Bon dia, Catalunya. Són les 9. Obren els col·legis electorals.
Comencen les eleccions del 23-J.
Des d'ara i fins les 8 del vespre,
a Catalunya estan cridats a votar
més de 5.700.000 electors i electores
dels 2.668 col·legis electorals escampats pel territori.
A Catalunya estan en joc 48 diputats dels 350
que formen el Congrés i també 16 senadors.
Per poder fer possible aquests comicis en ple estiu,
s'han desplegat un dispositiu de treballadors públics
sense precedents i a Catalunya Ràdio farem el seguiment
de la jornada colze a colze amb els serveis informatius.
Fins a les 12 amb l'equip del suplement,
a les dues amb la Neus Bonet,
al capdavant del Catalunya migdia cap de setmana
i a les 7, programa especial minuta a minuta
amb Ricard Ostrell i Joan Bota
fins al desenllaç de la jornada electoral.
De seguida ens esmunyirem dins els col·legis electorals
per saber què està passant en aquests moments,
però abans, permeteu-me un reconeixement
als empleats públics de correus que porten dies i dies
repartint sobres amb temperatures insuportables
i aguantant el desprestigi dels que dubtaven
que no podrien amb l'allau de sol·licituds de vot per correu.
Diuen que un estat no funciona
fins que les cartes arriben en puntualitat al seu destí.
Avui dia, el nostre codi postal dona més informació
de qui som o que el número del DNI
o, per exemple, de la data de naixement.
Les dades d'admissions de vot freguen el 100%
i no ha estat pas gràcies als musols màgics de Harry Potter,
sinó a un servei públic insistent,
també tensionat, s'ha de dir, però efectiu.
Corre un vídeo per Twitter a Fonjirola, a Màlaga,
on es pot veure un grup de carters
recorrent les oficines de correus del municipi
aplaudint els companys que han fet possible el vot per correu.
Fem extensible aquest aplaudiment per l'esforç,
l'ampliació d'horaris, les hores extras i, en definitiva,
per ser una peça fonamental del sistema democràtic.
I ja que hem citat Harry Potter, abans,
acabarem amb una cita inspirada en la saga de J.K. Rowling
que diu el poderós maqui director de Howards,
Albus Dumbledore, a l'entrega del Calça de Foc.
Diu
Som al suplement d'estiu
i arrenquem la cobertura de les eleccions generals del 23 de juliol.
I per fer-ho tenim micròfons escampats per tot Catalunya i Madrid
gràcies als serveis informatius de Catalunya Ràdio.
Cureguem com van les votacions als col·legis electorals
de diversos punts del país.
Comencem pel col·legi Palau Firal
i de Congressos de Tarragona.
Clara Chavarria, Domingo, bon dia.
Aquest col·legi s'ha obert puntualment a les 9 del matí.
Aquest Palau Firal està ubicat a la part baixa de Tarragona,
just al costat de l'estació.
Agafa tot el barri i el port.
És el col·legi més gran de tota la ciutat amb 8 meses
i on estan cridades a votar uns 5.400 electors.
Just ara abans d'obrir les portes ja hi havia cú,
hi havia una xoixantena de persones que han vingut a votar.
Entenem, potser, entre altres coses, per evitar aquesta calor,
perquè avui s'ha aixecat un dia amb calor anul·lat
i amb aquesta aixafuga que fa el dia una mica més insuportable.
Aquesta Constitució, les 8 en punt,
també s'han començat a constituir les meses.
Hem parlat amb alguns dels membres de les meses,
alguns dels suplents que han vingut fins aquí.
Hi havia certa resignació.
Alguns d'ells ens consta que s'han hagut de quedar,
però d'altres han pogut tornar a casa
i poder gaudir d'aquest diumenge.
Com us dèiem, fa bastanta calor aquí a Tarragona.
Hi ha el palau final.
Sí que és cert que tenen aire condicionat, aquí tenen sort,
però d'altres col·legis no en tenen tanta.
I és per això que, per la subdelegació del govern de Tarragona,
ha facilitat 88 ventiladors que s'han repartit entre aquests col·legis.
De l'altra banda, també se'n repartiran unes 2.200 ampolles d'aigua
de mig litre per totes aquestes persones que estan avui implicades
en el bon desenvolupament de la jornada electoral.
Pel que fa a Tarragona Ciutat, hi ha 44 col·legis,
amb 159 en meses,
i més enllà d'aquestes qüestions legístiques,
podem explicar-vos que la nostra demarcació
tapen l'elecció de 6 diputats i 4 senadors,
que es decidiran entre 189 col·legis,
que obren avui el camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
amb un miler de meses en total,
i han cridat a votar uns 600.000 electors,
tot i que 18.000 ja ho han fet per correu.
No ha abatut el rècord de les eleccions del 2021,
però sí que és cert que és un rècord històric, també.
Lesa Esclar, has pogut parlar amb algú?
Sí, disculpeu.
Hem pogut parlar amb dos dels votants que han vingut a primera hora,
disculpeu, amb l'Albert i l'Ansa,
que ens han explicat el perquè hem vingut tant d'hora.
Són diverses casuístiques, escoltem-los.
Perquè votarem dels primers
i aprofitarem el dia per fer unes altres coses.
Una mica d'esplai i així ho farem tot el dia.
He vingut perquè m'ha tocat de suplent de president
d'una mesa electoral
i he aprofitat per quedar-me per votar a les 9,
per no tindre que vindrà després.
Treballo de nit, avui.
En teoria, si me quedava, no anava a treballar,
perquè t'adonen quatre o cinc hores de festa,
o així, quan treballes després.
Però no he tingut sort i no m'ha tocat.
És un dia de moltes casuístiques,
i molts casos concrets.
De fet, diu que encara molta gent a les 9 anirà a votar,
precisament per poder marxar de vacances
o per poder anar a treballar.
Correcte, és el que ens deien alguns d'aquests electors.
He vist molta gent gran que volia avançar feina.
Els primers han vingut a un quart de nou.
Els primers han vingut a un quart de nou
i eren quatre homes grans,
un home carret per anar a comprar.
No sé ben bé si era per anar a comprar
o simplement per facilitar les seves dificultats per caminar,
que li deu ajudar.
Però sí, ells quatre han estat els primers
que han aparegut aquí al Palau Firal de Tarragona.
Vendora, Vendora.
Com nosaltres, eh?
No hi ha hagut problemes per constituir la mesa.
Ho dic perquè els primers també són els que s'han de posar
No, problemes han hagut de recórrer suplents, tal com us dèiem,
però en principi el que es deia, que si faltaven suplents
també s'hauria d'haver de recórrer
les primeres persones que venien a votar.
En aquest cas, en aquest col·legi, això no ha passat.
D'acord, perfecte, molt bé, Clara.
Doncs moltíssimes gràcies per apropar-nos aquesta informació
des de Tarragona. Una abraçada, connectarem més tard.
Molt bé, fins ara.
Anem ara a Lleida. Roger Segura és al col·legi Joan 23.
Roger, em pots sentir? Bon dia.
Hola, bon dia, Albert.
Com van les votacions per aquí, Roger?
Doncs mira, aquí molt bé i, de fet, també a tota la demarcació
perquè us podem confirmar que no hi ha hagut incidències remarcables
en la Constitució de les meses ni a Ponent ni al Pirineu.
I aquí a l'escola, Joan 23, de la capital del Segrià,
això és a l'avinguda de Pius XII.
No hi hem vist llargues cues, però sí una trentena de persones
que s'esperaven per entrar a votar a les 9 del matí
i que hores d'ara ja ho estan fent sense problemes.
