Zero.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
La Policia Nacional ha detingut a Múrcia
el jove acusat de matar i atrets
al responsable d'un club de tir de canovelles al Vallès Oriental.
La policia espanyola l'ha localitzat a l'estació de tren de Múrcia.
Anava armat i ha oposat resistència
segons Detalla TV3.
El detingut de 19 anys tenia experiència militar
i va obligar a punta de pistola dues dones
a traslladar-lo en vehicle fins a la capital murciana,
on els agents de la policia, com us deia, l'han pogut localitzar.
El tiroteig va passar ahir al vespre
al club de tir Precisió Granullers.
Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís cap a dos quarts de vuit
i van trobar el treballador del club ferit greu
que va morir d'express com a conseqüència de les ferides.
També, segons informacions al diari El País,
que va avançar la notícia,
el presumpte autor del tiroteig era soci del club
i estava practicant amb una caravana disparant a una diana.
Va deixar l'arma per demanar-ne d'altres a la víctima,
aquí va acabar disparant amb una arma curta.
L'armer del club va rebre almenys cinc trets per l'esquena,
tot plegat per motius que encara no es coneixen.
Més notícies en Raül Flores.
El propietari de la finca on es va fer la reifa Sant Jordi dels Valls
denunciarà la festa conjuntament amb els alcaldes de la zona.
Segons l'alcaldessa de Servia de Ter, Roser Estanyol,
el propietari no ha concedit permís als organitzadors.
La reifa va començar la nit de dijous a divendres
a una antiga sorrera ubicada entre Sant Jordi dels Valls i Servia de Ter.
Els ajuntaments d'aquests dos municipis i el de Bordils
estudien emprendre accions legals contra els organitzadors
i analitzaran també com poden evitar que repeteixin casos similars.
Rescaten 145 migrants que anaven en tres pesteres a les Illes Canàries.
Salvament Marítim ha fet una triple intervenció aquesta matinada
i ha localitzat les tres embarcacions en aigües a prop de l'Anzarote
i a primera hora del matí els han desembarcat en aquesta illa.
Els migrants estaven aparentment en bon estat de salut
i són d'origen subsaharià.
Es tracta de 141 homes, dues dones i dos nens.
L'operació tornada de Semana Santa comença oficialment ara, a aquesta hora.
El Servei Català de Trànsit preveu que entre avui i demà la nit
torni a l'àrea metropolitana de Barcelona 600.000 vehicles.
Són més dels que van sortir.
La via que concentrarà més trànsit serà l'autopista AP7
i per això, a partir d'aquesta tarda,
s'habilitarà allà un carril additional en sentit nord de Sant Saloni
amb un tornés del Vallès i en sentit sud de Vilafranca a Molins de Rei.
La circulació de camions quedarà prohibida
entre Massanet i l'Hospitalet de l'Infant.
Ara dèiem que l'operació tornada de Semana Santa
comença oficialment a aquesta hora
i acabem de saber que mor el conductor d'una motocicleta.
Ha estat en un accident a la Nacional 240 a Tarragona
per causes que encara s'investiguen.
Un turisme i una motocicleta han xocat lateralment.
Com a conseqüència d'aquest accident,
el conductor de la motocicleta, que era menor, ha mort.
La conductora del turisme ha quedat ferida al lleu,
mentre que una menor que viatjava al mateix vehicle
ha quedat ferida menys greu.
Els han ingressat a l'Hospital Joan 23 de Tarragona.
Es tracta de la segona víctima mortal a les carreteres catalanes
durant aquests dies de Semana Santa,
després de l'accident que hi va haver divendres
en què va morir el conductor d'un turisme a la L310 a Targa.
En total ja són 37 les persones que moren.
Accident de trànsit,
aquest any a la xarxa aviària interurbana de Catalunya.
Esports, Damía Aguilar.
El jugador del Madrid, Fede Valverde,
va agredir el jugador del Vila Real, Àlex Baena,
al pàrquing del Bernabéu després de la derrota madridista.
Sembla que la història ve de lluny i hi ha acusacions creuades.
El Vila Real va remuntar i guanyar 2 a 3 al Camp del Reial Madrid.
Demà el Barça, que rep el Girona al Camp Nou,
té l'opció que l'avantatge pugi als 15 punts en cas de victòria.
Després del Sevilla,
l'Espanyol ha mostrat també en un comunicat de seva disconformitat
i preocupació davant les decisions arbitrals
que ha rebut aquesta temporada.
El debut de Luis García com a tècnic a casa
es va saldar amb derrota 1-2 amb l'Atlètic Club.
A les dues Valladolid Mallorca,
a un quart de 5 Betis Cádiz,
a dos quarts de 7 Almería València
i a les 9 Rayo Atlètic de Madrid.
El Barça es pot posar avui líder de l'ACB
després de la derrota del Madrid a la pista del Breu,
gan 96-72.
El Barça juga a les 5 a Bilbao,
també avui a dos quarts d'una, Girona Fuenlabrada,
a dos quarts de 7 Joventut València
i a les 8 del vespre Pascònia Manresa.
Ha començat de Paris-Roubaix, la clàssica ciclista,
a 260 quilòmetres amb Mathieu van der Poel i Footbenaert,
entre els favorits.
A les dues, final de la Copa d'Oquey-Gel.
A Madrid, Jaque Barça.
A tres quarts de dues, a Amstelvint, als Països Baixos,
Atlètic de Terrassa contra Rot Baix-Alemany,
per un lloc a la final de la Copa d'Europa d'Oquey-Hierba.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Al final tenemos que obrirla.
Es tercer hoy, eh.
¡Día libre mañana!
Mare de Déu.
¡Mañana!
¡Libertad!
¡Libertad!
¡Libertad!
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
12 i 5.
Si avui es diu menys, això és el dominical.
Serà Joan Bon dia de nou. Bon dia.
Com estàs? Bé, home, demà, dia libre, no?
Això ho hauries de dir tu. Sempre, els dilluns, sempre.
Des de Badalona, Xavi Spinoza, bon dia.
Bon dia, què tal? Des d'Ullacona.
Carles Roig, com estàs? Bon dia.
Què tal, com va?
Doncs bé, perquè mira, s'ha estrenat la passió d'Ullacona.
És veritat? Té molta tradició, eh, la passió d'Ullacona.
Home, Ullacona és per reguera i ul·lesa, no?
L'últim paper que vaig fer va ser de Judes i no hi he tornat més.
Per tant, la meva traïció va ser més gran que la de Judes.
O sigui, no els vas avisar que no hi aniries.
No els vaig avisar i mira...
L'enhorabona, Carles Roig, des d'Ullacona.
Avui també, que és... No ho he dit bé, oi?
Ullacona. Ullacona, sí, no és que...
No, no, però està bé. Ullacona.
Portes moltes hores de directe. Entre tots ho aconseguirem.
9 d'abril, aquesta hora volem saber com evoluciona la rave
que tenim en marxa des de fa ja 50 hores, no, 56 hores almenys,
des de fa un parell de dies a Sant Jordi, d'Esbaix, al gironès.
Allà hi tenim l'enviat especial del domicil del suplement de Catalunya Ràdio.
Crec que el puc saludar. Pepe Entic, bon dia.
Sí, sí, hola, hola, Roger, com estàs?
Bon dia a tothom, a totes les escrites.
Sí, si et pots separar una mica dels altaveus.
Sí. Sí, un moment, eh?
No ho sento.
Bueno, ja m'he mogut, companys.
Sí, una mica més, sisplau, Pepe.
Saps què passa?
Estic envoltat per un cercle d'altaveus.
És impossible allotjar-se de tata.
Ja. Ai.
En aquests moments...
Espera, que hi ha hagut canvi de cançó.
Sí.
Endavant, Pepe, sentim perfectament, nítidament, endavant.
Li he demanat jo al DJ aquesta cançó.
Bé, en aquests moments, rave del gironès,
Sant Jordi, d'Esbaix, aquí soc, estic a directe,
i doncs tot de pobles d'aquí al redador,
que són molt macos, com, per exemple, la gent, no sé,
són tot de pobles petits, d'aquests que surten del forester,
saps?
