Són les 10.
Neus Moret, bon dia de nou. Bon dia.
Pendents d'aquestes notícies que actualitzem amb els companys d'informatius,
ho hem fet informant des de primera hora,
en aquest cas, l'atenció posada
amb aquest incendi de vegetació forestal a Tortosa.
Neus, quina és l'última hora?
Això que us explicava l'alcaldessa fa una estona,
que els bombers hi continuen treballant,
és a Vítem, per als que s'incorboren ara,
que pertany al municipi de Tortosa, al Baix Ebre,
ha cremat ja unes 25 hectàrees,
afecta la zona del coll de l'Alba.
Hi ha una desena de persones desallotjades,
els bombers preveuen poder controlar aquest foc
les pròximes hores, i l'alcaldessa, Meritxell Lluroger,
explicava, com dèiem ara aquí al suplement fa una estona,
que la situació ha millorat respecte a la matinada,
que és quan ha començat el foc.
La situació que ens transmeten des de Bombers
és que està en una situació de possible control
proper.
S'han cremat al voltant de 25 hectàrees,
ens preocupava molt la força del vent,
ara per sort ha baixat la intensitat,
i a més a més també ja és de dia, i tenim aquí els mitjans aèris,
i per tant la situació és molt millor que les últimes hores.
Sí, la demana Ajuda Internacional per lluitar contra
la greu onada d'incendis que ja ha causat almenys 23 morts
i 7 ferits en estat crític,
els focs mig centenar han cremat 45.000 hectàrees.
Avui entra en vigor una nova mesura
per debilitar l'economia de guerra de Rússia-Ucraïna,
la Unió Europea, els Estats Units, el Japó, el Regne Unit i el Canadà
apliquen des d'avui un embargament a la importació
dels productes derivats del petroli rus,
com ara el diesel i el carosè.
De l'ofici d'educada, l'Elisabet Petrosa,
ens arriba avui l'alerta que fan els Mossos d'Esquadra
que la primera relació sexual per moltes noies acaba en agressió.
Són adolescents molt joves, d'entre 12 i 13 anys,
a qui sovint enganyen i acaben sent forçades
contra la seva voluntat.
Mireia Expósito, que és mossa d'Esquadra,
que treballa per la prevenció de la violència masclista,
són nenes les quals han estat captades
a través de les xarxes socials, a través de perfils d'Instagram,
de gent que es feia passar per nois de 17, 16, 17 anys,
quan en realitat, quan es trobaven i quedaven físicament
amb aquesta gent que no coneixen de res,
perquè darrere de les xarxes tots sabem que hi ha molta gent
que menteix i pots fer un perfil fals tranquil·lament,
i quan es trobaven amb aquesta persona
de la qual s'hi havia enmig enamorat,
es trobaven amb un adult de 24 anys que l'esforçava.
I amor, l'expresident del Pakistan, el general Pervez Musharraf,
a causa d'una llarga malaltia,
segons informa el portal de notícies pakistanès Geonews,
que cita fonts diplomàtiques,
el desenyat s'ha produït a l'Hospital America de Dubai,
als Emirats Àrabs.
També amor, Miquel Ruiz,
el Degà dels fotoperiodistes catalans als 69 anys,
fundador i president de l'ONG Fotògrafs per la Pau,
entre els seus treballs més destacats hi ha la documentació fotogràfica
que va fer del setge de Sarajevo i la guerra dels Balcans,
un material que l'any 2016 va entregar a l'Ajuntament de Sarajevo
i les mares de Revrenitza.
El company de Catalunya Ràdio Girona,
Josep Places, amic de Miquel Ruiz,
en vol destacar el seu cor i la seva tenacitat.
El que he après al llarg d'aquests anys
és de no baixar al cap,
a mirar la professió del periodisme des d'un altre costat,
o sigui, en certa manera, ser tots recullons,
indagar i veure què està passant,
i per damunt de tot ser molt i molt solidaris.
Aquest és l'al·legat que ens deixarà en Miquel, a tots plegats.
I ara de l'actualitat esportiva, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que el Barça rep el Sevilla aquest vespre a les 9,
en el primer partit de la segona volta de la Lliga.
El tècnic Xavi Hernández assegura
que no se sent favorit per guanyar la Lliga,
només candidat diu, tot i els 5 punts de diferència sobre el Madrid,
que avui juga al Camp del Mallorca, les dues del migdia,
amb les baixes de vent, Zema i Militao.
El Barça-Sevilla el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
I a un quart de cinc, i pel tot gira, Girona-València,
amb l'objectiu d'allunyar-se del descens
que l'equip gironí té en aquests moments a dos punts.
El València el té a només un punt.
L'Espanyol és quinzè a dos punts del descens,
després de l'empat a un contra l'Osasuna,
a Cornellà al Prat, gol de Braithwaite.
José lo va ser baixa a l'última hora,
mentre acaben de votar Pierre Gabriel com a titular,
i Denis Suárez i Grajera, aquests dos sortint des de la banqueta.
També en futbol, a la Lliga femenina, aquesta tarda,
Barça-Betis, a les 4, a l'ACB aquest migdia, a dos quarts d'una,
Barcelona-Barça-València i Breugant-Girona,
ahir victòria de la penya contra el Manresa,
a l'Olimpíc de Badalona per 73 a 65.
I avui es disputa la final de la Copa Masculina d'Avater Polo,
entre l'Atlètic Barceloneta i el Sabadell,
a la pisonina Can Llong de Sabadell,
el partit a les dues del migdia.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de les 10.
Catalunya ha dejado de ser esa Cataluña brillante, con Seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo empresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas, y vienen a comunidades autónomas,
como Madrid, porque aquí un catalán
se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya. Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Avui a la setmana tràgica tenim el Toni Rodon
en aquest estudi de Catalunya Ràdio.
Toni, què tal? Bon dia. Bon dia.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques,
investigador a la London School of Economics, professor de l'U.P.F.
Sí, son, avui hi ha molta son. Es diu minxar.
I a Londres hi tenim el columnista de la Street Journal, Ion Sindreu.
Bon dia, com anem?
Molt bé, i tu, Ion, com estàs?
Bé, bé, mira, això gaudint de la baixa de paternitat...
Ah, sí? O sigui, ara tornes a estar de baixa?
Sí, sí, sí, fins al maig, fins al maig.
Però et vas tornar a treballar,
entenc que t'havien reservat uns quants mesos, eh?
Sí, home, sí, he estat treballant fins ara, però sí, sí.
I això, i anant a allò que dic,
allò que dic, aquelles classes que els hi tiren...
els paracaigudes pel cap i aquestes coses, anant als bebès.
Mmm... Com van, les classes?
Bé, bé, bé. Aquí no ho he vist, a Catalunya.
No ho fas, tu, això? Aquestes coses?
O sigui, és com una llar d'infants, o què?
És una llar d'infants en què els pares també hi participen,
en què es fan activitats amb els nens, o com va?
Sí, clar, llavors, no, no...
És molt més barat que una llar d'infants, eh?,
perquè vas tu i simplement hi ha un monitor i fa coses.
De fet, a vegades no hi ha monitor, fins i tot, eh?
Però sí, no?
