Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Augmenta més de 1.300 els detinguts a França
en la quarta nit consecutiva de violència i aldarulls
per la mort d'un jove abatut a trets per la policia dimarts passat
quan intentava fugir d'un control policial de carretera.
Tot i això, el Ministeri de l'Interior francès
ha dit que la policia ha fet un reconeixement
de la policia de l'1 d'octubre.
I, a més a més,
el Ministeri de l'Interior francès ha dit que la policia
ha fet un reconeixement de la policia de l'1 d'octubre.
El Ministeri de l'Interior francès assegura
que ha baixat la intensitat de les protestes
en comparació amb les nits anteriors.
Christine Delfour,
catedràtica de Ciència Política de la Universitat de París Est,
ha destacat en declaracions a Catalunya Informació
el fracàs de la política d'integració d'immigrants als suburbis
com un dels motius del que està passant ara.
Aquesta nit hi ha hagut un desplegament de 45.000 policies,
80 dels quals han resultat ferits al funeral per l'adolescent Mores.
Farà que es atarda,
i la família prohibe expressament la presència de mitjans de comunicació.
Més notícies, en Raül Flores.
En marxa, les oposicions per una plaça de funcionari de la Generalitat
des de Funció Pública confirmen que han començat sense incidents
i que a hores d'ara els 40.000 interins catalans s'estan examinant.
No s'han repetit, per tant, les irregularitats del mes d'abril,
tal com ens confirmava Catalunya Ràdio en Joan Antoni,
que s'ha hagut de tornar a presentar per una plaça de docent.
Estàvem tots apretats amb una entrada, vam entrar dues hores tard,
va ser tot un caos, diguéssim.
Almenys, de moment, sembla que la cosa va una mica més tranquil·la.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
promet donar suport a Ukraine el temps que calgui
i sense que m'oïni el preu a pagar,
en un discurs aquest matí davant de la Suprema Rada,
al Parlament Unicameral Ukrainès.
Sánchez, que ha arribat de bon matí aquí,
ha anunciat la presidència rotatòria
del Consell de la Unió Europea, iniciada avui per Espanya.
Tot seguit, el president espanyol,
que té previst reunir-se amb l'humòleg ucraïnès Volodymyr Zelensky,
ha anunciat un nou paquet d'ajuda per valor de 55 milions d'euros.
Mort la historiadora i expresidenta de l'amical de Madhausen,
Rosa Torant. Segons ha informat l'entitat,
Torant va morir ahir a la tarda, als 75 anys,
a causa d'una greu malaltia.
Se la considera com una referència
entre els catalans, catalans i espanyols
als camps de concentració nazis.
Nascut a Manresa l'any 1947,
era filla de represaliats pel franquisme
i neboda de Bernat Torant,
qui va morir al camp de concentració de Madhausen.
Mitja hora i tres minuts, accident al Ripollès,
a la collada de Toses aquest matí a la Nacional 260,
retencions a l'APC a aquesta hora,
diferents punts, posem-hi ordre,
aquí Viari de Catalunya, Ràdio Carmin, a Malagarriga.
Bon dia, Neus.
Accident greu, com deies, prou greu,
a l'ENA 260 a l'Altura de Planès, al Ripollès,
on s'hi dona pas alternatiu.
Sembla que hi hauria implicades motos,
però, en tot cas, estem pendents de saber-ne més.
Destequem altres punts de retencions,
l'AP7 des de Mollet del Vallès fins a la Roca Sentit Nord
i de Castell Bisbal fins gairebé a Jalí de Sentit Tarragona.
El 2012 també presenta retencions en diferents punts del Maresme,
a L'Ella i també a Vilassar de Mar, Sentit Nord.
Carmin Amalagarriga, Catalunya Ràdio, aquí Viari.
Esports, Xavier Soler.
En menys de mitja hora comença l'edició d'aquest any
del Tour de França de Ciclisme,
amb una etapa que sortirà de davant de l'Estadi de Sant Mamés,
a Bilbao, també acabarà a Bilbao,
amb una edició final on hi haurà tres corredors catalans,
Marc Soler, David de la Cruz i Antonio Pedrero.
D'última hora, el Sevilla acaba d'anunciar el fitxatge
del lateral, fins ara l'Espanyol, Adrià Pedrosa.
Ara mateix ho anuncien així les xarxes socials
del Club Andalús.
En bàsquet, el Manresa també ha anunciat aquest matí
que Jordi Saracanta renuncia a la presidència de l'entitat.
Saracanta només ha estat un any al carrer
quan va arribar substituint Josep Saeth.
El Barça de futbol s'ha anunciat el fitxatge
del tanca brasilè nacionalitzat portuguès Eric Mendonça,
que arriba al provinent de l'esporting de Portugal
i firma per tres temporades.
Aquesta tarda, motor cursa-esprint
del Gran Premi d'Àustria de Fórmula 1,
serà a partir de dos quarts de cinc.
Durant tot el dia, a partits de la Golden Cat
d'Ukaipatins, la selecció catalana,
que ve de perdre ahir contra Portugal per 3-9,
juga a la una contra Itàlia i a partir de les vuit contra França.
Fins aquí les notícies.
Amb Roger escapa.
12 i 5.
Alba Riera i Andreu Jonola.
Bon dia i bona hora.
Què tal, com esteu?
Molt bon dia.
Arriben les cites d'estiu.
