Bip.
Bon dia, us informa Joan Bota.
L'Iran assegura haver repel·lit un atac amb drones
contra una de les seves instal·lacions militars a la ciutat d'Esfahan.
En aquest atac, contra una fàbrica de municions,
hi haurien participat tres drones,
que, segons les autoritats iranianes,
han estat neutralitzats pels sistemes de defensa
i no hi ha hagut danys importants.
El règim dels ayatolats no ha assenyalat cap país ni cap organització
per aquest atac, però en el passat,
Teran ha acusat Israel de fer operacions de sabotatge al seu territori,
com el d'una planta d'enriquiment d'orani a Natanz el 2021.
Mentrestant, Israel promet madura contra els militants palestins
que passin a l'acció i els avisa que les represàlies
s'estendran a les seves famílies.
Aquest mateix matí, les autoritats iranianes han sagellat
la casa familiar de l'home palestí
que a divendres va assassinar 7 persones
quan sortien d'una sinàloga de Jerusalem.
Israel es troba en estat de màxim alerta
després de tres atacs amb arma de foc en menys de 24 hores.
Dos d'ells a Jerusalem Est.
Aquest matí, un palestí de 18 anys,
ha estat abatut per soldats israelians a Cisjordània,
a prop d'un assentament jueu.
Amb ells ja són 32 els palestins morts amants de l'exèrcit iralià
des de l'1 de gener.
Més notícies, Mireia Salah.
Hi ha una segona tragèdia al Paquistan aquest matí
on dos accidents, un de trànsit i un altre d'una embarcació,
han fet un total de 50 morts.
El primer accident l'ha patit un autocarca caigut en un barranc just
quan travessava un pont al sud del país
i han perdut la vida 40 persones.
L'estiu passat en un accident similar
hi van morir a la mateixa regió 22 persones.
El mal estat de les carreteres va ser llavors determinant.
Pel que fa a la segona tragèdia del dia al Paquistan,
10 nens s'han ofegat
quan la barca en Canà van avolcat en un llac.
Les víctimes tenien entre 7 i 14 anys.
La presidenta Macron insisteix que retardar l'edat de jubilació
als 64 anys és innegociable.
La primera ministra, Elisabeth Borne, s'enroca en la mesura
malgrat les vagues que està suscitant.
Ja no és negociable.
La jubilació als 64 anys i l'acceleració de la reforma torrents
són compromisos que hem proposat després d'haver escoltat
les organitzacions patronals i sindicals
i d'haver parlat amb els diferents grups parlamentaris.
És necessària per assegurar l'equilibri del sistema.
Actualment, els francesos es jubilen com a màxim els 62 anys
i 3 quartes parts dels ciutadans del país suposen
a perllongar els anys en què han de treballar.
El primer ministre britànic, Rishi Sunak,
ha despatxat el president del Partit Conservador i ministre
sense cartera, Nadhim Zawawi,
arran d'un escàndol per irregularitats fiscals
quan era ministre de Finances.
Zawawi va admetre fa uns dies que havia hagut de pagar una multa
i zenda quan aquesta va detectar un error
en la seva liquidació de la renda de l'any 2000.
En comptes de la BBC, els problemes tributaris de l'exministre
van quedar resolts l'estiu passat
quan va pagar més de 5 milions i mig d'euros de sanció.
Cada any és més complicat veure estrelles durant la nit.
La causa és la contaminació lumínica.
Així, us certifica un estudi publicat a la revista Science
que estableix que el brillantó del cel nocturn creix un 10% cada any,
un ritme que s'ha duplicat en menys d'una dècada.
El 2012 recull el testimoni de més de 50.000 observadors,
principalment d'Europa i l'Amèrica del Nord.
Segons els investigadors, si en un indret es poden veure,
per exemple, 250 estrelles ara mateix,
d'aquí 18 anys només se n'hi veuran un centenar.
A més d'impedir l'observació del cel nocturn,
l'increment de la contaminació lumínica
també pot provocar problemes de salut i alterar el medi ambient.
Entre altres, la contaminació lumínica provoca insomni
i contribueix a l'extinció d'algunes espècies d'animals.
12 i 3, Esports, Montse Mir.
Novak Djokovic i Stefano Sissipas
estan jugant la final masculina de l'Open d'Austràlia de tenis.
Els dos primers sets els ha guanyat Djokovic i el tercer,
i ha empat a dos, qui guanyi,
se situarà líder del rànquing mundial.
El Barça se situa provisionalment amb 6 punts més que el Madrid,
després de guanyar Girona ahir per 0-1.
Els blancs juguen avui a partir de les 9 a casa
contra la Real Sociedad.
Dembélé té una lesió al recte anterior de la cuixada.
Dembélé té una lesió al recte anterior de la cuixa esquerra
i és complicat que estigui recuperat
per l'eliminatòria dels vuitens de final de l'Europa
contra el Manchester United.
L'anada és el 16 de febrer.
A la Lliga femenina, el llevant les planes rep el València.
A les 4, el Barça juga al camp del Granadilla a partir de les 6.
A la Lliga masculina, de futbol sala,
ara fa uns minuts ha començat el Barça llevant.
El resultat és d'empat a 0
quan s'han jugat dos minuts d'aquest partit.
A la CB Manresa, Madrid,
quarts d'una, Dinamarca i França
jugaran la final del Mundial masculí d'enbol aquest vespre
i Espanya i Suècia s'enfrontaran pel partit,
pel tercer i quart llocs.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Aquí tienes una multa porque te multo, ¿no?
Que te bote chapote, Sánchez, que te bote chapote.
Si te parece, vamos a hablar de lo que nos atañe,
que es el caso del radar,
porque creo que no viene al caso lo que acabas de decir,
estamos hablando de un radar que está multado...
Los medios de comunicación al servicio del pueblo,
que te bote chapote, Sánchez, socialista, hijo de...
Bueno, creo que estamos fuera de...
¡Hijo de... Sánchez, televisión, que te bote chapote!
Dani, entendemos la situación.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
12 i 5.
Germans, germanes, benvinguts al Dominical.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio, obrim el Dominical.
Comencem saludant el cardenal Arcabisbe de Barcelona,
president de la Conferència Episcopal Espanyola,
presentador d'aquesta Santa Casa Catalunya Ràdio,
Joan Josep Omella. Bon dia.
Que Déu sigui amb vosaltres i en el vostre esperit de cap de setmana.
Com està, Arcabisbe, què tal?
Doncs us he de felicitar.
Aquella noia que vau portar i que va a missa cada diumenge.
Ah, sí? Mira, aquesta hora hi deu estar entrant, precisament.
Montserrat de Maison, Montserrat de Maison.
Comunista.
Vaig sentir que deia que Déu li parlava a través d'homes guapos.
Efectivament, sí, va explicar això.
Això és que escolta el meu programa de Catalunya Ràdio?
Sabeu a quina parròquia va?
No, no anava per vostè. Segur?
No és guapo, és que...
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el Dominical.
Bon dia, Sergi Ubany. Bon dia.
Doncs mira, content que per la ràdio
no es puguin veure els gràfics que acompanyen els gags que fem.
Des de Badalona, Xavi Espinosa, bon dia.
Bon dia, com estem?
Ahir vas al Concert de les Oques Grasses.
D'aquí? Des d'aquest.
Veig que en aquests dies que Catalunya Ràdio presumeix
de tenir una enviada especial al Pol Nord
i una enviada especial al Pol Sud,
al Dominical també podem dir que tenim una persona que viu més en...
Més lluny.
Ullacona, Carles Roig, bon dia.
Si voleu, us explico com és la vida ullacona.
No, no, t'interessa més l'Antàrtida.
Tu no? No, però és igual.
En un dia com el 29 de gener
també volem desitjar molt bon dia el rei Amèrit,
que ha iniciat els tràmits
per establir la seva residència fiscal als Emirats Àrabs.
I, per tant, deixarà de pagar impostos,
si és que no ho feia ja, a Espanya.
Senyor Amèrit, bon dia i bona hora.
Seram... Seram al·lícums, com se diu.
A veure, ja està fet, això,
tenir la seva residència fiscal als Emirats Àrabs?
Bueno, está la cosa...
Ahí va, eh.
Confirma, eh, és veritat, que vol fer això.
Sí, sí, pero no lo hago para dejar de pagar impuestos.
Ah, no? No.
Lo hago por amor al país que me han cogido
con los brazos abiertos y sin hacer preguntas.
