A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 18 de febrer del 2023.
Avui, el suplement. Un home que no necessita presentació.
Marc Gasol. Serà la teva última temporada o no?
Aquesta edat, amb 38 anys, és molt possible que moltes no en quedin.
Llavors, intento gaudir de cada moment com si fos l'últim.
Gaudeixo de l'entrenament d'avui,
gaudeixo de quan he de viatjar amb els companys,
però quan arriba una edat, òbviament,
vas tancant etapes
i et vas intentant il·lusionar per altres etapes, no?
I la prioritat d'un ja...
El bàsquet o l'esport professional,
el que li ha de dedicar per gaudir és molt difícil.
És molt difícil de mantenir. Et fa por, la retirada?
No. No, no, no. Por, no.
Marc Gasol ja fa gairebé un parell de temporades
que ha canviat l'stape al centre de Los Ángeles per Fontajau, a Girona.
És entrenador, propietari i president d'un club que ha tornat a l'ACB
i afronta el final de la seva carrera esportiva
pensant en els més propers.
És per mi molt important donar el temps que li vull donar als meus fills
i a la meva dona.
T'ha canviat molt la vida, ser pare?
Sí, les prioritats canvien moltíssim.
Deixes... Crec que ja estarà molt dit, no?,
però deixes de ser protagonista únic de la teva vida
i passes a ser una miqueta un complement
i tot gira en torn a ells, no?
Quan no tens fills, no ets conscient que pugui arribar a passar.
Almenys jo no considerava mai que amb dedicació que comporta l'esport professional
que hi hagués algú que aconseguís treure't aquell objectiu davant.
I crec que els nens, amb la seva manera de ser
i la responsabilitat que tens cap a ells,
la responsabilitat que ells tenen cap a tu, la dependència,
doncs generen que et sentis molt responsable
i que estiguis molt per ells.
Avui a dos quarts d'onze la conversa sencera amb Marc Gasol des de Fontajau
i avui també en aquest suplement
comentarem amb l'Ernest Macial que està donant de si aquesta cop al rei
i que el Barça ja està eliminat.
Avui defensant el comunista Jordi Borràs, fotoperidista,
amb nombrosos llibres on denuncia l'extrema dreta,
el Jordi Borràs haurà de resoldre els dubtes dels uients
sota la tenta mirada d'un convidat misteriós.
Tot això en un programa on també connectarem
amb Lydia Redia a Washington,
l'Andreu, Joan Olay, l'Alba Riera faran l'hora de llevar-se,
tindrem el Pep Noguer, que ens portarà un producte que s'escampa,
són les empanades i les ioses,
s'escampa per tot el país,
perquè a tot arreu obren botigues d'empanades,
i avui també de seguida el Xavier Moret
i també el Mans, tot això i molt més,
en aquest dissabte de ràdio, dissabte de suplement.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la petició del president ukrainès
Volodymr Zelensky i els solidaris europeus
perquè accelerin l'enviament d'armament al seu país.
Ho ha fet en la inauguració de la Conferència de Seguretat
que es fa aquest cap de setmana a Munic.
Els presidents frances i alemany
també han demanat intensificar el suport a Ucraïna
davant un conflicte que es pot allargar.
Escoltem Olaf Scholz.
Seria convenient que estiguessin preparats
per a una guerra llarga
i seria convenient enviar-li a Putin el missatge
que estem preparats per mantenir-nos
tot el temps que calgui al costat d'Ucraïna
i que som capaços de donar-li suport de forma constant.
Aquesta és la decisió realment important
que hem de prendre tots junts,
que estem disposats a fer-ho durant tant de temps
com sigui necessari.
I Ucraïna també demana, en aquest cas,
els civils que fugin de Bahmut al Don Bas
davant l'avenç de les forces russes
en el principal front de batalla.
Es vol evitar la repetició de les massacres
viscudes en altres conquistes, com la d'Irpin,
on els drames i les ferides psicològiques
encara són presents.
La imputació de la fiscalia d'un tipus
ha agraujat de malversació contra Josep Maria Jové
i Lluís Salvador
ha provocat la indignació de l'independentisme
i una nova topada amb el govern espanyol.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
ha tornat a parlar de venjança del poder judicial.
Aragonès ha reiterat que no hi va haver delicte
l'1 d'octubre,
mentre que pel primer ministre,
el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños,
la petició de penes de la fiscalia
demostra tot el contrari.
Que el referèndum de l'1 d'octubre
és un delicte que votar mai pot ser un delicte
i que seguirem d'en peus
davant tota la voluntat repressiva d'un estat
que considera que la democràcia és delicte.
Que los hechos que ocurrieron en 2017 en Cataluña
eran delito en 2017
y siguen siendo delito en 2023.
Quizá la pregunta hoy
sería para los que dijeron que con la reforma
del Código Penal se despenalizaban estos hechos.
Des de l'independentisme esquerre,
el republicana fa responsable al poder judicial
de retorcer el nou Cadi Penal
i la portaveu Marta Vidalta
des de junts a no confondre's d'adversari.
I des de junts, Jordi Turull
emplaça els republicans a obrir els ulls
i no pactar més amb el PSOE.
Aquesta justícia absolutament injusta
que té una pulsió repressiva
intrínseca en ella mateixa.
Per tant, probablement el que hauríem de fer
és fer pinya i anar a la una.
Perquè en aquest estat no hi ha res a fer.
Ja veiem que l'única resposta és la repressió,
criminalitzar encara més,
lluny del que havia promès el PSOE,
al 1 d'octubre i que per tant l'única manera
ha de guanyar aquest estat
i des de la unitat va l'independentisme.
I la CUP també ha reaccionat denunciant
esperit de venjança per part de l'Estat.
Més qüestions, Brussel·les dona el vistiplau
perquè Espanya rebia els 6.000 milions d'euros
del tercer tram dels fons europeus
del pla de recuperació, perquè considera
que el govern espanyol ha complert les condicions
sobre reformes i inversions de l'any passat.
La ministra d'Economia, Nadia Calviñó,
ha celebrat aquesta decisió.
