Bon dia, són les vuit, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja 5 de març del 2023.
Aquest cap de setmana, la catalana més longeva del món...
ha fet 116 anys, 116.
Una fita extraordinària que ha solit Maria Branyes,
una dona que va néixer el 4 de març de 1907,
i que encapçala la classificació
que fa el grup d'investigació gerontològica.
La superàvia catalana, com l'ha batejat la família a les xarxes,
fa més de dues dècades que viu a la residència Santa Maria d'Altura d'Olot,
i ha tingut una vida de pel·lícula que va començar als Estats Units,
on va néixer, però que de seguida va continuar a Catalunya.
La Maria ha sobreviscut a dues guerres mundials,
a Primo de Rivera, a Franco i a diverses pandèmies,
qui li havia de dir, de fet,
que fins i tot ja el tram final de la seva vida
passaria a la Covid sense immutar-se.
I esclar, la pregunta que ens fem tots és,
com s'ho ha fet per arribar a bufar 116 espelmes?
Ja fa un temps que Maria Branyes no fa entrevistes,
però repassant la maroteca, la clau diu que ha estat la genètica,
l'alimentació, menjar poc i variat,
viure en contacte amb la natura
i, sobretot, allunyada de persones tòxiques,
per tenir-ho en compte.
I aquí una altra pregunta.
Hi ha limit?
Quina és l'edat màxima a la qual pot arribar el cos humà
si es donen les condicions necessàries?
Hi ha molta lidera d'investigació sobre el tema
i les xifres de centenaris no paren de créixer.
De fet, s'han quadriplicat des de l'any 2000
i es calcula que actualment n'hi ha prou de mig milió,
mig milió de centenaris a tot el món.
Encara més, la previsió és que una de cada tres persones
nascudes després del 2013 hi arribi als 100 anys.
És impressionant.
Avui en parlarem amb el genetista Salvador Massip,
un home que en recorda que els últims estudis sobre immortalitat
asseguren que és biològicament impossible
viure més enllà de 150 anys.
No està gens malament si tenim en compte
que l'esperança mitjana de vida de la nostra espècie, dels humans,
ha arrondat els 30 o 40 anys
i bona part de la culpa l'han tingut
els depredadors i les malalties infeccioses.
Sigui com sigui, per molts anys, Maria Branyes.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Jofre Genoé. Bon dia, Bona Hora.
Quin temps farà avui, Jofre? Un temps de sol i d'estabilitat.
A més a més, les temperatures acompanyaran una miqueta més.
Li costa al tramotre d'anar recuperant-se, d'anar pujant,
però avui, doncs, un grauet, dos grauits més,
valors entre els 17 i 18 graus, o moltes poblacions,
i, com dèiem, amb sol, o alguns núvols prims,
que a la tarda arribaran pel sud del país,
però que de moment no trencaran amb aquesta monotonia d'estabilitat
i amb aquesta tendeça que la temperatura recuperi
al llarg dels pròxims dies.
El suplement.
Les notícies del diumenge.
Alerta per la sequera que afecta Catalunya.
Per anar bé, en dos mesos hauria de ploure el que no ha plogut
en dos anys, una situació que de moment no sembla que hagi de passar.
Les reserves d'aigua estan baixant,
ara mateix estan a prop del 28%,
i per intentar frenar aquesta situació demanen amb vigor
mesures excepcionals que afectaran, alerta, 6 milions de persones
a tot el país.
Són mesures que restringeixen la quantitat d'aigua
que pot consumir una persona en un sol dia.
Ara es limita a 230 litres per aviat,
ara es limita a 230 litres per evitar ni dia,
es recomana que no es reomplin les piscines
i s'ha de fer que es faci amb aigua recirculada.
De moment, el sector més afectat, però, és l'agrícola.
De fet, ha de reduir en un 40% l'ús d'aigua.
Al sector industrial, la reducció és del 15%.
Tampoc no es podrà regar en accés les zones verdes,
ja siguin públiques o privades.
Només es podran fer servir mètodes de reg,
amb poc malbaratament d'aigua, com el sistema esgota-gota,
que s'hauran d'activar entre les vuit del vespre i les vuit del matí.
Aquestes són algunes de les mesures
que, com dèiem, es posaran en marxa a partir de demà,
i que afectaran 224 municipis catalans
on viu pràcticament el 80% de la població catalana.
Una situació que, si no millora,
podria acabar afectant el consum d'aigua a les llars.
Seria això, sí, a partir de la tardor.
És el que apunta el Catedràtic d'Ecologia
de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat,
en una entrevista al 324.
Una situació greu que arriba,
tot i que, segons diu, s'han fet els deures.
El 50% de l'aigua ens les dona
amb les desalinitzadores, la desalinització,
i encara els equifes, el que queda.
De manera que, esclar, abans depeníem només dels embassaments.
Si estiguéssim com el 2008, ara ja estaríem amb restriccions.
Prat aposta per la reutilització de l'aigua,
un sistema més barat que la desalinització
i amb menys consum d'energia.
La reutilització de l'aigua simplement
que l'aigua de pura hora del besós o de l'oll obregat,
en lloc d'anar a mar, la tornem a fer servir.
I fas un altre tipus de tractament,
de tractament sobretot per temes d'infecció,
i la tornes a portar al riu i torna a baixar.
I en l'àmbit domèstic fa una crida a tothom
a estalviar aigua i a instal·lar dipòsits
per recollir les aigües pluvials.
I a tot això, per veure els efectes de la sequera,
només cal que ens aprovem a qualsevol dels embassaments
que hi ha a Catalunya.
De fet, estan molt buits i molta gent aquest dia s'hi ha aprovat.
Ara ho expliquem, perquè un dels més emblemàtics és el de Sau.
I avui és notícia, en primer lloc,
per la protesta que uns s'han d'anar de persones
en contra del buidatge de l'embassament,
que es fa per proveir d'aigua al Pantà de Susqueda,
d'on es capta molta aigua per al consum humà.
Diuen que aquesta mesura no només suposa una matança de peixos,
sinó que també és un cop contra les granges que hi ha a prop,
que capten aigua del Pantà de Sau.
Mila Martínez és regidora de l'Ajuntament de Vilanova de Sau.
Nosaltres aquí també tenim unes granges,
tenim uns negocis, tenim uns veïns,
que si ens la buiden d'aquí,
nosaltres captem d'aquí per donar de beure allà.
Llavors haurem de baixar aigües i cubes de la Riera Major
per donar aigua als nostres veïns i a les granges
i a les exploracions que hi ha aquí sobre.
El Pantà de Sau, però,
aquest cap de setmana també és notícia
per l'honorat Turisme de Saquera.
La Diputació de Barcelona ha hagut de restringir l'accés al Pantà
per la gran quantitat de visitants
que col·lapsaven ahir l'aparcament i la carretera d'accés.
Sònia Llovet és la directora del Parc Natural de les Guilleries Sabassona.
Aquesta saquera, lligada a que el nivell de l'aigua
ha anat baixant considerablement
i que llavors té el poble de Sant Romà de Sau,
que normalment està submergit, que l'icona és el Campanà,
ha fet que la gent vulgui venir a beure.
Fins ara, les regulacions d'accés al Pantà de Sau
només s'aplicaven per setmana santa i a l'estiu,
en qualsevol cas aquest cap de setmana,
afluència massiva al Pantà de Sau per l'efecte tafaner,
també per l'efecte protesta, però Déu n'hi do.
Vuit i set minuts encara relacionat amb l'aigua.
A escala global, el canvi climàtic i, per tant, l'activitat humana
tenen repercussions en diferents ecosistemes.
Un dels més afectats són els oceans.
Aquesta matinada tenim notícia
i és que els països de l'ONU han arribat a un acord inextremis
per protegir els oceans després de 35 hores de debat.
Segons el text, s'hauran de crear reserves a alta mar
que protegeixin com a mínim el 30% dels oceans l'any 2030.
