Véns tu, Mauri? No, no.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
Un home mort i una dona quedat ferida greu
per l'incendi que s'ha declarat a casa seva a Vilanova
i la Geltrú al Garraf a primera hora d'aquest matí.
La dona l'han traslladada a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona
amb cremades a gran part del cos.
El foc ja està extingit i encara no se'n saben les causes.
Vilanova i la Geltrú, Montse Gené, bon dia.
Hola, bon dia, es tracta de dos germans grans
que vivien en una casa de dues plantes unifamiliar
al carrer Vendrell número 10 del barri de Molí de Vent
de Vilanova i la Geltrú.
L'home ha mort en l'incendi i la seva germana,
que no tenia mobilitat, té cremades per bona part del cos
i ha estat traslladada en helicòpter a la Vall d'Hebron.
El foc ha començat de manera virulenta al primer pis.
Els bombers s'han trobat amb un foc complicat,
amb flames i molt fum.
Claudi Gallardo, inspector dels bombers.
El que hem trobat és una elevada càrrega de foc.
És el que ens ha fet que l'incendi estigués força desenvolupat
i ha costat els dotacions que han arribat treballar amb l'extinció.
Això ha estat una mica costós.
Els bombers s'han trobat amb molt material
que l'home agafava pel carrer i anava acumulant.
Es deia Albert Soler
i era molt conegut a Vilanova i la Geltrú i a la comarca
perquè va ser jugador i entrenador d'Ukeipatins.
Montse Gené, Catalunya Ràdio, Vilanova i la Geltrú.
Més notícies, en Raül Flores.
Els Mossos investiguen la mort violenta d'una persona
aquesta matinada a Barcelona, a la plaça del Nou,
al districte de Sants Montjuïc.
Els agents han rebut l'avís
que hi havia dues persones ferides d'arma blanca.
Una d'elles l'han traslladat a l'hospital,
però l'altra ja estava morta.
Els Mossos també investiguen la mort d'un home,
en aquest cas a l'Hospitalet de Llobregat.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
l'agressió ha passat a l'interior del metro de la línia 1.
Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a tres quarts de cinc
de la matinada d'una persona ferida amb arma blanca.
La policia també ha trobat una altra persona ferida
a la mateixa zona i hauràs d'anar a desconeixer
si en relació amb la primera víctima,
el presumpte autor de l'agressió mortal,
l'han localitzat i detingut a l'Hospitalet.
L'alcalde de Barcelona, Ada Colau, ha demanat a Podem
que s'assumia la candidatura d'Iolanda Díaz
per les properes eleccions al congrés.
La vicepresidenta del govern espanyol fa el pas aquest matí
sense el suport del partit d'Ione Vela.
Raper Colau, la suma dels partits progressistes
és la garantia per mantenir-se al poder.
Però la ciutadania ens demana que la gent progressista
unim forces i deixem qualsevol petita diferència
o les sigles amb un segon plànol
per aconseguir un govern progressista fort
que ens demana generositat.
Vuitanta anys després, a la Bisbal d'en Pordàs,
tornarà a representar avui la passió
seguint un text local i una partidura musical del segle XVIII.
Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Es va fer per última vegada el 1932
i la van intentar recuperar deu anys després.
Però quan ja ho tenien tot a punt per a l'estrena,
les autoritats franquistes ho van impedir perquè es feia en català.
Recuperat el text i la música original,
avui se'n farà una única funció, segons el director Jordi Bassa.
Un homenatge a aquesta gent que fa vuitanta anys
va intentar recuperar una cosa.
No té sentit recuperar una tradició que fa 90 anys que no es fa,
però sí de recuperar la música,
sentir-la una altra vegada, enregistrar-ho
i tenir un document sonor.
La cita, a les 7 de la tarda,
al Teatre Mundial Fèlix Martín Catalunya Ràdio,
la Bisbal d'en Portà.
Esports Montse Mir.
Max Verstappen ha guanyat el Gran Premi d'Austràlia de Fórmula 1
al davant de Lewis Hamilton II i de Fernando Alonso III.
Ha estat una cursa plena d'incidències amb cotxes de seguretat
i amb una ascensió Carlos Sainz,
que ha passat del quart lloc al dotzè per una topada amb Fernando Alonso.
Després de la victòria d'Hiper 04 al Camp de l'Elge,
el Barça té ara mateix 15 punts més que el Madrid,
que avui rep el Valladolid al Bernabeu.
Amb l'equip laurana va debutar Léix Garrido
i Eric García va jugar al mig del camp.
La proposta, segons va explicar Xavi Hernández,
va ser del director esportiu Jordi Cruyff.
Avui es disputa la cursa de MotoGP del Gran Premi de l'Argentina
amb Àlex Màrquez des de l'Apol.
La cursa és a les 7 amb transmissió al Webilab de Catalunya Ràdio.
El Barça de futbol sala jugarà aquest vespre a les 8
a la final de la Copa del Rey contra el Cartagena.
El club està pendent de saber a l'abast de l'alesió de Sergio Lozano,
que podria tenir una quarta lesió de lligaments al genoll dret.
I aquest migdia s'enfronten els dos equips catalans
a la fase pel títol de la Lliga de Rugby, Sant Boiana-Barça.
Catalunya Ràdio, Valdir i Aleu, Xavi Soler.
Doncs ha començat el partit i ja hi ha moviments.
Un cop de càstig de Juan Pisozino
que avança la Sant Boiana 3-0,
partit pel quart lloc de la classificació,
que li donaria l'avantatge de camp en la primera ronda de play-off.
Xavi Soler, Catalunya Ràdio, Valdir i Aleu.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
¿Com preferiries fer un concert, Julieta, a la Seu de Vox,
o sobre la tomba de la Danà i Burunat?
Ui... qui és?
Espereu, espereu, titular.
No, no, no... Julieta no sap qui és la Danà i Burunat.
Uau!
Merda, que no la diuen aquí! Uau!
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el domicil.
Passen 5 minuts de les 12 del migdia.
Si això és diumenge, si avui és diumenge, això és el domicil.
Gerard Jubany, bon dia. Bon dia.
Molt bé, una jornada amb Victòries del Barça i el Girona.
Sempre és una bona jornada pel futbol català.
Badalona, Xavi Spinoza, bon dia.
Bon dia i felicitats, Roger,
per la Victòria del Waterpolo de Sabadell.
Ha guanyat.
Jo no paro de repetir que soc neutral perquè no...
No, no, si vols que destaquem alguna cosa, Roger, ho fem,
ja que el Xavi ha tret el tema.
No sé si vols parlar de golejada.
Vas anar a la final? No, van quedar 8 a 9.
Golejada, també. Són molts gols.
No vaig anar a la final. Són 17 gols.
El títol ja està. És la part si sol.
Sí, sí, no s'ha de dir res més, tampoc.
Ullacona, Carles Roig, bon dia. Bon dia.
Molt content, perquè ahir va guanyar el Girona,
i ho dic perquè ja sabeu que al Girona
hi ha dos jugadors d'Ullacona, que no es ve res.
Se podria dir Ulldirona o Ulljicona.
Molt bé. Ulljicona.
L'Oriol Romeu n'és un, no?
Sí, i l'Aleix García, que ara està lesionat, però cuidao.
Ha fet bona temporada.
Avui, que és 2 d'abril, també volem desitjar molt bon dia
a Ferran Adrià. Bon dia.
És molt interessant l'entrevista amb el Ferran Escribano.
Christian Escribano.
Ha passat tot això que Christian ha explicat i es pateix molt.
La pressió. Molt estrès.
Molta tensió. Horaris.
Los horaris. La família.
Dues entrevistes, eh, Roger? Gràcies.
El meu moment preferit ha sigut quan has passat
de parlar sobre mones de Pahua
a parlar de mones de... De les altres.
De les altres. D'agafar una bona mona.
Ja m'entens. Sí, t'entens.
Gràcies, Ferran. Titulars, va.
Comencem per la plana internacional,
tot i que una plana internacional l'estan propera.
Eleccions del Consell General d'Andorra,
el Parlament d'Andorra,
connectem amb el nostre enviat especial a la zona.
