A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja, 23 d'abril del 2023.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Avui, un suplement especial, Sant Jordi,
des del Passeig de Gràcia de Barcelona,
entre Diputació i Consell de Cent, just davant de l'edifici de la Borsa,
i serem a partir de les 8 amb un programa
on aniran desfilant els protagonistes del dia,
a partir de les 9,
Xavier Bosch, Txell Feixas, Mario Serra,
Marta Urriol, Jair Domínguez,
el Carles Port, el Xavier Salai Martín,
en un matí de Sant Jordi ple de música.
I quan surti el sol, tu ja hauràs marxat,
m'has deixat el cor en congid i en bruixat.
Actuacions en directe, per tots els que ens vulgueu venir a veure,
d'aquesta cassona, l'Alba, i també Judit Neddermann.
Rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa...
També ens visitarà àngels guanyalons amb l'alegria que passa.
La vida et passa pel davant, però igual que passa ja se'n va.
I a la recta final del suplement, avui, a quarts d'una del migdia, els tietes.
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho,
m'arriba a tardar les mans, un cotí ben salsero...
Avui, Sant Jordi, amb les visites de la Laura Fa i Marta Pontnou,
el Xavier Gracet, la Regina Rodríguez, Francesc Solèmic,
Inúnel Joan, el Gaspà Hernández,
un munt de convidats, d'escriptors, de músics,
de personatges que us anireu trobant pel carrer.
Però si veniu a veure'ns el suplement, avui,
passets de Gràcia, davant de la borsa.
Ens hi trobareu amb la Rolot de Catalunya Ràdio,
que, a més a més, estrenem en una jornada com la d'avui.
I per rematar-ho tot plegat també en directe, a les 12, al Dominical.
Fa un mes que convoco directius, periodistes, jugadors lesionats,
per assajar la roda de la premsa,
per explicar-me bé, per controlar les emocions.
A les 12, al Dominical, en directe, des de Passets de Gràcia,
Consell de Cent amb Diputació, avui especial Sant Jordi,
suplement, vine i emporta't la teva rosa,
i serem fins a la una del migdia
amb aquesta programació especial de Catalunya Ràdio.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui, com deies, diada de Sant Jordi,
una diada que es vol de rècord per ser la primera
sense cap tipus de restriccions,
ja i després de la pandèmia
i també de la supertempesta de l'any passat a Barcelona,
ciutat on ahir va haver el pregó,
perdona el tret de sortir d'aquesta diada.
Pregó feminista de l'escriptora Gemma Ruiz
en homenatge a Maria Aurèlia Campmany.
El discurs va prendre la forma d'una carta
dirigida a l'escriptora barcelonina,
morta fa més de 30 anys.
Si hagués llegit les teves novel·les molt abans, dels 45,
que em faria de temps que hauria pogut constatar
que el cànon duia els papers mullats
i que sí que hi havia protagonistes de ficció
que podien revelar-me els desitjos,
els dubtes, els obstacles
i la rebel·lió de les dones.
Llibres i roses a punt.
Avui serà una jornada de moltíssima mobilitat.
L'Area Metropolitana de Barcelona
reforça els transports públics.
6 línies de metro afegeixen més trens
per augmentar la freqüència de pas
i s'incrementa el nombre de gens d'atenció al client
i de vigilants de seguretat.
Una quinzena de línies de bus també reforcen
amb més vehicles i cotxes de més capacitat
i el servei al centre de la ciutat
adaptarà els recorreguts per la superilla literària
situada al passeig de Gràcia
i de Pau Clarís a Balmes.
Reivindicació ahir
davant de la Comissaria de Via Laietana a Barcelona
convocada per la Comissió de la Dignitat
per convertir-la en un espai dedicat a la memòria històrica.
A l'acte d'ahir
es van llegir fragments de llibres torturades
de l'escriptora Gemma Pesqual
que recull els testimonis de 22 dones
torturades per la policia en aquesta comissaria.
Dignificar la memòria
d'aquestes i les que no he conegut.
De les putes que no he pogut entrevistar
perquè no s'han atrevit.
S'han donat nom de les xitanes
i les polítiques desaparegudes
perquè a Via Laietana, senyores i senyors han hagut morts.
L'Ajuntament Electoral de Zona
va impedir ahir que es fessin visites guiades
per conèixer l'estat actual del futur Museu Murera de Lleida.
La iniciativa va ser denunciada pel PSC
que qualificava de electoralista
aquest esdeveniment
que forma part del programa d'actes culturals de l'Ajuntament.
Jordina Freixenet és segona atinent d'alcalde de Lleida.
Hem rebut ja l'acord
de l'Ajuntament Electoral de Zona
pel qual
no admeten la suspensió
perquè diuen que s'ha presentat
més tard, a les 11 del matí,
quan recordem que nosaltres
l'hem rebut a les 11 i uns minuts
atès que no estava notificada
al correu electrònic
que l'Ajuntament de Lleida
havia signat per anotificacions.
De l'àmbit internacional,
primeres evacuacions d'estrangers al sudan
aquesta matinada el president dels Estats Units Joe Biden
ha anunciat l'evacuació del personal de l'ambaixada
nord-americana Hartum, ciutat on encara continuen els combats.
A més, en moltes zones
no hi ha subministrament d'aigua ni de llum
i el menjar escasseja, tal com ha explicat a Catalunya Ràdio
Ahuad Mohamed, periodista sudanès,
director del diari Alierida.
En la parte, digamos, centro de Hartum está todo cerrado.
En la parte de afuera, donde aún quedaba algo,
pues las tiendas se están quedando sin suministro.
La convenia elèctrica d'Arma
ha transformat el Palau Sant Jordi aquesta nit passada
en una gran festa popular
amb desenes de convidats per celebrar el seu 50è aniversari.
Durant cinc dècades, la banda de Sants
ha elaborat un sou únic atrapat diverses generacions
representades per desenes de convidats
sobre l'escenari.
Carles Vidal de la Dharma ha valorat el concert.
El públic, els artistes, els convidats,
tothom venia a la recerca, com deia ara el noi
dels Fertes Cortos, un sofregit d'amor.
Vull dir, la gent venia
amb ganes d'emocionar-se, de passar-ho bé,
d'agraïment.
Nosaltres anàvem amb aquesta intenció de fer un concert
d'agraïment, perquè si és el públic,
què fem? No estaríem a l'escenari, no?
Per tant, era com mutu.
Era com una comunió molt bonica, de veritat.
En esports, el Barça rep avui diumenge
amb un record de 5 en l'ètic de Madrid al Camp Nou.
Pedri, De Jong i la Mina Yamal,
de tan sols 15 anys,
són les novetats a la convocatòria.
L'equip blaugrana és a 8 punts per sobre del Real Madrid,
que ha guanyat el Celta per 2 a 0.
El Giron ha perdut per 1 a 0
davant el Valladolid i continua
de 10 en 38 punts, 10 per sobre de la zona de descens
que marca l'Espanyol.
Moncho, a la primera part, ha fet l'únic gol del partit,
un duel que va deixar les lesions de Toni Villa
i Aleix García els primers 10 minuts de partit.