El nou text també vol assegurar la conservació i lo sostenible
de la diversitat biològica marina de les aigües situades
a més de 200 milles de la costa,
que són les compartides per diversos estats
i gestionades per organismes internacionals.
Un acord, això sí, que podria patir canvis.
Rússia, que va marxar de la reunió abans que s'assignés el pacte,
demana revisar-lo.
De tornada a Catalunya,
les veus en contra dels macroprojectes com el Hard Rock,
l'ampliació de l'aeroport del Prat o el Quart Cinturó,
es fan sentir unes 10.000 persones, segons els organitzadors,
en canvi, 1.800, segons la Guàrdia Urbana,
ahir es van manifestar al centre de Barcelona,
un clam unitari de més de 100 entitats
que reclamen que s'aturin aquests projectes
que diuen posen en perill el territori.
Uns projectes que, recordem-ho, han estat moneda de canvi
entre Esquerra i el PSC per signar l'acord
que permetrà, si res no canvia,
la setmana que ve es puguin aprovar els pressupostos.
Els pressupostos s'aproven, si no hi ha sorpresa, divendres.
Divendres de la setmana que ve tindrem notícia.
Malgrat aquest acord, els convocants estan convençuts
que encara es poden aturar les infraestructures.
Ariadna Cotent és portaveu de la plataforma Zero Port
i Joan Carles Salles de la campanya contra el Quart Cinturó.
El que és greu és que surti aquesta redacció,
és a dir, que tornin a sortir el tema dels macroprojectes,
això és el que ens indigna.
Aquests tres projectes actuen com un xantatge ambiental
als pressupostos de la Generalitat,
quan són projectes que no tenen res a veure
amb el pressupost ordinari de cada any de la Generalitat de Catalunya.
A la marxa també hi han participat alguns representants polítics.
Estem la presidenta del grup d'En Comú Podem al Parlament,
Jèssica Albiach, i també el diputat de la CUP, Xavier Pellicer.
La pregunta no és què estem fent nosaltres avui aquí,
sinó que la gran pregunta és què estan fent el PSC,
Junts i Esquerra donant suport a aquest negacionisme climàtic,
quan el que hauríem d'estar fent és protegint la ciutadania.
El govern no té cap intenció de donar resposta
a les necessitats de la gent del país,
el que està fent és destruir el territori,
destruir el futur del nostre país
i consolidar un model de precarietat.
Els organitzadors de la manifestació
adverteixen que la lluita contra els macroprojectes
no ha fet més que començar
i han anunciat accions legals
contra l'aprovació del pla director del Hard Rock.
Faltant només 3 dies pel 8 de març, el dia de la dona,
els polítics ho saben.
En plena disputa amb Unides Podem per la reforma de la llei
del només sí-és-sí,
Pedro Sánchez ha anunciat una nova llei
que imposarà la paritat de dones i homes
que es governarà dimarts i obligarà les grans empreses
a tenir un 40% de dones als Consells d'Administració
i que tots els governs siguin paritaris.
Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, anunci de Sánchez.
A les portes del 8ema, des d'un acte de partit
i per marcar perfil feminista,
una nova llei perquè les dones guanyin pes
els òrgans de poder, les grans empreses,
tal i com insta la Unió Europea,
estaran obligades a tenir un 40% de dones
als Consells d'Administració
i el mateix percentatge s'haurà de respectar
per a les grans empreses.
En l'àmbit polític, la llei forçarà
que les llistes electorals s'alternin
sempre un home i una dona
i blindarà que el Consell d'Administració
sigui sempre paritari, governi qui governi.
Perquè si las mujeres representan la mitad de la sociedad,
la mitad del poder político
y la mitad del poder económico,
tiene que ser de las mujeres.
Y habrá gente que le parezca grave,
incluso absolutamente desproporcionado,
pero a nosotros nos parece simple y llanamente de justicia.
Missatge de Sánchez des d'un acte de partit
on va voler reivindicar el seu compromís feminista
i també fugir del xoc amb Unides Podem
per la reforma de la llei del Només Sí a Sí.
Ara mateix a les empreses públiques
les dones només ocupen el 30% dels càrrecs de poder,
són el 37% a les privades,
i hi ha també feina per fer la política,
perquè ara al Congrés dels Diputats
només hi ha un 44% de diputades.
Gràcies, Paula.
Mentrestant, com dèiem, la pica baralla entre el PSOE
i Unides Podem sobre la llei del Només Sí a Sí
continua ben viva,
podem exigeix al PSOE que hi hagi un acord
entre els socis de govern abans de votar al Congrés
la modificació d'aquesta llei, com dèiem, dimarts.
Irene Monteros, la ministra d'Igualtat.
No podemos permitir que este 8 de marzo
tengan la oportunidad, el Partido Popular i Vox,
de ocupar las portadas
por haber sumado sus votos
para volver al código penal de la impunidad de los agresores,
y en las que solo un 8% de las mujeres
se atreve a denunciar las violencias sexuales.
I des d'Esquerra la secretària general del partit
Marta Rovira fa costat a la ministra.
Que no estem combatent casos
com el de la Manada, amb aquesta llei.
Però com és que perdem el relat?
Com és que perdem l'objectiu
de protegir el dret de decidir de la dona?
De decidir el que a nosaltres se'ns doni la santa gana?
Que l'ha rearmat, el patriarcat?
L'ha rearmat?
Segons el poder judicial,
la llei del Només Sí a Sí s'ha reduït les penes
en més de 700 casos
i ha deixat en llibertat 74 agressors sexuals.
La situació d'interinitat a la presidència del Parlament
es manté després que se suspengués Laura Borràs del Càrrec
ara fa uns mesos.
Una situació que s'allargarà fins que no se sàpiga
si l'inhabiliten o no
pel cas de la institució de les lletres catalanes.
Ara bé, els partits que formen part de la mesa
van prenent posicions.
Pere Aragonès ja va dir que el pacte amb Junts
havia quedat superat.
Doncs Borràs li ha respost.
Diu que si l'acord ja no és vigent,
produeix una certa vergonya aliena
sentir el president Aragonès
dient que el pacte amb nosaltres
per presidir el Parlament està superat.
Perquè aleshores el que estaria superat
i afectat també és la seva pròpia presidència.
Declaracions de Borràs
del Consell Nacional de Junts per Catalunya
on el partit ha reclamat mantenir la presidència del Parlament
que ara ocupa de forma provisional
la republicana Alba Vergés.
Mentrestant, el PSC demana escollir una nova mesa
i una nova presidència que tingui totes les funcions.
Amb declaracions de Catalunya Informació
la portaveu del grup Alicia Romero apunta.
Nosaltres tampoc és que tinguem una voluntat
de mantenir o detenir la presidència del Parlament.
El que volem és posar en marxa aquesta mesa
que actui a ple rendiment
amb una presidència amb totes les funcions
i, per tant, que ens posem a treballar
i a recuperar aquest prestigi.
I aquestes últimes hores també ha estat notícia
l'exconseller de Junts Jaume Giró
que confia que la seva querella contra l'operació Catalunya
tirarà endavant.
A l'interior, Jorge Fernández Díaz,
el seu numerudosa interior, Francisco Martínez
i també l'excomissari José Manuel Villarejo.
També es carallarà contra l'exsecretari general del PP
María Dolores de Cospedal.
Giró n'ha parlat així a TV3.
Jo confio molt en que els jutjats,
sobretot amb la seva base
d'aquesta piràmide judicial espanyola,
estic convençut que són gent honesta
i que s'ho mirarà des del punt de vista
de la tècnica jurídica
i que, per tant, podem arribar
i que podem anar passant etapes.
Una querella que arriba després que s'hagin fet públiques,
les gravacions d'unes converses
fa uns mesos ja en què se sent
l'any 2012
Villarejo
i l'antiga cap de llista del PP a Catalunya,
Alicia Sánchez Camacho fent una llista
de persones de l'entorn independentista
d'aquí pretenien treure de l'absolut.
