Són les 10.
Ens posem al dia, Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, recapitulem aquesta hora com sempre
i actualitzem les dades dels detinguts
que hi ha hagut aquesta nit passada, la cinquena del Darulls a França.
Ja en són més de 700, les persones detingudes,
i el Ministeri de l'Interior francès
també informa de 45 policies i gendarmes ferits,
i vora 600 vehicles i 74 edificis cremats.
Això com a part dels més de gairebé 900 incendis
que s'han declarat a la via pública.
El govern investiga també per temptativa d'assassinat
l'atac amb cotxe contra el domicili de l'alcalde de l'Aïll-le-Gaot.
Ara ens ho explica l'ambient especial a París, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia, més calma la cinquena nit de disturbs a França
per la mort del jove de 17 anys per un tret policial.
La nit de dissabte a diumenge ha estat la segona
amb un dispositiu de 45.000 agents desplegats arreu del país,
i el Ministeri de l'Interior assegura
que això ha fet baixar l'atenció.
El reforç policial era molt visible als camps elisis
amb columnes de furgones i desenes de gendarmes.
Els comerços havien protegit els aparadors,
però finalment no hi ha hagut grans incidents.
Menys el d'herulls també a Marsella i Lyon.
El fet més greu l'atac amb un vehicle explosiu al domicili
d'un alcalde d'una regió del sud de París
que ha ferit els seus familiars.
França viu el cicle de violència més important dels últims 18 anys.
Macron ha jornat el viatge a Alemanya
i ell es va fer en enter en privat per desig de la família
al funeral pel jove Nael, mort pel dret d'un agent.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio París.
La iminència de les eleccions generals del 23 de juliol
van marcar ahir la marxa, les marxes de l'orgull LGTBI+,
que es van fer a Madrid,
on la manifestació va ser una de les més massives que es recorden,
i a Barcelona amb crit d'alerta d'un retrocés en els drets.
Assistim a l'ascens de l'extrema dreta
i al retrocés en els drets conquerits a països com Hongria,
Polònia, Estats Units o Itàlia.
El nostre país no és una excepció
i l'extrema dreta contamina el debat públic,
determina governs i estira les suposades esquerres
cap al seu cantó.
Twitter limita 600 les piulades que poden llegir els usuaris
que no paguen. Fins ara no hi havia cap límit.
El propietari de la companyia, Elon Musk,
detallava ahir que la restricció és temporal
per evitar, diu, l'extracció de dades massives,
després que molts usuaris es van queixar
del mal funcionament de la xarxa social tota la tarda.
L'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet
ho ha fet fa uns minuts aquí al suplement de Catalunya Ràdio,
que creu que Twitter s'esllengueix perquè no és negoci.
Twitter no ha aconseguit trobar un model de negoci clar.
El persona de Musk i la seva política erràtica
provoquen molts rebuig, els anunciants han marxat,
els grans tuitaires, els responsables de la major part
dels tuits, tuiten menys, ha perdut usuaris
i ha de treure diners d'on sigui.
10 i 3 minuts, a més, moment de recapitular
i repassar l'actualitat esportiva, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, avui es disputa la segona etapa del Tour de França,
la segona de les 3 etapes que transcorren pel País Basc,
de gairebé 209 km,
amb sortida a Vitòria i arribada a Sant Sebastià.
Una forta caiguda del ciclista mallorquí Enric Mas
va marcar ahir el començament d'aquest Tour.
Mas va haver d'abandonar la ronda francesa,
així com un dels favorits Richard Carapaz.
També avui, a partir de les 3,
la cursa del Gran Premi d'Àustria de Fórmula 1,
amb la victòria de Verstappen a la cursa de l'Sprint,
amb Sergio Pérez II i Carlos Sainz III.
A Santipòlit de Vultregar,
fase final de la Golden Cat d'UK Patins,
Itàlia i Portugal jugaran la final a la 1,
mentre que Catalunya i França es disputaran abans
el tercer quart llocs,
en un partit que començarà a 3 quarts d'11.
I la selecció espanyola de Vater Polo,
amb 8 catalans d'entre els 15 convocats,
jugarà contra Itàlia,
la final de la superfinal de la Copa del Món,
que es fa a Long Beach, als Estats Units,
aquesta matinada, a Hongria, a les semifinals, per 10 a 8.
Un giorno qualunque
Li recordaràs
El suplement
Amor que fugi
D'amor
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Jo t'ho amato sempre
No en t'ho amato mai
Amor que vieni
Amor que vai
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante,
conseni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Pero me tienes a locar
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido
en un país on ha habido un éxodo empresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
precisamente porque aquí un catalán se siente más en libertad
que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
A Londres, Jons Indreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia i bona hora.
Com esteu?
I Toni Rodon, doctor europeu en ciències polítiques
i investigador a la London School of Economics,
professor de l'UPF. Hola, Toni, bon dia.
Bon dia i bona hora, què tal? Molt bé, i vosaltres?
Bé, home, bé, bé.
Escolta, ja ve l'estiu, es capa, ja deus tenir ganes de fer la cançó.
Sí, aquest any acabem més aviat que mai, tu.
Vull dir que la setmana que ve, últim capítol de la temporada.
Ostres, i què farem allò en els diumenge sense l'escapa, nosaltres?
Home, no ho sé, però l'escapa estarà feliç.
Jo estaré descansant, sí, tindreu l'Albert Montilla.
Tindreu l'Albert Montilla, aquí fent que estiguis fixat.
Escapa't, fem perdre audiència, eh.
Per què?
Home, perquè els dissabtes estàs petant-ho
i els diumenges apareixem i, clar...
Saps per què és això?
Bueno, dir d'entrada, que ho hem explicat,
que moltes, moltes gràcies, perquè l'audiència dels dissabtes
és la segona més històrica de la història del programa,
que són aquests 444,
i diumenge anem un pèl més coixos,
però sí que és veritat que el consum de ràdio
sempre és més alt dissabte que diumenge,
bàsicament perquè hi ha més gent que treballa dissabte que diumenge.
Això seria la versió bonica, gràcies, escapa,
és que ets bona persona.
No, però si tu agafes l'històric,
sempre veus que dissabtes sempre costuma haver-hi més audiència.
I diumenge és més volàtil, vull dir que tot el que puja abaixa,
i que ara tampoc ens hem de creure que els dissabtes som sensacionals
i que els diumenges som un desastre,
sinó que deu ser un equilibri, suposo.
I jo tinc una pregunta, escapa, una mica més seriosa.
L'estiu... Un dia podríem parlar dels EGMs.
Ai, sí, per favor, sí.
De com es mesuren i tota la pesca.
Sí, sí, que tinc ganes de criticar.
Però l'ullent de l'estiu és diferent, no?
Històricament a l'estiu sempre hi ha menys consum de ràdio.
Aleshores, quan la gent fa vacances i la rutina...
Ho veuen tot fresquet, fresquet i picadet.
Fresquet i picadet, efectivament.