Qui serà, qui serà?
Pepe Entic, bon dia. Sí, sí, sí.
Què és? Hola, companys.
Hola, hola. Hola, molt bon dia.
Des d'Andorra, la vella Roger.
Aquí ara mateix són... Quina hora són les 12?
7 minuts i 49 segons.
La mateixa que aquí.
En aquests moments els andorrans ja estan votant
als col·legis electorals.
La festa de la democràcia piridenca.
Cap incident, deixa'm dir, que normalitat absoluta.
La capital andorrana.
És a dir, veiem gent comprant, gent conduint,
com psicòpates, gent entrant i sortint d'entitats bancàries
amb les nostres compraries.
Un dia normal a Andorra, sí.
¿Et consta que a aquesta hora
s'hagi fet alguns sondets de peu d'orna, Pepe?
Sí, sí, l'he fet jo, Roger.
Sí, hola, bon dia.
De fet, he d'entrar en un col·legi electoral
i he anat mirant de raull
a veure quines papaletes agafava la gent.
Sí, això ho fa molta gent. Sí.
A vegades et miren, eh? Sí, sí.
Jo a vegades també miro.
Sí, però tot deus posar allà sota aquells llençols que preparen.
Són cortines, més aviat.
Tens raó, Pepe, tens raó, són cortines, efectivament.
Vull dir, però no passa res.
Tu, Joan, ja et poses sota la cortina i diries...
Clar, és que el poble et coneix tothom.
A més, em veuen que agafes una papaleta i diuen...
Mira aquest.
Mira aquest. No ho semblava, eh?
No ho semblava, eh? Mira.
Sí, de fet, jo a vegades faig uns foradets
a les cortines crudons, poso els ulls...
i a vegades, alguna vegada, si les eres queden al·lucinades...
En fi. Molt bé.
Com us comentava, companys del Dominical,
ja sabeu, adornar és una societat molt complexa.
Sí.
És com si ara fessis...
una barreja de mecànics portuguesos,
cambrers argentins i mafiosos rossos,
i els amatonesis en un centre comercial
tirats al mig del Pirine,
doncs em sortiria el que és Andorra avui dia.
Molt bé. Doncs no cal, tot això, Pepe.
Aquesta anàlisi és... Molt bé.
Ens podries dir els resultats del sondatge a Peodurna?
Sí, donem un segon, sisplau.
A veure, sí. Última hora.
Des d'Andorra a la Vella, Pepe Antic.
Sí. Jornada Electoral.
Sí, sí, sí, companys.
Bé, ben, perquè...
Ara no sé...
Sí, companys, em sentiu? Sí.
Vigues, endavant.
Vigues. Molt bé.
És que ara no sabia si m'havia de quedar a Andorra o no,
aleshores he fet un viatge després.
Endavant. Ens portes dades, eh?
T'aporto dades. He decidit que és millor portar-ho directe,
companys, en aquests moments, en excursió pel Dominical.
Això era el de Catalunya, aporto dades.
M'he deixat una cosa. Un moment, companys, m'he deixat una cosa.
A veure... M'he deixat una cosa.
Què està fent, Pepe Antic?
Va, Pepe. Sí, companys, ja ho dic.
Des d'Andorra. Des d'Andorra millor.
Sí, m'agrada més Andorra.
Ara mateix sondatge a Peodurna com a partit,
guanyador de les seleccions.
Tenim Junts per Caldea.
Junts per Caldea. Molt bé.
Tenim sobreimpressa el gràfic de formatxets, el veiem tots,
perquè és ràdio, formatxets de vol, evidentment,
que indica que Junts per Caldea s'imposaria per la mínima
Esquerra Republicana, ERC, amb els fons russos i catalans.
El tercer partit amb discòrdia seria el PSUC,
Partit Streamers Unificat de Catalunya.
El Partit Streamers Unificat de Catalunya, molt bé.
Viuen a Andorra tots.
De cap a tot amb l'IPCE, que són els joquis fars de la casa,
que s'han d'anar a comprar el qualitava, que el fars de la casa...
Ho deixaríem aquí, gràcies, PP.
Ah, va bé, ja està, eh? Sí, fantàstic.
Ah, perfecte. Qui tanca, els hondets, qui el tanca?
El PP, el partit posurista,
que sembla que es tenia sense representants.
I de sobte no, companys!
De sobte he intentat obtenir declaracions d'algú polític,
però no me n'he sortit,
perquè aquí a Andorra, quan demanes...
té alguna cosa per declarar,
perquè el que fa és fugir o obrir el melatero del cotxe.
Molt bé, normal.
És un xiste que estàvem preparant de casa.
Pel que fa a l'eix esquerra-dreta, quin equilibri de forces...
quedaria el govern d'Andorra, PP?
L'equilibri és total,
perquè el 100% dels diputats està a la dreta.
Vull dir, això és a Andorra, aquí...
Com tenies les costes, eh?
Hi ha el costat dret i l'altre costat dret.
Molt bé, gràcies, PP.
Des d'Andorra, en aquest diumenge electoral...
Voleu que vagi alguna cosa?
Fem una pausa i anem a l'Ajuntament.
Ciència Itàlia bloqueja l'accés a xatgpt,
una eina basada en la intel·ligència artificial.
Per tant, saludem el nostre italià de referència,
que és... i el Centencarlo Ancelotti.
Bon dia.
Bon dia, bona tia, bona jornada.
Què li sembla que algú del seu país
hagi bloquejat l'accés a xatgpt?
Jo penso que és una decisió important,
una decisió acertada,
perquè xatgpt conté informacions incorrectes.
Ah, sí? Ho has comprovat, que té informacions incorrectes?
Clar, i, òbviament, jo pregunto tot al xatgpt, però...
Per exemple, què li preguntes al xatgpt?
Per exemple, jo pregunto...
Hola, xatgpt.
La pregunta és...
Quanta pesa és de Nazar?
Molt bé. I què diu?
Crec que ho estem posant al xatgpt de veritat.
No, no, això és verídic.
Diuen que Nazar, jugador de Real Madrid,
té un pes aproximat de 76 quilos o 167 llibres.
I no és així?
Jo crec que confon els quilos amb llibres,
perquè la resposta són 167 quilos.
Molt bé.
Més preguntes que li facis al xatgpt.
Jo pregunto...
Hola, xatgpt.
I després, em pregunto...
Estava ben anul·lat el gol d'Azencio al Camp Nou?
Clar que estava ben anul·lat.
Clar que estava ben anul·lat.
En general, la decisió d'anul·lar un gol
és una qüestió contra la persa.
I, de vegades, depèn de l'opinió personal
de cada espectador.
No diu que sí.
Dic com jo, que hi ha dubtes.
No diu que hi ha dubtes.
Home, Leo Messi, bon dia. No t'esperàvem avui aquí.
Però és que he sentit el xat, no sé què.
Li pots posar un parell de preguntes a la màquina del xatpsg?
No, xatpsg, no, xatgpt.
Què li vols preguntar, Leo?
Intel·ligència artificial.
És una bona idea de tornar a Barcelona?
Mira, bona pregunta.
Sí, sí, escriu, Carles, a veure.
Hola, xatgpt.
Leo Messi ha de tornar a Barcelona?
Dic que no.
No diu això, llegeix la resposta correcta.
Dice...
Això és un sí, Leo.
No, perfecto.
Ahora, si me permiten, tengo otra pregunta que va tan difícil.
A ver, ordenador, cuánto dinero tengo?
Mira, aquesta és una bona pregunta.
A veure, quin diners té Leo Messi?
Què diu Intel·ligència Artificial?
A ver, dice...
Leo Messi tenía 350 millones de dólares.
En 2021, eh?
No l'emana, eh?
2021 vol dir 350 milions de dòlars
just abans de fitxar pel PSG i de guanyar el Mundial.
Ya que llevo a andar por los 400 más o menos.
No, perfecto, era para saber si podía ser una escapadita
de fin de semana con la familia.
A lolo, que jo també tinc preguntes pel trasto aquest.
Bon dia.
