Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
Gerard Piqué tornarà aquest diumenge a omplir de goma
com l'Spotify Camp Nou.
Fa pocs mesos això no hauria estat notícia,
però un cop retirat, el central laurana
ha tirat endavant un fenomen de masses com la Kings League,
un contingut d'entreteniment que ha batut rècords d'audiència
a través de grans plataformes de difusió com Twitch i YouTube.
Una competició de futbol set
amb unes normes més pensades per l'espectacle que per l'esport
i formada per 12 equips presidits per creadors de contingut de renom
com Ibai Llanos i exjugadors com el Cunagüero o Iker Casillas.
De seguida saludem al suplement un dels protagonistes de la Kings League,
un home a qui els últims mesos li ha canviat la vida,
un altre Gerard Romero,
un comunicador hiperactiu que ha deixat la ràdio,
per continuar explicant històries amb el seu segell més personal.
Avui al suplement hi tenim l'Anna Pardo de Vera,
directora corporativa de Público des de Madrid.
Anna, bon dia.
¿Qué tal? Muy buenos días, bon día.
¿Cómo estás, Anna?
Bien, bueno, con sueño,
porque el cambio horario es nefasto.
Ha estat difícil.
Però tothom puntual, eh?, tot l'equip del suplement d'Esper,
tots els tertulians i col·laboradors, a punt.
Sí, sí, aquí estamos, aquí, vamos, a pasada de revista.
Josep Maria Martí Rigao, cronista parlamentari.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
I jo, aquest any, m'he hagut de posar en contacte amb ells,
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. I jo, aquest any, m'he hagut de...
No, no m'he hagut, m'he despertat tres vegades per poder arribar aquí.
Nerviós per si arribava tard.
Oriol Marc, cap de política de la ciutat digital.
Bon dia i bona hora.
Què tal? Molt bon dia.
M'han dit que hi ha hagut cues de tertulians
per fer-se selfies amb el convidat d'avui.
És veritat, això o no?
He estat testimoni d'aquesta escena.
O sigui, Josep Maria Martí Rigao ha demanat selfie, eh?
Sí, sí, ha demanat selfie com... No per mi, eh?
No per ell, però semblava una mica com si haguessis vist la Beyoncé.
Carles Romero, bon dia i bona hora.
Bon dia, que burro ets.
T'has sentit com Beyoncé avui o no?
No, no.
M'he sentit agraïment a aquesta bogeria
que portem des del mes de gener
i que, com tu dius, ens ha canviat la vida
i que des de petits a grans és el nostre pa de cada dia
i superagraïts del jove que ve
i, si no, a la persona que ens segueix,
o de l'avi o del pare, que, si us plau, fes-me un vídeo,
pel net, per ma filla, pel meu fill, que us segueix molt,
i molt d'agraïment, molt d'agraïment.
Hi ha dies que, evidentment, t'agradarà més o menys,
però superagraïts del que estem vivint.
Primer tot, l'enhorabona,
perquè la feina que esteu fent és extraordinària
i l'excitàs, suposo que inesperat, amb aquestes dimensions.
Com ho portes? Perquè has fotut un bombasso, Gerard.
Bé, com tothom, suposo.
No imagino que dies millors, dies pitjors.
Ha explosionat tot molt.
Són tres mesos de, sobretot, d'acabar d'explosionar
el que venia sent hi-hawnts,
que era un concepte molt de la gent del Barça i molt tranquil,
però que llavors, de cop i volta,
apareix a formar part d'una competició
on, teòricament, anava aquí per fer un hi-hawnts cap de setmana.
Estava a la presidència, amb el que això implica,
perquè al final era com un tio de futbol fotut de llarga,
i, a més, jornada per jornada, anar perdent, anar perdent,
i no guanyar ni un punyeteropartit.
Doncs també això feia la bola més grossa
i emocionalment hi ha hagut dies molt dolents,
perquè he tingut un parell o tres de dies
que no he pogut aguantar els nervis i m'ha acabat sortint tot,
i m'he mostrat allà, una mica, el Lloron de la Kings League.
Clar, és que no descanses. Jo sempre et veig connectat, no?
I si no estàs al Twitch, estàs fent una altra història,
i et veig de tot arreu i dic, uau, quina feinada.
Vull dir que entenc que et reporta molt d'èxit,
però et porta una feinada brutal.
Sí, i això, doncs, gestionar les emocions.
Jo, des que ha començat tot plegat,
doncs he hagut d'estar en tractament amb un psicòleg,
per intentar gestionar aquests moments de superació,
que tot era fantàstic, però que darrere hi havia molta feina,
que no es descansava,
que el que deia una et podia afectar més o menys,
i al final gestionar-ho una miqueta millor,
perquè és molt maco, tot cap a fora,
però, evidentment, a dins, dies i dies sense descansar,
fent una cosa que ens encanta i que és molt fantàstic,
però que al mateix temps jo crec que fins i tot és un punt addictiu
per a tots, per a la gent que t'està veient
i per tu que no vols deixar de generar contingut,
veus que la gent va creixent perquè gent
i els has de donar alguna coseta.
Tu, Xerar, ets periodista, has exercit un munt de temps,
però ara, més que mai, has fusionat
dues de les teves grandíssimes virtuts,
que és la comunicació i l'espectacle.
Jo crec que aquest és el teu èxit, no?
I a la Kings League, al final, és això, és esport i espectacle.
Tal qual. És una competició feta que, si dius...
Què t'agradaria fer?
O tenir un equip de futbol
i poder generar contingut arreu d'aquell equip de futbol,
i poder disfrutar-ho, i poder fer partits en directe,
reaccionar en directe al teu equip.
Sí, sí, s'ha ajuntat tot.
Jo crec que sempre ho he dit des que vaig sortir de la ràdio,
que era com una plataforma feta a mida per poder fer el que volguéssim
i poder generar show i poder generar, en aquest cas,
evidentment, la informació i fer el seguiment que fèiem del Barça.
I aquesta competició ens ha acabat d'explotar amb un boig,
amb el Gerard Piqué, que té unes idees increïbles,
i el que ens vindrà,
perquè hem estat fins a altres hores de la matinada
i ens explicava els seus projectes i ja tremolava,
i, per tant, amb moltes ganes de seguir amb aquesta bogeria
i sobretot que s'ha creat com una fusió,
que això és molt difícil,
que al final, tu imagina't, Roger, que us creen una lliga,
que hi ha lligues de mitjans, però que cada setmana siguin directes,
que tu estiguis batallant aquí amb el Bundó,
que estiguis batallant amb no sé qui de Madrid,
de Sudamèrica, i que anéssiu competint cada setmana,
que després tinguéssiu un programa o dues a la setmana,
on us reuneixen i feu trobades i regueu d'uns i els altres,
i s'ha creat allà una família,
que ja a la nit estàvem sopant tots aquí a un hotel a Barcelona,
i era com, hòstia, fa tres mesos ens veiem a les pantalles,
podent no havíem parlat, i ara parlem més amb vosaltres
que amb familiars nostres, i s'ha creat aquesta relació.
Avui 90.000 persones aniran al Camp Nou.
Són els mateixos que van a veure el Barça
o no tenen res a veure aquest perfil de públic?
Ahir els deia, ara fora,
ahir vam estar dues hores a la botiga del Barça,
signant roba, bufandes o samarretes,
i venia el nen, venia la mare, venia l'avi,
venia tota la família.
I jo crec que són perfils similars, però el que aquí es fusiona
és que hi ha gent del Madrid tranquil·lament
veient aquesta competició, perquè hi ha en Mario,
perquè hi ha l'Ibai, que tenen un perfil més madridista,
o inclús madridistes que són de gigantes
o culers que són de l'Ibai i de Porcinos.
Per tant, jo crec que ha fusionat a tots els públics,
i sobretot amb aquesta franja d'edat de 13, 14, 15,
que vas pel qualsevol lloc,
i qualsevol nen d'aquesta edat et veurà, et sabrà qui ets,
i et dirà, fins i tot, jugadors teus,
que això hi ha pels jugadors. També és increïble.
