Ja, ara tornem.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Bagant.
La tercera nit del derulls a França
per la reforma de les pensions
ha acabat amb 169 persones detingudes, la majoria a París.
Per evitar problemes,
la policia manté la prohibició de manifestar-se als camps a l'Isis
i a la plaça de la Concòrdia de la capital francesa.
Avui no se sap el nombre de mobilitzacions previstes
perquè les últimes manifestacions han estat espontànies,
al marge dels partits i els sindicats, i són imprevisibles.
Ho explicava a Catalunya Ràdio la politòloga Cristina Del Fug.
Mentrestant, les vagues sindicals
contra l'enderrariment de l'edat de jubilació
continuen el seu curs.
Diverses refineries, inclosa la més gran del país,
estan bloquejades.
Segons la companyia Total Energy,
avui un terç de la seva plantilla està de vaga.
A París continuen les aturades dels escombriaires
i encara hi ha 10.000 tones de brossa sobre les voreres.
L'Ajuntament de la socialista Nidalgo
dona suport a la vaga i no coopera amb el govern de Macron,
que ha imposat obligatorietat de treballar als escombriaires,
per raons, diu, de salut pública.
Més notícies, Raül Flores.
El candidat d'Esquerra, l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall,
atribueix al mandat de Xavier Trias
la recolada en l'ús del català a la ciutat.
Per Maragall va ser un punt d'inflexió
que ara cal revertir amb activitats als centres culturals de Barcelona
i amb més coordinació amb la Generalitat.
El període de govern del 2011 al 2015,
el període de govern del senyor Trias,
és el punt d'inflexió negatiu per la nostra llengua.
Però el català.
I això és qüestió de constatar-ho.
Però també és qüestió, avui, de recuperar l'ESMA,
de recuperar l'ambició i de recuperar la responsabilitat col·lectiva
i, principalment, institucional de la ciutat de Barcelona.
Corea del Nord llança un nou missil balístic de curt abast
al mar del Japó segons l'exèrcit sud-coreà
i les autoritats japoneses que ho consideren del tot inacceptable
per la menaça que s'ho posa per la pau, diuen,
i la seguretat del país, la regió i la comunitat internacional.
El règim nord-coreà ha promès una resposta sense precedents
a les maniobres conjuntes de Corea del Sud i els Estats Units,
al sud de la península,
que veu com un assaig d'invasió del seu territori.
Visita sorpresa del president de Rússia, Vladimir Putin,
a la ciutat ocrainesa de Mariúpol,
devastada pels bombardejos arran de la invasió russa del Donbass.
Es tracta de la primera visita de Putin a la zona conquerida
des de l'inici de l'ofensiva russa-ucraina.
També el primer cop que va a la ciutat portuària del mar d'Esòf
assatjarà durant mesos per les forces russes
abans de caure a les seves mans el maig del 22.
Avui arrenca l'A68a edició del concurs Maria Canals.
76 joves pianistes de 28 nacionalitats
competiran per endur-se els 80.000 euros
en premis que es concedeixen.
Els concursos se celebraran fins al 24 de març al Petit Palau.
La semifinal serà el dia 26 i el 29 de març
es farà a la sala de concerts del Palau de la Música a la Gran Final.
El director del concurs, Jordi Vivancos,
ha explicat els requisits del repertori que es demana als pianistes.
Des de l'any passat imposem que com a mínim
hem d'interpretar una obra d'una dona compositora.
Això pot semblar anecdòtic,
però en un món, el repertori clàssic, molt masculinitzat,
és un pas endavant.
I som el primer gran concurs que hem fet aquest pas.
També exigim que el repertori que porten
contingui un mínim d'una obra escrita a partir de 1995.
És a dir, el repertori contemporani, contemporani.
Esports, Ernest Macià.
El canyó amb passaport de bereny, Marius Kimutai,
la corredora, Tiupz i Neve Llímer,
amb una mica més de dues hores amb dos,
s'han imposat a la Marató de Barcelona,
fent rècord de la prova.
Ha entrat 20 minuts més tard
i Eva Ledesma que ho ha fet a 23 minuts de la guanyadora.
En total, 15.000 participants han pres la sortida en aquesta marató.
Tot això el dia del clàssic,
amb la possibilitat que el Barça deixi el Madrid a 12 punts al Camp Nou.
No jugarà a Pedris, sí que ho farà Benzema
i Florentino Pérez no serà la llotja.
Segons una informació del Mundo,
Florentino no viatjarà a Catalunya
per no crispar l'ambient arran del Cas Negreira.
El Barça-Madrid és a les 9
i el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Empat al Girona i derrota de l'Espanyol ahir
en aquesta 26a jornada.
Raió 2-Girona 2 i Espanyol 1-Celta 3.
L'equip blanc i blau no entren descens
per la derrota del València al Camp de l'Atlètic de Madrid per 3-0.
Carlos Alcará jugarà aquesta propera nit
la final del torneig d'Indiang Wells
contra Daniel Medvedev, pot ser número 1 del món.
Novament s'hi guanya.
El Barça i la de Mar de Lleu jugaran aquest vespre a les 7
la final de la Copa Soval d'en Bol.
En Bàsquet, avui a la Lliga Cebet, també,
ha d'estacar el Bilbao Bàsquet.
És una del migdia d'aquí a 25 minuts,
i a les 5 de la tarda a Unicaja, a Barça,
i van guanyar el Juventut i el Manresa.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Tenemos que hacerlo como un león, no como un gato,
porque si tú pensas que el barco es un gato,
tú vas a... a... a ser una fiesta.
Passant 6 minuts de les 12 del migdia,
si avui és diumenge això és el dominical.
Gerard Joan, bon dia. Bon dia, bon dia.
Calent, perquè pot ser que des de fa si molts dies
tothom estigui tirant merda contra el Barça,
tothom s'estigui personant contra el Barça.
Des de tot arreu s'animin les aficions rivals a cridar
i a fer coses rares contra el Barça.
I que avui Florentino Pérez no vingui al Camp Nou
argumentant que l'ambient està molt carregat
i que al final la culpa de l'ambient carregat
acabarà sent nostra, com tota la vida.
Home, no cal que vingui, mai més.
Carles Roig, Ullacona, bon dia.
Bon dia, què tal?
Com estàs, Carles? M'estic més tranquil, espero.
Sí, sí, estic tranquil, com el Joan, que no para.
Jo m'estic plantejant obrir una enbaixada
d'Ullacona al Passeig de Gràcia.
Perquè així atraurem empreses catalanes al meu poble
i, o sigui, pensa que allí tenim condicions ideals.
Ah, sí? Sí.
Com quines? Bueno, com que no n'hi ha, si n'hi ha...
Hi hauria enlloc, hi hauria enlloc.
Hi ha algo, però no molt.
Avui, que és 19 de març, també volem desitjar molt bon dia
Santiago Niño Becerra, bon dia i bona hora.
A veure...
Agafeu tot el que sigui imprescindible
i fugiu cap a les muntanyes.
A veure, encara no t'hem preguntat res, Santiago Niño.
Pregunteu ràpid, perquè ja han començat els saquejos.
Acabo de veure milers de persones corrent
pels carrers de Barcelona.
Sí, bueno, és la marató, això.
A veure, Santiago Niño Becerra,
m'interessa molt sentir-te aquest dia,
és que algun dia et sento el Revolució 4.0.
Ens hem de preocupar, senyor Niño?
Mira...
Perquè Niño entén que és el cognom.
Niño, exacte, Niño, senyor Niño.
No, preocupar no us heu de preocupar.
Però si demà dilluns teniu previst anar a treure diners,
no us olvideu el Passamuntanyes i la Semiautomàtica.
Però tan greu és la situació, de veritat?