La valoración positiva de la Comisión Europea
es una muy buena noticia,
está cumpliendo el calendario de hitos y objetivos
y pone en marcha el procedimiento
para el tercer pago de fondos europeos
Next Generation, de 6.000 millones de euros.
La polèmica per la llei del només si-és-sí
passa factura a Podem,
que perd un punt i mig en intenció de vot
segons el CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques.
Pedro Sánchez fa costat a Irene Montero,
la ministra responsable de la llei del partit LILA,
però reclama solucions per aturar l'alarma social
que provoca el degoteig de reduccions de penes.
En ple cap de setmana de carnes toltes,
expertes en infància proposen que els infants
puguin trencar la uniformitat de les disfresses a les classes
i que es respecti el dret dels que no es volen disfressar.
Segons diu a Catalunya Ràdio la presidenta
de l'Associació pel Dret a Jugar dels Infants a Espanya,
Ima Marín,
és contradictori que una festa de disbaixa i transgressió
s'organitzi des d'una institució.
Marín anima a deixar que sigui la canalla
qui decideixi de què es vol disfressar.
El mateix que l'escola digui,
doncs aquest any anirem de fruites i verdures,
i a la classe de primer A
li ha tocat ser de posar-se de tomàquets.
És una cosa i moltes coses que tota la canalla decidim
que aquest any anirem d'Amaní de Rússia.
Aquest any, les disfresses que més han triomfat
són les de Spider-Man i les de personatge Dimècres
de la família Adams,
després de l'èxit de la sèrie Netflix.
L'ampliació del mag va quedar aturada fins al juny
per l'encariment de les obres.
Mentre es pensen costos i terminis,
la direcció del museu estudiarà com aprofitar millor
els espais que hi ha actualment.
Així ho ha explicat el tinent d'alcaldia de cultura
de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.
Un període per reflexionar i per pensar,
i sobretot també per trobar més recursos,
perquè l'ampliació, en aquest moment, el seu pressupost,
també producte de tot el que està passant amb la inflació, etcètera,
s'ha disparat de pressupost,
i en aquest període de reflexió també volen veure
de quina manera es poden aprofitar millor
els espais que ja avui té el museu.
Això, obre aquest petit espai de temps,
s'han proposat d'acabar-ho cap al mes de juny.
En esports, Victòria del Girona,
primera divisió de futbol, 6 a 2 davant de l'Almeria.
Barça i Espanyol juguen demà diumenge.
El Barça sense pedri.
S'ha confirmat que el Canari té una lesió al rect anterior
de la cuixa dreta i que estarà unes quatre setmanes de baixa.
El Barça ha encarregat una investigació externa
per aclarir el cas dels pagaments
a l'exvisa president dels àrbitres, Enriquez Negreira.
La premsa ha destapat un presumpte intent
de xantatge de col·legiat a l'expresident Bartomeu
i uns pagaments que pugen a 7 milions d'euros.
A la Copa de Bàsquet, Juventut de Badalona, 94,
Vascònia, 81, i avui dissabte, semifinals,
Madrid, Unicaja i Tenerife, Juventut.
I pel que fa al temps, s'envien fred amb glaçades a molts punts,
però a mesura que avanci el dia,
es trencaran les boires i les temperatures pujaran ràpidament,
i l'ambient serà primaveral al migdia.
Dissabte, el tot gira es trasllada a Badalona
per viure la Copa A.C.B.
A partir de les 4 de la tarda, farem un ampli seguiment
de les semifinals de la Copa des de l'Olimpíc de Badalona.
També viurem l'ambient d'una ciutat que vibra amb el bàsquet
i que ha tardat 40 anys a tornar a ser la seu de la Copa.
A dos quarts de 7, la primera semifinal, Unicaja-Madrid,
i a partir de dos quarts de 10, el plat fort, Peña Tenerife.
A més, seguirem la jornada de futbol amb l'Ossesuna-Madrid.
Tot gira.
Dissabte, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopés.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
que no ha sortit el sol al Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, sigueu benvinguts al Mans,
al programa de la Reial,
l'Associació Amèrica Cultura Popular Catalunya Ràdio,
la ràdio nacional de Catalunya.
Una setmana més amb la companyia de Josell Lluís Santis i Serasa,
el muntatge musical Ai Nostra i Vaques a la producció,
i Quim Rullant i Valls a la direcció.
Mans, doncs, on ens farem ressò
de diverses activitats, evidentment, de carnaval,
però també de campanyes de micromecenatge.
És el cas, per exemple, i molt vinculats al calendari,
del treball gitanes, ritual del Baix Montseny.
Sí, al principio era solamente en la plaza.
Y este último año, bueno, fui un poco más a fondo,
y llevé, de una manera forzada, controlada,
la plaza al estudio.
Hice unos retratos de estudios
para ver distintos aspectos que complementan
o que forman parte de la fiesta,
como el vestuario o algunos personajes, la parte simbólica.
Todo eso se estudió en un estudio de fotografía.
L'Esbar de Mollet, també en micromecenatge,
amb l'espectacle Follia, set globs de deliri.
És tot de nova creació,
i, a més a més, és el primer espectacle
que dirigeix el Sergi Foldant,
que és el nou director de l'Esbar.
I, bueno, té un punt molt nostre,
que el que intentem és portar a la dansa tradicional
un pas més enllà, fer un projecte escènic,
que tingui una narrativa,
i, sobretot, que tingui una mirada contemporània,
que arribi, que resoni actualment.
I també el Locos Amoenos,
més enllà de la tradició de l'esbar català de dansaires.
L'espectacle Locos Amoenos
vol ser un espectacle de dansa i música,
a partir de la dansa tradicional,
per arribar a nous llenguatges
i a noves formes de vestir la música tradicional i la dansa tradicional.
Hem pensat d'anar al Maresme, a un poblet que es diu Orrius,
i en el seu local posar-vos-hi a tots vosaltres,
al públic,
i al mig posar tota la formació, aquesta gran formació,
i enregistrar el disc.