Hem tornat a veure Ronaldinho en un terreny de joc,
que va fer un pic d'audiència brutal.
Tu ets president d'un d'aquests 12 equips.
El teu equip no s'ha classificat per aquesta feina al fort,
i com que tot això va més enllà de l'espectacle i de l'esport,
estaràs fent una mica de show, perquè hi haurà actuacions.
M'ho he d'imaginar com una Superbowl,
el que passarà avui al Camp Nou?
Sí, des de les 4 de la tarda fins a les 11 de la nit,
són moltes hores, tots al Camp Nou,
la gent ja va preparada amb la Carmanyola i tots preocupats.
Podria entrar en trepar? Sí, entreu, que esperem avui
que faci una mica la vista grossa,
mentre no entreu allò amb polles amb el tap, que puguin entrar.
Llavors, ens ho hem d'imaginar com una jornada
que serà absolutament de tot.
A les 4 hi ha una entrada bastant forta,
d'una cosa que passarà al llarg de la tarda.
Que no em rebel·les ara? No, perquè...
No cal, no cal. Podria trucar a Piqué,
per això ja està ell, per rebel·lar coses que no toquen,
i que ho fa tot sovint.
Llavors, sí que hi ha una arribada amb helicòpter,
que això ho han dit, i que, per tant, atarrarà un helicòpter
a l'estadi, i tots els partits.
Llavors, hi ha actuacions d'artistes musicals,
un parell d'artistes argentins que venen,
hi ha gent d'aquestes batalles de gallos que fan,
i que tenen tant d'èxit,
i que també estaran entre partit i partit allà, batallant,
i tots els altres presidents i equips que estaran per la graderia,
i que aniran passant coses al llarg de tota la tarda.
Clar, tu, Gerard Piqué, el devies conèixer professionalment,
perquè durant tants anys havies treballat als esports de racó...
I molt poquet. I molt poquet. I aleshores, què passa?
Un dia et truca i et diu,
escolta, m'estic muntant aquesta lliga per tuits de futbol,
mira, exactament, va ser, em sembla que setembre o octubre,
en un restaurant d'aquí darrere de Sushi,
que és molt conegut i que els hi fem molta publicitat,
ell estava amb l'Ibai dinant,
i llavors vam aparèixer el Martí Mirasi, que es deia l'Esporsito i jo,
i ens van convidar a les postres.
I vam estar allà parlant una mica de la situació, i ens va dir,
escolta, estem aquí donant toms, a veure què podem fer,
a veure què podem crear d'una lliga amb streamers,
dic, per una lliga amb streamers, i esports.
No, no, no, real, cadascú a la seva plantilla,
i nosaltres vam dir,
aquest tio s'està fotent una fumada aquí, ha acabat de dinar,
està amb el cap ja per deixar el Barça,
que al final el va deixar als pocs mesos, i jo vaig dir,
vols? Dic, sí, sí, per mi, endavant,
podeu comptar amb mi si tirem endavant,
i els 15 dies, 3 setmanes, escolta, tirem endavant.
Dic, com? Dic, sí, sí.
Allà ens ho explica una mica la seva idea de competició,
molt semblant a l'NBA, i el tio...
Els jugadors sortant d'un draft, que es van apuntar,
aquí van haver com 15.000 xavals que es van apuntar en un draft,
i a partir d'aquí cada president va escollir.
Fijant-te si va cagar al mig, amb el draft que va fer,
no passa res, des d'aquí molt de carinyo tots els jugadors
que hem tingut, però així ens ha donat el resultat,
que s'ha guanyat un partit i hem estat bastant malament,
i a partir d'aquí tu crees 10 futbolistes del draft
i tens dues fitxes per portar el que vulguis,
un jugador 11 i un jugador 12,
que han anat passant, el 12 el podies canviar cada setmana
i l'11 el podies tenir fixa.
Amb la particularitat que les normes no són ben bé les de futbol,
si surt una carta al president a xutar un penal,
l'empat no existeix i es decideix als penals, show.
Sí, sí, sí, al final és donar un extra
que no té al futbol normal,
i al final aquesta gent que ens vol comparar continuament
amb el futbol, jo crec que també s'equivoca.
Jo crec que tu pots estar aquí tranquil·lament a la pantalla
apassionant o se suena a celta i a la tauleta o a l'iPhone,
pots anar compartint la Kings League perquè veus allà
uns presidents que estan cridant, perquè el seu equip guanya o perd,
o perquè veus que hi ha una carta que resulta que ara
s'ha de jugar un 1 contra 1 al camp o han de jugar un 2 contra 2.
Jo crec que té molts al·licients que fan que la gent s'enganxi
i que són 20 minuts per part i que passa superràpid.
Per què sou tan incòmodes per Javier Tebas,
el president de la Liga espanyola?
Jo no crec que siguem incòmodes o no,
perquè jo he inventat un relat de pensar o de dir que,
per les audiències que ha tingut, això pot afectar el futbol.
Jo crec que l'únic que hauria de fer Tebas
és fixar-se en el que està funcionant de la Kings League,
el que atreu més i poder innovar alguna cosa.
Però jo crec que són coses complementàries, de veritat,
i que no ens hauríem de posar.
El tema és aquest, doncs, que com li encanta parlar,
i aquest home, si no parla, rebenta,
doncs un dia s'hi va posar dient-nos que era en un circ,
va esclatar i l'hi ha esclatat segurament a la cara.
Però vaja, jo crec que no ens hem de comparar per res,
que cadascú ha de fer el seu
i que ells continuaran tenint el que tenen.
Ara, el que està pujant, m'agradaria saber, aquí no sé,
però la canalla de 14 o 15 anys, quants partits de 90 minuts aguanten?
Jo crec que hi ha un dèficit de tensió...
Això és el que explica Gerard Piqué, sobretot, no?
Totalment, i jo ho defenso fa temps que tu comparteixes
i fins i tot tu veus un partit de 90 minuts sense tocar el mòbil.
Com és possible?
Agafes el Twitter, mires, doncs tot el que va pujant per baix,
o fan alguna cosa diferent, el futbol,
o no direm, evidentment, que morirà,
perquè el futbol no morirà mai,
però que perdrà el punt de tensió que teníem darrere.
De seguida, vull sentir l'Anna Pardo de Vera,
el Josep Maria Martir Gau, l'Oriol Marc,
que segur que et volen fer preguntes.
A les 9.25 tinc el compromís de lliure't,
perquè has de creuar la diagonal.
Tornar, que no he tornat encara.
Ah, sí? No has tornat a trepitjar Raku?
Mai.
Em pensava que et van fer fora d'allà.
Vam tenir un pacte de dir fins aquí
i el millor era que acudeixés, acudeixés, però sense més.
Home, a tu et va anar bé?
A mi em va anar molt bé, i si hagués pogut ho hauria fet abans.
Escolta'm.
Però no per res allà, sinó perquè jo he trobat el meu espai aquí,
que he dit clar, que si no els posen nerviosos.
A veure, ara et faré una pregunta.
Messi ha renovat amb el PSG? Ah.
Bona pregunta.
Bona pregunta.
Jo des del gener em pregunto si renova o no renova,
perquè el desembre estava tot pactat verbalment.
Però ha renovat o no? No, ni es renovarà.
No es renovarà, eh? Vaja.
Hi hauria d'haver un gir que ara mateix l'entorn del futbolista
ni el vol ni se l'espera.
Però el futbol no es pot dir.
Jo ara mateix, insisteixo, 26 de març, 9.13,
jo crec que Leo sortirà d'allà perquè ja n'ha tingut prou
i només faltaven aquests xiolets
i ara realment estan fotuts per les actuacions els últims dies.
Creus que jugarà al Barça l'any que ve?
Sí, hi ha encaix econòmic i teves.