Però això no vol dir que aquest estiu
el suplement estarà en molt bones mans amb l'Albert Montilla,
que està treballant ja amb el suplement d'estiu,
que és una cosa que més jo m'estimo molt,
perquè els primers programes que vaig començar a fer a aquesta casa
era el suplement i era l'estiu, precisament.
I segur que tant ell com la Marina Romero
ho faran sensacionalment bé.
Vosaltres recordeu aquell estiu que TV3
va fer un magazine de tarda amb dos senyors amb banyador.
Què dius, ara?
Bueno, un senyor i una senyora.
Sense roba, vols dir?
Amb banyadors, enviaven... Vigilantes de la playa.
Els enviaven amb banyadors vermells per les platges.
I quin any era, això, i on?
Ostres, no ho sé, nosaltres devíem estar allò...
començant la universitat o alguna cosa així, sí, sí.
No me'n recordo, ja t'ho buscarem.
La tele pública, en el seu dia,
es deixava als calés per posar-nos Vigilantes de la playa,
en català, en els magazines de tarda.
Molt bé. Ho trobes a faltar? Jo sí.
Ho trobo funyores.
Jo sí, i enyoro també molt aquells programes de Tele5
de gent que saltava piscines.
Ah. Això també es va fer.
Crec que des de llavors la inversió en programes d'estiu ha caigut.
Splash. Splash. Aquest sí que me'n recordo.
Hi havia Falete saltant i tota la piscina.
Falete saltava a la piscina.
I Gervasio de Fer, també, que va comen...
De fet, això ho vam parlar un dia a l'entrevista,
que després de retirar-se va participar d'aquests concursos
i quan ell mentalment estava fosc i ho feia...
Ah, sí, ja me'n recordo de l'entrevista.
Bé, això és la setmana tràgica cada diumenge
amb el Lleon Sindreu i el Toni Rodon.
Parlem de la vida a través de la política i l'economia.
Avui, abans d'entrar en matèria,
perquè fa dies que us prometem
que parlem de la guerra de les hamburgueses,
de Burger King i de McDonald's,
però us vull preguntar això que ha passat arran del Pride
i d'aquests dies que conmemorem tota la història de l'LGTBI,
i hem vist tantes, tantes empreses
penjant contingut a les xarxes amb la bandera, no?
I fent missatges promocionals,
defensant els trets d'aquest col·lectiu.
Vull que... Quin món, eh?
Les grans corporacions són les que estan amb la bandereta.
Quin cinisme, vols dir, no? Suposo, també.
Sí, jo crec que obre una nova etapa d'anàlisi,
que potser no s'ha fet suficient.
Aleshores, ahir comentàvem també el suplement,
per exemple, als seguidors que ha perdut el Barça
per les manifestacions que ha fet a través de les xarxes socials.
Parleu-me dels boicots que hi ha hagut,
d'aquestes grans empreses,
arran de les manifestacions d'aquestes setmanes.
Sí, cal dir que són tots una mica diferents,
però hi va haver el més gran, s'ha produït als Estats Units,
amb aquesta empresa de cerveses, que es diu Anheuser-Busch,
que té moltes marques de cervesa, però entre elles té Budweiser,
i concretament és la marca Bud Light,
que va tenir un boicot que s'ha notat molt, eh?,
les vendes d'aquesta cervesa han caigut en picat.
I, de fet, ja podeu anar a veure vídeos per TikTok
i per YouTube d'americans amb les seves matralletes,
amatrellant això, les Bud Lights, eh?,
o, per exemple, agafant un Bulldozer i passant per sobre,
que els americans sempre ho fan tot exagerat.
I l'origen d'això va ser que aquesta empresa,
que tenia una cap de màrqueting que ja han fet fora,
que venia d'aquesta onada no més progressista,
va decidir enviar-li una llauna de cervesa
a un d'aquests influencers TikTokers, que es diu Dylan Mulvaney,
que en teoria és un influencer trans
que fa molts vídeos sobre la vida trans,
i això va generar una onada d'odi
que va fer que molta gent fes el boicot.
Dic en teoria, perquè també s'ha de dir, per això dic entre cometes,
que aquest TikTokers, si el veieu, no és una persona trans normal,
és una persona que...
És a dir, no és que ell vagi que és una dona trans,
sinó que va que ell és una nena trans.
I llavors fa moltes coses com donar salts pel camp amb floretes...
És a dir, explota una sèrie d'estereotips,
que jo crec que també han ofès a moltes dones,
que van més enllà del tema LGTBI,
però sí que és veritat que si mirem el que està passant darrerament,
això s'està expandint.
Tenim, per exemple, Target, que és una gran superfície,
que va vendre roba interior per nenes trans
en què es poguessin amagar els genitals.
Tenia com una mena de butxaca.
Això per infants.
Això també va provocar un boicot, una onada de boicots.
Hem tingut Adidas i Starbucks, que han fet promoció trans,
i també han rebut, això sense massa més.
Woolworths, una altra carena.
I jo també tinc la teoria que està passant amb Disney.
Disney té a l'estat de Florida una lluita,
perquè ells tenen els parts de Disneyland,
els tenen allà a Orlando, i rebien molts avantatges fiscals.
I tenen una lluita contra el governador republicà,
que ara es presentarà segurament per la presidència,
en Ron De Santis, i doncs és una lluita molt pública,
entre Bob Iger, el cap de l'empresa, i De Santis.
I si veieu la caiguda...
De Santis pot fer bo Donald Trump? I on?
Bé, en Donald Trump li diu Meatball Ron.
És molt agut, s'ha de dir, amb aquestes coses,
fotent-se'n perquè té una mica...
La seva corpulència és una mica com de mandonguilla.
I jo crec que no,
i jo crec que ja està caient més a les enquestes.
Però bé, en tot cas és cert que es diu que és un trap més calculador.
I si veieu la facturació de les pel·lícules de Disney,
jo crec que en part és perquè sona un bunyol, també s'ha de dir,
però jo crec que hi ha una certa part de boicot
que potser no s'està tenint en compte.
Clar, el cas de la sirenita, per exemple, que vam tenir...
Bé, és que Disney... Explica aquest cas, Toni.
No, no, que van fer la sirenita,
i la sirenita, com bé tots recordarem de la nostra infància,
era blanca, les hores en van fer una,
en la qual la sirenita era de color negre,
i això va rebre una campanya a les xarxes
i altres mitjans de boicot, primer de queixa i de malestar,
per part de moltes persones.
Òbviament, aquí cal dir d'una forma un pèl inflada
per algunes xarxes socials i mitjans de comunicació,
i després es diu que va haver-hi cert boicot.
Aquí una cosa...
I al Blanca Neus també faran el remake del Blanca Neus,
i també serà amb una persona de color.
Una cosa, anava a dir, graciosa entre moltes cometes,
evidentment, d'aquesta qüestió,
és que els boicots, en general, havien acostumat a ser,
si mirem la història de la humanitat,
molt oprimida cap als poderosos,
i de gent més aviat d'esquerres, de la classe baixa,
que lluitava cap a injustícies.