No és una aventura, perquè a nivell tècnic és molt bèstia.
I atenció, perquè a Manresa aquesta setmana...
arriba la festa de la misteriosa llum.
És molt simbòlica, sobretot el que són els símbols de la llum i l'aigua.
Aleshores, què passa?
Que cada any hi ha una entitat
que és l'administradora de la festa d'aquell any.
Aquest any és el gremi de la construcció de Manresa i Comarques,
que també és de 1300, de l'època del misteri,
i que celebren guanyar els 700 anys.
A més esclar, de carnaval, ranxos, sopes i un munt de propostes.
Per aquests dies, aquí al Manresa Catalunya Ràdio,
amb tot l'arrel, a la Ràdio Nacional.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Manresa. Comencem, doncs.
Avui, amb Manresa, actuar en Carles Belda,
a la cooperativa laulandense Bruno.
Gràcies!
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya ràdio.
És carnaval, és època de gitanes, avui i demà, per exemple,
en podreu veure ballar a Sant Cugat del Vallès,
ajuntament amb el Vall de Belles i de Giubanetes.
També se celebren aquest matí les de Mataró al Maresme
o a la Menya del Vallès, que avui fan amb colles convidades,
i dilluns actuaran als locals.
I important i destacadíssima, les gitanes de Sant Saloni,
avui a la Filferrada, amb Cercavila i Vall de Gitanes.
Demà, la festa de gitanes amb trobada ballada a Cercavila i Valls.
I demà, diumenge de gitanes a Llenes del Vallès
o a Sant Esteve de Palau Tordera, així com a Sabadell.
I així podríem anar fent una llista de municipis,
sobretot al Vallès, que aquests dies,
setmanes abans també i posteriors,
fan la seva versió del Vall de Gitanes.
Us volem parlar d'un cas concret, en aquest cas de micro-massenatge,
per poder publicar un treball que porta per nom
Vall de Gitanes Ritual del Baix Montseny.
Un treball de fotografies, tant a estudi com a plaça,
que utilitza precisament les fotografies com a mitjà principal
d'expressió i comunicació, tot i que el treball
es recolza també en la investigació simbòlica
de l'esdeveniment d'aquestes gitanes i dels seus components.
Ara mateix, al plataforma Barcami hi ha la possibilitat
de col·laborar-hi, i queden més de 20 dies,
però l'objectiu està més que complet des d'aquesta mateixa setmana,
però encara sou, com dèiem, a temps de participar.
I en parlem amb el seu ideòleg, el fotògraf Mariano Pagés.
Bon dia, Mariano. Bon dia, Quim.
Mariano, tu ets argentí i vius a Catalunya.
Què t'ha atrapat, per de cop i volta,
trobar-te envoltat de les gitanes d'aquesta zona del Vallès?
Bueno, fue poco a poco.
Primero, como vecino de Santa María de Palau Tordera.
Fue la primera vez que vi un vall de gitanes.
Y a partir de ahí, comencé como fotógrafo a hacer reportajes
de manera, por pura curiosidad, de los pueblos de alrededor.
Diferentes pueblos del Baix Muntzain.
I en aquests municipis t'has dedicat durant força temps
a documentar, a nivell de fotografia, a nivell d'imatge,
com es viuen les gitanes.
Però no només el fet de la plaça,
sinó fins i tot el que es respira al darrere d'aquestes formacions, no?
Sí, al principio era solamente en la plaça.
Y este último año, bueno, fui un poco más a fondo,
y se ve, de una manera forzada, controlada,
la plaça al estudio.
Hice unos retratos de estudios para ver distintos aspectos
que complementan o que forman parte de la fiesta,
como el vestuario o algunos personajes, la parte simbólica.
Todo eso se estudió en un estudio de fotografía.
Les colles participants són les de Llenas del Vallès,
Sant Soloni, Sant Esteve de Palau Tordera,
Sant Dominic de Palau Tordera i també fins i tot Cardedeu.
La fotografia és la principal eina,
tot i que el treballar recolza també un punt d'investigació simbòlica.
Com ha anat tot plegat, aquests treballs que hi ha al darrere?
Bueno, a mí el tema de investigación,
si bien tengo una tremenda curiosidad,
pues es lo que más me costó, porque yo soy fotógrafo.
Pero para retratar y estructurar las sesiones
tuve que tener entrevistas con los diseñadores del vestuario
para ir al tema del concepto que llevan en la indumentaria.
Cada colla tiene un mensaje diferente.
En el fondo, si rascas así, siempre es el mismo,
pero con una exposición diferente.
Ese por un lado.
Y luego el tema de los personajes simbólicos,
los arquetipos que hay aquí en el Bachmann Sein.
Palsa, Diabloz, el Bé y la Bé y el Snoobis.
Bueno, ir a parar al costumari català
y a partir de ahí, pues complementar
con una visión más a fondo y específica
de estos personajes.
Què és el que tu t'ha atrapat?
És aquesta simbologia, és aquest fet social que hi ha?
Sí, mira, les dues coses.
El hecho social, la fiesta i el tema de la simbologia.
Yo soy argentino y allá en Sudamérica,
en la parte del norte de mi país, en el Altiplano,
donde se mezclan mucho las...
No digo que acá sea así,
pero que allá se mezcla la cultura de los pueblos nativos
con la religiosa.
Incluso hay muchas festividades que son católicas.
Estás con sincretismo, que se llaman.
Conviven las dos culturas.
Y cuando vi la primera vez en el Valle de Chitanas,
que vi Diablos, la gente se reía de ver
cómo parodían a los viejos.
Bueno, entonces me hizo acordar a una cosa totalmente pagana.
La gente igual de aquí, ya es algo cotidiano verlo,
pero a mí me hizo recordar con aquello,
con una cosa tipo...
que esto viene de un ritual,
no solamente es una fiesta de carnaval, hay un mensaje.
Y entonces, poco a poco,
me fui metiendo con el pasar del tiempo
y bueno, y vi que es tremenda la cantidad de elementos
ritualizados que tiene y simbólicos
de estos arquetipos de personajes.
