kat,
l'Ànec de Paquín,
que quan el trobes a un local on el fan bé és espectacular,
perquè és boníssim, no?
El tenen la Kat, el pengen durant uns dies,
te'l menges a trossets dintre d'una mena de panades,
i llavors disfrutes com un boig,
perquè està molt ben preparat, clar.
I després el que tens sempre a la xina i a Paquín
també són els arrossos i fideus,
o les broquetes a can de xai o de vedella.
És molt variat, i també hi ha els dimsums, el vapor,
aquestes panades, també molt agradables.
I el que em cridava l'atenció, sobretot als hutongs,
és que els bars et donen cacauets mullats d'aperitiu,
o sigui, estan xops d'aigua,
i has d'anar menjant els cacauets juntament amb una bona cervesa.
Ara que viatgem també ho fem a través de les propostes literàries
i cinematogràfiques del Xavier Moret.
Això que sentim és el tràiler d'una de les pel·lis més importants
de Bernardo Bertolucci, que es va filmar més a la Ciutat Prohibida.
L'últim emparador, Xavier.
Sí, és una pel·lícula indispensable si vas a Paquín,
i si no hi vas, també, perquè és una bona pel·lícula,
feta amb molta cura per Bertolucci.
És del 87, però la pots veure ara perfectament,
perquè bo que això, l'últim emparador de la xina,
com el van anar maltractant
fins que se'n va haver d'anar de la Ciutat Prohibida,
i com que està filmada a la Ciutat Prohibida,
té aquest al·licient que, a més a més,
veus coses que veuràs en el teu viatge a Paquín.
La bicicleta de Paquín,
una altra de les propostes del Xavier,
un llarg metratge que va estar prohibit a la Xina fins al 2004.
Sí, aquest és del 2001,
però el van prohibir perquè és una història feta per xinesos
d'uns xiners de la Xina rural que se'n va a Paquín
i té una bicicleta i l'hi roben.
O sigui, pots veure més la vida quotidiana,
així com l'últim emparador era més la vocació històrica.
Aquí tens la vida quotidiana,
que no els va agradar gaire els dirigents del Partit Comunista,
però la van acabar prohibint el 2004.
Ràpidament, algun llibre per anar tancant, Xavier,
que estem fora de temps?
Un llibre que recomano és un que ha sortit fa poc,
que es diu Un viatge en tren, de Sant Jae a Sant Petersburg,
i Josep Navarro a Santa Eulàlia,
l'ha publicat editorial Gavarres, que és una editorial gironina,
i és un viatge en tren
que s'atura bastants dies a Paquín, al Sant Eulàlia,
i llavors el que fa és contactar amb gent local
perquè t'expliquin coses de la ciutat.
O sigui, el viatge és molt llarg,
però jo recomano aquesta part de Paquín
perquè les altres ja aniran venint més endavant.
Després també hi ha el China Fast Forward
del Sergi Vicente,
que és el corresponsal de TV3...
Està molt bé, el vas llegir, sí, sí, fantàstic.
Sí, et situa molt amb la China actual i amb el Paquín actual,
perquè ell es va casar amb una xinesa.
Xavier Moret, Déu-n'hi-do avui, quin viatge,
i també quines ganes de fer-lo.
Una abraçada ben forta, moltes gràcies.
Gràcies a tu, fins aviat.
Ara tornem al suplement.
Encara no t'has abonat a la nova temporada de BCN Clàssic?
Escoll entre tres modalitats,
amb fins a un 15% de descompte
i gaudeix de grans noms com Màxim Vengeroff,
Hilary Han i Jean-André Anoseda
amb la Washington National Symphony Orchestra,
Zubin Meta, Renault Capisson,
Ellen Grimaud, entre d'altres.
Abonaments i entrades ja a la venda a bcnclassics.cat.
Amor, però on vas amb el biquini i el parasol?
Al balcó, a prendre el sol?
Però si mesura un metre.