I en els últims anys hem anat veient
com aquests grupuscles de dreta i d'extrema dreta
s'apoderen d'aquesta manera d'actuar,
i estan fent uns boicots, diguéssim,
que no havien vist fins ara en la història de la humanitat.
Bé, tot això la setmana tràgica
pel que fa al boicot que han viscut aquests dies,
arran de les manifestacions a favor del col·lectiu LGTBI,
però avui, a la setmana tràgica,
amb el Lleón Sindreu i el Toni Rodón volem parlar
d'una de les guerres comercials més conegudes,
perquè alguna vegada hem mencionat
la guerra entre Coca-Cola i Pepsi dels 80 i els 90,
però ara recuperem aquesta altra batalla.
Mira ese pollo, se cree que son las patatas fritas.
Eh, pollo, hay que tener narices
para ir por ahí con esas patatas fritas.
¿A lo mejor te gustaría ser una de ellas?
Això és un anunci de fons quants anys ja de Burger King.
Sobretot als 80 hi va haver l'anomenada guerra de les hamburgueses
que van ser aquests dos gegants com Burger King i McDonald's.
Una batalla que al llarg dels anys ha acabat guanyant McDonald's
i que, per molt que ho intenti,
sembla que Burger King, i després del que va passar a la pandèmia,
no se n'acaba de sortir d'etxacacapion.
Sí, és notícia, darrerament,
perquè han tancat diverses grans franquícies
de Burger King als Estats Units,
algunes d'elles, amb més de 100 restaurants.
Com tu dius, és de vitigoliat,
perquè si mirem les cadenes de fast food,
les cadenes de fast food més grans del món,
doncs McDonald's, perquè ens entenguem,
té gairebé 39.000 cadenes de restaurants al voltant del món.
Burger King no en té ni 20.000.
I si mirem en temes de facturació, encara la distància és més bèstia,
perquè McDonald's ingressa 23.000 milions l'any a Burger King,
que actualment és part del grup canadenc
Restaurant Grants International,
que també, si heu estat a Canadà, té Tim Hortons,
que seria la gran cadena canadenca.
En total té facturació de 8.500 milions,
i Burger King només són 2.500 milions dins d'aquest grup.
Per tant, és una desena a part.
McDonald's fa uns marges operatius del 45%, que és una passada,
mentre aquesta empresa que té Burger King els fa del 32%.
Per tant, hi ha una gran diferència en nombre de restaurants,
però fins i tot a nivell financer és molt bèstia.
Clar, recordem que aquestes cadenes operen amb un model de franquícia,
que no sé si sabeu més o menys com funciona.
Explica, explica-ho.
Vol dir que tu, Roger, podries tenir un McDonald's o un Burger King.
Explotar la marca, no?
El 90% dels seus restaurants són de restauradors
que paguen a Burger King o a McDonald's
per poder operar un restaurant amb els seus productes,
amb els seus logos, tot plegat,
i l'operen amb ànim de lucre.
Llavors, clar, ells evidentment paguen.
Hi ha una comissió inicial que has de pagar quan comença el contracte,
i després un royalty, que és el percentatge de les vendes.
La resta tu pots quedar tu operant el restaurant.
Clar, aquí, si mirem la diferència, per exemple,
dades del 2019,
si voleu començar un Burger King,
heu de pagar-li a Burger King 50.000 dòlars.
Un McDonald's és menys, només són 45.000.
Els més barats de tots,
això no sé si en sou conscients, són els Subways.
Encara n'hi ha, oi, per Barcelona, de Subways, d'aquests?
Jo no havia vist molt de Londres, precisament.
A plaça Catalunya n'hi havia un, d'aquests Subways.
Sí, sí, no ho sé, no et cediria, encara.
A Barcelona? Sí, doncs, mira, per un Subway només has de pagar 15.000.
Clar, és molt més barat obrir un Subway,
perquè els entrepans freds no s'han d'escalfar, no s'han d'afregir,
per tant, l'equipament és molt menor.
Però és que, a més a més,
no és només que Burger King sigui de les cares,
sinó que aquestes empreses
no deixen obrir una franquícia qualsevol que pagui.
Volen garanties, volen una inversió inicial,
volen uns certs fons líquids, volen un patrimoni
que assegura que no te'n vas a fer punyetes a la mínima.
I aquí Burger King, per exemple,
et fa posar un milió i mig d'òlars sobre la taula,
semblant, per exemple, a Kentucky Fried Chicken.
Però, en canvi, McDonald's, amb mig milió, ja en té prou.
Per tant, si mirem els costos d'obrir un Burger King,
són més elevats de mitjana que els del McDonald's,
tot i que hi ha més variació.
El McDonald's està més en una zona d'un milió i mig i dos,
mentre que un Burger King et pot arribar a costar
gairebé 3 milions, però també és veritat que n'hi ha,
que són més barats.
Clar, és un sistema que, si ho intentes fer,
la majoria fracassen.
Al final, aquí es calcula,
segons un article del Franchise Business Review,
que el 37% d'aquests restaurants en franquícia
van guanyar menys de 50.000 dòlars l'any, que és molt poc.
I només un 16% en guanyen més de 200.000.
Però és molt més fàcil fer-te ric si obres un McDonald's,
perquè si midem els ingressos per restaurant,
un McDonald's pot arribar a ingressar, de mitjana,
uns 3 milions i mig de dòlars,
mentre que un Burger King només 1,5.
Llavors, aquesta és la pregunta, no?
Com és possible que tu obres un Burger King,
has de pagar una mica més en comissió franquis,
si és el que sigui,
però resulta que el McDonald's del costat et duplica.
Clar, aquí entrem en per què Burger King sereix perdent aquesta guerra.
La primera, per exemple, és l'eficiència,
que és un dels secrets de McDonald's des del principi,
que el tema circula ràpid.
Clar, si mirem aquí, per exemple, els drive-throughs...
No sé si heu anat mai amb un drive-through.
Sí, sí, és molt americà, això.
Pensa que hi ha drive-throughs, però n'hi ha, fins i tot,
de menjar de gos o de les farmàcies.
Què dius, de menjar de gos, de drive-through?
Sí, sí, i tant, i tant.
Al costat de casa on vivia, allà a Califòrnia, n'hi havia un.
Són el 80% dels ingressos de Burger King, perquè ens entenguem,
i 65% de McDonald's.
Per tant, l'eficiència en servir cotxes és essencial.
Curiosament, quan mirem qui és el més ràpid,
Burger King és més ràpid que McDonald's.
Però què passa?
Que aquestes xifres, com passa sovint
en el món de la ciència política del rodó,
són enganyoses.
Perquè, clar, resulta que quan el senyor que tens allà
fa més cotxes, més cues, sempre ets més lent.
Llavors, el que en realitat està mesurant aquesta xifra
és que hi ha moltes més cues al McDonald's.