I no sé si tu t'ho has trobat, Escapa,
que tu també estàs en aquesta edat,
en què la gent comença, com que els nens aquests...
comencen a fer sorolls i a mig parlar,
la gent es fa unes fabulacions del que diuen,
que és bastant increïble, eh?
És a dir, que et penses que diu papa i mama
molt abans del que abans realment digui papa i mama?
Sí, perquè jo, per exemple, tinc dos coneguts que tenen bebès
que els seus avis els parlen en castellà,
en un cas perquè és llatinoamericà,
a l'altre no ho recordo exactament, però és així.
I es pensen que el nen diu Abu, no?, per dir abuelo.
I jo, clar, jo no dic res,
però jo lamento dir-los que el meu nadó, que no té cap abuelo,
també va dient Abu tota l'estona.
Per tant, jo, aquí, el mètode científic ens ha fallat, eh?
No els hi treguis aquesta il·lusió, sisplau, no els hi treguis.
Sí, sí, sí, és això.
I després, quines activitats més hi fan?
Estiren coixins, mantes damunt dels nens perquè s'estimulin,
o no sé de què va?
Sí, bé, n'hi ha que són, els hi posen música.
Normalment els hi tiren, saps allò de les bombolles de sabó?
A la cara, eh?, els hi tiren com bombolles de sabó,
perquè fa molt de riure, eh?, però sí, sí.
A veure, al final és més per entretenir-te a tu
que a la bèstia, que al final el que vol és circular per allà,
i agafar del cabell els altres nadons.
Em sembla fascinant.
Ja t'arribaràs si és que vols que t'arribi, Toni Rodon,
que no només depèn de tu.
Passen vuit minuts de les deu.
Deixeu-me començar fent una petita esmena,
perquè fa uns minuts us hem explicat que el suplement
ens l'emportarem a la Sagrada Família el dissabte a 11 de març
amb un programa especial que estem preparant,
i aquests 40 agents que hem de seleccionar
i que formaran part d'aquest programa especial,
amb aquestes 40 places reservades,
aquests 40 agents que ens podran venir a veure a la Sagrada Família
i podran visitar el temple,
demanem una nota de veu curta per seleccionar-los
a un número de telèfon que hem dit malament.
667 07 1611.
667 07 1611.
Aquest és el vò, el telèfon del programa on heu d'enviar.
Nota de veu curta demanant per què voleu ser vosaltres
un dels 40 escollits.
És a dir, són 40 persones, per tant, en seleccionarem 20,
perquè farem persona més acompanyant.
Al llarg d'aquestes properes setmanes,
fins a arribar l'11 de març, 20 seleccionats,
que disposaran d'una entrada amb un acompanyant,
poden enviar una nota de veu al 667 07 1611,
perquè has de ser tu un dels escollits
per visitar la Sagrada Família
i disfrutar d'aquest programa especial 35 anys del suplement,
dissabte 11 de març.
Dit això.
D'aquí una estona al suplement entrevistarem el Pedro Alonso,
que és l'actor que ha interpretat Berlín a la Casa de Papel
i que ara mateix es troba immers
en registrant l'espin-off d'aquesta sèrie
amb aquest personatge que ha tingut tant d'èxit,
que malgrat que va morir a la primera o la segona temporada
de la Casa de Papel, els guionistes van acabar repescant
i fins i tot, un cop acabada la sèrie, tindrà un espin-off.
Vosaltres, aquesta setmana que Netflix ha estat tant notícia,
teniu compte compartit?
Sí, i, de fet, jo soc d'aquests que tenim compte compartit
i dels que el compartim, de fet, devem ser els únics que el paguem,
perquè als altres sempre passa aquest problema de coordinació
que algú és responsable i els altres no paguen, menys tu.
A mi em passa exactament el mateix, que el tinc compartit i...
I no pagues? No, pago jo.
Jo ho tinc vinculat al meu compte, en aquest cas.
Jo també, jo també.
Jo soc el que hauré d'autoritzar, segons el que ara proposa Netflix,
que la resta d'usuaris que utilitzen el meu compte
el puguin fer servir o no.
Entenc que, finalment, la proposta que fa Netflix,
que de tant en tant verificarà amb l'autor i el propietari del compte
que la resta d'usuaris que també l'estan utilitzant
tinguin el permís de qui paga.
Sí, ara en Joan ens ho explica més,
només una petita dada perquè veiem una mica la base del problema.
Netflix es calcula que té uns 223 milions de subscriptors
i d'aquests 223, 100 milions no paguen.
Aquesta és l'estimació.
I després hi ha una dada que ha sortit en diferents enquestes,
la majoria fetes en països anglo-seccions, no a casa nostra,
que diu que si s'implementessin aquestes mesures
de les quals parlàvem ara,
és a dir, de prohibir la compartició del compte,
dues terceres parts dels usuaris
es donarien de baixa de la plataforma.
Cal dir aquí que això són enquestes
i, per tant, és el que se'n diu un comportament declarat.
Passa una mica, com veurem ara les eleccions municipals,
com la intenció de vot, que diuen que no votaran a l'extrema dreta
i després ho acaben fent.
Però sí, hi ha un fons econòmic i on important,
perquè a Netflix fa temps que no fa diners, no?
Bé, com tu dius, jo no m'ho crec.
Entenc que són dues terços dels que comparteixen, no?
No de tots.
Sí, jo no m'ho crec, això,
que realment tanta gent es farà de baixa.
I no és una mica per donar aquesta idea
que les empreses sempre saben el que fan,
perquè moltes vegades, com tots sabreu, no en tenen ni idea,
però a mi em costa de creure que implementarien això
sense una mica d'evidència
que dues terços no es faran de baixa.
I de fet, i d'aquí ve la confusió que han tingut aquesta setmana,
Netflix ha estat fent proves
per veure com acabar amb aquests comptes compartits
a Xile, Perú i Costa Rica.
I, llavors, resulta que havia dit als inversors
que a principis d'abril, és a dir, acabat març,
començaran a implementar el que han après en aquests països
més a l'engròs.
No sabem exactament això què vol dir
ni quan ens tocarà a cada geografia,
si serà a tota l'hora, etcètera.
El que ha passat és que aquesta setmana
Netflix va publicar online una sèrie de mesures que es pendrien,
i després va rectificar dient que tot això havia estat un error
i que simplement són les mesures
que s'estan aplicant en aquests tres països pilot,
i que, per tant, encara no se sap si ho faran.
Aquí deien coses com una mica el que tu deies ara, Escapa,
que és que et verificaran que els dispositius que utilitzen el compte
si comparteixen una única IP,
o si resulta que hi ha diferent gent
que s'està connectant des de diferents llocs,
i que en principi hauries de connectar-te des del lloc
on s'està pagant el compte, una vegada cada 30 dies,
i que si no et bloquejaran.
Tot això ara han dit que no necessàriament serà així,
i encara no sabem com s'ho faran,
però sí que tenim una certa evidència interessant,
que és que s'acaben de publicar,
com de fet de moltes empreses tecnològiques,
els resultats financers del quart trimestre del 2022, de l'any passat.
I aquests resultats ja inclouen aquestes proves fetes a Llatinoamèrica.
I, a més a més, també inclouen,
recordem que Netflix recentment ha introduït anuncis,
que tu pots pagar menys i veure anuncis.