Y después, como cada pueblo hace sin querer,
de manera inconsciente, ritualiza diferentes aspectos
de lo que quiere comunicar, de cómo se interpreta.
A la campanya de Mekuna Sanat ja ara mateix
està dintre de la plataforma Barcami,
i vaja, que entre les recompenses,
a banda que hi ha un marc amb mimosa,
també hi ha un o dos llibres,
depèn d'aquestes col·laboracions que vulgueu fer.
Escolta, Mariano, pel teu espai,
què hi ha darrere de la campanya de Mekuna Sanat?
El que hi ha darrere de la campanya de Mekuna Sanat
és un llibre que és un llibre d'aquestes col·laboracions
que hi vulgueu fer.
Què vulgueu fer?
Escolta, Mariano, pel teu estudi han passat més de 90 persones.
Sí, sí, bueno, se han implicado totalmente las collas.
Este trabajo sale de la gente.
O sea, tengo el regalo,
tengo la suerte de poder estar al frente de esto,
pero, bueno, estoy súper contento porque es algo bien popular,
que la gente, sin saber qué era,
incluso todavía hay gente que no sabe de qué va todo esto,
porque los reportajes de plaza es una parte del libro,
pero la gente que pasó por el estudio se prestó
con una total confianza y sí, sí, casi 100 personas han pasado.
Mariano, hem vist que el que has fet no ha sigut només
limitar-te a l'estudi, limitar-te a la plaça,
sinó que, a més a més, has jugat una mica amb aquest punt creatiu
de voler buscar altres espais, no descontextualitzar aquesta festa.
Sí, totalmente.
Estamos acostumbrados a ver reportajes de las valladas de la festa.
Lo que hice yo es, como dices tú, algo creativo
y inédito que no se ha hecho, por ejemplo,
si el diablo, la función que... No, la función,
lo que significa es el miedo o el orden,
lo que se estudia en el libro, bueno, pues es llevar al diablo
a un campo de maíz a punto de cosecharse, ¿sí?
Que es esa función del miedo de esta cultura agraria, ¿no?,
de que todo se puede perder en un momento.
Pues, bueno, por ejemplo, en una ocasión,
con la colla de Diabloz de Sancelloni, que son rojos en este caso,
pues llevarlo y hacer un contraste entre el rojo saturado y el amarillo
y que los diablos le ambulen por ahí, como acechándolo, ¿sí?
Y, bueno, se filmaron y también se hicieron unas fotografías
que forman parte del libro.
Es un libro que tiene mucha parte artística y creativa.
Mariano, escolta'm, recordar que la plataforma Berkami
podeu trobar-hi tota la informació,
sobretot ara que estem en època de gitanes.
Mariano, gràcies per tenir la trucada del programa.
Que vagi molt bé.
Bueno, muchísimas gracias.
Gràcies per haver vingut al programa.
Gràcies per haver vingut al programa.
Gràcies per haver vingut al programa.
De Jordi i Pau,
acabem d'escoltar Blanca Esporna Cerdana,
que ens interpretava la copa a Sant Jordi
i, precisament, amb la mateixa formació, la podreu ballar
A Catalunya Ràdio, mans!
Aquesta sintonia que escolteu és la de l'espectacle
Temps de llegendes de l'Esbar de Mollet.
Aquesta forma que el vellès també està en micromecenatge
i és que el cos de dansa d'aquest esbar està muntant un nou espectacle
anomenat Follia set glocs de deliri.
Estrenarà els propers dies 3 i 4 de març
al Teatre Municipal de Can Gomà de Mollet del Vallès.
Esclar, en parlem amb la Laura Gàlvez, membre de la Junta d'aquesta entitat.
Bon dia, Laura. Bon dia.
Comencem al principi una campanya de micromecenatge bastant ambiciosa
i que ha de desenvolupar un nou espectacle al 3-4 de març.
Què té d'original, què té de nou aquesta posada escena,
aquest espectacle que porta per nom Follia set glocs de deliri?
Doncs mira, l'Esbar fa 10 anys que no estrenava un nou espectacle.
Com a nou, el que fem és una o del vi, un viatge a través del vi
i intentem reflectir tot el que hi ha hagut sempre al voltant del vi,
l'alliberament, una mica el que surti al teu jo vertader,
com ens comportem realment quan ens alliberem a través del vi
i mostrar una mica tot el procés des de la producció, la varemma,
com s'ha viscut les festes al voltant del vi, al poble català,
com ens van arribar aquestes festes a través dels grecs, dels romans
i una mica com el poble ha mostrat aquest alliberament
en certs moments d'opressió.
Bueno, és un trajecte, un recorregut pel món del vi.
Des de l'Esbar de Mollet sempre heu fet un pas més enllà
del que seria una presentació escènica habitual de danses tradicionals
i populars.
En aquest cas hem d'imaginar que és tot de nova creació.
És tot de nova creació i, a més a més, és el primer espectacle
que dirigeix el Sergi Fultán, que és el nou director de l'Esbar.
I, bueno, té un punt molt nostre.
El que intentem és portar la dansa tradicional un pas més enllà,
fer un projecte escènic que tingui una narrativa
i, sobretot, que tingui una mirada contemporània,
que arribi, que resoni actualment.
Crec que l'últim espectacle tornant al tema artístic
era el som-dança, ho recordo bé?
Sí, sí, sí.
Pel que recordem d'aquell espectacle,
realment és un girapàgina bastant interessant, no?
Sí, sí. Hem buscat un altre fil conductor, no?, el vi,
i, llavors, és un espectacle molt més fresc,
molt més, creiem que és una manera de connectar
amb la realitat, amb l'actualitat,
i, a més a més, ho hem vehiculat a través del barraló
del Carnestoltes de Mollet.
Que deu tenir un paper central tot plegat en aquesta història.
Exacte, és una mica, doncs, diferents personalitats
al voltant del vi, no?, Dionís, el Carnestoltes,
totes les figures que han girat al voltant d'aquest món,
i, evidentment, molt arrelat al barraló de Mollet,
que és disbaixa, alliberament.