Si mirem la cua mitjana de cotxes,
al McDonald's hi ha 3,13 cotxes.
Al Burger King n'hi ha 2 amb 19.
Llavors, si calculem el temps total que tarda en aquests restaurants
en fer servir aquesta cua mitjana,
resulta que, en McDonald's,
en 118 segons ja els ha servit tots,
mentre que al Burger King en pren, doncs, un 147.
Això que sembla, no?
És una estupidesa.
Són xifres de la revista QSR.
En realitat, al final,
acumulant tots els restaurants a l'any,
acaba fent una gran diferència.
I l'altra gran diferència són els productes.
Vosaltres dieu el Big Mac, no?
És més popular que el Whopper.
Però, en realitat, el que ho peta de McDonald's
és primer el Happy Meal, que et porta els nens a tu.
No sé si vas a... No, home, encara no, per favor.
Home, per favor, eh.
I el gelat. El gelat, és això. Què dius, ara?
Els cafès, els postres, els gelats.
Clar, perquè han aconseguit que McDonald's
no sigui només un lloc per dinar o per sopar ràpid,
sinó un lloc on la gent esmorza, pren el cafè, pren el gelat,
i això fa que els seus restaurants estiguin ocupats tota l'estona,
mentre que al Burger King no.
I és per això que veiem que als McDonald's ingressen el doble,
que als Burger Kings.
No és, aleshores, punta, és a la resta d'hores.
Jo he arribat a veure algun casament, algun convit de casament.
A un McDonald's. De veritat.
Però això ha passat, eh. Però estan divorciats, ja espero.
Però això ha passat, eh.
Una parella vestits de nubis... A un McDonald's.
Això és de Sabadell, eh.
Segurament, com a mínim, no t'estalvies que et passin el número de compte,
si vas com a convidat, saps? Això és veritat.
Home, no, no, no, jo conegui...
Mira, és que m'has de fer un ingrés de 120-150 euros.
No ho he estudiat, eh, el tema dels casaments.
No hi havia caigut.
Si ho fas a internet, et sortirà la foto.
Saps què em recorda, Ion, el tema dels McDonald's?
A la pel·lícula aquella Super Size Me, que segur que has vist.
Sí. Del 2004.
Aquell senyor es veu que no te'n pots fiar molt, eh, del senyor aquell.
No, que es va passar un mes menjant només coses de McDonald's.
Dramat McDonald's.
Sí, després van greixar no sé quants quilos,
i després van retirar l'hamburguesa, la gran, no?,
la que es menjava bàsicament...
Morgan Spurlock, crec que era el nom.
De la burguesa?
No, del senyor que menjava.
Morgan Spurlock, correcte, efectivament, sí.
I, a més, el que...
No sé si, clar, és difícil dir si va tenir un punt d'inflexió,
però sí que és veritat que, jo no hi vaig mai,
però si mires el McDonald's, els amics qui van,
ofereixen moltes coses diferents.
És a dir, és cert que sempre està ple.
Sí, més productes saludables entre cometes,
per atreure vegetarians i tota aquesta gent,
mentre que Burger King no ho han sabut fer.
Això és un altre factor.
I us poso un tercer factor, que és el que m'escoltàvem al principi.
Les campanyes publicitàries.
Recordem que en els 80 i 90 Burger King va ser molt intel·ligent,
va fer aquest màrqueting amb el agressiu, no?,
del rei amb la corona...
De fet, tenien una campanya publicitària,
que es deia Whopper Tastes Better,
que deia que dos de cada tres americans
diuen en una enquesta que prefereixen el Whopper o el Big Mac.
I, clar, això sí que va crear molt de rebombori,
i semblava que Burger King s'acostava al McDonald's.
A la llarga, si tu et defineixes respecte al rival,
encara que ho facis amb anuncis que generen molt de rebombori,
la teva personalitat acaba reduïda a ser el segon, no?
No en surts d'aquí.
És una mica... A mi em recorda l'Espanyol, la meravellosa minoria.
Clar, l'Espanyol seria una mica el Burger King de Catalunya,
en aquest sentit, però, de fet, si pensem en el Barça,
sobretot en el Barça més nunyista, també val, això, eh?
La comparació continua amb el Madrid.
Vull dir, el sentiment s'entén,
i, clar, costa guanyar.
O sigui que tant el Barça com l'Espanyol
són el Burger King de l'hamburguesa.
Depèn de com tu miris, no?
És a dir, si tu et defineixes respecte al teu líder,
tu, a vegades, pots ser molt enginyós,
pots tenir eslògans que estan molt bé,
però, al final, en el que queda, en element del consumidor,
és que tu ets el segon.
I així està.
Sí, deixa'm entrar en el fang encara més,
perquè això també es podria passar en termes nacionals, no?
A veure, va, doble l'aposta, endavant, Toni.
Sí, com a nació o com a país, si et defineixes respecte al rival,
doncs també pot passar que el com semblant,
que només et defineixes respecte al contrari,
a les característiques contràries de l'oponent.
O sigui que som un país d'hamburgueses del Burger King.
Sí, aquest seria la metàfora del diumenge, suposo.
Clar, si et compares amb el Big Mac.
I Madrid és McDonald's, no, entenc?
Sí, potser sí, sí, sí.
En tot cas, ja per posar una mica una nota il·lustrativa
en aquest diumenge tan bonic,
quan diem boicot, ara que parlàvem dels boicots,
sabeu que estem dient un cognom d'una persona, no?
A veure. Sí, la paraula boicot...
Hi ha un senyor boicot?
Sí, la paraula boicot, de fet, té un origen que s'hi pot posar data,
que és de l'any 1880,
i la va popularitzar un irlandès,
que bé, si busqueu a la Viquipèdia,
veureu que era un home molt actiu per la llibertat d'Irlanda,
que es deia Charles Stewart Parnell,
i bàsicament va organitzar una manifestació,
una protesta en contra, doncs, de desnonaments, bàsicament.
Estaven fent fora molta gent, de molts llocs, il·legalment,
i hi havia...
El que era responsable de tots aquests pisos
i, per tant, doncs, dels desnonaments,
era un home que es deia Charles Cunningham Boicot,
i d'aquí precisament ve el nom de boicot.
Però existeix, de debò, aquest senyor va viure?
Sí, sí, va viure, sí, sí.
No hi ho pregunto, perquè sabeu allò dels ludites
que es carregaven les màquines, eh?, en el segle XIX?
Que això, el nom de ludita ve d'un senyor,
que era el líder d'aquest moment, que es deia Ned Ludd.
No va existir. Ah, no?
Vull dir... Verifica-ho bé, Rodon,
que potser ens ha esclatat aquí el senyor Boicot i...
No, jo diria que no, que em sona que era una persona
que estava en un capità de l'armada britànica,
i el tio era això, que és d'on ve el nom Boicot, segur, segur.
Ho deixarem aquí, que tinc els anuncis que ens esperen.