Sí, però un respecte.
Hauries d'assegar els noms d'aquests pobles.
Sí, que si no vens expressament, perquè tens un avi, doncs no vens.
Anem a la rave, Pepe, endavant.
Hola, Roger.
Soc apetit pels dominicals,
la més nacional de l'esperit dels fotomadre de Catalunya.
En aquests moments,
estem aquí enmig de 300 o 400 o 500 persones,
m'ho dic persones, perquè podríem ser zombies, perfectament,
que segueixen la festa.
Sí, zombies.
Tot i que s'ha d'anar molt col·locat,
deixa'm dir, per anomenar festa,
tenir la música ficada tot el rató durant 5 dies,
i sense dutxar-se,
i anant a fer les necessitats a qualsevol posició.
Clar.
Aquí no hi ha lavabos mòbils, d'aquests pobles?
No hi deu haver res.
Efectivament, no hi ha res.
Acabo de veure una persona d'aquesta,
s'ha jugat pel cul amb un conill.
Saps per què ens entenguem?
La situació és aquesta, eh?
Un conill, que era blanc, cobret,
i que ha quedat com...
Bueno, no sé, és igual.
És molt trist, companys.
Els animals s'estan fugint d'aquí,
com si d'un incendi tracteix.
Pepe, jo tinc curiositat per la gent que menja,
perquè han d'anar renovant energies.
S'estan aquí dos dies, o tres ja,
i a tota punta que s'hi queden fins demà.
Clar, sí, sí.
Tot el que és el tema menjar, el que es diu menjar,
jo no els he vist menjar, eh?
De fet, el que estan fent és beure i vomitar,
de manera, diguem, cíclica,
i després es prenen moltes pastilles,
que m'imagino que això fa el mal de cap,
perquè la música, companys, ja ho sap, diu.
Està molt forta.
Drogues a la festa n'has vist, Pepe?
No t'ho podria confirmar, Roger,
però, bueno, per aguantar tot això,
la veritat és que estic segur que...
Molt bé. Gràcies, Pepe Entic.
Vols tornar cap aquí quan vingui de gust?
Gràcies per aquesta connexió.
Un moment, sisplau, Roger, demano pas, companys.
Sí, sí, no, no. T'estem donant pas tota l'estona.
El pas és teu.
Sí, se m'acosta en aquests moments un senyor gran,
porta una gorra,
és un senyor que està aquí a la raó...
A veure, hola, vols unes declaracions?
Sí, vols unes declaracions.
La gent va de drogues fins al cul escapa.
I ja t'ho dic jo.
Home, és l'Oswal Aulès, tia,
que aquest cap de setmana ha fet un intensiu al suplement.
Què hi fas, aquí, Oswal?
Què faig aquí?
El vermut.
Somos tots allà.
Molt bé, però aquí ningú està fent el vermut, eh, Oswal,
no ens enganis.
Ja sabem com ets.
He vingut a vendre l'itografies de Picasso.
He trobat 24 en un matí.
Molt bé, Oswal, doncs vinga cap aquí a l'estudi,
que parlarem una mica més de Picasso, si et sembla bé.
Picasso,
aquest, el Pablo Vizcao Malagueño,
ens drogava més que Maradona fent el Tour de França.
Molt bé, doncs tornau tots cap aquí,
que en xerrarem una estona.
Gràcies, Pepe.
Sí, vosaltres és tot per la Luminical de la Ràdio del Suplement
Nacional de les Parets de Setmana Santa.
Parets de Setmana.
Repassem els titulars del cap de setmana.
Parlem de ciència.
Un ex-enginyer de Google preveu que la immortalitat
serà possible a partir de l'any 2030.
En parlem en aquests moments amb Ernest Maragall.
Bon dia.
Sabia que em celebraria, home.
Això que dieu té una part positiva
i una part negativa.
La positiva és que jo podré ser alcalde
durant els propers 200 anys, per exemple.
Sí, i la part negativa?
Que la Colau també ho podria ser.
Per tant, anem amb compte amb això, sisplau.
Arqueologia.
Unes restes arqueològiques demostren que fa 3.000 anys
els humans que vivien a l'illa de Menorca
ja consumien drogues.
Ui! Ui!
Quina sorpresa!
Home, Oswald, ja has arribat, eh?
De la rave de Jordi.
He fotut un viatge.
Un viatge has arribat aquí de cop?
Un viatge com feia anys que no fotia.
Molt bé.
Literalment.
Això de Menorca, què? Fa 3.000 anys ja es consumien drogues.
Sí, això passava a Menorca.
Imagina't el que es devien estar fotent.
A Ibiza.
Fa 3.000 anys en el Delano.
Sí, però...
Amb el Delano.
Molt bé.
A Ibiza no han trobat restes arqueològiques
d'aquest tipus que demostrin això.
Clar, tu que ets molt més intel·ligent que jo...
No, ningú ha dit això.
Saps per què?
Per què?
Perquè ells mateixos se les fotien pelàs.
Les pròpies restes arqueològiques,
ells mateixos,
conscients d'una realitat
que encara no era,
en tant que el resto arqueològico
s'ho consumien.
Molt bé.
Jo això ho he vist
amb els meus propis ulls.
Per tant, és veritat.
Multimilionaris
en el seu iate
drogant-se
despullats
amb restos arqueològics
d'humans
que es drogaven.
M'entens?
Esports.
N'he vist molts.
Ja està, gràcies.
Ahir vas tenir...
Et vam dedicar un reportatge.
Me permiste.
Ahora estamos en deporte.
Bon dia.
Lamentar lo que ha pasado
en el curso de tiro de Canovellas.
A mí me pasó.
No ha sigut cap accident, el de Canovellas.
No, sí, ja, per això ho dic.
Continuem amb més esports.
Albert, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa, ja he tornat.
Ahir no hi era, però avui sí, tal com pots veure,
soc aquí davant teu.
És veritat, ahir tenies festa.
És veritat, ahir tenia festa.
Actualitat esportiva, som-hi.
On eres?
Vaig fer una escapadeta rural,
m'agrada molt la natura, els animals...
Els esports del Madrid, vinga, va.
M'agrada molt l'Albert, la muntanya...
L'agressió del jugador de Madrid, Fede Valverde?
Sí, el pájaro,
Pajarito Valverde,
el jugador del...
Per què té aquest sobrenom de Pajarito?
És curiós, perquè ni s'assembla a un Pajarito.
El Fede Valverde.
Sí, no, no, ja t'estava explicant que el Pajarito Valverde,
un dia debatrem per què se'l diu així,
va agredir el jugador del Villarreal, Alex Baena.
Expliquen que Valverde va esperar el jugador del Villarreal
a la zona dels Alcohocars,
i allà, en aquest cas, va donar un cop de puny a la cara.
Efectivament, Roger, allà li va donar un cop de puny a la cara.
El Villarreal disposa d'un vídeo del succés,
però nosaltres tenim el testimoni de Carles Enxalot,
l'entrenador del Real Madrid que ja ens acompanya.
Carles Enxalot, bon dia.
Bon dia.
Què va passar exactament a l'aparcament del Barneu
després del partit d'ahir al vespre?
Bé, no lo sé, no lo sé.
Però, según he visto, sí parece que ha habido un contacto liguero.
Lleuger, contacte lleuger.
Del Valverde.
Hi ha imatges de Baena amb tot l'ull blau.
No, porque Valverde tiene una mano grande,
pero el contacto era liguero.
Yo tengo dudas, ¿eh?
Como el fuera de juego del otro día,
que con la saluda en el gol, yo tengo dudas.
Pero creo que no toca, ¿eh?
Entrarem en matèria, si et sembla bé.
Perdoneu, em disculpa d'un moment.
Xavier García Albiol, bon dia.
Jo voldria aprofitar que sent parlant d'esports
i que acabo de rebre les informacions al meu telèfon concret.