I els resultats, tot i que darrerament Netflix
no estava tenint doncs uns bons números,
han estat força bons.
De fet, es diu que es van incloure
fins a 7,7 milions de subscriptors nets més durant aquest període,
que és un 70% més del que l'empresa esperava.
I fins i tot van parlar una mica d'aquestes proves pilot a Llatinoamèrica,
i han dit que així, en general,
sembla que els incrementa els ingressos.
Per tant, jo crec que si dues terceres parts dels que comparteixen,
que, com ja han dit, són aproximadament un terç,
s'haguessin donat de baixa, no els hi sortiria compte.
I aquí comencem a tenir evidència
que, per més que la gent diguem que ens donarem de baixa,
evidentment molta gent ho farà,
però, al final, en global, acabarem pagant més,
que és el que vol l'empresa.
A veure, Ion, quins problemes té Netflix aquests últims anys?
Perquè és que se li ha acabat el monopoli.
Monopoli no n'hi ha hagut mai, però per què ens entenguem?
El problema que té Netflix és que tenim HBO, Apple TV, Amazon Prime,
Star Plus, bla-bla-bla,
o n'hi ha d'altres d'afegits?
En gran part, sí.
És a dir, aquí jo sempre parlo del 2014.
El 2014 és un any que va ser fonamental en l'economia
i en els mercats financers,
tot i que la gent no n'és molt conscient.
Per què? Doncs perquè, fins llavors,
moltes d'aquestes empreses tecnològiques,
com ara Netflix, que perdien diners,
o que en feien pocs.
Per exemple, tenim el cas d'Amazon.
Amazon, a partir del 2008, de la crisi financera,
va començar a invertir molt en creixement.
Però això va anar en contra dels beneficis,
que els beneficis es van reduir molt.
I llavors, en els mercats, hi havia aquest debat.
Ostres, aquestes empreses tecnològiques
que estan invertint en créixer, en ser tan grans,
això sortirà a compte?
O al final, com a inversors, hi sortirem perdent?
Ens creiem les economies d'escala
o no ens creiem les economies d'escala?
A partir del 2014, Amazon va deixar d'invertir tant
i va començar a fer beneficis a mans salva,
una vegada ja convertit en el gegant que coneixem avui en dia.
A partir d'aquell moment, el mercat va canviar.
És a dir, es va creure, va abraçar la fe del creixement
en comptes del benefici,
fins al punt que a vegades grans empreses d'aquestes
gairebé els premiaven els mercats per no fer diners.
Hem parlat en aquest programa d'Uber, de Deliveroo,
de totes aquestes empreses tecnològiques que deien,
és que tenim molt poder de mercat,
és que estem creixent molt de pressa,
és que tenim molts usuaris,
i al mercat això li encantava,
i li era igual que t'ho estiguessis perdent calés.
Què passa?
Que ara, amb la pujada dels tipus d'interès,
s'ha trencat una mica aquest encanteri,
i ara els mercats estan començant a mirar amb lupa
perquè si tu, a part de tenir molts usuaris, estàs fent diners.
Si mirem Netflix,
Netflix és el cas d'una d'aquestes empreses
que els usuaris eren tot.
Està creixent amb usuaris i a tothom li encantava.
Com ara deia el Rodon, si tu mires quants diners feien,
resulta que és veritat
que han començat a fer beneficis comptables en els darrers anys,
però si tu mires el cash que entra i el cash que surt,
els diners que entren i els diners que surten cada any,
el que es diu el cash flow,
no ha aconseguit encara que n'entri més del que surtin dos anys seguits.
Potser aquest any serà l'any,
però de moment els calés sortien.
Per què? Perquè tu deies aquestes competències que li han sortit.
En el moment que ells creixien molt...
Tothom deia, home, mira, Netflix té tots els usuaris, sí, sí,
però et comencen a sortir la competència,
i un problema que també hem comentat en aquest programa.
Hi ha molta gent que, com que volem veure una sèrie concreta,
ens fem el compte, la mirem,
i ens desfem el compte i ens fem el compte de la competència,
de la plataforma.
Donar-se de baixa d'aquestes plataformes
acostuma a fer molta mandra.
Toni, en el cas de Netflix,
Netflix només fa pel·lícules i fa sèries.
No és una empresa que estigui gaire diversificada.
Això és un problema.
És un problema, això ho ha explicat enlloc més d'una vegada,
en aquest programa.
Si pensem amb Amazon Prime, per exemple,
Amazon Prime és una de les plataformes
que menys usuaris compartits té.
Un dels motius podria ser,
perquè no vols donar l'usuari a una persona d'Amazon
i que aquesta persona, encara que sigui una mica,
miri la llista de totes les compres que has fet l'última setmana.
Si mirem Filmin, que potser s'ha dit l'extrem,
també té molts pocs usuaris compartits,
però és veritat que Filmin el que fa
és adreçar-se a un públic més ninxol, si vols,
més especialitzat,
i per tant s'acostuma a fer una miqueta menys.
Però clar, un dels grans problemes de Netflix
és que no té un coixí.
En el cas d'Amazon, en el cas d'Apple,
en el cas d'aquestes altres plataformes
que darrere hi ha una empresa,
en cas que vagin malament, amb Apple, Amazon, etcètera,
sempre hi ha l'empresa mare
que els pot, en certa manera, rescatar.
El problema de Netflix, entenc jo també,
és que, clar, fa productes que, entenc, són de masses,
intenta arribar molta gent, per tant, hi ha un elevat risc,
i si la cosa no surt bé, no té un sant protector
perquè li salvi una mica el cul, no?
Clar, el cash flow aquest no és negatiu
perquè has d'invertir tant en contingut,
perquè a tothom, a totes les geografies que al final entren,
els calés que entren són sempre menys dels que surten.
Ara ho estan intentant equilibrar.
De fet, ja n'hem parlat, d'això,
que estan intentant fer sèries, cancel·lar totes aquelles sèries,
que s'allarguen massa i comencen a pujar els costos i tot això.
I com diu el rodó, clar, Disney Plus, per exemple,
que és el servei de streaming de l'empresa Disney,
en el tercer trimestre de l'any passat
va perdre 1.500 milions de dòlars.
És a dir, és extremadament deficitari.
Això de l'streaming de moment no hi funciona a ningú.
De fet, a Netflix encara és dels que més els funciona.
Però, clar, ells no tenen l'empresa mare, no?
Per tant, tu, quan inverteixes en les accions de Netflix,
estàs invertint directament en l'streaming,
i això no ho fas amb cap altra empresa,
i, per tant, quan el mercat perd la fe amb l'streaming,
doncs les accions cauen en picat,
com li ha passat a Netflix els darrers anys.
Tot això enmig d'aquesta crisi de les empreses tecnològiques,
perquè no deixa de ser notícia,
per exemple, Alphabet, Google, 18.000 treballadors,
Amazon també ha acomiadat gent,
Microsoft, Facebook, Twitter...
Què està passant?
Netflix, suposo que també està retallant despesa...
Hi ha una web que es diu layoffs.fyii,
i allà hi segueixen els acomiadaments en directe.
Et posen la llista de tots els acomiadaments
d'empreses tecnològiques perquè els puguis anar seguint.
Si aneu ara, veieu que Google està a número 1.