Excepte el que Leo vol venir a fer aquí
i cobrant el que es vol cobrar i al Barça li pacta bé,
jo crec que hi ha possibilitats reals
que Leo pugui tornar al Barça.
De fet, ho vam dir aquí un matí, no amb tu.
Fa molt de temps ho vam dir un matí amb tu?
Amb algú, amb algú vaig giro.
Vaig al·lucinar amb Sergi Roberto l'altre dia
que l'entrevistaves per Gigantes
i quines ganes té el vestidor que torni més o si més no la portes.
L'estem esperant ja, va dir.
L'estem esperant. L'estem esperant ja.
I jo vaig quedar una mica descol·locat de dir
que aquest tio què sap?
Un dels capitans, un nom tio que està tot el dia amb Jordi Alba,
amb Busquets i que feia 15 dies que Busquets, Alba i Leo havien sopat,
em va acabar de descol·locar més del que ja sabia.
Ara, aquest cap de setmana, també han hagut molts nervis
perquè hi ha molta gent dels Messi
que ja estan parlant molt més del que parlàvem fa dos mesos.
I et reconeixen que es pot donar.
Però el que passa és que la relació amb la porta
era molt dolenta fins a quatre dies.
I el Kun Agüero va dir divendres.
Va dir divendres coses, el Kun.
Que hi havia un 50% de probabilitats que tornés,
vaig sentir el Kun que deia.
Eh...
Què mires, què mires al mòbil? No, perquè...
Que t'estan escrivint, el Leo.
El Leo no, el Leo no, el Leo no.
El cap, el cap de...
Espera, espera, un moment, vols que et posi la sintonia de Gigantes?
Posa'm la sintonia de Gigantes, sisplau.
Wow!
Gigantes, Gigantes...
A veure, digues, última hora, Gerard, endavant.
Gigantes, el suplement de Catalunya a Ràdio.
No, no, no, no, no, res, res.
No sé ni què m'havies preguntat, perdó.
Que si... Jo tampoc.
Bé, Oriol...
Que si torna o no torna?
Tornarà o no torna?
Tornarà, tornarà, tornarà, de veritat.
Tornarà a la porta, la relació amb la porta, el Kun...
T'has cridat la porta? No, pobra de mi, a mi...
No està dormint, aquesta hora, la porta.
No té el teu telèfon,
tot i que la gent pensi que estic a sobre de la porta,
alguns impresentables de Madrid.
Diu divendres al programa,
dijous al programa, el Kun, a la Kings League, ja va dir-ho.
Diu, falta que la porta dé el paso.
Miau.
I va venir a una tertúlia que ahir es va escalfar i li va tirar,
però aquí va ser un missatge claríssim,
que al final ara mateix falta un cara que ara la porta Messi,
i que Leo vegi realment que la porta pot estar penedit de la situació,
que ho ha dit moltes vegades, però que li digui la cara.
Si això passa, jo crec que Leo farà el pas i dirà,
escolta, preci, jo, con lo mínimo.
Vengo con lo mínimo.
Què vol dir con lo mínimo? Doncs el sou mínim.
Quan és el sou mínim de la Lliga Depresional de Fútbol?
És allò que va fer Dani Alves, no?
El problema és que s'ho creguin.
El problema és que la Lliga s'ho cregui
i això és una cosa que s'ha de preguntar,
perquè no sé si la Lliga fa com un balanç
del que has cobrat les últimes temporades quan has estat aquí.
Llavors, aquí, jo crec que aquest encaix
és el que el club ha d'estar treballant.
Ara, hi ha gent del club que fa uns dies que va molt calenta
i que en certes privats t'estan dient que faran tot lo possible
i que estan treballant per dur-lo o sí o sí.
Oriol, Anna i Josep Maria.
Espero que torni, la veritat,
perquè això n'hi ha uns quants que no ho portem molt bé.
Jo, més que parlar de la Kings League,
sincerament no he mirat ni un minut perquè tinc 90 anys,
però crec que hem d'elogiar una cosa del Gerard
i evidentment no m'agrada elogiar els entrevistats
quan els tinc davant, però crec que avui toca fer una mica
per la part periodística de tot això,
però no que sigui molt senzilla.
El Gerard, ahir el vídeo de la Haka, quina gràcia amb el Luis Suárez.
Tu, si no coneixes el Luis Suárez i no l'has treballat com a font
i no tens... tu tenies fotos amb ell quan jugava a l'Àgex,
per tant, quan va venir aquí tenies informació privilegiada
si vindria o no, això és fer periodisme.
Que després ho combinis amb el xou i que t'agradi la feràndula
i que tinguis un talent per connectar amb gent
que no segueix estrictament el món dels mitjans.
Està molt bé, però hi ha una part periodística al davant.
Quan tu dius, un matí de juliol, que Jules Condé jugarà al Barça,
quan tothom ho estava negant, començant pel Sevilla...
Aquí vam anar tots a remolc, eh?
Tothom a remolc. Tothom a remolc.
Per tant, això et confereix una imatge de si vas amb gorra a l'interior
i fas crits davant d'un micròfon i et graves i tens el teu
i connectes amb el Juli Claremunt i companyia
i estem aquí davant del Vota Fumeiro i això està molt bé,
però en el fons crec que també hi ha una part de credibilitat
de jo dic que el Condé vindrà al Barça i el Condé ha vingut al Barça.
I que després està molt bé que feu la Kings League i és fantàstic
i connecteu amb un públic que segurament al futbol
i els xavals de 14 o 15 anys...
És el que dius tu, 90 minuts, com a molt els pots seguir
si vas al Camp Nou, com a molt, si no tens un munt de distraccions.
I depèn del dia que juguis. I depèn del dia.
Si és un Barça o sesuna a Borridot,
amb un gol de l'Evandòs, 15 minuts, 70,
doncs mira, no hi arribarem.
Hi ha una part periodística en l'origen del projecte
que crec que és molt delusia.
Tu quan estaves a RAC1 ja ho feies i jo crec que en aquest sentit
és un cas clar de gran mitjà a nivell català,
un mitjà líder d'audiència
que potser no va olorar bé el canvi que es podia produir
a l'hora d'elaborar, treballar i publicar la informació.
Perquè aquí al final no és que tots sabem que tu estàs molt informat.
Però el tema és què dius tu en públic.
I tu segur que tens...
Els bons periodistes són aquells que sí que publiquen les coses
i les coses compleixen, però que també en callen unes quantes
per treballar les informacions.
I jo crec que amb això, aquest perfil periodístic
crec que queda molt amagat per tota la resta,
però que sense aquest perfil periodístic la resta no existiria.
Bueno, i que hi ha una altra cosa, no?
Del fet de dir Condé Cabral Barça,
ell s'inventa el concepte Calma Condé.
Sí, clar, aquesta ja és la part de la venda.
I Calma Condé és un mantra que al final tots...
Calma Condé, Calma Condé...
Bueno, s'ha inventat aquest senyor.
La borra que porta del Maia Maia.
Però això ja venia d'abans,
perquè jo recordo que feies la festa del Patús.
Sí.
Jo vaig anar a una que va venir Henry Mendez...
Què dius? I tant, fa molts anys.
Deia ser el 14, el 15... Però on vas venir?
Fa molt temps, a la Fàbrica Estrellada,
on hi havia molta gent.
I veies que hi havia nanos del Barça B, que al final...
Tu vas crear una comunitat abans de començar el Twitch.
Sí, a Catalunya, sobretot. Exacte.
Sí. Això...
Vam fer una base. Vam fer una base.
En un món que aquestes comunitats
són el que dona els diners, diríem, això funciona.
Em queden cinc minuts. Anna i Josep Maria.
Sí, jo vaig anar a la part un poc més transcendental,
perquè em fascina molt el tema que ha dit
d'aprendre a gestionar tot el que m'estava passant.
¿Y desde qué momento decidiste tener ayuda profesional?
Porque yo siempre he creído que la gente que pasa por esos cambios
y que alcanza esa fama y esa popularidad,
siempre debería gestionar con profesionales
esos momentos de su vida.