Per cites, les que heu tingut aquestes últimes hores vosaltres dos,
tinc l'Instagram teu d'historis plenes de personatges
del famós CEO català,
entre els quals hi sou vosaltres dos,
amb una vida...
Imagina't, eh?, quin nivell.
Estits del Barça.
Estits del Barça, no?
Patrocinats per una coneguda marca estrella de cervesa.
I ens van convidar a jugar al Johan Cruyff,
perquè el Camp Nou està en obres.
Ens van regalar tota l'equipació del Barça nova.
Quin nom t'haguessis ficat tu, Roger, si haguessis sigut futbolista?
Jo em vaig ficar Andreu, molt soso.
Només Andreu?
No podia posar encara sabreta de Messi, per exemple.
Sí, haguessis pogut, però hi triaves el número, també.
Andreu. I tu, Alba?
Jo em vaig posar al barriere, vaig triar el 22,
perquè el meu número preferit és 2, i s'osadanis de 2,
i vaig tocar més pilota que mai a la meva vida.
M'han aparegut històries en aquest happening de la Charlie P,
de la Julieta, de la Juliana, efectivament.
Roger Carandell, és veritat.
Hi havia Roger Carandell, hi havia l'Alba i l'Andrea Gómez.
Home, hi havia els St. Homes, hi havia la Muixca,
hi havia la Maria Hale...
El boi millor de cada casa.
Els nois de Tugeis.
Els nois de Touz.
Els Figaflaues.
L'Àlex Touz.
I al matí vau fer un partidet? Vam fer un partidet.
I després, quan es va acabar a les 12, ens vam dutxar.
Els nois amb els nois, les noies amb les noies.
I llavors vam anar a Vilanova.
Com són les dutxes del Zohan?
Doncs per ser noves, em van semblar com...
Molt fluixes.
No hi ha dutxa individual? No hi ha dutxa individual.
Et veus? No, no, no.
Et veus? No, però això, diré una cosa.
Jo que he estat a vestuaris, això fa vestuari, eh?
Veure't fa vestuari. És veritat, fa vestuari.
Algú... Vols explicar alguna cosa?
No, intimitats no explicaré.
Vaig haver de deixar la tovallola a algú perquè el típic...
La tovallola, les ancletes...
Va anar a fer el vestuari, Alba?
Mira, jo... No em vaig dutxar.
Sí, sí, sí, sí, sí que em vaig dutxar.
Vaig fer un segonet i ens van posar aquells segonets.
La veritat és que va ser una experiència divertida.
Per mi jugar a futbol és un càstig.
Jo no considero cap premi, per tant, per una pesada Instagram,
m'ha castigat amb això. A mi m'ha encantat.
M'ho vaig passar molt bé perquè hi havia molta gent,
però jo, quan veia la pilota, li demanava al meu equip
no me la passeu, no me la passeu, no me la passeu.
Jo només cridava això i marxava cap a l'altre costat.
És veritat que vaig una assistència.
Saps que l'Alba, a mig partit, va començar a trucar?
Va jugar trucant per telèfon.
Això va passar.
Avui parlarem de cites, companys.
Alba. Sí.
Heu vist cites? No parlarem molt de cites.
Heu vist alguns capítols.
N'hi ha que m'han agradat molt i n'hi ha que no m'han agradat gens.
A mi també. El capítol de la Nausica i l'Àcosta.
Sí.
Em va agradar. Molt xulo.
Aquesta parella era la millor de les parelles d'abans de cites.
Però el primer capítol no em va interessar.
El del Carlos Covas no em va agradar.
A mi no em va interessar el segon que es vol suïcidar el noi.
Saps què em vull dir?
Sabeu què passa? Que les trames són bastant poc diverses.
Crec que la heterosexualitat fa una mica de vergonya a l'Iana
i totes les parelles són heterosexuals, gairebé totes.
Hi ha moltes.
A més, molts es coneixen per app.
Això és una cosa que penso.
Fa set anys, en la primera temporada de cites,
no hi havia l'aplicació.
Sí, però una cosa és que facis una o dues parelles
que es coneixen per app.
Vull dir, ja també et pots conèixer en un altre entorn.
Com a digital només parla per app.
Pensava que hem estat 50 anys a Hollywood
que es coneixien xocant al carrer.
O al passadís de l'institut.
I eren els dos més guapos del món.
I ara, a més,
hem tingut una cita en una música sense parlar.
Andreu, quina ha sigut la teva pitjor cita?
Has xocat amb algú alguna vegada?
Em passa que jo treballo d'una altra manera.
Què vols dir treballar d'una altra manera?
Ja m'explico.
Vincular-se sexual efectivament amb algú.
Jo, per exemple, no he tingut mai Tinder.
Jo el que faig és que...
No t'ha calgut, no?
Com la primera cita, no hi ha primera cita,
sinó que ja coneixes aquella persona.
No saps quan és la primera o la segona cita.
Però com la coneixes?
No, o a la vida, o vivint o no te la presenten.
Però hi ha un moment en què tu dius...
Hi ha una cervesa, un sopar, una trobada que dius...
Això està sent una cita, això ja no és una trobada.
A la Marina vam anar a un japonès.
Què et sembla, vam anar a un japonès?
Perquè als japonesos s'està molt tranquil.
Són restaurants silenciosos,
podríem dir fins i tot elegants,
i estan molt bé.
Però una primera cita,
jo recomano molt anar a un restaurant japonès.
Com vas vestit a una primera cita?