I el Voltragai, el Braga,
un juguerant avui diumenge al migdia a Lleida,
a final de l'Eurocap d'Ocaipatins,
el Voltragai ha vençut el contrat 2 a 5
i el Braga ha sobrat el Lleida als penals.
Pel que fa al temps, el dia comença en calmat,
amb algunes boires baixes o boirines,
clarianes i fosses tones de sol
amb núvols baixos a la costa de Orada.
El dia de Sant Jordi avui serà calorós,
ens diuen, especialment a la tarda.
Ara bé, canviarà el temps al llarg de la tarda i vespre
amb pluixes i alguna tronada al Pirineu,
prepirineu i nord de les comarques de Girona.
Llibres, roses i la ràdio al carrer, com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi, Catalunya Ràdio estrena el nou estudi mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Seny i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement, sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats,
tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
Potser també cuinarem el drac al restaurant Cannibal.
A partir de les 3 farem la tertúlia literària des de Ciutat Maragda.
I a continuació seguirem omplint la tarda d'ambient festiu
des d'aquest nou estudi mòbil, l'espectacular que estrenarem.
Segona edició d'Eufòria de tarda.
L'Ildami, Carol Rubirà, Helena Gadel
jutjaran els anònims que us acosteu a cantar amb nosaltres.
Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Serem al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veniu a veure'n per Sant Jordi, la vida és el carrer.
I Catalunya Ràdio també.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, l'ofici d'educar.
Elisabet Pedrosa, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa. Tot a punt, ens hi posem.
Som-hi.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
El meu nom és Daniel Becerra,
soc bibliotecari i mestre de primària.
Vull recomanar tres llibres pel proper Sant Jordi.
Un d'ells és Benvinguda de Marta Comín,
que és un llibre en rimes suau i amb elements desplegables.
Un altre és per primària,
i es diu Duck Freed, una nena vikinga.
Aquest abril sortirà el segon volum de la sèrie en anglès.
I el tercer és, per secundària,
Els llops de la Lluna Roja, de Josep Francesc Delgado.
I és un llibre que, encara que sigui una mica més antic,
és molt recomanable per l'actualitat del seu missatge.
Moltes gràcies i que tingueu bones lectures.
Tiriti, tiriti, tiriti.
Tiriti, tiriti, tiriti.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit les recomanacions estrella de Daniel Becerra,
25 anys d'experiència de bibliotecari,
12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia
i Alemanya, i ara a la Biblioteca Bangarel de Barcelona.
Avui, llibres estrella per Sant Jordi,
amb l'expertesa de les bibliotecàries...
Ellie Ramírez, bibliotecària a la bòbila de l'Hospitalet.
Núria Builamós, bibliotecària escolar del Centre Educatiu
Gerber d'Orlac de Sant Cugat del Vallès.
Graciela Martínez, bibliotecària de Caçà de la Selva.
Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torre d'en Barra.
Jaume Santelles, autor de la Biblioteca al cor de l'Escola.
I Vanessa Hernández, cap de projectes transversals infantils
de la CCMA, que ens presenta la nova superbiblioteca de l'SX3.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
A la biblioteca, els infants poden trobar autoestima,
comprensió, seguretat i atenció.
Jaume Santelles.
Doncs avui, aquest especial,
l'ofici d'educar bibliotecàries ens recomana llibres estrella
per Sant Jordi, Ellie, Núria, Graciela, Anna i Jaume.
Benvingudes, benvingut.
Comencem amb les recomanacions.
Començarem amb la Graciela Martínez.
Des de fa 15 anys,
bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Castà de la Selva.
Diu, una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa,
a més de tenir un bagatge lector i cultural ric,
estar al dia de les novetats editorials
i no deixar-se de formar,
a més de voler aprendre i estimar la feina.
Graciela, benvinguda.
Comencem per les tres propostes estrella.
De 0 a 6 anys, tu ens proposes Nina i Milo,
i Milo, de Marian Dubuc, editat per joventut.
Per què, aquesta història? Graciela.
Hola, bon dia.
Doncs personalment m'agraden molt les obres d'aquesta autora,
la Marian Dubuc.
Té un tras molt senzill, molt clar,
les il·lustracions són sempre molt delicades,
i les seves històries sempre hi predomina l'amor, l'amistat,
i bé, són supertendres i m'agraden molt.
En aquesta ocasió, doncs la Nina i el Milo, que són els protagonistes,
són doncs bons amics,
i el que volen és passar-s'ho bé,
i hem decidit que aquest dia aniran a fer un pícnic i a pescar.
Tot funciona la mar de bé
fins que una ventada molt forta fa volar en Nino.
Molt amunt, molt amunt, molt amunt.
I a partir d'aquí és el lector qui haurà de decidir
com continuar la història.
A la manera dels clàssics de Tria la teva aventura,
doncs la Marian Dubuc ens proposa que la Mila i la Nina decideixi
quina part continuarà ara,
si anirà a casa de la iaia a buscar ajuda,
o si continuarà amb en Milo i el seguirà.
I mica a mica, doncs el propi lector és qui fa la història.
Això és una estratègia que és molt engrescadora,
perquè fa partit, sap?,
i a més a més convida a llegir i relleixer el llibre moltes vegades.
De 6 a 12 anys,
Rònia, la filla del bandolier reditat per Coquinos.
Exacte.
La història de la Rònia doncs és una història d'aventura fantàstica,
d'amor per la natura, d'amistat també,
de vincles i sobretot de creixement.
La Rònia és la filla d'en Matis,
el cap d'una colla de valents i temuts lladres,
i bé, la seva arribada doncs és un esclat d'alegria,
i ella creixerà lliure, feliç, salvatge,
aprenent tot allò que necessita al bosc.
Un dia, però, coneix en Virg, que és el fill del clan rival.
Mica a mica, la Rònia i en Virg s'aniran coneixent
i forjant una amistat que els durarà doncs molt de temps.
Això, però, els farà prendre una difícil decisió,
que no explicarem, i a partir d'aquí la història continua.
Jo crec que aquesta història pot agradar molt
als nanos i nens de 9 o 10 anys,
que els agradi molt la natura, que els agradi les aventures,
i bé, un punt segur és que és escrita per l'Astrid Lindgren,
que és una gran autora de literatura infantil i juvenil.
De 12 a 15, cendra de Jonathan Auxier, editat per Plaki Books.
Aquesta història, doncs, és una mica dura,
és un relat realista que ens situa a Londres Victorià,
on la protagonista és l'Anna Nesparrow,
és una nena, una escura xamanelles,
que malviu a les ordres d'un amo despòtic.
Tant sap que el seu mestre i cuidador va marxar sense acomiadar-se.
Tant sols li va deixar un petit tros de cendra.
Aquest petit tros de cendra es devindrà
el seu protector i company de vida.
Doncs, com he dit, és un relat dur, de vegades, doncs, colpidor,
però que va directe al cor del lector,
i que, un cop coneixes l'Anna, et queda gravada al cor per sempre.
Doncs avui, a l'ofici de Ducar,
les bibliotecàries ens recomannen llibres estrella per Sant Jordi.