Mira, estem a portes del crash del 23,
tal i com predic el meu llibre, titulat El crash del 23,
que estic escrivint ara mateix.
L'està fent, eh?
Sempre escriu sobre catàstrofes financeres, senyor Niño,
perquè pari de dià.
De fet, ha publicat el crash...
És que quan escrigui i penso i parlo...
Sí, m'hi posa molt nerviós, això.
D'acord. Correcte.
Intentem no fer-ho, sisplau. D'acord, jo ho entenc, sí.
Però fem un cop d'ull a la bibliografia del Santiago Niño Vécerra,
escrit El crash de 2010.
Realment les ha encertat totes.
Més enllà del crash, tu vas dient que sempre anirà tot malament,
després hi ha el diari del crash, el crash tercera fase...
Sí, correcte.
Actualment estic escrivint El crash del 23,
els millors crashes de la història...
També.
...provoca el tu propi crash... Molt bé.
I, hola, soy tu crash.
Ara aquest crash ha estirat al públic adolescent, sí.
Doncs, senyor Niño, Santiago Niño Vécerra,
et sentim a la Revolució 4.0.
Estem molt malament, nois.
Titulars del cap de setmana.
Escapisme. Pedro Sánchez i els seus ministres
aprofiten la moció de censura presentada per Vox
per evitar la trobada amb la Comissió d'Europarlementaris,
pel cas Pegasus.
President Pedro Sánchez, bon dia.
Sí, sí, ja va riure, ja. Que l'escaquejada.
Ay, que mala suerte.
No podré dar explicaciones sobre el espionaje al independentismo.
Me sabe mal.
Pero bueno, veo que Pere Aragonés sí que se reunirá con ellos.
Así como lo sabe.
Bueno, porque lo tiene anotado en la agenda.
Y la estoy viendo.
I després s'acarà a passear a Neula. Mira tu.
És la bossa.
Neula, que recordem que és la bossa, efectivament.
És la bossa, el president. A la política.
És la primera bossa.
Eh... Joel, tot bé?
La Junta d'Andalusia obre una delegació
al Passeig de Gràcia de Barcelona
per mirar de traure empreses catalanes
a territori andalús i també per tenir cura,
diuen dels andalusos que viuen a Catalunya.
Com si no se sabessin cuidar sols.
I si passeu per allà, us atendreu un andalús
que potser no té el seu de català, però serà molt simpàtic,
com en Joaquín del Betis. Bon dia.
Sí, sí, tú sabes el chiste de un catalán...
No, no, no.
Estàs perpetuant el tòpic aquell de l'andalús graciós.
Porque yo siempre cuento chistes.
Sabe que un catalán que se encuentra mal
no le duele por aquí.
Y el tío se va al hospital a urgencia,
le ve a la enfermera y le dice...
És molt llarg.
No, no, no, póngase usted la mascarilla.
Y va al catalán, el muy jodido, el muy rata,
y le responde... ¿Cómo que la mascarilla?
A mí me pone la más baratilla.
¿Te lo has agarrado, el hijo de puta?
Sí, tú ríen de tú...
Sí, l'heu entès.
No, no, l'heu entès.
Riu-te del propi, que ho expliques és molt cutre.
No, pero está muy bien.
En fin, ¿y qué? ¿Transladas tu fábrica a Andalucía?
Si quieres te cuento otro...
No, no cal, no cal.
No cal? No cal.
Els successos.
El bailaor Rafael Amargo torna a ser detingut per tràfic de drogues.
Sí, per fi sabem que és en realitat el famós duende.
És droga.
Descobreixen 100 gravats prehistòrics
d'uns 3.000 anys d'antiguitat en una cova de la Fabro al Baix Camp.
Segons hem pogut saber, un dels gravats és un tractat comunista...
firmat per Ramon Tamames.
I el papa francès, l'alcalde de Madrid,
s'ha anul·lat com l'heredero de la Gran Manuela.
Ha, ha, ha!
El comentari no va per on penses, mainat.
La Gran Manuela diu...
No, Manuela es refereix a l'exalcaldessa.
O sigui, això és dit d'una manola, saps?
I això la diuen carapolla, tu.
Una manuela és una palla, eh?
Ho sabeu o no?
Sí, avancem.
Els esports de rota de l'Espanyola a la Lliga,
una a tres davant del Celta.
Em sembla que és la tercera derrota consecutiva,
una ensopegada que desmanteja tots aquells colers malpensats
i males persones que diuen que l'Espanyol
sempre perd contra el Madrid,
quan en realitat és que perd contra tothom.
No, no, o sigui...
Sisplau, poden tenir la festa en pau amb tot el tema de...
Són dades, eh?, vull dir, no.
No, però, o sigui, estan en un moment complicat.
Hem de mirar la classificació.
Els esports amb Albert Manet, com sempre.
Bon dia, Albert.
Si et sembla, siguis al Delta de l'Ebre o a Baqueira de Barret,
aquí arriben els esports amb l'Albert Manet.
Fantàstic. Aquesta nit, Albert, clàssic al Camp Nou.
El Madrid en té prou amb un empat
per mantenir la distància amb el Madrid,
però una victòria donaria un cop gairebé definitiu a la Lliga.
Efectivament, Roger, aquesta nit, clàssic al Camp Nou.
El Barça en té prou amb un empat
per mantenir la distància amb el Madrid,
però una victòria donaria un cop gairebé definitiu a la Lliga.
És exactament el mateix que et diu, Albert.
I ara, si et sembla, fem un cop d'ull
que s'està desenvolupant la Marató de Barcelona,
que ha començat aquest matí a dos quarts de nou tocats.
Aquesta hora, el guanyador ja fa estona
que ha creuat la línia d'arribada,
ha estat el corredor canyà carai com córrer,
i en categoria femenina s'ha imposat la també canyana
la noia se les pela, sempre, els africans.
El guanyador és carai com córrer, eh?
Sí, la guanyadora, eh?
Sí, en categoria masculina, carai com córrer,
en femenina, la noia se les pela, eh?
Digue'ls els clubers, ja, o no?
Si et sembla, Roger, tenim en Damíà Aguilar...
El clubers li falta un quilòmetre per arribar a metge.
Molt bé.
I el Damíà Aguilar no corre,
però sí que el tenim recorrent als carrers de Barcelona
per fer la TDM, eh?, la transmissió de la Marató.
La transmissió de la Marató, Damíà Aguilar, bon dia.
Bon dia, Roger, des de Barcelona!
En aquests moments, el gruix de la Marató
passa per davant dels meus ulls.
Black flag, black flag, estem parlant...
de milers de corredors mediocre,
la morraia, la carn d'urgències,
els qui corren...
Encara falta el clubers, Damíà, aquesta punta...
Ara arriben els bons.
Rostres desencaixats, vermells,
sudoració exagerada,
gent de més de 45,
que han jugat a la ruleta russa amb el seu cor!
Visca l'esport popular!
Damíà, mira de parlar amb algun corredor
que tinguis per aquí a prop, si pots.
Doncs ho intentaré, a veure aquest home,
que sembla que estàs printant...
Perdona, perdona, veig que ho estàs donant tot!
A sobre no baixar,
que va a arrumar un Rolex de 45.000 euros,
aquí a prop serà família,
i estic tornant ràpid a casa, no?,
per dinar, moltes gràcies!
Era Sergi Busquets, aquest, eh?
Era un esprint, Sergi Busquets.
Gran document, això no sabís mai,
gran document, Damíà Aguilar, alguna cosa més...
També acaba de passar per aquí davant,
en David Clupés, exacte,
més conegut al món de runner com Telecadira Clupés,
i acabar el seu ritme, però mai no s'atura.
Endavant, Clupés, supos!