Me siento un emiratiano más
y quiero devolver todo el amor
decidido por este país,
pagando aquí mis impuestos.
Ja, però els Emirats no haurà de pagar impostos.
I no creu que queda una mica llet deixar de pagar impostos a Espanya,
a un país del qual ha sigut rei?
A ver, dejar de pagar, dice.
Como si antes lo hubiera pagado.
Pero entiendo tu pregunta, eh.
Mi respuesta es que yo ya me siento un poco de aquí.
Ah, sí, se sent de...
Com ciutadà dels Emirats, eh.
Sí, incluso me he comprado un camello.
Ah, sí? De verdad, eh.
O sea, un animal.
Y le estoy cogiendo cariño.
Es la primera vez que paso
más de cinco minutos con un animal sin matarlo.
Això realment és amor, eh. Com es diu?
Yo, Juan Carlos.
El camello, el camello.
Ah, el camello, Maritxalar.
No te voy a decir por qué. No, no cal, ja ens ho imaginem.
Lligat cap a aquí.
Me estoy planteando convertirme en islam
y cambiarme el nombre.
Como hicieron otras grandes celebridades,
como Muhammad Ali o Karim Abdul-Jabbar.
Ferdinand, no sé qué.
Com es diu el seu nou nom?
Bueno, soy entre Ali Baba o Mesut al la polla.
Gràcies per atendre'ns, rei Amèrit.
I ara anirem als titulars del cap de setmana.
És que no pots.
Els successos.
La policia espanyola...
Mesut al los huevos.
La policia espanyola deté un jubilat
acusat d'enviar cartes explosives
al president Pedro Sánchez i a algunes embaixades.
Podem saludar el senyor jubilat, bon dia?
Lo que le mandé.
No era una carta bomba.
Era una obra de arte.
I això no s'explica.
A veure, Oswald a Holèstia.
Sisplau, Oswald, no n'hi ha convidat.
El Pedro Sánchez no sap que és una obra d'art.
És el seu problema, molt meu.
I a més a més,
el que jo he fet no és constituïnte de delito.
Home, com que no?
Si li has enviat una carta explosiva
al president del govern espanyol, Oswald...
Ah.
Llavors, clar.
Sí, està firmada.
De tota manera, va ser el meu pare.
El Delano.
No, el Delano és l'hotel aquell...
Vas fer quedar malament.
No sabia què era, el Delano.
Aquí també li vaig enviar una altra carta bomba.
A qui li vas enviar?
Al Delano.
Bueno, va, tira.
I com ja ho sabeu,
el periodista de la casa en Domènec Subirà a l'Antàrtida.
Pobretiu. Pepe Antic, bon dia.
Tinc una pregunta.
Hola, sí, exactament. Fa estona que aixecava el braç.
Gràcies per veure'm.
La meva pregunta, aquí, Pep.
Tinc per nacional digital,
el suplement de la ràdio domínical de Catalunya.
La pregunta seria,
és cert que el Domènec Subirà porta quatre setmanes a l'Antàrtida?
Perquè quan estava aquí
va fer una notícia que va molestar el PSC.
No em sona.
No em sona que sigui aquest el motiu.
No és pel canvi climàtic.
Aristocràcia, l'exjugador de l'Espanyol.
Jordi Amat obté el títol de príncep de l'illa de Siau, a Indonèsia.
Es pot considerar l'únic títol obtingut per l'Espanyol
en gairebé dues dècades.
Hòstia, ells, home.
És que sempre foteu el mateix.
És veritat, jo això no t'ho toco l'ero.
Perdoneu, perdoneu.
En surten el David Malague, el Xavier Fina i companya,
i tenen tota la raó del món.
És que no s'hi vol.
L'escopa... Frenam-te.
L'Esmeralda va guanyar, no?
A la segona.
Albert Benet, bon dia. Plana esportiva, va.
Bon dia als esports.
Albert Benet, el periodista que porta caliu per combatre el fred.
Parlem del derbi català.
Girona-Barça va guanyar l'equip de Xavi Hernández,
però el Girona va marejar alguna cosa més que l'empat.
Què acabo de dir? No, no.
En fi, efectivament, Roger, al Barcelona,
entrenat per Xavi Hernández,
va esguerrapar un puntet i a Montilivi
després d'un partit igualat amb un Girona
que va situar el Barça entre les fases...
I la paret. I la paret.
Si vol, Roger, venia en Xavi Hernández,
a les àlies Pelpè.
Pelpè.
Pelopo en català és Pelopolla.
Xavi Hernández, bon dia i bona hora.
Xavi. Pelpè.
Bueno, doncs és una pena, no?
Perquè fa anys que porto els cabells així tirats,
com un erissó amb un mina brillant,
efecte mojado,
perquè ja fa anys que no es porta, però jo ho llevo.
I encara em diuen el Pelopo, no?
El derbi contra el Girona, Xavi,
que el Barça va jugar malament.
Bueno, el Girona no és ben bé una democràcia.
Però les coses funcionen, no?
Llavors només vam guanyar per una zero
i jugant regular, però és el que hi ha.
Sí, però el Barça va jugar malament, Xavi.
Tu eres de la sexta, no?
No, no, no.
Nosaltres guanyem una zero i tenen espíritu ganador, eh?
Ho fem nosaltres, guanyem una zero
i estem a les portes del desastre, eh?
No, si ja te ves a la sexta, hi ha los Manolos i el Chiringuito...
No ho fan, els Manolos. Vinga, home.
Vinga, va, gràcies, Xavi Hernández.
Si voleu, també tinc...
Tenim amb nosaltres l'entrenador del Girona,
en Miquel Àngel Sanchís Muñiz,
àvies... Sanchís Muñiz.
Míchel. Míchel, bon dia.
Bon dia, Míchel. Sí, bon dia.
Bon dia. Sí?
Sí, sí, sí. Per sort, jo...
no tengo...
el pelo...
como una polla.
Sobre el partit. Sobre el partit, Míchel, endavant.
I el meu apòdut... Apòdut, sí.
Sí, sobrenom, amb el nom, saudoni...
El meu sinònim no és Pelopo.
Sí, és...
Míchel. Molt bé. Míchel, molt bé.
Què et sembla, el partit? Doncs...
Doncs, sí. Sí, doncs, doncs.
El conjunt...
conjunt, guironi, varem jugar...
de manera...
Txiroya. Sí, alegre, sí.
Sí, sí.
Sí. Però...
Sí.
Yur Purté...
Ter Stegen. Ter Stegen, sí.
Sí, sí. No es tradueix, el títol.
Va... guanyar... una actuación...
D'allò...
més reixida... reixidat...
en guironi, sí.
Gràcies, Míchel. És el que era.
L'arbi me puede comer los huevos...
Són de la teva expulsió, sí, sí. Efectivament.
Molt bé, fantàstic. No dice nada. Me puede comer el escroto.
Gràcies, gràcies, Míchel.
I gràcies, Albert Benet. Vinga, va.
No, a tu, gràcies, Roger.
Un apunt a la cultura,
perquè avui, Carles Simón es torna a despertar...
plena de premis, realment.
Ahir els Premis Feroz han tornat a premiar el Carras, eh?
Això és millor que una bona collita de pressa.
Es déu-n'hi-do, és que donarà que l'és el Carras,
aquesta dona, el que no està escrit.
Deixa'm dir, que és un quart d'una del migdia,
que dissabte que ve, dia 4 de febrer,
serem a Tàrrega.
Tàrregon.
Amb personatges com Robert de Niro,
farem el Dominical en directe, i m'han dit que véns a Tàrrega.
Sí, sí, vindré a Tàrrega,
però abans passaré una miqueta pel Carras
per veure les localitzacions d'aquella...
El Carras i Tàrrega està a 60 quilòmetres de diferència.
Però això per un nord-americà com això, 60 quilòmetres, és res.
És un carrer de pedres.
I també que vingui la gent de Gissona,
que deixi els porcs i que vinguin cap a Tàrrega.
Tu que hi faltes, no? I tant.
També tindrem Leo Messi, també.
Ah, Leo N.E.
Sí, Tare. Sí, sí, home, i tant.
Tàrrega, on ets?
Tu vas sortir que tenies uns avantpassats lleidarans, no?,
que comparties arbre genealògic amb Bojan Kirkic, em sembla.
No me joda. Sí, sí, és veritat.
Que eren de part de lleidarans. És veritat.