Un d'ells era Jaume Giró, que en aquell moment
dirigia la fundació La Caixa.
Hi ha altres polítics que es planteja seguir
els passos de Giró, segons ha confirmat Catalunya Ràdio.
I, segons informa el diari ara, aquestes últimes hores
ho estaria valorant
a punt de fer el pas Artur Mas.
Ha de colar o no descarta implantar un peatge
per accedir a Barcelona. Seria una manera
de frenar l'entrada de vehicles a la ciutat,
una mesura que, diu, no hauria d'afectar
només la capital catalana.
En parla en una entrevista avui a La Vanguardia.
El viatge urban no el pot plantejar només Barcelona.
S'hauria de fer, sobretot, valorant la implementació
de totes les zones de baixes emissions,
perquè ja no és només Barcelona qui l'ha de fer,
sinó tots els municipis de més de 50.000 habitants.
Jo crec que aquí hem de treballar
amb rigor amb la Generalitat de Catalunya
i ens desplena col·laboració.
En aquesta mateixa entrevista, Colau carrega
contra la vicepresidenta econòmica del govern espanyol,
Nadia Calvino, a qui acusa de ser la responsable
d'estar aturant la llei d'habitatge,
que hauria d'incloure la regulació del preu del lloguer.
Sobre habitatge, avui també en parla
des d'Esquerra l'alcaldable de l'Ajuntament,
Ernest Maragall.
En una entrevista al diari ara diu que,
en el proper mandat, s'haurien de construir
20.000 habitatges en el mandat, 5.000 al any,
entre 6.000 i 8.000 de protecció oficial,
i això em sembla que està al nostre base,
que no és cap barbaritat.
Sobre la campanya electoral de Junts
i Barcelona en Comú,
diu Maragall que tenen un interès
d'apartar-lo del debat
i convertir la campanya en un enfrontament
entre Ada Colau i Xavier Trias.
De la crònica internacional,
el destaquem que l'Iran permetrà
que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica
controli el seu programa nuclear després de 8 anys de bloqueig.
Unes mesures de verificació que han de clarir
si el programa nuclear de l'Iran
només busca generar energia
o bé si volen fabricar armament nuclear.
Un acord que arriba després de la reunió
entre els responsables d'aquest organisme internacional
i les autoritats iranianes
que ha servit per destensar la corda.
Rafael Grossi és el director de l'Agència de l'Energia Atòmica.
S'havien reduït algunes de les activitats de supervisió
relacionades amb les càmeres
i els sistemes de monitoratge que no estaven actius
i ara han decidit que tot això tornarà a funcionar.
Amb aquest acord se'n fila el camí
per tornar a la situació del 2015
en què l'Iran i diverses potències mundials
van signar un acord per limitar les seves capacitats nuclears
a canvi que s'aixequessin les sancions del país.
Un acord que va saltar pels aires
durant l'etapa de Donald Trump al capdavant dels Estats Units.
I atenció també a les notícies que ens arriben des de l'Iran.
Encara a l'Iran
es disparen les hospitalitzacions
de noies enverinades amb gas.
Enmig d'una onada de casos
ahir es van intoxicar un centenar més de noies
quan eren a classe.
Les estudiants van acabar ingressades
amb palpitacions del cor, nàuseas, marejos i alguns casos
en què no podien moure les extremitats.
Els primers enverinaments van tenir lloc el novembre
i des d'aleshores
un miler de noies han estat intoxicades
en diverses ciutats del país.
Algunes teories acusen els fonamentalistes
d'estar al darrere dels atacs
com a represàlia per haver participat
en un acte de llibertat de la gent.
Aquests incidents estan alimentant
el descontentament de la població
per la ineficàcia de les autoritats
per aturar aquests enverinaments.
La guerra d'Ucraïna també es batalla
a les altes esferes de la diplomàcia internacional.
Les últimes hores la Comissió Europea
ha mogut fitxa i ha posat en marxa el centre
per la persecució dels crims d'agressió contra la Ukraine.
La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen,
diu que Rússia i Putin
han de pagar pels crims comessos a Ucraïna.
El nou centre tindrà seu a l'aïlla
i recopilarà proves dels delictes comessos
per utilitzar-les en futurs judicis.
Serà una estructura independent
del Tribunal Penal Internacional
que és qui tindria competència per investigar els crims
però que no pot fer-ho
perquè Rússia no en reconeix la jurisdicció.
A l'altra cara de la moneda hi ha Rússia.
El govern del país diu que la guerra d'Ucraïna
es va iniciar contra Rússia.
Serguei Labrov és el ministre d'Exteriors.
La guerra que ha intentat aturar,
que van llançar contra nosaltres
utilitzant la població...
La població ucrainesa,
per descomptat,
ha influït en la política russa
incluent-hi la política energètica.
Sobre el terreny, 11 persones han mort a Saporígia
a causa de l'atac amb un missile sobre un edifici
mentre estan continuant els combats al voltant de Bahmut
a la província de Dónex.
Segons Kif, les forces russes
proven d'encerclar la ciutat sense èxit.
La Xina vol continuar creixent
però modera les expectatives per aquest any.
La majoria a un creixement del 5%
durant aquest 2023
són cinc dècimes menys que el 2022,
un anunci que arriba durant l'obertura
de l'Assemblea Popular Nacional
que s'ha fet aquesta matinada.
Objectius moderats aquest 2023
per a la segona economia mundial
just després de sortir de la pandèmia.
Sentim el primer ministre, Li Keqiang,
llegint l'informe de treball del govern.
Els principals objectius esperants per aquest any
són el voltant del 5% de creixement del PIB
i el 3% d'augment de l'IPC.
Són xifres contingudes al creixement menys ambiciós
que el fixat l'any passat
però que per culpa de la paralitzant política Covid-0
va quedar molt lluny de complir-se
amb un creixement del 3% a la Xina
aquest 2022.
S'incrementa, en canvi, lleugerament
una dècima respecte a l'any passat,
el creixement previst per al pressupost de defensa
un 7,2% en front d'un 7,1
en un context clarament cada dia
més tens en les relacions
amb els veïns asiàtics i els Estats Units,
referència a la prioritat
d'una reunificació pacífica amb Taiwán
que, independent de facto,
la Xina considera una província rebel
i sobre la que es reserva el dret
de recuperar-ne la sobirania per la força.
Pasen 5 minuts d'un quart de nou.
Som als suplements, som a Catalunya Ràdio,
vegem cap al Regne Unit on es prenen amb sorpresa
que les grans cadenes de supermercats
comenci a racionar determinades fruites i verdures.
Els britànics ja no poden comprar
lliurement cogombres, tomàquets i pebrots,
entre altres productes perquè hi ha massa demanda,
però no se'n produeixen prou quantitat.
Londres, que jo ballasté.
De tomàquets, cogombres, pebrots o enciams,
el més se'n poden comprar a la vegada
entre dos o tres unitats o tres capses,
unes normes que inquieten els compradors.
Esperem que millori aviat.
És un fet, seria estúpid ignorar-ho.
És un fet.
El govern en culpa del mal temps
i l'economia i l'àfrica, però hi ha altres factors.
Els preus de l'electricitat i, com sempre,
el Brexit.
El Regne Unit falta mà d'obra
i els aliments circulen amb menys facilitat
que a la Unió Europea.
La solució pel govern és simplement canviar els hàbits.
Teresa Coffey és la ministra d'Agricultura.
És important que valorem els productes
que tenim en aquest país.
Ara hi haurà gent que menjarà naps
en comptes de menjar enciams o tomàquets.
A l'hivern, el Regne Unit importa el 95% de les tomàquets
que consumeix la majoria d'Espanya i àfrica.
De tornada a Catalunya,
controlat l'incendi en una indústria tèxtil
de Sant Jaume de Llerca a la Garrotxa
que cremava des d'ahir al migdia.