Jo voldria enviar una abraçada des d'aquí,
des de la ràdio pública, a la Shakira, a la Clara Chia,
on anirà Janos, a tota la gent de la Kings League,
perquè, tot i que era una rata antiparica, era entrellà.
No, em sembla que està tenint una altra confusió.
No era aquest piqué, senyor Albiol.
El piqué que s'ha mort no...
No, revisa les seves fonts.
Vaig a apurrar el tuit i no passa res.
És que a mi em van donar totes les informacions.
Incorrectes.
Entrarem en matèries, Gerard Jubany.
De política, hem de parlar.
Aquesta setmana s'han publicat els resultats
de l'última enquesta del Centre Estudis d'opinió
i diuen, entre altres coses, que el PSC guanyaria
amb més marge unes eleccions al Parlament.
I deixem dir que és una cosa totalment comprensible,
perquè nosaltres fem política raonable.
Molt bé, ara parlarem amb vostè, senyor Illa.
Per cert, bon dia, també diu a l'enquesta del seu
que el número de perics, com vostè, a Catalunya,
és, per dir-ho d'una manera suau, un número discret.
Crec que són dos per cent, no, Gerard?
Arribava al 3.
Però aquests resultats no són fiables.
Ah, no? Els altres sí que són fiables,
però aquests no s'enfien. Evidentment.
Hi ha molt bo tocú. Molt pericúcul.
Sí. Per tant, en aquests moments,
no és agradable confessar que ets perico.
Quan el futur d'ho espanyol és més delicat
que el futur d'avall. Molt bé.
I a continuació, en un dia com avui,
també parlarem de la celebració de Setmana Santa.
De fet, ens ho va explicar el dia que l'am entrevistàvem.
Aquí és un moment. No és creient i pericú.
Ens ho va explicar que resava en català.
Correcte. Ho va destacar.
Sí, parla en català aquí, he de dir.
Sí, parli com li vingui de gust.
La intimitat... És creient i pericú, deia.
Sí, creient i pericú.
Per tant, Setmana Santa, jo ho assorbeixo per partir de doble,
perquè Déu n'hi do, obviacrucis castellà.
Molt bé, cinc de rodes seguides, eh?
Sí. Per alguna cosa en concret? No, no.
T'alegres? És una edat. Estàs fent càlculs?
Hi ha qui diu que estàs fent càlculs.
Tira, tira.
Corre allà, eh?
Si a aquesta hora t'estàs entaulant, menjaràs cua per postres.
El PSC tornaria a guanyar les eleccions al Parlament
i sumaria més escons que ara,
segons l'últim baròmetre del CEO.
Fa falta, també, per posar a Catalunya en marxa
un govern que governi.
Bueno, a veure, a veure.
Segons l'última enquesta del CEO,
en cas que avui haguessin eleccions al Parlament de Catalunya,
el PSC les guanyaria de carrer,
i els 3 actuals a una forquilla d'entre 34 i 40.
Increïble!
La sintonia l'està posant vostè, no?
Suposo, el We are the champions. No, no.
Val a dir que el PSC ja va guanyar les últimes eleccions a Catalunya,
el que passa és que va empat amb Esquerra en diputats.
Gràcies per recordar-ho.
I et diré una cosa.
Quan jo mani faré plataformes sobre el mar per tot Israel.
Molt bé. No sé si s'entén.
Sí, sí, s'entén, que farà plataformes.
Per on?
Pel litoral, he dit. L'he entès perfectament.
No pensava que ho posaves en dubte. No, no.
Serà formidable.
Catalunya viurà en una festa de guarrosa interminable.
Senyor Illa, deixi'ns que acabi de repassar també
els resultats de l'enquesta del CEO, perquè...
La Gemma Nierga, presentant els matins.
Imagineu, a Àngels, Barcelona, com a notícies vespre.
El Jordi Evoer, fent els 30 minuts.
El Risto Mejide, fent el zona franca.
El Coabsa, tal com està.
Joan Moneu, Sahuat, com es veurà.
A veure, tot això que hem llegit és només una enquesta,
no comenci a fer el suplement.
Tots el tregui, home.
I Susana Huas, fent-ho a TDT. No ens està escoltant, veig.
Farem el quart cinturó entre Sabadell i Terrassa.
I després, el cinquè cinturó entre Terrassa i Sabadell.
Al costat, paral·lel. Direcció contrària.
Mentre hi hagi primer Sabadell, ja farem.
També farem un cinturó sobre el mar i el Hard Rock Cafè.
I portarem el Senat a dos segons.
No s'ha proposat mai, això és important.
Això sí que és un reclam electoral
d'aquells que fa trempar l'electoratius.
A veure, senyor Illa, només el resultat d'una enquesta
per a aquestes eleccions al Parlament.
Tens raó, encara podem aconseguir la majoria.
Jo no soc Sau Badavilla, sóc, diria, la codessa coau,
Superilla.
Molt bé, és una superilla.
Seguint amb aquesta enquesta del Centre Estudis d'opinió,
Esquerra quedaria en segon lloc passant de 33 diputats actuals
a una forquilla d'entre 29 a 34 diputats.
Són molt bona pregunta, però no passa res.
No és cap pregunta.
La situació està controlada.
President Pere Aragonès, molt bon dia.
Bon dia. Pots seure, Roger.
Podeu seure.
T'has assegut.
Collons, us deu n'hi do.
Perquè el Roger fa 3 metres 15.
Ets un pesat, Gerard.
Mira, això cadascú es comés i...
No, no hem de discriminar ningú per res,
per la seva condició física.
Bé, deia bon dia a tothom.
I, sobretot, molt bona, mona.
Sobretot, especialment, els que estan a la rave de...
Jordi Desvalls, eh? Sí, sí.
O una mona, saps?
Que s'estan intoxicant, et diu que bé.
Sí, agafa una mona, l'hem entès.
Té carisma i l'hem entès a la primera.
Que a vegades pugui semblar el contrari.
Li preocupen els resultats del seu president?
Gens ni mica. Som on volem ser.
En segon lloc.
Ens trobem en una situació perfecta,
que ens permetrà colar l'illa,
si vol que li tirem endavant als pressupostos,
quan sigui president.
Aquesta vegada... És una estratègia.
Però quan mani l'illa, nosaltres els prederem ells.
Molt bé, jugada mestra.
D'altra banda, voldria destacar una altra dada
que dona l'enquesta del seu.
Digui, endavant, l'escoltem.
El plat preferit dels catalans és la paella.
Amb l'arròs, paella i arròs.
Sí, està tot barrejat.
Sense afinar si l'arròs vol dir paella
o vol dir arròs a la cubana.
Aquesta enquesta no està ben feta,
perquè no és el mateix la paella.
Totes les paelles són d'arròs.
Si em fa un arròs caldós de llamàntol,
per exemple, sí que m'agrada.
Caldoset, però... La paella, no.
La paella és... Entre tu i jo, la paella.
És seca. És seca.
Va, tira, tira.
Però és el plat de la Catalunya sencera.
Això ho hem de dir, com saben,
jo soc un mestre de la paella, malmesta dir-ho.
No, ho sabem, perquè fa temps es van publicar
unes fotografies on se'l veia a vostè.
Hi ha una fotografia a vostè que fa una paella.
I tant.
La paella era molt grossa.
Què és el teu secret per fer una bona paella?
Una paella de dos metres de diàmetre.
Sí.
Quin és el secret de la recepta?
El meu secret és posar-hi una mica de pinya.
Ah, una mica de pinya a la paella?
Doncs mira, això no s'ho n'havia acudit encara.
No ho havíem tastat.
Imagina't substituir-ho.
Pinya, pinya està bé.
Pinya va bé pel sistema.
Més reaccions a l'enquesta del CEO,
perquè Junts per Catalunya passaria dels 32 diputats actuals
a tenir-ne entre 22 i 28.
Junts, on en aquests moments s'hi troben reunits,
els seus dos líders, Laura Borràs i Jordi Toroll.
A veure, Jordi, què són aquests resultats?
Hòstia, Laura,
són els diputats que trauríem si hi ha aquests...
L'acció...
Ja ho sé què són, Jordi.