A veure si pots veure algú més, Damíà,
a part de Telecadira Clupés.
Efectivament, companys, està passant per aquí davant,
atenció, atenció, clar, clar,
l'alcaldessa de Barcelona, Anna Colau,
Superilla Colau, bon dia, alcaldessa!
Superilla Colau.
Ei, què?
Barcelona,
guanyem...
Què s'ha de fer, en campanya?
guanyem les municipals...
guanyem les municipals, què?
Prohibirem la circulació,
vehicle...
i només...
ens podem...
moure...
Anunciem que si guanyem les eleccions municipals
prohibirem la circulació de qualsevol vehicle
i només ens podrem moure...
És que acaba d'arribar el SEUR,
se'n va cap a urgències,
l'alcaldessa no la tenim més, em sap greu.
Doncs gràcies, Damíà Aguilar,
qualsevol novetat demanes pas, d'acord, com sempre.
Molt bé, Damíà Aguilar, marató a Barcelona.
Albert Benet, alguna cosa més als esports, avui?
Per acabar, Roger,
fem una repassada d'altres qüestions rellevants
de l'actualitat esportiva.
Fantàstic, endavant, ràpidament.
Charles Leclerc, Únix Girona,
Cedis Bàsquet, Cadí Laceu,
a l'Oquell Lliga, el Digitècnic Club Patip
i la Franca, capital d'Albi,
i això seria una mica tot, Roger.
Doncs queda claríssim, Albert Onem, moltes gràcies un dia més.
Gràcies a tu. Fantàstic.
Records del Cedis Pinoza, per cert, Albert.
De part teva, Roger. Fantàstic.
De què pararem avui el domini caldo?
Del Barça, evidentment, perquè aquest vespre
hi ha un perder importantíssim del Barça
contra els poders fàctics de l'estat espanyol.
És el Barça contra tothom, contra el mateix Barça, fins i tot,
i, per tant, no, avui ens juguem la vida.
Avui contra tots. Som-hi, doncs.
Som-hi, doncs.
Aforisme d'unical.
Si a aquesta hora t'estàs entaulant, menjaràs cua per postres.
De moment, el gol anul·lat.
¿Cómo puede ser?
A veure què diu el Barça. Atenció, perquè...
Gol! Visca el Barça.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Finalment se l'ha acabat fent militao a un propi aporta.
Y en este momento no creo que hay corrupción.
A les 9 de la nit, Barça-Madrid,
un partit que arriba enmig d'un ambient contaminat pel cas negreira.
Un cas que han aprofitat tots els mitjans de comunicació,
alguns polítics, el comitè superior de Deportes,
el govern espanyol, la Lliga, la Federació Espanyola, la UEF,
tothom s'hi ha apuntat quan encara no hi ha ni una miserable prova
que el Barça hagi intentat comprar cap àrbitre.
Els volen quedar el Barça! Ara!
El Lolo, súbela a sam!
A veure, president Laporta, per què sona Braveheart
mentre surt la porta?
Perquè avui és un dia èpic!
Qui vol controlar el Barça, president?
Tothom! Estem en perill, culers!
Però, a veure, aquest perill...
Aquest vídeo que va publicar divendres mirant fixament a càmera
amb aquelles pauses dramàtiques,
el Barça troba, si més no, inquietant.
Perquè la situació és inquietant.
La situació és inquietant i ens estan atacant per totes bandes,
però no patiu, culers,
perquè Braveheart Laporta és aquí
i lluitarem per defensar l'honor del Barça,
perquè potser em podran prendre la vida,
però mai em pedran la llibertat!
Molt bé, aquí està tirant de guió...
Atacarem! Atacarem!
A veure, ho veureu, és que m'emociono.
M'emociono en un pla mascle, eh?
No m'emociono en un pla...
Mama, mama, que m'estan pagant!
Emociono en un pla viril!
En un pla de 2023,
jo crec que hi hauria d'haver entès
que emocionar-se no és símptoma de cap debilitat.
En un pla viril, hòstia!
Descollons! No, ja no va d'això.
Descollons, hòstia, no passa res!
M'emociono perquè ens estan atacant!
Nosaltres atacarem!
M'importa tres pitos qui hi hagi a la llotja!
Seré jo i ja n'hi ha prou per defensar el Barça!
Exactament, perquè crec que Florentino al final no ve.
Ningú!
Només hi seré jo i jo soc prou per defensar el Barça!
Clar que sí.
Em defensaré de tot i de tothom! Atacarem!
Atacarem molt! Passarem a l'atac!
Sóc el Zelensky Blaugrana!
Zelensky Blaugrana em sembla una mica massa gosarat.
Envieu-me uns quants tanks, Leopard,
i veureu com s'acaba el tema negreira!
Podem no frivolitzar, sisplau, amb segons quins temes?
A veure, a la llotja no es nota.
Avui no hi haurà ni la porta... No, la porta sí que serà.
Ni Javier Tebas ni Florentino Pérez, en principi.
Millor!
Perquè aquestes dues persones no són grates al palco!
No hi vull ningú al palco!
No hi pot estar sol!
És que és molt gran, la llotja!
I no deixaré ni un canapè!
Me'ls menjaré tots!
Me'ls menjaré els del Florentino, els del Tebas i els meus!
Ben fet, ben fet! Ni aigua!
Tampoc hi serà el president de la Generalitat,
que està de viatge a Xile.
En un moment crític com aquest tampoc hi serà.
I dius, hòstia, què hi passa?
Està de gira per a Llatinoamèrica.
Què hi passa, collons, a Llatinoamèrica o a Xile,
que és més important que al Barça?
Quants dies fa que hi és? Des del cap de setmana passada.
Una setmana, sí. Ens han declarat la guerra.
No només a Xile, eh?
A veure, escolteu-ho, no?
Ens han declarat la guerra,
i el president de la Generalitat hauria de ser a la llotja de l'estadi
per defensar-nos dels atacs que...
Que no us l'han...
Està plorant. No s'agafi el pla.
Perdoneu, perdoneu, és que... s'agafa emoció.
S'està tornant a emocionar el president Laporta en aquests monyes.
Però no és una emoció en pla en monyes, eh?
És una emoció amb collons, hòstia!
És una emoció de ràbia!
Emocionar-se no és debilitat.
Em s'està atacant, jo no soc dèbil.
No cal que faci aquest aclariment cada cop que s'emocioni.
President Laporta, potser el que tranquil·litzeria
el seguidor del Barça, potser, només potser,
és que sortís a fer una roda de premsa
i respongués les preguntes que li fessin als periodistes
sobre el cas Negreira.
Ja donaré explicacions quan ho consideri o porto!
Val, val, val, ens ha quedat clar.
No donaré les explicacions ni quan ho digui vostè,
ni quan ho diguin Ramon Vesa, ni l'Antoni Bassas,
ni la Marta Ramon, ni l'Èvele, ni ningú!
Queda clar, queda clar.
Donaré explicacions quan sigui el...
Que sí, que sí.
S'està emocionant, una altra vegada.
Perdó, perdó, que em torno a emocionar.
Però no és debilitat, eh? No, no, no.
He dinat fort. Amb dos collons.
Plorem amb dos collons, el Barça.
President, per relaxar una mica l'ambient,
si li sembla, podem engegar una roda consultes a famosos
perquè ens facin una mica de porra
sobre el resultat del clàssic d'aquesta nit.
15-0! 15-0.
Atacarem! Anem a totes!
Tant de bo. Avui...
Anem al Madrid. Tant de bo el Barça t'aqui.
Perquè això també serà notícia, president.
A veure, va, sintonia.
Em diuen que el Clupés ha arribat a met, eh?