Els bombers han pogut estabilitzar aquesta nit les flames
que han malmès bona part de la maquinària i de les filatures,
però no han afectat el magatzem.
Els 15 treballadors que eren dins de la fàbrica
van haver de ser atesos a l'hospital
per inhalació de fum.
L'empresa Pagès Valentí, on va tenir lloc l'incendi,
està especialitzada en la producció i comercialització
de filats de cotó.
I la policia ha retirat d'internet
120 continguts que donaven instruccions
sobre com preparar explosius
per cometre atemptats terroristes.
Es tracta d'una operació escala europea
en què han participat policies de 17 països,
entre els quals els Mossos d'Esquadra.
Entre els continguts retirats també hi ha propaganda
de grups radicals i violents.
Hi ha una informació anomenada Deep Web,
la internet profunda, que no està indexada
i només és accessible amb buscadors específics.
Els registres retirats els havien difós
per les xarxes de suport al terrorisme jihadista
i altres grups d'extremistes violents.
Avui Pablo Escobar també sortirà en aquest informatiu
i és que Colòmbia portarà a l'Índia i a Mèxic
70 descendents dels hipopòtems de la coca.
El narcotraficant n'havia importat 4
il·legalment a la seva pròpia finca Medellín
i després de la seva mort,
els animals havien quedat en llibertat.
Ara s'han reproduït fins a arribar els més de 150 exemplars
d'hipopòtems escampats per Medellín.
Fan ja que aquests hipopòtems suposen un problema
per la biodiversitat de la zona
i segons la revista Nature, d'aquí unes dècades
el nombre podria augmentar fins al 1.500.
De moment Medellín ha decidit portar-ne
unes quantes desenes a l'Índia i a Mèxic
on tampoc no són autòctons,
però podran controlar-ne la població
a través d'institucions científiques.
Estudiants universitaris organitzen per primera vegada
a Barcelona unes jornades de divulgació
de les matemàtiques al carrer.
L'objectiu és promoure la importància d'aquesta matèria
i tancar l'estigma que són avorrides o difícils.
Les impulsen estudiants de les tres universitats públiques
on s'estudia el grau de matemàtiques,
la UB, l'autònoma i la politècnica.
Nicolás Atanas és divulgador
i un dels impulsadors de l'activitat.
Lo que se debería hacer es enseñar a pensar
de la senatura de matemáticas,
en el sentido en el cual no tengas una manera
de demostración o el razonamiento de memoria,
sino que tú te enseñen un poco más de dónde viene,
el por qué funciona,
y que aprendas eso por gustos.
Cuando a una persona le gusta algo es porque le llama la atención,
porque lo ha visto muy popularizado.
Una activitat que es repetirà diumenge que ve,
12 de març, de 5 a 7 de la tarda a la plaça Godi de Barcelona,
i també se celebrarà de forma simultània
a altres ciutats de l'estat espanyol.
Cada cop més pobles aposten per promocionar
l'espectacle dels floriters florits com a reclam turístic
El Segrià, des d'aquest cap de setmana,
17 municipis ofereixen activitats vinculades al camp i a la primavera.
Lleida Roger Segura.
El projecte Segrià, terra de floració,
ofereix molt més que visites guiades als camps.
S'organitzen caminades, concursos fotogràfics,
rutes lliures i en VTT, i propostes gastronòmiques,
amb l'objectiu de dinamitzar el territori
en base a l'impacte turístic derivat de la floració,
un actiu que, de retruc, permet reivindicar
el treball de la terra i la pagesia,
com apunta l'alcaldessa de Soses, Sandra Marco.
Potser, sobretot, posar en valor que darrere de cada flor
hi ha un pagès i una pagesa,
i que gràcies a manbells tenim aquests fruits.
La campanya, promoguda pel Consell Comarcal del Segrià,
ha passat de comptar amb 9 municipis implicats a 17,
cosa que permetrà oferir activitats durant més d'un mes i mig.
Ho destaca Josep Lluís Huguet,
cap de l'àrea de promoció econòmica i turisme de l'Ens.
Mai es m'hi ha pogut aconseguir una durada tan llarga
i en guanxi que ho hem aconseguit,
perquè els municipis de la zona tardana
fa que la proposta turística sigui més llarga que els últims anys.
El projecte vincula els municipis del Baix Segre,
on predominen les flors roses, les més primerenques,
amb la resta de la comarca, on destaquen la floració blanca
o els camps d'espigol de color violeta de l'Horta de Lleida.
4 minuts per dos quarts de nou.
El company d'aquesta casa de Catalunya Ràdio Manel Alias
guanya el Premi Blanquerna de Comunicació.
El periodista ha estat distingit amb el guardó
i per ser dels pocs periodistes que van cobrir-la des del Don Bas,
l'enhorabona al Manel.
Entre altres, la Universitat ha considerat que es mereix el premi
pel documental de TV3 entre la terra i el cel, Guerra,
que qualifica d'un bon exemple de la plexi periodística.
Manel Alias va recollint guardons, no sé on els guarda,
perquè no sé si li caben.
Ha rebut aquest any el Premi Nacional de Comunicació 2022
a la Generalitat, ex a eco amb tots els periodistes, càmeres
i professionals de la informació que han cobert la guerra d'Ucraïna
i l'horabona al Manel, que podem seguir aquesta casa
a través d'un podcast que estrenarà ben aviat, parem l'antena.
Tinc moltes ganes de veure com sonarà això del Manel,
perquè el veig per aquí treballant sigilosament,
però tinc ganes de sentir-lo, també.
I encara una altra notícia.
A poc a poc anem escalfant motors pels Òscars.
Crec que són diumenge que ve, no els Òscars, ja?
Diumenge que ve, els Òscars? Sí, diumenge que ve, els Òscars.
Continada de diumenge a dilluns,
Netflix ha retransmès per primera vegada en la seva història
un contingut en directe.
Es tracta d'aquest monòleg de Chris Rock, Selective Outreach,
un programa especial en què l'humorista ha aprofitat
per tornar-li a Will Smith la plantufada que li va donar
a la gala dels Òscars l'any passat, després que Chris Rock
fes una broma sobre la lupècia de la seva dona ja de Pickett Smith.
Will Smith va guanyar l'Òscar a millor top poca estona després,
ho recordem.
Ha parlat del tema, però en aquest especial dedica una bona estona
a explicar amb el teu so còmic,
amb el seu to còmic habitual, com ho va viure.
De fet, arriba a insultar Smith en fins a 7 ocasions diferents
al llarg d'aquest especial.
Veurem com va la gala de...
No sé si Will Smith està convidat o l'han expulsat, en qualsevol cas.
Ho seguirem amb l'Àlex Urina
i tot l'equip de la Finesta Indiscreta Catalunya Ràdio
d'aquí una setmana a la matinada de diumenge a dilluns.
Benvinguda.
Bona tarda a tothom.
Benvingut.
Gràcies per escoltar-nos.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vinga, aprofitem l'embranjida moral!
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Doncs va, anem per feina.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Tenim una unitat mòbil...
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota.
A l'1-1668.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enginy.
Hem de construir un coet en un mes?
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Escolta, el sents?
Sí, és el so del mar.
I el vell mig de l'Eixample.
Ara el restaurant El Cangrejo Loco et porta el mar a l'Eixample.
Reserva a ElCangrejoLoco.com.
Un restaurant únic a l'Eixample.
Benvinguda. Benvingut.
Si vols anunciar-te a Catalunya Ràdio, recorda.
T'esperem via WhatsApp al 677-09-12-68.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Tot a punt per fer-te sentir...
Com a casa.
Benvinguda. Benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Catalunya Ràdio.
Són dos quarts de nou del matí
i així sona el despertador del suplement de Catalunya Ràdio.
Que torni a sortir el tema dels macroprojectes,
això és el que ens indigna.
Aquests tres projectes actuen com un xantatge ambiental
als pressupostos de la Generalitat.