Doncs n'haurem d'estar molt pendents.
L'estrena d'aquest espectacle en si serà el dia 3 i 4 de març
al Teatre Municipal de Can Gomà a Mollet del Vallès,
i ara qui vulgui prendre part d'alguna manera més activa,
doncs que sàpiga que amb la campanya de micromecenatge
a la plataforma, per canvi, doncs, hi pot participar.
N'hem pogut parlar, en aquest cas,
amb la Laura Galvez de l'Ajuntament del Bar de Mollet.
Laura, que tinga molta sort que vagi molt bé amb micromecenatge
i, sobretot, que estigui a punt l'estrena.
Moltes gràcies, us esperem a tots.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
La-la-la-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la...
Una altra campanya i ja tancarem aquest tema.
La que fa l'Esbar Català a Danzaires amb Rufaca,
per dur a terme la gravació de la banda sonora
de l'espectacle Locus a Muenos.
És a Verkami, també des d'aquesta mateixa setmana.
Com és director musical de l'Esbar Català,
l'Anna Vigues, la seva directora,
en Sergi Vergés, compositor, i en David Casamitjana,
tècnic de gravació d'una gravació que serà bastant complexa.
L'espectacle Locus a Muenos
vol ser un espectacle de dansa i música
a partir de la dansa tradicional
per arribar a nous llenguatges
i a noves formes de vestir la música tradicional i la dansa tradicional.
Hem pensat d'anar al Maresme, a un poblet que es diu Orius,
i en el seu local posà-los a tots vosaltres, al públic,
i al mig posar tota la formació, aquesta gran formació,
i enregistrar el disc.
Diu que no és una aventura, perquè a nivell tècnic és molt bèstia.
La proposta del Joan era molt llaminera d'entrada,
perquè era terrible.
He de dir que des de l'inici em van regalar una llibertat creativa
que no sé com agrair.
Vinc de viure com una trava,
m'ho vaig plantejar com un estímul.
La qüestió és que estic molt feliç amb el resultat.
El projecte el vaig rebre amb una mica de sorpresa,
perquè l'SBAR no està basat a fer segons quins projectes
que no siguin només dansa tradicional.
Pels dansaires del català és un repte,
un repte per assolir una fita que no estem acostumats a fer-la.
Per tant, pretenem conjugar tota aquesta nova visió
de la música i la dansa tradicional
i esperem, evidentment, que agradi a un gran sector de públic.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
us parlem ara de més festes i ens entrenem també al Carnaval.
Fins a les 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Abans de parlar del Carnaval, una festa molt destacada,
la Festa de la Llum de Manresa.
En Joan Manel Miquel és el president
de l'Associació de la Misteriosa Llum.
Hola, bon dia, Quim.
Una festa que té uns referents, diguem-ne,
entre mitològics, legendaris...
Vaja, en tot cas, és una bona excusa
per sortir al carrer i per celebrar coses, oi?
Són misteriosos, és el misteri de la llum.
El misteri de la llum que arriba de Montserrat fins a Manresa,
un 21 de febrer de 1345, vull dir que fa quatre dies,
a tot això, i es parla d'una llum misteriosa,
és la Misteriosa Llum.
Les festes, de fet, o la Festa de la Llum,
inclou un munt d'activitats, de fet, van començar
el calendari el passat 11 de febrer,
s'allargarà fins a primers de març,
en el qual s'inculen tot tipus d'activitats,
socials, culturals, esportives...
Hi ha realment una volcada del municipi,
de la capital del Bages, en aquesta celebració.
Sí, mira, a veure, té unes peculiaritats, la festa.
L'associació que jo en guany presideixo
és l'Associació Misteriosa Llum,
i de fet no organitza la festa, ni els actes de la festa.
El que fa és vetllar per la continuïtat de la festa
i per l'autenticitat, i sobretot perquè respectin els símbols,
perquè és una festa que és molt simbòlica,
sobretot el que són els símbols de la llum i l'aigua.
Aleshores, què passa?
Que cada any hi ha una entitat que és l'administradora
de la festa d'aquell any.
Aquest any és el gremi de la Construcció de Manresa i Comarques
que també és de 1300, de l'època del misteri,
i que celebren, guanyen, els 700 anys d'història.
I, em diu aquesta femèrida, són ells els que han preparat
un programa d'actes centrals
que organitzen ells com a administradors de la festa.
Què passa? Que hi ha molts altres actes
que van omplint aquest calendari. Per què?
Perquè una de les peculiaritats que tenim
és que els administradors de cada any
es comprometen a deixar un acte
que seguiran organitzant, mentre puguin,
evidentment, si no es pot, no es pot,
però mentre puguin, seguiran organitzant aquell acte.
Què passa? Que, com que cada any canvien els administradors,
hi ha uns actes que van quedant i que van fent
que la festa tingui un contingut i que s'hagi d'allargar
durant uns quants dies, evidentment.
Llavors, hi ha uns actes que són sempre els mateixos,
com és el pregó infantil, el pregó institucional,
la ballada, la imatgeria, etc.
I són sempre, i després hi ha els que aporten
aquell any expressament als administradors
i hi ha els que, administradors d'uns altres anys,
hi han anat posant. Per això que sí que és la festa de la llum,
però no és només el 21 de febrer, sinó que és uns quants dies abans
i uns quants dies després.
Hi ha moltíssimes activitats que hi han. Vaja, és impossible
recitar-les totes. Hi ha tot aquest ADN, diguem-ne,
aquests elements que al voltant sobretot del dia 21,
que és el dia de la celebració,
marquen tot un protocol festiu que sabeu mantenir a Manresa,
en el qual, ara llegeixo per sobre,
entre la ballada de l'imatgeria, que hi haurà,
el matí, la pujada i baixada del pilar,
que farà la gent de la colla castellera a estirar llongues,
moltes coses que passen el mateix dia 21
i coses que es van afegint. I, a més a més, s'afegeix,
el cap de setmana següent, és a dir, d'avui on vuit,
la festa de la xada.