A Clarel tu decideixes quan comença l'estiu.
La teva rutina solar amb fins a un 30% de descompte.
Promoció vàlida del 10 al 23 de maig a botiga física i online.
Clarel, el teu especialista en bellesa i benestar de cada dia.
Cada any ell sostinava ensenyar-me a dalt.
Agafava cap perdó a ell.
Perquè sobrés quan no hi havia ningú.
On cobrés, on no et quedava amb els peus.
Bon dia.
El número premiat en el sorteig del Cuponazo celebrat ahir va ser el...
36.95836958 de la sèrie 119.
Pots consultar la resta de números premiats a Juegos 11.es.
Avui tens una nova oportunitat amb el sueltazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugueu a l'ONCE.
Ben jugat.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Tres quarts i mig.
Nilvia, bon dia.
El primer monastre al Baix Penedès, que està estabilitzat.
Els bombers treballen en un altre foc forestal a les Garrigues.
La pluixa de les últimes hores no atura la sequera.
De la Conferència Etiogràfica de l'Ebre,
declara la situació d'emergència del Baix Ebre,
una situació que preocupa tant per els cultius d'arròs
com per la biodiversitat.
Joe Biden i Pedro Sánchez mostren bona sintonia a la Casa Blanca.
Han acordat que Espanya aculli refugiats llatinoamericans.
Això sí que compleixen els requisits per treballar a Espanya.
El primer cap de setmana de campanya per les municipals.
Una campanya que se centra sobretot a Barcelona,
on els partits intenten distanciar-se d'alcaldessa Ada Colau.
El jurat popular declara culpable per unanimitat
l'acusat de matar la seva dona i la seva filla,
Esplugues de Llobregat.
Va ser la nit dels reis del 2020.
Ara s'ha de veure quina pena li imposa l'audiència de Barcelona.
Presó també pels quatre detinguts per l'amor d'un turista canadenc
a la Ronda Litoral.
La jutge els acusa de provocar la mort d'aquest jove,
que va caure, recordem-ho, d'un mur de 5 metres.
El dia 2 sud podria tornar a funcionar amb normalitat el 21 de maig.
Ho diu la ministra de Transport, Raquel Sánchez,
que carrega contra el govern per, diu, fer victimisme.
I aquesta nit, Eurovisió.
Avui se celebra la final del concurs a Liverpool,
el Regne Unit, i participen 26 països.
I apuntem-nos ben fort també a aquesta data, 18 de juny.
Que és el dia en què correrà la Gran Corsa Popular
per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio i també de TV3.
El tret de sortida es donarà aquí, als estudis de la Ràdio,
a l'Avinguda Diagonal, i la meta se situarà
Us podeu apuntar a TV3 barra La Corsa,
i els esports Barça i Espanyol escalfen el derbi de demà.
On el Barça podria guanyar la Lliga,
mentrestant l'Espanyol, Malde, per sortir de la zona de descens.
Bon dia, Gerard Jovany. Bon dia.
Què diuen els diaris, avui?
Avui hi ha una fotografia que ocupa un lloc destacat a les portades
dels diaris, tant els d'aquí com els de Madrid.
És la fotografia del president espanyol Pedro Sánchez
al costat de Joe Biden, president dels Estats Units,
durant la trobada de 45 minuts que van mantenir ahir a la Casa Blanca.
L'avantguàrdia es presenta amb aquesta imatge,
i un titular que diu Biden agraeix a Sánchez
el seu lideratge europeu.
A continuació, una sèrie de subtítols, en positiu, tots.
Biden aplaudeix el suport d'Espanya sobre la Ukraine i la migració.
El mandatari espanyol elogia el nord-americà
com a referent democràtic,
o Washington reconeix l'ajuda en seguretat
al periódico Aliats i Amics.
Sánchez i Biden exhibeixen sintonia
en la visita al president d'Espanya a la Casa Blanca
amb el suport a Ukraine com a eix.