Donau-me dues colladasses de fantasia.
A la biblioteca es poden escoltar històries,
follegir llibres, llegir tranquil·lament,
i cultivar la llibertat de pensament.
Jaume Santelles.
I ara és el torn de l'Anna Merino, bibliotecària amb esperit de mestre.
Des de fa 24 anys,
és directora de la biblioteca de Torre d'en Barra.
Els primers 9 anys va estar sola,
i des d'en fa 15 són un equip en dues biblioteques.
La Mestre Maria Antonia, amb jardí, sala jove, sala familiar,
que no endreça en paradats,
espai de contemplació i molts clubs de lectura,
i la Biblioteca Vegemar, especialitzada en temes mariners
i amb espai sensorial.
A Tarragona, diu l'Anna,
les bibliotecàries som una espècie d'homo comunitari.
Compartir i ajudar és la nostra manera de viure.
Hi ha coses que, com a bibliotecàries,
ens semblen molt importants, però no tant pels usuaris.
Les normes, diu ella, estan per saltar-les.
Anna Merino, les tres propostes estrella teves,
comencem per la franja de 0 a 6.
David, de Joana Corbata,
il·lustrat per Xomin Medrano, editorial Piscina,
un petit OCEA 2023.
Per què aquesta aposta?
Hola, molt bon dia.
Aquesta aposta és perquè en David no té casa,
no té diners, tampoc té pressa.
Llegint-lo, descobrim la vida d'una persona
que, tot i viure al carrer,
no ha perdut la tendresa ni el somriure.
El llibre potser ens pot fer pensar
que idealitza aquesta vida en el carrer.
També incorpora el fet que en David veu, que té una ampolla.
I és un tema molt complex
que la canalla veu als nostres carrers.
I aquesta és una gran oportunitat per parlar-ne.
És un llibre sense mots
que ens convida a parar atenció als detalls.
Un llibre que funciona per a totes les edats
i molt petitet i boniquet.
Per la franja de 6 a 12 anys,
l'Anna Miriam recomanarà
Adéu Blancaneu, de Beatriz Alemagna,
amb una traducció de velo lit
de l'editorial Combel.
Aquest és un llibre fantàstic,
on la gran artista ens sorprèn
fent que la narradora de la història
sigui la madrastra envejosa,
la reina malvada i ruïna.
Expressa plàsticament el dolor i la venjança.
Explica allò que és terrible.
L'artista entrevoleix la seva paleta,
fa un aiguaverreig que desdibuixa la seva figuració.
Hem pregutims que inquieten
i obre àmpliament les dobles pàgines a la foscor.
Llegim una història que ja coneixem
i se'ns fa un nus a la panxa,
i no podem deixar de llegir.
És un llibre molt especial d'una història que coneixem,
explicat d'una manera molt intrigant.
I per la franja de 12 a 18,
l'Anna Minon recomana
El meu nom és Clitoris, d'Isabel Llavoré,
amb Isabel Torta al disseny i amb Toni Alarco al modelatge.
Per què aquesta història?
Doncs perquè en aquesta obra, el Clitoris,
és d'haver una personatge amable i simpàtica,
feta de plastilina rosa.
Ens permet conèixer el Clitoris,
veure imatges, fer-lo real, existir.
Ens explica que Clitoris significa clau en grec.
Diu...
Ens explica que està amagat darrere el món de Venus
i també que és molt a prop de l'origen de la vida,
que les seves companyes veïnes són la pèlvis,
el pubis, la vulva, la vagina i, de vegades, la placenta.
Ens explica un secret, ens diu...
Aquest és un secret que s'ha de respectar i estimar,
perquè només sí a sí.
L'educació sexual és un gran repte en la nostra societat.
En temps de suplement, a Catalunya Ràdio,
a l'ofici d'educar, tenim el luxe, avui,
de tenir bibliotecàries a la nostra disposició,
recomanant-nos llibres per Sant Jordi.
Sense la mà, ja no puc viure.
Els llibres poden ajudar els infants a entendre el món
i actuen sovint com a identificadors.
I ara és el torn de l'Eli Ramírez.
Fa gairebé 15 anys que treballa de bibliotecària.
Ho ha fet en escoles, biblioteques especialitzades i universitàries.
Fa 3 anys que treballa la Diputació enfocada a la biblioteca pública
i ara la trobareu a la biblioteca La Bòbila, de l'Hospitalet.
Diu l'Eli...
Anem per la primera de les recomanacions de l'Eli Ramírez,
de 0 a 6. Petit al peix, de Marta Conill.
Sí, bon dia.
Jo he escollit aquest llibre perquè a vegades tenim la sensació
que els nens petits no llegeixen còmics
o potser no tenen còmics al seu abast.
I aquesta editorial aposta pel còmic a partir de 3 anys.
Són còmics sense mots, que poden llegir sols.
Editorial Van? Editorial Van, Col·lecció Mamut.
I tenen altres títols que poden servir
perquè s'inicien el còmic als més petits.
De 6 a 12, Somriu, de la reina Telgemeier.
La reina Telgemeier trobo que és un fenomen.
És una noia que ve en moltíssim arreu del món.
I ara tenim la sort que s'està començant a dir tant català.
L'editorial, entre dos, ha començat a publicar Somriu
i després Germanes, suposo que anirà publicant la resta.
Trobo que és un títol que funciona molt per a aquesta franja,
que es poden sentir molt identificats,
que potser no tenen tants còmics al seu abast.
Ara sí, però antigament no tant, que eren més protagonistes masculins.
I trobo que pot funcionar molt bé.
De 12 a 18, Leli Ramírez ens recomana No C.A. de Ricard F.
No C.A. és una publicació de Mai Més Hibres,
que és una editorial especialitzada en ciència, ficció i fantasia,
i ara està apostant molt pel còmic,
com altres editorials també estan fent còmic en català.
No C.A. és una història
situant un futur distòpic,
en el qual dos noies, en un sentit molt revolucionari,
volen canviar una mica la situació que es troba al món.
Les bibliotecares ens recomana avui un grapat de llibres
a l'ofici educant, temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Plouen flors quan somrius.
Les biblioteques són un dret fonamental dels infants.
Jaume Santelles.
I ara és el torn de la Núria Willamuth,
des de fa 18 anys responsable de la Biblioteca Escolar
del Centre Educatiu Gerber d'Orla, que s'ha encogat del Vallès,
diu la Núria.
El més important és conservar la biblioteca escolar
com un espai emocional que permet acollir i acompanyar
les necessitats dels infants, ser hospitalària, acollir tothom,
i que tothom hi trobi el que busca, refugi, històries,
el que sigui.
I les tres propostes d'estrella de la Núria són,
començarem per l'educació infantil,
la meva casa al bosc de Laetitia Burguet i Alice Gravier,
llibres del zorro rojo.
Per què, aquesta història?
Hola, molt bon dia.
Això és un àlbum il·lustrat preciós, que és de descoberta,
i a més a més que ens permet conèixer la importància del format.
En realitat és un àlbum de descoberta
perquè, per una banda, ens explica el camí cap a la casa,
i, per tant, tot el bosc,
i, per altra banda, ens explica com és una casa per dintre.