Vull saber per què anem tercer de les enquestes.
Bueno, doncs no ho sé, Laura.
Potser és que no ho estem fent gaire bé.
Jo ja sé el que passa.
El motiu és que aquesta enquesta està manipulada.
Però jo no crec que ningú perdi el teu.
És manipulada en les enquestes del centre.
Sí, està manipulada, Laura.
No m'hi havia fixat bé.
I per què l'han manipulat?
Per perjudicar-me a mi, Jordi.
Per perjudicar-me a mi.
Esclar, per perjudicar-te a tu, Laura.
Perquè jo soc víctima d'una sentència...
Què és? Què és aquesta sentència?
Puc parlar?
Què és?
Li està fent una pregunta.
Què és?
Un despropòsit.
Molt bé. I aconseguiran que em rendeixi?
No et rendirà.
I la propera presidenta del Parlament serà?
Anna R.
Tu, perdona.
S'ha despistat.
No sé qui és Anna R.
Tornaré a ser presidenta del Parlament,
perquè en el meu cas no hi ha hagut...
Lucre personal.
Molt bé, Jordi.
No em deus estar traient, no?
Aprofitant que és Semana Santa,
no em voldreu trair com Judas li va fer a Jesús
i permetre que se m'emportin detinguda
No ho sé, Laura.
Sisplau, no em martiritzis més.
Tinc una mica de compaixó aquests dies
que soc de Junts i de l'Espanyol.
Aparcarem la política, si us sembla bé.
Un moment, sisplau.
A veure, senyor Biol, ja havia marxat, eh?
Molt que traiem la sintonia.
Traiem la sintonia perquè...
Fem una última hora, un violí o un piano?
Està molt seriós. Què ha passat?
M'acaben d'informar que ha mort Pablo Picasso.
Sóc l'artista que...
Doncs malgrat no haver pintat el nickel,
vaig tenir l'honor de coincidir amb ell.
Va morir fa 50 anys, Picasso.
Sí, no segueixi.
Esborri el tuit de...
Ah, vale, vale, perdó, perdó.
Però veus, aquí sí que l'ha encertat perquè sí que està mort.
Perdó, eh?
50 anys, eh?
Però no m'ho han dit més missat?
Picasso, a casa seva, teniu una col·lecció per morir-se.
A Fornisme Dominical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges està tot ple.
Tot. Collons.
Hi ha alguna cosa caracteritzada aquesta setmana santa
és la recuperació del turisme.
A Catalunya s'ha fregat el ple a moltes zones i, a partir d'aquesta tarda,
600.000 vehicles enruben aquesta operació tornada de setmana santa
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Això s'està colant.
Què li està passant, senyora Calvesa?
Heu dit 600.000 cotxes? Torrarà a Barcelona?
Sí, són dades del Servei Català de... Tranquil·la.
Són dades del Servei Català de Trànsit.
Què passa, que li sembla molt?
Home, si està a l'Ajuntament de Barcelona,
és que és una barbaritat.
Per la contaminació que produeixen, no?
No, no, no, perquè estaré tornant jo.
Va, busqueta més a la carretera, eh?
Quina puta.
Doncs ja ho saps, sintonitzar en Catalunya ràpid.
Aquesta tarda tot gira. Avancem, va, més.
Vinga, dèiem que aquest període han sigut dies de vacances
per molts catalans, altres s'han quedat a casa
per mantenir les tradicions d'aquestes festes.
Yo también he seguido mis tradiciones.
Home, Presidente, Pedro Sánchez, bon dia.
Por el poder que me ha sido otorgado...
He indultado... Ah, sí?
...a seis presos comunes. No me deis las gracias.
Quin poder que té. No, no, no me aplorais.
No ho pensaven fer. És una tradició espanyola
que es manté des del segle XIX.
Tinc entès que els indultats s'escollen a partir de les propostes
de Germandats i Cufradí. Exacte.
Escolta'm, Pedro Sánchez... Hombre, turull.
A tu també en té, indulte, eh, turull, turull.
Però no era Setmana Santa.
Perdona, la Laura Borràs me la podrieu indultar.
Ni que sigui avui o demà, sisplau.
Per Setmana Santa. Bon intento, eh, turull.
Però no. A més, encara no està en prisió.
Per tant, no podem indultar.
Per cert, Presidente, no s'ha parlat gaire
de la seva trobada amb Giorgia Meloni,
la primera ministra italiana,
amb qui va exhibir una gran sintonia.
Amb la Meloni, eh? Sí que si la uneix,
amb el taula de diàleg no hi ha manera.
És que, amb la Meloni, coincidim en molts punts.
Sí, això va dir, però, escolta'm, la Meloni és ultradreta.
Efectivament, sí, és ultradreta, i l'Enric Juliana no.
Perfecte. L'Enric Juliana no ha fet cap pit,
parlant de salvinisme de Pedro Sánchez ni res d'això.
Ja, Pepe, tranquil.
Per una pintada en una paret fa un article
relacionant l'independentisme amb el salvinisme
i va Pedro Sánchez reuneix amb una seguidora de Mussolini
i què ha dit el Juliana exactament?
No ha dit res, però... Res! No ha dit.
Cremallera.
A veure com ho ha fet, això. Cremallera.
Enric Juliana no dient res, o merda, molt bé.
Flis-flas. Aquí no passa res.
No passa res. Tots em sembla un escàndol.
Qui serà el proper Quim Jogón?
Pegam-ne...
Estàvem parlant de les tradicions de la Setmana Santa.
Em deixarem Pau Mussolini.
Feu la mona avui o demà, vosaltres?
Ojo. Demà.
A veure, Oswald, què?
La Meloni?
No. Doncs fins aquí, no li tolero res.
No, no, no. No he dit res.
Doncs no diguis res. Gran artista.
Sí, gran artista, efectivament.
A veure, a l'Osswald ho li deixarem fer un minut més de glòria,
però ara no. La mona aquí o la mona a casa?
Si m'ho preguntes a mi, o no ho sé, o no ho celebro,
la mona ni avui, ni demà, ni mai.
El David Fernández. Bon dia, David, què passa?
La mona em sembla una tradició de caire racista
de l'Hospital Carles.
Home, a veure, David, no sé on li veus el racisme a la celebració
de la mona. No sé si ho dius pel cas aquest de la mona,
d'una pastisseria a Sant Cugat que van demanar que es retirés.
La xocolata dels països que són principals productors de cacau.
No, és que no t'hem entès.
La xocolata dels països que són principals productors de cacau
d'un propi.
Ja respon jo. Costa de Dibori, Cana,
Nigèria, amb tota aquella xocolata procedent de l'exportació.
Es dediquen a elaborar casetes de xocolata.
Castells de xocolata.
Jugadors de futbol de xocolata
per nens burgesos de la zona alta de Barcelona.
A veure, per tots els nens, David.
Per què? David, respira i una mica d'aigua.
Per què no ho fem?
No sé quan està parlant i quan para de parlar.
Per què no ho fem una mona que representi una família nigeriana
explotada per un industrial dedicat a l'exportació de cacau?
Home, sí, és una idea...
No sé si seria el regal que el meu fillol està esperant.
El tema del masclisme de les mones, on el veus, exactament?
Pels ous.
Pregunto, pregunto.
Amb això tens raons.
És una altra figura.
Hem de fer una mona amb ous.
T'estigues per recordar, des de les pastisseries,
qui és el que m'anou.
Això està ben vist i de fet m'apunto aquí la teva prova, David.
Jo també.
Mirar-se les mones també amb perspectiva de gènere.
Recollim la queixa.
Doncs bé, deixarem aquí el dominical.
Abans, Òscar, crec que ens volies fer una visita guiada
per la Fundació Palau Fabra.
Aquí estic mirant si aquesta obra és meva.
He de dir que a la Fundació Palau Fabra
totes les obres que hi ha estan certificadíssimes
i són Picasso 100% autèntics.
Per què rius?
La firma del Picasso és tan fàcil de falsificar
que te la puc dibuixar amb un pinzell fotut de l'anus.