De l'Iñola, no? De l'Iñola, sí.
No és renovat.
D'aquí 6 dies, dissabte 4 de febrer, teatre Teneu de Tàrrega,
amb Leo Messi i Robert de Niro, 35 anys del suplement.
El suplement, continuem fent gira,
ho farem amb aquest programa especial.
Si voleu venir de públic, suplementarroba.carradio.cat.
Suplementarroba.carradio.cat,
un correó amb el vostre nom, cognom,
i el número d'entrades que desitgeu.
Allà hi serem amb el Robert de Niro.
Parlem del... Deixeu els peces, deixeu els peces.
Parlem del Carras, a Tàrrega.
La gent es pensa que les terres de Ponent ho engloba tot,
i que Tàrrega és el mateix que el Carras, i no té res a veure.
O sigui, intentem no caure en el top.
És que veure... tot és lo mateix.
A la plana de Lleida dius...
Ostres, tu, què m'estàs escoltant? Què és això?
Hem de fer pel·lícules d'aquesta terra?
Però ja hauràs de dir el que penses de veritat
sobre la pel·lícula del Carras.
No et tallis un cop, tinguis la gent del Carras a la cara.
No, no, no, mira, que vinguin, que vinguin.
Jo els hi diré. Què preferiu?
Una de les nostres o aquesta pel·lícula de pressa?
Una pel·lícula de debò o un documental?
Escolta'm...
Suplementarroba.carradio.cat.
Vostre nom, cognom, el número d'entrades que voleu.
Deixeu de rebre un correu confirmant aquestes entrades.
Teatre Taneu de Tàrrega,
ens veiem a partir de 4 de 11 del matí fins a 1 del migdia.
Deixeu la boira, deixeu la boira i veniu a Tàrrega.
La boira és a Lleida. A Tàrrega no hi ha boira.
És el mateix.
No és el mateix.
No saps que no hi ha boira a Tàrrega.
També hi deu haver boira a Tàrrega.
S'ha de pagar per venir.
De què anirà avui el domínic al Jubany?
Els ferots...
No s'ha de pagar.
Va guanyar una pel·lícula, els ferots, i no un documental.
Em sap greu, però ens trobem al quart cap de setmana consecutiu,
clau per l'aprovació dels pressupostos del govern.
En parlarem amb les dues parts.
I després posarem el focus a les eleccions municipals
el proper mes de maig,
fixant-nos sobretot en l'Ajuntament de Barcelona,
perquè hi ha moviment, eh?
Molt de renou i molt de bomboll, això que hi ha, eh?
Ara en parlarem, senyor Trias, no pateixi.
Muntar la roba està allà, l'Ajuntament.
Sí, sí, sí.
A turisme diminical, si a aquesta hora t'estàs entaulant,
menjaràs cua per postres.
Posar en valor la maduresa
que el partit està mostrant aquests mesos.
S'ha donat un pas endavant important,
però queden alguns serrells, i que no són menors.
Then put your little hand in mine...
A veure, atenció, perquè em diuen per l'orellera
que els avantpassats de Messi són de Balaguey,
de Bellcaller o d'Urgellas.
A veure si ens assabentem una mica més.
I que a Tàrrega sí que hi ha boira, eh?
Home, hi ha boira, a Tàrrega.
Tenim una setmana per intentar no caure en el tòpic
quan fem el programa des del Teatre Teneu,
perquè és que ja us estic veient tots allà,
tirant de tòpics i...
Tàrrega és...
L'os de la Holèstia no vindrà, ja t'ho dic ara.
No, l'os de la Holèstia el deixarem a casa
perquè em fa més poc un pedregal portant-me'l allà.
M'imagino que ho heu notat tots.
Ens trobem de ple en el quart cap de setmana consecutiu clau
per l'aprovació dels pressupostos.
Estem així des de l'any passat, eh?,
però ara sí que sí sembla que la cosa es desencallarà
perquè el govern de la Generalitat, o sigui, Esquerra,
ha cedit davant d'una de les peticions que li feia el PSC
per tirar endavant els comptes la construcció del quart cinturó.
Sabeu què passa quan dones el cinturó...
A veure, què passa, senyora Borràs?
Que et cauen els pantalons.
Fem un debat una mica constructiu, senyora Borràs.
I què vindrà després del quart cinturó?
No ho sé.
Què vindrà? No sabeu què vindrà del quart cinturó?
Ho sabeu o no?
El cinquè cinturó. Efectivament, sí.
El cinquè. Què és aquest?
És que està valent.
No, Sergi, en tota la secció t'has programada una sola intervenció
i no estaves atent.
Perquè va molt ràpid, la Laura.
I així és molt ràpid.
Veig que Esquerra fa molts esforços
amb els socialistes,
i amb nosaltres no hi vam posar tant interès.
Això nosaltres no ho sabem.
Això em tocava dir-ho.
És que no estaven disposats a empassar-se cap gripau.
A veure, Laura, sisplau.
President Aragonès, bon dia i bona hora.
No companis el que em fèieu empassar vosaltres
i el que em faran empassar els socialistes.
Quan estaves amb mi no feies cap esforç per agradar-me.
I amb l'illa et poses estupenda.
Laura, aquesta gent em demana una puta carretera
i vosaltres em demanaveu fer la independència, collons!
Tot és posar-hi ganes, eh?
Que si per fer la independència n'hi és prou,
amb quatre excavadores i arrencar quatre arbres,
ja l'hauria fet, dona!
Però no discuteixin, sempre acaben discutint.
Sí, ja, ja, i la Valenciana dels Comuns també, a tragar!
Molt hippie, però si s'ha de ressar el Vallès Occidental
per tocar una mica de poder, s'arrasa!
Escolta'm una cosa, si Junts està a favor del quadracinturó...
Doncs ara no! Ara no!
Ara ens hem tornat uns putos ecologistes!
Què passa? Sí, senyora Borràs...
Què passa? Salvem els quatre putos pins
que hi ha entre Sabadell i Terrassa!
Sí, són importants, una cosa, sense paraulotes.
Sali, com va escriure el poeta de Sabadell,
Joan Oliver, sota el pseudònim de Pere Quarts,
en materra del Vallès, 5 torons fan una serra,
4 pins, un bosc espès, 5 cuartereres massa terres.
5 cuarteres. Com el Vallès, no hi ha res.
Molt bé, que maco, però no sé ara què treu...
On diu el poeta que s'ha de construir una altra carretera?
No, en el poema no ho diu, perquè...
Saps de qui és el poema? Sí, ja ho he dit, de Pere Quarts.
De Pere Quarts cinturó, a partir d'ara!
Marxem! Marxem!
No, jo em volia quedar escoltant una estona.
Molt bé, gràcies, senyora Borràs, gràcies, Jordi Turull.
Gràcies per aquest punt de vista.
Hòstia, quina emprenyament de tu! Relax, eh, Laura?
Vostè no provoqui, president.
Has de sortir més per distreure't, Laura.
Jo, a la nit, per exemple, vaig anar del concert.
Ah, sí?
Sí que és veritat que el president va assistir,
va ser una de les 18.400 persones
que ahir a la nit va anar al Palau Sant Jordi a veure oques grasses
que celebraren el seu desaniversari
amb aquest concert multitudinari, concert de rècord del Sant Jordi.
No, no, no...
Alguna més se'n sap o no, president?
La veritat és que et diré que va ser un concert impressionant.
I amb això t'ho dic tot.
I una demostració del meu compromís amb la música catalana,
amb les oques,
amb les oques grasses...
i amb els ànecs.
Per exemple, els ànecs que viuen la Ricarda al costat de l'aeroport.
La Ricarda no es toca!
D'això li volíem parlar, president,
amb pressupostos perquè Esquerra finalment accepta el quart cinturó.
No l'accepta! Fa la passa!
Esquerra accepta el quart cinturó.
Fa la passa!
En canvi, el PSC encara no ha confirmat el suport dels comptes.
Vull dir que a veure demà com evoluciona la negociació.
És una molt bona pregunta.
És una constatació del que ha passat aquesta setmana, president.
És una constatació del que ha passat aquesta setmana,
perquè passa que el PSC s'està fent l'interessant.
És una tècnica típica que forma part del ritual de l'aparellament
i fingeix desinterès perquè jo m'hi acosti i després nyaca.
Un dia d'aquesta setmana farem nyaca, nyaca.