Porque si las mujeres representan la mitad de la sociedad,
la mitad del poder político, la mitad del poder económico,
tiene que ser de las mujeres.
Y habrá gente que le parezca grave.
Pero a nosotros nos parece simple y llanamente de justicia.
L'aigua de boca amb la situació actual
sembla ser que podríem arribar a la tardor i tot.
El que afectarà més serà sobretot l'agricultura.
Produeix una certa vergonya aliena
sentir el president aragonès dient que el pacte amb nosaltres
per presidir el Parlament està superat.
Perquè aleshores el que estaria superat
és la seva pròpia presidència.
Aquí soroll sempre n'hi ha, està clar, no?
Si no és un tema és un altre, és el Barça i això és molt gran.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
La primavera.
Aquesta és una notícia que tothom ha sentit.
La segona notícia.
És diumenge 5 de març del 2023
això que sona és un suplement de Catalunya Ràdio
que fem acompanyats de tota la redacció d'informatius
que encapçala a en Neus Bonet
i en què són protagonistes 3 xifres i 3 noms propis.
El primer, Irere Montero.
El ministre d'Igualtat de Podem
exigeix el PSOE un acord entre els socis de govern
abans de votar al congrés,
la modificació de la llei del només si és sí
i diu que la proposta socialista
obre la porta a una victòria política de la dreta.
Jèssica Albiach.
La presidenta del grup d'en Comú Podem
al Parlament justificava ahir
la seva presència a la manifestació
contra els macroprojectes,
tot i donar suport als pressupostos que els inclouen.
Rina Lee.
La presidenta del grup de l'ONU
que ha presidit les negociacions per la protecció dels oceans
ha dit aquesta matinada,
després de 35 hores de reunió,
que el vaixell ha arribat a la costa.
Avui també és un dia que es compten 3 xifres,
la primera és el 6.
Els milions de persones ara ho ha explicat bo arreu del país
que ens veurem afectades a partir de demà
per les mesures contra la sequera que es posen en marxa.
El 5.
Per cent, l'objectiu de creixement econòmic
que s'ha marcat la Xina perquè estan
392.
Els carrers i places de Barcelona que porten noms de dona
davant dels 1.666 que tenen noms d'homes.
Gràcies, Neus. A vosaltres.
Aquestes 3 xifres i aquests 3 noms pròpits
avui seran damunt la taula amb una tertúlia
que compartirem amb el Marc Molins, el Josep Maria Martí Rigaú
i l'Anna Pardo de Vera.
Avui, que fa 30 anys, a Catalunya Ràdio sonaven coses com aquesta.
Si la teva passió és la música,
ara és el moment.
No esperis més.
L'èxit t'està buscant.
Els caps de setmana del 1993 a Catalunya Ràdio
feien aquest programa que es deia Exit
i que donava veus a grups musicals emergents.
El que acabarà passant aquest diumenge 5 de març del 2023
encara és una incògnita
i serem per explicar-vos-ho.
Hem obert el micro a les 6, l'apagarem a les 1.
No ens mourem de la 11 al 614,
però ens podeu escoltar des d'Esparreguera, Espot o Esquirol.
El suplement.
Dissabtes i diumenge,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Jofre Genué, bon dia.
Bon dia i bona hora.
A veure, a temperatura Esquirol.
Ara ha arribat als 2 graus sota zero,
ara mateix tenen un grau i mig sota zero.
Fa fred?
No dic que fa fred a Esquirol, no?
Sí, sí.
L'Esquirol, perdó, és que estic dient.
L'Esquirol.
Això està mirant on és, però està per allà a Osona, no?
Això està a Osona. Sí, a Osona, molt bé.
Hi has estat o no?
L'Esquirol, no? A Osona i a Cantoni Gròs,
tota aquella zona, sí.
Doncs si has anat a Cantoni Gròs... A Martet, no?
És allà. Ah. Sí.
Ja s'ha passat gairebé. Molt bé.
Escolta'm... T'agrada, la zona o no?
Sí, home, m'encanta, s'hi menja molt bé, a més.
A més, allà hi ha el búnquer.
Tu saps que el búnquer de Catalunya Ràdio és a Osona?
No, mira, això no ho sabia.
Sí, el Peyu, el Jair i la Rossella estan per allà.
El que passa és que no diuen exactament on,
escolti'm, abans de la previsió,
perquè avui tenim un dia molt tranquil i assollat,
amb tota la història aquesta de la sequera,
ara obrirem l'informatiu explicant que, per anar bé,
en dos mesos hauria de ploure el que no ha plogut en dos anys.
Hi ha algun... Que es respon sola la pregunta, no?
O sigui que tindrem un problema de nassos, no?
Jo crec que sí. Sí, sí.
És molt difícil.
Espero equivocar-me, que ens equivoquem, també, els homes del temps.
Sí, però és que sembla molt improbable si més no.
És a dir, no hi ha una previsió de pluixes
pels propers mesos de nassos, no?
Mira, amb el canvi climàtic, estem tenint unes primaveres
que, en general, són més seques que abans.
Fixa't.
Per tant, això ja ens diu que, per molt que plogui,
difícilment arribarem al que necessitem.
Calcem-nos i estalviem.
Anem estalviant, perquè, clar, demà comencen restriccions
que s'apliquen a 6 milions de catalans
i veurem què és el que ve després.
Bueno, per no donar tot males notícies,
la setmana 15 de març s'entreguen algunes pluixes,
però bé, no sabem si seran molt abundants o poc.
Però almenys s'intueix que es trencarà una mica
amb el que fins ara tindrem, aquesta setmana no plourà.
I això que va passant en alguns petits fronts, però res, res.
Avui farà bo, per això, eh?
Avui farà bo i, a més a més,
suposo que el que està esperant molt la gent
és que deixi de fer tant de fred.
I costa, però el terme d'altre ha d'anar recuperant-se.
Aquesta setmana ho notarem, i sobretot a partir de dimarts,
i és molt probable que el cap de setmana que ve
estiguem parlant de fins i tot una miqueta de calor.
Escolta'm, t'espero avui per la prèvia del dominical,
pocs minuts abans de les 12, et va bé?
Sí, però... passeu-me les preguntes, perquè si no m'agafeu...
Mira la setmana passada el Francesc Mauri,
la setmana passada ens va enganxar, diumenge,
tota la prèvia d'aquella nevada.
Moment Francesc Mauri al dominical, va passar això.
Quina emoció, quina jornada climatològica,
tan interessant que ens esperen nevades a tot el país.
Vaig ensigalat com una mànega d'aigual.
Neva, neva i neva...
Va haver-hi discussió o no?
Clar, Francesc Mauri encara no havia començat la nevada
i va començar a dir aquí que el dominical estava tot blanc.
Però entre ells es van posar d'acord?
Entre ell mateix, diguéssim?
No vaig parlar amb l'original, perquè tenia festa...
No va haver-hi...
El davant, l'original, no m'atreveixo a fer-ho, això.
Sí, home, sí, que riurem.
Jofre, fins després, gràcies.Fins ara. Adéu.
Últimes 15 jornades de la Lliga de Futbol,
després de la derrota ahir del Girona.
Avui és el torn del Barça i de l'Espanyol.
A les dues del migdia, Valladolid, Espanyol pel tot gira,
i a un quart de cinc per la TDT, Barça-València-Alberbanet.
Tornarà a ser un partit amb moltes baixes per al Barça,
sense Gabi, Sancionat, ni Pedri, Dembélé, ni Lewandowski i lesionats.
En canvi, torna Christian Sen absent a la Copa contra el Madrid.
El tècnic Xavi Hernández també està sancionat,
avui no es podrà seure a la banqueta.
El segon entrenador, Òscar Hernández,
és qui dirigeu avui l'equip
amb comunicació permanent amb Xavi.
Un Xavi que feia aquesta reflexió,
arran de les crítiques que han arribat d'alguns sectors,
pel fet de guanyar el Barneveu, cedint la possessió al rival.