Quan el puguem saludar, que demani pas,
que agafi aire, que...
que begui una mica d'aigua, també,
que es mengi un parell de plàtans i de seguida...
Si s'ha d'emocionar, que s'emocioni.
A veure, ha fet 3 hores i 44 minuts, eh, Clupés?
Una marca gens menys preable.
No, no, està molt bé.
En un i dos quarts el saludaràs i entre un i dos quarts el saludarem.
Molt bé.
Comencem lògicament per l'entrenador del Barça, Xavi Hernández.
Endavant, Xavi, bon dia.
Hola, Clupés. Bueno, no sé si és un bon dia, no.
A veure, tu ets de la Sexta o de la Caverna?
No, no, no, no, del Dominicau.
A veure si és un bon dia, és broma.
Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha.
Ets de la Sexta, sí? No, que no, que no.
Resultat pel partit d'aquesta nit. Va, Xavi.
Bueno, a veure, no, serà un partit difícil,
jo sempre ho dic, que contra el Madrid pot passar qualsevol cosa,
i quan dic qualsevol cosa,
des de guanyar-los per 5 a 0,
fins que arribi la Guàrdia Civil i se m'emporti detingut,
també és una opció, no?
Però, bueno, si em demaneu un resultat, m'has demanat un...
doncs, bueno, si us heu de jugar pasta, poseu-ho tot al 1 a 0.
Feu-me cas.
Fantàstic, gràcies, Xavi Hernández.
Molta sort, un 1 a 0, que és el...
Si l'altre dia vaig veure una roda de premsa, el Xavi que deia...
Clar, jo estic d'acord amb el Xavi.
Què passa, que si no guanyem per 4 a 0, no s'hi val?
Que no he guanyat per 1 a 0! M'emociona, hòstia!
Salutem un altre personatge il·lustre,
l'exconseller Jaume Giró, bon dia.
Sí, saluda.
Vostè va estar vinculat a la candidatura de Joan Laporta,
a la presidència del Barça,
el que passa és que li va sortir aquella feina.
Sí, sí, però és que em vaig haver de sortir de seguida
perquè em va sortir una feina a París.
És veritat, no, gràcies.
Que potser va marxar perquè va haver-hi alguna cosa estranya.
Sí, sí...
Refleixo...
Una porra, a veure, conseller. No, conseller, no, exconseller.
Exacte. Isenda ens trinca.
No, porra sobre el partit.
A veure, serà difícil, però penso que 6 a 6.
6 a 6, eh? Sí, 6 a 6.
Cabron!
6 a 6 és un resultat que qualsevol altre.
Gràcies, exconseller Giró.
Alerta, ara arriba...
Des de Chile, el president de la Generalitat Pere Aragonès.
Bon dia.
Buen día, güey.
Perdó, perdó.
Bon dia, des d'aquí, del Cone Sur.
On es troba ara mateix, president?
És una molt bona pregunta, Roger, on em trobo ara mateix.
On som avui?
Ah, d'acord.
Per Sud-amèrica, Roger.
En general.
Què voleu saber?
Està fent un apur, president.
Crec que sí que acabem la legislatura.
No, sobre el Barça-Madrid, d'aquesta nit.
Ah, xinga, Madrid.
En aquest cas, catalans, catalanes,
penso que ara és l'hora, ara és l'hora de ser pragmàtics,
i amb un empat a zero mantenim l'avantatge de 9 punts.
Per tant, aguante, Barcelona!
Fantàstic, president Aragonès,
l'alerta és que un empat no és un gens mal resultat.
Gens mal resultat.
Per Pep Guardiola, bon dia.
Primer de tot, Pep, l'enhorabona.
Gràcies, però no crec que encara se'n pugui considerar
el millor entrenador de la història.
Jo donaré l'enhorabona perquè avui és Sant Josep.
Fas alguna cosa especial avui, Pep.
La veritat és que no.
De fet, ara me'n xampeu a mig d'entrenament, un moment.
Holand! Hòstia! Stop scoring goals! Stop!
Stop scoring goals.
Com estan, halen. L'altre dia, 5 goals a la Champions.
Amb 60 minuts.
O sigui, aquesta setmana ha marcat 8 goals.
Sí, és així.
És molt, molt, molt, molt, molt millor, molt millor,
que el Ferran Torres, que us vaig en Colomà,
vull dir que us vaig vendre,
perquè de veritat que a mi m'agradaria molt,
tenir el Ferran Torres amb vosaltres al City,
però m'he de conformar amb el Halen, que és molt, molt, molt millor.
Es va ocultar el Ferran Torres.
Doncs 3 goals d'un sol xut. Quin avorriment.
Com sabeu, jo penso que el Xavi és un gran entrenador,
és un entrenador ideal pel Barça.
Coneix el club, ha amamat el club des de petit,
ha guanyat molts títols, està construint un molt bon equip,
està fent un projecte amb un joc reconeixible,
amb els blocs ben definits,
blocal, bloc baix, quadrado, tercer hombre...
És boníssim, el Xavi. Sí, però un resultat?
1-0. Fantàstic. Gràcies, Pep.
En aquest cas, un altre polític, que és de l'Espanyol, Salvador Dilla.
Sí, molt amable.
Pronòstic pel Barça. Culpable.
Jo penso en el Consejo Superior de Deportes, per tant...
No, però un resultat pel que fa el partit d'aquesta nit.
El resultat, sincerament.
No em preocuparia tant pel partit,
i el que aniria gestionant són els indults.
Els indults, molt bé.
Més pronòstics, Gerard Piqué, bon dia.
Si em truqueu per felicitar-me el dia del pare,
ho trobo molt bé, perquè soc un grandíssim progenitor.
No tothom pot dir el mateix.
No anàvem per aquí, Gerard. Però pronòstic per aquesta nit.
Doncs, si vols que t'ho digui, penso que el més important...
en aquesta vida és la fidelitat. Ah, sí?
Xavi ha de ser fidel a l'estil Barça.
I d'aquesta manera, doncs, tot anirà bé. Fidelitat a tope.
Un marcador. Seré prudent. Manet a 0.
Molt bé, fantàstic. Gràcies, Piqué.
Anirem al Departament d'Esports de Catalunya Ràdio.
Una altra vegada, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, Roger.
Quanta gent hi ha aquí a l'estudi que va passant.
Soc l'Albert Benet.
T'informo igual de la Champions League que del Mundial de Criquets.
Molt bé. Estem fent una porra pel clàssic.
S'ha protagonisme, avui, per l'Albert Benet.
Et refereixes a l'Atlètic Barceloneta
versus Club Natació Barcelona, no?
El clàssic del waterpotle.
El clàssic del futbol, el Barça-Madrid.
T'atreveixes a fer un pronòstic?
Doncs, si és Roger, te'n puc fer un pronòstic.
Més o menys acurat, jo et diria que prevec
un marcador de futbol Club Barcelona, Moto Mami.
3, Reial de Madrid, 0.
I ara, si et sembla, repassem els resultats
del Campionat de Catalunya de Badminton per Bagaria.
No caldrà, no caldrà. Gràcies, Benet.
I ara saludem el Francesc Mauri.
Bon dia. Bon dia, Catalunya.
En aquests moments estan caient unes gotallades, exacte,
per aquesta zona d'aquí del país.
A d'altres indrets no ha plogut, com aquí i aquí,
tot i que podem confirmar que durant les properes hores
a unes zones del país hi farà un temps determinat
i a d'altres zones un altre temps, o potser el mateix.
Repassem ara les temperatures, mirem el termòmetre,
i, més o menys, les normals per l'època.
Endavant amb la pregunta.
Però no estic pel clàssic d'aquest vespre, Mauri.