Però, escolta, i si demà li demanen, per exemple,
ampliar l'aeroport o fer el hard rock?
És una molt bona pregunta.
Miri, el govern de la Generalitat és una entitat seriosa.
Ja hem cedit el quart cinturó.
Per tant, si els socialistes ens demanen el hard rock
i l'ampliació de l'aeroport, ens hi trobaran?
Ens trobaran.
Ahir, el president, per cert, ha tingut un cap de setmana mogut
perquè ha tingut congrés també d'Esquerra a Lleida.
Efectivament, tot un èxit. Hem aprovat el...
Allà a Tàrrega, no? Lleida, Lleida.
En aquest cas sí que era Lleida.
Allà a Tàrrega, a Lleida,
vam aprovar el full de ruta cap a un referèndum pactat.
Sí, ho hem llegit, cap a un referèndum pactat,
en què, perquè guanyi el sí, s'hauria d'obtenir un 55% dels vots.
Sí, senyor. Cada cop més difícil.
Llevada mestra. Ah, sí, llevada mestra.
Perquè alguns militants volien que fos el 75.
I ho hem rebaixat fins al 55.
Molt bé, doncs gràcies, president.
Deixa'm saludar també Salvador Illa,
l'altre actor important d'aquesta negociació.
Bon dia. Molt bon dia.
Tindrem pressupostos, senyor Illa, o no?
Pressupostos no ho sé, senyor Escap.
Però un referèndum potser sí. Ah, sí? Carai, quina novetat.
Jo estic en contra, ho he de dir, estic en contra, però vaja.
Amb les condicions que proposa Esquerra, jo m'ho pensaria.
Si em pugen la victòria fins al 65%, compro.
Home, doncs miri. Doncs poso el 70.
No, no, es negocia al revés, president.
S'hauria de rebaixar al 50, diguéssim.
Sí, és un crac, la Reunès. Una persona amb qui s'hi pot arribar.
Confirmem que aquesta setmana hi haurà acord de pressupostos.
Em sap greu, però encara hem de tancar alguns petits serrallets.
Petits, petits, petits. Quina mena de serrallets.
Però veig que aquests serrallets a vostè li van...
No, són minúcies, Escap. No sé, l'ampliació de l'aeroport.
L'aeroport, un serrell, no ho sé.
Diuen que ja està pactat. El hard rock.
Quatre cosetes més que porto apuntades aquí.
Tot això són condicions? A veure, els serrells.
Què són?
Un petit paquet, amb 8.715 condicions més.
Si el govern feua, l'esquerra, l'excepte, donarem suport.
8.715 condicions més, eh? Per arribar a un acord de mínims.
Acord de mínims, som-hi, vinga. Quina mena de condicions.
Cosetes senzilletes. Per exemple, vull dir...
A veure, per exemple... La primera, va.
Una de les condicions. Àngels Barcelona presentarà el Zona Franca TV3.
A veure, senyor Illa. Això com a mínim.
Tinc més coses. A veure, més coses.
Jordi Ebowe presentarà el Foraster,
un programa que deixarà de visitar popues de Catalunya profunda,
i visitarà només barris xungos del Cinturó Roig.
L'Ebowe ho farà bé.
El Foraster per barris, eh? Molt bé. No demani coses que...
Són coses senzilles d'aconseguir i no fem política de xamanyes.
De xamanyes treta, sí.
El que passa és que no llegirem les 8.000 condicions, eh?
El concert de San Esteve de Pau de Bon Música,
que és una clara de banderes i crits,
el fan anar en Guaquillo, el Serrat i el Sabina.
El Sabina, molt bé.
També volem construir el 5è Cinturó,
que passarà per sobre del monestir de Montserrat,
que s'haurà de tirar a terra, m'ho veurà de mi.
Home, això sí que no, senyor Illa.
No ens tinguin Montserrat. El Montserrat és sagrat.
I empullarem un aeroport fins a la zona del Camp Nou,
que també s'hauria d'haver de movir.
Clar, perquè vostè és de l'Espanyol.
I el Barça on anirà? Per mi com si se'n va a la puta merda.
Això sí, senyor Illa. Des del respecte.
Doncs fa la sensació que sí que hi haurà pressupostos,
perquè ho està posant fàcil.
Exactament, i si no els tenim serà perquè el president no vol.
Jo me'n tinc la meva mà estesa.
I al final de la mà hi ha un paper...
A balba, a balba.
O un llibre sencer, amb les condicions que s'han de conèixer.
Anem cap a l'Ajuntament de Barcelona,
a veure com està la cosa allà, que també està mogudeta.
A Polisme Dominical.
Si a l'estona penses trobar taula per avui del restaurant,
és que ets idiota.
El regidor vol renunciar a intervenir.
habitualment, quan ens trobem aquí, sí que ens acomiadem.
Ah, no l'he vist.
Just ara, deu ser, eh?
Me l'ha tornat a enviar tard, senyor Collboni.
Encara falten mesos per les municipals,
però a Barcelona ha començat la batalla per conquerir l'alcaldia.
Primer va ser la irrupció de Xavier Trias com a candidat de Junts,
l'element que va sacsejar el tauler,
i aquesta setmana, Jaume Collboni,
aliat de Colau al govern municipal,
ha anunciat que deixa l'Ajuntament per centrar-se en la campanya electoral.
Collons. A veure, senyor Maragall, bon dia.
Bon dia.
Deixar l'Ajuntament quan encara queden mesos per les eleccions,
això es tenen els molts quadrats.
Saps què et dic, Collboni? Collboni, Collboni.
Bafanculo. No, no.
Cazzo. Bafanculo.
Collboni. No m'hi piacin.
Mamma mia, Collboni. Què està fent a la mà?
Questo no ne la Italia. Giacomo Collboni.
Qua a Catalunya saltare del barco, d'aquesta manera,
és de rat, una ratina.
A veure, és que el senyor Collboni no és italià,
és en Maragall, que és 100% català.
Sí, el cabaço aquell que em va enviar l'alcaldia,
tomava el cul, deia el mateix.
Jo no sabia ni trobar la seva família.
Em pensava que estava sorriant. Manel Valls.
Estronzo, Collboni.
Fa 4 estats, això.
Però pare de fer aquests gestos amb la mà, perquè no té sentit.
És aquí, Collboni, és nascut aquí.
Els italians fan així amb la mà, així com... així.
Sí.
Vol dir, me he quedado contundera.
Ho vaig veure al padrino 3.
La 2 és millor, la 1 està arreglat.
S'han donat els Òscars, ja.
És igual, s'ha dormit.
Encara no, senyor Maragall, que s'ha dormit.
Alcaldessa Colau, bon dia, bona hora.
Bon dia, des de l'Ajuntament de Barcelona.
He de dir a totes les barcelonines
que jo no abandono l'Ajuntament i no abandono les ciutadanes,
tal i com han fet altres persones, home, que no vull mencionar.
Collboni, a facte.
Com ha encaixat, Alcaldessa, la disserció de Collboni?
Doncs l'encaixo amb esportivitat, però, vaja, les eleccions passaran.
I després ja veurem si tinc ganes de tornar a pactar
amb aquesta persona o potser em busco algú altre.
No sé si podrà triar gaire, Alcaldessa.
Tornareu a pactar amb aquests, perquè és el que foteu sempre.
Gallamòmia.
Perdona, persona momificada.
Que ho he llegit a una vanguardia.
Sí, no, això és veritat, es veu que els museus britànics
a partir d'ara parlaran de persones momificades
en lloc de dir mòmies, doncs una mica per respecte al difunt.
Eh, xata, a veure si et poses el dia
en una llenguatge inclusiu de mòmies.
Molt bé, però no estàvem parlant amb vostè, senyor Maragall,
si no li fa res...
Se li complica aquest final de mandat?
Això l'hi anava a preguntar. Alcaldessa.
Per què em posa colau? Jo he fet les mateixes preguntes.
Em posa colau?
Però se li complica aquest final del mandat, o què?
I clar, ara jo responc, no?
Quin guia... I ara després veig jo.
De tant? De cap manera.
Barcelona en comú, i tota la gent que no ha fugit com una rata,
treballaran per les ciutadanes de Barcelona
fins a l'últim dia.
Perfecte. Durant aquests mesos es veu que l'Aia Bonet
assumirà els càrrecs de Collboni,
que també deixa el consorci de Zona Franca.
Mira com em fa la tele.
No va ben bé així. Què passa? No es pot dir això.