Siempre digo que el Barça es el club más difícil del mundo,
porque tú ganas en Madrid 0-1 y parece que no convence.
Cuando si fuera al revés, sería fiesta nacional.
Entonces, es el club más difícil del mundo.
Ahora me lo compráis, ¿no? Ahora sí.
Sense pèls de la llengua, Xavi Hernández,
el Barça, clar, ve de guanyar la Copa contra el Madrid,
però també ve de la derrota al Camp de l'Almeria
amb aquell nyap de partit de fa una setmana.
Ara mateix, l'avantatge sobre el Madrid a la Lliga és de 7 punts.
Li traspassarà tota la pressió a un Madrid que juga al Camp del Betis.
A les 9 del vespre, Carlo Ancelotti, tècnic del Madrid.
Betis juega muy bien, está muy bien organizado,
juega un fútbol atractivo,
pero no tenemos margen de error.
Claro, haremos todo para intentar de ganar.
I a les dues del migdia, el partit de l'Espanyol,
el camp de l'equip que en aquests moments marca el descens,
el Valladolid, que té 24 punts,
l'Espanyol és 12 en T-27,
guanyar suposaria la tercera victòria consecutiva a la Lliga,
un fet que l'Espanyol no aconsegueix
des de fa gairebé 4 anys a primera divisió.
I victòria d'impacte de l'alètic de Madrid al metropolitano
contra el Sevilla, 6 a 1.
El Sevilla està fatal, aquest any.
El dia que Diego Cimeno es convertia en l'entrenador matalassé
en més partits.
I ho va celebrar amb aquesta gran golejada,
amb aquest fastí, amb dos gols de Memphis, dos de Morata,
un de Griezmann i un de Carrasco.
Les pedí antes del partido dos cosas.
Juegan con pasión y con corazón.
El talento lo tiene.
Y me quedo con el equipo,
con la comunión que tuvo el equipo,
con los chicos que entraron después,
con interpretar en la sensibilidad
de un partido importante también para el entrenador.
Griezmann va liderar tot l'atac,
Memphis va fer els dos primers gols, el segon un golàs,
Morata, que va substituir Memphis,
i no volia ser menys, també en va fer dos,
mentre que Griezmann va fer també un golàs
a l'àrea Carrasco, jugador sobre el qual el Barça
té una opció de compra aquest estiu,
va fer l'altre gol, mentre que Alex Blauran, a Rakitic,
va fallar un penal amb el 4 a 1.
Va enganyar a O'Black, però va enviar la pilota al pal.
I mentre Simeone no ho va poder celebrar,
el Girona no va poder fer el mateix
en el seu partit número 100 a primera divisió.
Va veure frenada la ratxa perdent el camp del Getafe per 3 a 2,
el descans ja perdia per 3 a 0,
va estar a prop de remuntar amb els gols de Castellanos i Miguel,
però no n'hi va haver prou.
També ha jugat ahir el Miria 0, Villarreal 2
i Mallorca 0, Ells 1.
I a la Lliga CB de bàsquet, derrota del Barça a la pista del Saragossa,
derrota també del Girona a la pista de l'Unicaja
i victòria del Manresa al Nou Congos contra el Fuenlabrada.
Amb aquests resultats, Saragossa 85, Barça 83,
Manresa 92, Fuenlabrada 78
i Unicaja 94, Girona 70.
El Barça va maquillar al final
una derrota que va arribar a ser de 25 punts a la primera part.
El tècnic Serge Skevichus va demanar perdó a l'afició
i va qualificar la derrota de vergonyosa.
El partit va estar aturat una mitja hora per problemes amb el marcador.
I el Barça i el Liceu jugaran aquest migdia
a la final de copa d'OK Patins.
A dos quarts d'una, Calafell, després d'haver superat a les semis,
als Reus i al Búltregat, respectivament.
També avui es disputa la cursa del Gran Premi de Bahrain,
que obre la temporada a la Fórmula 1.
Max Verstappen sortirà des de la Pol amb Txeko Pérez II,
l'Eclerc III, Carlos Sainz IV i Fernando Alonso V.
Vinga.
Gerard Jovan, de què fan olor els diaris, avui?
D'avui tema.
Encara falten un parell de dies pel Dia Internacional de les Dones,
però els diaris aprofiten aquest diumenge per publicar reportatges
i notícies que tenen els drets de les dones com a eix central.
En parlen també els editorials com el de La Vanguardia,
que en aquesta qüestió hi detecta avenços, però lents.
Destaquen en positiu la dada que indica
que ja hi ha més dones comes a la universitat,
que la cara de la moneda s'hi manté a la bretxa salarial,
ja que, segons dades de 2020,
el sou mitjà dels homes és gairebé un 20% superior que el de les dones.
Diu La Vanguardia que la igualtat plena entre homes i dones
serà motiu d'orgull col·lectiu per la generació que l'aconsegueixi.
El periódico, que avui també dedica moltes pàgines a la lluita feminista,
dedica el tema del dia a una dada.
La dona pateix tres cops més que l'home
per secució sexual a la feina.
És una dada que facilita un estudi de la Unió Europea
que també subratlla que el personal sanitari
ja que un 5,7% d'aquest grup ha patit violència sexual l'últim any.
El periódico també treu pit avui
perquè durant l'últim any han complert el seu objectiu
de tractar cada mes un tema vinculat a la igualtat de la dona.
Avui el resumeix tots en una pàgina.
De fet, l'editorial del diari avui està dedicat però a Ferrovial.
Sí, diu l'article que l'anunci de la constructora
que trasllada la seva matriu als Països Baixos
ha provocat un debat una mica infantilitzat.
Uns han volgut convertir-ho en una excusa
per donar per amortitzat l'actual govern
i des de la Moncloa s'ha assenyalat l'empresa
amb declaracions impròpies de la tradició social demòcrata europea.
Per això, diu l'editorial del periódico,
que Espanya es mereix un debat serer
sobre el compromís de les empreses i sobre una fiscalitat equitativa.
De fet, el diari avui es presenta també amb un dossi
dedicat a la menopausa.
Tot el que en sabem es titula.
Tot el que no en sabem es titula.
Vol ser una guia per una maduresa saludable.
Recoll el testimoni de diverses dones
que expliquen com han viscut o com viuen
aquesta etapa de la seva vida.
I també ara avui s'hi publiquen un parell d'entrevistes interessants.
Just quan s'acaba el dossier de la menopausa
hi trobem Ernest Maragall,
alcalde per Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona.
Diu Maragall que està al seu abast
construir 20.000 habitatges al llarg del proper mandat
i també alerta d'un possible tripartit PP-PSC
junts a l'Ajuntament de Barcelona.
I a continuació hi trobem una entrevista
de l'Àlex Gutiérrez,
un tal Roger Escapa,
conductor del suplement de Catalunya Ràdio, diu aquí.
I què? Ho dic per l'excusa de l'entrevista.
Era els 35 anys del suplement
i el programa que fem la setmana que ve la serà Família Dissabte.
Però clar, a l'Àlex Gutièrez hi ha dades
que quan t'enfrontes a l'Àlex Gutièrez t'ho treu tot.
T'han dedicat dues pàgines. I em va fotre a parlar, en fi.
Només falta que li expliqui com porto els calçotets.
Però escolta, bastant bé, eh?
A la fotografia sí que fas cara com d'estar perdonant-li la vida
el fotògraf, en Pere Tordera, pobra.
Però més enllà d'això,
hi ha coses interessants des del titular
i quan diu que no canvies el teu programa pel del Bundó, va bé saber-ho.
Però que no se n'enfadi el Bundó.
La Junquera em va començar a preguntar pel Bundó per si no sé què...
Però si el fas quedar molt bé. Que sí, que sí.
Tu creus que s'enfadarà el Bundó? Home, no.
S'hauria de greu, eh?
També crida l'atenció
que dius que vols fer tele però que de moment no s'ha trobat l'encaix.