Home, Leo, ja ets aquí?
A l'e, a l'e, a l'e...
Escolta, president, la seva pregunta.
A veure, pregunteu-li el trasto aquest.
Una cosa que m'interessa.
Màquina, estem arruïnats?
Què he dit sobre aquesta pregunta, xat, GPT?
Yo soy el escribano, no entiendo. Barcelona está arruinado.
A l'olo, perquè diu...
Ho deixarem aquí. Moltes gràcies.
Pots anar, eh? Per favor, no puc marxar.
A veure, ara que sentim aquesta cançó...
No marxis, Carlo, perquè aquesta nit era el ramazzoti,
tu al Palau Sant Jordi, no sé, Carlos, si hi penses anar...
Carlos, no, eh?
Carlo, Carlo.
Prima de tot, aquesta tarda...
Però, no, tot d'italiano.
No es gusta la pizza, la pasta...
Era el ramazzoti, eh?
Que tu, pregunteu el fotorazista.
És una tòpica, eh? Però sí, claro.
Estaré cantant...
Si bastasse un par de canxones...
Un gran héro, sí.
En la meva època de jugador del Mila, en aquesta cançó...
En aquesta cançó...
Ho petaves.
Sí, molt bé. Més titulars, va.
A Eufòria, finalment, Josep Maria Mainat i Toni Cruz...
presenten una demanda per plaig i contra Eufòria.
Bon dia.
Hòstia, tu, ja feia dies que estava avisat, eh?
Sí, com et sents, Mainat, de les coses?
Com et sento? Hòstia, eufòric.
Sento eufòria.
Vosaltres, en canvi, no ho sentireu.
Eufòria.
Perquè s'acabarà, eh?
No crec, no crec.
Hòstia, tu.
A veure, Lilda, m'he jurat d'Eufòria, bon dia.
Serà per tu, bon dia.
Us tenim a tots dos aquí, cara a cara, vinga, va.
No em vols matar, no?
Jo l'únic que et puc dir a aquest home...
L'hi faré cantant, loco.
A veure, has de cantar, Lil.
Si ho troba a la música, ho faré a pelo.
Què li has de cantar al Mainat? Lil Dami.
Sense res.
Ni reverb, ni recursos.
Home, una mica de...
No, reverb, només... No, autotune, sí que te'l poses...
Ja hi som.
Autotune? Què és això?
Mira, Mainat, t'ho dedico a tu.
Ens ha demanat...
Pensa que l'Eufòria és un programa copiat.
Eh, puto Mainat, ens ha rebantat.
Això ja no ho salvem ni amb la Dama i el Buruna.
Hòstia, tu, molt bo, noi.
Mira, quan fem Operació Triomf, a TV3,
et pot presentar el càstig, tu.
Gràcies, Mainat, i gràcies també, Lil Dami.
Quina veu més maca que tens, escambet.
Esteve, o tires d'autotune?
Us esteu tirant la canya?
No, no, la canya no.
Cultura popular.
Finalment, els castellers de Barcelona no canviaran el nom de la colla,
ja que no han obtingut els vots necessaris a l'Assemblea
per posar-ne un de més inclusiu.
El caldessa ha de colar-ho, bon dia.
És una llàstima que els castellers de la ciutat
no canviïn el seu nom per un de més inclusiu.
Des de l'Ajuntament de Barcelona proposàvem colla
de persones castelleres amb vagina i sense vagina de Barcelona.
Sí, doncs jo tinc una altra proposta inclusiva,
endavant, senyor Trias, bon dia.
Els barris de la zona alta de Barcelona
podria crear una colla castellera
que fos la colla de les minyones de Sarrià-Sant Gervasi, no?
Perquè n'hi ha moltes, reals.
Tens raó, tens raó.
A Terrassa hi ha els minyons de Sarrià-Sant Gervasi...
Minyones, minyones.
És humor, eh? Sí, sí.
Vostè no té minyona, eh?
Els esports.
No n'he tingut ni en Tindreda.
Segur? Això ho pot dir davant d'allà.
Quina vergonya. Molt bé.
Victòria als esports, eh?
Victòria del Girona que s'allunya de les posicions del descens,
cosa que no poden dir altres equips, com, per exemple, l'Elge.
Va a perdre, l'Elge.
Albert, bon dia. Bon dia, Roger. Escapa, què tal?
No, victòria del Barça, que ara mateix es troba a 15 punts del Madrid.
Efectivament, Roger, no, victòria del Barça,
que ara mateix es troba a 15 punts del Madrid.
Alguna cosa més, Albert?
Podem saludar en aquests moments l'entrenador de la Barcelona,
Xavi Hernández.
Xavi Hernández, bon dia.
Hola, Colvés, home, com estàs? Escapa, màquina.
Pelopo, eh?
Home, ahir, Xavi, en Sufati va jugar de titular com a conseqüència,
suposo, de les paraules del seu pare, Borifati.
Que ets de la sexta, no, tu?
No t'agraden, aquestes preguntes? No, ja el conec, ja.
No us entenc, no, els periodistes.
És una pena, no? La veritat és que no.
L'Anso és un gran jugador i jo ja tenia pensat
que jugaria a Elche, és així, no?
Va jugar per treure'l més calés.
El president no ho digui, home.
Alguna cosa més, Benet?
Sí, doncs, si fem un petit canvi de cinto, companys.
Situació delicada de l'entrenador de l'Espanyol, Didac Martínez,
després de l'ensopegada del seu equip ahir a Montilivi,
en aquests moments.
Sobre Diego Martínez, puc dir una cosa molt greu,
una aportació molt petita, que no sé si s'ha comentat prou.
Diego Martínez i Jaume Collboni s'assemblen moltíssim.
Què és veritat?
Collboni és Diego Martínez d'aquí 10 anys.
Sobretot perquè...
Sobretot perquè ja no entrenarà l'Espanyol.
El cap dels dos.
Aquesta hora obrim debat sobre la situació de l'Espanyol
amb tres pericos il·lustres, Gabriel Rufián, bon dia.
Bon dia, Santa Coloma.
També podem saludar Salvador Illa.
Sí, molt amable.
I també Xavier García Albiol, bon dia.
Un moment, sisplau, un momento, per favor, parin la música.
Per què hem de parar la música, ara?
M'estan informant, en aquests moments precisos, que...
Josep Carreras?
No, no, a veure, torna a posar la música.
No, no, no, no, no...
Ja la va cagar dilluns.
Que tots hagués de verificar una cosa que es va inventar.
O que algú li va informar malament.
Està fent tuits a la Lleugera, senyor Rufián.
Està a la Mar de Bè.
La Mar de Bè.
Què ha de fer l'Espanyol per intentar canviar la situació?
Perquè això ja comença a ser perillós.
Clar, és que Cornellà i el Prat, com Santa Coloma,
necessiten un canvi.
Necessiten un canvi.
I aquest canvi el representeixo, el representiscle...
Representa.
Carre republicana.
Va.
Por eso, compañeros pericos,
anuncio que me presento
a la presencia del Real Club Deportivo Español.
A veure, no ho podrà compaginar tot, senyor Rufián.
Diputat del Congrés dels Diputats,
alcalde de Santa Coloma, si guanyés les eleccions, d'alguna manera,
i president de l'Espanyola, a més a més.
Jo el que em pregunteixo...
Em pregunto.
Si ells estan preparats per mi,
els yangshengs, els pollons, los parlons,
no n'estan preparats.
A veure què diu el senyor Illa. Saló, Illa, endavant.
El que necessita l'Espanyol és una gestió responsable.
Un govern fort, formidable, exemplar,
i que deixi un llacat memorable.
I no hem de trobar-nos sempre en aquesta situació
i fins i tot un punt més a l'acua.
Té raó. Té raó.
Doncs tota la raó al món, i tant, l'opinió més sensata.
Senyor Albiol, al seu punt de vista.
Doncs, mira, jo els seré francs, no?
Les vull ser franco.
En Franca en tindria prou.
No sigui franco.
Perdoneu, és que estic llegit al mòbil
i m'estan informant d'una cosa.