I anar dibuixant.
Però no ho has fet mai, això.
Ni lo confirmo, ni lo desmento.
Sort que la mala iguala va posar a lloc.
Senyora...
Gran experta i conservadora de l'obra de Picasso.
No, ella és molt seriosa.
Jo... jo no.
Doncs amb això tens raó. Li he de donar la raó.
Jo també.
De seguida arriba la Marta Ferrer amb els arguments universals.
Si m'ho permeten, senyors,
podria enviar des d'aquí una abraçada a tota la comunitat cristiana.
Per què?
Perquè jo no he tingut cap problemació.
I que jo doncs vaig tenir l'ocasió de conèixer el papa de Roma,
el viatge que vaig fer...
No, no.
El papa de Roma està ben viu i ha fet el viacrucis i tot.
Sèrio?
El viacrucis concretament no, però perquè feia fred.
És el dia que va fer campana a Roma?
Sí, perquè feia fred.
Però hi va ser, no?
Un últim punt.
Quan passa un minut de dos quarts del migdia,
que es diu Leo Messi, bon dia.
A veure, Leo, et faig la pregunta, me la trec de sobre,
i així els companys d'esports em poden viure tota la setmana.
Foli, Leo, foli!
Tornes al Barça o no?
Eso lo hizo a mi padre, no puedo dar información.
I tu padre con quién se ha reunido, eh?
Sí, president Laporta?
No pot ser.
No, no, però ben parlada...
Les tres coses.
El Gavi ja està inscrit o no?
Sí, és un bon tema, perquè nosaltres el vam inscriure,
la Lliga l'ha desinscrit,
la Elche, que sí, alineació...
Un caixote.
La president Laporta volia comentar el moment final de la Kings League,
perquè la setmana passada no en tenia ocasió,
en què a la llotja es va tornar completament...
Va reviscular.
Allò era un espectacle.
Hi havia el president aragonès, que es va contenir.
Però Déu n'hi do es va aixecar de la cadira.
Home, estaves de peu perquè...
Què ha passat allà, president Laporta?
Què va fer entusiasmar tant?
Em va fer entusiasmar veure el Camp Nou ple,
ple de persones que estaven allà.
Gent jove.
Gent jove, dius, hòstia, fot patxoca, no?
Tu vas a un Barça Madrid i la gent està una mica...
Dius, hòstia, anima, collons!
Jo et puc dir per què tothom estava tan content.
Per què? A veure, Oswald.
Imagina't-ho.
No ho sé.
2 minuts passen de les 4 d'una.
Gràcies a tothom.
Pausa i Marta Ferrer, els arguments universals.
La Marta!
El dominical del suplement.
Han passat 14 mesos del crim de Jordi Comés a Platja d'Aro,
i els Mossos encara no n'han trobat els autors.
Jo sempre vaig tenir aquesta esperança.
Un dia o l'altre aquesta gent pagaria per el que hauria fet.
Quan comencen a haver-hi les atencions,
després de pensar que no hi hauria manera
d'identificar els autors i que no els atraparien mai,
va ser per fi.
Jordi Comés, tercer i últim capítol.
Crims de Carles Porta, a TV3 dilluns a la nit.
Bon dia i benvinguts a la fonda de Catalunya Ràdio.
Aquest dilluns a Pasqua treballem.
De pica a pica anirem cap a Menorca
a conèixer un formatger particular.
Després tornarem cap a Barcelona
perquè a l'Òscar Gomes es posa un nou restaurant
a la Guia Brigínies.
I seguirem al Maresme, cap a Sant Andreu de Llavaneres,
on descobrirem els secrets del caviar verd dels vegetals.
Quan és festa i cau entre setmana,
obrim la fonda de Catalunya Ràdio amb Pep Noguer.
Aquest dilluns a on?
Clar, a la fonda. A quina hora?
D'una a dues del migdia.
Vinga, va, que farem l'aperitiu.
Què? Ens acompanyeu?
És color. És vida.
És humor. És amor.
És dolç. És salat.
És inimitable. És ella.
És avui. És demà.
És ara. És ja.
És propera. És amable.
És canyera. És social.
És incomparable. És singular.
És plural. És veritat.
És realitat. És ficció.
És fresca. És directa.
És la tarda i la tarda és única.
De dilluns a divendres, de 3 a 7,
amb l'Elisenda Carod.
Si està bé la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Oh-oh, l'amor, oh-oh, fa calor, oh-oh.
Tot el que toques es torna fort.
En mig les flames explota el cor.
Agafes aire, t'agafes fort.
Amb quines ganes surt volant tot.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de dos quarts d'una.
T'emportes l'expressió nacional.
Quan la teva vida és en una merda,
et farà riure.
Marta Ferrer, bon dia i bona hora.
Què tal? Bon dia.
Arguments universals que comencen d'aquesta manera avui.
Hi, Barbie. Hi, Barbie.
Hi, Barbie. Hi, Barbie.
Hi, Barbie.
Hi, Ken. Hi, Ken.
Això és el tràiler que s'acaba d'estrenar de Barbie,
la nova pel·lícula inspirada en la Nina,
que es podrà veure aquest estiu als cines,
i que, Marta, tens moltes ganes de veure,
i està causant foror la cosa.
Estic entusiasmadíssima.
És la meva pel·lícula preferida de la història
i no s'ha estrenat encara.
És així tal qual. Carai, carai.
És una pel·lícula que l'he portat, no s'ha estrenat,
però l'he portat perquè hi ha el tràiler i és notícia,
i hi havia molta expectativa, almenys a les xarxes socials,
d'allò de gent dient,
i quan s'estrenarà el tràiler de Barbie,
no s'estrenarà encara, que l'estrenin.
La Margarita Gerwig, que és directora de Donetes, Lady Bird,
és com una de les directors feministes joves
per excel·lència dels últims anys,
que ha fet pel·lícules boníssimes, jo en soc molt molt fan.
Aquesta, en concret, l'ha dirigit i l'ha escrit amb el seu marit,
que és el Noah Baumbach, que també és un grandíssim cineasta,
i està protagonitzada per Margot Robbie,
fent de Barbie, d'una de les moltes Barbies
que sembla que apareixeran en aquesta pel·lícula.
Margot Robbie, no la tinc al cap.
Sí, la de l'Ovo de Wall Street, per exemple,
Margot Robbie.
Ella ja la veus i dius... Sí, és la Barbie.
I el Ken, que em sembla una triada que estic...
És el Ryan Gosling, no?
I està tan bé, i vinc a defensar Ryan Gosling,
perquè estic veient que està rebent molts pals,
perquè molta gent està dient Ryan Gosling és massa gran
per fer de Ken,
però vosaltres heu vist Ryan Gosling en el tràiler
fent de Ken perquè és el Ken.
He vist aquelles imatges que es van filtrar,
que anaven patinant tots dos.
Exacte, vestits com els ninots, diguéssim,
que anaven de colors fosforitos i tal,
amb els patins.
I he de dir que Ryan Gosling és un actor que a mi,
fent drama, m'agrada, però fent comèdia,
és que m'enamora.
M'enamora Ryan Gosling fent comèdia,
i aquí té dues escenes en què diu dues rèpliques
en el tràiler, i em pixo de riure
amb les dues coses que diu,
i tinc tantes ganes de veure aquesta pel·lícula,
perquè a més, dintre de l'alent de personatges que hi haurà,
hi ha mig Hollywood.
El deuen fer el Ryan Gosling no gaire espavilat, o no?
Fa la sensació que no és gaire espavilat, no.
La Barbie no sé si serà molt més espavilada,
crec que la idea és que és una...
és la Barbie que viu a Barbie Land,
és el seu món, i llavors surt
i va a viure el món humà.
I llavors és ella que sabrà com,
pel que tinc entès, s'haurà d'adaptar
com a aquesta nova vida, i el Ken l'acompanyarà
i a partir d'allà, doncs aventures i molts riures.
Però en el fons,
la idea és desmitificar una mica tota la idea...
Coneixent Greta Gerwig, imagino...
Tota aquesta univers, no?