També estem veient ara mateix un degoteig constant
amb un llavall pels passadissos d'aquest col·legi
que van depositant els seus vots a les urnes,
com dèiem, sense incidències.
Aquest és un dels 18 col·legis electorals de la ciutat de Lleida
que no disposen d'aire condicionat ni de ventiladors propis,
i per això la paeria ha repartit fins a 70 ventiladors
per mirar de fer més suportable la calor.
També s'han distribuït ampolles d'aigua d'un litre i mig
per a tots els membres de les meses.
I és que aquí a Lleida avui s'esperen màxims de 36 graus,
que sí que és cert que estan lluny dels 42 de dimarts,
però a aquesta hora us he de dir que,
tot i que hi ha les finestres obertes,
doncs en aquesta escola s'hi nota ja una calor força, força destacada.
Amb tot, la maquinària ja està plenament en marxa
gràcies a persones com l'Eli i la Merche,
dues veïnes a qui els ha tocat formar part d'una de les meses,
i que ens valoraven així la seva situació
als micròfons de Catalunya Ràdio.
Clar, doncs estaríem millor de vacances, la veritat,
doncs res, passar el dia aquí, ja està, el millor que puguem.
La primera vez que me han llamado y bueno,
aquí afrontarlo lo que toca.
T'he tornat del dia, estaria millor de vacances.
I tant, aquí t'he de dir que les quatre meses s'han pogut constituir,
però en tres d'elles ha calgut recórrer a suplents.
Una de les que s'estaven esperant fins a última hora,
pensant, ostres, a veure si em tocarà a mi quedar-me o no,
és la Marina, que ens deia que també tenia altres plans per avui,
però finalment ella s'ha alliurat de quedar-se aquí al col·legi electoral.
Bueno, tenia previst anar, per exemple, a Port Aventura amb els amics,
però, bueno, m'ha tocat suplent de presidència,
llavors havia de venir-s'hi o sí.
Però, bueno, per sort, en el meu cas, el president s'ha presentat.
9 minuts.
Vos he de dir que Pedro Sánchez està votant en aquests moments.
Ho podem veure en directe.
Perdona, Roger, que t'he tallat.
Sí, simplement, Albert, per acabar, dir-te que aquí a la demarcació
de Lleida estan cridats a les urnes prop de 299.000 electors,
que hauran d'escollir 4 diputats al Congrés i 4 representants al Senat.
Aquí, com a la resta, també arribi a marcar aquest 23J
per un creixement important de la sol·licitud de vot per correu.
Aquí ho ha fet en un 76%.
Albert, Roger, gràcies per apropar-nos també la informació des de Lleida.
Una abraçada, fins després.
Fins després, bon dia.
Ara Girona, Fèlix Martí, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Situació.
Col·legi Ver, barri de l'Eixample,
un dels habituals i clàssics d'aquí, del centre de Girona.
La ciutat pot votar avui 68.000 persones
i els primers ja ho han fet en aquest punt on som,
a aquesta hora del matí, al Col·legi Ver.
Déu-n'hi-do la gent que abans a les 9 ja estava esperant.
Hem comptat més d'una cinquantena,
que de seguida la majoria ja són veïns del barri,
se sabia a quina mesa havien d'anar, ja hi han anat directament.
S'han constituït les 7 meses que hi ha en aquesta escola.
No hi ha hagut cap problema.
Acabem de parlar amb el responsable de l'Ajuntament,
que estava controlant que tot fos al seu lloc.
El podem sentir?
S'han constituït les 7, no hi ha hagut cap problema.
Ha vingut tota la gent, tots els suplents,
i de moment està tot constituït esperant que la gent comenci a entrar.
Passarà en calor, però és la temporada de juliol,
però suposem que tot anirà bé i que no hi haurà cap problema.
És en Carles Sòria, un treballador de l'Ajuntament de Girona,
que avui li ha tocat estar aquí al Col·legi Ver de la ciutat.
Parlava de calor i és que ja veiem ventiladors en marxa a la ciutat de Girona.
S'ha comprat aquesta vegada gairebé 70-69.
Expliquen que s'han gastat 5.000 euros per comprar aquests ventiladors
en les escoles, al Palau Fidal, en els pavallons esportius,
on no hi ha aire condicionat.
Al conjunt de la demarcació de Girona,
avui podran anar a votar 546.000 persones,
de les quals més de 16.000 ja van demanar el vot per correu.
A les municipals ho van fer només 294.000, és a dir, un 54% dels 100.
Veurem si avui se supera aquesta participació, esperem que sí.
De moment, aquí al Col·legi Ver de Girona,
hi ha les votacions amb normalitat, sense problemes,
i la gent que va arribant per triar els sis diputats
que pertoquen la demarcació de Girona i els quatre senadors.
Gràcies, Fèlix. Bon dia. Bon dia, fins després.
I sapiguem si ja està tot en marxa també a Barcelona.
Marta Corbalant, ets a l'Escola Mediterrània de Barcelona. Bon dia.
Hola, bon dia. Doncs sí, a les 9 puntualment han obert,
sense incidències, les portes d'aquest col·legi electoral
al barri de la Barceloneta de Barcelona, davant mateix de la platja.
S'han pogut constituir sense problemes les quatre meses electorals.
És un col·legi molt petit.
Al final s'han presentat tots els titulars de les meses,
presidents i vocals, i no s'ha hagut de tirar de suplents.
I, com a tot arreu, el que més preocupa la gent és la calor.
Aquí es vota el gimnàs de l'escola i hi fa moltíssima xafogor.
Hi ha 7 ventiladors i 3 ampolles d'aigua de mig litre per cada mesa
perquè la gent es pugui anar hidratant.
També s'ha habilitat una sala de l'escola amb aire condicionat
per si algú necessita, per si se sentin disposat per les altes temperatures,
com ens ha explicat la responsable de l'Ajuntament de Barcelona,
encarregada de la logística d'aquest col·legi.
La preocupació era assegurar que estiguessin en condicions prou confortables.
Sabem que a la majoria d'escoles no hi havia aire condicionat
en el que era, per exemple, aquí estem en un gimnàs.
Aleshores, en les sales de votació, que segurament no hi havia aire condicionat
en totes les instal·lacions.
I aleshores el que s'ha fet és procurar que pugui haver-hi elements de ventilació
que, si us hi fixeu, es posa un ventilador darrere de cada mesa.
L'Ajuntament de Barcelona ha repartit 18.000 ampolles d'aigua de mig litre
als 285 col·legis de la ciutat i ha garantit, com sentíem,
aparells de refrigeració per a tots els centres.
Entre els integrants de les meses hi hem trobat de tot,
gent que està empipada perquè ha hagut d'interrompre les seves vacances,
com és el cas d'un noi que ha hagut de venir de Burgos
on estava de vacances amb la família,
o el cas d'un noi jove que justament avui feia 19 anys,
que és el seu aniversari que li ha tocat estar en una mesa electoral,
i altres ciutadans que s'ho han pres amb més filosofia
i que no els fa res estar tot el dia en una mesa electoral.
La coincidència majoritària, però, és que gairebé ningú no està d'acord
que s'hagi de votar a ple estiu.
De moment, deguteig de ciutadans que entren aquí a l'escola per poder votar.
Potser ja ho han fet una cinquantena de persones.
Són els més matiners, els que es volen estalviar les hores de sol a calor,
o bé se'n volen anar a la platja o a passar el diumenge amb la família,
i veurem si hi acaba veient-hi més gent votant,
o bé a les platges.