Absolutament com si fos el tio més guapo de Barcelona.
O sigui, ho vaig preparar, camisa...
Llavors ets plenament conscient que és una cita.
Calçotets nous, potser.
És molt important, calçotets nous.
Per si de cas estrenes.
No, no tinc els calçotets de la sort,
els de la sort sempre són els nous.
Estrenar calçotets és dels luxes més bèsties del món.
Es fa per cap d'any, no?
Vermell, sí.
Però quan estrenes calçotets, Roger,
ara estem veient aquest moment,
quan tu estrenes calçotets,
no et sents una altra persona millor,
molt més còmode, com mitjons.
Jo he fet un canvi amb el tema calçotets, últimament.
Vas ample?
Al contrari, perquè jo anava amb aquest calçotet boxer,
em falla i ho he deixat.
I ara vas més apretat.
Sí, perquè a mesura que et fas gran, tot penja més.
Bueno, perquè al final...
Ara que tot torni aguantament.
Fins aquí la meva secció sobre cites.
Roger, tu has tingut alguna mala cita?
Jo tinc moltes, moltes, moltes males cites.
Jo sí que vaig tenir Tinder fa molts anys,
i la pitjor cita segurament és la que,
perquè em va passar diverses vegades, no se't presenta.
Què?
Sí, crec que sí, més d'una vegada.
No puc dir al 100% que jo tampoc ho fes alguna vegada.
Però sí, sí.
Però per què no et presentes?
Perquè com que aquella persona m'existeix a través d'una pantalla...
Aquest dia, bàsicament, es posa nerviós o li fa mandra.
És una cosa que passa molt amb les cites de Tinder.
Tu t'animes a quedar amb algú, i jo de quan en tenia,
i el moment, abans, previ d'anar a aquella cita,
el 90% de persones vol cancel·lar.
Jo ara què t'haig d'explicar?
Ho he de dir.
Jo vaig tenir una cita Tinder molt forta d'un tio
que va acabar dient que era la reencarnació de Beethoven.
Em vaig riure d'ell i vaig dir que era de Cleopatra,
però em pensava que m'estava vacil·lant i em va dir...
No, que t'ho dic molt seriosament.
Era un xaman molt místic, em vaig al·lucinar.
I com veu fer match?
No ho semblava.
Aquella em va començar a parlar molt d'energies i de pedretes,
i em va dir que era la reencarnació de Beethoven.
I em va dir que era la reencarnació de Beethoven.
Això era completament cert.
No només això, sinó que va obrir el seu Facebook,
les seves xarxes socials,
i em va ensenyar que tenia fotos de Beethoven
perquè considerava que era la seva connexió amb ell.
I jo vaig dir que era la reencarnació de Beethoven.
Vaig marxar corrent.
Vaig marxar corrent.
I això t'afiltra una mica bé.
Va ser una cosa molt forta.
Arriba l'estiu i moltes parelles trenquen.
Els dies s'allarguen,
són bons dies per quedar amb persones,
per fer cerveses fins tard,
també per conèixer gent nova.
A l'hivern les parelles es repleguen,
a l'estiu les parelles es trenquen.
Hi ha molta gent que està molt accessible per tenir cites.
Però què és el millor de les cites?
Us vull parlar de dos conceptes que envolten el món de les cites.
I és raja de tots aquests personatges amb els que ens trobem.
Estareu d'acord de les cites que tens a la vida que valguin la pena.
Hi has de dedicar molt temps.
Hi ha moltes males cites a la vida.
Un d'aquests conceptes...
No sé si heu estat escoltant últimament
o potser t'hauràs sortit per TikTok,
però s'ha parlat molt de la relació
entre el Bad Bunny i una de les Kardashian
i el Timotecha Lamet i una altra de les Kardashian.
Són parelles que estan juntes i no paren de sortir fotos
de les seves possibles cites.
Això ha generat molt rebol i està marcant una mica la tendència
del que s'espera d'aquestes cites.
Almenys per la part de la majoria de les meves amigues del voltant,
que jo considero que ja és suficient per fer-ne una secció.
El cas és que Bad Bunny i Timoteu,
si tu per qui ens escoltes i estic perdut d'aquesta trama,
eren dos tipus de nois, dos tipus d'homes,
que nosaltres una mica salvàvem.
Estil vellerín, aquests tios deconstruïts,
que ens donen una mica d'esperança
i que nosaltres consideràvem que podíem confiar en ells.
Us he ficat, però ja ho heu vist, és com l'exemple.
Exactament això està passant amb Bad Bunny i Timoteu,
que nosaltres els hi donàvem tota aquesta responsabilitat,
en realitat.
I al final han acabat estant amb les Kardashian,
que són una mica com l'emblema del normativisme, de lo bàsic,
de tornar a la tia...
Tot el que hem estat intentant lluitar tot aquest temps.
I és que passa que a internet hi ha hagut un bajó increïble
amb ja no queden homes que valguin la pena.
Roger i jo, per exemple.
No, però tu i jo ja no som a internet.
I a part de que vosaltres teniu parella,
estem parlant una mica dels solters cadentes.
Estem fora de...
Llavors, realment ara s'està parlant,
nois, em sap greu pels homes que ens estiguin escoltant,
que estem a l'era del heteropassimisme.
Ui, concepte del dia.
Heteropassimisme.