Exacte.
La idea original és d'ella,
entenc que hi haurà un fort component
de desmitificar tots els estereotips
que se li han escrit històricament a la Barbie,
i de fer una cosa que, més enllà de la superfície,
que és una estètica com molt...
de colors així roses i molt macos,
espero i confio, perquè, si no,
serà una gran decepció que hi hagi un missatge
més potent a sota.
Doncs, Barbie, que s'estrenarà aquest estiu,
hem tingut un tastet amb aquest tràiler.
Per cert, avui tenim notícia a Barcelona,
i és que...
Quentin Tarantino és a la ciutat?
Quentin Tarantino és a la ciutat.
A Dorromeita, Barcelona, Quentin Tarantino?
Espero que sí, perquè aquesta tarda
estarà al Teatre Coliseum, i espero que no estigui a terra ara,
perquè, si no, al Jet lag li pot jugar una mala passada
a la conferència que ve a fer...
Presenta un llibre, no?
Sí, ve a Blarte su libro.
Ha fet entrevistes o no? Fa entrevistes?
Perquè ho hem intentat i...
Però et volia donar dos apunts així curiosos
que ens porta aquesta cita cinematogràfica.
El primer és el preu de les entrades.
Absolutament desorbitat.
Jo l'he pagat perquè soc una friqui
i perquè vull veure Tarantino a segona fila
perquè crec que és l'única vegada a la meva vida
segurament que podré veure Tarantino.
És un preu absolutament desorbitat.
Per veure'l a ell parlar, perquè no farà res.
Ara, si fa un xou de màgia,
estarà ben pagat el Tarantino,
però per veure'l parlar...
Què costa?
Més de 100 euros.
Les més barates.
I la segona dada que et volia donar
és que ens han enviat un mail a tots aquells
que tenim entrades dient-nos que
no podem entrar telèfons mòbils.
Que passats.
Abans ens faran posar el telèfon mòbil en un sobre
i no pot ser fotografia.
Això passa a alguns concerts, no?
Clar, però no ho entenc.
Has pagat la teva entrada.
Primer de tot, que m'ha costat molts diners,
i jo és l'única oportunitat que tinc de veure
quan tinc Tarantino en persona, i ho vull una foto de record.
Perquè després se t'oblida com era aquell senyor
en directe, per molt que el tinguis allà a un metre.
No em sembla...
Entenc que si fas la trampa
et fan fora del recinte, no?
Suposo, jo no ho inventaré per si de cas,
perquè m'he castat molts diners, però...
Això és el Coliseum, eh?
I a veure què ens explica,
perquè més enllà del seu llibre,
parlarà d'ell i parlarà del seu cinema.
Mira que jo no soc gaire fan de Tarantino.
Jo no soc gaire fan de Tarantino, he de dir.
No m'entusiasmen,
en especial les seves pel·lícules, però...
Va dir que faria deu pel·lis, no, aquest senyor?
Veurem.
I les ha fet ja, les deu o falta la dezena?
Ja està treballant en la que se suposa
que segurament serà l'última,
però és com Hayao Miyazaki, que cada any diu
jo em retiro i ja no faig més, i després fa una altra pel·li,
i després fa una altra, fa una altra.
Aquesta gent, veurem.
Home, seria una llàstima que un geni,
objectivament parlant com és Tarantino,
es retiri i deixi de fer cinema.
I tot, tampoc que...
Sempre fa algun cameo a les seves pel·lis,
però no participa en pel·lis d'altres actors, no?
No, no cal, tampoc.
Jo crec que dels directors, que siguin directors,
i si volen que facin algun cameo,
però ser Scorsese, Spielberg, tots aquests,
no cal que siguin actors, tampoc.
Anem a les estrenes, va.
Hi ha un home qui té un bigoti com el teu.
Perpenses que conec tots els humans
que porten bigoti, que van vestits com jo
i que porten una gorra amb la inicial del nom de fila?
Per què no?
Ah!
Em va observar cap aquí.
Super Mario Bros, la pel·lícula.
O sigui que del videojoc n'hem fet pel·lícula,
adaptació cinematogràfica del mític videojoc,
al qual tots hem jugat, evidentment,
el Super Mario, que ha de rescatar,
en aquest cas, o sorpresa, una princesa.
No?
Oh, aquí, plot twist.
A veure, què passa? No ha de rescatar una princesa.
Aquí, Hollywood 1, Nintendo 0,
és la princesa, la princesa pitch,
la que ajuda el Mario a rescatar el Luigi,
que és el seu germà.
Representa que el punt de partida
és que el Mario i el Luigi són dos germans de Brooklyn
que acaben de començar una empresa de lampisteria,
que són lampistes.
I llavors, un dia, hi ha un problema
en les canonades de Brooklyn
i acaben sent xuclats per una d'aquestes canonades,
les mítiques verdes del videojoc de Mario,
i apareixen en aquest nou regne.
Allà se separen i el Luigi cau en mans del Bowser,
que és el dolent, diguéssim,
aquesta espècie de dinosaure tortuga.
I el Mario acaba amb la pitch
i, aleshores, ells dos han d'anar a rescatar el germà
i, entremig, doncs han de passar diversos nivells
que, com us podeu imaginar, són exactament els dels videojocs.
Jo vinc aquí a fer un favor,
ja que som una ràdio pública
i a solventar el dia de la mona als padrins.
Que no teniu plans per fer amb els vostres fills
després de menjar-vos la mona, aneu a veure Super Mario.
Fantàstic.
Perquè és una pel·lícula pels nens.
És a dir, jo vaig anar al passi de premsa
i em vaig sortir a dir que no em puc enfadar
amb la pel·lícula, perquè hi ha coses
que no acaben de funcionar del tot.
És a dir, el guió està una miqueta agafat
amb pinces perquè fa la sensació
que els productors i els guionistes
estaven fent una competició per veure qui podia posar
més referències al videojoc? Sí.
Si tu has jugat mínimament al Mario
o ets fan de Nintendo, et passes tota la pel·lícula
fent el meme del DiCaprio assenyant a la pantalla
dient això és d'aquest joc, això és d'aquesta música...
Potser, com això, us ho passareu teta
si sou especialment fanàtics en aquest sentit.
I, per tant, el guió queda com en un segon terme,
que tampoc era un guió molt difícil d'adaptar.
És el viatge de l'heroi, el Mario,
que arriba d'un punt a l'altre i té obstacles entremig,
i la gràcia és l'aventura.
Que ho podrien haver fet millor? Sí.
Que la relació entre personatges
podria haver estat més desenvolupada?
També, perquè al final m'agrada molt, per exemple,
el vincle que han creat entre el Mario i el Luigi,
aquesta germanor dels dos,
que és molt pura, molt innocent,
molt maca, ha de sacrificar-se l'un per l'altre.
Si ho haguessin fet, estaríem parlant...
Aquesta crítica seria molt diferent, segurament,
i estaríem parlant d'una de les millors pel·lícules
de l'any. No és el cas,
però això tampoc li juguen contra,
és a dir, no és necessàriament un detriment,
i té dues coses molt positives.
La primera és l'animació, que a mi...
em va encantar.
És a dir, l'estudi és Illumination,
que són els responsables perquè ens entenguem
que hi hagi 400 mones dels Minions,
i que tots els fillols de Catalunya diguin
jo vull una mona dels Minions.
I en aquest cas, jo crec que brilla especialment
perquè juguen amb l'estètica del videojoc,
però li donen a tot una màgia i una nostàlgia
que al final, per molt que hagi jugat un cop el Mario,
estàs veient i dius, ai, quina gràcia, no?
És el Mari...
I que, en general, és molt simpàtica,
la pel·lícula. És a dir, l'estàs veient
i jo estava mirant i dic, clarament és per nens,
m'està imaginant el nen que va amb el pare
o amb el padrí, amb la Coca-Cola
que li han deixat tastar per primera vegada,
les crispetes, les llaminadures...
Flipe ara amb el Mario i sí, funciona.
Funciona perfectíssimament.