Aquí davant meu d'aquesta escola veig la platja de la Barceloneta,
només s'ha de creuar el passeig marítim,
i la platja ja es comença a omplir,
està bastant plena de banyistes, de parasols,
i entre els banyistes i els ciutadans que venen a votar,
doncs algun octàmbol despistat que surt de festa,
de la zona d'oci que hi ha aquí a la Vila Olímpica,
i que se'l veu al·liat completament a la jornada electoral d'avui,
i aquests que venen de festa no sé si saben si hi ha eleccions,
si vindran a votar, si es despertaran a temps,
abans que tanquin els col·legis electorals,
veurem doncs la barreja, diguéssim,
d'escenaris i imatges que es pot viure i veure
en aquest barri de la Barceloneta, de Barcelona.
Si no creiem que sàpiga ni un tel DNI, no?
Serà interessant seguir.
Els he vist bastant apurats i despistats,
els que encara estan caminant per aquí al passeig marítim de la Barceloneta.
Bé, doncs jornada típica i, per tant,
situacions que haurem de seguir ben de prop.
Moltíssimes gràcies, Marta Corbalan, per connectar amb nosaltres més tard.
També ens retrobarem. Una abraçada.
Vinga, fins ara. Bon dia.
I anem ara a Madrid.
Dani Sainz Eaja, ens pots sentir? Bon dia.
Hola, Albert, bon dia. Com esteu?
A l'epicentre aquí de l'actualitat.
Vèiem votar Pedro Sánchez, ara.
Sí, sí, de fet ja ha fet les declaracions als mitjans,
s'ha explicat que és optimista,
i ara mateix surt amb aplaudiments i crits, també,
com a la seva arribada.
Podem sentir el que li has cridat a molta gent.
Sánchez ja ha pujat cap al cotxe oficial.
Acaba de saludar alguns dels votants que estan fent cua
per entrar a aquest col·legi,
entre crits de fora i que té votetxapote.
Sánchez! Sánchez! Sánchez!
Dani, ¿pots veure alguna samarreta
que té votetxapote per allà?
No, sí que es veuen en aquest barri com a la resta de Madrid.
Moltes banderes d'Espanya penjant dels balcons, evidentment.
Però bé, és gent que moltes d'ells van a votar ara en aquest col·legi.
Alguns sí que s'han acostat expressament
per fer el tafaner i cridar al president del govern,
que ara ja marxa amb el seu cotxe oficial
per anar de tornada cap a la Moncloa.
Sembla que hi ha una crits de favor i crits en contra
al mateix col·legi.
Quina expectació!
Sí, sí, ja hi ha com a banda i banda de la Borera
un grup que està aplaudint el candidat socialista
i l'altra banda que li estan escridassant,
encara que ja ha marxat Sánchez de tornada.
Bé, la cosa ja es calma.
Albert, com que aquest és un barri,
és el que queda més a prop de la ciutat universitària de Madrid
i, per tant, també del Palau de la Moncloa.
No és un barri especialment...
No és el més hostil per Grixi, encara que...
D'acord, però és un barri sospitós de ser obrer?
No, tampoc.
Està al centre de Madrid.
És un barri que té una renta mitjana alta d'uns 31.000 euros
i aquí, com a la resta de la ciutat,
va guanyar Diaz Ayuso a les eleccions del match molt folgadament,
no tant com a Salamanca, on allà el PP, per exemple,
va treure el 80% dels vots.
Aquí, en aquest barri, sobre un 60%, les carrers a la meitat.
La suma de Mas Madrid, PSOE i Podem van treure un 30%.
Tot i així, Sánchez, la veritat és que,
al conjunt de la ciutat de Madrid,
té complicat anar pels carrers perquè hi ha força hostilitat.
De fet, amb la gent que hem pogut parlar,
alguns d'ells sí que esperaven, tenen l'expectativa,
que avui Sánchez faci les maletes de la Moncloa,
alguns no han pogut parlar,
i ara ho podem sentir i molta gent
venia a votar ara a primera hora perd,
marxar de vacances, alguns tornaven de festa
i molts, evidentment, s'han trobat amb l'expectativa
i amb aquest desplegament policial molt ampli al seu col·legi habitual.
No, por quitarlo de encima ya,
porque aún hemos estado toda la noche con los colegas, tal,
y justo luego en un ratillo y yo qué sé,
así no lo ha quitado mucho de encima.
O sea, desde niños, desde que teníamos tres años,
y, hombre, se hace gracioso, ¿sabes?
Venimos aquí a ver qué despliegue ahí todo esto,
pero bueno, y a ver quién grita más, vamos,
yo voy aquí a ver qué pasa.
Pues venimos a votar a primera hora
porque estábamos de vacaciones,
hemos interrumpido para venir a votar
y nos volvemos a ir,
y bueno, pues queremos continuar con nuestras vacaciones.
Pues yo no sabía que votaba Pedro Sánchez en este colegio electoral,
entonces bueno, pues nos ha sorprendido
porque otras veces que hemos venido, más a media mañana,
no había este despliegue, pero bueno, está bien,
es el presidente del gobierno
y entiendo que tenga que tener su expectativa, su expectación.
Pedro Sánchez, primer candidat a votar
en aquest col·legi electoral dividit
amb tota la gent que hi ha assistit,
entre crits de president, president i també algun crit.
Sí, al Colegio de Nostra Señora del Buen Consejo.
Ja és un missatge subliminal.
Molt sutil, ens agrada molt.
Mira, Albert, només dues coses més.
A les 11 vota Santiago Abascal,
i a dos quarts de 12 ho fan Yolanda Díaz per una banda
i Alberto Uncejo per l'altra, al mateix hora.
Per tant, al migdia ja hauran votat
els quatre principals candidats a la capital de Madrid.
Molt bé, com si fos una programació, no?
Sí, ja està tot per dins.
Tenim tot dividit per hores,
et tocarà caminar avall.
I mira, un últim punt, si vols,
perquè com que esta senyora ha vingut expressament de vacances,
i que el dissabte del matí hi havia molts llocs per aparcar
i el dissabte a la tarda estava tot ple.
No sé si vol dir que molta gent ha tornat només del barri Salamanca
per votar.
Molt possiblement, molt possiblement, Dani.
Moltíssimes gràcies per veure'ns.
Tota aquesta informació avui de primer amà des de Madrid.
Una abraçada molt gran i ens retrobem d'aquí un estar.
Vinga, fins després, adeu companys.
Fins després, adeu.
Fins després d'aquest flag informatiu,
saludem Marina de la Cruz, David Balaguer i P. Molero, l'equip d'osblement.
Bon dia.
Bon dia, què tal? Bon dia.
Què, com porteu la festa de la democràcia?
Encara per votar, no?
Hem començat el programa, votarem, per això.
M'he anat excitant a mesura que passaven els minuts.
Venia cap aquí...
I els nervis dins.
Quan venia cap aquí, és que ni recordava que hi havia eleccions.
Ah, no? No.
M'he llevat aviat, aquestes coses que passen.
Ha estat entrar aquí, començar a escoltar tot el que està passant,
i m'he anat posant nerviós, m'he anat excitant,
i si agafem el tall del vot de Pedro Sánchez com a referència...
Sí?
S'ensorra, avui, a les eleccions.
Si agafem aquell tall com a referència, molts atractors, eh?
Sí, però... Molts atractors, però són aquestes coses.
Però també la mostra, no?
Quin tipus de mostra estàvem analitzant, en quin tipus de barri...
Però si tu agafes aquell tall, això és extrapolable tota la vida.