I el format és importantíssim perquè és un llibre acúrdió,
és a dir, és un llibre desplegable.
I, per una banda, ens ensenya tot el trajecte cap a la casa,
amb la qual cosa la descoberta del bosc
és preciosíssima per als infants,
i, per altra banda,
tota la descobertat de les diferents estances d'una casa.
És un llibre d'aprenentatge.
En conversació primària, la Núria ens recomana
No estic de mal humor, de Susan Lang i Max Lang,
de Simbol Editos.
En realitat, aquesta és la primera entrega d'una saga
protagonitzada per un ximpance, que es diu Jimpense.
No podria ser d'una altra manera.
I la veritat és que aquest protagonista,
que protagonitza molts llibres,
sent i li passa tot allò que li passen als infants.
Es posen de mal humor, tenen rebequeries,
a vegades estan molt feliços i no saben per què,
i tot això fa que els infants s'identifiquin molt
amb aquest personatge, que empatitzin molt amb ells.
I així és com, a través d'aquests llibres,
aconseguim que els infants es descobreixin a si mateixos,
es reconeguin a si mateixos,
i també descobreixin els altres
i vegin que tot allò que els passa és quotidià i és normal.
I així és una mica com s'entenen
i com es descobreixen per dins.
Per l'educació secundària, la Núria ens recomana
l'editora Dines Castelbranco i Benina Starkoff de Kiara Books.
Aquest és un àlbum molt especial, acaba de sortir,
és una gran novetat,
l'editorial a Kiara fa els llibres i els àlbums amb molta delicadesa,
i en realitat pertany a la col·lecció de poesia.
És un àlbum molt poètic,
que està basat en uns cants que fan les tribus indígenes
d'una zona entre Estats Units i Canadà,
i són cants i poesies d'agraïment.
I penso que és bonic,
primer, fer arribar la poesia,
als joves, als adolescents,
i, en segon lloc,
que entenguin que hem d'estar molt agraïts
a tot allò que ens envolta,
aquest esperit de reconeixença, d'agraïment,
de respecte per la natura,
això és una cosa que ens ha d'acompanyar sempre.
I penso que descobrir-ho a l'adolescència
i impulsar-ho des de l'adolescència
amb textos poètics com aquest val molt la pena,
perquè facilita molt els joves que arribin a la poesia
i que reconeguin tot allò que ens envolta i ho respectin.
La Núria Bullamut ha rebut el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia
amb un treball basat en la seva experiència a la biblioteca escolar
d'Hores Compartides amb els Infants,
que es descoberta en aquests 18 anys
al costat dels infants i dels llibres, Núria.
Sí, és una pregunta molt complicada,
de respondre així molt breument.
Però jo et diria que sobretot he descobert
que la literatura és diàleg,
i és un diàleg molt poderós,
perquè és un diàleg que ens facilita parlar amb autors,
amb il·lustradores,
amb persones que potser ja no viuen entre nosaltres,
perquè traspassa les fronteres del temps
i també traspassa les fronteres geogràfiques.
És un diàleg entre nosaltres mateixos,
perquè quan compartim històries,
d'alguna manera,
estem compartint aquella interpretació del llibre
i estem compartint allò que sentim a través de la lectura.
I és un diàleg de nosaltres amb nosaltres mateixos,
perquè al final la literatura és obrir els ulls també
al nostre interior, a la nostra introspecció,
i conèixer-nos i reconèixer-nos amb els altres.
Al llibre La biblioteca al cor de l'escola del Jaume Santelles
hi ha una col·lecció de propostes per jugar amb la literatura,
que sigui el personatge misteriós, el joc de barrets...
Qui és el que ha de passar, segons tu, en una biblioteca escolar?
Han de passar moltes coses, perquè com tu has dit bé,
jo concebeixo la biblioteca de l'escola
com un espai emocional a banda d'un espai de llibres
o d'un espai curricular.
És un espai físic perquè és un conglomerat
de molts llibres que s'ajunten, per tant és un espai de saviesa,
és un espai d'inquietuds, d'emocions,
però sobretot és també, a vegades, fins i tot un refugi.
Per als infants que necessiten un determinat,
abandonar tot aquest ritme frenètic de l'escola
i retrobar-se amb ells mateixos.
Sí que és veritat que sempre dic que a la biblioteca, almenys a la meva,
no hi ha gaire de silenci, però passen moltes coses.
Quins llibres no poden faltar en una biblioteca escolar?
I com valores, per exemple, abans ens parlava l'Eli,
dels còmics i l'album del manga, no?
Com es valora si ha entrat ja el còmic, el manga a les escoles?
Sí, jo diria que el que sobretot hem de tenir molt clar
és que la biblioteca escolar ha d'oferir
un gran ventall de possibilitats literàries.
No reduïm temes i no reduïm gèneres.
Allà han d'haver-hi comis i també perquè no manga, esclar que sí,
ha d'haver-hi algun il·lustrat, ha d'haver-hi poesia,
ha d'haver-hi narrativa, temàtiques de tots els gustos,
temàtiques que facin referència a aspectes més socials,
aspectes també polítics, no?
Perquè aquests textos també ens inviten a desenvolupar
aquest esprit crític que busquem amb els infants.
I sobretot no tinguem gaire prejudicis.
Fem una mirada neta i oferim molts textos
de tipologies molt diferents perquè s'adequin
als diferents perfils lectors dels infants.
Núria, llegia ahir que l'escola Mercè Rodoreda, Barcelona,
obren la biblioteca a la barri en vocació comunitària i cultural
i deien per ser un referent comunitari.
Seria els dissabtes al matí.
Té sentit, des del teu punt de vista,
que les biblioteques escolars s'obrin al barri en moments puntuals,
com aquest? Com ho hauries, això? Totalment, totalment.
Permeten molt de sentit perquè la biblioteca escolar
ha d'obrir portes, ha de trencar murs i ha de sortir al barri.
I això és bonic que sigui així i que el barri senti aquella biblioteca
no només com un reducte escolar,
sinó com un espai al qual poder anar
en moments que no siguin lectius, que no siguin laborables,
i a vegades a fer activitats.
Jo vaig veure, que el reportatge em va agradar moltíssim,
activitats que potser no estan tradicionalment relacionades
amb un àmbit de biblioteca,
però em sembla bé que la biblioteca s'obri altres possibilitats
i altres activitats.
Avui, a l'Ofici d'Educar, en temps de suplement, a Catalunya Ràdio,
les bibliotecàries ens recomanen llibres estrella per Sant Jordi.
El món està ple de misteris.
La biblioteca és una capsa plena de sensacions i sentiments
que espera algú que s'atreveixi a obrir-la.
Doncs Jaume Santelles,
les teves propostes estrella per Sant Jordi, per Petits,
Veig, Veig, la ciutat de Cristina Los Santos, editorial Combel.
Per què?
És un llibre per dos, tres anys, quatre, també, si vols,
i és només d'imatges,
que explica la vida d'una ciutat
des que es lleva la gent de bon matí fins que passa tot el dia.
I són pàgines sang, molt grans,
amb mil detalls, si tu has d'anar resseguint i jugant.