No pot dir el que vulgui, vostè. És que no ho va deixar.
A veure, Xavier Trias, bon dia.
Realment, fa un diumenge rufo, eh?
No, rufo no, fa bon dia. El que fa és fred.
Bueno, estava tible.
Igual que el futur immediat d'aquesta ciutat,
que és realment rufo.
Amb un govern de Núria...
Cada dia em costa més, eh?
Amb diners de l'alcalde sortint a córrer la cuina,
en renous, terra a l'estall, robo amb oris...
Això és això, caos.
A veure, si som honestos,
tampoc hi ha tant caos i tant de disbaix a l'Ajuntament...
Ahir va dir que vostè volia fer-hi un partit sense tonteries.
Exacte.
Sense tantes hòsties, sense merdes, sense polles a mi, ara.
Però a què et refereixes?
Això ja no ho va dir. Amb tonteries.
Amb les superilles? No.
Que la gent fugui al carrer? No es referia a això.
Escolta, xata. Reprenem el fil.
A veure, per on anava? No em va servir.
No, no ho sé, el subany estava dient alguna cosa.
Tampoc hi ha tant caos a l'Ajuntament de Barcelona.
El que passa és que hi ha una persona,
una persona important, que ha deixat el seu càrrec,
però una altra no assumirà les seves funcions, no pateix.
Mira, jo diré una cosa.
És un rumor que ha recordat els carrers i els carrerons de Barcelona.
Sí.
El proper 28 de maig hi ha una altra persona
que ara recollirà les funcions de la col·laboració.
Ah, sí? Qui?
Això. Una pregunta oratòrica.
I soc el candidat més ben valorat per a l'avantguàrdia.
Sí, sí, això és veritat.
Jo soc el candidat més ben valorat per a l'avantguàrdia.
I per a l'avantguàrdia, també.
Avui també surt vostè a l'avantguàrdia, concretament,
en un titular que diu que Trias aposta per un partit fort
i consistent i que no faci segons quines tonteries.
Sí, ho fa molt bé, a l'avantguàrdia.
No faré el titular aquest, com a souen.
Votar xavi Trias no faré segons quines tonteries.
Com fa la col·laboració.
El que passa és que...
Sí, tonteries és incorrecte, en català hauria dit ximpleries.
Xavi Trias, l'alcalde sense ximpleries.
Fantàstic.
Ai, han trucat a l'apartat d'estudi, un moment, que vaig a obrir.
Sí, torno si jo.
Home, Salvador Illa, benvinguts, això és casa seva.
He sentit que li acaben de dir rat al senyor Collboni.
No. A més, altres insults han dit.
No ha anat bé així, això. Però era un gag, eh?
Sí, però ha sigut un gag.
Ja, és un gag, però Collboni és del PSC.
Ah.
Perdó, perdó.
Hem estat repassant el guió i li diré una cosa.
Avui se salva,
perquè és veritat que el Collboni s'ha portat com una grata.
Però els insults, en italià, s'ho preven.
Per tant, de moment, targeta groga.
Primera visió. Sí, sí, sí.
Podem procedir. Però estem escoltant.
Sé d'on vivim.
Molt bé, moltes gràcies, senyor Illa.
El senyor Illa, que vingui la setmana que ve també a Tàrrega.
El convidem. El president.
Que vingui tot a Tàrrega.
Passen tres minuts de dos quarts d'una del mitjà.
Fins aquí el Dominical. Gràcies al Carles Roig i al Xavi Espinosa.
Si encara us animeu, suplementa a robacatradio.cat,
nom, cognom i el número d'entrades que voleu.
Són les últimíssimes, perquè ha estat ple fins a la bandera.
El teatre teniu de Tàrrega.
No de Lleida, no de Tàrrega.
Som-hi, gent del Carràs, som-hi, que queden dues entrades, va.
I sona.
Deixeu tota la monària i tots aquests porcs i aquestes coses.
Suposo que, a hirrogrés, vas estar pendent dels Ferós,
perquè realment els premis Ferós
van tornar a premiar el Carràs i la Carla Simón.
La Carla Simón algú li deu haver d'escriure
els discursos d'agraïment als premis.
No sé si et vas dir en els Gaudí
que no va guanyar cap actor del Carràs.
Ostres, com que...Això et deu haver agradat.
Ara tira la meva teoria.
La meva teoria és que els membres de l'Acadèmia...
S'han cagat una mica.
Ja n'hi ha prou de donar premis a tots que no són actors.
Evidentment, vull dir que si volen fer documentals...
Si volen fer documentals, que en facin.
Aquest gràfic t'aposta gairebé.
Què està passant aquí?
Fem una pausa i ara tornem.
El documental.
El documental del suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Molt aviat aixequem el taló.
Calma, tot anirà bé.
Hem assajat molt i l'espectacle sortirà de meravella.
Amics del teatre, joventut encantadora,
voleu pujar a l'escenari, desitgeu triomfar.
Molta merda.
Del creador de Merlí, Bojos per Molièr.
A TV3, dilluns a la nit, estrena dels dos primers capítols.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Hola, Òscar Guayabero, com estem? Bon dia.
Un restaurant caníbal a Berruin.
Situem-nos, estem a Consell de Cent, l'Eixample.
Al carrer, a Barcelona, però entrarem en un lloc...
que no semblarà Barcelona.
La idea és buscar espais on l'interiorisme
fa una part de l'experiència gastronòmica
i que ens trasllada en altres llocs, en altres mons.
Ara haurem de fer aquella cosa tan difícil
amb la boca plena, no?
Un restaurant caníbal a Berlín, diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Tret de sortida de les fires internacionals tecnològiques a Catalunya
i el pop-up hi serem en directe.
360 graus, drons, platós virtuals, realitat augmentada, 3D,
holograves, metavers i chatbots com jo, com jo.
Aquest dimarts, pop-up en directe des de la Fira Ise,
la Fira de l'Audiovisual i des del Congrés de Ciberseguretat.
Buscarem les solucions més creatives, innovadores i útils,
i entrevistarem el nou secretari de Telecomunicacions
i Transformació Digital, Sergi Marcent.
Pop-up amb Mariola Dinarès,
cada migdia en directe d'una a dues i sempre a les xarxes,
a l'app i a catràdio.cat.
Tothom parla de les xarxes i el món digital,
però el pop-up t'ho explica.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Oliós i fumejant cabanera.
Serona amb Fira Ise.
I un fill al camp vol posar el cor.
Atrapada pel cotó.
Atrapada pel cotó.
Amb Roger Escapa.
I ara els treurem a dos quarts d'una.
I ara els treurem a dos quarts d'una.
Bon dia.
Bon dia.
Això són els arguments universals.
Has enganxat una grip que t'ha deixat balada dues setmanes.
De fet, ha tocat els nassos.
Endavant amb estrenes molt bones.
Estava frustrada a llarg termini sense poder parlar de les seves coses.
Però ara ja per fi de tant en tant tinc una mica de tos,
o sigui que demano disculpes i de tant en tant tinc una miqueta de carraspera,
però ja està, ja recuperada.
Avui tornem i amb molta feina acumulada.
Va, comencem amb The Whale.
Ara anem a escalfar el motor amb els Oscars,
i aquesta és una de les candidates.
Això és The Whale, la balena, la pel·lícula,
de què molta gent està parlant aquests dies.
S'ha estrenat el Festival de Venècia
i bàsicament el nom de The Whale va dedicat a Brendan Fraser,
que és el protagonista i que és nominat a l'Òscar per millor actor, no?
Nominat a l'Òscar, sí, oficialment, des de dimarts.
I que és aquest personatge superobès, no?
Exacte.
Que li diagnostiquen que és mort, no?
Bàsicament, sí, són els últims dies de la seva vida,
fruit d'aquesta malaltia que pateix,
i com ell va arreglant una miqueta les relacions de la seva vida
que han deteriorat arran d'aquesta depressió que ell va patir
i d'aquesta obesitat,
sobretot la relació, en concret, amb la seva filla adolescent.
És una història real o no?
No és una història real, està basada en una obra de teatre,
i es nota perquè és d'aquelles pel·lícules
que passa tot en un espai, i és un personatge que està en aquest espai,
i llavors hi ha personatges que entren i surten
d'aquest apartament on viu el Charlie,
que és el personatge del Brendan Fraser.
I aleshores això ja comença a deteriorar una miqueta la pel·lícula.