Pero quien dice esos dice altos cargos públicos, etcétera.
Entonces, ¿en qué momento lo decidiste?
¿Si te viste mal o si alguien te lo dijo?
No, perquè aquells moments de l'angoixa que tots tenim per fer
i no pel que sigui, anava augmentant.
Quan hi havia dies que estaves al sofà
i que notaves que et faltava una mica respiració
perquè no paraves i que estaves així angoixat,
doncs quan tens aquesta ansietat,
doncs realment aquí hi ha alguna cosa que està passant.
I a casa era evident que no acabàvem d'estar bé
quan sortíem del directe.
Quan vam detectar això a casa amb la dona, amb l'Elis i la família,
vam dir que era el moment de posar-nos en mans professionals
i que vaig gestionar això.
A més a més, tinc una relació molt estreta amb el Miki Núñez,
amb el cantant, que ell també ha viscut casos bastants semblants
amb tot el fenomen d'OT
i ara ho va explicant.
I, de fet, estic treballant amb el seu psicòleg.
Per tant, molt agraït que el Miki també em fes aquest pas
per ajudar-me a tractar una cosa que ho hem de normalitzar
i que jo ho he dit més o menys.
Claro, es que me parece fantástico además que lo digas,
porque puede parecer que eso, que no es normal,
yo insisto, y hay gente que no es consciente
de lo que le está pasando y se sufre.
Totalment, és així. Josep Maria.
A veure, Piqué, Gerard Piqué,
ha muntat això, aquest espectacle,
en tres mesos amb una pujada impressionant
i ha escollit molt bé els col·laboradors
o els seus copartíceps com el Gerard.
A veure, amb ell ja li rondava això al cap des de fa temps
perquè ara recordava que va anar a fer un estiu
quan era jove d'un actiu, va anar a Harvard,
a la Unió Universitat del Món, a fer un curset, un màster,
un mestratge sobre gestió esportiva i xou esportiu,
on va coincidir amb l'actriu Katie Holmes.
O sigui, això ja li rondava.
I després, segon punt,
totes les adaptacions d'arreglament,
que algunes que es fan en aquest joc,
és futbol, però xucla de l'envol,
hi ha exclusions temporals, per exemple,
xucla del hockey patins, hi ha penals des del mig del camp.
O sigui, ha agafat una mica el millor
i l'espectacle del superbola de l'NBA.
Això també heu aconseguit un autèntic encert.
I ara, tu que ets un comunicador,
a veure, sé que per a streaming hi ha hagut, a vegades,
audiències superiors als dos milions de persones.
Això, a un partit de la Lliga,
que no sigui del Barça o del Madrid, no sé...
Pensable.
Pensable. Un cert debil real societat
no arriba en aquests nivells.
I crec que heu sentit que teniu molta expansió,
per exemple, a Llatinoamèrica, una passada.
Aleshores, com a comunicador,
hi ha possibilitat que passi, per exemple, a la televisió,
per cable, per televisió normal,
que no sigui exclusivament l'actual, o a les ràdios.
Ahir parlàvem amb un noi, que també és un escrímer,
el Gerri, que té 70.000 seguidors, coneix.
Un gran, sí, sí.
I em va dir que demà hi faré la transmissió en català.
Esclar, tot això està molt d'audiència, però tot molt limitat.
Els que fan servir, que, per exemple, no és el meu cas,
el tema d'ordinadors,
hi ha alguna possibilitat que pugueu passar a la ràdio normal
o a la tele dels canals normals?
Jo crec que a la ràdio normal haurien de ser les ràdios,
les que hi fes una miqueta el pas, de dir, anem a creure,
i avui venen molts mitjans al Camp Nou,
que no havien vingut en tota la temporada,
però evidentment el fenomen els ha superat
i hi haurà 90.000 persones allà i volien ser-hi,
i avui això es notarà.
Avui en més de 150 periodistes acreditats.
La final es veu per TV3 a les 11 de la nit,
amb diferit després d'un 30 minuts dedicat a aquesta nova manera
que han jugat tota la setmana amb la final de la Kings,
i molta gent es pensa que ho veuran en directe,
però no ho serà, que està molt bé jugar de la carta,
però que no estan remenant tota la setmana,
i la gent, no, però TV3 també en directe.
Bé, quasi.
Jo crec que aquí anem camí del que vindrà, i que ja ha passat,
hi ha hagut Movistar, hi ha hagut Dazon,
hi han hagut moltes propostes de televisions
que volen comprar la Kings League per oferir el seu canal.
Això passarà?
Doncs això ho hauran de decidir tots els presidents que estem allà,
i, escolta, ens obrim algun canal d'aquest,
ens obrim algun canal públic per poder arribar a tota aquella gent
que no arriba al canal de Twitch, perquè al final Twitch està molt bé,
però saps que tens això, els dos milions,
si te'n vas a una televisió pública o te'n vas a una televisió privada,
doncs saps que poden passar.
No ho sé, això ha d'estar pel cap del Gerard, jo no tinc ni idea,
però imagino que en algun moment, depèn com estigui la situació,
podries fer el pas de dir, ostres, vés a mirar què pot passar
si vas a una televisió privada o pública
si encara acabes de donar un salt més exponencial.
I d'aquí un mes, d'aquí tres mesos, la Queens, no?
El futbol femení, també. Sí, senyor.
Dóna més detalls de la Queens League, sisplau.
Bé, doncs que això passarà el mes de maig,
de fet, aquesta propera setmana, el cap de setmana següent hi ha proves,
i el 14 d'abril em sembla que és ja el draft de la Queens,
i el 6 de maig, doncs, començarà.
Els dissabtes femení, el diumenge masculí,
i el dilluns, doncs, a dormir.
Això és el que tindrem a partir de ja.
Amb moltíssimes joves que estan pensant
i que estan veient l'oportunitat,
que per desgràcia segona divisió femenina
no estan cobrant ni un duro,
que aquí vindran amb aquest sou bàsic,
que esperem i desitgem que també de cara al segon split
i a la temporada que ve pugin de tots els jugadors,
perquè jo crec que amb els ingressos a nivell publicitaris que hi ha hagut
crec que s'aconseguirà i el gener és un dels reptes que té,
i amb moltíssimes ganes que ara mateix,
es donaran també els dissabtes a la tarda
i crec que serà un altre encert.
Última pregunta i t'allibero.
Cas Negreira,
creus que sortirà molta merda, encara?
De sortir, sortirà.
I si el Barça segueix ampliant la distància amb el Madrid,
seguirà sortint per parlar-ne poc de la Lliga
i molt del que sigui.
Però jo, de moment,
sabent que la situació ha estat lamentable,
que s'hagin pagat aquests calés,
vull esperar, vull esperar que s'acabi
tot el que s'està investigant
i quan tinguin totes les proves i sigui tot definitiu,
llavors seguir parlant.
Tu entens que no hagi sortit la porta fent una roda de premsa?
Jo puc entendre que si té uns assessors legals
que li han dit millor que allà, doncs millor que allà,
perquè sabem el que hi ha i sabem com és la porta,
doncs jo crec que el tenen lligat,
que quan el deixin anar un dia serà com...
Bé, serà.
I això que ara l'UF també ha obert la investigació?
Bé, això al final,
l'UF amb les ganes que li té el Barça per la Superliga,
al final és una entitat privada que la UEFA pot dir,
mira, l'any que ve al Barça me'l fumo.
L'interessarà la UEFA?
Poder li diu a la UEFA, escolta, me'ls fumo
i que s'espavilin un o dos anys.
Jo, de moment, l'altre dia vaig parlar amb gent de Dins,
van dir, estem tranquils, no passa res,
hem de fer una miqueta tots el número
i és greu, sí, evidentment,
ho estem investigant, sí, sabrem,
però tampoc veuen que l'any que ve al Barça
es quedi sense Champions.
Sense Champions, sense Camp Nou.