12.000 persones posen.
Això és des del Covid.
Ah, bé, clar, així, calcula des de l'inici de la pandèmia.
Però és que heu de pensar que això al final és una mica relatiu,
perquè és veritat que els resultats de les empreses tecnològiques
no estan sent bons.
Per exemple, aquesta setmana hem tingut,
com tu esmentaves, Roger, Apple, Amazon...
Alphabet, que és l'empresa mare de Google.
I tots aquests resultats han estat força dolents,
perquè estem en un moment en què l'economia sembla que,
com tots sabeu, se l'enteix,
i aquí aquestes empreses veuen molt del mercat de la publicitat,
que és el primer que s'asseca,
i després, per exemple, en el cas d'Amazon i de Microsoft,
que la gent potser no n'és conscient,
però gran part del seu benefici ve del cloud computing.
És a dir, que ells tenen servidors allà
i com a empresa pots contractar i tens les coses en els seus servidors,
doncs això també s'està alentint molt,
perquè a través de l'economia
moltes empreses estan fent menors inversions.
Però també heu de pensar que totes aquestes empreses
van fer unes expansions brutals durant la pandèmia.
Per què?
Perquè vam veure que, amb tota la gent a casa,
tot resulta que estàvem consumint productes d'internet,
per exemple Netflix,
o estàvem comprant per internet, cosa que ajudava Amazon,
o les empreses treballant des de casa,
que ajudava tots aquests serveis de cloud computing,
i, per tant, aquestes empreses es van començar a contractar gent
de manera brutal.
Si tu parles amb ells o amb els empleats d'aquestes empreses,
sembla que la majoria dels acomiadaments
són per desfer aquest error.
De fet, Mark Zuckerberg, el cap de meta,
que era Facebook abans,
el passat novembre va admetre aquesta pífia.
Va dir que havien predit
que aquesta acceleració d'utilització de productes digital
seria permanent,
i, com està passant amb tantes altres coses,
resulta que, a la que ens desconfinen, obren els bars,
i te'n pots anar de Rayaner a Itàlia,
la gent no fa servir tant l'internet com semblava
que, en aquell moment,
per sempre més estaríem enganxats a la pantalla.
Toni.
Un dels esdeveniments que s'han mencionat
arran d'aquests acomiadaments
és el tema dels acomiadaments
que es dediquen a la moderació del contingut que se'n diu,
és a dir, a aquelles persones que treballen en moltes empreses
que, bàsicament, el que fan, normalment, són programadors,
tot i que també hi ha algun filòsof, el que fan és...
Filòsofs, eh? Sí, ara ho explicaré per què.
Eliminen les notícies falses.
El perquè hi ha filòsofs és una cosa curiosa, Jon,
perquè, clar, el què és una notícia falsa i el què no és fals
és difícil tot sovint de saber.
Per exemple, si tu ara vas a Twitter, Jon,
i tu iteges 1 més 1 és igual a 3,
això, òbviament, és fals, no?
Això no és una notícia no certa.
És això... aquí hi ha debat filosòfic, eh?, al voltant d'això.
Clar, per això necessites filòsofs, no?
Depèn de si estàs en sistema binari, etcètera.
Però, clar, aquí hi ha la idea que, bé, potser és fals,
però el que no importa tant és que sigui fals,
sinó quantes persones arriba, no?
El que passa que quantes persones arriba és un problema,
i aleshores tu te n'adones les persones que ha arribat
quan ja ha arribat, per tant, la notícia falsa ja s'ha propagat
i no l'has pogut parar abans d'hora.
Per tant, sempre hi ha, costumen tenir filòsofs, aquests equips,
per detectar una mica la moderació del contingut.
Twitter és probablement el cas més polèmic recentment.
Va fer fora en total tot el món.
Crec que són gairebé uns 4.000 treballadors.
La meitat de la plantilla.
La meitat.
I es diu que les persones de Brussel·les,
que dedicaven precisament a la moderació del contingut,
també les va fer fora.
Aquí, però, una mica de mita, és a dir, que els facin fora
no vol dir que l'empresa ja hagi abandonat
la moderació del contingut,
tot i que algunes de les leccions que han fet recentment
podrien anar en aquesta direcció.
Simplement hi ha aquí un gran moviment de fons,
que és que cada vegada aquesta feina està més automatitzada.
És a dir, cada vegada tenim més algoritmes,
intel·ligència artificial, xarxes neuronals,
fases falses i fer-les fora del sistema.
I, al meu entendre, després de parlar amb molts experts
en la qüestió, perquè resulta que tinc uns quants amics
que treballen amb això, sembla que, en certa manera,
la disciplina o la manera de fer-ho ha arribat com una mena
de sostre, que va una mica en el sentit que deia abans,
com detectar que és una notícia falsa, que no és tan fàcil
com podria semblar.
4 minuts per arribar a dos quarts d'11 del matí.
Som a Catalunya Ràdio.
Som en contacte amb el doctor Europeu en Ciències Polítiques,
parlant de la crisi de les tecnològiques,
també arran de la polèmica que hi ha hagut aquesta setmana
amb Netflix, més enllà de tota la part econòmica
que m'esteu explicant.
Vosaltres, a quantes plataformes d'aquestes
pagueu subscripció mensualment?
O teniu una part de...
Si no sou els titulars del compte, teniu un acord amb algun familiar
o un amic proper que dieu la meitat tu, la meitat jo?
Una enquesta, si t'interessa saber-ho,
de quanta gent fa això que es comparteixen els costos,
només un 3%, eh?
Dels usuaris de Netflix, en aquest cas.
Jo entenc que són similars per a altres.
Però no ho entenc, això de Netflix, que em dius...
És a dir, només un 3% paguen a mitja la quota?
Sí, sí.
És a dir, tot i que un terç és compartit,
és a dir, un terç del total compartim comptes, només un 3%.
Com a tu i a mi, Toni, que paguem tu i jo,
o que pago jo i utilitzen uns altres.
Sí, és la versió del llibre que deixes, que no torna mai,
però en versió digital.
A quantes plataformes esteu subscrits?
Jo, 3. 3.
Jo també. 3.
I no us genera...
Més enllà, de part teniu el 3 a la carta,
i tot el dispositiu gratuït.
A casa no ens perdem joc de cartes, encara que sigui a distància,
però sí, sí.
Aleshores, no us genera ansietat, tota aquesta conversa d'amics
en què us diuen,
no et pot perdre el tercer capítol de l'Astofas?
En què tu arribes allà i et diuen,
és que el tercer capítol de l'Astofas ha causat una...
Ara no es parla de res més que el tercer capítol de l'Astofas.
Boníssim. A mi em genera estrès.
Tu ja l'has vist? Sí, el vaig veure ahir.
Em parlem després amb la Marta Ferrer,
amb un indocumentat com jo, que no l'ha vist.
Jo he de dir que Marta Ferrer em genera estrès, de fet.
Perquè, clar, veu tant, i jo no puc arribar al seu ritme.
Per mi m'estressa. De fet, no volem més la secció.
No, home, no.
Aquí la pregunta és qui paga els streamings de Marta Ferrer.
Jo és el que vull saber. Ets tu, es capa.
No, jo no els pago.
Tu trinco, trinco, li poses perquè faci la secció?