La festa no, la fira de la xada, exacte.
Fent també sinèrgies amb altres activitats que porten un munt de gent
a Manresa.
Sí, sí, és així. La fira de la xada, de fet,
neix de la festa de la llum.
El que passa és que, esclar, al final,
va agafar tal embremzida que
es va haver de separar i fer-ho,
diguem-ne, amb una organització apart
i, a més a més, el cap de setmana posterior.
Va començar com una fira medieval,
però esclar, les fires medievals n'hi ha tot arreu.
Llavors, també s'ha de buscar uns trets identitaris.
I també, un dels privilegis que tenia la ciutat de Manresa
era precisament d'organitzar una fira
per aquesta època, que en deien la fira de la xada.
Llavors s'agafa tot això i, com que també està adaptada
a l'època medieval, doncs aquí ve tota la moguda
que implica totes les entitats i que ve moltíssima gent
d'arreu i que, la veritat, és que...
és com una bogeria, Manresa està com un ou,
però està molt bé, està molt bé, la veritat és que sí.
Escolta'm, en tot cas, avui dissabte 18, com deies,
ens destacaven, i ens agafem aquí,
i es destacaven aquests jardins de la llum que es poden veure
a partir de dos quarts de 7 de la tarda, i atenció important...
A partir d'aquesta mateixa tarda. Exacte, i atenció important
perquè al vespre hi haurà el piromusical de Cloenda
dels actes de la conmemoració de Manresa 2022,
que ha donat tot un any d'activitats també interessantíssim.
Sí, sí, home, l'efemèrie de Manresa és molt indesiana
i era una efemèrie que s'havia de celebrar,
i jo em vull plorar, que la veritat és que hi ha hagut
una infinitat d'actes, una infinitat d'actes.
Coincideix, s'ha allargat una miqueta la Cloenda
perquè coincideix que és quan està escrit
que Sant Ignasi va abandonar Manresa precisament aquest mes.
És a dir, es va intentar, no s'ha fet un any exacte,
sinó que s'ha fet precisament des que es coneix
que va arribar Sant Ignasi Manresa fins que just va marxar,
i va estar un any, i per això ara es fa aquest piromusical.
Doncs aquest piromusical avui mateix es podrà veure
amb Manresa i, vaja, demà un munt d'activitats,
i sobretot, sobretot, aquest calendari
amb aquestes activitats tant de la dina de la Festa de la Llum,
dilluns, que hi ha la representació del pacte de la concòrdia,
i el dimarts, evidentment, tot aquest protocol festiu.
Jo, Manel, gràcies per atendre la trucada del programa,
tan sols convidar la gent a fer un cop d'ull al web de la Festa,
tan fàcil com festadellum.cat,
i esperem que ho pugueu celebrar molt bé.
Moltes gràcies.
I ara sí, us parlem de carnavals.
N'hi ha arreu, amb més o menys tradició,
amb més o menys plomes, o amb més o menys sac,
com diferenciarien, per exemple, a Sitges,
que són les essències més primigènies.
Destacar-vos que a Sitges, per exemple,
hi ha Vilanova i la Geltrú, ben a prop, però ben diferents.
A Solsona també hi ha tota la imatgeria borlesca,
a Torelló, de recent creació, a Berga o a Platja d'Aro,
i arreu del territori.
Clar, personatges curiosos en trobareu com, per exemple,
el Moixó Foguer, una persona recoberta de mel i de plomes
que apareix aquests dies a Valls o a Vilanova,
una comparsa satírica que representa del fons del mar.
I també trobareu les batalles festives,
amb farinades als valls de l'Os, que aquest dilluns toca pret de Molló.
I per tancar-ho oficialment, dimecres, hi haurà els enterros
de les sardines i les lectures de testaments
del rei Carnestoltes, amb totes les seves variants.
I molt important, les sopes i els ranxos de carnaval
a Vidrieres, a Pons, al Bonso, on hi fan una arrossada,
a Campanya, on hi fan el ranxo, a Verges, la sopa,
l'escudella de Castell i Tarsol i tants altres àpats,
que el que fan és tancar el carnaval i donar peu a l'Aquaresma.
A Catalunya Ràdio, Mans.
I anem tancant el Mans com sempre fem parlant de música.
És que a mi s'ha allargat molt, els ocells i els branquillons.
Són núvols que canten i dansen cançons.
Tenc el cap molt col·lapsat, la pantalla ha rebentat,
ja no hi cap cap pensament, ni el món va tan malament.
Concerts aquests dies al Tradicionàrius.
Avui actua el Kat, la Jasmí Boada ha presentat-hi
el treball l'art d'estimar a partir del dos quart d'avui del vespre.
Un altre començament, jo crec que la vida està plena
de començaments nous.
La meva mare sempre diu que la vida està plena de canvis
de tapa i mira, en el fons estic pensant el mateix que ella.
Aquest és un treball una miqueta diferent,
té moltes cançons en català, és un disc molt introspectiu.
Jo crec que mai m'havia obert tant en canal com en aquest disc.
Davant i almenys, Joana Gomila i Laia Vallès
hi presentaran Així de Sa, un concert entre la Glòsa
i l'imaginari surrealista de les dues creadores,
així com l'artista visual Lluís Aferrer.
De fet, Així de Sa, el que és el casset,
que és un EP molt curtet, són com a 15 minuts de música
que no arriba, i és directe.
Hem decidit fer-lo amb aquest concert especial
en què feim un arxipèleg de diferents artistes.
Hi ha la Mari B. El Cerveri i el Mateu Xurí,
que són dos grans glosadors.
I després també hi ha la Lluís Aferrer,
que és un artista visual i que també escriu,
i la Laia i jo.
En realitat, aquest concert és un diàleg
entre aquestes poquets grans artistes
que no tenen res a veure.
És un diàleg entre aquestes poquets words
mig neo-surrealista, que és així de Sa.
Raig de llum d'un can antic
surt del cor d'una quera
avantpassats de pedra
això plou, cal esplugar
Dimec es que ve, hi haurà vespre es del cat
amb Mercè Casellas, Nil, Verdú i Ivo Jordà.