A veure...
Quan, per exemple, tu fas el programa i potser hi ha 10 persones per Twitter
que t'insulten...
Sí, un clàssic.
És exactament el mateix que aquest tall que hem escoltat de Pedro Sánchez.
10 persones que t'insulten, però no vol dir la totalitat de la població.
Exacte.
A més, és més fàcil, no?
És molt educat pel que hem pogut apreciar.
Vols dir?
Sí, sinvergüenza és un insult magnífic.
Que tu estiguis encès i li diguis algú sinvergüenza
t'haurien de premiar, pràcticament.
Per la contenció, no? Per no dir altres coses.
Què sonarien pitjor?
Sinvergüenza seria en català pocavergonya, que m'agrada més encara.
Pocavergonya? Sensacional.
Si li dius pocavergonya a algú,
ja et dic, pràcticament, en un moment on tu estàs encès...
D'acord.
Ets una persona educadíssima.
Pocavergonya.
Pocavergonya és un insult...
És que sona molt bé, en realitat.
És un insult molt educat.
Anules el teu rival, és cert.
No sap per on.
Pep Molero, què tal, com estàs?
No et veig amb moltes ganes de votar, avui.
Votaré, però tinc molta por,
perquè crec que guanyaran els que volen
que no hi hagi cap festa de la democràcia més.
I, clar, això fa por. Fa molta por.
I després del que hem escoltat, encara més.
A més, estic una mica trist i decebut.
Per què? Ja sé per què.
Avui era el primer dia de col·legi del Barça
i ens hem quedat sense per culpa d'una gastroenteritis vírica intestinal.
És molt boig, això. Què ha passat, exactament?
Se sap que és un virus.
Per tant, podem descartar que el cuiner de l'hotel era madridista.
I poca cosa més, la veritat.
Esperem que el dimecres sí que pugui jugar contra l'Arsenal
i puguem tenir també una festa esportiva blaugrana als Estats Units,
perquè aquest partit davant la Juventus d'aquesta passada matirà queda cancel·lat
i no jugarà segur.
Així que bé, una mica trist i angoixat per les dues coses,
per això de la democràcia i per això del futbol.
Em sap greu.
Sí que el veig fotut, eh? Sí, el veiem fotut.
El veig molt fotut, sí, sí. Avui m'heu d'ajudar.
Estic apagat, Pep. T'has d'animar, Pep.
Té la cara trista.
Bé, jornada d'eleccions, intentarem animar aquest dia
i per fer-ho podem parlar també amb l'Enric Soler. Bon dia.
Bon dia, Albert.
A veure si ens aixeques això, si ajudes en Pep Molero.
És un dia interessant per això, per veure què diu la premsa.
Sí, com que són eleccions, també intentarem ser suaus
i ens desplacem cap al diari La Vanguardia,
a l'apartat de cultura titulant Llibertats de muntanya,
on repassen la història del Miquel i el Pol
que han creat una llibreria rodant que es diu La Barraca,
a través de la qual duen llibres a petits pobles del Pirineu
que no tenen llibreries.
El mateix article també es destaca que a la França de Pont Nen,
a la localitat de Vall d'Arroures,
l'Octavi Serret fa 42 anys va crear una llibreria
per a distribuir obres en català.
Molt bé, vai d'Arroures, molt maco.
Sí, el Matarranya.
Sí, la meva mare és d'allà, de la Codanyera,
i segur que ens està escoltant i ara potser inclús plora, així que...
Anem millorant el dia.
Anem millorant, anem millorant, a poc a poc.
Salutacions a la gent de la frontera.
La França de Pont Nen.
La França de Pont Nen, correcte.
El mateix article es destaca que aquesta caravana del Miquel i del Pol
està inspirada en un projecte del poeta Fèrico García Lorca
que amb un grup d'artistes portava el teatre arreu d'Espanya durant la República.
I llegint això, m'ha vingut al cap la simbologia de l'aigua
dintre de l'obra del Fèdrico García Lorca.
I dividia les dues estats de l'aigua entre l'estancada i la moviment,
i la simbologia de l'estancada representava la mort,
mentre que l'aigua en moviment representava la vitalitat.
I clar, pensant en aigua estancada, he pensat,
l'aigua estancada on la podem trobar?
A Espanya, als Pantans.
Em pensava que no has de dir una altra cosa.
No, no, no. Déu-me'n guard.
No, als Pantans. I clar, als Pantans,
si no hi ha tractaments sanitaris adequats,
què dona en lloc l'aigua estancada?
Mosquits.
Mosquits, paludisme, malalties, febres que fan delirar...
Això és delicat, no?
En canvi, l'aigua en moviment evoca la turbina d'una fàbrica tèxtil,
que és la prosperitat, la reindustrialització que potser ens cal.
I clar, enllaçant també la simbologia de l'aigua
i el canvi climàtic que tenim a casa nostra,
les tempetes d'estiu,
que els estius en el nostre país són complicats.
Són complicats.
De 85 anys fa també va ser bastant complicat.
Llavors, enllaçant amb tota la simbologia de l'aigua,
clar, l'altre camí és canalitzar-la o no canalitzar-la.
És a dir, si l'aigua es canalitza bé, pot dur la prosperitat
i fer que, si està ben repetida aquesta prosperitat,
repartir-la i reequilibrar les diferències socials.
I per acabar, voldria citar també un altre poeta,
que era Machado, que deia que...
Bon dia.
Deia...
Així que la conclusió d'avui seria que,
com que viure en democràcia vol dir aprendre a conviure
i a escoltar els altres,
esperem que hi hagi un bon enginyer d'aqueductes.
Deixem-ho aquí, és que no crec que es pugui millorar.
Molt bé.
T'ha ajudat, Pep?
A mi m'has ajudat, sí.
Se n'ha anat animal, el Pep, eh?
A veure, avui, al soblement d'estiu,
farem un seguiment informatiu de la jornada electoral,
però també aixecarem el cap per observar alguns detalls curiosos
que ens deixarà un dia com aquest.
Per exemple, amb el nostre redactor a la trinxera.
Miquelet, on ets?
Hola, bon dia, com esteu?
Molt bé.
La festa de la democràcia, com tots vosaltres, no?
És intrínse, que és omnipresent, aquesta festa.
Tots hi som.
Ni entrada ni sortida.
Tots la vivim.
Com esteu?
Vas amb tot.
Vas amb tot, eh, ja, des d'un principi?
Sí, no, no.
Avui, com sentiu, de fons, és la festa de la democràcia.
On ets, on ets, on ets?
I la volem gaudir.
Jo soc a Salou.
A on, on? Que no s'ha tallat?
Jo mateix estic a la transició.
A Salou, em sents bé, Albert?
Sí, hi ha hagut un petit tall.
Albert, em sents?
Em sento.
Em sents?
Mira, som a Salou, ara mateix.
Ui.
No.
Ja no et sentia.
Estem entre el passeig marítim i...
Miquelet, perdona, que talli.
Que crec...
Però és que de cop que dius Salou, que sí.
És cert.
Potser el problema el té Salou.
Home, no.
Home, de gent de Salou.
Escolteu.
Miquelet, un moment, un moment, Miquelet, que jo soc aquí.
Pobre.
Reconnecta't, perquè hi ha alguna interferència.
No sabem d'on ve.
Ai, pobre.
Ui, anava molt bé el tema de les connexions, eh?
Jo ho tenia apuntat.
Portàvem un 5 de 5.
Un 5 de 5?
Anàvem guanyant.
Portàvem un 5 de 5, que és un percentatge a l'aradís.