O no?
Uns mesos més.
Si Messi torna s'allarga el Camp Nou?
Ja n'estudis.
Aquesta setmana que ve hi ha una reunió convocada
des del club per estudiar els escenaris
si Leo torna, si pots aguantar uns mesos,
tal com està el Camp Nou.
Que a veure si avui Piqué no el destrossa.
Gerard Romero, moltes gràcies per l'esforç
que has fet de venir aquest matí tant d'hora a tant d'hora.
Gràcies a vosaltres.
Molta, molta sort. Records del bundó.
Records a tota la família teva, també.
Un abraçant, dos minuts per dos quarts.
La haca, què? No hi ha haca, no, Oriol?
Jo no la faré.
Tira-la, tira-la, tira-la.
Hi ha una sintonia, no? Tira-la, tira-la.
Fas així un moment, cop 7.
Escolta, en Rigau i Oriol, Marc.
Allà dins d'algú que està fent.
És com 6, llavors són 6.
1, 2, 3, 4, 5, 9 i mig al matí.
La mare que em va parir.
És la haca més aviat, quasi.
Som-hi allà, vinga allà. Anna, t'ho estàs perdent, eh?
No, ho està fent, des de Madrid ho està fent.
No, no, tiene que ser...
Molt bé, bona nit, adeu. Publicitat i tornem.
Barnejos és un servei on
els xiquets i les xiquetes que han patit abusos sexuals
acudiran perquè els ajudin
a passar per tot aquest tràngol el millor possible.
Badalona, Rubí, El Vendrell...
Són els últims casos d'abusos sexuals a menors
que obren molts interrogants.
I aquest dimecres, el matí de Catalunya Ràdio,
els intentarem resoldre amb tots els actors implicats,
metges, educadors, fiscalia de menors
i de Gaia, amb un programa especial
des d'un centre pioner per atendre les víctimes.
Aquest dimecres, el matí de Catalunya Ràdio,
des de la Barnejos, la casa dels infants a Tarragona.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La gent que tenim problemes
també tenim dret a estar a dins de la cultura.
A no se li pot negar a ningú, la cultura,
és un aliment per a la persona.
Cada any, milers de persones en risc d'exclusió
gaudeixen de la cultura als teatres, auditoris i museus,
amb a prop a cultura una porta a la inclusió.
Del 30 de març al 2 d'abril
arriba la 34a Mostra Igualada,
la fira d'espectacles infantils i juvenils.
70 representacions de teatre, música, circ, dansa...
i aquest any tornen als espectacles de carrer i gratuïts.
MostraIgualada.cat
és l'Ajuntament d'Igualada i Generalitat de Catalunya.
Unes ganes salvatges de cridar
de Marc Vintró, premi Mercè Rodoreda.
Una nova veu que ve sa imaginació
i la ràbia continguda que tenim a dins.
Unes ganes salvatges de cridar.
Un llibre de proa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Endavant, passeu.
Casa teva.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Aquest diumenge, a l'ofici de viure,
parlarem amb el psicòleg Walter Riso
de la nostra parella.
Ens preguntarem i respondrem
com podem saber si la nostra parella és l'adequada
i quins són els senyals d'alerta
que han de fer que vigilem en qui tenim al costat.
Aquest diumenge, Walter Riso, a l'ofici de viure.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge en parlem a la mitjanit a l'ofici de viure.
Que la gent gran pugui envellir a casa
amb dignitat, autonomia i qualitat
per al propòsit de la Diputació de Barcelona
i dels ajuntaments.
Treballem per oferir serveis com teleassistència,
millora de l'accessibilitat, atenció a la soledat
i activitats socials al barri.
Informa't en el teu ajuntament o a diva.cat barra serveisgengran.
Diputació de Barcelona.
El suplement.
Dissabtes i diumenges des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen dos minuts de dos quarts del matí.
Ho hem dit bé, dos quarts de deu.
Si us acabeu de despertar,
sabrieu que ja són dos quarts de deu tocats
i que en aquest estudi aportem unes quantes hores de ràdio,
que a l'última mitja hora l'hem dedicat a Gerard Romero,
que ens ha ofert Radio Show del Bo,
amb una haca de la qual Josep Maria Martí Rigao
encara no s'ha recuperat.
M'ha sorprès com el Gerard Romero, que estan molt generós,
les coses com són.
S'ha mullat amb el tema Messi, eh?
O sigui, jo després de sentir-lo durant mitja hora,
dic que Messi l'any que ve torna a Barça.
Sobretot aquest últim detall
que ja ha convocat una reunió la setmana que ve
amb estaments del club
per decidir si es queden o no el camp nou,
en funció de si torna o no.
Vol dir que la cosa no és que només estigui en estudi,
sinó que s'estan valorant tots els escenaris.
Vol dir que algú ha parlat amb ell
i que algú està explorant de debò un retorn.
I això, no ho sé,
avui és una mica el que deia abans,
avui parlarem que hi haurà actuacions musicals
i sortirà una carta de los presidentes
i hi haurà un penal a la Kings League, al Camp Nou,
tot el que tu vulguis.
Però que el Gerard, sense haver tret
una sèrie de notícies els últims anys,
tant en la seva etapa a la ràdio, com ara des del seu Twitch,
tot això no hauria arribat.
I crec que aquesta base periodística és molt important
i és molt fort tot això que diu el Messi.
Clar, jo com a aficionat i assego que jo,
intento ser sempre seriós rigorós amb les coses,
quan es parla de Barça perdu el nord,
a mi m'han arreglat el diumenge.
Anna, tu que vius al futbol d'una altra manera
com l'Oriol, per sort.
Clar, és que jo no, però jo ja estava mandant
un SMS a l'habitació del meu propi,
per dir-li que em sembla que Messi
va tornar al Barça.
Clar, perquè em sembla que sí,
que és una notícia.
No sé si algú ho suposava, sobretot.
És perquè si el fet que no renuegui
amb el PSG, què vol dir?
Que s'anirà a un altre equip.
Clar, jo parlo com una absoluta ignorant.
Sí, bueno, Messi tenia un contracte de dos anys.
O sigui, hi havia la possibilitat
que se fuera otro equipo que no fuera el Barça.
Clar, és que aquí hi havia la possibilitat
quan ell deixa el Barça, de manera més o menys forçada,
fitxa dos anys pel PSG,
llavors especula molt amb la possibilitat
que vagi a jugar a l'Inter de Miami als Estats Units,
que em sembla que és l'equip de David Beckham,
i que allà hi havia la possibilitat
que reunissin un Luis Suárez, que són íntims amics.
Però clar, Messi guanya el Mundial,
aquí el Barça va sortir com va sortir,
hi ha gent que el troba a faltar,
crec que el comiat no va estar per descomptat
a l'alçada de la dègenda que és Messi,
però si tu ets Joan Laporta,
tampoc vols passar la història
com el president que es va acomiadar de Messi.
Pots passar la història com el president que sí el va acomiadar
però després el va recuperar i el va acomiadar bé
en una cerimònia com toca al Camp Nou,
que és el que crec que molta gent espera,
un Camp Nou ple de 100.000 persones per acomiadar-lo,
poques em semblen, hi hauria bé estar més gent.
Estaria en una temporada sencera, fent el comiat.
És l'última temporada de Michael Jordan als Bulls.
Sí, però va guanyar l'anell, eh? Michael Jordan.
Però va guanyar el sisè anell.
I se'n va anar dalt de tot.
El futbol, no hi entenc del tot,
però sí que puc dir que el Messi té més futbol
a la ungla del dit tirant del seu peu esquerre
que tota la bandera del Barça junta.
A més a més, si em permedeu, això neutralitzaria,
neutralitzaria la campanya contraria de Madrid, d'UEFA,
de la Lliga de Fútbol Profesional, de la Uefa,
i garantiria que el Barça, com a mínim, la temporada que ve?