El titular de l'ara, en canvi, deixa de banda l'elogi
i titula que Sánchez comença la campanya a la Casa Blanca.
En plena campanya electoral, diu l'ara,
el president espanyol va ser rebut ahir
pel seu homòleg nord-americà.
I finalment, el punt avui és l'únic diari
que no obre amb aquesta imatge.
En canvi, hi trobem una fotografia de Westminster
per il·lustrar un titular que diu
que impliquen el Parlament britànic,
conductes sexuals i inapropiades, cocaïna i alcohol,
impliquen diputats de la cambra legislativa.
I a Madrid?
El país Biden i Sánchez sintonitzen
sobre la guerra i la immigració,
el mundo Sánchez provéta Biden ajuda amb la immigració i a Ucraïna,
i finalment l'ABC obre amb aquesta imatge
de la trobada entre els presidents nord-americà i espanyol,
però titula amb les declaracions de Sánchez
sobre la polèmica per la inclusió d'exmembers
deta a les llistes electorals a Bildu.
Diu Sánchez, hi ha coses que són legals però no decents.
Perquè he entès que és massa lluny de mi
Vida social, Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
Els amics de les arts avui ompliran la sala Rasmatats de Barcelona.
És una de les parades de la gira que tot just acaben de començar
per presentar el seu últim disc, allà on volia.
El tió pujarà avui a l'escenari de la sala de festes barcelonina
a les 9 de la nit i les atrades estan pràcticament exaurides.
I al Tantarantana estrena Les penes del jove Werder.
El monòleg dirigit per Miquel Masfioli,
unit per Mel Salvatierra, fa seu al Werder de Guete
per reflexionar sobre el negoci de la tristesa
a través de la cultura millenial, els memes i l'humor negre.
Avui, a Funció a les 8 del vespre, amb entrades per 16 euros.
I a Barcelona torna la nit dels museus.
La ciutat obre les portes de 90 equipaments culturals
de manera gratuïta durant tota la nit.
Els visitants podran escollir entre 120 exposicions,
tant temporals com permanents,
de llocs com el MACBA, el Moco Museum o el Museu Marítim.
S'obrirà a les 7 del vespre
i s'allargarà fins a la una de la matinada.
I el 21 de maig us recordem que ens veiem a les cares
al Teatre Romea de Barcelona,
amb actuacions de Renaldo i Clara, Paula Valls, Julieta.
És el punt final a la gira dels 35 anys del suplement.
Si us voleu apuntar per venir de públic, encara hi sou a temps,
carradiu.cat barra el suplement, gira 35 anys.
Us apunteu, demaneu tantes entrades com vulgueu,
i rebreu la resposta a aquestes invitacions.
El 21 de maig, diumenge,
a partir de quarts d'ons del matí fins a la una del migdia,
amb el Toni Cruanyes, el David Truéva, el Lluís Omar,
la Carme Elias, tot això i molt més.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig, votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Que de dues hores es cometen a Barcelona
18 delictes i una ocupació il·legal.
Soc Dani Cirera i no permetré que Colboni i Colau
segueixin degradant la nostra ciutat.
Amb més policia i sense complexes,
farem fora els ocupes i perseguirem els delinqüents.
Vine amb mi i recupera Barcelona.
Vota Partit Popular. Vota Dani Cirera.
Per avui, per demà, per ahir, per opinar, per avançar,
per endreçar la ciutat, per respirar millor,
per circular millor, per viure millor,
per orgull, per ciutat, per país,
per tu, per tots, per Barcelona.
Fem-ho. Vota Trias per Barcelona.
De nou, oportunitats i salaris dignes.
De nou, seguretat i neteja.
De nou, habitatge assequible.
De nou, ajuts per joves, famílies i gent gran.
De nou, orgull.
Hola de nou, Barcelona.
El 28 de maig, de nou, Barcelona.
Vota Socialista. Vota PSC.