En aquests moments aprofito,
vaig a fer un truit i aprofito els micròfonos de Catalunya Ràdio.
Què passa?
Jo, profundament,
doncs lamento que remuntament...
No, no, no.
No, no, no, remuntament.
Revisin, sisplau, les seves fonts.
Verifiqui-ho per tres bandes diferents, per favor,
que és de lliçó número 1.
M'acaben de enviar un missatge de Casamol.
La situació de l'Espanyol, senyor Albiol.
Doncs ja que m'ho pregunten,
els diré que em sembla una vergonya
que el Girona, que és un equip separatista,
tracti l'Espanyol com a catalans de segona.
Això no ha passat en cap moment, el Girona?
Encara no, però tal i com van les coses,
ja veurem si d'aquí un mes
som catalans de segona o no.
La pregunta era què proposa
per revertir aquesta situació?
Limpiar Badalona. Digo, correll al Prat.
Doncs aquí és veritat que s'obre gent,
senyors, que jo no vull senyalar,
doncs a la comunitat xinesa,
però bé, no ho sé, ja saben de què parlo, no?
El xino aquell, vull dir...
Fins aquí la taula sobre l'Espanyol.
Gràcies a tots tres per participar-hi.
Gràcies a vostè. Perdoneu un moment, sisplau, perquè...
Què passa, senyor Lluïol?
Estan informant el rei Amèrit
durant una cursa de camell...
Durant una cursa de camell.
Sembla que... No ha passat res.
No ha passat res.
Està molt bé, eh?
La mar de bé. Moltes gràcies.
De què parlarem avui al...
Semana Santa.
Hem de parlar d'actualitat política catalana
i diferents temes oberts,
des de la sentència pel cas de la Laura Borràs
fins la falta d'acord polític
i les mesures per palir els efectes de la ceguera.
I després també dediquem uns minuts al domicil
a la reflexió i al debat per parlar d'un tema...
Sí, de la... La nou Bregón.
Que es deu que ha congelat un nen o algo així.
No, va així, això.
A Miami, un nen de 68 anys.
No, no s'entén res.
Com que no?
L'ha congelat i després se'l posarà a la panxa
i el parirà.
No?
No, és que no.
No parlarem d'aquest tema i no de res.
Llegeix millor el...
Hem de parlar de política.
Parlem de la ceguera.
Hi ha males notícies, en aquest cas,
per als que pensin que jo em rendiré davant dels atacs.
Jo no dimiteixo per deixar palès
que mentre es produeixi la situació en la qual estem
hi ha una vulneració de dret.
Amo a Laura,
pero esperaré hasta el matrimonio.
Avui també portareu la Magda Urenit.
El senyor Laura Borràs, bon dia.
Trobo que ja fa 24 hores, fa 24 hores,
que no surt la Tina Turner catalana
a demanar la meva dimissió.
Li passa alguna cosa?
Ha anat a Baneil a Palma...
Té un pedasco, eh?
És la Tina Turner, la Magda Urenit.
No, però això és veritat, o sigui, circula,
que a Magda Urenit se la coneix com a Tina Turner.
Això és una cosa que...Tina Turner catalana.
...que els propis seus l'hi diuen.
Senyora Borràs, volem parlar amb vostè perquè encara...
La sentència és un desproposi.
Si em ve a demanar que em rendeixi, no em rendiré.
No hem vingut a demanar-li que rendeixi.
No, és que no em rendiré.
Ni penso abandonar el meu càrrec
encara que m'exigeixi la junta electoral.
Si a la junta electoral li acaba retirant l'acte de diputada,
com ha passat en altres casos...
Doncs desobriré la junta electoral.
Molt bé. Com s'ho farà per desobeir una decisió de la...
De la junta...Què?
Dic que com s'ho farà...Què?
El parèntesi.
Com s'ho farà per llegir...
La-la-la-la-la-la-la...
Està boicotejant l'entrevista.
La-la-la-la-la-la-la...
S'ho farà senyora presidenta sospesa...
Per desobeir una decisió de la junta electoral.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Estàs fent allò de la blaxutxa que no t'escull.
Si volen, els llegiré un text de Manuel de Pedrolo.
No, no tenim temps.Llegiré un text de Manuel de Pedrolo.
Molt bé.A veure, vinga.
Moltes gràcies. Diu així.
Convé dir les coses pel seu nom
si no volem que el demà se'ns entortolligui...
entre unes contradiccions
que nosaltres mateixos afavorim o creem.
Molt encertat.No he acabat!
Per por d'una radicalitat
sense la qual mai no tindríem una vida nacional de debò.
Que tingueu un bon dia.
Gràcies, senyora Borràs.Moltes gràcies.
Tot el dia així, no?
Una altra veu autoritzada. Jordi Turull, bon dia.
Què heu d'explicar, Jordi?Què et sento?
Res, Laura, res, estimades.
Els estic comentant que som tots al teu costat,
que som una pinya, ni un pas enrere.
Què passarà amb la senyora Borràs?
No ho sé, noi. S'ha enrocat amb el tema.
Això és un despropòsit.
Si vol tornar a fer de president del Parlament...
Estan parlant de mi, Jordi?Els estic dient que no ens rendirem.
Cap agressió sense resposta, Laura.
Pobl armat?És igual, sí, no cal.
No m'enganyis, eh, que vinc cap aquí.
Senyor Turull, ja estan pensant en un nom
per proposar com a president del Parlament
en substitució de Laura Borràs.
El nom que sona és N.R.
Estem pensant en un nom per substituir-la.
Estan parlant de substituir-me, Jordi?
Que vinc cap aquí.No cal que vinguis.
Ai...A veure...
Què li estaves dient, Turull?
Que ets una víctima de l'1 d'octubre.
I la sentència què és?Un despropòsit, un despropòsit.
Passa cap a fora. I anem tornant cap al Parlament.
Passa cap allà.Avui és diumenge, Laura.
Avui és diumenge de rams i vull entrar al Parlament
mentre una multitud em rep amb palmons i branques de lloré.
Com Jesucrist.Molt bé.
Jerusalem.Fem-ho.
Quedarem per un altre dia, sí.Què passa, ara?
Aquest estudi fa pudor de claveguera.
Sí, això ja ens ho va dir una vegada.
Quantes altres qüestions?
Caram, quin caràcter que em gasta la borratxa.
Com a president aragonès, no l'hem vist arribar.
Estava amagat darrere de la paperera.Molt bé.
Com per tirar-li algo a la geganta, eh?
Darrere no se'n veia i...
Aquesta que teniu per reciclar els papers, que és més alta.
No us imagineu la paperera?
Vostè ha demanat a Junts
que proposi un nom de consens per a el president del Parlament.
T'imagines que proposen la Magna Oraní?
Hòsties, com pans hi hauria, eh?
Va entagades i de tot hi hauria.
Entagades i de tot hi hauria.
Mare meva.
No proposaran Magna Oraní com a president del Parlament.
D'acord.
Deixarem aquí el Dominical.
Gràcies al Carles Roig i al Xavi Espinosa.
Farem una petitíssima pausa. Qui no ho coneixes?
El Carles Roig i el Xavi Espinosa no tinc el plaer de conèixer.
Arribem a dos quarts d'una del migdia.
Pausa i de seguida el suplement
als arguments universals de la Marta Frey.
Última hora.
Un moment, perquè m'acaben d'enviar la informació.
Què passa, senyor?
Em fa molt de greu perquè m'acaben d'informar
que la senyora Marta Ferrer...
doncs, bé, l'acaba de...
La Marta Ferrer és aquí a punt d'entrar.
No hi ha passat res.
La Marta Ferrer està pàlida, eh? Sí que està pàlida, eh?
De seguida.
Salut, pausa i tornem.
La nou bregó també em diu el que està una mica patxut.
El suplement.
Com som? Com som? I així seguirem sent.
T'atreveixes a trencar mites i estereotips?
El pròxim 2 d'abril connecta-te a l'autisme.
Des del dissabte 1 d'abril podràs gaudir
d'activitats solidàries amb família arreu de Barcelona.
I no et perdis el 14 de maig la gran festa final
a l'estació del nord.