Això m'explica molt bé la Noelia Ramíriz
que és la moda del país, que us recomano que us apunteu,
on ella explica tota aquesta sensació
en què nosaltres hem acabat per assumir que l'últim home
en què nosaltres confiavem, com era Timo T i Bad Bunny,
se n'ha anat amb una supermodel,
el seu dir li ens provoca bajón,
i això vol dir que nosaltres hem depositat tot d'esperances
en homes que al final no deixen de ser uns heteros més.
Llavors és com, bueno, anem a tirar la tovallola,
seguirem quedant amb aquestes persones,
i això és si... No riguis, Andreu, perquè...
És que Bad Bunny és força la vostra esperança.
Sí que ho era, sí que ho era.
A la teva és més si moltes coses.
I no et dic res.
No, però has de rascar una mica més amb el Bad Bunny.
Tenia un personatge diferent, no era el típic reggaetonero
d'aquests que van massa de xulo.
Tu em vas dir un dia que no t'agradava molt,
a mi m'agrada la música que fa, però ell com a persona no.
Jo el que volia que sabíeu és que és una mica la tendència
que teniu, però d'altra banda hi ha una cosa que encara és més divertida
i que jo crec que a Andreu et desesperarà,
però et farà una mica d'il·lusió a la vegada perquè ens ho passarem bé.
Un altre tema que voldria assenyalar, atenció,
són les beix flax.
Com? Beix?
Que et desesperarà perquè aquí hem parlat molt de flax,
jo crec que ja.
Després de la bandera verda, la vermella, ara la beix.
Tiktok està ple de beix flax.
A mi em va costar entendre-ho,
però té una mica de gràcia.
Aquest concepte, que és el de la beix flax,
explica que en tota relació,
quan ja estàs a la relació inclús,
arriba un moment en què comences a conèixer una mica més la persona
i es revelen com inconvenients,
com petites tares, petits defectes,
que et fan dir, ui,
tampoc és que canviïn el curs de la relació,
ni que sigui tan alarmant com per trencar-la,
ni deixen de seduir-te,
però trenquen una mica allò que tu t'esperaves.
M'explica molt bé, New York Max, si ho voleu buscar, m'explico.
A TikTok ho descriuen així.
Em sembla molt ideal, aquesta definició.
Les beix flax són aquelles que fan que t'aturis tres segons
quan escoltis un comentari,
repassis, em passis saliva i diguis,
vale, vale, segueixes amb la relació,
però tu ja t'has aturat tres segons.
De fet, quan estàs en el ple enamorament,
la beix flax, una manera d'identificar-la,
també és quan la gent diu,
aquests petits defectes, aquests petits detalls en el fons
que t'enamoren són els que acaben fent
que acabis en aquella relació i que no puguis més fer-ho.
A veure, posa els exemples. Us fico alguns exemples, d'acord?
Per exemple, accepto de TikTok,
que una persona no es talli les ungles del peu,
es considera que és una beix flax,
bueno, si clar, cadascú té les seves.
Que no es dutxi i que no es dutxi.
No es dutxi i diria que és ret flax, ja.
Són petits, sí.
Que no es talli les ungles del peu, és una ret flax.
Qui es considera que podria ser un convidx.
Quan tu surts d'un establiment, que no aguanti la porta.
Si tracta malament els cambrers, és ret flax.
Però que no tanqui la porta, aquí tu ja comences a entreveure
que segurament aquesta persona sigui despòtica, absolutament.
No recorda els noms de les teves amigues
o de les persones que t'importen.
Això no està bé.
Dir-li als pares pel nom, no para o mare.
Si tu tens un nòvio que diu...
Això sí que està perdut.
Es considera una beix flax.
O papà o mamà.
És català, sí.
Després hi ha gent que directament assenyalava...
Triga molt amb beure's el cafè.
Que dic, això ho faig, jo no considero que sigui una beix.
No sé quina serien per vosaltres, en tinc més.
Jo en tinc bastanta.
Per exemple, que mengi sense samarreta.
A mi que mengi sense samarreta...
És beix.
I que faci soroll mentre menja?
Ret.
Això és ret flax.
Que l'agafi després és una beix flax.
Que no t'esperi per menjar és una beix flax.
O que...
Que a l'hora d'estendre la roba,
la roba mai no torni a l'armari.
Simplement va de la roba a vestir-te tu.
És el meu.
Les tenedors del meu armari.
Obviament tots tenim beix flax.
És comentari.
Que li agradi molt el futbol per mi és una beix flax.
Com ha de ser una beix flax?
O no pots tenir un hobby ara?
Per mi avui dia és una beix flax.
Espera't, aquí hi havia una noia que deia
que sigui escalador és beix flax.
Que sigui surfer és ret flax directament.
Això em va fer bastanta gràcia.
Perquè si ho penses són esports
on normalment la parella li dedica...
És a dir, si tens un nòvio que fa surf o que fa escalada,
aquest nòvio prioritzarà sempre l'escalada i el surf que tu.
Això és així.
En esports on s'aprioritza llavors.
Surf es considera que hi ha una extra de flipadesa
que passa a ser ret flax.
En canvi escalador encara ets com un tio majo de la muntanya.
Llavors aquí es quedaria com un tio de la muntanya.
Un tio que regala la natura.
M'ha agradat aquest concepte.
Un quart i mig d'una del migdia.
Som a Catalunya Ràdio,
això és l'hora de llevar-se amb l'Alba Riera
i l'Andreu Joanola.
Tu has tingut mai una cita en un vaixell?