Estic molt content perquè, de cara al partit d'aquesta nit,
els jugadors del Barça, atenció, lluiran una samarreta
on s'hi podrà llegir Meteo Mauri.
No, hi posa Moto Mami. Moto Mauri.
També em serveix.
Vine, Moto Mauri, ho tenim tot per la teva moto.
Un pronòstic pel partit, Mauri.
Doncs tal i com indiquen els mapes,
veiem una acumulació de núvols negres sobre el Camp Nou
que podrien provocar fortes tempestes de llamps i trons
en els propers dies.
Pel que fa als gols, es manté la sequera 0 a 0.
Per fi, per fi ha sortit. Gràcies, Mauri.
I l'última porra, la porra,
la quedem amb el pronòstic del Joan Carlin. Bon dia, Joan.
Nelson Mandela.
Siempre decía una cosa.
La vida es como la escalera de un gallinero.
Corta y llena de mierda.
Vols dir que és de Nelson Mandela, aquesta frase?
Seguro que sí, la conozco mucho.
Y en estos momentos el Barça está a media escalera del gallinero.
Entonces yo creo que esta noche, francamente, nos irá mal.
T'atreveixes a pronòsticar un resultat, Joan?
No sé, Ruyé, no es just,
pero yo creo 1-3 para el Madrid y para nosotros marca que sí.
Que, por cierto, se parece un poco a Nelson Mandela.
Sí, perquè es negra.
Gràcies, Joan Carlin.
No em pregunteu res, la veritat és que em sembla una merda, tios.
Faig un programa cada tarda
i aquí es veu que el Carlin és una veu autoritzada
per no parlar del resultat.
Has vingut a la Jalmà, Ruy Costa?
Sí, sí, hòstia, he vingut a la Jalmà, però és que a mi...
Tu sempre estàs enfadat i diumenge al matí no estàs enfadat.
És el dia del pare.
A mi m'encanta, o sigui, al costa, m'encanta.
En aquesta temporada, ha enganxat alguna mitja part de la TDT?
Que surt al costa, allà, un momentet.
El Torquemada i el Costa.
Agafa el costa, el Torquemada i el Partit de la Barça i comença.
Però és que és així, això és una vergonya.
És una vergonya, com juga el Barça, la veritat.
O sigui, el Xavi no té estil, no té res.
Vull dir, guanyem per personalismes, tio, perquè està...
El Lewandowski, el Pedri, el Rafi, ara es veu que hi fot gols...
És que tot costa. Tot costa, tio, és que tot costa.
Estem engegant un projecte, vull dir, hòstia.
Bueno, però una merda, tio.
Doncs jo prefereixo no guanyar-la.
Bueno, Costa, record se la deixa el mà.
Ja l'hi dono, ja l'hi dono.
Fem una pausa del suplement als arguments universals. Fins ara.
Una merda.
A Barcelona continuem treballant per tenir cura del nostre entorn
i assegurar la disponibilitat d'aigua per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
A Sense ficció descobrim on són els homes que revelen contra el masclisme.
Jo crec que tots els homes som agressors.
Homes que aposten per unes masculinitats diferents.
A mi també m'incomoda sentir-me obligat a jugar al futbol,
a ser heterosexual tota la vida, a haver d'estar donant forma.
On són els homes? Sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
Benvinguda. Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota 677-09-1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enginy.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Casa teva.
Que la gent gran pugui envallir a casa amb dignitat, autonomia i qualitat
és el propòsit de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments.
Treballem per oferir serveis com teleassistència,
millora de l'accessibilitat,
atenció a la soledat i activitats socials al barri.
Informa't en el teu ajuntament o a diva.cat barra servei gent gran.
Diputació de Barcelona.
La música sempre és benvinguda i necessària.
I a Catalunya Ràdio, els caps de setmana, també tenim música.
Encara fa relativament poc que s'ha publicat el vídeo.
Icat Express.
El recull del més destacat de la setmana d'Icat.
Geografia humana.
Us proposem un viatge sonor amb geografia humana.
Qui mai té s'adornir.
Qui copida la serra sempre ens captiva amb T'agrada el blues?
I la música folqui de rel a Icatmans.
Amb Quim Rutllà.
Descobreix tots els espais musicals que t'oferim a Catalunya Ràdio.
Segueix-nos a catràdio.cat.
El dimarts 21 de març, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya,
al Solsonès.
Conversarem amb il·lustres solsonencs,
sabrem com s'estan prevenint ara els incendis de l'estiu
i tindrem una estona pel bosc.
Silenci? És un pitroig? És una mallarenga?
Li preguntaré a en Gudei García, que és una enciclopèdia dels ocells.
Dimarts 21 de març, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya,
al Solsonès.
A les 3 de la tarda, amb Elisenda Carod.
Ai, si està bé al Solsonès. Si està bé a la tarda.
L'Icat.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Del 30 de març, el 2 d'abril,
arriba la 34a Mostra Igualada,
la fira d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya,
amb 70 representacions de teatre, música, circ,
dansa, màgia, clown i instal·lacions.
Una edició en què tornen els espectacles
de gran format de carrer i gratuïts.
Més informació a mostraigualada.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El sou original de Jordi Saball torna a l'Auditori el 29 de març
amb la jove capella reial de Catalunya
i les Concertes Nacions.
Interpreteran les 7 paraules de Crist a la creu de Haydn,
combinats amb la lectura de textos de les 7 paraules de l'Homa
de José Saramago,
amb les veus de Sílvia Bel i Jordi Buixaderas.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El talent musical d'Euphoria arriba també en podcast.
Euphoria.
Les cançons que passen per Euphoria
tenen una història que val molt la pena explicar.
Un podcast relacionat al voltant de la música
que passarà a Euphoria cada setmana.
Euphoria, el podcast.
Amb Glòria Maurel i Leia.
Pinta molt bé, és molt fort, el que ve.
Cada diumenge, en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
No ho sé.
Dos quarts i mig d'una.
Marta Ferrer pot dir bona hora.
Què tal? Bon dia.
Arguments universals que sonen així.
Avui, que és un dia més futbolístic que mai,
comencem amb Ted Lasso, número 3, tercera temporada pel TV.
S'ha estrenat ja aquesta tercera temporada d'una de les sèries
que més ha triomfat els últims anys.
I és una sèrie que parla de futbol, però parla de la vida, al final.
Parla de la vida.
Parla de la vida a través del futbol, que és la millor metàfora.
Ja es diu que el futbol és l'api del poble,
però també és una gran metàfora per la vida
i és una de les coses que m'encanta de Ted Lasso,
no perquè jo sigui molt futbolera,
que també avui estic molt nerviosa per el clàssic que ens ve.
No anirà bé, això.
No vull dir res, però totes les meves esperances
posades en Rona Araujo, el meu capità, ara i sempre.
Però el que m'agrada de Ted Lasso
és que agafa un univers que, en el fons,
i no tant en el fons, de fet, és bastant tòxic.
Com és el món del futbol, que és un univers
de masculinitats tòxiques, fràgils,
de racisme, d'LGTBI-fòbia,
troba el millor i ho celebra.
I a partir d'aquí reflexiona sobre la vida.
I jo realment ja no li puc demanar més a una sèrie.
Estic tan contenta que hagi tornat Ted Lasso jo
des del final de la segona temporada
que jo em marcava allà a la paret els dies que faltaven
fins que arribés la tercera.
Quan vaig poder veure els primers capítols,
n'he vist quatre, tot i que només s'ha estrenat un,
perquè la bona agenda per al TV em dona una mica de marge.
Quants capítols té aquesta temporada?
12, en tindra, i són capítols més llargs que de costum,
perquè era una sèrie de comèdia que típicament,
doncs durant 30 minuts, 25, 30 minuts,
aquests duren 45, fins i tot 50, en alguns casos,
i he de dir que li senta bé a la sèrie.