A més, per timing, amb tot el tema negreira,
per timing és molt difícil que la temporada que ve ja,
si li fessin la sanció aquesta d'una temporada,
i la Lliga de Fútbol Profesional no s'hi posaria.
Si s'hi posa el teves és que és per fosallar-lo,
perquè això donaria una revitalització a tots els clubs.
La Lliga de Fútbol Profesional, extraordinària.
I ara us donaré una altra dada que pensava.
El Messi té dos grans amics en aquests moments a la plantilla,
que són Alba i Busquets.
Busquets, al començar la temporada,
estava decidit absolutament a marxar.
Es va retirar de la selecció i se'n deixava el Barça,
es va acabar el contracte i va marxar.
Ara, a dia d'avui, està cada setmana allargant una mica el tema
i s'especula, i és molt possible, que si ve Messi,
Busquets es queda i Alba també,
perquè són el seu nucli dur en aquests moments a la plantilla.
O sigui que aquest retard de mesos i ara ja de setmanes,
i cada setmana dient,
m'ho estic pensant, del Busquets, per mi,
té a veure també amb si ve Messi o no.
I després, el Gerard Romero,
és la constatació que la manera de...
Els canals per on es comuniquen la gent que es dedica,
ja no al periodisme, sinó a la comunicació, han canviat.
I després hi ha un altre fenomen,
jo crec que, clar, no només és una estrella comunicativa,
sinó que el ser humediàtic,
és referència per a aquestes generacions tan joves,
a les quals les ràdios convencionals i les teles convencionals
tant ens costa arribar.
Aleshores, hi ha molts nens petits que avui dia volen ser Gerard Romero.
I això també generarà moltes frustracions, segurament.
Moltes, segur. I després hi ha un component, crec que...
Per això també ha sigut molt interessant el punt
que ha fet sobre la salut mental, perquè, en el fons,
crec que el model de Twitch,
que és una mica allò de persones
que triomfen des d'un punt de vista individual,
també crec que té un punt turbocapitalista de portes endins.
És una autoexplotació,
és una mica, si parléssim en termes marxistes,
pràcticament seria una alienació, perquè és algú que està tot el dia
brindant la seva vida, també una mica personal,
que està davant d'una càmera per explicar una sèrie de coses
i està disponible al 200%.
I això crec que és un model que, evidentment,
no passaria una inspecció de riscos laborals.
Però dit això, també és veritat que hi ha una cosa,
i crec que és important explicar-ho,
el Gerard Romero, amb tot el mèrit que té,
no està fent res més i res menys
que el que feia José María García als anys 80,
que és tenir un periodista a la porta del reservat del restaurant
on es couien els fitxatges
o tenir la volta a Espanya en el seu dia de ciclisme
un tio amb moto a cada equip
per obtenir la reacció al primer.
El Gerard Romero, els periodistes que treballen amb ell,
es passen guàrdies de 10 hores a la ciutat esportiva
informant de si s'ha apagat una llum o no en un despatx.
Per tant, si hi ha una reunió entre Mateu Alemany
i algun representant de futbolista això,
que a la ràdio convencional s'havia fet moltes vegades,
ara té una nova vida perquè tu pots anar amb el teu mòbil
i gravar-ho i emetre-ho en directe.
I també hi ha una cosa que feia José María García,
que té unes memòries interessantíssimes
i és per un ex vicedirector del Mundo,
que ara no recordo el nom i em sap molt greu,
José María García tenia un munt de fons d'informació
entre taxistes, cambrers,
gent que volia col·laborar amb la comunitat de José María García.
Doncs ara, el Gerard Romero té gent que estic convençut
que, ostres, jo estava passejant per aquí
i he vist la porta d'entrar a tal restaurant
i llavors li expliquen, té el vídeo, ho explica,
fas la marca d'Aiguajijantes
i totes les webs esportives al moment
i això no només crea marca, sinó que crea comunitat.
I aquesta comunitat també és la que crea la marca.
A nivell comunicatiu, a mi parla de canvis de paradigma i tot això,
quan algú ho diu sempre em poso la mà a la cartera
que no vull que em robin, però en aquest sentit és una mica veritat.
El José María García no només tenia fons taxistes, cambrers,
això que sí que els tenia també,
de vegades les seves fons tenien determinada informació
i aleshores li feia xantatge al personatge.
O fins i tot pagava per tenir informació.
I això és censurable, en principi, però aconseguia unes orientacions.
En principi i en final. No, i en final, claro.
Clar, clar, a principi i final, sí, sí.
9 i 38 minuts.
Posarem una mica de música també a aquest diumenge estrany
perquè són les 9 i 38 i alguns encara es pensen
potser que és una hora menys,
però és que és un cap de setmana
que musicalment està marcat per aquest home a Barcelona.
És Roby Williams,
segona nit consecutiva que ha omplert el Palau Sant Jordi.
18.000 persones al Sant Jordi animant el cantant britànic,
que, clar, és que té tants hits, aquest senyor.
Mira, un altre, un altre, un altre.
Això és una cançó.
Us agrada, Roby Williams?
Sí, sí, molt, molt. I aquesta especialment, Phil, és la meva.
Anna, t'agrada?
Sí, me gusta, me gusta.
No es que me entusiasme, pero me gusta, me gusta su música,
y luego él me parece un personajazo, además.
Més a més, es veu que en aquests concerts...
O sea, su vida llena de altibajos y como...
extraña, o sea, bien.
Me gusta y me fascina el personaje, sí.
Es veu que en aquests concerts a Barcelona
vull sentir les cròniques del concert de divendres especial.
El concert de divendres especialment.
Em parla obertament durant el concert
dels problemes d'alcoholisme, d'addicció, amb la cocaïna,
i, de fet, diu que l'han salvat a la vida els fans i la música.
Rock DJ.
Oriol Marc encara no ha parlat i em fa més por que una pedregada.
No, no, és que a mi m'encanta.
M'agrada molt i has anat.
És veritat, per això, que és una història divertidíssima,
que ell comencés una boyband dels 90s.
Take that, take that.
Una cançó de take that, take that, take that.
Back for good.
És que això és una cançonassa, eh?
És que això és fantàstic.
La evolució és fantàstic.
Clar, i ell és un tros de cantant, a part d'aquesta història,
i té una anècdota que...
Bueno, l'explicarem perquè es diu Menja.
Amb la seva parella actual, crec, un dia, que era el seu aniversari,
em sembla que complia 30 anys
i li va fer un pastís dient-li enhorabona,
perquè ets la persona més vella amb qui hi ha estat.
És un tio que es pren amb molt humor aquesta part d'estrella del rock,
que ho és, a part d'una veu privilegiada, cançons molt bones,
i és el dipictiu que no té un disc dolent,
que això és molt difícil de tenir a la indústria.
No sé si li deuria agradar gaire la seva parella
el detallet aquest humorístic.
No, a mi sembla molt important que expliqui els seus problemes,
els problemes que va tenir,
que va caure al més profund de drogues, cocaïna,
perquè la manera d'explicar-ho
és una manera de normalitzar la situació
i té un punt exemplaritzant,
i escolti, jo me n'he sortit, d'això te'n pots sortir,
i la millor manera és no tancar-te i no explicar-ho,
sinó airejar-ho, i en aquest sentit em sembla destacable i admirable.
Alerta que Oriol Marc s'està començant a animar, eh?
A las ocho y media el domingo, muy bien.
Siete y media, eh?
Sí.
És que m'estàs escalfant, Roger, com sempre.
Espera, que en tinc un altre.
Oh!
Així es deuen, eh?
Ara, és a dir, fa bons tots els tòpics romàntics, eh?
És a dir, hi ha Disney i després al darrere hi ha Robbie Williams.
Tot això de l'amor que estem intentant de construir...
Aviam, faríem diabetis.
Ja m'has escalfat del tot.
Digues, digues.
Que vinguin el Bad Bunny, la Noel,
que porten tatuatges de plata, que porten tatuatges a la cara...
En fi, que van amb ulleres de sol a l'interior...