És un llibre per llegir amb el pare i la mare al costat
i anar observant i analitzant i parlant.
Hi ha uns personatges que es van repetint
i tu has d'anar trobant a cada lloc les tres bessones, la iaia,
el músic, etcètera.
I a més a més, incorpora elements de la narrativa,
de la cultura rondellística universal.
Trobaràs la capuxeta,
trobaràs el coet del Tintín, etcètera. Fantàstic.
Per primària, la lletra que tot ho canvia,
de Ramon Besora, editorial Meraki.
Un poemari.
Això és un poemari escrit per en Ramon
amb unes il·lustracions meravelloses
que comença amb un poema que diu...
Tren.
Passen coses ben estranyes, un tren vellós, perder la T.
Ara és un animal amb banyes.
És un llibre a joc, també,
en què a partir d'una paraula
elimines la primera lletra
i queda convertida en una bèstia
i amb unes il·lustracions fantàstiques.
I a partir d'aquí pots inventar altres poemes,
altres rodolins. Fantàstic.
Aquest és un llibre que quan tu llegesses una novel·la dius...
M'agradaria estar aquí, en aquesta illa d'Islàndia,
o en aquest volcà de Hawaii.
Llavors agafa uns quants llibres
de la tradició que tots hem llegit
o que molts hem llegit
i et presenta una imatge bonica del lloc,
un fragment del... del relat, en concret,
i després la vida del senyor,
i un resumet del guió de la història preciosa
que et convida a després anar a buscar
el llibre original, per exemple.
Aquí tinc les aventures de Tom Sawyer.
Doncs si t'interessa el que va passar allà al Mississipí,
a partir de llegir aquests paisatges, dius,
vaig a llegir aquesta història,
que això és un tema que em sembla que m'emociona.
També és un gran llibre per Sant Jordi, per avui.
La família del Marc, el Robin i el Lluc,
ens recomanen el llibre que més els ha agradat.
La nostra recomanació és el llibre Tancho.
L'autor és Luciano Lozano i l'editorial és Akiyara.
De fet, és una recomanació que hem sentit al vostre programa.
A mi m'he agradat que Tancho cuidés les crues.
Sí, el que més ens ha agradat és el miratge de respecte
per la natura que hi ha al llibre,
la importància de trobar harmonia entre l'home i la natura,
el pas del temps, també la transmissió dels valors,
de pares, del Tancho, la seva filla.
I ens ha agradat molt el missatge que la natura
sempre ens agraeix el que fem per ella.
Així, les crues sempre feien un ball d'agraïment
cada any que marxaven per tot el que Tancho havia fet per elles.
Així que aquesta és la nostra recomanació, Tancho.
Moltes gràcies pel programa.
El llibre de l'amor és llarg i avorrit,
el malparit pesa tant que ningú el pot aixecar.
Està ple de mapes, de dades i d'esquemes,
i d'instruccions per ballar.
L'ofici d'educar un programa ple d'amor
i, com la bossa de la Mary Poppins,
ple de màgia i plets d'aïnes per educar.
Podes educar, però quin sentit té això que m'has fet llegir?
I avui, a l'ofici d'educar,
les bibliotecàries ens recomanen llibres d'estrella per Sant Jordi.
Hem sentit ja moltes recomanacions.
El llibre biblioteca al cor de l'escola, el Jaume Santillas,
ens parla de la biblioteca escolar
com a impulsora de la creació de llibres col·lectius
per afavorir la formació de lectors.
Ai, ai, ai, lectors.
Els joves, els nens, no llegeixen o ho fan poc.
Trucs per fer llegir els petits i els joves.
Graciela, comencem amb tu.
Doncs per mi funciona molt posar-hi entusiasme
quan recomanes el llibre.
Evidentment, te l'has d'haver llegit abans,
però, bé, quan t'ha agradat una cosa
i la vols explicar bé,
amb ells els hi arriba, els hi arriba molt.
També ens funciona molt no desvetllar el final,
deixar aquí una miqueta la intriga final
perquè desperti aquest cuc de dir, ah, vull saber,
vull saber més, aquí ens va molt bé fer-ho així.
Eli, trucs.
Jo estic bastant d'acord amb la Graciela,
bé, bastant no, totalment d'acord.
Sempre quan recomanes una cosa que t'has llegit
enganxa molt més que no pas recomanar cegues, no?
Jo parteixo que la sinceritat
és el primordial quan estàs recomanant.
Si tu pots recomanar una cosa que has llegit fantàstic,
si no, pots dir, mira, aquest llibre creiem que et pot agradar,
el que sigui, però també la Núria abans de comentar,
la biblioteca és un espai emocional,
jo crec que l'emoció és el que té que prevaldre davant de tot.
Si tu poses emoció quan recomanes un llibre,
doncs diverses vegades jo crec que ha de funcionar sí o sí.
Núria?
Jo afegeixo tot el que han dit, que estic totalment d'acord,
que també hi ha una cosa molt important,
jo parlo des de l'àmbit de la biblioteca escolar, sobretot,
i és col·locar a l'infant el centre de la teva recomanació.
No recomanar el que a tu t'agrada,
sinó empatitzar amb l'infant i pensar en quin moment vital està,
quin nivell de lectorscriptura ha solit,
quins temes li agraden més...
Llavors, en funció una mica de fer aquest perfil,
es pot recomanar un llibre o un altre
sempre partint de la certa qualitat literària,
sempre partint de donar-li referents que siguin bons,
però a l'absolut de cas ja ho tenim, això.
Llavors, jo crec que posar l'infant al centre
i pensar en ell, en els seus interessos,
fa que realment els nens i nenes s'acaben enganxant allò que els hi dones
perquè els interessa, perquè estan llegint allò del qual volen saber,
allò que volen investigar,
Anna Merino, els teus trucs?
Doncs somriure'ls.
Somriure'ls molt, perquè no ens fan por,
ja ho esteu veient,
aquestes bibliotecàries treballen amb joves i ho fan molt bé.
Hem de ser honestes amb els joves, amb ells i elles,
i hem de ser conscients que tenim molta responsabilitat.
És que els podem ajudar molt en uns anys, clau de la seva vida.
I naltros en traiem molt de profit,
perquè treballar amb joves rejuveneix,
què més volem?
Avui, a l'Ofici d'Educar,
recomanacions estrella per Sant Jordi,
de les nostres bibliotecàries.
L'Ofici d'Educar, paraula de gallina.
Bac, bac, bac, bac, pa!
Bac, bac, bac, bac, bac, pa!
Bac, bac, bac, bac, bac, pa!
Bac, bac, bac, bac, bac, pa!
Bac, bac, bac, bac, pa!
Doncs ens van compartir...
Permeteu-me que rigui una mica,
perquè aquest Ofici d'Educar s'ha engallinat, m'ha fet gràcia.
Ens van convertir a Telegram aquesta notícia.
La Biblioteca de Trinitat Vella José Barbero de Barcelona
presta molt pocs llibres,
però és la referència i el punt de trobada de veïns
que necessiten ajuda i escolars que agraeixen un cop de mà
a l'hora de fer els deures.