Descobreix totes les activitats a connectatelblau.org.
Participa! Aquest abril connecta't a l'autisme.
Les pàgines més fosques del mal que ens envolta.
El nou llibre de crims, Pecats Capitals.
A la venda a partir del 13 d'abril
a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Diumenge, altot gira, futbol i motociclisme.
Des de les 4 de la tarda, la moció de la lliga.
Des del Bernabéu, Madrid Valladolid,
amb la narració de Pere Escobar.
A partir de les 7, entrarem a l'univers MotoGP.
Des de l'Argentina, la cursa de MotoGP,
amb la narració de Damier Aguilar.
A més, la final de la Copa de la Reina de Bàsquet
i la ressaca de la final de la Champions femenina de Waterpolo.
Tot gira.
Avui, diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clupés.
Un fenòmeno.
Lincoln.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
A Catalunya.
Torna la passió dolessa.
La representació amb més efectes, més emoció,
més música i més espectacularitat que mai.
A partir del 12 de març,
una pel·lícula que explica, més enllà de l'epopeia religiosa,
un conflicte entre els poders fàctics i els polítics de l'època.
Un thriller per on passen Jesus, Maria, Magdalena,
Judes i Pons Pilat.
Més informació a spoiler.lapasio.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
T'agradaria fer un bany de lluna o ballar contra la desforestació?
Torna el Sismògraf Dolot.
El festival que detecta el moviment del cos i del planeta
és una programació que no deixa indiferent.
Del 13 al 16 d'abril,
la capital de la Garrotxa ens convida a descobrir-la
i a gaudir d'una trentena d'espectacles
en un entorn privilegiat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio, sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
Escolta't.
El matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
És passió.
És color.
És vida.
És humor.
És amor.
És dolç.
És salat.
És inimitable.
És ella.
És avui.
És demà.
És ara.
És ja.
Sí.
És social.
És incomparable.
És singular.
És plural.
És veritat.
És realitat.
És ficció.
És fresca.
És directa.
És la tarda.
I la tarda és única.
Exacte.
De dilluns a divendres, de 3 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Carod.
Si està bé, la tarda de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb Esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Bon dia de nou.
Encara en vida.
Encara en vida.
Tot i que...
Viquin altres coses els amics del dominical.
És bastant divertit això.
No només en el domicili, sinó en el nostre domicili.
I és que és una cosa que és molt important.
És molt important.
Molt important.
I és la del domicili.
És la de la ciutat.
És la de la ciutat.
És molt important.
És un moment molt important.
I és una cosa molt important.
És una cosa molt important.
No és tan divertit això.
No sé si dir divertit, però curiós.
Això de sentir que t'has mort en directe per la ràdio.
Quina por.
Fa gràcia.
Tu no t'has imaginat mai el teu funeral o el dia que et moris?
Jo no els m'imagino.
El dia que et mori, com ho diran per la ràdio?
Ai, no ho sé, Marta.
Quin mal rotllo, per favor.
Va, arguments universals.
No sé què és la Nike.
Què és la Converse?
Això que sona és una pel·lícula que s'ha estrenat ja, Marta?
No, s'estrena la setmana que ve i l'avancem en primici i exclusiva.
La pel·lícula de Ben Affleck i Matt Damon,
que explica l'origen de l'Azerf Jordan,
les bambes de Nike dissenyades exclusivament per Michael Jordan.
Dias 5 d'abril s'estrena.
Què tal?
Perquè Michael Jordan passa els anys,
però es continua explotant, eh, el concepte.
És una pel·lícula que et dedico, ja t'ho dic,
a la figura del bàsquet, a la figura de Michael Jordan,
i crec que aquesta pel·lícula t'agradarà bastant perquè...
Aviam, és una americanada de pel·lícula, ja d'entrada.
Això em fa una mica de mandra.
Però te la creus i la compres
perquè és l'expressió màxima del que millor saben fer els americans
en tots els sentits, que és vendre-t'ho tot i vendre-t'ho molt bé
i que tu ho compris.
Aleshores, l'Azerf Jordan, per qui no les tingui visualitzades,
són aquelles bambes que va fer Nike als anys 80,
que tenen vermelles, negres i blanques,
com els colors del Chicago Bulls,
que és on jugava Michael Jordan,
i són un disseny com molt exclusiu i molt específic,
encara ara es venen de tots els colors
i de totes les maneres possibles.
És una línia de Nike que, clar,
la de calés que ha guanyat el senyor Jordan i Nike a través d'això.
Exacte. Aleshores, aquestes bambes tenen un origen,
que no deixa de ser un origen, doncs, de capitalisme,
amb totes les lletres,
però els americans t'ho venen com...
No, en realitat és la història d'aquest jugador històric,
que és el millor jugador i gairebé el millor atleta
de la història de l'esport, de tots els esports,
i aquestes bambes van marcar un abans i un després
en la seva vida, en la seva trajectòria.
I dius, aviam, en realitat,
van marcar un abans i un després per Nike,
que són els que estaven pràcticament a la bancarrota.
Aleshores, la pel·lícula et situa
en aquest episodi de la història de Nike.
Ells, funcionava molt bé tot el que eren les bambes de córrer,
que, de fet, encara és com el gran reclam de Nike.
Tu vols unes bambes de córrer, segurament et compres unes Nike,
però la divisió, diguéssim, de bàsquet anava fatal,
perquè tots els jugadors de bàsquet de la NBA
anaven amb Converse o anaven amb Adidas,
que era el cas de Michael Jordan.
Ell era un superenamorat d'Adidas.
Ara estem fent molta promoció.
Si em volen enviar unes bambes a alguna d'aquestes marques,
endavant.
Ell era un superfanàtic d'Adidas,
feia veure que duia Converse per jugar,
i Nike diu què fem,
perquè tenim aquest problema amb aquesta divisió de bàsquet,
que és que estem a punt de fer fallida i ho hem de reflutar.
I hi ha un senyor, Matt Damon,
que representa el típic gurú del bàsquet
que fa apostes i esforres a base del bàsquet,
perquè coneix tots els jugadors de totes les universitats,
que et pot predir qualsevol cosa,
que diu fitxar amb Michael Jordan.
I els de Nike li diuen...
Ha, ha, ha, sí, fitxem Michael Jordan.
Ara diem, fitxem Leo Messi.
I ho aconsegueixen.
A la pel·lícula t'explica la història de com ho aconsegueixen,
i aquí hi ha una figura molt important,
que és la mare de Michael Jordan,
que en aquest cas la interpreta Viola Davis,
que és un actiu que Michael Jordan va triar específicament,
Ben Affleck, que és el director de la pel·lícula,
i també la protagonitza.
Qui fa de Michael Jordan? No es veu.
Ah, no apareix? Apareix, però és un Michael Jordan,
abans de ser Michael Jordan.
Hi ha un actor així, jove, molt alt,
però el veus sempre com d'esquena, de costat...
En cap moment és prota de la pel·li, eh?
No. El protagonista és aquest senyor que...
Mandemont, diguéssim, que va tenir aquesta idea, no?,
i que va fer tota aquesta...
Al final, campanya de màrqueting i de publicitat brutal,
perquè un personatge com Michael Jordan
comprés la idea de canviar-se de marca,
d'una marca que li encantava, a Nike, no?,
i a convertir-se en aquest gran jugador,
i a canviar la història de com funcionaven
aquesta mena de patrocinis, no?,
perquè fins aleshores el jugador s'associava amb una marca
i tots els beneficis se l'enduïa a la marca.
I és la mare de Michael Jordan el que diu,
d'acord, el meu fill portarà les vostres bambes, Nike,
estan molt bé i tot el que vulgueu,
però de tots aquests beneficis,
de totes les bambes Air Jordan, específicament,
que vosaltres vengueu, el meu fill s'endurà una part.
I això després va canviar
la manera en què aquests negocis funcionaven.