Que vinguin es posin en cua, això és fer pop de qualitat.
És que, a més, encara no han punxat el seu gran hit.
Jo diria que aquesta és la cançó que més voltes del món ha fet.
Look me up in your yellow pages
I will be a rock of ages
See through fats and your crazy faces, yeah
Little boat people's last year's sheep
We popped a pillow fell asleep
The dew is wet but the grass is sweet, my dear
Va, anem a buscar algú que aquestes nits ha vibrat...
perquè ha assistit en aquests concerts al Sant Jordi.
L'Aina Austrell és companya del Matí de Catalunya Ràdio,
de l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio.
Aina, bon dia. Bon dia, Roger.
A més, Aina em diuen que avui és el teu aniversari, eh?
Sí, és el meu aniversari, efectivament.
Era un regal d'aniversari el concert de Robbie Williams, o no?
Sí, exacte. És que a mi m'agrada molt Robbie Williams.
I la veritat és que no he aconseguit anar mai a un dels concerts
i vaig sentir que venia a Barcelona
i quan vaig anar a mirar les sis entrades ja anava tard.
I vivia molt poquet i vaig dir que és igual, llàstima,
i aniré una altra vegada, però també em feia patir
perquè era com el concert dels 25 anys, o una cosa així,
i tocava com tots els seus hits
a les cançons més famoses que té.
I clar, és que és garantia d'èxit, això,
perquè les coneixes totes, són coses més famoses,
i em sabia molt greu perdre-m'ho.
I la meva parella va ser molt ràpid
i va dir que em prontava i li porto per sorpresa.
I per això vaig anar, vull dir que no me l'hagués perdut, eh?
Suposo que, clar, tu vas passar a pipa, no?
Brutal, exacte, és clar.
L'havies vist mai en directe, Aina, no?
No, mai, mai, mai. Vull dir, increïble.
Tu hi vas anar el d'ahir o el de divendres?
Jo vaig anar al concert del divendres, sí, sí.
I avui deixia el president Xavier Cervantes a l'Ara,
que diu que prou bé de veu, no?,
perquè a vegades també aguantar un concert,
crec que són dues hores de concert, com el vas veure?
No, espectacular. Espectacular?
Sí, sí, té un rodatge increïble,
i el vaig veure més de veu que la física seria,
perquè jo menjava l'escenari per respirar.
Va jugar bastant amb el públic, no?
Crec que va fer pujar públic a l'escenari.
Molt. Va estar jugant amb el públic, va baixar gent,
va baixar ella amb la gent, també.
Va estar parlant amb persones demanant-li que com és que eren allà,
que s'havien de fer ja molt de temps.
I una cosa que vaig notar també
és que està molt capficat amb el tema de l'edat.
Ah, sí? O sigui, quan parlàvem amb la gent, per exemple,
hi havia qui deia, Òscar, jo he crescut amb tu, no?
I som les dient que sóc gran, no?
Un Bona nit va caure en català o no?
Poc. Poc català.
No, perquè a vegades aquests artistes internacionals
venen aquí i diuen Bona nit i ja està.
Ja tenen una bona crítica l'endemà.
Sí, jo no ho pensava, però no, no, justet, justet.
El que farà justet i el que farà, també.
A veure, Tomàs Fuentes, company també d'aquesta casa al matí.
Tomàs, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal, com esteu?
Estàs molt fan de Robbie Williams, eh?
Sí, sí, sí, molt fan, molt fan.
Com va anar, com va anar?
Doncs mira, jo vaig anar-ne divendres, també,
i realment, com ara comentava la Laia,
vull dir, un concert de tots hits,
i a més, amb aquesta mena de resum, com de la seva carrera,
a mi em recordava com si fos un show
que pogués estar a Las Vegas, allò que he estirat deu anys,
on repasses la teva vida amb acudits i tal,
i, clar, tot es fitxat amb temesos, un darrere de l'altre,
i connectant molt bé amb el públic, és un showman.
El tio va parlar de cantar molt bé,
té molt ficat el que és l'espectacle,
no sé, a mi m'agrada molt, molt emotiu en moments,
molt, molt bé, molt bé.
Quant temps fa que el segueixes, des de Take That, tu, o...
A mi, a mi Take That, jo era adolescent,
i els hi tenia com ràbia,
perquè era el que agradava a les noies,
i jo ja volia fer-me l'home, no, no ho sé,
i els vaig descobrir una mica més tard,
i vaig pensar que burro he estat d'audiar-los, diguéssim-ho,
però a mi m'ha enganxat més,
jo em vaig aficionar a ell més quan ja anava al solitari.
Clar, o sigui, Take That és aquesta void bank que deies,
no sé si van coincidir amb el temps amb Vagastrip Boys,
o qui és d'abans, Take That, o...
Crec que és abans Take That.
Amb ells cinc, segur, amb Vagastrip Boys,
igual als últims anys, no estic del tot segur.
I què més et va sorprendre, Tomàs, del concert,
no sé, aquesta interacció amb el públic,
que no t'he preguntat el llet més, que diguessis, uau?
Sí, mira, de fet, ara que parlàvem,
hi ha un moment on ell canta una cançó de Take That,
i el discurs que fa abans, molt divertit,
però on se li veu la rancúnia una mica,
encara que els hi té, perquè els van fer fora...
Ah, sí? Van acabar malament, eh?
Sí, sí, i... però...
O sigui, era una barreja entre carinyo amb aquella època
i una mica com dient,
doncs ara ho foteu, que qui ho feta soc jo.
No sé, a mi la barreja aquesta de...
dir-ho tan positiu, perquè a mi m'agrada molt, eh?,
una mica el cretinisme d'una estrella del rock,
que a mi m'encanten, aquesta actitud,
barrejat també amb una humilitat que li ha donat això,
el recapacitat de la vida que ha tingut i tal.
És una barreja molt equilibrada, molt divertida i molt maca.
Aquest equilibri entre l'estrella del rock i la persona normal,
per així dir-ho, no sé, em va sorprendre molt.
El Tomàs Fontes i l'Aina Austell, que s'han despertat pel suplement
per explicar la ressaca d'aquest concertàs de Robi Williams,
dos dies consecutius a Barcelona.
Una abraçada per tots dos, cuideu-vos, gràcies.
Igualment, moltes gràcies. Gràcies, adeu.
Adeu.
Aquí, Robi Williams cantant amb Nicole Kidman.
Amb aquests duets també sonats.
Era una banda sonora, no?
No sé de quina pel·lícula, però era una banda sonora.
Sí, que tiene una banda sonora brutal, esa pel·lícula.
Sí, de Molyneux.
És fantàstica, i jo pensava que no cantava ella al principi,
o quan ho vaig veure,
perquè és que em sembla que té una voz molt bonica,
i no sabia que la tenia, realment.
És el que li falta, a més de ser una actriz immensa.
Sí, no, volia afegir que part dels temes tan ensucrats,
de Robi Williams,
a mi el que m'agrada, de qui soc fan des de fa molts anys,
és un antecessor seu, és Roger Daltry,
el cantant dels Q.
I a vegades hi ha cançons que a mi em recorden bastant.
Em recorden bastant l'estil, com a mínim.
Les ensucrades, no.
Les altres, aquella que tu has dit que era la teva favorita,
la teva favorita, la meva és Phil.
I realment em recorda una mica això, Roger Daltry,
que, per cert, ve actuada aquí un parell de besos,
a l'arregada de la meva filla.
Molt bé, molt bé.
Clar, és que ens hem fumat pràcticament tota l'artúria
en un obert capítol polític.
No cal, eh? És igual.
La setmana va començar amb el remunt a mà més.
Ara no traurem remunt a mà més per a aixafar la guitarra.
No, per favor, ja va haver... Tengo un empacho.