A vegades hi ha líders mítics,
com això o Dani Sánchez-Llibre, no sé, allò que...
Sempre.
No l'he aconseguit entrevistar mai, el Dani Sánchez-Llibre.
Mira, fa anys que el perseguim pel comunista i no s'anima.
Vaja...
Els que estan amb les navalles i les escopines i tot això.
Sí, la solidaritat no la sent a dins, eh?, internacional.
Bé, gràcies, Toni Rodon, gràcies, Joan Sindreu,
una abraçada cap a Londres, cuideu-vos.
Semana que ve, últim capítol d'aquesta temporada de la Semana Tràgica,
però tornarem al setembre.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Torna la tendresa, una comèdia d'Alfredo Sanzol,
intel·ligent, enginyosa i molt divertida.
Estigueu sempre juntes, no us separeu, refreneu els vostres impulsos.
Recordeu que són homes i que els homes només porten desgràcies.
La tendresa, la comèdia d'aquest estiu,
el teatre Poliorama.
Encara no hem vist...
Preservar la biodiversitat.
Semana de les dones.
A Catalunya Ràdio.
Genial, m'encanta, eh?
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat, amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
Valor dels que ho han fet possible.
Abacus, 40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Qui és l'Evgeny Prikogin?
L'home que ha protagonitzat el desafiament més important a Putin.
Gràcies al testimoni excepcional d'exmercenaris,
coneixerem el grup Wagner per dins, els seus orígens,
el seu funcionament i els seus crims.
Wagner, per Rússia o contra Rússia.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
Sent l'esperit de totes les competicions.
Viu els esports a Catalunya Ràdio.
N'hi ha que s'informen sempre amb Catalunya Ràdio.
El món avui és digital, qui vulgui entendre'l bé.
Mmm, que escolti el popa.
Popa a Catalunya Ràdio.
La majoria et dona les eines per obrir la ment.
I així funciona el món.
A Catalunya Ràdio, popap.
Cada migdia a la una, amb Mariola Dinarés.
Només un 1% de restaurants catalans
està acreditat per l'Associació de Salíacs de Catalunya.
Per mi, una carta que porta... Això és sense gluten.
I el rest, no? Per mi, allò no és sense gluten.
Nosaltres el que fem és separar proveïdors, congeladors separats...
Al final, tinc gent que acaba sopant al restaurant
i jo acabo entrant al McDonald's, perquè és un lloc acreditat.
Hi ha gent que ha de menjar fora qualsevol salíac.
Quan diuen, anem a menjar, anem a sopar, ja penso, hòstia, perdó.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Una bruixa vol retrobar-se amb la gata a través del temps...
Em podrieu dir on soc?
I una bruixa fuig del maligme.
Soc i seré el mal.
De poble en poble fins al present,
moments que després es convertiran en llegendes.
Segle XXI.
I Cat i Catalunya Ràdio presenten la segona temporada de L'última Bruixa,
la sèrie de ficció en podcast de Sergi Vallès i Anna Maria Ricard,
amb les veus de Mercè Arànega, Sergi Vallès, Chantal Aimer...
i David Verdaguer.
L'última Bruixa, segona temporada,
a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
És impossible
To make the change
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
I do, I do, I do
I keep on dreaming
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts d'11 del matí.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
No poder competir professionalment en l'esport
que has practicat tota la vida,
quedar desemparada per la llei que no t'assegura ni et protegeix.
Aquesta és la realitat que viuen moltes dones trans
que a dia d'avui encara lluiten per poder estar federades.
A Catalunya la llei les contempla, a Espanya no.
Ara el suplement coneixerem la història de dues dones trans
que han practicat esport tota la seva vida,
el ciclisme i el bàsquet,
però no ho poden fer de manera professional.
Avui a l'Estúdio de Catalunya Ràdio ens visita la Josefina Agustí.
Hola, què tal, bon dia. Hola, bon dia.
Com estàs? La mar de bé.
Com et trobes?
Me trobo com no m'havia trobat mai.
Me trobo que soc el que em dic del cor,
que no soc aquella persona que pel fet d'haver nascut
amb un cos de home ha d'actuar com a tal,
que ara m'he trobat a mi mateixa,
que ara m'agrado i que ara m'estimo,
i no havia estat mai tan feliç.
Quants anys tens ara? 53.
Quants anys fa que vas sortir de l'armari,
si m'ho deixes preguntar-t'ho a mi?
Que vaig decidir donar el pas va ser el mes de setembre passat.
Fa molt poc? Fa 9 mesos.
T'ha canviat molt la vida?
Absolutament tot.
Explica'm algunes coses que han canviat.
Ha canviat per un costat la meva manera d'enfrontar-me als problemes,
la meva manera de...
Tal com me sento,
tal com me relaciono amb els altres,
he passat d'una vida en blanc i negre amb una vida a color,
la meva manera de ser...
ara tinc un somriure.
Abans sempre estava deprimida,
seriosa, preocupada,
i ara el fet que jo me vaig acceptar,
que jo em vaig començar a veure que...
que estava on no tocava,
doncs el pas aquest és molt important.
I què més ha canviat?
Ha canviat, evidentment,
amb el procés d'hormonació el cos m'està canviant.
Ara, per exemple,
en un concert de música clàssica,
per exemple, m'emociono, ploro,
però ploro d'alegria, d'emoció,
ja no ploro, de tristesa com plorava abans.
Has trigat molt, no?
Moltíssim.
Però, clar, jo sempre he sigut una persona molt racional.
Sempre he anat tenint en compte les conseqüències dels meus actes.
I fins que no decideixo canviar absolutament
tot el que em molestava de la meva vida,
és a partir d'aquell moment,
quan veig que ho cambio o no val la pena seguir.
I això és el que he fet.
He canviat tot el que em molestava del darrer any cap aquí, tot.
Quan vas fer el clic?
El clic? El clic el vaig fer un dia al balcó de casa,
el 13 de setembre,
que dius, a veure, tu què és el que vols?
I el que vull és tenir una família que m'estimi,
que s'enalegri quan arribi a casa.
Dic, ui, no pots començar a relació amb ningú amb una mentira.
I la mentira és que jo soc una dona,
amb un cos d'home que tenia...
Dius, doncs, surt de l'armari perquè no pots començar res
amb una mentira, precisament, no?
O sigui, fa només nou mesos que et vesteixes de dona,
en tinc públicament, eh?
Públicament, sí.
Hi havia llocs segurs on, sense que ningú sàpiga...
Que ningú sàpiga, doncs, que hi ets.
Tu pots vestir de dona, sentir-te dona,
sentir-te tu mateixa, no?
Però de sortir al carrer vestida de dona,
que ho sàpiguen els amics, que ho sàpiguen la família,
que ho sàpiguen a la feina,
doncs això és un procés dels darrers mesos.
Com ha anat aquesta família que t'estimes i aquest entorn?
La família que m'estimen, les germanes i el germà,
meravellosament bé.