Però com que s'hi dedica professionalment,
jo crec que deu tenir alguna mena d'acord.
A més, fa molta ràbia, perquè una setmana abans ja ho ha vist tot.
Sí, perquè té les trenes abans.
Té els screeners, clar, clar.
Diu, em pago alguns, però no tots. Ah.
Perquè sí, perquè ella li avança en sèries.
Un moment, a tu no et genera ansietat que et diguin...
que et diguin...
quin ha passat el tercer capítol de les toves?
Sí, no tant això.
A mi el que em genera estrès és aquestes converses d'amics,
de companys, a vegades que tens,
que és com una competició de veure quin ha vist més.
En lloc d'entrar en el capítol,
ja parlar del que ha passat en algun capítol concret.
I tu, malgrat tenir la criatura i on, continues pagant-ne tres, eh?
Sí, però és que jo no sé si tu trobes que...
jo crec que en general no miro menys contingut que abans.
El que passa és que el miro en cinc minuts.
Jo sí.
En cinc minuts.
És a dir, jo miro en blocs de cinc minuts.
Clar, em diu, tu quan has vist el darrer capítol de les toves?
Bueno, l'he vist en una setmana.
Clar, clar, a trossets.
I llavors, clar, jo segueixo veient bastanta cosa,
perquè ja tinc moments morts,
però és veritat que si tu em preguntes, no?,
aquest episodi, el ritme de l'episodi es manté.
Clar, no t'ho sé dir, perquè jo...
Clar, jo podria ser...
Clar, és el moment de mirar pel·lis d'autor
que són avorridíssimes, perquè, clar,
en trossets de cinc minuts no l'avorreixes mai.
Llavors, així anem.
I després hi ha una altra opció, que crec que Marta Ferrer...
Que baixi la Marta i ens ho expliqui un moment.
Em queda un minut, perquè he d'anar amb el Berlín,
però hi ha l'opció de veure capítols accelerats.
Això fa amb un germà, si es va saltant segons o minuts...
Però això no sé si totes les plataformes...
Jo crec que això és un despropòsit absolut.
Sí, sí.
Però jo crec que la Marta ho fa.
Ah, sí? Jo crec que la Marta ho fa, això.
Aquí tampoc li pots preguntar què et sembla el ritme del capítol,
perquè el ritme et semblarà accelerat.
Això està perturbat, això.
Marta Ferrer, bon dia, bona hora.
Bon dia, què tal? Tu mires capítols accelerats?
No. Ah.
El que faig és que si hi ha un capítol que no m'agrada el deixo.
Jo no tinc temps de continuar sèries que no m'agraden, no puc.
I vas al següent, directament?
No, no, deixo la sèrie. Bueno, depèn.
No li dones una segona oportunitat?
No m'agosta molt donar segones oportunitats.
L'opció aquesta de veure capítols a l'1,5,
com passa amb les notes de 10,
això és possible? Hi ha aquesta aplicació?
Jo diria que a Netflix sí que és possible.
No crec que sigui possible a les altres plataformes,
de totes maneres, la gent que fa això.
Mon germà, va passant 10 segons quan s'avorreix.
Jo no ho puc entendre. Si no t'agrada, doncs la deixes.
Però no pots veure l'1,5... No t'enteres de res, l'1,5?
Estava allà en una altra sèrie, no?
O sigui que veig... Clar.
Si mires una sèrie d'acció i no t'agrada quan parlen,
doncs passes fins a veure els morts.
A mi em passa al revés,
que la sèrie d'acció no m'agrada quan disparen.
A mi tampoc.
N'he vist tantes que ja està tot fet, ja està tot avorrit,
i el que vull és anar passant el contingut.
No, i el que si faig rodó, t'he de dir,
és que he desenvolupat una tècnica, perquè això no sé si ho sabeu,
però per mirar la lliga des de l'estranger,
qui té els drets és Amazon.
Llavors tu mires per Amazon Prime.
I una tècnica que he desenvolupat
és que me'n vaig un moment a rentar plats,
ho deixo en pausa,
i llavors torno, i és veritat que vas amb 15 minuts de decalatge,
però quan tu poses el play,
tu pots anar passant als moments que no hi ha joc,
és a dir, quan hi ha una falta, quan hi ha un córner,
i és molt efectiu, eh?
Tu pots mirar el partit sencer en dues terceres parts del temps,
o una tercera part si juga l'Atlètico de Madrid.
Bé, dedicaré un altre capítol a parlar de tot això,
perquè veig que el tema dona de sí.
Marta, dos quarts d'una dels arguments universals, com sempre,
amb el tercer capítol del The Last of Us.
Què ha semblat a Marta Ferrer el tercer capítol de The Last of Us?
Perquè és que realment no es parla de res més.
Com hauria de ser, és que és com ha de ser.
Toni Rodon, ja ens tindreu, moltes gràcies.
Petita pausa, petitíssima, i saludo el Pedro Alonso,
l'actor que interpreta Berlín a la Casa de Papel,
que està gravant l'spin-off,
i crec que ja ens està sentint amb connexió des de Madrid.
Ara tornem.
Passi bé.
Si t'agrada crims, t'encantaran els seus tres llibres.
El primer, tot el que llegireu, és real.
El segon, llum a la foscor.
I ara, la noia de porbou, suïcidi o assassinat.
A la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.Casa teva.
Hi ha cap manera millor que un creuer per visitar el Mediterrani,
les Illes Gregues o el nord d'Europa?
Amb MSC Cruceros,
embarca't directament a Barcelona els caps de setmana
o en vols des del Prat.
Vuit dies des de 799 euros per persona, amb tot inclòs.
Fes la reserva a la teva agència de viatges
o visita MSC Cruceros Punès i aconsegueix el millor preu.
MSC Cruceros descobreix el futur dels creuers.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio Audio.
El cas va començar amb la trobada...
...una transició energètica...
...l'era digital cap on van...
...els dics solaris...
...un tast vertical...
Us parlo des del búnquer.
A catradio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Catalunya Audio.
Som podcast.
Linkat.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
BCN Clàssics presenta Yevgeny Kyssin,
un dels pianistes més brillants de la clàssica actual.
El 17 de febrer, al Palau de la Música,
interpretarà obres de Bach, Mozart,
una selecció de peces de Rachmaninoff
i les estampes de Claude Debussy.
Més informació a BCNClàssics.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Moi Jordan, a companyia de circ,
presenta Mister Arlette,
un espectacle que transporta el públic
al fantàstic món de màgia, humor i fantasia
de Mister Arlette.
El 25 de febrer, a la sala La Canal de Tona.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Som el suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de dos quarts d'onze.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
Com fer que un personatge continuï viu
6 anys després d'haver-lo matat?
Això és el que ha aconseguit Netflix en Berlín,
un dels personatges centrals de la Casa de Papel
que mor a la primera temporada de l'any 2017.
Aquest any Netflix estrenarà una sèrie
dedicada exclusivament a aquest personatge,
que té un immens magnetisme.
L'interpreta el fantàstic Pedro Alonso,
un actor que no té nom de ciutat europea,
i que si mirem el seu currículum
demostra que la carrera davant d'una pantalla
no es fa només amb un personatge de fama internacional.
Avui al suplement saludem el Pedro Alonso.