Sí que vull recordar que enmig d'aquesta sequera
i d'aquestes temperatures i d'aquest risc altíssim
que continuem tenint d'incendis
a totes les comarques catalanes en aquest cap de setmana,
avui, a les 12 del migdia, es fa una cerimònia
a l'església de la Mare de Déu dels Torrents,
al municipi d'Espanyola,
que està presidida per la lisa de Solsona Francesc Conesa.
Que això és un concepte que ens recordarà
a un personatge que es diu Francesc Baltasar.
I tant.
Què va passar, Josep Maria Martirgau, al Batarà,
amb Francesc Baltasar fa uns anys,
en una època en què no plovia a Catalunya?
El partit presidit per José Montilla
i ell era el del Francesc Baltasar, venia del antic PSUC,
estava a l'iniciativa, era el govern
i era el responsable de les sequeres, podríem dir,
de medi ambient.
I com que no hi havia manera de solucionar aquest problema
en una sequera com l'actual,
en aquells moments encara era pitjor,
no sé quina serà pitjor, però era molt dura,
Francesc Baltasar va tenir la sortida
amb unes declaracions, tothom li preguntava el mateix,
de dir que el que haurem de fer al final és anar a Montserrat
i pregar la monareta perquè plogui.
Ell, que era un tio que venia del comunisme ortodox...
I agnòstic, no? Agnòstic total, va dir això
i la cosa és que al cap de quatre o cinc dies va començar a ploure.
Això és la pura veritat, però va cridar molt l'atenció
que una persona agnòstica declarada que venia del PSUC,
comunista i tal, fes aquesta professió de fer,
i al cap d'una setmana o així la cosa va canviar.
Estic buscant una notícia, fa gairebé quinze anys,
Francesc Baltasar ha demanat a la verge de Montserrat
que posi fi a la sequera que pateix Catalunya,
segons ha explicat aquest matí en una entrevista aquí a Catalunya Ràdio.
La petició la patrona la va fer segons ha concretat
el conseller de Medi Ambient durant els funals
de l'exabat de Montserrat Casiar Maria Just.
Tu te'n recordes d'això, Oriol?
Estava estudiant i recordo aquell moment,
quan va marxar la desalinitzadora del Prat,
que en aquell moment semblava una infraestructura massa gran
pel que havia de ser, però ara ens està salvant el cul
perquè no hi ha aigua de pluja, i en tinc molt record
com un d'aquells grans hits del tripartit que de tant en tant...
El segon tripartit amb José Montilla crec que va ser
una mica més seriós, per entendre'ns, que el primer,
el primer hi havia merders cada setmana, el famós Drago Encant,
el segon, de fet, crec que José Montilla no va canviar
Va venir, en aquella època, coses molt curioses
i coses aquestes, en fi, de Parible de Torrente.
Un dels vaixells, això es va parlar molt,
un dels vaixells que venia amb aigua, resulta que,
abans de començar a fer aquest transport entre la península
i Mallorca, en aquest cas, el van pintar per dintre,
no sé si perquè quedés més maco o el que sigui,
però resulta que la pintura va aconseguir que tota l'aigua
que anava dins del vaixell s'hagués de llançar
i va passar moltes coses en aquella època,
però hi havia molta preocupació i, realment,
a partir d'aquí, la casualitat o el que sigui,
al cap d'uns dies, una setmana, va començar a ploure.
¿Pero entonces se volvería creyente?
Crec que no.
No, em sembla que no, ho va atribuir a una conjunció estranya.
Va desaparèixer el mapa, no?
Sí, no va ocupar mai cap més càrrec.
Està bastant la diputació, com un diputat més,
o sigui, no, no, no, dep de lideratge, no, res.
Mira, Josep Maria Martí Riau.
Aquest és Roger Dalby.
I don't need to be forgiven
Un dia us vaig explicar aquí una anècdota que em va passar,
que és que a l'hotel Sofia de Barcelona...
Te'l vas trobar a l'ascensor.
No el vaig conèixer, em pensava, qui és aquest tio?
Em sona d'alguna cosa.
Jo havia vist diverses vegades la pel·lícula Tommy,
de Ken Russell, que era el protagonista d'altres pel·lícules,
i l'última, jo anava al top, a dalt, en un acte del Núñez,
i quan estic... es tanca l'ascensor, i a més ens miràvem,
ens miràvem, però no ens àiem reir,
i és un ascensor que va parar a la majoria dels pisos.
I al final, quan estava a dalt, dic, sí, però si era el Roger Dalby,
vaig deixar l'acte del Núñez, vaig baixar i ja no el vaig trobar.
Típica cançó de quarterback,
t'has d'anar a l'últim minut i anar a abraçar l'animadora.
Em diu el Nil, que és la banda sonora de CCI...
Sí.
CCI Nova York. Las Vegas.
Escolteu, moltes gràcies.
Gràcies.
Per fer l'esforç de participar amb nosaltres
en aquest dia de dormir poc i de llargar la vida molt.
Un plaer.
Tu saps bé que quan tens un nen petit sempre dones poc, per tant...
Sí, però tens una hora menys.
Com que portes mesos acumulant, l'hora menys...
Et diré fer una pregunta, Oriol.
Ha entrat a la teva vida la paraula boca, mans, peus?
I tant, l'estiu del 2021.
Sabeu què és boca, mans, peus, Josep Maria?
És un virus que... uf!
Hi ha la notificació de la llar d'infants.
Doncs aneu al tanto, perquè...
Si ho agafen els adults, és fotut, eh?
És pitjor pels adults que pels nens.
Sí, sí, ho és. Com tots.
El virus que agafa el nen...
És una galeta descomunal. Parlo per experiència.
Sí, però has enganxat... Per experiències.
Però boca, mans, peus?
Aquest no, però els dos següents que va agafar més o menys grossos...
Mare de Déu. Quin mal rato.
Roger, cuidar-se.
Si no em sentiu algun cap de setmana, ja sabeu què passa.
Gràcies, Anna. Una abraçada.
Adéu, Josep Maria. Adéu, Oriol.
Bon dia. Adéu.
El suplement.
Tremi Ràdio Asociació a l'Excel·lència.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Folleja.
Amplia.
Clica.
Cada dia gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho faig amb el Punt Avui.
El trobaràs al quios, al mòbil i al puntavui.cat.
Nuestro sueño siempre ha sido mejorar la salud de las personas.
Gracias a la inteligencia artificial lo estamos haciendo.
Somos de la generación de los que sueñan y hace.
Amb els fons de la Unió Europea,
milers de somnis com el de Raúl i Josefa
de la Fundació Canària d'Investigació Sanitària
s'estan fent realitat.
Fes el teu possible.
Cobert d'Espanya.
La Kings League de Piqué vol revolucionar el futbol.
No ens pensàvem que creixeria tan ràpid.
Amb partits, jugats com videojocs i més espectacle.
Però amb detriment de molts clubs de futbol.
Nosaltres ho hem patit amb la marxa dels jugadors i el preparador físic.
Kings League comença la partida.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
I després, la final de la Kings League des del Camp Nou.
S'atura la Lliga Masculina de primera,
però l'esport continua.
I el Tot Gira t'ho expliquem.
Des de les 4 de la tarda,
sentirem els protagonistes de la primera cursa
de la temporada del Mundial de Motociclisme
amb Daniel Aguilar des de Portugal.
També viurem el desenllaç de la Volta a Catalunya
amb Isaac Vidalta.
A més, parlarem amb les jugadores del Mataró
i el Sabadell de Baterpolo
dies abans de discutar la final a 4 de l'Euroliga.
Tot Gira.
Diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
el talent musical d'Euphoria arriba també en podcast.
Euphoria.
Les cançons que passen per Euphoria
tenen una història que val molt la pena explicar.
Un podcast relacionat al voltant de la música
que passarà Euphoria cada setmana.
Euphoria, el podcast.
Amb Gloria Maurel i Leia.
No, no, pinta molt bé, és molt fort, el que ve.
Cada divendres, en podcast i a l'AviWeb de Catalunya Ràdio.
El suplement, amb Roger Escapa.
Fins aquí el programa d'avui.