Dijous Arnau Viols hi presenta Montcau
a partir de dos quarts de nou del vespre.
El concepte és món de muntanya.
Agafar les muntanyes com un cau, com un refugi,
com una casa, com una magatall.
Aquesta mena de cau
allunyat una mica d'aquest embogiment general
que hi ha al món dels humans.
I aquest és el sentit del títol
i també la inspiració que va rondant
totes les peces del disc.
Divendres, la balada de Soler Sogranyes
en Jaume Ayads.
Aquestes cançons per fer entendre
que la proposta d'espectacle que fem
explica la història d'un personatge,
en aquest cas l'Oriol Soler Sogranyes,
que va morir a 28 anys
després de la fugida de Segòvia
de la presó de Segòvia amb els bascos
intentant travessar la frontera Navarra.
A l'escenari veurem la Núria Andorrà a la percussió,
i també les veus de l'acordió diatònic,
l'Iu Buixet al contrabaix, la Cati Reus al violí
i les veus de Sebastià Berdolet, Martíu Ibrutau,
Eura Gaia, Irín Seguillete, Miguel Gómez i Oriol Mallar.
De molta solvència,
i a més a més volia destacar que els quatre instruments
la percussió és bàsicament xalaparta
i per tant no és una percussió convencional,
sinó que és una percussió d'instruments tradicionals
també vinculats amb el món basc perquè el tema hi té a veure
i per tant en total el que es vol transmetre
són els fets que van passar als anys 70
i que a la vegada semblen com si estiguéssim
explicant un personatge de fa segles.
Un instant que no s'acaba mai
perdo la noció del temps
l'espai estinueix
qui soc per tu
Me'n vaig molt lluny
sense rostres, sense nom
me'n fons en el record
com mirar-te si no et veig
perquè no ets enlloc
un fil de llum
me'n vaig molt lluny
Uh-uh-uh-uh
Uh-uh-uh-uh
Quan em parles amb el cor
reneixen els colors
la memòria d'un amor
que encara ressona a mi
però el temps passat
no marxarà
Uh-uh-uh-uh
Uh-uh-uh-uh
Uh-uh-uh-uh
Uh-uh-uh-uh
Uh-uh-uh-uh
Bona tarda.
És un camí d'il·lusions.
Ens tornem al cap de setmana a Catalunya Ràdio.
Bon carnaval.
Bona tarda.
És un camí d'il·lusions.
Ens tornem al cap de setmana a Catalunya Ràdio.
Bon carnaval.
Bona tarda.
És un camí d'il·lusions.
Ens tornem al cap de setmana a Catalunya Ràdio.
No, no, no.
Nena, que has escoltat el podcast de l'Estresines?
I tant, ja n'he escoltat un munt de vegades.
A on? Mira l'aplicació al mòbil.
T'instal·les i fes-ho un moment.
I a la web també, també ho pots fer per l'ordinador.
I això s'ha de pagar? No, que s'ha de frar.
Som unes tresines i potser tu també.
El podcast de la Cubana, l'Estresines, pim pam pum.
Cada dilluns un nou capítol a l'api web de Catalunya Ràdio.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de les 7 del matí a aquesta hora.
Els caps de setmana repassem els millors moments de la setmana,
els que han sigut més escoltats al nostre web,
que és ràdio.cat barra el Suplement i l'aplicació,
els podòs recuperar quan us vingui de gust.
Dissabte vam parlar una estona llarga amb el vaig guiar l'Alba Farelo,
que aquella mateixa nit tenia un concertàs al Palau Sant Jordi
que va omplir de goma a goma.
Amb ella vam parlar de música de la família
i de com fer front a les nombroses crítiques que rep.
Els meus pares tenen 50 anys, però no són uns boomers, saps?
O sigui, entenen les coses, saps?, s'esforcen.
El meu pare m'envia cançons de reparto cubano,
això m'encanta, saps?, perquè sap que a mi mola també.
I el meu pare ho entén, tio, i la cançó està dient pila de guarrades.
Però és que no és l'important, no és l'important, és un vaip,
és l'energia, és...
Jo què sé, que s'ha d'obrir una mica la ment, i el que no...
doncs no passa res, no consume batial, si és que jo tampoc m'és igual.
Jo estic més centrada en les coses positives, la veritat.
I això serveix perdó a mi com a batial
i a qualsevol persona que m'escolti en el que sigui.
Sí, o sigui, és algo, ja, com a exercici de...
per una qualitat de vida, ja.
Centra't en el bo, les coses positives, i reforça allò,
i ves por ahir, no et quedis estancat en la merda, saps?
L'entrevista s'encerarà a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
També ha estat un dels continguts més destacats, el Carles Tamayo,
que va fer un repàs en directe sobre el Howard's Legacy,
un joc immersiu en un món obert
que s'inspiren als llibres de la saga de Harry Potter.
És molt tan directe com el Carles Tamayo jugava o estrenava aquest joc.
No vull fer-vos més enveja, però estic jugant ara mateix.
Mira, mira.
Nunca me habían abordado así.
Me lo están cerca de Howard.
Ara agafo un barril i me'l tiro cap a mi.
No entenc res.
Levioso.
No sé per què en comptes de leviosa diuen levioso.
Què ha d'aconseguir Harry Potter aquí, Tamayo?
Tu ets un personatge, tu et crees el teu perfil,
i és una història dintre del cànon de l'univers Harry Potter,
aleshores el teu personatge, de cop, el criden els cinc anys de curs,
no fent ni primer ni segon ni tercer quart,
de cop descobreixen que té com una màgia ancestral
i l'entrenen així una mica ràpid,
i és el moment que t'ensenyen com funcionen els mandos,
i tu entres directament als cinc anys.
Aquests cinc anys vas investigant això,
un misteri, una màgia ancestral que has desconegut.
Això és el que explicava el Tamayo.
L'Alba Riera i l'Andreu Genola també van passar pel suplement
i van posar el focus en el carnaval.