Hola, hola, hola.
Mira, ara sí.
Fem proves de so.
Fem una prova, va.
Jo vaig començar que parlàvem control central
i parlaven nosaltres.
Salou, visca Salou.
Ara.
Miquelet.
Fantàstic.
Bé, Salou, bé.
Què fas allà?
Doncs, com deia, estic aquí a la platja de la Sorra,
a la transició aquesta que hi ha entre l'aigua i el passeig marí...
Fantàstic.
Aquests pobles...
Aquests pobles costaners, atacats, el turisme massiu,
on ja aquestes persones queden embulen i ja no recorden el seu nom
ni on tenen el DNI per anar a votar perquè tornen de festa encara,
i les persones que han fet cua per anar a la platja.
Tot i així, fa un mal dia de la hòstia.
Hi ha hagut moments en què plovia...
Gràcies per ser tan gràfic.
...a venir.
I, de fet, tenim el Dani, que és el cambrer, el xiringuit.
Fora, fora, tallem.
Llença d'aquí a Salou i li volíem preguntar...
Recomanem-li el Miquenet a veure si pot trobar un punt de millor cobertura,
però crec que, possiblement, és aquest fet curiós
que ens ha mencionat, que és que està plovent.
Sí, però...
A Salou.
A Salou, perquè ràpidament he girat el meu cap
i he mirat el carrer, he mirat la via de Barcelona
i el sol és de justícia.
A mi, quan m'ha avançat aquest matí, plou,
he pensat, no, s'ho està inventant, aquest bon noi.
No, no, doncs el Miquenet tenia raó, plovia a Salou.
Imagina't, un dia d'eleccions en platja i plovent,
això pot ser un caos, eh?
Un diumenge, 23 de juliol, dia de les eleccions,
i està plovent a Salou.
Però pot ser molt interessant, eh?
Bueno, interessant perquè hi havia gent que volia anar
a Port Aventura després de votar.
Doncs ara potser no hi ha a Port Aventura.
Potser millor votar.
Fem una cosa, connectem amb un altre redactor
força irreverent, un periodista,
que és col·laborador del suplement d'Estiu.
Ell també és escriptor i columnista
de mitjans com el Diario Público,
i ens fa molta il·lusió saludar-lo.
Bon dia, Israel Merino.
Muy buenas, ¿qué tal? ¿Cómo estás, Albert?
Molt bé. On ets?
Sí, sí.
Ara començarà la ratxa que fa.
Hola, hola. Hola, Israel.
On ets?
Ah, perdó, que tengo una cobertura horrible.
Mira, pues estoy aquí en mi barrio,
estoy en Madrid, estoy en el bar Mauricio,
que es, digamos, el centro neurálgico.
Aquí los recuentos de votos del barrio
se hacen desde aquí.
Este es el mejor sitio para ver un poco
cómo va el tema de las elecciones.
Ahora con los colegios electorales
que han abierto hace un ratillo.
Albert, ¿puedes explicar quin tipus de barri és?
Pues mira, esto es Puerta del Ángel.
Puerta del Ángel, para todos los orientes catalanes,
es un barrio al sur de Madrid,
un barrio de renta más o menos baja,
donde toda la gente,
por falta de estructura,
ya sabemos lo que pasa en Madrid,
pues se reúnen en ciertos bares,
y este bar es uno de ellos.
Entonces es muy habitual siempre,
en jornadas electorales,
por ejemplo, en finales de fútbol,
que la gente venga aquí
y de verdad que esto es una auténtica mesa de tertúlia.
O sea que aquí hay gente que se desperta en todo,
estos alucinantes.
Treu fum la barra de bar, no suposo.
Exactamente, exactamente.
I quin ambient s'hi respira el Bar Mauricio
i en general a Madrid-Maja?
Pues vamos a ver, el ambiente en el Bar Mauricio
es un ambiente de que las encuestas
son las que se pudieron publicar
hasta hace un par de días,
son negativas y desfavorables para la izquierda,
pero que puede haber una sorpresa.
Hay un cierto ambiente, digamos,
de remontada de la izquierda
de mucha gente que se piensa
y se cree que se va a movilizar
y lo que se está empezando a llamar,
curiosamente,
el efecto Z o el efecto Basbani.
Y es que la gente
de la generación Z,
gente, digamos, de degenerada,
que tiene ahora mismo entre 18 y 24 años,
puede salir a votar en masa.
Y puede quizá que haya
unos resultados que muchos encuestadores
no esperaban y no tuvieron en cuenta
en su momento.
Està molt interessant, aquest comentari
i aquesta revolució Z que no té res a veure
amb la revolució que ha passat al rostre.
Res a veure amb el cunyadisme,
perquè jo volia preguntar si hi ha molt de cunyat
per allà, si respira cunyadisme
en el Bar Mauricio.
No, o sea,
no se respira como tal cunyadismo,
porque hay ese sentimiento de que
todos un poco nos conocemos y demás,
entonces hay más tranquilidad.
Por supuesto, siempre hay
algún cunyado, yo el primero,
y estamos con los cunyados tranquilas.
Exacto.
Et volia preguntar, Israel,
per una polèmica que va esclatar aquesta setmana
després que per xarxa es difonguessin missatges
animant la gent a votar amb una samarreta.
Una samarreta molt concreta,
que portava un lema que era
que té votetxapote al costat de la bandera d'Espanya.
La Junta Electoral Pro va advertir
que això no es pot fer, perquè està prohibit
portar propregant de electoral els llocs de votació.
Per què no es pot fer amb les samarretes?
Mira, esta camiseta
fue una camiseta
que un agitador,
un bloguero ultra derecha,
empezó a vender en redes sociales
y mucha gente empezó a comprar
y la gente empezó a subir fotos con ella
diciendo que va a ir a votar
con esta camiseta, con el lema que té votetxapote
y además con un
especie de montaje de Pedro Sánchez
en prisión.
La Junta Electoral Central
ha publicado un comunicado diciendo
oye, no podéis ir a votar obviamente con esta camiseta
como no se puede ir a votar con ningún tipo
de símbolo político,
es de cajón.
Y aún así ellos han dicho que no,
que van a ir a votar por sus cojones.
Y bueno,
sí que
sí que ciertos
presidentes de mesa han advertido
que si esto pasaba
iban a tener que avisar la policía local
y bueno, que se respiraba un poquito de tensión,
por esta gente
que bueno,
que se impone por encima de las leyes
y quiere ir a votar con esta camiseta.
De momento he estado hablando con,
porque esto sobre todo pasa en Madrid,
es donde se han vendido estas camisetas.
He estado hablando con mis contactos
y demás y con mis fuentes en policía local
y en principio todavía,
repetimos que muy pronto,
no habría habido ningún incidente todavía.
D'acord. D'acord, amb aquestes samarretes,
perquè hem connectat fa una estona
amb el col·legi electoral on estava votant Pedro Sánchez
i sé que hem pogut sentir algun
que té bote xapote, però en aquest cas era de veu.
Hem preguntat al Dani si hi havia alguna samarreta,
però no n'ha vist cap, per tant entenem que de moment
cap incident que puguem. És important el todavia.
El todavia.
Sí, perquè mira que hora és.
És que són dos quarts de deu del matí.
Sí, sí.
La jornada és llarga.
Todavía queda mucho día y yo estoy
bastante seguro de que la gente que suele llevar
estas camisetas todavía no se ha despertado.
Enric.
Sí, Israel.
Si haguessis d'escriure l'ambient
de Madrid d'avui d'eleccions,
el Bar Mauricio,
en què tapes se n'expondrien, diguem-ho?