La directora de la Biblioteca de Trinitat Vella José Barbero,
Emma Amengot, constata els dubtes i el debat intern
que hi ha en aquests moments en algunes biblioteques
i parlen de les biblioteques com un refugi
i no un dipòsit de llibres, com era abans.
Quina ha de ser la funció de la biblioteca?
Comencem ronda, Graciela.
Quina ha de ser la funció de la biblioteca,
des del teu punt de vista?
Doncs per mi, una de les funcions més importants
que té la biblioteca és la democratització de la cultura.
És un accés universal, sense cap mena de diferència.
Aquí tothom és benvingut,
té els mateixos drets, els mateixos serveis,
i tots som iguals.
Anna Merino, segons tu, la funció s'està canviant,
està sent més social?
Totalment, està sent més social, però també més saludable.
Sabem que una hora de lectura és una hora de salut.
Quan les bibliotecàries seiem escarxofades
en una de les butaques que tenim a la biblioteca,
és quan entenem per què venen els usuaris a la biblioteca,
perquè és un lloc saludable.
Seure a una biblioteca és un plaer.
I per això estan venint tantes persones,
perquè és un espai confortable i un espai amigable.
La societat espera de les bibliotecàries
que els acollim i que sapiguem recomanar lectures.
I per recomanar bé, un truc és llegir molt,
llegir 20 minuts al dia a la feina,
escarxofades en aquestes butaques,
ens donarà les eines per recomanar lectures molt i molt bé.
Hi ha molts infants que hi van a fer els deures,
ho dèiem ara,
i per tant la biblioteca també ha d'ajudar a combatre
la bretxa digital, Eli?
Jo crec que nosaltres una de les funcions és aquesta,
avui en dia veiem que hi ha molta desigualtat,
i a la biblioteca tens uns recursos que potser a casa no tens,
tens uns professionals que et poden ajudar,
i que potser a casa no tens, evidentment,
llavors trobo que aquesta funció és bàsica i necessària
per a les biblioteques avui en dia.
I el paper que hi tenim les famílies, Núria?
Que importantíssim, sí, des de les biblioteques escolars
i també de la lectura, perquè és fonamental.
Si nosaltres a l'escola recomanem moltes lectures,
llegim molt amb els infants, els descobrim històries meravelloses,
però després això a fora, en l'entorn extraescolar,
els infants no mantenen aquest gaudi per a la lectura,
perdem molt i llavors intentem integrar les famílies,
tot i que a més a més hem de salvar també diferències socials,
òbviament, perquè no totes les famílies tenen
les mateixes possibilitats de tenir llibres,
però sempre recomanem les biblioteques públiques
perquè vagin a fer préstag, la integració de la família
és bàsica amb la formació lectora.
Vanessa Hernández, cap de projectes transversals infantils
de la CCMA, ens presenta la nova Superbiblioteca de l'SX3,
un gran aparador de literatura infantil
de la mà de l'associació d'editors en llengua catalana
i al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
És un projecte que té dos objectius molt clars.
Una és la educació lectora dels nostres infants, dels nens i nenes,
i de l'altra ajudar els pares en una difícil tasca,
com pot ser triar un llibre per Sant Jordi.
Què trobarem a la Superbiblioteca?
I trobarem un gran aparador de totes les novetats
de llibre infantil i juvenil en català.
Ho trobarem agrupades per a edats i per a temàtiques,
i per tant, abans d'avui anar a les paradetes,
podem passejar per la web del Supertest per fer-nos una idea
per franges d'edat quines són les novetats editorials
de totes les editorials a Catalunya.
A més, ho hem fet de la mà de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana
i també del Consell Català de Llibre Infantil i Juvenil.
I allà, en el web, també a la Superbiblioteca,
hi trobareu consells, tips, recomanacions
per fomentar la lectura a casa, per exemple,
com fer una biblioteca de capçalera pels més petitons,
com llegir-los un conte,
què és una dieta saludable o diversa sobre lectura,
o lecturar recursos per fer que, al final,
els nens i nenes de casa estimin la lectura i estimin els llibres.
Quan em quedo molt quiet, tinc la capacitat de quedar-me invisible.
I mentre soc invisible, dormo.
Avui, especial a l'ofici d'educar, de Sant Jordi,
hem d'anar a parlar amb les bibliotecàries
que ens recomanen llibres d'estrella per Sant Jordi.
Abans ja deia, els joves, els nens no llegeixen o ho fan poc.
Això hi esteu d'acord o discrepeu d'això?
És un tòpic que els joves us arriben...
Vosaltres heu vist joves apassionats de...
Existeixen, aquests...
Sí? Fem ronda.
Graciela, comencem per tu.
¿És cert això que els joves llegeixen molt poc o no llegeixen,
que ja no estan interessats en els llibres?
No, jo crec que hi ha de tot.
Sí que potser arriba una franja que comencem a perdre'ls una mica,
quan deixem d'acompanyar-los com a pares, de vegades, també,
i després també la càrrega escolar comença a ser diferent,
i de vegades fan una pausa.
Però jo crec que quan són lectors o hi han tingut aquest gust,
aquest cuidar la lectura que deia la companya,
també des de casa i tot, repesquen i tornen.
Anna Merino, la teva experiència?
A mi em sembla que els joves llegeixen diferent,
perquè no només llegeixen llibres,
sinó que també tenen molta cultura digital,
i entren contínuament a informar-se i a disfrutar de lectures on-line.
I crec que això és molt important que ho tinguem en compte.
Eli?
Jo penso, igual que l'Anna, amb el que ha dit,
que els joves llegeixen d'una altra manera,
sobretot es veu amb aquestes plataformes digitals
que estan sortint amb textos alternatius
a la línia editorial bàsica, diguéssim,
i a les biblioteques es nota, també, i jo crec que sí,
i també com ha dit la Graciela,
que tenim una franja que potser es nota que es perden una mica
per la càrrega escolar però que després més o menys van tornant.
Jo crec que sí que llegeixen.
I Núria, aquesta franja que es perden, com es recuperen?
Clar, jo no puc parlar gaire de joves,
perquè jo estic a la biblioteca escolar,
tenim nens i nenes fins a 6a de primària,
i després ja marxen de l'escola.
Però és que si tenen una bona educació electoral,
des de ben petits i petites, i un bon acompanyament,
els hi queda.
Allò interioritza en aquest plaer, aquest goig per la lectura.
I és veritat que després passen etapes evolutives,
emocionals i físiques molt complicades,
i potser sí que es desenganxen una mica.
Però al final jo crec que els podem recuperar,
potser d'altres maneres, amb altres lectures,
amb una literatura potser més digital,
però estan allà, estan allà.
Si hi ha un bon foment des de ben petits i petites,
jo hi crec, tinc una mirada molt optimista i molt il·lucionada.
Parlem del paper que poden tenir les bibliotecàries
per fomentar la lectura, però i les famílies, Jaume?
Tu has fet diversos decàlegs dient
com podem fomentar a casa que llegeixin.
Les famílies també són l'altre punt que li ha donat la mà al nen.