No, perquè no he tingut un vaixell.
Si arribo a tenir un vaixell...
Et mereixes? I tant que em mereixo.
Ahir ens van portar amb autobús a tots aquests llocs
i aquest esdeveniment.
Autocar.
Autobús és el de ciutat i autocar és quan...
Sí, diria que sí.
Doncs amb autocar.
I jo soc de les persones que si està a dintre d'una autocar
he d'anar a darrere de tot.
He d'anar a darrere de tot.
Però darrere encara et mereixes més.
Com els malotes.
I llavors ahir em vaig marejar.
Fins arribar a Vilanova, però no passa res.
No he vingut a parlar d'autocar,
sinó que he vingut a parlar de vaixells.
Perquè jo soc una persona que no té propietats,
no tinc piscina, no tinc ni una barqueta,
no tinc segona residència,
però tinc amics que tenen tot això.
Però fa poc per tu, eh?
Tens igualment esperit de tenir propietats.
Tens esperit de tenir propietats.
Sí, tinc esperit de tenir propietats
i s'està recollectant.
S'està recollectant per poder tenir tot això.
Tu no ets propietari, però tens molts amics que sí que ho són.
Tinc molts amics que sí. Què passa?
Això primer, hi ha el típic comentari de
no, és molt millor tenir un amic que té barca que tenir barca.
Doncs no. Perquè si jo miro la gent que té barca
té altres coses que jo no tinc,
i això sí que a mi em molesta moltíssim.
Però avui centrem-nos en el tema de les sortides amb barca.
La gent que té barca i et convida a pujar a la seva nau marítima
és gent que pensa.
Avui porto el pobre, porto el mort de gana,
i passarem tot el dia.
Aquest és el primer error.
Si tu estàs més de dues hores en una barca
d'aquestes de la costa,
passar-hi més de dues hores és una equivocació.
És un error.
A partir de les dues hores en una barca d'aquestes de la costa brava,
no estic parlant de iates d'aquestes que agafen els futbolistes.
No, no, les barquetes inestables.
Aquestes barques que més o menys tots tenim al cap.
Més de dues hores és una equivocació.
Per què? Perquè si tu estàs més de dues hores,
significa que t'has d'emportar ja una o dues neveres
carregadíssimes de cervesa, t'has de portar el dinar,
l'aperitiu, i si els teus amics et veuen molt pobre,
com que mai puja una barca,
ho allarguen fins a l'hora de berenar
i porten-s'hi tot una coca de crema, que dius...
Que no cal.
Quan jo vaig a una barca i em diuen que no m'he portat berenar,
ja dic, m'hi cago, hòstia, molt malament.
A més, no pega gens, no menja dolç,
a 30 graus sota el sol, entre mullat i sec.
Des que és tremendo.
Anar en barca és de les pitjors experiències
que una persona li pot passar en aquest primer món.
És veritat, és veritat.
Jo tampoc ho... Vull dir que no...
Estàs d'acord amb mi, Vull?
No m'ho he passat gaire bé.
Crec que no t'ho has passat bé.
Comencem a anar al port, ja.
Al port, allà tothom es coneix, tothom és ric.
I es veu d'una hora lluny que porten a pobres.
Llavors es miren entre ells i diuen, tranquils.
No, podeu deixar les coses a la vista, que són amics meus,
no ho robaran, són gent de confiança,
tot i ser pobres, són gent de confiança.
La primera cosa que em flipa molt
és que aquestes barques valen molts diners,
però no tenen un sistema fàcil per pujar-hi.
No sé si ho heu vist, has de com robar-la,
has de pujar per davant fent un salt arriscat.
Que sempre pateix.
És un salt arriscat.
Normalment ja vas mal calçat.
Vas mal calçat, vas amb la nevera que pesa molt,
a mi sempre em toca portar la nevera que llablava,
que ja, sense res, pesa.
O sigui, senyors que feu nevera,
feu que la nevera no pesi sola.
Que sigui lleugereta.
Un cop a dins ja comença el meu odissea,
allò, un cop a dins,
i jo ja, per començar, no sé on assentar-me,
sempre em penso que molesto,
aquí molesto, perquè de cop,
ostres, cuida, perquè faig un gir,
després hi ha l'altra persona,
que és la parella normalment del propietari o propietària,
les defenses!
I sembla que si no treus les defenses aquelles
en cinc segons ens estavellarem, jo què sé.
Criden! Per què crides? Que xoquem!
Per desaparcar del port.
A part de que val bastant dits diners.
Sí, un pàrquing.
Un pàrquing de barques.
Llavors el que s'encarrega de conduir,
és que es fa el simpàtic, es fa el gracioset.
I quina ràbia que em fa quan es fiquen el gorrito de capità.
I van sempre més ràpid que quan van sols.
Ara vaig a demostrar que la meva barca corre
i que jo domino molt la situació.
El que ens encanta és agafar les onades,
picar-les i que salti la barca.
Jo aquí estic a punt de vomitar,
però per educació m'aguanto el vòmit.
Jo no sé si tu saps aguantar-te el vòmit, però jo...
Mira, he anat a bastantes barques,
o sigui, d'amics, també sempre,
perquè quan arriba l'estiu, al cap al maig,
tu has de començar a obrir Instagram.
Jo començar a veure quins amics tenen al barquito
i anar treballant les relacions.
Aquí estic fent la secció perquè la gent quedi sola.