Clar, si tu tens 30 anys i vas a veure el Mario,
és un avorriment horrible, quina merda que han fet.
Però si vas amb el teu cosí, t'enganterà.
Escolta'm, i això es va estrenar
juntament amb Erk en parlar amb la setmana passada
del Ben Affleck sobre la història de les Bambas Nike.
Per cert, vaig fer una entrevista amb Ben Affleck
parlant en castellà amb un accent fantàstic.
Boníssim.
Va estudiar Mèxic, em sembla,
i jo crec que aquí Jennifer Lopez també el deu ajudar.
Suposo que sí.
Fa molta gràcia, Ben Affleck parlant en castellà.
Sí, sí, però el domina perfectament.
Perfectament, sí, sí. Mira, li podríem demanar una entrevista.
Com ha anat millor la cosa? A Mario.
Sí? Descaradament.
O sigui, és increïble, també, que les dates
que s'hagin estrenat en aquestes dates
ajuden, evidentment, perquè tots estem de festa,
podem anar al cinema.
La previsió és que mundialment arribi als 368 milions de dòlars,
que és una borrada,
i que va a camí de convertir-se en la pel·lícula d'animació
més taquillera, pràcticament, de la història.
Però per comparar, perquè es fa una idea,
perquè a vegades aquestes xifres costen d'entendre,
el primer cap de setmana als Estats Units, Super Mario,
la previsió és que faci 195 milions de dòlars.
En comparació, R,
la previsió és que faci 10,6 milions,
que ja són molts diners, però clar,
en comparació, i Top Gun Maverick,
que és una de les pel·lícules més taquilleres
dels últims anys,
el primer cap de setmana va fer només 126 milions.
O sigui, que Mario ja està guanyant a Top Gun Maverick,
que és una de les pel·lícules que més diners ha fet mai.
Déu-n'hi-do, doncs bones notícies per Super Mario,
que no passa de moda, perquè aquesta història...
La banda sonora que la vaig sentir de fons del Super Mario...
És boníssima.
És sensacional, és clar.
Però aquesta no és la principal, eh?
No, és que aquesta que he agafat concretament... això.
Clar, aquesta.
Super Mario i R al cinema,
però si no voleu anar al cine i voleu la petita pantalla,
també es frenes d'aquesta setmana.
Ara ens situem a Disney Plus.
Això es titula...
Fleishman, ho he de pronunciar?
Fleishman.
Fleishman està en apuros, una sèrie de comèdies
sobre un jove de 40 anys acabat de divorciar
que s'endinsa en el món de les relacions
i la sexualitat a Nova York.
Això està funcionant, també, Marta?
Això està funcionant, també.
Estaves en un llibre que, de fet, ja va funcionar,
de l'autora que és la Taffi Brodesser-Ackner,
espero haver-ho dit bé,
i ella mateixa l'ha adaptat a la gran pantalla,
aleshores jo això sempre ho veig com un punt positiu,
perquè, al final,
qui millor coneix la seva obra que la seva autora
no sempre funciona, evidentment,
perquè no és el mateix escriure un llibre
o escriure articles com era el seu cas
abans de fer llibre que escriure una sèrie de televisió.
Crec que, en aquest cas concret, sí que funciona,
i la gràcia és que és això,
la història del Fleishman,
que l'interpreta el Jesse Eisenberg,
que és el protagonista, per exemple, de la red social,
que, més o menys, sempre fa el mateix paper,
però li funciona.
Aleshores, jo ja l'hi compro, perquè m'agrada.
Em fa molta gràcia.
Té aquesta cosa com frenètica, neuròtica,
com una mica Woody Allen de jove.
De fet, el Woody Allen el va agafar per fer una pel·lícula
i el va descriure una miqueta així.
No m'agradaria citar Woody Allen massa en aquest espai,
però sempre acabo amb alguna referència.
Si us agrada el que fa Jesse Eisenberg,
sempre aquí us agradarà especialment,
perquè fa exactament el mateix.
Claire Danes, que és la protagonista de Homeland
i que té un paperàs espectacular.
És un tros d'actriu, aquesta dona.
En aquesta sèrie m'agradaria que en sortís més,
perquè la idea és que el Fleischmann té dos fills
i, aleshores, la seva història comença quan la seva exdona,
que és Claire Danes, estan acabats de divorciar,
deixa els seus fills una mica per sorpresa de matinada
a casa seva i desapareix.
A partir d'aquí, el Fleischmann ha d'intentar,
primer, resoldre aquest dol que no ha processat d'aquest divorci,
gestionar els seus fills preadolescents,
que l'odien bastant, perquè el culpen del que ha passat,
d'haver trencat la relació entre els seus pares,
i gestionar el que vindria a ser el món de Tinder a Nova York.
I amb això hi ha els seus amics de tota la vida,
que són la Lizzie Kaplan, que la col·leixereu, entre altres coses,
per ser protagonista també de Mean Girls,
i la de Brody, que era protagonista de Dioci,
i George Radnor, que és el protagonista
de Cómo conocía a vuestra madre,
que feia molt de temps que no feia cap paper,
i aquí té un paper bastant secundari,
però em va fer gràcia sempre dir home,
el Ted Mosby de tota la vida.
És una sèrie que és comèdia 100% jueva,
és a dir, humor jueu nord-americà de tota la vida,
si us agrada, endavantíssim,
perquè és això, molt irònic i molt àcid i crític
amb la societat moderna,
i és una sèrie que al final
parla de la crisi dels 40,
de donar-te que les teves expectatives,
els teus somnis i les teves imaginacions
del que seria la teva vida i el teu futur
no sempre s'acompleixen
i com has de gestionar tot això,
però és una sèrie que a mi m'ha fet reflexionar,
agafaré aquest moment de reflexió
sobre el gènere i la televisió contemporània,
m'ha fet reflexionar molt sobre la sitcom,
perquè és una sèrie que no és una sitcom,
però que té tots els elements per ser-ho,
és a dir, és la història d'un noi jove
que ja no és, evidentment és jove,
perquè un 40 anys és jove,
però ja no és tan jove com estàvem acostumats a veure
com ho coneixeu vostra mare, a Friends,
que són joves de 20 i pocs anys
que estan lidiant amb aspectes diferents de la seva vida,
però és un noi jove que té problemes romàntics,
que té un grup d'amics que explica moltes coses,
i clar, estilísticament,
a nivell de format no és una sitcom,
perquè no és allò tres escenaris, tres càmeres
i públic en directe o riures enllaonats
que vagin reaccionant,
però sí que, a nivell temàtic,
podria haver estat una sitcom,
i vaig pensar, ostres, realment la sitcom està morint,
o no està morint,
però està mutant en una sèrie de comèdia tradicional,
i això crec que diu molt dels nostres hàbits de consum
de com està canviant la televisió,
i de com a vegades dues o tres sèries
que són sitcoms pures i dures no funcionen,
i ho comencem a veure com una cosa anticuada,
com una cosa que ja no ens atrau,
que ja no ens fa riure,
i no necessàriament ha de ser així.
Jo crec que, potser, si aquesta sèrie l'haguessin adaptat
amb aquest format, també hauria funcionat
i hauria servit per revaloritzar aquest gènere,
però al final ho han fet com una sèrie de comèdia,
com podria ser Tetlasso o Hacks o qualsevol altre,
però sí que vaig trobar molt interessant
aquesta idea de com van canviant els gèneres
i de com nosaltres mateixos matem a vegades un estil de ficció.
Flashman és tan apurós, ho trobareu a Disney+,
i una última proposta, va.
També a Disney+,
i trobareu la primera meitat de la segona temporada
de Collegio Abbott,
una comèdia que continua triomfant als Premis nord-americans.
Sí, la primera temporada va ser un èxit absolut,
va ser un rezar i va sortir una mica del no-res,
i ara es pot veure la primera meitat de la segona,
que de moment està bastant al nivell de la primera,
i jo crec que continuarà triomfant als Premis allà on vagi,
i així com acabo de dir que la sitcom acaba de morir,
aquesta sèrie és una mica l'exemple de que
els formats que pensaves que estaven morts,
a vegades poden ressurgir.