És a dir, no es fan llargs, no es fan cansats,
sinó que realment funciona molt bé,
també perquè, sobretot en la segona temporada,
van ficar una mica més de drama a la cosa.
És a dir, la primera temporada sí que era comèdia,
pura i dura, amb aquests personatges tan caricaturescs,
però que els hi havien sabut trobar un cor i una veritat,
més enllà de l'estereotip de futbolista
que podem tenir tots al cap.
A la segona, però, s'havien atrevit
a expandir una mica més aquest univers.
I aleshores, parlar de temes més seriosos,
com la salut mental dintre d'un univers això,
que dèiem tan tòxic i tan difícil
com és el futbol i l'esport professional,
havien parlat de racisme,
havien parlat del capitalisme esclavista.
I ara, aquesta tercera temporada,
fa la sensació una mica de consolidació i tancament.
És a dir, a la primera et van assentar les bases,
a la segona els van expandir una miqueta,
i en aquesta...
És l'última o no ho sabem, això?
Ah, quina gran pregunta.
La sensació que se't queda quan veus els capítols
és que és un final.
Com a mínim l'han tancat bé per si de cas, no?
Exacte.
Clar, hi ha la cosa que els seus creadors,
que són Jason Sudeikis i Brendan Hunt i Bill Lawrence,
de seguida van tenir molt clar,
i ho explicaven ells de la primera i la segona temporada,
que la història que ells volien explicar donava per tres anys,
és a dir, per tres temporades.
Clar, ara hem arribat a la tercera i la gran pregunta és...
L'heu tancat, o sigui, heu acabat aquesta història,
i no et diuen si sí o si no.
Et diuen...
Bé, el que vam dir era que, clar,
nosaltres havíem imaginat una història de tres temporades
i, per tant, aquesta història ja l'hem explicat,
veurem si tenim gas per fer més història, per continuar...
Llavors, jo aquí ja pateixo.
Perquè dic, si tens una història que et vols explicar en tres temporades,
l'expliques en tres temporades i no passa res,
i fas una altra sèrie i expliques altres coses,
però no cal que l'allarguis, l'allarguis, l'allarguis.
És a dir, jo confio que acabarem la temporada de Ted Lasso
i direm, és un final, és un final fantàstic, magnífic,
que ens encanta i que estem tots molt contents, i ja està.
I em farà molta pena.
I diria, escolta, trobaré molt a faltar aquests personatges
i aquestes històries.
Però quan ets un esportista capaç que arribi un punt que ja has de penjar les botes,
i t'has de retirar i ho has de fer amb condicions,
perquè hi ha molts futbolistes, sobretot, que els hi passen,
que dius, ja no arribes, ja no arribes,
i te n'has de donar i millor que...
Una retirada de temps sempre és una victòria.
Aleshores, amb aquesta sèrie, jo crec que li passarà una mica el mateix.
El protagonista, que és el Ted Lasso,
li han buscat un enemic que l'han anat fent creixellar de les temporades,
que és el Neid, que és aquest personatge, que és José Mourinho, no?
Exacte. És que és 100% José Mourinho.
Bueno, ja hi ha aquesta intenció, no?
Físicament l'han caracteritzat molt semblant.
Exacte. És un personatge que comença sent el...
Recull pilotes una mica de l'equip, no?
És algú a qui els futbolistes tracten malament,
que el tenen com ningú nejat,
i després, quan comencen a veure que realment en sap de futbol,
li comencen a donar més importància,
acaba sent segon, tercer entrenador,
i a la segona temporada ell es cansa i diu,
escolta, jo puc fer molt millor que aquests que no ens tenen ni idea, no?
Perquè aquest ve de Kansas i encara no sap què és un fora de joc,
i el fitzen per un altre equip, que és el West Ham,
que a més l'ha comprat l'exmarit de la Rebeca,
que és la propietària i protagonista també del Richmond,
que és l'equip del Ted Lasso.
Aleshores, ara s'ha creat aquesta rivalitat,
que no vull dir que és una mica Mourinho-Guardiola,
però potser sí que és una mica...
Clar, i llavors ja sí que l'han caracteritzat
amb aquest cabell blanc, amb aquesta mala llet,
amb aquesta gràcia també a la roda de premsa.
O sigui, jo recordo l'època Mourinho-Guardiola.
Era molt divertit, sí.
I estàvem tots mirant les rodes de premsa amb crispetes,
que ens agraven a la cara i com reaccionava l'altre.
I amb qui hem jugat, no sé si explicitament,
no sé si s'han inspirat directament en això,
però sí que hem jugat molt a això,
i he de dir que pels colers, aquesta temporada ens agradarà molt,
perquè no només el Richmond porta una equipació
que se sembla molt a la del Barça del triplet,
aquella que era dividida en dos, vermell i blau,
que també són els colors del Richmond,
i que per cert és una equipació que ja es podrà comprar d'aquí a poc
a la web de Nike, perquè recordem que Nike va entrar a patrocinar
la sèrie d'aquesta última temporada i ha anunciat,
i ja estan a punt de posar a la venda...
Comercialitzarà també el Richmond, la samarreta del Richmond.
Exacte, vull dir que si Apple o Nike me la volen enviar,
jo me la compraré, però si me la volen enviar,
escolta, no em compraré la de la Moto Mami,
però aquesta segur que sí.
400 auracos la Moto Mami, Déu-n'hi-do.
Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I 2.000 euros l'assignada, al·lucinant.
I tot i així s'han esgotat.
La de 2.000 euros es va esgotar als 5 minuts, què és això?
Un segon, dos minuts de seguida,
dos minuts per arribar a tres quarts d'una del migdia.
De seguida, més propostes a la pantalla,
però abans, Marató de Barcelona.
Marató de Barcelona, David Clopés.
Bon dia i la norabona.
Bon dia, us saluda un mig cadàver.
Com estàs, com estàs?
Mira, aquí tirat en un tros de gespa,
intentant agafar aire,
perquè la veritat és que m'ha agafat tot un cop
que he creuat la línia d'arribada.
Ha estat molt difícil, el que, Clopés, ha estat molt difícil?
Ha sigut un calvari del 32 al 42.
Sí?
A veure, l'objectiu, jo ja sabia que avui,
aquesta vegada no anava tan preparat com d'altres vegades,
que soc més gran, que tinc més anys,
i al final tenia clar
que el primer objectiu sempre per un maratoni és acabar.
He acabat, però, vaja, del 32 al 42,
ha sigut un autèntic calvari,
però m'ha tirat endavant la gent,
m'ha tirat endavant la gent d'una ciutat que és meravellosa.
Deixa'm explicar-te, crec que heu anat connectant, no?
Sí, sí, i tant, i tant.
Mira, pell de gallina, me'ls he trobat tot just a la sortida,
perquè ells han sortit amb el primer calaix per tenir marge,
i que vols atrapar el cotxe a escombra.
Desconec, eh?, si encara continuen en cursa.
Estan al quilòmetre 30, poc.
Hi ha algun moment que s'ha aturat una mica caminant.
Fantàstic.
Però l'objectiu, evidentment, és acabar,
sí, sí.
Mira, et descric el que he vist.
Jo els he creuat tot just a la sortida.
Un grup nombrós de voluntaris envoltant l'Àlex,
tots vestits de negre a ell al mig,
de color groc fluorescent,
la gent aplaudint-lo quan passava,
pell de gallina,
i ja només veient aquest moment, era esclar, David,
tu has de poder acabar per ell
i per l'energia que té, que és desbordant,
i és un exemple per tothom, claríssim.
Així que tant de bo que acabi.