He tingut dos amics, dues vegades m'ha passat que he vomitat,
però el més gran és allà, als peus de tothom.
Jo he estat una d'aquestes persones.
Sempre hi ha algú que vomita? Sí, a Grècia.
Però sí, el mar estava molt carregat.
Estava carregat.
I bona part de la tripulació...
Ah, no va ser el...
Segurament sí que devia ser dels primers,
però va acabar caient tothom.
Amb les barques, no són còmodes, aquesta barca,
tots amb vent, hi ha uns bancs
o una mena de seients que no estan ben acabats.
Si et poses a davant allò que...
Em fa il·lusió ficar-me a davant, et mulles...
Tot ho has de deixar dins d'una mena de camarot,
claustrofòbic, que fot una calor allà,
que estàs a 75 graus.
Però encara que jo és el Diluv universal,
jo no entraria allà.
Els privateris de la barca et volen portar a una cala
que només es pot arribar per mar i no s'hi pot arribar.
Perquè veus els privilegis.
I no és que vegis els privilegis,
és que no veus la cala perquè hi ha 45 barques més.
I el primer que penses és
però quanta gent rica hi ha al món.
Jo és el primer que penso.
Quan veig 45 barques a una cala,
i després penso, quin avorriment!
S'han de ficar barques al costat de les barques.
O sigui, has de ficar barques al costat de les barques.
Sempre hi ha el grup de nens i nenes pijos
que fiquen la música a tope
i que penses, ojalà vingui l'orca Gladis.
A Badalona ja no es pot fer.
Xavier Serrero ho ha prohibit.
Què ha dit això de la música?
Emultarà als banyistes
que arribin a la platja i posin la música.
També emultarà als venedors ambulants.
Però principalment això de la música, mira.
Però també els que estan a la barca?
Perquè aquest aviat farà la vista grossa
i només emultarà els pobres que es queden a la sorra.
No sé si davant de la platja de Badalona hi ha molta barca.
Clar, no.
I no hi ha molta cala.
Això és veritat.
El que passa és que un cop aparques en aquesta cala
que s'han cregut que és superespecial
i que hi ha tothom que té barca,
que ha anat allà,
les àncores es lliguen entre elles.
Els costa, eh?
El tema d'àncores no el té resolt.
La barca està molt bé, però aparcar-ho té gaire ben resolt.
És una cosa que no ha avançat.
Crec que tecnològicament no ha avançat.
Ara, per exemple, els cotxes aparquen sols.
De moment, les barques no aparquen soles.
Per què? Perquè el mar i el vent és un enemic.
I a vegades, a mi em passa una vegada això
amb uns amics de Cadaqués, òbviament a Cadaqués tothom té barca.
Volíem bàsicament xulejar de barca,
perquè si no, no érem tan amics
com perquè ens convidessin a passar una tarda allà.
Llavors vam anar-hi i ens va estar a punt de matar.
La mar no estava gens bé.
Estava molt, molt moguda.
Jo no en tinc ni idea d'això.
Per tant, ets tu, capità, persona,
que m'ha d'informar que és perillós posar aquí.
Feia un moment que ens va dir
que hem d'esperar una estona aquí al mig del mar
amb totes les onades, que es calmi per poder tornar-hi.
Allà vaig veure la meva mort.
Si depèn de la natura mai ho facis.
Vaig acabant. Què passa?
Cada cop tothom es banya.
Es banya en un mar que han passat 45 embarcacions
deixant gasolina a tot arreu.
Vull dir que tampoc és una cosa com Supermarket.
I arriba el moment de l'aperitiu
i comencen a treure aperitiu de sota d'un banc
i munten una mena de taula inestable
i tu has de menjar moll.
Molts, molts, molts.
És una cosa horrorosa.
De cop, normalment en aquesta barca no hi caps bé.
No pots menjar bé, a la taula et queda lluny.
Bé, són coses terribles.
Hi ha bé el dinar, que normalment pot ser una amanida de pasta.
Poden ser aquestes coses que van taparitzades.
Les barres de crancs crícia.
Barres de crancs crícia.
Són aquelles coses que no...
És de ric però no acaba de ser ric.
Dinar a una barca tants no fa ric.
També deixeu de fer això.
Quan acabes de dinar, què és el que et ve de gust a tu?
La migdiada.
I allà no pots fer una migdiada.
Perquè si tu entres en el camarot aquell
et pots desintegrar.
Com a persona et pots desintegrar.
I si et fiques allà entre el soroll i el sol,
és que jo al sol hi aguanto 32 minuts.
Ho tinc calculatíssim.
Llavors, has de tornar.
Normalment quan has de tornar, com que tornes tard,
s'ha girat un vent.
S'ha girat un vent.
Ui, no estava previst aquest vent.
Què collons has d'estar previst si portes 72 cerveses
i no has mirat al radar aquest meteorològic?
Cap vegada!
Quina previsió tenies tu?
El que m'agrada més des del suplement
és que l'embarc està molt sobrevalorat.
I que jo...
Us en recordeu que al principi vaig dir que la platja
també era avorrida.
I de l'únic que no he parlat camís, el que més m'agrada
és una piscina.
A mi una piscina privada.
Tampoc tens piscina per això.
Privada vols dir que d'aquestes de comunitàries
d'urbanització o no?
I municipals tampoc.
Jo que pensava que avui m'havies fet una secció
en perspectiva de classe.