I això sí que hauria d'estar prohibit i multat,
els pares que es vesteixen igual que els fills.
Això aquí sí que vull comentar-ho.
Sí, però, hòstia, fa molta gràcia, eh?
Fa molta gràcia. Parla el pare.
No fa molta gràcia, perquè tu vas...
Jo també em pensava que no ho faria mai, no s'ha de fer.
No s'ha de fer perquè tu de cop vas pel carrer ganduixer,
i dic ganduixer com em podia dir un altre,
i de cop veus un pare i un nen vestit de Teletubbies.
Escolteu-me una cosa. No.
Tu, com a pare o com a mare,
el que has de fer és fotografiar el teu fill que va disfressat,
petjar-ho a Instagram, que tens 33 seguidors i li fiques un emoticono,
un emoji a la cara del nen,
no fos cas que te'l reptessin, de l'Ofamosquets.
Que ràdio.cat barra el suplement, aplicació de Catalunya Ràdio.
Anem a les estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
La nova pel·lícula de Marvel, Ant-Man i l'Hadispa, Quantumania.
És la tercera entrega de la saga protagonitzada per Paul Ratt
que interpreta l'Scott Lang,
un home que té la capacitat de fer-se petit com una formiga.
En aquest cas, tant ell com la seva família de superherois
es veuran atrapats en el Regne Quàntic, on hauran de fer front
al malvat Kang.
I al cine van arribant les pel·lis nominades als Òscars,
això és el Triángulo de la Tristeza.
La pel·lícula de Robben Osloon va guanyar la palma d'Oracanes
i explicar la història del Carl i la iaia
a una parella de models i influencers
a qui conviden a un creuer de luxe.
Mentre que la tripulació atén curosament tots els convidats,
els rics magnats a bord del vaixell viuran un gir inesperat
en els esdeveniments quan una tempesta els posa en perill.
Teatre al Kundal, si pot veure, Jose y Tomato.
El Javier protagonitza en aquesta comèdia de Joan Lleago,
que parla d'una parella que fa 15 anys que estan junts,
però que no ha aconseguit triomfar en la seva passió, la música.
Ara, mentre esperen que les portes del local on actuaran s'obrin,
es preguntaran cap on va el seu projecte musical,
la seva història d'amor i quina de les dues coses està destruint l'altra.
La funció és a les 8 del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu? Bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar, fem 3 propostes.
La primera és visitar la masia Mariona,
el petit poble de Moscaroles, a l'Alles Oriental,
que es troba dins del Parc Natural del Massís del Montseny.
Una masia construïda l'any 1927 pel meteoròleg Rafael Pachot,
com a casa d'estiuets de la família i on es volia retirar.
El nom fa al·lusió a una de les filles, la Maria,
que va morir amb només 20 anys.
Quan arribem a la porta hem d'aixecar el cap ben amunt
i fixar-nos en la frase que va l'orden a gravar.
Aquest és el llibre que de casa ens trauran i adeu-siau,
en senyal de protesta l'any 1936.
Actualment acull la seu administrativa del parc
i una exposició permanent sobre la vida i obra
de l'univers Pachot, que ha ocupat tota la planta baixa.
L'exposició proposa un recorregut de 6 sales
per les obres més destacades de l'astrònom,
una experiència sensorial, conceptual, visual i literària,
obert de dilluns a diumenge,
de dos quarts de deu del matí a dos quarts de quatre de la tarda.
I després d'aquesta visita us proposem dinar o sopar
al restaurant Al Tremendo, al barri de Sants Montjuïc de Barcelona.
Aquest és el passatge d'Andalusia número 8,
a tocar de la Rambla de Badal i de la parada de metro de Mercat Nou,
un negoci que aporten en Jordi Marzo i la seva mare,
la Manoli, xef i ànima del projecte des del 2007,
que manté l'autèntica essència d'un local de barri.
Van començar amb només una petita vermuteria,
que porta el mateix nom i es troba a tocar,
i s'ha desdoblat en un restaurant.
Hi fan cuina de mercat i d'autor, especialitzats en vermuts,
esmorzars de forquilla i platets de cuina catalana.
Us recomanem tastar-hi el cruixent d'olivada
amb pa de tomàquet i anxoves,
patates enmascarades amb botifarre negre cansalada i ous escalfat,
el biquíni trufat d'ibèric, els morralets a la burotesca,
i el cap i pota amb escamarlans o al bacallà.
I per acabar, les postres sorpreses, espuma de crema catalana,
amb, atenció, gelat de carquinyoli.
Menjador petit però collidor, servei amb tracte familiar i humà,
obert tots els dies de la setmana,
des de les 10 del matí fins a la mitjanit.
Música.
En un instant que no s'acaba mai.
I per rematar, aquest dissabte,
podem anar al concert de Jasmí Guada,
al Centre Artesà Teleisionaris de Barcelona.
Serà avui, a dos quarts de vuit del vespre,
un concert molt especial on la cantant i compositora de Mataró
presentarà el seu nou disc, l'Art d'estimar,
un tercer àlbum on podem veure una Jasmí introspectiva i sincera,
expressant-se amb veu vulnerable i madura al mateix temps.
Explica que aquest treball neix d'una crisi personal,
d'una captura de parella i del seu procés de separació.
Ens parla de l'amor romàntic, del desamor i de la llibertat.
Inclou vuit temes en català, un en francès i un en anglès,
d'autoria pròpia, i dos poemes musicats,
un de Miquel Martipoll i l'altre de Sònia Moll.
Com és habitual, jugar entre gèneres,
aquest cop entre el pop minimalista, el folk i la cançó d'autor,
sota la influència de la música anglesa.
El directe d'avui estarà acompanyada de la banda Total Compler
i amics del sector com l'Enric Verdaguer o l'Anaís Vila.
Si voleu anar, encara queden entrades,
15 euros i es pot comprar a través de la web Entràdium.
Fins a les 7 del matí, amb la Jasmí Boada, avui al Tradicionàrius.
L'amor, que encara ressona a mi,
però el temps passat no marxarà.
El suplement.
Amb Roger Escapa.