No és una mala pel·lícula, en si.
El que passa és que a mi em passa una cosa que és que li veig els fills.
És a dir, és una pel·lícula que des del primer minut,
si li poses una mica de tensió, veus que vol fer-te plorar.
I aleshores, a mi em passa amb el Bayona, per exemple, això,
que jo veig les seves pel·lícules,
i a la primera escena deia, dic, ja m'està aquí apretant,
perquè em caigui la llàgrima. Ho aconsegueix, eh?
Ho aconsegueix, en la majoria dels casos.
El Bayona, eh? No l'he vist, el...
El Bayona... Sí, jo vaig plorar en alguna pel·lícula d'Un monstro viene a verme.
Al final estava allà...
No, no dic que el Bayona ho aconsegueix,
dic que amb la Valena no sé si ho aconsegueix.
Amb la Valena, a mi no ho va aconseguir,
però sí que conec gent que l'ha anat a veure
i que diu, ostres, vaig sortir plorant desconsoladament
amb aquesta història.
Clar, per mi, aquest ja era un factor que a mi em distanciava de la pel·lícula,
que jo veig aquí el Darren Aronofsky fer les seves coses
i que veig que m'està fent plorar, i ves.
I llavors, Brendan Fraser, que sens dubte és el gran reclam,
recordem que això, quan es va estrenar la pel·lícula
al festival d'Avanèsia,
va tenir com 6 minuts d'obació de la gent que es va posar d'en peus
allà aplaudint-lo,
tothom deia, guanyarà l'Òscar, segur,
i llavors es va deixar de parlar d'ell.
I ara, que ha guanyat els Critics Choice,
que són aquests premis nord-americans que dona la crítica,
ha fet aquest discurs increïble
i sembla que torna a estar una mica en la cursa pels Òscars.
Llavors, jo tenia ganes de veure...
Hi ha altres candidats, home, de finalistes?
El que segurament se l'endurà és Colin Farrell,
pel que fa a Alma Centpenna de Inishering,
que és una pel·lícula que s'estrena la setmana que ve,
perquè és el favorit i ho ha anat guanyant tot,
a excepció dels Critics Choice.
Llavors, normalment,
quan hi ha com aquesta inèrcia d'acabar guanyant tots els premis,
el normal seria que s'endugués també l'Òscar.
El que passa és que hi ha hagut aquesta mena de sort passo
amb Brendan Fraser, que ha guanyat aquest premi,
que ha fet aquests discursos, que ha emocionat el públic,
i que a Brendan Fraser té una història personal
que li juga molt a favor, en aquest sentit,
que és que a ell, tots el recordem per ser el Jorge la Jungla,
el protagonista de la Mòmia als anys 2000,
va tenir aquest moment d'eclusió,
que era un actor molt atractiu,
que tenia una vessant còmica que funcionava molt bé,
i llavors va desaparèixer una mica de les pantalles,
i ningú sabia ben bé per què, havia fet algun rol així puntual,
però ja no tenia el protagonisme que tenia amb aquests personatges.
I llavors va sortir la notícia que a ell,
d'ell, havia abusat sexualment el Philip Berk,
que és el president de la Hollywood Foreign Press Association,
que és l'organització que organitza i vota els globus d'or.
Aleshores, ell, en el seu moment, ho va denunciar,
i li van dir, apartadet,
ja de la resta de la teva carrera de Hollywood.
Aleshores, ara, amb aquesta pel·lícula fet com el seu gran retorn,
i això a Hollywood li encanta,
perquè a Hollywood una història de superació el torna boig,
però si a sobre és una història de superació
que permet a Hollywood dir, mira, que malament ho vam fer,
ens vam equivocar, ens sap molt de greu,
ara et donem aquest premi per demostrar que ho hem sobreviscut,
i que ho hem superat, i que som millors,
doncs clar, és un relat que li funciona moltíssim.
També et dic que, val a dir, la seva actuació està bé.
És a dir, és una bona interpretació
en el nivell de la interpretació que podria fer, per exemple,
Meryl Streep, que és una interpretació molt més exagerada,
de plorar molt, de cridar molt, una cosa molt grandil·loquent,
que a mi, personalment, doncs, no em desperta res,
però és una bona interpretació.
Veurem si serà suficient o no perquè finalment s'endugui l'Òscar.
¿Va la pena que anem al cine a veure la Valena o no?
Jo crec que sí, és una història emocional,
i les altres interpretacions també estan bé.
El que és imperdible és tard,
perquè la de Brendan Fraser és una de les actuacions nominades a l'Òscar
que ja es pot veure al cines, amb aquest de Whale.
L'altra, i la que sembla que té més números de guanyar,
el millor guardó protagonista femenina,
és Cate Blanchett amb Tar.
Cate Blanchett interpreta Lydia Tar,
que és reconeguda mundialment com una de les millors directors
d'orquestra del món, i això sí que és una història real?
No, tampoc. Tampoc és una història real?
Tampoc és una història real, no.
És una versió fictícia de Todd Field,
que en aquest cas també és el director de la pel·lícula,
i Tar és una pel·lícula similar a Whale,
en el sentit que són dues pel·lícules
que estan fetes perquè l'actu es llueixi.
O sigui, Whale està feta perquè Brendan Fraser ho faci molt bé.
Un mica com Will Smith l'any passat, eh?
Una miqueta, sí.
El que passa és que en el cas de Tar, sale bien.
Perquè, clar, Cate Blanchett és un actriu impressionant,
i aquí fa un paper increïble.
O sigui, això és la història de la Lydia Tar,
que és la Cate Blanchett,
que és una directora d'orquestra boníssima,
al més alt nivell,
directora de la Filarmònica de Berlín,
és una cosa que no ha solit mai cap dona,
ella és la primera,
està en el punt més àlgid de la seva carrera,
i aleshores, una ex-assistent seva l'acusa d'abús sexual.
I veiem al llarg de la pel·lícula com això l'afecta,
i com la seva carrera i tot el seu moment esplendorós
es va deteriorant arran d'aquestes acusacions.
Què passa? Que la pel·lícula és això.
O sigui, la pel·lícula està bé, per mi està millor que Whale,
en el sentit que està més ben dirigida,
la fotografia és millor, el guió i la història
tenen rerafons més interessants,
està tot com més ben desenvolupat,
i clar, Cate Blanchett està espectacular,
i és una actuació que és el contrari del que fa Brendan Fraser.
És una cosa molt més continguda, molt més serena,
és un personatge horrible, vil, desgraciada absoluta,
però la interpreta molt bé,
i t'hi quedes enganxat tota l'estona.
Si hi ha la primera escena, que podria ser avorridíssima,
perquè és com una entrevista que li fan a un auditori ple de gent,
i està parlant de termes musicals que ni tu ni jo sabem què volen dir,
són coses complicadíssimes, sobre Beethoven, Mahler,
que potser els entesos en música sí que entenen,
però la majoria del públic m'atreveixo a dir que no,
i estàs allà enganxat, que no vols deixar de sentir-la parlar,
perquè té aquest magnetisme increïble
que fa que no puguis deixar-la de mirar en tot moment.
Cate Blanchett, que fa la sensació que s'emportarà l'estatueta,
les altres nominades qui són?
Michelle Yeoh, per Everything Everywhere All at Once,
que és la que a mi m'agradaria que guanyés,
perquè Everything Everywhere... No costuma a passar, eh, per això.
No, però a mi m'agradaria,
perquè Everything Everywhere és una gran pel·lícula,
i després hi ha hagut una mica de dilema amb això,
perquè hi ha una nominada que és Andrea Rizboro,
que era una candidata que havia de passar una mica desapercebuda,
i en canvi ha donat una mica el sorpaso,
i l'acadèmia està investigant una mica què ha passat,
i la tercera, Michelle Williams, per The Fable Men's,
que va ser una sorpresa perquè en realitat és un paper més secundari,
i llavors va sotptar que anés per protagonista femenina,
perquè semblava que en el paper de secundària,
pel que diuen els crítics que han vist The Fable Men's,
ho tenia pràcticament fet,
i en canvi, anar per protagonista,
clar, és com que tindrà la nominació, però perdrà el premi.
Veurem què passa, però serà molt difícil que no guanyi Cate Blanchett,
jo t'ho dic.
Clar, han pres alguna mesura per evitar el cop de puny?
És evident que un cop de puny no es torna a repetir,
com va passar l'any passat a la Gala dels Òscars.