Vamos a ver.
Seria
el mejor sitio para entregarse
de todo.
Va.
Una tapeta normal.
Seria picante, com seria la tapa
de Madrid?
Perdona,
és que estic aquí controlat al fondo,
també he entès malament la pregunta.
La especialidad
es un plato de Madrid que son
los callos, digamos.
D'acord.
Ens consta que tens informació
propera d'alguns partits i que saps coses.
Quines percepcions hi ha a les files
que ens puguis explicar?
Bueno, el viernes sí que es cierto
que estuve haciendo una ronda por las
partícules que es al final donde hemos entrado
desde los militantes
de todos los partidos.
Estuve ahí preguntando y escuchando
y bebiendo alguna que otra copa.
Digamos que
hay cierto ambiente pesimista
en los partidos de izquierda,
reconocido por ellos.
Algunos partidos de izquierda
no se terminaban ni siquiera de creer ellos
la remontada, pero
también me consta que de ayer a hoy
han cambiado un poco las cosas por
parte de los partidos de izquierda.
Es un efecto
de esos dos millones
de chavales jóvenes
que van a votar hoy por primera vez.
En teoría, vamos, si no se quedan en casa.
Y bueno, el ambiente de la derecha sí que es cierto
que es festivo, es de que lo van ganado
en el bloqueo de derechas,
pero están
intentando contenerse.
No quieren tampoco abrir el champán
antes de tiempo, que de aquí a las ocho de la tarde
que cierren los colegios electorales
de la derecha.
D'acord, Israel Marino, moltíssimes gràcies
per apropar-nos d'aquesta informació
també, i super, super curiós també
el fenomen Afecte Z, que seguirem també ben de prop.
Digues, digues.
Muchísimas gracias a vosotros y que vaya muy bien el día.
Una abraçada, Israel.
David, estic pensant que estic convençut
que molta gent encara,
que no són ni les deu del matí,
t'he decidit i ha pensat no anar a votar,
estic convençut que acabarà anant a votar.
Hi ha gent
que votarà i que encara no ho sap encara.
N'estic plenament convençut.
9 i 37 minuts d'informació d'última hora
que us apropa Catalunya Ràdio.
Aquesta?
Sí, sí, la teva, la teva.
Sí, sí, gent que encara no s'ho imagina anirà a votar.
Aquesta informació d'última hora us la porto aquí
ara mateix perquè n'estic plenament convençut.
Hauríem d'intentar trucar a Bad Bunny, no?
Per saber si és conscient,
no?
No ho serà, oi?
Aquest tampoc s'haurà de fer.
M'agrada molt les eleccions,
la jornada electoral, a mi m'agrada molt,
sempre l'he seguida molt de prop,
i m'agraden molt els punts de referència.
Quan arriben, per exemple, a les dues del migdia
ja et diuen la participació de les eleccions
de fa tres o quatre anys.
El big data, eh? A tu t'agrada el big data.
M'encanta.
A més, ara han habilitat una pàgina web
des del Ministeri que està molt bé,
que el problema és que es col·lapsa normalment,
va cridar a tothom i entra massivament,
i es fa una mica aquest toc,
amb aquesta compulsió d'anar actualitzant tota l'estona
a veure si ho pots saber abans
que ho diguin els mitjans, que és una cosa que...
L'F5, no? El Refresh.
La tirania del Refresh.
La tirania del Refresh que a més esperes
la velocitat del Refresh.
El vols molt ràpid.
I de vegades no carrega ràpid,
perquè les coses encara van una mica lentes
en aquesta vida.
Ha millorat molt, tot és molt més valós,
però encara hi ha aquest punt que et triga tres o quatre segons
i t'estàs posant molt nerviós.
El Israel ha parlat d'expectatives,
que eren baixes en els partits d'esquerres
i més altes en els de dretes, encara que això podia
fer la volta. Ho dic perquè fa dies que intentem
parlar d'expectatives amb tu, i no sé si tens
alguna aportació al respecte que puguis fer
o algun tipus de missatge, també.
Sí, en parlem un altre... No, la secció de les expectatives
anirà un altre dia. Segurament l'últim dia.
L'últim dia de programa.
Però recordeu això que us dic ara,
i que ja ho vaig apuntar un dia.
Les expectatives sempre baixes.
Bolígraf, sempre.
Baixes. Un metre 55,
un metre 60, com a molt estirat.
Baixes. D'acord?
Un metre 55 o un metre 60?
Sí. Com un ciutadà de timor oriental.
A l'Àsia, que...
Sí, que... D'acord.
Fan aproximadament, això, un 59 o un 60,
és l'alçada mitjana d'allà.
L'alçada, eh?
El que passa és que moltes vegades
tu fixa't que l'esquerra, ja dit,
l'Israel ha comentat que l'esquerra
té les expectatives molt baixes,
que consideren que no tenen res a fer
en aquestes eleccions.
Ho acaba de comentar fa uns minuts.
Això està bé, però en el fons
estic convençut que fingeixen.
Hi ha un fingiment aquí.
Fingir és una cosa que passa habitualment.
Una falsa modèstia, potser?
No, més que una falsa modèstia
és intentar fer veure que tu no tens
dins del teu cap,
perquè moltes vegades tu dins del teu cap
voldries tenir unes expectatives molt baixes,
com hem dit, de metre 60, ciutadà de timor oriental,
però tu tens la plantilla de
World and State Warriors dins del teu cap.
Expectatives de 220, 220, 225.
220, 225.
És que funciona així, això. Funciona així.
I tu voldries que no fossin tan altes,
però les tens i no ho pots evitar, llavors el que fas és fingir.
I fer veure que les tens molt més baixes
del que en realitat les tens.
I crec que és el que està passant aquí.
Molt bona anàlisi, m'ha agradat.
A més, per les persones que són baixetes,
ens donen expectatives
que potser no haurien de ser.
Però en parlarem un altre dia.
Un dia t'explicaré una història
sobre les pizzas.
Semana que ve parlarem de pizzas, eh?
Amb una persona que en sap molt, ja ho veureu.
Però encara no...
A veure, aportem també una mica de seny
en aquest programa. També ens ha deixat la seva
reflexió sobre aquesta jornada electoral
el periodista Antoni Bassas.
D'això ha anat la campanya.
La dreta amb bastint, l'esquerra resistint.
Ha estat una campanya
trista i espantada.
I Catalunya ha tornat a ser l'asa dels cops.
Hem sentit amenaces
de l'ultradreta
contra nosaltres, els catalans,
i les hem vist materialitzades contra el català,
el País Valencià i les Illes Balears.
La campanya ha tingut racons del poema
de Hilde Wietma de fa 60 anys.
De totes les històries de la història,
sin duda la més trista
és la d'Espanya, perquè termina mal.
Com si el hombre, harto ja
de luchar con sus demonios,
decidiese encargarles el gobierno
y la administración de su pobreza.
I malgrat tot, avui,
després de tantes paraules dures,
ens toca parlar a nosaltres.
Cada vot compta.
Fins i tot, aquell depositat
a la urna amb escassa convicció i poca fe,
prestat, no pas entregat
apassionadament, és valuós.
Que no sigui per nosaltres.
Antipatxets
La millor resposta
Amb l'arribada de la calor,
les activitats desenvolupades a l'aire lliure
poden exposar als treballadors i treballadores
a temperatures extremes.
És important conèixer bé les situacions de risc
per no posar en perill la salut de ningú.