Tu, Clupés, has arribat cap a un quart d'una, no?,
aproximadament, quin temps has fet? 3 hores...
3 hores 43 minuts i 6 segons.
Ja era més o menys el temps que t'havies marcat, no?
Bueno, sí, sí, jo...
Mira, primer objectiu, acabar,
segon objectiu, baixar a 3 hores 45,
i ja més ambiciós era baixar a 3 hores 40
i superambiciós fer marca.
Tinc 3 hores 28, però ja al quilòmetre 30 he vist que era impossible.
Ha fet caloreta, eh?, fins al 30.
Avui el dia ha respectat, no ha fet vent,
i m'ha ajudat el bon amic Edupolo, del Mundo Deportivo,
col·laborador del Tot Gira, que m'ha fet de lliure 25 quilòmetres,
això és impagable,
i res, al final, content, content.
Ara et dic una cosa, crec que és l'última, eh?
No, home, no! Mira, d'aquí al darrere també et diuen no, home, no!
L'Edupolo diu que no.
Diu que no, clar que no.
L'any que ve ho repetirem, que ha estat molt bé, això.
Escolta'm, Clupés, moltes gràcies,
t'escoltem aquesta tarda, evidentment, al Tot Gira,
connectat amb aquest clàssic, d'acord?
Tens una tarda de ràdio complicada.
Escolta'm, vés a dinar, dutxa't, descansa una mica,
si pots, dorm, i t'escoltem a les 4.
Abrassada, gràcies a tots. Fins ara.
Adeu, adeu.
You are very menacing.
I just want you to know that.
A lot has changed in the last few years.
Amb la Marta Ferrer,
repassant algunes de les novetats que ens arriben a la pantalla,
continuem pel cinema, hem començat per Ted Lasso.
Això és la fúria de los dioses.
Shazam, la fúria de los dioses,
la nova pel·lícula de superherois de DC,
que no t'ha acabat de començar, Marta.
No, mira que hem començat molt bé amb Ted Lasso,
amb una gran temporada, i això sí que no, eh?
Jo crec que hi ha un problema de base,
que és que estem cansats, ja, de les pel·lícules de superherois.
N'hi ha moltes, eh? N'hi ha masses.
Prou de fer pel·lícules de superherois.
I ho dic jo, com a persona que era molt fan
de les pel·lícules de superherois,
que les anava a veure al cinema amb ganes,
i ara vaig a veure-les amb una profunda mandra
que em costa molt entrar a la sala
i seure-me a la butaca de la mandra que em fan.
Llavors, ja partint d'aquesta base,
amb aquesta sí que tenia una mica més de ganes,
perquè la primera, que era Shazam, així, sense res més,
m'havia agradat molt, perquè era una pel·lícula
que havia deixat davant d'una mica
aquests tres pilars de les pel·lícules de superherois,
que són l'acció, la màgia i la mitologia,
per centrar-se molt en els personatges,
perquè els personatges tenien molta gràcia, tenien molt encant.
És la història d'un nen orfe, que és el Billy Watson.
Aquí li atorgen uns poders màgics,
i els quals, quan diu Shazam, es converteix en un superheroi adult,
que en aquest cas encarna el Zachary Libby.
Llavors, això era la premisa de la primera pel·lícula,
i jugava molt bé amb aquesta idea
de nens que es transformen en adults,
però que tenen personalitat de preadolescents,
i en aquesta, en comptes d'explotar això una mica més,
que ho podia fer perfectament,
perquè representa que el Billy comparteix els seus poders
amb els seus germans d'acollida,
és com que se'ls hi ha oblidat una mica de fer, això.
Aleshores, aquí el que ens presenta són tres dolentes,
tres villanes, que són les filles d'Atlas,
que volen fer ressurgir el seu món i destruir la humanitat,
el típic que volen fer els dolents de les pel·lícules,
que dius, si això està ben explorat,
perquè a vegades donen un dolent que està molt bé
i té unes motivacions molt ben treballades,
i dius, ah, calla, aquí hi ha algo diferent per aquí, no?
Aquí és el típic de, el meu món es va destruir,
es van destruir els humans, blablabla.
Aleshores, han agafat tot el bo que havien fet a la primera entrega,
i han dit, per la finestra, ens oblidem de tot això,
farem una pel·lícula de superherois típica,
avorrida i com sempre.
I, aleshores, té molts problemes
que la majoria dels problemes estan en el guió.
O sigui, per mi, les dues coses que no funcionen
és, per una banda, això, no?,
que no han sabut potenciar aquesta història familiar
i donar més peu als problemes, sobretot psicològics,
que té aquest protagonista, que al principi te'l presenten,
com que té una forta síndrome de l'impostor
i no sabem bé qui és ni quin és el seu objectiu,
tot això és context que et van dient superficialment,
però que no arriben a explorar mai.
I després l'altre és les villanes, que, sobre la pàgina, dius,
està molt bé, perquè són Helen Mirren,
que jo suposo que deu deure diners a algú, Helen Mirren,
perquè no m'explico si no...
No m'explico per què ha fet aquesta pel·lícula,
no perquè sigui de superherois,
sinó perquè és una pel·lícula molt justa,
i el seu personatge és molt just.
Aleshores, suposo que la motivació és una altra.
Hi ha molts actors de Hollywood
que acaben acceptant aquest rol, no?
A Marvel, jo crec que no queda actor de Hollywood
que no estigui a Marvel.
Entre Marvel i DC, jo crec que estan tots,
però a Marvel, sobretot, entre Michael Douglas,
Michelle Pfeiffer, Samuel L. Jackson...
Al final, el que et fa pensar és que...
és tot per la pasta, no?
Clar, fins al...
Robert De Niro també ha renunciat, ja...
Sí, Robert De Niro... Què et passa, Robert De Niro?
Sylvester Stallone també ha renunciat una mica.
Sí, Sylvester Stallone em sorprèn menys.
Ja, potser sí, però és veritat que...
Al final, el que et planteges també és que potser...
passa com el que diu Scorsese, no?,
que al final tot el cinema és això,
i no tens més coses a fer.
És a dir, no es fan pel·lícules diferents,
i per treballar t'has de fotre a Marvel,
o t'has de fotre a DC, perquè si no...
En el cas de Michelle Pfeiffer,
no crec que li vingui ara uns milionets per sobreviure,
perquè imagino que en té molts.
Però vaja, que... Sí, no s'explica.
Llavors, a part de Helen Mirren,
hi ha Rachel Ziegler, que potser us sona,
perquè és la protagonista del West Side Story
de Steven Spielberg, de l'any passat,
que ho fa bé, però també perquè el seu paper
té una mica més de xitxa, perquè fa la sensació
que tindrà més recorregut, i a part perquè és molt bon actriu,
i Lucy Liu, que és la de Los Ángeles de Charlie,
la Kill Bill,
que sorprenentment és la pitjor de les tres.
Que dic... Però tu saps en quina pel·lícula estàs?
Lucy Liu, perquè fa la sensació que no ho sap,
que no sap quin to ha de tenir, fa com un dolent,
una dolenta exagerada, com de conte de fades,
que arriba així, i plan...
Però... Què passa, Lucy?
I aleshores, tot això,
val a dir, pobra Lucy Liu, que també és culpa del guió,
perquè el guió és massa còmic
per tot el seriosament que es pren la pel·lícula.
Aleshores, salvo una cosa,
això sí que és Jack Dylan Grazer,
que és un dels adolescents protagonistes,
que és l'Eddie de Heath,
la pel·lícula que està basada en el clàssic de Steven King,
que es va fer fa uns anys,
que és un grandíssim actor, jo el vaig veure a Heath,
i vaig pensar que aquest nen arribarà molt lluny,
perquè amb el jove que és, domina la comèdia,
és molt, molt bé, i el drama quasi millor,
i és l'únic que troba una mica d'acord
en tot allò tan superficial que planteja la pel·lícula.