A veure, s'han d'acostumar una miqueta,
perquè encara em diuen amb el nom que em van batejar,
però estan molt feliços del que estic vivint.
Els amics ha sigut, i les amigues ha sigut,
una cosa extraordinària.
Un dels primers que els hi vaig dir,
em van dir, escolta, que no em fotis que he sortit de l'armari.
Dic, doncs sí, però no, com tu et penses?
Dic, és que soc dona.
Hòstia, i te la tallaràs?
Primer que em va preguntar, dic, esclar que sí.
Me diu, no ho entenc, però estem al teu costat.
I m'han fet pinya,
en qualsevol moment que hi hagi hagut un contratemps,
tots els amics i les amigues m'han fet costat.
Quant comença el tractament amb hormones?
El 26 d'octubre.
Com el demanes, aquest tractament, i quant te'l concedeixen?
Aviam...
I què has de fer perquè te'l concedeixin?
Perquè te'l concedeixin...
Primer t'has de posar en contacte amb SAI,
a totes les poblacions de Catalunya,
arreu SAI es diu PATS,
que és el punt d'atenció a la diversitat sexual.
I allà ells t'adheren a cat salut, a trànsit.
Llavors, tens una visita amb la ginecòloga
i tens una visita amb una psicòloga.
Llavors, tal com vaig anar el primer cop ja,
ho vam veure tan clar,
que em van receptar els inhibidors de testosterona
i les hormones, els estrogen.
Com reacciona el cos?
Què t'ha passat? Quins canvis has experimentat?
Em trobo diferent.
Elles ja t'avisen dels canvis que tindràs.
Un dels primers canvis que tens és la pèrdua de massa muscular.
En vuit mesos de tractament,
a cada cama he perdut deu centímetres de massa muscular.
La pell te canvia,
te canvia el cabell,
també és diferent.
I, bueno, evidentment que ja des del començament
vaig notar que m'abaixava la força
i la resistència
i que cada cop m'havia d'esforçar més per anar
no com anava, sinó una miqueta més fluixet
i encara així em costava més.
Ara parles d'anar amb bici, que anava a dir el teu hobby, no?
És el teu esport i l'has practicat de manera professional
durant un temps, o de manera federada, si més no?
Federada. Professional no m'han pagat mai per anar a córrer.
Després parlem del ciclisme,
però abans explica'm una mica més la teva història.
Aquests canvis físics.
Aquests canvis físics? A veure...
Per un costat, és això,
treus la testosterona del teu cos,
que seguirà generant mentre no hi hagi una operació,
amb la qual cosa també fa que...
que el no tenir testosterona,
les hormones femenines actuin més, no?
I ja te deia que et canvia la pell,
et canvia el cabell, les forces...
El greix corporal se redistrobeix d'una manera diferent,
creixen els pits
i això a nivell físic, a nivell emocional,
no sé si és per la medicació
o perquè finalment estic a gust a mi mateixa,
però fa que sigui molt, molt feliç
i que pugui tenir sentiments molt bonics
que no recordava des de molt petita.
Dius, el primer que vaig fer quan vaig decidir
que volia fer aquest canvi,
va ser anar a aquest servei d'atenció,
i ho van tenir claríssim.
T'has sentit qüestionada al llarg de la teva vida
o t'has sentit que has hagut de demostrar
sempre que et senties dona?
Clar, jo neixo a l'any 70,
on les coses eren molt diferents a les d'ara,
i on la religió tenia un pes molt important.
Llavors, tot i que jo sempre m'hagués sentit dona,
he hagut de fer veure i viure com un home,
com la dona resta,
i demostrar que podia ser més home que els altres.
I amagar les meves emocions
perquè, clar, se te'n reien a la cara.
A l'escola, quan tenia 10 o 11 anys,
si plorava, evidentment hi hagués la mofa de tota la classe.
Llavors, a veure, ho he hagut d'amagar durant molts anys.
I fins ara ho he estat amagant.
Puc preguntar-te si has tingut fills?
Sí, tinc un nen meravellós, que té 19 anys.
Com ha reaccionat? Malament.
Li he de donar temps.
És el que la psicòloga de trànsit em diu.
T'ho has trigat molt de temps a arribar a aquest punt.
Dóna-li temps.
És el que estic fent. Li estic donant espai i temps.
Què més t'ha explicat la psicòloga?
Uf! Bueno, és que la psicòloga, pobre,
cada vegada que hi vaig, una vegada al mes,
em diu què t'ha passat aquest mes?
M'han passat mil coses meravelloses.
I d'un mes a l'altre et canvia tota la manera de veure la vida,
de pensar, de qüestionar-te.
Entres allà el primer dia
i la teva preocupació és si el que estàs fent és per tu,
ho fas pels demés o per qui ho fas.
Evidentment, al mes següent ja això ja no t'ho qüestiones.
Te qüestiones el perquè hi ha gent que et rebutja.
Al següent mes ja dius que saps què passa?
Que al final, si a qui no li agrada,
és que hi ha gent que m'ha conegut com a home,
que clar, que els costa molt canviar-ho.
I al final és que m'és igual que me vegin.
Al final és com me sento jo.
Jo em sento i soc dona.
I si aquell amic de tota la vida no vol canviar el xip,
que no ho faci.
Evidentment, ho seguiré apreciant, perquè per això és un amic meu.
Però el que és important és com me sento jo.
Home, si no és capaç d'acceptar com et sents tu,
potser aquest amic et cau als peus, també.
Sí, però del primer dia que se m'aplanta davant dels nassos
i em diu, jo t'he conegut com a Enric,
i per mi sempre saps l'Enric, perquè l'Enric és el meu amic.
D'això el primer dia.
Però la setmana següent, al cap d'un mes,
dic, ja soc Josefin.
O sigui, clar, has de donar temps a la gent.
Igual que jo estic transitant,
que estic canviant d'un gènere a un altre,
que no és que estigui canviant, o sigui,
clar, a l'entorn meu,
clar, som de 30 a 90 anys, pràcticament,
són gent que...
que les dones trans
era allò que el sobrino de tal,
però no ho havíem vist al primer...
O sigui, no el coneixien a cap.
Està molt bé, perquè crec que ets molt més tolerant tu
amb l'entorn, segurament que d'entrada,
potser ho ha estat durant molts anys, l'entorn amb tu,
perquè és la teva generositat.
Gràcies.
Dius que et pregunten, te la tallaràs?
Què els hi respons?
Evidentment. A veure.
En tot aquest procés, com va això?
Com va?
Bueno, la vaginoplàstia,
que és una operació molt complicada.
Ja estic amb llista d'espera.
Això ho paga la seguretat pública?
En principi, sí.
Perquè, clar, ara tenim un servei
que en qualsevol moment ens podem trobar que no els tenim.
I que, a més a més,
és una cosa complicada i llarga.
I això, la llista d'espera, ara mateix,
són de cinc anys.
Doncs s'esperarem.
Si hem esperat cinc o viesquets anys...