A l'hora de llevar-se,
abans de la publicitat,
de seguir el salut del Pem Noguer,
per compensar-te per tot el tema de la barca,
tenim una entrada doble per veure l'Illusionista
d'en Peyu al Teatre Coliseum
pel dijous 6 de juliol.
Ja l'has vist?
L'Illusionista al Teatre Coliseum del Peyu,
les 5 primeres persones
que truquen al 93207474
des d'ara mateix,
s'emporten aquesta entrada doble.
En tenim 5.
Ja no.
És un espectacle boníssim.
Ho tinc pendent, perquè el Peyu em diu que d'allò...
És molt recomanable.
Us ho prometo.
Mira, la centraleta ja està rebentant.
En gràcia a tots dos companys, cuideu-vos.
Pausa i de seguida el Pem Noguer
acompanyada de la Marta Vergés.
El suplement amb Roger Escapa.
Orna al Mundial de MotoGP,
el circuit de Barcelona-Catalunya.
Viu en directe tota l'emoció del gran premi
Monster Energy de Catalunya de l'1 al 3 de setembre
i l'eix de la passió que ens uneix.
Entrades a la venda a circuit.cat.
Viu-lo!
Coses que pots fer si et toquen els dos milions
de la Grossa de la Diada.
Gasta-t'ho tot en una festa.
Comprar-te un descomputable.
Revisar frens, pneumàtics i ja està.
Portar dinar a la família.
Capsa de galetes i avall.
Marxar un any a Honolulu.
Canvia les tovalloles del bany.
11 de setembre, sorteig de la Grossa de la Diada.
Guanya fins a dos milions d'euros.
I només si ets major d'edat.
Hem jugat.
Hem après.
I ens hem divertit.
Sóc aquí!
Ara, les millors excursions d'Antitó.
I les sorpreses d'en Johnson al llibre.
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Condició humana.
És un podcast sobre salut, malaltia i vida.
Aquell dia vam entendre que el Rai
clarament seria un fill de l'amor i un fill de la ciència.
No som conscients de la capacitat d'adaptació que tenim.
D'això hi havia 14 casos al món.
I em té que tocar a mi.
Condició humana.
Són històries de vida excepcional sobre salut, malaltia i vida.
Un podcast de Núria Jarr,
amb disseny sonor de Laura Romero.
Amb el suport de la Fundació Catalana
per la recerca i la innovació.
Construir el túnel que va travessar la serra de Montclar
va ser terrible.
Aquest túnel part del canal d'Urgell
va ser construït amb bona mesura per presidiaris
que van pagar el costat.
I també per les dones que van pagar molt cara aquella feina.
En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Alpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Vivim en una societat que no vol veure algunes dones
perquè no responen al que s'espera d'elles
o perquè consideren que ja no els fan servei.
Les dones i els dies.
A Montse Virgili.
Droguedictes, dones grans,
les que viuen al carrer, les prostitutes,
o simplement aquelles dones que s'escapen de la norma.
Les dones i els dies.
A Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitja nit.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Aquest dissabte a les dones i els dies
capgirem el món.
I us dic un secret.
I sortim guanyant tothom.
Aquest cap de setmana, el tot gira,
descobrirem l'última perla del planter del Barça.
Aleix és un futbolista con talento.
L'último pase.
Aleix Garrido, l'interior del planter que ha enamorat Xavi.
Des del País Basc, viurem l'inici del Tour de França.
Misac Vilalta.
Dissabte, la primera etapa des de Bilbao.
I diumenge, amb final a Sant Sebastià.
També conversarem amb Hugo Marlo,
fundador del primer equip de futbol d'Homes Trans.
A més, us explicarem el gran premi d'Àustria de Fórmula 1,
la Golden Card d'OK Patins,
i les semifinals de la rosca.
Tot gira.
Dissabte i diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopès.
Linked.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Torn al grec,
el festival d'arts escèniques de Barcelona.
Gràcies per venir.
És el títol del nou disc i del concert
amb el qual la Ludwig Band debuta al Teatre Grec
amb la seva barreja habitual de folk, pop i rock.
El 18 de juliol, al Teatre Grec.
Més informació a Barcelona.cat barra grec.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linked.
Del 7 al 22 de juliol,
celebrem el Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell.
En aquesta edició,
es conmemoren els 50 anys de la mort del mestre Casals
i comptarà amb una programació
d'artistes internacionals i nacionals
que interpretaran una àmplia varietat
de programes de música de cambra.
Més informació a auditoripaucasals.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linked.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
Culinarium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
L'Arc de Noguer.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal, com esteu?
Molt bé, on pares avui, Pep?
Avui a casa, saps una cosa?
He dormit amb manta, avui, tu.
Què dius, ara?
Quina enveja.
Quin plaer, tu, quin plaer.
Tota la setmana passant aquí a Barcelona,
que sembla una sauna la més grossa del món,
i arribes aquí, es fot a ploure,
i poses la manteta, que això és una delícia.
Quines mantetes, Pep?
Oi, mira, veniu, veniu.
L'últim programa podriu fer des d'aquí, no?
Jo crec que ja no hi som a temps,
perquè tanquem temporada diumenge que ve,
però ens ho puntem, ens ho puntem.
Aquesta dona que sentiu és una vella coneguda del suplement.
Marta Vergés, experta en nutrició cuina saludable.
Bon dia i bona hora.
Bon dia a tots.