Cal beure aigua regularment,
fer pauses i menjar aliments lleugers,
no treures la roba, cobrir-se el cap
i utilitzar cremes de protecció solar
per a aquelles parts que quedin al descobert.
Si algú té mal de cap o mareig,
podria estar patint un cop de calor.
Informa-te'n a treball.gencat.cat.
A la feina. Cap risc.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
A Abacus tenim tot el que necessites per a l'estiu.
Pilotes, raquetes, estels, roixadors,
patinets, jocs de viatge
i també quadrens de vacances i llibres de text.
Acumula 100 euros en compres a Abacus
i emporta-t'unes bambes múnic per només 10 euros.
Fins al 31 de juliol.
T'ho expliquem tot a les nostres botigues o al web.
Abacus. Si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
El més especial.
Celebrem el centenari de la gran diva de l'òpera Maria Calas
amb un concert homenatge del diari Ara
i l'orquestra sinfònica del Vallès
el 30 de novembre a dos quarts de deu.
Aconsegueix la teva entrada a la web
del Palau de la Música Catalana
amb el suport de Fundació La Caixa,
Estrella Damm i Gramona.
El coronavirus és una crisi global.
La guerra ha tornat a Europa.
Davant del més inesperat,
sempre hem donat la resposta que esperaves.
El president del govern espanyol ha decidit
avançar les eleccions.
El 23 de juliol també ho farem.
Amb totes les dades a temps real.
Amb una gran cobertura digital
per arribar on siguis.
Un nou equip d'analistes
i el sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio.
Avui,
especial eleccions generals a TV3.
Més i més a prop.
Aquest estiu, la tarda és
el millor moment del dia.
El millor moment del dia.
La tarda d'estiu.
Amb Roger Carandell i Marta Montaner.
Us esperem cada dia de 4 a 7 de la tarda
a Catalunya Ràdio.
Deu-n'hi-do, no? Tres horetes?
Que donen per molt.
Doncs donen per fer entrevistes,
per parlar de l'actualitat,
dels 40 anys de Catalunya Ràdio
i de tot el que passi aquest estiu.
De 4 a 7, la tarda d'estiu,
a Catalunya Ràdio.
El millor moment del dia.
Davant del més inesperat,
sempre hem donat la resposta que esperàvem.
El 23 de juliol també ho farem.
Viu tota la jornada electoral
a Catalunya Ràdio.
Amb informació puntual i detallada
durant tot el dia i un especial
a eleccions amb tota l'anàlisi
i el sondeig de Catalunya Ràdio i TV3.
Avui, les eleccions generals
a Catalunya Ràdio.
Més i més a prop.
El suplement d'estiu.
Amb l'Ercuntí.
Hi ha eleccions avui al suplement d'estiu,
però també farem alguna pausa.
I parlarem d'altres coses també,
perquè la vida continua, no?
Clar. La vida continua.
Per favor. Per cert, demà.
Quin dia? Sabeu què passa demà?
Demà? És un gran dia.
Torna a un format que va marcar
més d'una generació.
Saps quin és?
Sí. Com es diu?
Gran Pricks.
Remenar el passat és un error greu.
És igual, endavant.
Jo també ho he fet moltes vegades.
Però el passat l'hauríem de tenir allà
en un altell i no tocar-lo gaire.
Ahir ho dèiem.
De fet, parlàvem d'això.
Hi ha gent que idealitza el passat
i vol tornar enrere.
Si vols estalviar disgustos,
no remenis el passat.
Però saps què? Ara parlarem de Gran Pricks.
Doncs remenem-lo.
Em sembla molt bé el que penseu,
però jo vinc a reivindicar
que torni el Gran Pricks.
Avui parlarem del nostre padrí dels estius dels 2000.
Parlarem del Ramon García,
que per tots és el Ramonxo del Gran Pricks.
Perquè torna demà.
Torna al concurs de les vaquetes
de la televisió.
És un home que va ser un error
i ha tornat.
Però potser el Gran Pricks ho salva
i endavant.
I tenim aquí un èxit una altra vegada.
Centrem-nos un moment
amb el Ramonxo i el Gran Pricks.
És un home que realment ho va donar tot
pel concurs.
Tant que es va acabar
i es va acabar també
la vida d'estrella
de la televisió
en prime time
de Ramonxo.
Va morir moltes coses.
I va morir la vida
de Ramonxo.
Va desaparèixer de la televisió
potent.
I ha tornat amb més força que mai.
18 anys després.
És que això és molt fort.
Va acabar el 2005 la cosa aquesta
i ha tornat amb l'entreteniment
més potent. L'entreteniment
del rendiment, direm.
És un entreteniment força potent.
Un lloc on hi havia proves, hi havia aigua,
hi havia dos pobles
que s'enfrontaven uns amb els altres.
Era bonic.
I ara què faran? Una altra vegada el mateix.
Dos pobles que s'enfronten i llavors
han gravat ja set programes.
Sí, ho sabem. Cosa que
està bé, no? Però crec que la matran molt tard.
Pot ser. Vaig veure algunes crítiques
que deien que anava com a tres quarts, un quart
d'ons, una barbaritat. Per un públic familiar
passa una mica.
L'estiu, sí. L'estiu ens ho podem permetre.
Direm que els nens encara
s'estan desperts.
La canalla hauria d'estar llegint a aquella hora.
Era la demostració de l'Espanya rural.
Aquell enfrontament entre pobles
on veies que l'home
més fort havia de guanyar o el que tenia més panxa.
Barrejat amb les
celebrities més
curioses, per dir-ho
d'una manera subtil.
Anava com a convidades. Exacte.
Era un espectacle, la veritat.
Vosaltres,
el que us passa és que
jo detecto una cosa
entre vosaltres. Analitza, David.
Entre la Marina i l'Albert Montilla.
Que vosaltres no enyeureu el Gran Prix,
enyeureu qui éreu vosaltres
en aquell moment.
La Marina d'aquell temps, l'Albert Montilla.
Això és la base de la nostàlgia.
És com funciona la nostàlgia.
És igual el que hi havia abans.
Ho tornem a reivindicar,
encara que sigui quan teníem 5 anys.
I tenim una bona manera de reivindicar-ho.
Perquè podem parlar ara mateix
amb una persona que forma part d'un d'aquests equips concursants,
d'aquesta nova edició del Gran Prix.
És el Mingo. Bon dia, Mingo.
Hola, bon dia. Molt bon dia.
Com va anar tot?
És que, a veure, tindríeu una filera de preguntes,
el que passa és que tampoc tenim gaire temps, però
com us vau assabentar que hi havia una nova edició?
Com vau anar cap allà? Què va passar?
I a quin poble participeu? Que això és important.
Sí, es va amantar
que es tornava a
presentar aquest programa.
El més valent del poble,
es pot dir, va agafar i va ser el que va
fer la inscripció per la selecció.
Per la resta?
Sí, sí.
Quin poble és, perdona?
Perquè primer era jo que dius, bueno, sí, però va,
ja veurem què passa, no?
I resulta que
de tots els que es van presentar,
un dels seleccionats
vam ser nosaltres, el Cervelló.
El poble de Cervelló.
I llavors, bueno,
es va començar a
trencar tot el que
tenia que anar.
Primer,
fer un reportatge del que era el poble,
després,
fer una presentació de l'animació
del poble.
I tots hem col·laborat
a l'Ajuntament.
Ha sigut una cosa
molt, molt, molt
d'acord, de veritat.
Com el foraster quan va al poble.
Totalment.
Perquè creau tota una festa durant uns dies.
I la gravació com va anar?
Què va passar?
La gravació va anar molt bé,
molt bé, molt bé.