I sí, el tema de...
Jo vull que el meu cos sigui lo més concordan
amb el meu sentiment.
I passaré per qualsevol operació
que em permeti això.
No de...
No de coses estètiques.
Les que siguin...
Les que siguin...
necessàries, però res d'estètiques.
O sigui, jo soc guapa tal com soc,
me sento guapa tal com soc
i no em penso canviar res
a part de treure
el que a mi no m'agrada.
Això, o sigui, ara...
Jo soc disfòrica de gènere.
El meu gènere a mi no m'agrada.
I per això farem la vaginoplàstia.
Recordo que fa un parell de temporades
vaig acompanyar una dona trans
a fer-se una operació de la veu.
I era la primera que es feia a Catalunya.
I vaig entrar a quiròfan amb ella.
T'ho has plantejat, això? T'agradaria, també?
En principi,
no tinc cap intenció de canviar-me la veu.
Evidentment, m'ha canviat molt el to.
Possiblement, perquè...
Les hormones també han fet que la veus?
No, les hormones no fan canviar la veu.
Però sí que he canviat el to.
I aquesta és la meva veu.
En principi, no tinc cap intenció
d'escorsar les cordes vocals
ni fer cap tractament d'aquest tipus.
També hi ha logopedes,
especialistes,
d'anar a ensenyar-te,
parlar amb un to més agut.
Però tampoc no...
A priori, no és una cosa que tingui jo
com a previst fer.
La Berta Trias,
una abraçada ben forta per la Berta Trias,
que és aquesta companya que vam conèixer
i que vam acompanyar al quiròfan
una dona precisament de 57 anys
que es va sorgir aquesta operació
per canviar-se la veu
i poder-la acompanyar.
Dóna't bé aquesta afició pel ciclisme a tu.
Doncs...
de petita,
era el meu mitjà de transport
i em donava llibertat.
Aquesta llibertat
va fer que cada vegada anés una miqueta més lluny
i nens anaven fent sortides
i nens anaven coneixent nous paratges.
I d'aquí va haver la afició
que comences com a mitjà de transport
amb 14 o 15 anys
i cada vegada vols més.
I cada vegada doncs
puges a aquell coll de muntanya que et costava tant
i cada vegada et costa menys
i el disfrutes més.
I durant molts anys l'has practicat federada, no?
Sí.
Des de l'any 2000, més o menys,
he estat competint amb
categoria de màster 30,
després màster 40 i màster 50.
Amb categoria...
Bueno, amb disciplina de mountain bike,
amb distància ràlida,
amb distància marató,
també, i bueno,
forma part
de la meva manera de ser, també.
Què ha passat en el moment
en què has decidit practicar el ciclisme
de manera federada, però
sent dona?
Doncs d'entrada em van dir
que el que fiqués el DNI.
Vaig trucar
al 012,
em van passar
amb feminisme i igualtat
i bueno,
els vaig plantejar
la negativa que hi havia de la Federació
i em van donar
unes pautes a seguir
i inclòs me van enviar
un enllaç per si volia denunciar.
Llavors, bueno, doncs
vaig fer conèixer a la Federació
que hi havia una llei d'igualtat
del Parlament de Catalunya,
on diu que
m'han de facilitar l'accés
a les competicions, no?
I bueno,
doncs és que sí que ho consultem,
que no sé què, no sé quantos passen els dies
i al final doncs dic, mira,
vaig pel directe i em poso en contacte
amb la Secretaria General de l'Esport.
En aquest moment és quan
la Secretaria General de l'Esport
es posa en contacte amb Federació
i s'ho explica,
perquè simplement no tenien
ni coneixement d'aquesta llei.
I fa set anys i mig que està publicada.
En el moment que
hi ha la Secretaria General de l'Esport,
la Federació s'esforça a posar-se al dia.
I llavors és quan
tenien la targeta sanitària
com a Josefin
i tenint el carnet
de Faig constar
que emet el Departament d'Igualtat
i Feminisme
amb allò que em permeten,
tenir una llicència com a dona.
Amb gènere sentit, dona.
I amb el meu nom sentit,
perquè estic batallant amb el Registre Civil
que enviïn el DNI.
Però això és una batalla llarga, suposo.
A veure,
com que m'he agafat un canvi de normativa,
primer, el 2 de febrer,
presento ja
la documentació
per fer el canvi de gènere,
em trobo amb la vaga dels secretaris judicials
i allò es va allargant.
I finalment, a finals d'abril,
m'ho permeten presentar.
Ara estic en tres mesos...
En ple procés.
En ple procés.
O sigui, ara estic en un període de reflexió
per si m'ho he repensat, perquè clar,
la normativa nova diu que no cal que t'hormonis,
però sí que has de tenir un període de reflexió.
I ara, a finals de juliol,
espero que em truquin
i ja pugui acelerar-ho tot.
Això pel que fa a nivell català.
A nivell espanyol pots competir?
A nivell català tampoc puc competir.
Però per què estàs pendent d'aquest tràmit, entenc.
No, jo tinc una llicència
de cicloturisme per Catalunya,
anar a les marxes, que no són competitives,
que estan dins de Catalunya.
Competir, no?
Això, a veure, per poder competir
hauria de tenir una llicència
que és de la Federación Española de Ciclismo,
que ja no sembla, a veure,
que per la normativa,
en el moment que demano jo la...
la meva llicència,
només podia accedir
a una llicència de Catalunya.
I, bueno, doncs...
doncs...
competir no puc.
Passant cinc minuts de tres quarts del matí,
som al Suprements, som a Catalunya Ràdio,
estem xerrant amb la Josefin Agustí,
estem coneixent la seva història.
Vull saludar, vull incorporar a aquesta hora
el Xavier Albert Canal,
que és advocat especialista en dret esportiu.
Hola, Xavier, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. I gràcies per atendre'ns.
No sé si has pogut sentir la història de la Josefin.
L'últim sent, només.
Perdona, és que estava...
No pateixis.
Correcte, digue'm, digue'm. Què diu la llei
i com ho podem fer una mica més fàcil
perquè pugui competir a nivell federat
o, si més no,
poder practicar el ciclisme amb tots els drets?
Aviam...
això depèn de...
depèn de cada aforació internacional
i després les aforacions...
les aforacions nacionals
les aforacions nacionals
han d'adaptar la seva normativa
al que diu l'aforació internacional de cadascú.
Doncs el ciclisme...
el ciclisme en vista
sí que es va...
sí que es va donar un cas
d'una persona que va néixer
amb el cos d'home
i després va fer el trànsit a dona.
I el que va passar
és que quan competia ella
en competicions femenines
se'n va anar al carrer
i va tirar els drets que hi havia per davant.
Però aquí s'ha creat
un estat d'opinió
entre dues bandes,
un que tant són partidaris
que en aquest cas
les dones trans puguin participar
en competicions femenines
i un altre que ho neguen absolut.