Esperem que no.
A més, hi havia un delay entre...
És que ara estic intentant rememorar el moment
en què el Garriga ens va narrar en directe
a les hores de la matinada el cop de puny de Will Smith.
Ha estat tan surrealista, sí.
I clar, que tothom es va quedar tan parat
que no sabíem si al principi formava part del guió, si no...
No se sabia si era un gag, si no...
I en Irau i l'Smith, no?
A la Gala?
Espero que no, però no se sap mai amb Hollywood,
és que són tancadites.
No el van expulsar durant uns anys.
El van expulsar...
Ara no sabria dir si l'han recuperat o no,
però, clar, Hollywood és tan hipòcrita que després va fer això...
El pots trobar, eh?
I va guanyar el premi i tothom d'en peu us aplaudint allà,
com si fos Déu reincarnat, que dius, home...
I emocionat i plorant.
Emocionat, i Déu m'ha dit que no sé què,
i Denzel Washington m'ha dit que ho he fet mal...
Prou ja, prou ja.
Jo espero que siguin una gala una mica més normal,
que les gales de premi són tan difícils de fer bé,
perquè en teoria és una cosa que només interessa...
I de l'altre dia.
No, no ho dic pels gaudir, ho dic en general.
Els gaudir, els goi, els ferots...
Les gales de premi són una cosa que interessen
només a la gent que li interessa, en el cas del cinema, al cinema.
Sí, però en el cas dels Oscars tenia unes audiències brutals
que han anat baixant a enrere.
Clar, perquè he fet això que fan els americans.
I perquè cada any són més previsibles.
També.
I perquè fan aquesta cosa, que són tan molts els americans,
en fer de tot un espectacle que ho havien fet
per fer una festa que fos més enllà de la gent que li agrada al cinema.
Però en realitat, clar, hi ha molts premis
que només interessen a la gent això,
que ens agrada cada aspecte del cinema,
i no tant al públic general.
Llavors barrejar l'entreteniment amb això
és molt difícil que surti bé.
Abans dels Oscars els goi al cap de setmana que ve, no?
D'aquí dues setmanes. D'aquí dues setmanes els goi.
I també bastant previsibles, haurem de dir.
Home, el Carràs, no? Esperem.
Jo crec que els premis han parat bestes i tincolobitos.
Ho vam veure ahir ja una mica, els ferots.
Una miqueta. Si són una miqueta avançada,
tot i que és veritat que han sigut uns premis ferots molt repartits,
però jo crec que serà molt difícil treure-li el títol a Sorogóien.
Amb es bestes, eh? A mi no pel·lícula.
I és que serà un gran pel·lícula, realment.
És que ha sigut un gran any pel cinema català,
però pel cinema espanyol, també,
i aquestes tres candidatures, el Carràs, tincolobitos i es bestes,
és que són pel·lículasses.
De veritat, jo, si fos acadèmica, no sabria quina triar,
perquè les tres m'han despertat coses molt diferents, molt bones,
i m'han deixat boca vedada com fa anys
que no m'havia deixat el cinema espanyol.
¿Et va sorprendre que els Gaudí de la setmana passada
no premiessin els actors del Carràs,
com havia passat en altres capítols o en altres edicions anteriors?
No, no em va sorprendre.
L'Acadèmia s'ha cansat, segurament,
i ha de premiar actors que no són professionals.
No sé si s'ha cansat o ha vist la reacció del sector... dels actors...
S'ha inhumitat un Edward Fernández, un Alex Brandenburg,
i ha deixat-lo amb les mans buides,
per molt que la feina d'aquests actors...
Crec que van fer marxa enrere, en aquest sentit,
que van dir,
i compta, perquè tenim actors molt bons en aquest país,
i estan fent feina molt bona,
i ho estan reivindicant, i s'estan queixant,
i potser tenen un punt de raó,
i potser és veritat que hi ha altres interpretacions
per actors que són professionals,
que realment mereixen el premi.
Aleshores, realment no em va sorprendre.
Però que això no és incompatible amb que facin una feinada increïble
tots els actors del Carràs.
A mi m'agraden molt,
i va passar l'any passat també amb 6 dies corrents,
que també eren actors que no eren professionals,
i m'agrada, però perquè és cinema que busca una altra cosa.
El que fa la Carla Simon al Carràs no és el mateix que fa...
a Laura Ruiz de Azua, per exemple, a Cinco Lobitos,
que potser sí que necessites uns actors més professionals,
però també, clar, el límit de qui és actor i qui no és...
és molt difícil a vegades de dir des de fora, almenys,
com a persones que no són part del gremi.
Una última recomanació, en aquest cas, a les plataformes.
What's on your mind today?
Like, I wanna change, but I'm not particularly open to...
Apple TV+, si pot veure, hi ha els dos primers capítols
de Teràpia 5 filters, la nova sèrie dels creadors de Ted Lasso,
protagonitzada per Harrison Ford, en aquest cas.
Dius que t'he entusiasmat, tu ja ets molt fan de Ted Lasso.
Exacte, i era impossible que no m'agradés, realment,
però vaig començar l'any amb aquesta I am the last of us,
que és una sèrie de la qual no vaig poder parlar
perquè la meva grip m'ho va impedir,
però que recuperaré en algun moment, segurament, la setmana que ve,
perquè s'estrenarà un capítol boníssim.
I vaig començar l'any dient que, mare meva,
aquest any de sèries, de moment, pinta molt, molt bé,
després ja em vaig engripar i va ser horrible,
però ja tenia com el record d'aquestes dues sèries
que m'havien fet tan feliç, i Teràpia 5 filters,
Shrinking, en el seu nom original, és d'aquestes.
Clar, hi havia dos grans al·licients per a mi,
una era que era dels creadors de Ted Lasso,
i com bé has dit, Ted Lasso és una de les meves sèries preferides
ja de la història,
l'altra era Harrison Ford fent televisió i fent comèdia.
No para, eh?, ha d'estrenar Indiana Jones, no?
Ha d'estrenar Indiana Jones, que ja l'ha gravat sencera,
si no m'equivoco, Indiana Jones 5,
amb Phoebe Waller-Bridge, que tinc moltes ganes de veure
què farà Phoebe Waller-Bridge a Indiana Jones,
però és un actor que sempre ha fet...
Sí que és veritat que té tocs de comèdia a Indiana Jones,
a la guerra de les galàxies,
en els seus papers a vegades té aquests tocs de comèdia,
però una comèdia, 100% comèdia, quasi no n'ha fet,
i s'ha de reivindicar i n'ha de fer més.
I, sobretot, en aquest paper és que la fa perfecte
i té un sentit de l'humor molt sec i molt sarcàstic i molt irònic
que m'encanta.
Aleshores, la història és d'un psicòleg, que és el Jason Siegel,
que el coneixereu per ser un dels protagonistes
de Com ho Conecia Vostra Madre, per exemple, era el Marshall.
Ell és un psicòleg que ha perdut la dona
i aleshores pateix depressió.
I fruit d'aquesta depressió, en què la seva vida
s'està desestructurant, té una relació horrible amb la seva filla
i està desganat amb el món,
decideix fer un canvi radical en la manera que fa teràpia.
I en comptes d'assessorar els seus pacients,
els dirà directament el que han de fer.
Tu tens problemes amb el teu marit,
doncs el teu marit és un desgraciat i l'has de deixar.
Tu tens problemes perquè creus que les dones no t'estimen
perquè ets un perdedor, no és que siguis això,
és que ets un masclista, acabat, i has de canviar això.
I veurem com això acaba afectant la seva vida personal, també.
Val la pena pel sentit de l'humor, molt similar a Ted Lasso,
és a dir, si us agrada Ted Lasso, us encantarà Shrinking,
i pel duo protagonista de Harrison Ford i Jason Siegel,
que són absolutament brillants.
Teràpia sin filtre, una recomanació que trobareu
a Apple TV Plus de la Marta Ferrer.
Passant 6 minuts de tres quarts d'una del migdia,
acabem aquests arguments universals
amb un sorteig, sortegem 5 paquets de 4 entrades
per l'espectacle infantil Sopa de Pedres,
al Teatre Nacional de Catalunya,
per dissabte que ve, dissabte 4 de febrer, a les 5 de la tarda,
les 5 primeres persones que truquin al 93207474,
93207474,
s'emporten aquestes 5 paquets de 4 entrades
per l'espectacle infantil Sopa de Pedres al TNC.