El nen va agafat de dues mans, de l'escola i de la família,
i la família té la seva importància, en aquest sentit,
de dir, acompanyem-lo, és veritat el que heu dit,
que les estadístiques, jo conec les estadístiques de l'Hospitalet,
allà a l'Hospitalet sí que hi ha un ritme bo
fins que surten de l'escola,
després, per circumstàncies diverses,
per l'edat, suposo, per els enamoraments,
per l'entrada a l'institut.
Això decau, però als 17, 18,
una altra vegada la corba torna a remuntar.
La família és bàsica, en aquest sentit,
és bàsica perquè és quan preguntes a vosaltres mateixos,
si jo us preguntés com us vau fer lectores,
segurament, dels tots els que estem aquí a la taula,
ens diríeu, recordo que vaig fer lectora
gràcies a la influència de l'havia, o de la tieta,
o del pare o de la mare.
El que fem a l'escola mola, però la família ha d'acompanyar,
ha de generar espais a casa per llegir,
ha de ser un mirall on et vegin el pare o la mare llegint,
si et veuen llegint molt millor que si et veuen amb el mòbil,
això està claríssim, les pantalletes aquí van per una altra banda,
i rutinitzar,
fer una rutina d'aquesta vida lectora,
llegir cada dia una estona,
anar a la biblioteca un cop a la setmana o cada 15 dies,
i és la manera.
I sobretot, paciència, empatia, tranquil·litat,
que tothom acabarà sent bon lector,
i posem a les mans llibres potents.
Llibres potents vol dir llibres que quan els llegeixes
t'obren tot un ventall de possibilitats, tot un món,
i et colpegen i et dius què està passant aquí, no?
Com funciona això?
Siguem optimistes, sortiu avui a comprar llibres,
i sobretot, llegiu-los.
Comprar-los està bé, però llegir-los mola més, encara.
Avui, a l'ofici de ducar,
les Bibliotecàries i el Jaume Santelles
ens recomana el llibre d'estrella per Sant Jordi.
Gràcies.
Dos preguntes que us vull fer a les Bibliotecàries.
Jo recordo que quan era petita i anava a la biblioteca,
d'alguna manera van ser les Bibliotecàries
les que em deien això sí, això no, no, això...
I aquesta idea de la Bibliotecària
una mica com que et recepta als llibres perquè et coneix,
jo tinc la impressió que amb els meus fills
això no ha passat de la mateixa manera.
És a dir, que aquesta tutela,
que abans ens feien a l'hora de descobrir el món dels llibres
i el que hi havia, ha canviat.
I tinc la impressió, que si merro m'ho direu,
que la figura de la Bibliotecària per a ells
és una mica com una figura...
ara com ho diria per no dir-ho malament, com més del passat.
A veure, què en penseu?
És a dir, com s'ha actualitzat aquesta figura de la Bibliotecària
i aquest vincle que vosaltres en parlàveu?
Però jo crec que, clar, teniu molts competidors i molts rivals,
i no és el mateix.
Graciela, Anna, comencem amb vosaltres?
Doncs nosaltres, la veritat és que al ser una biblioteca petita,
de poble, la majoria d'usuaris que les famílies els van portant,
i això, sí que creiem vincle.
Evidentment no amb tots, però amb molts infants creiem vincle.
Després també tenim les visites escolars,
o la complicitat que tenim, en el nostre cas,
al ser municipi lector, amb les escoles, anant allà, ens coneixen.
El fet de també portar un equip consolidat durant molts anys
ens fa que hagin vist créixer aquests nens
i que, doncs, això, han marxat potser uns anys,
però després tornen, tu te'n recordes i se'n recorden,
ostres, d'aquell llibre, i els hi recomanes.
Realment, això, per nosaltres, encara no s'ha perdut.
Anna?
Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb l'acolliment familiar.
Us deixem amb l'Anna Roig a portar bellers al món.
Sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Ventura, de la Susana Ortega i de la Rosa Sillué,
i fins la setmana vinent.
Roger, bon programa, i fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabeth, gràcies.
Tot està a punt per començar la música.
Tot està a punt per aportar belles al món.
Tot està a punt per començar la música.
Tot està a punt per aportar belles al món.
Música, quina sort que existeixis.
Música, gràcies pel teu ressò.
Música enlaire, bona i viatge.
Música, corres, campa, fins més enllà del somni.
Música, corres, campa, fins més enllà del somni.
Música, quina sort que existeixis.
La Fundació Òpera Catalunya presenta Il Trovatore,
una de les òperes més celebrades de Berthi.
Del 26 al 30 d'abril, al Teatre La Feràndula de Sabadell,
amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès
i el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell.
Viu l'emoció de l'òpera amb Il Trovatore,
una història de venjança i emocions a flor de pell.
La revista Enderrock celebra 30 anys
amb un número especial i doble, un nou disseny i més continguts.
El món ens escolta.
Un reportatge encapçalat per Sílvia Pérez-Cruz.
A poc a poc i bona lletra.
La recomanació dels Amics de les Arts.
1.000 efemèrites de la música catalana
i 30 articles d'anàlisi d'artistes i periodistes.
Demana la revista al teu quiosque o llibreria
o regala't un any d'Enderrock a casa cada mes.
Enderrock.
Tenir una bona visió ens permet gaudir de plaers,
però a l'IMO Group Miranza
som oftalmòlegs experts en la salut dels teus ulls.
Tant si vols prescindir de les teves ulleres
com si tens un problema ocular
o vols posar a punt la teva vista,
truca al 93 400 00 07 o entra a imo.cat.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenge,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats del nostre web,
carradio.cat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Diumenge, vam parlar amb 3 persones que no veuen
i que volen reivindicar-ho.
Són el Roger Carandell, company de l'Exela,
la cuinera Ada Parellada i el Peyu, des del búnquer.
Tots tres ens acompanya.
Bona nit.
Bona nit.
Tots tres han decidit, per un motiu o per un altre,
ser epstemis, tot i que sovint els miren malament per ser-ho.
L'Ada Parellada ens explicava això des de la seva experiència.
A mi m'agrada molt el vi, el cava, la cervesa, tot.
M'agrada moltíssim, i sé que tinc aquest perill.
M'agrada molt el punaquet, la xispa que em dona.
I m'agrada molt la borratxera.
O sigui, allò, deixar-se anar.
Llavors, va haver-hi un moment que em vaig espantar,
perquè vaig dir, això se t'està anant una mica de mare.
Un dia, recordo que a la una del migdia,
amb l'excusa que havia de tastar un vi,
ja m'estava fontent una copa de vi.
A la una del migdia ja no era ni social.
Estava usant l'alcohol.
De fet, me n'he adonat que no era alcohòlica,
però que tenia aquesta possibilitat d'acabar-ho sent.
I els diumenges també xerrem llargament amb la Marina Porres,
que ens porta recomanacions literàries, musicals, serièfiles.
La setmana passada, gairebé a les portes de Sant Jordi,
la Marina ens va presentar el seu nou llibre,
Fins de la vida jo, un llibre que és la biografia...
amb la mirada de la Marina de, ni més ni menys que Mercè Rodoreda.