I el que han tirat moltes aforacions
la Rumbi per exemple
no permet jugar
en competicions femenines
a dones trans
i la aforació internacional
del latisme
et marca un nivell
de testosterona
pels quals sí que pots competir
però si passes aquest umbral
que està fixat no et deixa competir
com a dona
i les altres aforacions en fem.
El ciclisme avui s'ha trobat
amb aquest embolic
i encara no s'ha acabat de definir
encara que opta per la vida
de no passar els umbrals de testosterona
que estan fixats.
És molt interessant el que explica el servidor del canal
perquè com bé diu
aquestes dues posicions perquè suposo
Josefin que et trobes amb molta gent
que et diu que les dones i els homes trans
competeixin en categories separades
per gènere i injust
que una dona trans competeixi amb dones cis
perquè hi ha diferències físiques i biològiques
que podrien alterar el resultat de les competicions.
Tu què els respons quan et diuen això?
Explica'm per exemple aquests símptomes
que dius que he perdut capacitat muscular.
Digues, digues.
A veure
jo quan corria
a Barcelona, a Bàster 30
darrere nostre sortien les fèmines elite
Marga Follana
Ana Villar, la Mar Franco
la Sandra Santanyes, entre altres
al cap de 3 km
ja m'havien adelantat
i arribava a una meta 20 minuts abans que jo
si quan tenia testosterona
ja em guanyaven, què he d'anar a fer jo ara?
que no en tinc?
jo tinc el nivell de testosterona més baix
del que obliga l'UCI
per competir.
El ciclisme ara és més baix
que abans de fer aquest tractament?
És com si hagués perdut l'entrenament de 20 anys
amb dos mesos.
Estic a zero.
Més de...
Per exemple
el mes de setembre
sense cap problema podia fer una sortida
de 100, 100 i escaig quilòmetres
que ni em cansava pràcticament.
Ara quan passo les dues hores
és que estic esgotada, és que no puc
és que el que abans pujava amb un plat gran
el vestit i el molinillo que en dirien
faig servir
els pinyons que a l'estiu
feia servir per pujar el turmalet
els faig servir per pujar la rampa del pàrquing de casa
pràcticament.
El meu cos no té res a veure
amb el que tenia
abans de començar a transitar.
El que és evident
Xavier és que no hi ha un consens
legal si més no
amb els diferents esports de què fer
davant d'aquesta situació
que es troba la Josefine
i segur que moltes altres dones.
No, no estic d'acord.
És un debat que es va obrir
i que s'ha d'assolir d'alguna manera.
No sé, jo desconec si els nivells
de testosterona
són importants o no són importants.
De fet, hi ha molts atletes trans
que prenen també
medicació en compte
de l'augment de testosterona
i així ens poden donar els
per sota l'ombral que està fixat
per les federacions
per poder competir en una categoria o en una altra.
Però és un debat que s'ha de tancar.
Hi ha hagut una proposta
que és una proposta
que no dic ni que jo m'adhereixi
ni que no m'adhereixi
de la Jona Harter
que va ser una corredora
que competia
en competicions
masculines
però ella es trobava dona
i no va fer el trànsit fins als 40 anys
quan ja no podia competir
al nivell d'elit.
A part ella, científica.
I ella, doncs,
una de les propostes que es fa
és que hi hagi competicions per trans.
Deixar de competir
amb el binari home-dona
i que hi haguessin competicions
per persones trans.
Aquesta és una proposta que ella ha fet
que jo crec que no ha tingut bona acollida
però és una proposta més que està
i això d'un dia,
insisteixo, el Comitè Olímpic Internacional
que ja s'ha pronunciat
però ha canviat la seva opinió
perquè abans et permetia
participar en competicions femenines
si t'havies operat.
El 2015 això va canviar
i no cal que estiguis operada
sinó que es basa en els nivells de testosterona.
Però això és un tema que s'ha d'aprendre ja
perquè ja fa temps que ha començat
afortunadament
s'han fet molts tabús
que hi havia amb les persones trans
i ja està, jo crec
que ha d'haver-hi un debat a nivell esportiu
sobre a quines competicions
poden fer les soldates trans
tant d'un cantor per a un altre.
Jo conec el trànsit al revés.
Hi ha hagut el trànsit d'una noia
que jugava a rugby
com a noia
i està fent el trànsit com a home
i quan els nivells de testosterona
ja s'havien passat
ha hagut d'aixar la pàtria esportiva
perquè com a home així
que la seva configuració
el cos el tenia dona
i no podia competir molt més
perquè hi havia possibilitat d'un risc
a la data que li pogués fer mal.
Xavier Algar canal, moltes gràcies
per atendre'ns avui al suplement
i per aclarir-nos algun dubte
o plantejar-nos-en encara alguna altra.
Gràcies Xavier, una abraçada, que tinguis bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres, que vagi bon dia.
Dos minuts per arribar a les 11 del matí
gràcies també a la Josefina Agustí que avui ens ha acompanyat
i a la Maria l'ha compartit amb tots els oients del suplement.
Una abraçada cap a Reus.
Moltes gràcies.
Gràcies per compartir la teva història amb nosaltres.
Fem una petitíssima pausa
i de seguida continuem el suplement
amb les notícies de la Neus Bonet
i també connectarem amb el Palau Sant Jordi.
D'aquí una hora comença el primer dels dos concerts
que avui se celebraran
amb els 16 finalistes d'Euphoria,
també tenim la Marina Porres l'excusa,
el Roger Mas i el David Carbenal de Moldeixo
i un altre capítol del Dominical. Fins ara.
Bé, el mapa indica que és la segona sortida.
Clar que no.
Si sortim per aquí anem cap a l'est
i es parla a l'altra banda.
Fixa-t'hi bé.
Que sí? Ara en sabràs més tu que el mapa i la tecnologia.
A veure, ensenya'm el mòbil.
Coneixent-te, segur que vas escriure malament la destinació.
El volant apartar la vista de la carretera
pot provocar un accident.
No te la fotis.
Servei català de trànsit.
Generalitat.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
El proper 23 de juliol
se celebren les eleccions generals.
Si aquell dia has de ser lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat
o alguna cosa t'impedeix anar a votar,
pots fer-ho per correu.
Si ja tens la documentació electoral a casa,
pots enviar el teu vot
fins al 20 de juliol per correu certificat.
És totalment gratuït.
23 de juliol, eleccions generals.
Per correu, el teu vot té tot el valor.
Ministeri de l'Interior,
govern d'Espanya.
Coses que pots fer
si et toquen els dos milions de la Grossa de la Diada.
Seny, Roussa, endavant.
Gasta-t'ho tot en una festa.
Vés-ho a sota del Matalàs.
Compre d'un descapotable.
Revisar frens pneumàtics i ja està.
Porta dinar a la família.
Cap s'enegletes i avall.
Marxa un any a Honolulu.
Canvia les tovalloles del bany.
11 de setembre, sorteig de la Grossa de la Diada.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Gràcies per acompanyar-nos.