Des d'ara mateix ja estan bullint els telèfons.
Unes pauses i el clopès. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Benvinguda. Benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
A continuació, l'equip de l'última hora té 20 segons
per donar-vos un bon motiu per sentir-los cada migdia
a Catalunya Ràdio. Temps.
Digue-ho tu, Quim.
És que, Charlie, no sé si...
Jordi, Jordi, i si expliquem allò...
No, no, Joel, allò no.
Crec que hauríem de dir que jo formo part de...
No, no, no.
6 segons i el vostre contracte quedarà immediatament rescindit.
Va, Quim, que sóc l'última cosa a tu.
El millor motiu per sentir l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
el descobrireu cada migdia de 12 a 1.
Eh?
L'última hora, sempre l'última hora.
Amb Quim Morales, Joel Díaz i Charlie P.
Cada dia de 12 a 1 a Catalunya Ràdio.
Però pels pèls.
Mira, pels pèls, crec que t'ha dit calvo, Quim.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura...
A Catalunya.
A Catalunya Ràdio.
La Mahler Chamber Orchestra
visita Girona sota la batuta de Pablo Eres Casado.
El 17 de febrer a l'Auditori de Girona,
l'orquestra oferirà un programa
que serà un diàleg
per al neoclassicisme modern d'Estravinsky
i l'obra de Manuel de Falla.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Linca.
El centre de titelles de Lleida
estrena Es vent germà petit,
la darrera producció de la companyia
que explica la vivència de la Laia,
una nena que no està vent tipa del seu germà petit.
Quan va néixer era molt bo i molt bonic,
però ara s'ha convertit en un petit monstre.
El 5 de febrer, el Caixafòrum de Lleida.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
6 minuts per arribar a l'1 del migdia d'Eic López.
Què tal? Bona tarda.
Què tal? Bona tarda, esclar.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
A arribar a l'1 del migdia d'Eic López.
Què tal? Bona tarda.
A veure, tenim notícia.
Jokovic ha igualat Rafa Nadal fa només uns minuts.
Acaba de guanyar la final de l'Open d'Austràlia.
El seu desè Open d'Austràlia en 10 finals.
Sempre que ha arribat a la final, sempre l'ha guanyada.
Sempre que ha arribat a la final, sempre l'ha guanyada.
Ha superat el grec Stéfanos Sissipas
en 3-7, 6-3, 7-6, 7-6.
El primer 7 ha estat molt clar per Jokovic,
que ha estat molt superior.
I és veritat que en el segon i el tercer Sissipas
ha igualat, ha adut el Serbi al tiebreak.
Però Jokovic és molt bo.
És molt bo. I en la celebració...
Com està ara la cosa dels grans slams?
22 a 22.
Rafa Nadal 22, Jokovic 22.
I Federer ja va quedar per darrere.
Es va retirar. Ara parlo de memòria,
però diria que es va quedar amb 20.
Parlo de memòria.
Però fixa't que el següent gran slam
és Roland Garros, que és casa de Rafa Nadal.
Per tant, serà molt interessant veure...
La Nadal no està gaire bé.
Aquesta setmana li han fet proves.
Ella és optimista i queda molt.
Encara per Roland Garros serà el mes d'abril.
Però serà un Roland Garros espectacular.
Jokovic és una mica més jove que Nadal.
Potser li queda una mica més de vida?
No molt més. Em sembla que són dos anys menys.
Li queda una mica més de recorregut.
I evidentment no ha tingut tants problemes
amb les lesions com si ha tingut Rafa Nadal.
Però tard o d'hora,
Jokovic és la meva sensació.
Acabarà superant els 22 títols de Rafa Nadal,
que potser guanyarà algun més,
potser guanyarà algun més,
potser guanyarà algun Roland Garros,
però Rafa Nadal està molt a prop de la seva retirada
sobretot per culpa de les lesions.
Suposo que avui també una mica de ressaca futbolística.
Sí. Et vas adormir ahir o no?
Jo una mica, ja.
Va ser un partit...
Hi ha una altra cosa. El Girona va amenaçar l'empat.
Sí, i jo vaig acabar amb la sensació
que el Girona, si s'hagués posat una miqueta abans,
és a dir, si hagués presionat el Barça abans,
jo crec que ho tenia molt de cara per sucar,
perquè el Barça va fer molt poc mal,
el Girona es va sentir còmode i es va tancar al darrere,
però jo crec que si hagués fet el pas endavant
una mica abans, i no pas als minuts finals,
jo crec que l'equip de Michel
hauria pogut sucar perfectament.
Però bé, avui en parlarem,
tant en Òptica Girona com en Òptica Barça,
perquè en Òptica Barça, Òbviament,
hem de parlar d'aquesta baixa de Dembélé 5 setmanes.
Confirmat, ja? Sí.
Li han fet proves.
S'ha relacionat en el moment de més brillantor personal.
Just després de fer el seu millor partit
amb la samarreta del Barça a la Copa contra la Reial.
El Barça 5 set es perdrà partits de Lliga
que no són molt importants,
però sí que es perd les semifinals de Copa.
Demà se sorteja, demà podria haver-hi un Barça-Madrid.
Se les perd senceres
i es perdrà també sencera l'eliminatòria
contra el United als vuitens de final de l'Europa League.
Arribaria, això sí,
en principi, en condicions per jugar
el clàssic Barça-Madrid de Lliga,
que serà a meitats de març.
Però sí que aquestes dues eliminatòries
se les perdrà. Imagineu que ara
és un Barça-Madrid de semifinals de Copa, se la perd.
O sigui que el Barça haurà de jugar amb Rafinha d'extrem, no?
I que Rafinha faci un pas endavant.
Això és importantíssim,
perquè, evidentment, li falta
molta confiança en si mateix,
no encara als rivals, perquè li falta aquesta confiança
i crec que ara Xavi té un objectiu claríssim
a aconseguir que Rafinha rendeixi el nivell esperat,
perquè fins ara no hem vist la seva millor versió.
Alguna cosa més avui, clubes?
Doncs mira, que estarem molt pendents dels partits
dels catalans de la Lliga F.
Avui seguirem enllevant les planes València
a partir de les 4, important perquè els rivals directes
a la part baixa han perdut i, per tant, el llevant
ho podria aprofitar, i el Barça
jugarà al camp del Granadilla,
tot i que hauria de ser més exacte i dir que jugarà al camp
del Tenerife. El Granadilla és un equip de Tenerife,
però la federació els obliga a jugar
a El Elidoro Rodríguez López,
perquè el seu camp no
té les condicions per fer-hi
un partit de lliga professional femenina.
No té marcador electrònic,
té gespart oficial i no té tancament
perimetral de les graderies. Clar,
sobta molt que una lliga que és professional,
que ja hi té recursos, tingui encara camps
en aquestes condicions
amb un marcador manual.
Clar, doncs la Lliga s'hi ha posat forta
i avui el Barça no hi jugarà
en aquest estadi, a la Palmera, sinó que ho farà
l'Elidoro Rodríguez López, que és un estadi de segona divisió.
T'escoltem a partir de les 4 de la tarda.
A les 4 les hi posem i fins a les 9.
Un abraçada.
És all right,
ain't no good in my life.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Joan Bota, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Jubany, Miquel Alós i Carles Ballar,
producció Sara Llobet i Sònia Olofeu,
control tècnic Marc Peyron i Macía Closes
i el control central Xavier Ball.
Ens retrobem dissabte que ve,
des de les 6 del matí fins a la 1 del migdia,
ho farem des de Tàrrega, Teatre Teneu de Tàrrega,
tots aquells que tingueu entrada
a partir de quarts d'onze del matí
i a partir de les 11 comença aquest ràdio show
que s'allargarà fins a la 1 del migdia
en directe amb la música dels coers,
de la terrasseta de preixents,
amb Selva Nua, amb Maripau Guet,
amb Txerana, amb el Mac Lari,
amb el Ministeri del Comunista,
amb el Dominical, amb Targarins il·lustres,
amb sortejos, amb premis,
poquíssimes entrades,
si voleu provar-ho a última hora,
suplement a carradis.cat, nom, cognom
i el nombre d'entrades que vulgueu,
rebreu un correu de resposta amb la confirmació.
Salut i ràdio a tothom.
Continua la gira dels 35 anys del suplement.
Procure parada a Tàrrega dissabte que ve.
Bona tarda, salut i ràdio.