I també amb la Marina vam conversar sobre aquest Sant Jordi
que avui ens ocupa.
A mi m'encanta Sant Jordi en dia laborable,
els nens a l'escola, amb un horari, amb un ordre...
És com que saps el ritme de la gent que pot sortir al matí,
la que pot sortir a la tarda...
La facturació canvia molt, si és en feinem cap de setmana o no?
Sí, sobretot, i depèn del lloc on estiguis.
No és que ho sàpiga com del cert,
però suposo que la gent que tingui segones residències
al platja o a muntanya, a les llibreries d'allà,
si Sant Jordi és diumenge, serà molt diferent per ells.
Aquí a Barcelona, si hi ha molta gent,
amb possibilitat de venir de fora, també.
Nosaltres, bàsicament, el que ens passa és que aquest any concret
és que s'allargarà molt al llarg del cap de setmana.
És diumenge, però, per exemple, les parades,
jo suposo que a la majoria de pobles i ciutats,
sortim dissabte i diumenge.
I diumenge passat també vam parlar
amb el nostre particular president del Barça, Joan Laporta,
que en ple dominical feia l'asset de la roda de premsa
per donar explicacions sobre el cas Negreira,
i així és com va fer front a les primeres preguntes.
Bon dia. Veig que avui heu vingut tots.
Sou com unes rates que voleu perjudicar el club!
No, president. Voleu sang? Fora d'aquí!
Llenes! No, president, calma, calma.
No, president, no, això no.
Sobretot, no ataquin els periodistes d'entrada.
D'acord? D'acord.
Preguntes urnes, a veure.
Mira, el Pepe Antigua.
Hola, bon dia, president.
Pepe Antigua, el dominical suplement blau.
La meva pregunta seria,
per quin motiu, quan vostè va arribar a la presidència el 2003,
va quadriplicar el club?
Això és un atac personal! Fora d'aquí!
Mala bèstia! No és la manera de...
Si t'enxampo, et remet, collons!
No, demà no pot anar així, eh?
Calma, calma, calma, calma, sisplau, president.
Estic intentant queixar totes les preguntes, encara que siguin dures.
D'acord, d'acord, perdoneu.
Tots els continguts que radi.cat barra el suplement.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
El Barcelona Film Festival avui s'estrena en primícia...
Bo, tiene miedo.
La nova pel·lícula d'Aria Aster
està protagonitzada per Joaquim Phoenix
i és la història del Bo, un home ple d'ansietat
que, després de la sobtada mort de la seva mare,
s'embarca en una odissea cafquiana
on haurà d'enfrontar-se a totes les seves pors més fosques.
I a Netflix, aquests dies, hi trobareu la diplomàtica.
La protagonitza Carrie Russell,
una diplomàtica que aconsegueix una feina de perfil alt
durant una crisi internacional,
però no està prou preparada per fer-li front
i això suposarà conseqüències catastròfiques
i el seu futur polític.
Al Teatre Acadèmia arriba una nova versió de Macbeth.
Moreno Bernardi dirigeix l'adaptació
d'un dels textos més famosos de William Shakespeare,
una història que gira en torns dels nocius efectes físics
i psicològics de l'ambició política
en aquells que únicament busquen el poder
com una fi en si mateix.
Avui a Funció a les 6 de la tarda.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
fem 3 propostes avui a Barcelona.
La primera és anar a les activitats literàries
i tallers infantils de Casa Seat.
A part de venir a veure
com fem el programa Passeig de Gràcia número 27,
podeu passar per Casa Seat,
que ha preparat una agenda especial
amb múltiples activitats literàries per a tots els públics.
Per exemple, una trobada sobre novel·la romàntica,
una conversa entre l'escriptor Jorge Carrion
i l'humorista Bob Pop sobre podcast i literatura,
i també altres activitats per gaudir amb família
com tallers de manualitats
on podem fer un punt de llibre, una rosa de paper
o sessions de compte-comptes i titelles.
A més, tots els visitants podran recollir
les làmines creades pels il·lustradors Javier Olivares
i Marta Cerdà
amb la seva pròpia interpretació
de la tradicional rosa de Sant Jordi.
Totes les activitats són gratuïtes,
obert tot el dia de les 9 del matí a les 9 del vespre.
I per dinar o per sopar avui us proposem la muscleria.
Restaurant mariners situat al carrer de Barcelona.
I per dinar o per sopar avui us proposem la muscleria.
R prospects megambled minerals.
Un restaurant en mans de 40 tattoos republicanes
situat al carrer de Mallorca, número 219,
amb ple cor de l'Eixample.
Com es pot deduir pel nom, és el Temple dels Musclús.
Els cuinen de 50 maneres diferents
inspirant-se en la cuina belga.
Una extensa carta,
amb musclos saltats, guisats i especials,
com per exemple musclos amb baixamel,
amb gambetes, salmó, alcorri, romesco.
Que són арrebossats amb tomàquet,« și« b considered
i acollidor.
A banda dels musclos, també hi podem tastar
les seves amanides, tapes, coques fetes al forn de llenya
i peixos del dia o bacallà i sípia.
El preu mitjà és d'uns 25 euros per persona.
Disposa de dos grans menjadors
i una petita terrassa sobre la vorera de la façana principal.
Aquest restaurant té una puntuació de 4 sobre 5
al portal TripAdvisor,
obert tots els dies de la setmana,
migdia i nits.
Música.
La vida
empieza hoy
La flor d'troja
no rebrotarà
Per rematar el dia, si som a Barcelona,
violence, el teatre Tíbuli si pot veure
encara aquests dies el musical «La jaula de las locas».
Avui, un dels musicals de més èxit dels últims anys
sedimenta dels escenaris,
després de cinc anys.
Més de 4.000 espectadors i tres temporades
abaixen el teló el primer teatre que els va a collar
El Tíbuli, maja «La jaula de las locas»
«La jaula de las locas» és la comèdia musical
de Broadway protagonitzada per Àngel Llàzard,
Ivan Lavanda i més de cinquanta artistes
entre músics, actors i ballarins.
Un clàssic que parla sobre la llibertat individual
i col·lectiva amb una trevida posada en escena,
coreografia sorprenents i un flamant vestuari il·limitat.
Cada funció
és una festa que saps quan comença però no quan acaba.
El fill dels propietaris d'un club nocturn
fa públic que es casarà
amb la filla d'un diputat ultraconservador.
La trobada explosiva entre les dues famílies,
aparentment tan diferents, és el punt de partida
d'aquesta divertidíssima comèdia plena d'amor
i situacions delirants.
Avui, última funció, a dos quarts de sis de la tarda.
Si voleu anar, encara queden entrades, poques,
però estaria molt bé que un gran musical com aquest
s'acomiadés amb el pati de butaca esplet.
Fins les set del matí amb «La jaula de las locas».
Ei, que sent-te!
Empega el alma i vive por paciència!
Va, que perdurem,
perquè el millor moment
que hi ha és l'aniversari.
Que hi ha és l'aniversari!
Que hi ha és l'aniversari!
Que hi ha és l'aniversari!
Que hi ha és l'aniversari!
Que hi ha és l'aniversari!
L'aniversari!