Què tal? Bon dia, com estàs?
Bon dia, Roger. Com estàs?
Això tu, perquè et feia l'entrevista amb castellà
i m'han dit que el Pedro entén perfectament el català.
Com és això, Pedro?
Perquè no ho sabia, no sabia que havies estat també per Catalunya.
Ho entenc bé.
Quan jo acabava l'escola d'art dramàtic en Madrid,
jo soc gallego,
el primer treball professional que vaig fer
va ser amb la Fura dels Baus
i vaig fer una gira que va ser com estar en la guerra de Vietnam
amb ells durant dos anys,
i ells parlava en català entre ells.
Jo era com la Torre de Gabel, cada un parlava el que li feia la gana.
I ho entenc bé.
Vaig arribar a parlar-ho i, de fet,
vaig veure una TV movie en català i la gent em deia
que tu ets valencià, no? Una vegada fa anys.
Sí, ho entenc bé.
I m'agrada que els meus col·legues catalans
em parlen en català per no perdre-lo.
On ets exactament, Pedro, ara?
Perquè sé que estàs rodant aquesta sèrie
del personatge de Berlín,
però exactament on pares?
Bé, mira,
soc en un dels moments més olímpics de la meva vida.
Ho sabia, sabia que em venia aquesta ratxa
de treball intens,
però està sent realment exigent.
Ara estic intentant com reajustar les peces
per no trencar-me'n.
Ahora estoy en Madrid,
rodando la serie de Berlín,
el spin-off del personaje de la Casa de Papel,
que, estando muerto como está,
no deja de darme experiencias alucinantes,
pero, además, este año, en el 22,
venía a rodar una película
y me he hecho la producción
de mi primer proyecto personal
y la dirección de una especie de películas
miniserie documental en Latinoamérica.
Me la produje, me la dirigí,
luego me escribí el guion durante dos meses,
mientras empezaba a ensayar el personaje de Berlín,
o sea que realmente,
estoy en un momento exigente, aunque muy agradecido.
Estoy muy contento con lo que está pasando,
pero me pone a prueba así.
Deus al·lucinar amb com t'ha canviat la vida
aquests últims anys,
perquè tu ja portaves una trajectòria d'actor llarguíssima,
però, clar, l'èxit i la fama mundial,
la fama mundial t'arriba amb 46 anys,
que és a dir, tu ja portes tota una vida dedicada a l'ofici.
Bueno, después de estos años,
me ha dado tiempo a asumir y a reconocer.
Yo me he pasado dos años diciendo,
no pasa nada, no pasa nada,
esto es simplemente una pequeña inflexión,
pero sí es verdad que ha habido, en algunos sentidos,
un cambio de escenario significativo,
por muchos aspectos de este fenómeno.
El caso es que yo creo, que lo digo con cuidado,
que me ha pillado en un momento en la vida
en el que tenía una cierta perspectiva de la volubilidad,
de los arreones, de la popularidad.
Entonces, lo puse como con cierta distancia,
he intentado aprovechar y recibir y agradecer
lo bueno que me ha traído este nivel de exposición
y dejar fuera de foco lo que no me interesa.
Pero sí, la vida me ha dado un vuelco potente,
no solo por lo de la popularidad,
no solo por eso, pero sí es verdad que vivo,
a veces digo que vivo en el asombro,
me sorprende la capacidad de la vida de renovarse
de forma absolutamente rotunda cuando uno menos lo espera.
I a més a més, en unes circumstàncies, perquè clar,
la Casa de Papel primer es va estrenar per teleconvencional,
el teu personatge moria de seguida,
i va ser un èxit una mica diferit,
perquè no va ser fins que després també van agafant aquella dimensió
i Netflix va comprar els drets i va acabar fent més temporades,
que es va convertir en un fenomen internacional a tot el món.
Aleshores, tu què vas pensar quan vas veure
que aquella sèrie agafava aquella dimensió
i que el teu personatge moria perquè estava mort?
I que sí, que el van acabar ressuscitant
perquè el públic se'n va enamorar, malgrat ser el dolent,
però hi va haver algun moment en què et vas estirar dels cabells
i dir, mare de Déu, ara que tinc aquest carmelet,
ara em maten el personatge?
Bueno, mira,
en mi trabajo personal,
en mi trabajo personal,
en mi trabajo de conciencia personal, diria,
hay algo que procuro sacarme de foco
todo el rato,
que es lo que las expectativas me quieran ofrecer.
La profesión me ha demostrado, la vida también,
pero la profesión me ha demostrado
que nunca suele ir nada como uno espera o como prevé.
Uno puede plantar unas semillas
y luego las semillas crecen como la vida dispone.
Es verdad que cuando yo acabé la segunda temporada
de la Casa de Papel y la serie se terminaba,
me encontré con Álex Pina y le dije,
me da pena que no podamos seguir desarrollando este proyecto
porque varios sentíamos desde dentro
que allí había algo fuerte
por el tipo de conexión que había en el equipo
y por la ambición que tenía la productora,
y porque apareció un plus de magia.
Pero estaba, como te digo, un momento en el que procuraba...
Y sigo procurando recibir la vida según me viene,
pero no según dónde me gustaría,
porque eso a veces te impide ver por dónde la vida te viene.
Luego, cuando la serie se pasó a Netflix,
enseguida me dijeron que ellos querían seguir contando conmigo,
y ahí la duda era cómo seguir vivo, seguir muerto,
y yo hice una primera propuesta,
pero finalmente Álex Pina decidió que por mantener el código
de la credibilidad con el público, el personaje tenía que estar muerto.
Mi sorpresa y mi asombro se ha multiplicado
cuando he visto que un personaje que está muerto
no solo ha tenido vida y color durante varias temporadas,
sino que al final acaba abriéndome la puerta a un spin-off
y ahora mismo estoy como Benjamin Button.
Si sigo a este ritmo, probablemente acabaré haciendo de Berlín Niño.
Estic enxerçant amb el Pedro Alonso,
que ara mateix està gravant aquest spin-off de Berlín,
el personatge magnètic de La Casa de Papel.
Clar, hi ha una cosa quan et toca a aquests actors
que els toca interpretar un personatge tan icònic i tan recordat,
que és que aquest personatge passa per davant de tot.
En el cas dels actors de Friends, per exemple, en ve el cap.
¿A tu et fa por això que Berlín ho acabi tapant tot?
Mira, yo recuerdo...
Bueno, todos tenemos momentos de valle en la profesión,
e incluso de muerte, y ciertos hitos, ¿no?
Uno de los hitos profesionales de mi trayectoria
fue que yo hice un personaje que se llamaba El padre Casares,
en Galicia, en un momento que me ayudó mucho
a reconciliarme con la profesión,
y estuve tres años con esa serie.
Y todavía me encuentro gente en Galicia que me sigue diciendo
tú siempre serás El padre Casares.
A lo que yo contesto, pues muy bien.
Entiendo que es un síntoma de que has tocado una tecla, ¿no?
Y lo que la gente haga con ese vínculo que establecen contigo
obviamente no es mi ocupación, no es mi problema.
Es verdad que cuando el pelotazo es tan fuerte,
de alguna manera, alguna gente hace un tránsit muy fuerte
entre tú y el personaje, y lo confunden todos.