Els competidors, es pot dir, perquè
nosaltres vam anar
120 persones.
I tot el poble
cap al plató.
Pràcticament, sí.
Però d'aquests 120, hi ha 20 que són els concursants.
D'acord.
O és que es participen dintre de les...
Els quedaven. Efectivament, no?
I les altres eren tota l'apoyo
que li podíem donar.
El problema que van tindre més gros va ser
que vam tirar quasi 9 hores
de viatge.
Sortíem a les 11 de la nit
de Cervelló.
I arribàvem a Madrid a les 9 del dematí
i el programa
es començava a gravar a les dues.
De la matinada?
No ho sé, no ho sé.
I va acabar a les 12.
A les 12?
A les 12 de la nit.
Va ser experiència completa, això.
Sí, sí, sí.
Va ser dur pels que participaven
perquè, en si,
portaven, pràcticament,
quan van tindre que participar,
24 hores sense dormir.
I els 20 concursants...
Això, ho volia preguntar al mateix.
Clar, és que això és molt bo, perquè diu que hi ha 20 concursants.
És els Jocs de la Fam, això.
Sí, com funciona, això?
Perquè, clar, suposo que algunes desabinences
es deuen crear.
No, no, és molt fàcil, perquè es fa
una selecció de gent...
Un draft.
Ja per participar
amb un concursant ja et posen un límit d'edat.
Tens? Més de 40 ja no pots tindre.
Vaja...
Més de 40, no?
Això viola l'article 14 de la Constitució.
Estic fora!
Però perquè les proves són molt dures, o per què?
No és que siguin dures,
perquè són divertides,
però, bueno,
te pots fer mal, algunes vegades,
perquè, per exemple, allò de la piscina, dels rulos,
sempre hi ha la trompada, no?
I després també hi ha unes proves
que...
No us dic quines proves,
però hi ha unes proves que entra molt
a l'estar en forma.
Llavors, també van anar a buscar
gent que es fan esport, principalment,
perquè...
el Dani Úbeda, per exemple,
és el que porta tot el que és
la part esportiva del fútbol,
sala i tot això...
De vostre poble. Efectivament, no?
I llavors és un dels participants.
Clar, el factor crossfit no existia.
Exacte. Fa 20 anys.
Ara el crossfit potser determina que un poble
pugui guanyar i ser campió d'Espanya de Grand Prix 2023.
Jo diria que la norma aquesta
de gent de més de 40
no poden participar al Grand Prix,
cosa que m'ha dolgut molt.
Estic convençut, bé, no ho sé...
Ni a la Pateta Calenta, potser, sí, a la Pateta Calenta.
Clar, però és que es poden fer proves per...
La Pateta Calenta la pot fer una persona de 50 de 69.
Clar, no ho podem, però és que més estic convençut
que al Grand Prix de fa 20 anys
sí que podien participar-hi persones de 40 i més.
Sí, me'n recordo. Mingo, digues.
Però ara ja
tenc compte que tot això
ha passat quasi 20 anys
i si algunes fa mal, hi ha molta responsabilitat
per mi.
Abans es podia fumar els platons i tot.
No podem... Exacte.
No podem saber si
van guanyar, perquè no ens ho dirà.
Veu guanyar? No, no.
No ho sé dir.
Al final va anar molt bé.
Mira, ja quan acaba
el concurs de pràctica
dels...
del que són els esportistes,
ve la part de...
de l'alcalde
i de l'associació
cultural
i la part de...
del padrí.
Tens?
Aquest moment anàvem els dos
empatats a punts.
O sigui que fins al final
va haver-hi molta
renyes i un dels dos va guanyar.
Efectivament.
D'acord. Mingo, una pregunta molt ràpida
m'has de respondre amb només un monocila.
Hi ha vaquilla? No.
Cap tipus de simulació, emulació
de la vaquilla?
No.
Hi ha dues coses.
Hi ha una vaquilla
i un dinosaure.
No tenim vaquilla,
però tenim dinosaure, titular que us dona
Catalunya Ràdio. Mingo, hem de deixar-ho aquí
perquè hem de donar pas a la publicitat.
Moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres avui al suplement d'estiu
per avançar-nos a aquestes novetats del Grand Prix
que seguirem de ben següent demà.
Una abraçada. Endavant.
Endavant, vinga, fins ara.
Tornem i després...
Casi 1 Plus, 12 centres a Barcelona,
2 de 9 a Igualada i l'Hospitalet de Llobregat,
obert dissabte matí i tarda.
Cada dia
ho tenim.
Tot a punt
per fer-te sentir
com a casa.
Catalunya Ràdio.
Casa teva.
012, la millor resposta.
On vas amb aquesta carpeta?
A classe francès. M'he matriculat a l'escola oficial d'idiomes.
Les escoles
d'idiomes et permeten aprendre una llengua estrangera
a través d'un ensenyament públic,
oficial i de qualitat.
Si tens més de 14 anys
i vols conèixer altres cultures i obrir-te
a noves oportunitats professionals,
apunta't a un dels centres distribuïts pel territori
i podràs escollir
entre 15 idiomes diferents.
Trobaràs tota la informació i les dates d'inscripció
a www.triaeducativa.gencat.cat
Saps què?
Crec que jo també m'hi apuntaré.
012, la millor resposta.
Si per tu el bar és el lloc on esmorzes cada matí,
si 433 et sona un codi de desbloqueig
o si creus que Pichichi
és una salsa mexicana,
no ets qui busquem.
Torna a Fantasy Míster de Mundo Deportivo.
Juga i demostra que ets el millor míster
i dirigeix el teu equip amb jugadors reals.
Jornada rere jornada.
Baixa't l'APP de Míster
i amb molts premis en joc.
Hi ha sons que et transporten
al cor d'un bosc d'alzines,
a la fusta de les nostres cabanes
i a la desconnexió d'una nit estrellada.
Sons que són immensos
quan aprens a gaudir-los.
Escolta'ls a les nostres cabanes.
Et sentiràs lluny estant a prop.
ullegarmàs.com
Ah, els estius.
La platja, la sorra,
els cosins, els tietes, els amics
i sobretot els restaurants
amb els seus plats deliciosos, collers estressats,
camprers acalorats
i indigestió.
Com m'agraden
aquests moments inoblidables.
Joc de cartes.
Estrena de la nova temporada.
A TV3 dimecres a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràbia.
El Festival Internacional
de Música de Cambra a les Terres de l'Ebre,
el Delta Chamber Music Festival,
arriba a la vuitena edició
amb les seves cançons i paraules,
un programa que unirà música de Cambra
amb dues de les millors veus del panorama operístic,
Helena Cupons i Anna Brull Pinyol.
Del 20 de juliol al 6 d'agost
a Emposta, Ull de Cona,
Deltebre, Flix, Roquetes
i Horta de Sant Joan.
Més informació a
deltachambermusicfestival.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Del 1 al 5 d'agost a Palamós
a So de Copla, el Festival de Copla de Catalunya.
I participarà la companyia elèctrica d'arma
amb la principal del Llobregat,
Jazzwoman amb So de Copla,
Albert Guinovar i Montserrat Casas
amb la Copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
i Xavi Lozano amb la Copla Mediterrània,
entre d'altres.
Més informació amb sodecopla.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Aquest estiu emporta
l'app de Catalunya Ràdio al mòbil.
Sí, sí, amb l'aplicació
Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuïtiva,
més fàcil, més útil,
més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts
i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada
de podcast i de continguts
digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Emporta-te-la amb tu aquest estiu i sempre.