Tot això està explicat en una pel·lícula,
que és una americanada, perquè t'estan dient això, no?,
mira que bé que ho van fer, mira que bons que vam ser,
que vam convèncer aquest jugador,
que és una estrella, que és una megaicona,
amb aquests espitxos,
amb aquestes decisions a l'últim minut, no?,
molt així, molt americà,
però t'ho menges i a vegades la pel·lícula dius, bravo,
m'aixeco i aplaudeixo, i quina gran pel·lícula,
i que bé que ho heu fet.
I això és bàsicament per tres motius.
El primer és que la direcció funciona molt bé,
perquè Ben Affleck és un bon director.
Per mi, depèn de com, es podria argumentar
que potser és millor director que actor,
perquè com a actor...
Té aquella cara d'ensupidot, no?
Sí.
Continua amb Jennifer Lopez, no?
Continua amb Jennifer Lopez.
No s'han tornat a separar, encara, no?
De moment, em diuen per pinganillo...
Hi ha contracte matrimonial, aquesta vegada, també, o no?
Juraria que sí, juraria que sí,
que en tenien un, amb unes clausules
però no les reproduirem, però Déu-n'hi-do.
Però com a actor de drama,
doncs, bé, potser ajusteixo una mica de més.
Aquí fa un paper, perquè també protagonitza,
co-protagonitza, de fet, la pel·lícula,
molt més còmic, molt més estrafolarica.
De fet, tots els personatges d'aquesta pel·lícula
ja tenen, com aquest punt, una mica com de patatisme,
gairebé, que se n'enriuen d'ells mateixos.
I això funciona molt bé,
però també perquè fa molt bon tàndem amb el guió,
que és un guió que, per mi, és molt d'Haron Sorkin,
que és el guionista de la Red Social,
de la La Vesta de la Casa Blanca,
que tots els seus guions són superpicats
amb un ritme allà pam-pam-pam-pam-pam, supertrapidant,
i que fa molt això de personatges que,
el que ell anomena el walk and talk,
en anglès, que són personatges que caminen per passadissos
i van parlant tota l'estona,
molt ràpid, de coses molt interessants
que cap de nosaltres entén,
però perquè són gent molt intel·ligent
i que en sap molt i en domina molt.
Doncs això és com funciona.
Com sentia una mica tonto?
Potser no tant tonto, perquè estàs veient...
En el cas concret d'Air, no, perquè passa com amb Succession.
Ximple, hem de dir ximple, no tonto.
Ximple. Ximplet.
Però passa com amb Succession, que estàs veient aquests personatges,
que són uns desgraciats i que tenen un punt com molt patètic,
que poden ser molt intel·ligents
i et poden estar dient coses i tecnicismes
que tu no domines, però, com que m'estan fent una mica
del ridícul, dius, bé, tampoc jo seré tan ximplet.
Però això li funciona molt bé
i llavors, una hora i cinc o dues de pel·lícula
també ajuda, que gràcies,
una hora, cinc o dues, gràcies, Ben Affleck, per tot això.
I llavors, clar, acabes i dius,
bravo, fins i tot si no t'agrada l'NBA
i no t'interessa el bàsquet, que és en el meu cas concret,
i no vaig entrar mai, vaig acabar dient,
és que és una pel·lícula sa.
D'acord, la vas comprar. Clar,
s'acaben de donar als Òscars, però és una pel·lícula
que dius que comença a sonar com a candidata
per l'any que ve. Realment n'hi ha, per tant?
És una cosa una mica surrealista, això,
que es comenci ja a fer campanya tan aviat.
Normalment, aquestes pel·lícies que sonen tan aviat,
són bastant descartades. I més en un any
en què gent com Martin Scorsese,
Wes Anderson i Christopher Nolan
han d'estrenar pel·lícula, que dius, home,
aviam, que aquesta està molt bé.
Això surt sobretot arran d'un crític
nord-americà, que és el Jeff Snyder,
que va fer un tuit quan va veure la pel·lícula i va dir,
si er s'hagués estrenat l'any passat,
li hauria tret tots els Òscars a Everything Everywhere
All at Once.
Puc entendre-ho perquè és una pel·lícula
molt específicament d'Òscars. És a dir,
és una pel·lícula tipus Spotlight, tipus
La Poder Wall Street, tipus La Gran Apuesta,
basada en fets reals i explicada
d'una manera que no és un superdrama,
sinó que és una comèdia que t'entra molt fàcil.
I això a l'acadèmia nord-americana,
els hi crades.
El tipus d'història que et compren, a més,
amb personatges coneguts, Matt Damon, Ben Affleck,
que es retroben. Ho entenc,
però, home, la carrera és molt, molt llarga
i és que, anava dient, acaba de començar,
però és que ni això, és que no ha començat encara.
Er, la pel·lícula de Ben Affleck i Matt Damon
sobre l'origen de les Er Jordan,
a partir de la setmana que ve al cine.
Més propostes.
Ladrones i mazmorres, honor entre ladrones,
una estrena d'aventures basada en el clàssic
joc de rol i que, Marta,
t'ha sorprès també positivament.
Això és una pel·li que, aquesta sí que ja la podem trobar
al cine. Aquesta sí, ja la podeu trobar al cinema.
Jo hi vaig anar ahir. M'ho he passat molt bé,
aquesta setmana al cinema, té a dir, amb les tres
propostes que portem avui, m'ho he passat molt bé,
sobretot, va ser una d'aquelles sorpreses
superagradables, perquè vaig veure el trailer
i vaig dir, això serà molt dolent
i molt dramàtic,
i ara jo crec que a Hollywood ja els hi donen qualsevol
guió i diuen, sí, i ni se'l miren.
Llavors vaig anar a veure-la i dic, no, no,
realment, és que val molt la pena.
I estic molt contenta perquè ha recuperat un gènere
que sabia com mig per...
no sé si l'ha recuperat, però almenys
ha intentat recuperar un gènere que sabia mig per tot,
que és el de la pel·lícula
d'aventures amb comèdia.
La Mesa Prometida, la Mòmia,
Pirates del Caribe, totes aquestes pel·lícules,
si us agraden totes aquestes pel·lícules,
heu d'anar obligatòriament a veure
el Dragones i mazmorres, perquè és això.
I funciona perquè no pretén ser res més.
És una pel·lícula d'aventures,
molts direu, el Dragones i mazmorres, el joc de rol,
jo no hi he jugat mai, no patiu, perquè jo tampoc,
i no et perds res,
perquè el joc és una mica l'excusa.
Aleshores el que et planteja la pel·lícula és
un lladre, que és el Chris Pine, que sempre està molt bé
a veure a la pantalla, que agrupa
un equip de personatges que també són
una mica outsiders, desplaçats,
que no acaben d'encaixar,
també són bastant perdedors i patètics
per aconseguir trobar un tresor
llegendari, perquè a través d'aquest tresor
ell aconseguirà salvar la seva filla
de les mans d'un dolent, que és Hugh Grant.
Que m'agrada molt aquesta disc i evolució
que està fent Hugh Grant de
jove noi que fa comèdies romàntiques
i és com el gran
representant d'això
i que totes les dones estan enamorades d'ell
a dolent caricaturez
passat de voltes
que ja havia fet a les pel·lícules de Paddington
i que ara torna a fer.
Molt a favor que hagi agafat aquest rub la seva carrera
perquè l'està fent molt bé, ha conegut els seus límits
i ha dit ara faré això i li està sortint
meravellosament bé.
Aleshores tot això és la premissa
pel que et deia, una pel·lícula d'aventures
pura i dura
que està molt bé perquè
sobretot la comèdia està molt
ben jugada. És a dir, és una pel·lícula
que sap que és una pel·lícula d'aventures i per tant l'aventura
va primer amb uns personatges
que funcionen molt bé, que estan molt ben dibuixats
que tenen molta gràcia, que són molt
específics, que entre ells juguen
molt bé, tenen molta química
però és una pel·lícula que sobretot
és conscient que no necessita
fer gags a cada escena
que és una cosa que per exemple ha passat amb les pel·lícules
de Marvel. Les pel·lícules de Marvel tenien
aquest potencial de
de ser bones pel·lícules com
divertides, d'aventures, de superherois
de ciència i ficció
però s'han encaparronat amb que
cada línia de diàleg ha de tenir
un gag i aleshores ja no funciona
ja no em fa gràcia. En canvi, en aquesta
pel·lícula no. Potser hi ha
escenes en què hi ha un gag
i és un gag visual que és el principi de l'escena
i després ja desapareix
o hi ha en gags molt petits o molt
específics i això
és el que fa que la pel·lícula tingui un sentit
i que realment riguis quan has de riure
i que realment l'acudeixis
i és una comèdia que està jugada
de manera molt seriosa. És a dir,
hi ha la comèdia que està com aixajarada,
estrident, d'aixajarar-ho tot i de tot,
fer-ne un gran assa i aquí no,
els gags estan jugats com de manera
molt seriosa, esperant molt seriosament això
i a mi és un tipus de comèdia que em fa molta més gràcia
que quan tot és molt com
com un sketch, diguéssim.