Pero, digamos que agradeciendo muchísimo lo que me da Berlín,
porque más que un personaje, para mí es un campo temático,
es casi como una categoría dramática, ¿no?
El personaje fue uno más oscuro al principio,
luego se convirtió casi en otro personaje mucho más luminoso.
Ahora están en una especie de pasado remoto, cuántico,
no se sabe muy bien, y está escrito directamente en otro tono.
O sea que es un personaje que más que un personaje
es una sucesión de muñecas rusas.
Pero yo he tenido el pelotazo de la Casa de Papel
al tiempo que estaba desarrollando obra propia,
con lo cual en los últimos años no he parado.
O sea, ahora me he producido un docu, lo he dirigido, lo he escrito,
he publicado una novela, pinto mucho,
afortunadamente me he hecho otro personaje este año,
que era un hombre muy maduro, muy cascado, alcohólico,
científico, nada que ver.
Yo tengo la paranoia esta de hacer siempre lo mismo,
porque es que en mi vida no hay opción a hacer siempre lo mismo.
Ahora, si la gente te reconoce por Berlín,
porque fundamentalmente lo que ves es la televisión o las plataformas,
bienvenido sea.
Es un salvo conductor para estar haciendo un tipo de vida
en la que procuro atender mi prioridad,
que es seguir creciendo sobre todo en lo íntimo.
Y honrar un personaje de esta potencia
que recibo como una bendición,
y además que ruedo con un equipo al que respeto profundamente
y en muchos casos amo con locura.
Pedro, m'explicaves aquestes altres coses que t'interessen
i amb les quals ocupes el temps.
Sé que per preparar els personatges i preparar escenes
i en mig d'un rodatge sempre portes al damunt les teves pintures.
Ara em dius que jo pinto.
Pintes en una circumstància que és abans d'una escena,
abans d'un rodatge, també per concentrar-te.
Què pintes, exactament?
Bueno, mira, yo me di cuenta hace ya bastantes años,
me lo sigo trabajando,
que yo era una persona con una cabeza...
con una cabeza que no paraba, un tipo mental,
y allá por los treinta y pocos tuve una crisis...
He visto desde ahora que tuve una crisis muy profunda
que me llevó a resetearme.
Ahí empecé a meditar y empecé a pintar.
Lo de la pintura se ha ido convirtiendo con los años...
Yo he visto actores que trabajan con la música...
Es una forma de no trabajar
con la vía mental de la razón,
y conectarse con la venida de la intuición.
De tal forma que cuando yo estudio procuro no memorizar,
o memorizar los textos a mi pesar,
y más bien conectar con...
Bueno, uno va desarrollando esos protocolos, ¿no?
De una forma intuitiva, con vetas de lo que uno es.
Yo no soy un actor que invente, trabajo con lo que me mueve,
y la pintura se convirtió en una manera de acceder
como a ese espacio, y yo lo atiendo.
Cuando estoy rodando, cuando estoy trabajando,
voy pintando a medida que voy evolucionando el personaje.
Hay gente que dice, yo ya tengo el personaje.
Pues yo lo que procuro es ir desmontándolo, ¿no?
Entonces, para desmontarlo, procuro poner mi cabeza a un lado,
y la pintura me ayuda mucho a establecer ese tipo de conexión.
Y a veces incluso sí, pinto.
Pinto, hago garabatos de un valor cuestionable,
pero que a mí me ayudan a enfocar y entrar en ese tipo de tesitura
en la que a veces mi aspiración es que con las pinturas cubro el texto
y cuando digan acción yo no me acuerdo de nada.
Si lo tengo bien integrado, ahí es donde empieza lo bueno.
Parles de pintura, parles de meditació,
i parles d'aquests anys, no sé si més foscos,
en què vas tenir aquest moment de...
De fet, expliques que te'n vas anar a viure al Perú, no?
Què vas fer durant aquest temps? Vas meditar, vas fer alguna regressió?
Al Perú fui dos meses porque yo había llegado a un acuerdo
con Penguin Random House para publicar un libro.
Lo estaba escribiendo durante un tiempo, también estaba rodando,
y tenía un deadline, una fecha de entrega,
me quedaban dos meses y pico,
y con mi novia Tatiana nos planteamos la posibilidad,
ella también escribe, también pinta,
de ir a un lugar donde escribir,
al ritmo que venía escribiendo, pero un poco más fuerte.
El libro de Filippo.
Y nos fuimos, acabamos con una comunidad que ya conocía,
de un viaje anterior, en el corazón de la Amazonas,
ahí estuvimos dos meses,
uno de los viajes más hermosos que yo haya hecho nunca,
porque vivíamos en una cabaña con paredes de mosquitera
cuando se iba la luz del día,
porque apenas había luz eléctrica en algunos momentos,
aquello era la ópera absoluta,
al principio pasamos como una cierta impresión,
pero luego fue un viaje que nos tocó el corazón muy profundo.
A mí me gusta mucho esto de viajar, vamos a decir, por los márgenes,
fuera de los circuitos habituales del turismo,
y este verano, por ejemplo, el docu que me he hecho,
he estado tres meses y pico viajando por Latinoamérica,
pero el grueso del rodaje fue por los márgenes de México,
que es un país que me enamora,
es una forma, como varias de las cosas que hago,
de intentar rehabilitar mi conexión
un poco al margen de este mundo implacable,
lleno de furia y ruido en el que vivimos.
Hi ha tenassos que la teva parella real es digui Tatiana, no?
Sí, Tatiana, sí.
Bé, el nom de la meva dona, la dona de Berlín,
a la sèrie es va anomenar Tatiana,
en honor, en homenatge de la meva novia,
perquè Alex Pina i Javier Gomez Santander
sabien de la meva història d'amor,
però la dona que ho va interpretar és la teva parella.
La Diana, la Diana.
La Diana era meravellosa.
I totes aquestes meditacions i totes aquestes regressions,
què t'aporten? T'aporten pau?
Ho continues fent quan no estàs de viatge?
És a dir, medites una cosa que ha arribat per quedar-te,
en el teu cas?
Des de luego, claro, estamos en una entrevista,
digamos, cortita de mañana,
pero lo que yo diría es,
en todo mi proceso de trabajo,
primero como actor, luego como persona,
yo me he ido dando cuenta de que,
como dicen algunos budistas,
tenemos un mono en la cabeza hablando con nuestro cerebro.
O sea, una cabeza hablando con nuestra propia cabeza.
Ese diálogo neurótico, ¿no?,
que en muchos no para nunca.
Bueno, pues ese diálogo neurótico,
la meditación y, básicamente,
la respiración
que te trae la meditación para.
Esa voz para,
y tú, en vez de estar disociado en esas dos figuras,
lo que acabas es estando más conectado con lo que tú eres
y con tu momento presente.
Vivir con tu momento presente
hace que, en vez de estar pensando en cosas ajenas
a lo que es la acción,
pues tú estás concentrado en la acción y puedas disfrutarlo más.
Como actor, eso es muy bueno,
pero no solo como actor.
Entonces, la meditación y todas las vías meditativas
sí que son uno de los pilares de mi vida.