I quan l'Àlex Gutièrez... Tot diplomàtic.
Exacte.
I quan l'Àlex Gutièrez et pregunta
si deixaries la ràdio per fer tele, dius que no.
És molt bé i és molt català.
Anem assegurant les coses.
Més coses, et comenta l'Àlex,
que el suplement és un programa molt llarg perquè dura 7 hores.
Sí.
I tu li respons que voldries una més.
Per fer la jornada laboral sencera ja només són el programa.
8 hores de jornada laboral.
Molt bé. Tota l'antena.
Alguna cosa més que no...
Són dues pàgines entrevistes.
Sí, no, és que m'ho treu tot.
Parlant de la dona, el fill... Tot.
Però està bé, és una entrevista completa.
Els diaris de Madrid.
Si diuen coses i no si diuen coses.
Els diaris de Madrid.
El Mundo segueix posant la banya...
L'any que ve continuem o no?
Això no ho diu, el diari, no ho aclareix.
Però dic que sí, que vull continuar o no.
Home, sí, no. Ha quedat bastant clar.
Jo crec que sí.
20 anys potser no.
Home, 20 anys no, sisplau.
Però que si són 18...
Si són 18, bé, endavant.
Avui el Mundo continua posant la banya amb el cas mediador,
protagonitzat per l'exdiputat socialista Tito Berni.
Avui ens expliquen que la policia investigarà les cenes
de Tito Berni en Ramsés,
Ramsés entenc que és un restaurant de luxe de Madrid,
amb diputats del PSOE en busca de contratos amanyados.
I pel que fa el país té com a tema destacat
l'encariment del cistell de la compra
de la vida de milers de famílies a tot el continent.
Informació de contrastes. De qui coneixerem avui el futur?
De la superàvia catalana, la Maria Brañas Morera,
la dona més vella del món, que ahir va fer 116 anys,
va néixer un 4 de març de 1907.
Això vol dir que és peixos.
Li diu al periòdico,
la seva intuïció li serà de gran ajuda
a intentar controlar les despeses,
o podria veure-se en un bon compromís.
Les nostres expectatives en l'amor són massa idealitzades,
i el punt avui li diu que pots trobar-te
en una situació sentimental una mica tensa.
Mai se sap, eh?, en aquestes residències passen coses.
Sí, sí. El 117 anys et pot arribar...
L'amor que sempre has estat buscant.
Ara. Mai és tard, no hi ha edat, per això.
Bon dia, Marina Dila Cruz. Molt bon dia, Roger.
Bona nit de la premsa digital. Comencem amb construcció.
Arranquen les obres de l'edifici més gran del món a l'Aràbia Saudita,
que acollirà 9 milions d'habitants.
Com recull el portal web del periòdico,
The Line, el nom d'aquesta ciutat,
tindrà 170 quilòmetres de llarg i 500 metres d'alçària.
En aquest cas, l'adjectiu faraònic queda curt.
Dins la muralla, els residents viuran en un ambient climatitzat
i amb energia 100% renovable,
amb grans zones verdes i tota mena de serveis.
Sembla, doncs, que el que va començar
com una idea estrambòtica col·locada en un PowerPoint
ja ha saltat al món real.
Reinventar-se o morir.
El govern vol unir 7 cases i Vallter 2000
amb un telecabina de més de 3 quilòmetres.
Aquesta inversió, de 40 milions d'euros,
vol ser el començament d'una reconversió
perquè l'estació pugui obrir tot l'any
i crear un negoci més enllà de l'esquí
com ja fan altres estacions.
El telecabina permetria limitar l'accés a l'estació per la carretera
que travessa el parc natural
de les capçaleres del Ter i del Fraser
i reduir les grans emissions de CO2.
Se'n fa resolt el portal Vila Web.
I acabem amb Antàrtida.
Capten imatges de les maduses gegants fantasma
de gairebé 10 metres que viuen a la península antàrtica.
Com recull el portal web de l'avantguàrdia,
l'espècie en qüestió es va descobrir el 1910,
però hi ha hagut poques oportunitats per observar-la.
Les aigües antàrtiques, per sota dels 60 metres,
gairebé no s'han estudiat
i tot indica que poden tenir ecosistemes molt rics
i espècies poc conegudes.
Gràcies, Marina. Passen 3 minuts de 3 quarts de nou.
Moment de parar l'orella
i ens en portem amb altres emissores aquesta setmana.
¿Por qué Ferrovial se va a Holanda?
Así es su fiscalidad.
Ayer faltó invadir Holanda.
Si llega a vivir el duque de Alba,
el gran duque de Alba, la invadimos de nuevo.
Sí, no, no, desde luego.
Pero bueno que se ha creído Tenacillas.
A mí me cuesta mucho creer que un país como Holanda
cobre menos impuestos de los que necesita
para poder poner en marcha los servicios públicos
y así atraer a todas las empresas.
¿Tú crees que, si no sabes lo que significa l'Albur...
Ah, bueno, claro.
¿Y qué va a saber lo que significa Dampit?
Se hizo famosa una imagen de unos chicos en un museo
delante de un Velázquez
y estaban todos mirando su teléfono móvil.
A mí me gustaba imaginar que estaban consultando su Tinder,
que es bastante más aprovechable a su edad que Velázquez.
Es una feina ben pagada,
que es constable en un equip superguai.
Clar, amb reconeixement.
Tot és fabulós.
Tu has fet una molt bona feina a la Castelpolònia.
Sí, però bueno, és que el meu animal necessitava anar més enllà.
I clar, és a dir, al Polònia,
aleshores ja no em podia oferir res que no hagués fet ja.
El suplement amb Roger Escapa.
Suma't a l'educació que suma l'Alba, l'Ahmed i en Rafa,
que suma mares, pares, docents i professionals.
Que suma oportunitats i futurs, innovació i qualitat.
Sobre el termini per fer la preinscripció.
Del 6 al 20 de març,
per al segon cicle d'educació infantil i primària.
I del 8 al 20 de març, per a l'educació secundària obligatòria.
Informatant a preinscripció.gencat.cat.
Suma't a l'educació que suma.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Folleja.
Amplia.
Clica.
Cada dia gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho faig.
Amb el Punt avui.
El trobaràs al quiosc, al mòbil i al puntavui.cat.
Tens cas amb jardí o piscina? Transforma-la en Bressut.
Vols cobrir la piscina o busques una pèrgola bioclimàtica
on relaxar-te? Bressut té la solució.
Del 9 al 11 de març,
fem jornada de portes obertes amb promocions exclusives.
Visita'ns. Estem a Cornellà.
Sortida 15 de la Ronda de Dalt.
Bressut. Dóna vida al teu exterior.
Escolta, el sents?
Sí, és el so del mar.
I el vell mig de l'Eixample.
Ara el restaurant El Cangrejo Loco et porta el mar a l'Eixample.
Reserva a elcangrejoloco.com.
Un restaurant únic a l'Eixample.
Estudiar teatre no és com estudiar dret.
Si teniu talent i sort, trobareu feina.
Si només teniu sort, també treballareu.
Molt en la seva línia, la mare que ho va parir.
Guapa, l'hi.
Per què t'ha agradat tant, matxacar els altres?
Al món hi ha més gent dolenta que bona.
Catalunya Mitzdia. Benvinguts a les dues.
Catalunya Mitzdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
...del salari mínim interprofesional
que ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Esconrea, Lleida i Girona.
Rússia porta des de mitjans del 2022...
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera les pròximes hores?
Catalunya Mitzdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
La qualitat esportiva la vivim cada dia a Catalunya Ràdio.
Aquest any sí.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre tot costa.
En Sònia Gelmà i Jordi Costa.
Aquest any sí que parlem d'esports.
Quan hi ha esport en directe...
Al Tot Gira ja anem rodats.
Estems pel Tot Gira, amb David Clopés.
I estem preparats pel que calgui.
I al final del cap de setmana...
És diumenge, són les 11, som el club.