Aleshores tot això
funciona perquè la pel·lícula sigui
un divertimento però d'aquests
de primeríssima classe i és més,
fa uns dies en aquestes seccions que diem
les coses s'han d'acabar temps, una retirada
de temps és una victòria. En aquest cas
diré el contrari. Tant de bo
facin d'això una franquícia
i en facin moltes més parts perquè
si es continuen mantenint fidels al que han proposat
a la primera, tenen tots els ingredients
perquè es converteixi en una de les
grans franquícies d'aquestes, com dèiem,
Pirates del Caribe, que tots recordem,
amb molta estima.
Dragones i mazmorrosos, 9 entre ladrones,
una aposta de la Marta. I acabem
amb una història que em té fascinat.
Basada en fets reals, una pel·lícula
amb la premísia curiosa
d'un os,
viciós és la traducció
que arriba aquí, basada en la història
d'un os que als anys 80 va consumir per error,
suposo, quilos i quilos
de cocaïna que havia perdut un camell.
A la vida real l'os va morir de sobredosi,
però la pel·lícula agafa un rumbent diferent perquè,
clar...
Comença a matar gent. Comença a matar gent
i és un os viciós. Exacte.
I accelerat. Sí, és un os viciós que va existir
a la vida real, que li deien Cocaine Bear,
que de fet és com es diu la pel·lícula en anglès,
de la cocaïna, però després ho he buscat,
també li deien, un nom que va fer molta gràcia,
Pablo Escobar. Oh, Pablo Escobar!
Quina gran sensació!
Li haurien de dir, ja m'he dit, Pablo Escobar
a la pel·lícula i a tot en tot moment.
M'hauria agradat molt estar a la reunió de productors
quan algú va dir...
I per què el tradueixen per rosa viciós?
És una bona traducció? Està bé?
Fa gràcia. Està ben trobada, jo crec.
M'hauria agradat molt estar en aquella reunió.
Està bé la pel·lícula o no està bé?
Està bé. O sigui, tu què t'esperes d'una pel·lícula
sobre un os drogadicta que...
Doncs és això.
Tu t'esperes d'un os drogadicta que es fot cocaïna
i comença a matar gent i de pel·lícula sobre un os drogadicta
que es fot cocaïna i comença a matar gent.
Ja està. I per tant, molt bé.
Perquè és una pel·lícula que no pretenia ser res més que això.
I com ho fa? I ho fa bé, perquè té bons actors,
perquè té Kerry Ross,
té Alden Ehrenreich,
que és un home que sempre em costa molt pronunciar,
que és el que va fer de jove Han Solo fa uns anys,
i té a Ray Liotta en el seu últim paper abans de morir,
que va morir fa unes setmanes,
que, sincerament, si has de tenir un últim paper
abans de morir,
que sigui de tant esbojarrat i estrany
com és el que fa en una pel·lícula que es diu
Osso vicioso, Pablo Escobar.
Recordem.
Aleshores, funcionen molt bé els personatges,
perquè els actors estan molt bé,
i la directora és Elisabet Banks, que també té una llarga trajectòria
a la comèdia,
i la pel·lícula juga, evidentment, amb la comèdia,
perquè, més que un thriller, és una pel·lícula per riure.
I llavors té molta sang, perquè hi ha cossos desmembrats,
hi ha morts exageradíssimes,
molt originals i molt creatives.
L'os està molt ben fet.
L'os, efectivament, no és un os, de veritat,
perquè allò no era possible,
és un os tefe.
A la pantalla.
Vaig al·lucinar perquè crec que ja...
ja en podem parlar perquè han passat
unes quantes setmanes i podem fer un petitíssim spoiler.
Ui, ja sé què diràs. De la girafa, no?
De la...
Com es diu la sèrie? De The Last Of Us.
De The Last Of Us.
A l'últim capítol hi apareix una girafa,
que jo estava convençut que era una girafa de mentida,
i segur que no. Sí, a mi em va passar una cosa
molt interessant, perquè jo vaig veure aquest capítol
abans que s'estrenés, i llavors quan et passen els capítols
abans que s'estrenin, te'ls passen,
que els efectes visuals no estan acabats.
Aleshores, en aquella escena no estaven acabats,
hi havia en cromes, i encara es veia allò
que al fons, per exemple, no era real, etcètera.
Jo convisc amb una persona que és artista
de VFX,
i em va dir, jo crec que aquesta girafa
no és de mentida, diu, jo crec que aquesta girafa
és de veritat.
El truc és que hi ha planos en què la girafa és real,
i hi ha planos
en què la girafa és de mentida.
El que veus és que es valia molt a internet
perquè la gent va començar a dir, aquesta girafa clarament
es veu que és de mentida, és fake, l'han fet fatal,
i ho deien dels planos
en què la girafa era real.
Aleshores, jo,
sense saber gaire de VFX,
menys el que em ve per l'extensió,
diguéssim,
a mi aquesta girafa, en tots els planos,
jo me la creia, era una girafa real.
I l'ós, el Pablo Escobar,
també te'l creus perquè
per ser la pel·lícula amb el pressupost que té,
que no és una superproducció i tampoc és una TV movies,
com una cosa entremig, també t'ho creus
perquè està molt ben feta.
I, clar, si no et creus un os
en una pel·lícula en què el protagonista
és un os que mata gent perquè està drogadíssim,
és que és surrealista, aquesta premissa.
Jo no sé, de veritat, celebro que s'hagi fet aquesta pel·lícula.
Però va passar de debò, però no va anar més enllà.
Entenc que va ser un cas mediàtic, l'ós devia palmar-la ràpid.
Va morir de sobredosi i el tenen allà dissacat a l'atèntesi.
Està dissacat.
Amb un gorro d'aquests que porten
els agents de muntanya dels Estats Units,
com l'ós Yogi,
doncs el tenen allà dissacat en un museu de...
A l'atèntesi, ben maco, ell, el Pablo Escobert.
Però la pel·lícula, això, si us agrada el gore,
si us agrada veure sang,
i us agraden les premises disparatades com és aquesta,
és un bon divertimento per mirar avui a la tarda,
que podeu anar al cinema, si no teniu res millor a fer,
doncs podeu anar a veure Osso Vicioso.
Molt bé, Marta Ferrer, moltes gràcies.
Apa, que vagi bé. 10, 12 i 52.
Maria Guixà, què tal? Bona tarda.
Què tal? Bona tarda, Roger. Pensava que estaries a fònica.
Mira, una mica sí, eh?
Però vaja, m'he intentat fer un dat, aquesta nit.
Després de tants dies... Avui les tindrem aquí, eh?
Ah, sí? Sí.
Home, doncs muntes ganes. Sí.
Algunes de les campiones d'Europa veurem qui arriba,
perquè ens han promès que la nit seria llarga
i que l'estat físic...
Però hem de venir aquesta tarda, no?
...condicionaria molt...
Pensa que Sabadell, a la zona armètica, ja no és el que era.
No ho crec. Espero que no.
Escolta, un partit emocionantíssim.
A més a més,
el Mataró, que podria haver guanyat perfectament, també.
I tant, primera vegada
en la història d'una final catalana.
Dos equips d'un mateix país no s'havien enfrontat mai.
I perfecte, vull dir, en un escenari de casa nostra.