Molt bé, doncs passem pel teatre, també.
Per què vols, aquesta feina?
Em semblaria molt bé, vull dir, soc molt responsable.
Ah, molt bé, vols dir que no em perdries?
Ara ens citem a la Villarroel,
Cos de vida és l'obra que dirigeix el Pau Carrió
i que protagonitzen el Julio Manrique i l'Anna Saúl.
Sí, un to molt diferent, el de Shazam,
no té res a veure.
Què tal?
Molt bé.
Em va agradar moltíssim i em va arribar molt.
Vaig sortir del teatre tocada.
Saps allò? Però tocada bé.
No allò de tocada, quin drama, quina plorera,
sinó, ostres, què dur el que hem vist, però què maco.
I quina història més important
i quina reflexió més important
per fer en un moment com el que estem vivint,
de crisi, d'isolació, pràcticament,
que important explicar històries com aquestes.
La dirigeix el Pau Carrió
i està basada en un text de la Martina Mayok,
i a part del Manrique i la Saúl,
també la protagonitza en el Pau Roca i la Catherine Vancouver,
i explica la història de l'Eddie,
que és un camioner a l'atur
i que es retrova, per diferents circumstàncies,
amb l'Annie, que és la seva exdona,
que ha tingut un accident i ha quedat tetraplègica
i en cadira de rodes.
Paral·lelament, això és una de les històries
que explica l'obra.
L'altra és la de la Jess, que és una filla d'immigrants,
que es plori ocupada, que fa una mica de tot,
i que coneix i comença a treballar pel John,
que és un investigador d'universitat
que té paràlisi cerebral,
però que això, evidentment, no és impediment
perquè faci la seva vida
i sigui brillantíssim.
El punt de partida
és una miqueta perillós.
O potser no tan perillós però espinós,
perquè són personatges
que no tenen aquests trastorns,
que no han de lidiar amb estar en cadira de rodes
o amb tenir una paràlisi cerebral,
però que interpreten personatges que sí
que han de passar per aquestes circumstàncies.
Aleshores, és relativament fàcil caure
en la falta de seguretat
i la falta de respecte, directament.
És a dir, perquè, clar,
pots caure molt fàcil en...
quasi la comèdia, que surti un retrat
com ridícul, que sembla que te n'estiguis
enfotent d'aquesta gent i no és el cas
perquè no és el cas.
Com s'evita això perquè s'evita perfectament
i per mi no creu aquesta línia
en cap moment, no és una cosa irrespectuosa
ni que busqui burlar-se
de la gent que passa per aquestes situacions.
La primera és el text, que està molt ben escrit
i està molt ben adaptat,
és meravellós i que...
ja navega molt bé, aquesta fina línia.
És a dir, els personatges que et presenten
no són personatges que no puguin valdre's
per ells mateixos, ni que facin llàstima,
ni que hagis de competir en accés,
no els presenta com unes víctimes
absolutament inútils que només es queixen
i que no poden valdre's per ells mateixos,
sinó tot al contrari.
I, aleshores, clar, el punt de partida
ja deixa que els actors,
que són boníssims, evidentment,
perquè és un repartiment estelar,
que no caiguin en aquesta cosa tan difícil,
el Pau Roca, sobretot,
que té aquest personatge que té paràlisi cereblària
i que sí que realment és un personatge
molt difícil d'interpretar.
Llavors, el resultat és una història bellíssima
que parla sobre cuidar-nos,
sobre la necessitat de tenir cura
els uns dels altres,
de com això, en el fons, forma una part
innegable i inseparable de nosaltres
com a éssers humans i com a persones,
i de com a vegades també ens hem de deixar cuidar
i deixar estimar, i no deixar-nos endur
per la por o pel respecte
o per la vergonya
i deixar-nos estimar també
per la gent que vol tenir cura de nosaltres.
Cos de vida.
Ho trobareu a la Villarroel,
una obra que dirigeix, com dèiem, el Pau Carrió
i protagonitzada pel Julio Manrique i l'Anna Saún.
Marta Ferrer, moltes gràcies
que vagi bé pel Camp Nou aquest vespre aquesta nit.
Ai, sí, quins nervis.
5 minuts per arribar a l'1 del migdia.
Petitíssima pausa, anirem dient adeu-siau
i és l'hora d'anunciar-vos els guanyadors
de tot el sortets de les dues entrades dobles
que teníem per la final de la Kings League
a la Spotify Camp Nou al llarg de tot aquest cap de setmana.
A través de les xarxes socials de l'Instagram del suplement,
hem sortejat aquestes dues entrades dobles.
Doncs bé, tenim ja guanyadors.
La Pili Ubieto i el Gerard Nesta
s'emporten aquestes entrades dobles.
La Pili Ubieto i el Gerard Nesta, de seguida,
ens posarem en contacte amb vosaltres
a través de les xarxes del suplement.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Descobreix els esdeveniments
més importants de la ciutat,
els seus serveis, la seva activitat
i com hi pots participar, dijous vinent,
a la tarda de Catalunya Ràdio.
El 22 de març,
celebrem el Dia Mundial de l'Aigua.
Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i assegurar la disponibilitat d'aigua
per al present i al futur,
i ho fem impulsant la regeneració de l'aigua,
és a dir, donant una nova vida
a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
Aquesta temporada, pels més petits,
es porten els bodis, els pitets
i la samarreta de l'ESA3,
a la venda a la botiga de TV3.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
La mostra igualada,
la fira d'espectacles infantils i juvenils,
arriba amb una desena de propostes
de teatre, música, dansa i circ
per a joves.
30 de març al 2 d'abril.
Més informació a mostraigualada.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Del 25 de març al 1 d'abril,
el festival Blues i ritmes de Badalona
presenta 4 concerts inèdits a Catalunya
amb llegendes i noves promeses del rock,
del gospel i del blues.
Alejandro Escobedo amb The Rant Band,
The Harlem Gospel Travelers,
Kitty Daisy i en Luis
i North Mississippi All Stars Duo.
Més informació a teatrezorrilla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El bunyol de figa és especial
perquè és lo típic de si de Burriana
i de les falles de Burriana
que s'ha fet tota la vida.
Celebrem Sant Josep amb el menjar
per excel·lència de les falles.
Nosaltres ara amb falles igual fem
5, 6, 7, 8.000 bunyols de figa.
El nostre rècord és 9.000 de figa.
És bàrbara el que menja bunyol en falles.
Bunyols de figa.
El dolç que no deixa de menjar-se
per més que passin els anys.
És impossible que en sortin dos iguals.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
En igualeria amb Enric Calpena.
A partir del segona meitat del segle XIX,
un dels corrents socials
i religiosos més importants d'Europa
va ser l'espiritisme.
L'espiritisme va representar la modernitat,
va ser símbol de revolució política i cultural
i de superació de les creences tradicionals,
el més semblant a una religió laica.
En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia.
Amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana
i la acollada del salari mínim interprofesional
que ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí,
Esconrea, Lleida i Girona,
i el món nou.
El cap de setmana,
connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Catalunya migdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Catalunya migdia.
Catalunya Ràdio.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible coordinació d'informatius Neus Bonet,
redacció Nilvia Marta Ferrer, Gerard Joan,
Mícala Los Marina de la Cruz,
producció Sara Llubet i Sònia Olofeu,
control tècnic Marc Peyron, Asiac Loses i el control central,
el Manel Gil i Conxi Vecino.
I tornem dissabte que ve, des de les 6 del matí,
i fins que faci falta,
ens podeu recuperar que a ràdio.cat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Salut i ràdio.