Aquesta sèrie és de network, perquè ens atenguem a la televisió americana,
i la televisió americana funciona com amb dos tipus de canals,
les networks, que són tres o quatre,
i els canals de pagament, que aquí vindrien a ser dos,
HBO, on hi ha més calés, que són les de cable.
Ara estan triomfant per com està evolucionant el model global
amb les plataformes, etc.
Estan triomfant molt més les sèries de pagament,
perquè evidentment tenen més diners i tenen més pressupost
i es poden fer coses millors,
i aquestes sèries, que són, per exemple,
les que van a l'ESI,
a Castle, a aquestes sèries,
Friends, com ho coneixeu bastant bé,
tot això eren sèries de sitcoms,
i de fet les networks eren les grans productores de sitcoms,
esclar, estan passant a un segon terme,
perquè no poden competir a nivell de recursos.
Però, Abo Telemetry és l'excepció que confirma la regla,
perquè és una sèrie que neix en una network,
que recupera una mica el format de fals documental,
de The Office, de Parks and Recreation,
i a Estats Units s'explica el seu triomf,
perquè hi ha una cosa molt llaminera
que els crítics no poden rebutjar,
que és que parla sobre l'ensenyament públic als Estats Units
i la situació precària que està vivint,
i el racisme.
I aleshores han agafat allò i han dit
ojo, que aquí tenim un cable per agafar-nos,
i dir que en realitat no som tan hipòcrites,
que què malament, a Estats Units,
que som racistes i que els negres,
i han fet sorgir aquesta sèrie,
que no és que sigui dolenta, perquè no ho és,
a mi em fa riure molt,
i de fet la relació entre els dos protagonistes
és el que a mi m'està encantant,
que està feta com a l'antiga,
amb la idea dels capítols,
i a mi m'està funcionant moltíssim,
però sí que és veritat que si la veieu
des d'una òptica més europea i més nostra,
potser no li acabeu de veure el que,
però en qualsevol cas, per passar molt bona estona.
Collegia Ovo, Disney+, Marta Ferrer,
moltes gràcies, sort i records al Tarantino.
Ai, li faré un petó de partida.
Posa un micròfon allà sota, a veure què passa.
El suplement, amb Roger Escapa.
Només tens 14 anys?
Com et sents davant de tantíssimes fans
que tenen els núvols?
És una passada, de debò.
Tots els somnis tenen un preu.
Per cada estori guanyes 5.000 euros.
Surt a compte.
Si tot és tan senzill, per què no ho feu vosaltres?
Gel Gang, el preu de s'influencer,
sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
El Teatre del Raval presenta dos espectacles.
A partir del 19 d'abril,
La mort i la donzella,
l'obra xilena més representada a tot el món.
Una trobada insòlita entre una torturada
i el seu torturador.
I a partir del 28 d'abril,
Mundos paralelos de l'humorista Oscar Terol.
Un espectacle que retrata una societat
que se'ns mostra sovint incomprensible.
Més informació a teatredelraval.com.
Teatredelraval.com.
Recomanat per Catalunya Ràbia.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
Gaudeix del cinema amb el Barcelona Film Fest,
el festival de les adaptacions literàries
i dels films basats en fets històrics.
Una edició que comptarà
amb la visita de Susan Sarandon,
Bean Benders, Omar Shahi,
Francois Ozone i Emma Soares, entre d'altres.
Del 20 al 28 d'abril,
al Cinemes Verdi de Barcelona.
Més informació a bcnfilmfest.com.
Recomanat per Catalunya Ràbia.
Recomanat per Catalunya Ràbia.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràbia.
Catalunya Ràbia.
El matí de Catalunya Ràbia.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
Bon dia, Laura.
És molt pesat, llevar-se tan aviat cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat,
però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
doncs ho portes una mica millor.
T'agrado molt que m'hagis traïd a tu programa,
sé que eres molt famosa.
Què va, què va?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Bon dia. Laura Rosel, bon dia.
Laura Rosel, bon dia.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràbia amb Laura Rosel.
És el teu matí.
Catalunya Ràbia.
4 minuts per l'1 del migdia d'Eic Llupez.
Què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Aquesta tarda enganxats al totgira,
un totgira que viurà de la ressaca encara d'aquesta agressió.
Sí, i tant, és un cop de puny.
El jugador del Madrid, l'Àlex Beina,
que és el jugador del Villarreal, un cop s'havia acabat el partit,
parlen de la zona del pàrquing, no?
Sí, mira, cosetes.
El comitè de competició espanyol pot entrar d'ofici.
Quan dic que pot entrar d'ofici,
vol dir que no cal que hi hagi una denúncia,
una queixa per part del Villarreal,
que té les imatges, diuen.
Avui ho esbrinarem i tindrem dades
sobre la versió del Villarreal també,
del reial Madrid.
Encara que no hi hagués denúncia ni per part del jugador
d'ofici.
I seria un cas excepcional. Per què?
Perquè tots els casos precedents que tenim
sempre han estat per agressions o fets
que han passat al terreny de joc o als tunes del vestidós
o que han constat a l'acte arbitral.
És a dir, que l'àrbitre ha tingut constància
del que ha passat.
Això ha passat al recinte esportiu,
això és important remarcar-ho.
És el que permet al comitè de competició
sancionar a entrar d'ofici.
I és veritat que no ho ha vist l'àrbitre
i per tant no consta a l'acte arbitral.
Hi ha testimonis, hi ha proves
i hi ha una evidència que aquesta agressió
s'ha produït el comitè de competició
pot entrar a l'ofici com va fer, per exemple,
l'any 2011, aquell dia que Mourinho
va posar el dit al ull a Tito Vilanova.
Va posar el dit al ull de Tito Vilanova.
Allò va ser el terreny de joc, però l'àrbitre
no ho va veure i el comitè de competició
va entrar a l'ofici. D'observers ho va veure.
Això mateix, però tenim un precedent.
El comitè de competició pot entrar a l'ofici.
Si això passa, doncs estaríem parlant d'una sanció
que podria ser important per fer de la Verde
i que, compte, i això és important remarcar-ho,
afectaria totes les competicions espanyoles,
per tant, també, a la final de la Copa del Rey.
A la final de la Copa del Rey, sí, sí.
Clupés, de tot això, el Barça no juga
fins demà contra el Girona, precisament?
Volem què passa perquè el Barça es pot posar a 15
i deixar la Lliga sentenciadíssima, no?
Sí, avui conversarem per ser amb David López,
un dels jugadors importants de la defensa del Girona
i farem àmplia prèvia...
De l'Espanyol, no?
Sí, que parlarà precisament de la seva sortida
perquè no va ser del tot bon aparell de l'Espanyol,
que ahir va tornar a perdre cinquena derrota consecutiva
el dia de l'estrena de Lluís García.
Avui en parlarem també amb la nostra Arturia Perica.
Allò d'entrenador nou Victòria Segura ahir no va funcionar, eh?
Té una feinada de por, té una feinada de por.
És veritat que només portava quatre entrenaments
dirigint l'equip, però té una feinada de por.
Ara també et diré que la situació a la part baixa
està ajustadíssima i que l'avantatge que té l'Espanyol
és que hi ha molts equips...
Home, que si guanyes dos partits et poses pràcticament a zona UF, eh?
És que no ha perdut cinc seguits a l'Espanyol.
No ha perdut cinc seguits.
Gràcies, Clupest, escoltem. Vinga, fins ara.
Ngou, on the ceiling
I ain't blind
Just a matter of time
Before you steal it
It's alright
Ain't no good in mind
El soplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores, redaccionil via Marta Ferrer-Gerard,
Joan Miquel A ней, Marina Dela Cruz, producció Sara Lluveti-Sònia-Olufeu,
control tècnic Marc Péiron i Macía Closes
i el control central al Manel Gil.
Dissabte que ve, des de les 6 i fins que faci falta,
ens podòs recuperar a carradio.cat,
barra el suplement i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Salut i ràdio a tothom!
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.