Va ser una final fantàstica.
I per ben poc, el Mataró, com dius,
no va poder intentar aquest sorpasso.
Hauria estat a la seva primera Copa d'Europa.
Es va decantar pel Sabadell, que ja ens suma a 6.
I avui, al tot gir, en farem ressaca
amb algunes de les protagonistes.
També viurem l'Univers MotoGP
en aquesta cursa del gran premi de l'Argentina.
I també rascarem una mica en el passat de l'Aleix Garrido.
Has vist les imatges virals,
aquesta mena de... No et diria plor perquè no acaba de plorar,
però aquesta emoció d'un nano que debuta
que s'estrena amb el primer equip del Barça.
Podem recuperar el tall de les declaracions de l'Aleix Garrido.
Va jugar molt poc, no?
El tram final del partit estava clapant, ja.
Va sortir el tram final
i sí que ell reconeix que a Xavi, abans de sortir, li diu...
Escolta'm, quan perdis alguna pilota,
oblida't de tornar a jugar amb el primer equip.
Li va dir això? A veure, a veure.
Crec que és el millor dia de la meva vida, bàsicament.
Porto la vida al club, és que m'emociono i tot,
perquè són molts anys al club.
Crec que aquest dia me l'emportaré per sempre, la veritat.
I res, agrair a totes les persones que han estat al meu costat,
agrair al Víster,
i ojalà vinguin molts i molts més.
Quants anys té aquest noi?
L'Alice Garrido vaig a buscar-ho, perquè deu ser molt jovenet, no?
Sí, és jove, és...
M'ha de dir la Masia. Mira, tira't un moment.
19 anys. T'anava a dir...
Major d'edat, però de fa molt poquet, en tot cas.
O sigui que imagina't quin dia fantàstic.
Avui també és un dels que li haurà costat, m'imagino, dormir.
Sí, sí. I...
Escolta'm, clar, suposo que...
protagonisme pel Barça pendents del Madrid,
perquè 15 punts de diferència, no?
El Madrid, que juga a partir d'un quart de cinc, i també...
Contra qui juga al Madrid?
Amb el Valladolid, i també amb el que pugui passar a l'Espanyol,
perquè la derrota de Montiliví deixa molt tocat ara mateix el tècnic,
Diego Martínez, quatre derrotes consecutives,
i veurem què passa a curt termini.
No, i realment aquest final de temporada,
per l'Espanyol no serà fàcil, això, eh?
No. Queden poques jornades per acabar,
però serà d'aquelles que es fan faixugues
i que avui, en funció dels resultats,
també fins i tot podria caure amb descens.
Escolta'm, aleshores,
a quina hora podrem sentir les jugadores del Sabadell?
A partir de les 6. Ah, sí, també hi ha el Clopés.
Pensava que... Mira.
Què passa, Clopés? Home, és que estava fent feina.
Però què vol dir, que estàs gravant...
No, perquè saps què passa?
Que s'ha acabat el Gran Premi d'Austràlia
i estàvem gravant conversa amb l'Albert Fàbrega,
que just estava a l'avió,
i l'havia de gravar just en aquest moment,
perquè avui la cursa ha donat molt de si,
i mirem com m'heu enganxat en aquest moment.
Com ha anat el Gran Premi?
Hi ha hagut sortides rellançades.
Quan hi ha bandera vermella perquè hi ha hagut un accident,
rellencen les curses.
Hi ha hagut molta polèmica perquè l'última d'aquestes sortides
rellançades ha estat a dues voltes pel final.
Hi ha molta polèmica perquè diuen que la direcció de cursa
el que ha fet és buscar l'audiència de la visiva.
És a dir, si ara turem la cursa dues voltes pel final
i tornem a col·locar els monoplaces a l'Agraella
perquè tornin a sortir,
pujarà molt l'audiència.
Què passa? Que han sortit amb tanta agressivitat els pilots
que hi ha hagut múltiples xocs, múltiples accidents,
i aquí hi ha una mica el debat.
Val tot per l'audiència.
És un dels temes que tractarem avui amb l'Òber Fabrega.
I avui també amb MotoGP, no?
Sí, tindrem cursa a partir de les 7,
amb l'Univers MotoGP, amb el Dami Aguilar,
amb la Sara Sánchez, que ens farà avui d'analista,
cursa al Gran Premi de l'Argentina,
amb l'esperança de veure l'Àlex Márquez al podi.
Ahir a la cursa Sprint, malgrat sortir el primer,
no va aconseguir pujar al podi,
però tenim ganes de veure el petit dels Márquez al podi,
ara que el seu germà està a l'ajuntat
i que veurem quan torna.
Semblava que anava molt bé la setmana passada
a l'hora que vam parlar diumenge,
però és que clar, a la tarda va caure una altra vegada, no?
I es va tornar a fer mal.
Sí, es va trencar un dels dits de la mà
i veurem també com acaba tot plegat,
perquè té una ascensió pendent
que ells consideraven des d'on que l'havien de complir
aquí a l'Argentina, però van apel·lar
perquè, doncs, contés a l'Argentina
on no competeixen perquè estan a l'ajuntat
i, per tant, al pròxim Gran Premi
no haurien de complir aquesta ascensió.
Escolta'm, per cert, parlarem també del Barça, eh?
Sí, ara en parlàvem amb la Guisauma i l'Aleix Garrido.
Correcte, aquesta història que crec que val molt la pena
perquè és un nano
que ha generat viralitat a les xarxes
per la manera d'expressar-se
i per la passió i el sentiment
que va demostrar ahir els mitjans oficials del club
després d'aquest debut amb només 19 anyets.
Íntim amic d'en Gavi.
Tu creus que en Su va ser titular
per les paraules de Borifatí, aquesta setmana?
No, home, no, perquè també les baixes condicionaven.
No hi havia refinya, estava sensual.
Estava sancionat.
No hi és Dembélé, que estava lesionat.
Jo crec que era un partit ideal per veure en Su de titular
i crec que ell ho ha aprofitat.
Ara el que cal veure és quina continuïtat tindrà això.
Perquè el clàssic, en principi,
serà refinya i en Su tornarà a ser suplent.
Alguna baixa més perquè el clàssic aquest dimecres...
El tema és saber si torna de llonc.
Anirà ajustet a la cosa.
Perquè, tot i que no perden l'esperança
des del club, des del cos tècnic,
sembla difícil que pugui arribar.
Sembla difícil.
Però bé...
Més si no torna, per dimecres.
És un bon debat.
Ahir vam obrir enquestes a les nostres xarxes
demanant si acaba tornant, quin rol li donaríeu.
Jugador important, jugador secundari?
Home...
Home, si torna és per jugar, no?
O no el faríeu venir de cap de les maneres?
I guanyava clarament l'opció jugador important.
Guixat o què vols que torni o que no torni?
Mira, a mi que...
Que sigui el millor per a tothom.
Ja ho sé, no, ja m'ho he explicat.
Vull que m'expliqueu un dia...
Ja ho sé, ja ho sé.
Els que ens veu d'esports, un dia, ara no,
perquè només ens queda un minut, m'heu d'explicar
què va passar entre Messi i Ter Stegen.
Ah, val.
Què va passar?
Però ara no. Ara s'acaba el programa.
Ja em diràs, acaba, acaba.
Tant enfadats estaven? No. Diuen.
Però què va passar? Què va passar?
Doncs que no s'entenien del tot.
Això no és un títol.
T'escoltem aquesta tarda. Gràcies.
Ja em començaré.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a coordinació d'informatius
Neus Bonet, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joan Miquel, Marina de la Cruz,
producció Sara Llobet i Sònia Olufeu,
control tècnic Marc Peyron i Macía Closes,
control central Andrea Martínez.
La guanyadora de l'entrada doble per anar al Festival Altinglado
de Vilanova i la Xaltru del dia 13 de maig
és l'Anna Mercè d'entre totes els retuits
i seguidors que hem tingut avui.
A les xarxes del suplement ens retrobem dissabte que ve,
a les 6 del matí, fins a la una.
Programació normal del suplement, evidentment.
Salut i ràdio a tothom.