Casi como un entrenamiento,
casi como un reajuste de mi software, de mi forma de atender,
pero luego es verdad que también tiene un componente de limpieza,
de limpieza así, como de sanear tu jardín,
y también una vertiente espiritual,
porque yo he de reconocer que soy un tipo
que, aunque tiene una parte donista,
puramente donista, de intentar disfrutar la vida,
soy un tipo en el que siempre ha latido esa vertiente espiritual
y que yo procuro atender.
Som a Catalunya Ràdio, estem parlant amb el Pedro Alonso,
l'actor que ara mateix està gravant Berlín,
la spin-off de La casa de Fabel, del seu personatge.
Escolta'm, no sabia que tenies un germà bassó.
Pedro. Sí, se llama Pablo.
Pedro y Pablo, imagínate.
Pedro y Pablo entraban por la puerta de la escuela infantil.
El que passa és que físicament és el que en castellà diu mellizos.
No sou ben bé iguals, no?
Somos mellizos, somos bibitelinos.
Bibilinos, somos, creo que, pràcticament igual de altos.
De niño nos confundían un poco,
pero era más por la cosa mimética de que nos peinaban igual,
nos vestían igual, y nos llamábamos Pedro y Pablo.
Pica-piedra, ¿no? Los pica-piedra, todos los totaldojos d'aviantí.
Sí, piedra, cipizap, todo lo que se te ocurra, eso sucedía.
Y sí es verdad que hasta los 18 años vivimos piel con piel.
Dormíamos en la misma habitación, teníamos las mismas clases,
las mismas actividades preescolares.
Más allá de que sea mi hermano,
es un trozo de mi disco duro más profundo y de mi epidermis.
I després també has explicat que vas ser pare molt jove,
i que en el moment en què vas tenir la teva filla,
que no passaves per un gran moment professional,
que pràcticament estaves arruïnat.
Vull dir que les has vist de tots colors, realment.
Bueno, no me cabe duda de que la percepción del mundo...
del mundo de los atores y del mundo de la cultura desde fuera,
está mucho más estilizada
de lo que implica caminarla desde dentro.
Resistir la profesión es un milagro.
Resistir la profesión es un milagro, un milagro.
Y no depende únicamente del talento.
Depende de 20.000 variables.
Imagino que del talento también un poco no.
Pero depende de 20.000 variables.
He visto gente maravillosa, que no ha pasado el corte.
Y yo fui padre con 27 años,
que para mi generación fue joven,
joven, porque casi todos mis colegas
fueron padres como ocho, nueve años más tarde.
Y ahí tuve un punto de inflexión durísimo.
Y con treinta y poco se acabé en el pueblo de mi padre,
en un año, en lo que yo he visto desde ahora entiendo
como una depresión de caballo,
pero que fue un año que me reconfiguró.
Fue un año muy importantísimo.
Me acuerdo que me iba a correr por la montaña.
Me preparé un texto de Bernal Marico el Tes
y acabé haciendo un monólogo
que iba a ser como mi último acto de amor a la profesión
para dedicarme a otra cosa.
Sí, pasé un momento muy duro,
pero la dureza en ese momento la tengo presente ahora.
Me abrió otras puertas.
Me abrió la puerta a la meditación,
de un tipo de diversidad diferente
que procuro atender y honrar desde entonces.
O sea que la vida te enseña, a veces es difícil decirlo,
pero la vida te enseña que desde cierto tipo de punto
todo tiene una razón de ser, todo es perfecto,
si eres capaz de encontrar la distancia
para saber interpretarlo.
Escolta'm, Pedro,
què ens pots avançar d'aquest spin-off que esteu rodant?
Perquè sé que amb això Netflix és molt excetiu
i ensenya poques cartes, però...
No te lo cuento todo. ¿Quién quiere saber?
Quan s'estrena, què li passa al teu personatge?
Si és passat present o futur?
Pues mi personaje, como todo el mundo sabe,
se va a dedicar a dar ternura.
Ternura.
Y amor por doquier, allá por donde vaya.
I algun atracament, segurament.
Algun atracament, segurament, també.
Sí, és evident que la Estela és la de la Casa de Papel,
però el ton no canvia.
Ha vingut un exercici per part d'Ales Pina d'Ester,
els pares de la criatura,
per moure, diguem, les boles dins del sac.
Hi ha alguna cosa que té més el punt de feel good movie,
és menys hostil.
I fixa't que el personatge pot ser un personatge a vegades turbio
i paradògic, però, per altra part,
també és un tipus amb un afan de viure increïble.
Hi ha un component, jo diria, que també més romàntic,
per allò que té de comèdia romàntica,
segueix tenint atracaments, però sí que està en un altre aire.
Es suposa que és la vida adorada de la Klein,
abans d'enfermar-se.
I amb això hem donat moltes voltes, moltes voltes.
Com que jo no tinc molta confiança a la casa, a Vancouver,
a la productora que treballa per Netflix, amb Berlín,
m'entrego a tot.
Però hi havia moments que jo deia, wow,
cap a on anem.
Però la natura del personatge
m'ha demostrat i ens ha demostrat
que pot adaptar-se a gairebé qualsevol ton i situació,
i això com a actor és un regal.
I les estrena més o menys sabeu quan o no?
Doncs mira,
a mi, quan em diuen, no faig gaire cas,
perquè no és la primera vegada que escolto
o gairebé es confirma una cosa i després canvia, no?
Depèn de moltes coses.
Estem rodant, estem rodant a tot i encara ens queden molts mesos.
En el millor dels casos s'estrenaria,
no ho sé, diria que a finals d'aquest any.
Primer és el que ve, però estic especulant
i segurament ara mateix està saltant una alarma a Netflix
i dius, aquest tio...
Però encara queden mesos, perquè no solo rodar-lo
amb tot l'aparato que té la sèrie,
que és una locura,
sinó per tot el que hi ha després de la postproducció,
és un treball molt laboriós.
Tu pagues subscripcions de Netflix.
Pedro, ho dic perquè hi ha hagut merder aquesta setmana polèmica
amb si hi havia subscripcions compartides o no.
Tu entenc que t'estàs subscrivint i t'hi pagues com tothom.
Bueno, a mí mismo es algo que me sorprende todo este mundo.
O sea, todavía no olvido el momento en el que llevábamos un móvil,
pero he de confesar que yo soy una torpeza
con toda la tecnología alucinante
y he ido lento,
pero ahora forma parte de mi trabajo
ver lo que se está haciendo,
o sea, que tengo varias plataformas
y por supuesto entre ellas Netflix, y las pago yo.
Pedro Alonso, un plaer xerrar una estona amb tu
des de Madrid, l'actor que interpreta el Berlín,
aquests dies de rodatge amb aquesta spin-off que s'estrenarà.
Volem quan, però d'aquí uns mesos encara.
Un plaer xerrar una estona amb tu
i el Pedro, que ens ha entès en català,
perquè els seus inicis va estar amb la furta dels waltz,
ens ho explicava,
i també ha passat una bona temporada a Catalunya.
Un abraçada ben forta, cuida't moltíssim, Pedro.
Moltes gràcies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
Meitat malic.
Meitat joguina.
Meitat manteta.
Mic, ets el meu millor amic.
És el dudú, la manteta que abraça el mic.
A la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Benvinguda. Benvingut.
El Suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Bip, bip, bip, bip, bip, bip.