La reflexió arriba al Club de la Mitjanit, amb Xavi Campos.
Sent l'esperit de totes les competicions.
Viu els esports a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Som monarquia.
Som monarquia, una secció basada en fets reials.
Joan, què destaquem avui?
Veiem que els reis tenen una setmana molt atapeïda d'actes,
pel que fa a número,
però no n'hi ha cap de tan divertit com pot ser una visita al Mobile,
on vam veure, dilluns passat,
el rei Felip jugant amb unes ulleres de realitat augmentada.
No sé si has vist les imatges. No les he vist.
No se sap, perquè no s'ha explicat...
No sé si es superarà el moment en què Felip Puig va pujar del DuraMoto.
Ui, ui, ui...
És una cosa similar, te'n recordes?
Aquella cara que va posar com de...
Va caure, que pràcticament va caure.
El va posseir l'esperit d'Àlex Criviller.
I bé, seguim.
Doncs el que no se sap és que estava veient el rei,
quan li van posar aquelles ulleres de realitat augmentada,
sí que es veia com ell anava fent com així amb la mà esquerra.
També hi va trobar un robot de quatre potes,
que feia patir una mica,
que es descontrola i li fa alguna cosa inconvenient al rei.
Aquestes coses són perilloses i...
Alguna activitat aquesta setmana destacada?
No hi ha res de gaire interessant.
Les clàssiques audiències a militars i entitats que no interessen a ningú,
més enllà d'ells mateixos.
Per exemple, demà rep el cuerpo superior
de interventores i auditores de l'Estat.
Costa d'imaginar-se una activitat menys interessant que aquesta.
I destacaria que demà el rei donarà el Premi rei d'Espanya d'Economia.
No l'ha guanyat Iñaki Urdangarin,
sinó que l'ha guanyat un senyor economista que es diu Agustín Carstens,
que és mexicà.
Toni Cruanyes, bon dia i bona hora. Bon diumenge.
Què tal, Toni, com anem?
Bé, jo tranquilet, que estic de desconnectió.
Jo dissabtes i diumenge desconnecto.
Sí, nosaltres no. Fem vacances dilluns i dimarts,
que anem al revés del món,
però t'ho recomano de tant en tant, perquè és un avantatge, segons com.
Fas menys cues, fas menys cues.
Això sí, d'això n'estic segur,
però dir perquè tu vas ja aquesta hora i estàs allò tot posat,
i encara estic engegant una mica de maquinari a la boca,
encara no funciona, no coordino el 100%.
Va, que t'aixeco del llit.
Sabem que cada diumenge amb el Toni Cruanyes
agafem una notícia de l'actualitat i la transportem a la història.
Avui la cosa és una mica diferent,
perquè la notícia ens connecta directament amb la història,
perquè hem sabut aquests dies
que segurament haurem de canviar els llibres de història de Catalunya,
perquè és una notícia petita en els mitjans de comunicació,
les coses van molt ràpid,
però en el món acadèmic estem parlant d'un bon terratrèmol,
que ens obligarà a canviar una de les coses
que apreníem a les escoles i als instituts.
Fins ara s'ensenyava que el primer document escrit en llengua catalana
van ser les homilies d'Urganyà,
datades al voltant de l'any 1220.
Què passa?
Que ara hem sabut que hi ha un document més antic de més d'un segle abans.
Se'l coneix com el llibre dels jutges
i es conserva a l'arxiu dius César de la Seu d'Urgell.
S'ha estudiat la Tania Altaix i en Jesús Alturo,
que són dos investigadors de la Universitat Autònoma.
Podem dir que el text més llarg escrit en català
i més antic, original, que conservem,
és el de la Seu d'Urgell,
és la còpia del llibre dels jutges,
que hem datat entre els anys 1060 i 1080.
Aquesta còpia del llibre Judicum
és un segle abans del que es considerava fins ara.
Clar, Toni, com sabem que aquest llibre dels jutges
va ser escrit abans que les homilies d'Urganyà?
El tema és l'adaptació dels manuscrits,
però també la consideració del català.
És a dir, si és català realment allò que s'hi escriu,
perquè eren manuscrits transcrits del llatí.
Ho feien escrives dels segles XI, XII i XIII,
i el català, com la resta de llengües romàniques,
no deixa de ser una de les evolucions del llatí vulgar
a partir de la parla dels diferents indrets geogràfics.
Clar, no hi havia enregistrades locucions orals,
i, per tant, si no és a partir de registres escrits,
pràcticament és impossible determinar el moment concret,
fundacional, exacte,
en què apareix el català ja com una llengua pròpia.
El que sí que sabem
és que tant la còpia del llibre dels jutges com les homilies d'Urganyà
estan escrites en català.
Sí, ja sabíem que, en el cas de les homilies d'Urganyà,
el capellà que les va escriure
va traduir de l'oxitar uns trossos de sermons,
amb l'objectiu de parlar a les misses
en la llengua que parlava el poble, i no en llatí,
que la gent corrent no entenia.
Els caràcters de la lletra de les homilies és gòtica,
i la qualitat del pergamí, que és força gruixut, és ordinari,
ens hem d'imaginar, en aquest cas, un sacerdot escrivint amb tinta,
fent caligrafia, amb una ploma,
a l'estil dels monjos del nom de la Rosa.
Què és el llibre dels jutges, Toni?
És una còpia de la traducció de les lleis visigodes
que es van aplicar a l'actual Catalunya
des de l'arribada de Carlemany als Pirineus.
Estem parlant de cap al 780.
És el Liber Judicum.
Les lleis són sempre els primers llibres escrits més importants
a totes les civilitzacions,
també a les civilitzacions antigues, per exemple.
Així que també va passar igual a la Catalunya feudal,
incipient d'aquell època.
Ah, i a diferència de les homilies, en aquest cas,
els investigadors, Dani Altag i Jesús Alturo,
creuen que poden identificar, en concret,
l'escrivà que en va fer la còpia.
Es diu Travè Redolf,
i era un prevera de Santa Maria d'Urganyà,
actiu durant més de 18 anys.
L'escrivà Travè Redolf va deixar diversos textos
escrits amb un bon nivell de llatí.
I, segons els investigadors, això demostra
que la decisió de començar a escriure en català,
i no en llatí, no va venir determinada
per ignorància del llatí,
o perquè no hi hagués paraules en llatí
per identificar aquesta nova societat feudal,
perquè, per exemple, hem vist també
que hi ha juraments de fidelitat als senyors feudals en llatí.
En tot cas, podem dir que es va començar a escriure en català
perquè van voler, perquè van prendre consciència
que era la seva llengua i no el llatí.
Clar, i comencem d'imaginar, aquest document, Toni.
És un pàrgamí, allò, amb un text llarg?
Home, sovint, per identificar textos antics,
cal remetre's a proves com les dificultats de conservació,
o atresllats amb els segles,
o inundacions, incendis i tota mena d'inclamències, no?
En el cas del llibre dels jutges,
hi ha parts sucarrimades, cremades en el tall
i en els extrems del pàrgamí
que seria en conseqüència del foc
que el 1090 va cremar part de Santa Maria d'Urganyà,
perquè això també és curiós.
El pàrgamí hauria estat reaprofitat a inicis del segle XVI
com a coberta d'algun lligall de documents,
o d'un llibre parroquial d'un poble pròxim a Urganyà.
I, de fet, creuen que les homilies d'Urganyà
es van copiar a la mateixa canònica
on s'havia copiat abans el primer llibre dels jutges.
I sona una cançó que ara en parla de tu
De totes les històries que ara ens han quedat alluny
Recordo com fumaves mirant pel bolco
Avui arribarem a les 9,
després d'aquesta historieta del Toni Cruanyes,
amb els Catarres, una cançó que en parla de tu.
Perquè hem parlat del català,
que és com parlar de tu i de mi, de nosaltres.
Bona abraçada, Toni, bon diumenge.
Bon diumenge.