Perquè avui, amb el Pep Noguer i la Marta Vergés, el suplement,
l'Arc de Noguer, parlem d'adulcorants.
Fa uns dies, en Noguer llegíem que l'Organització Mundial de la Salut
desaconsella l'ús d'adulcorants no ensucrats com la sacarina o l'estèvia
perquè no ajuden a controlar el pes.
És a dir, que sigui 0 calories no vol dir que sigui saludable,
d'alguna manera, no, també, Marta?
Clar, és que aquí es barregen molts conceptes.
Doncs anem a PAMS. Anem a PAMS.
Clar, el que està dient aquest estudi,
que l'hem de baixar a terra,
el que ens està dient aquest estudi,
que és un estudi observacional,
és a dir, no és un estudi causal, clínic, de causa-efecte,
sinó que va ser observant un grup de la població durant molts anys,
vam veure que aquest grup de la població
que estava consumint adulcorants,
al llarg dels anys,
no hi havia cap benefici
en quant a problemes cardiovasculars o baixar de pes.
Això és el que ens està dient.
Clar, què vol dir?
Vol dir que aquests adulcorants ens engreixen,
ens produeixen aquestes patologies?
De moment no vol dir això.
De moment el que vol dir és que no hi ha un canvi
utilitzant aquests adulcorants.
Amb la qual cosa, l'Organització Mundial de la Salut,
el que ha de dir és que utilitzant aquests adulcorants
no hi ha cap benefici.
Això és el que ens està dient.
Clar, aquest estudi observacional,
qui són el grup de la població
que estan fent servir els adulcorants,
moltíssim més que altres tipus d'endolçants?
Doncs ja són persones que ja tenen un potencial
o una direcció cap a patir algun tipus de patologia
perquè tenen algun problema
o perquè estan mirant de baixar el pes
perquè ja tenen pes.
Aleshores això s'ha de posar en el seu lloc.
Dit això, què passa?
Que, clar, nosaltres estem superadictes als dolços.
Ens encanta el dolç.
El dolç és molt addictiu.
Fa uns anys el gran dimoni va ser el sucre blanc,
amb la qual cosa la població...
El sucre per la sacarina.
Exacte, aleshores la població què ha fet?
La població no ha reduït els umbrals de dolços
o les ganes de dolç.
La població el que ha fet és, el sucre és dolent,
ens en anem els adulcorants.
I per això ara hi ha aquest abús repetitiu dels adulcorants.
Per què? Perquè la societat, el que tenim encara al cap,
el que prioritza en el nostre cap o la nostra ment,
és no engreixar.
I aquí està el kit de la qüestió.
Hi ha una cosa.
Fixa-vos que quan parlem d'adulcorants,
tu mateix, Roger, has dit estèvia,
i ho has dit com que res.
És a dir, clar, jo no sé què penses tu com a estèvia.
És a dir, l'estèvia és una planta natural,
i una altra cosa és,
aquelles pastilles o aquells líquids que en diuen estèvia,
que allò només té l'estabiòsil.
És a dir, i també no estem parlant del mateix.
Exacte.
Perquè si t'hi fixes i tu mires aquests ingredients,
veuràs que allà per de l'estabiòsil hi ha altres coses.
És a dir, jo crec que hem de diferenciar molt bé,
per exemple, un adulcorant natural,
com pot ser la mel o com pot ser l'estèvia amb fulla,
dels processats,
que llavors aquí és on parlem, diguem-ne,
dels que venen del món dels alcohols,
xilitols, maltítols, etcètera, etcètera,
o els que venen, diguem-ne,
que són el FAM, l'Espartam, el Ciclamats i tots aquests aquí,
que són molt diferents, no?
Sí, sí, és que has fet un bon resum.
Efectivament, quan parlem d'estèvia,
moltes vegades estem parlant de productes diferents.
Qui té al cap l'estèvia vista com la planta o la fulla,
això sí que és un producte natural.
Però clar, el que trobem a les botigues és un subproducte,
sí, d'origen natural,
perquè fa servir aquesta part de l'estèvia,
que és la part dolça de l'estèvia,
però clar, la barreja amb altres adulcorants,
i al final el que ens estem prenent és un adulcorant artificial
que jo no entraria dins d'una categoria d'aliment nutritiu, no?
Però tampoc és molt perjudicial,
simplement no ens ajuda, per exemple, a perdre pes
o aquestes històries que a vegades tenim al mantre instal·lat.
Prenc això que és més natural i és més saludable.
Els adulcorants són segurs.
Són segurs.
Són segurs, no és que siguin saludables, són segurs.
Són segurs, però clar, si ara ens en anem a consumir gran quantitat,
que estem consumint gran quantitat sense donar-nos compte,
perquè al final ara aquests adulcorants...
Posa'm més exemples, perquè el de la sacarina sí que és claríssim.
Clar, però, per exemple, si tu te'n vas al supermercat,
molts dels aliments per fugir dels sucres
estan fent servir adulcorants.
Galetes, xarops...
Tot el que és dolç al supermercat...
I un xarop... Cereals per esmorzar.
Un xarop medicinal, especialment als infantils,
que tenen aquest gust tan dolçet, també,
que el fan més fàcil de digerir pels nens.
Segurament s'hauria de veure,
perquè això depèn de cada marca i de cada fabricant,
s'hauria de llegir l'etiqueta per veure què és el que té,
però segurament hi ha una barreja de tot,
i segurament deu haver més adulcorants.
Són segurs... Tots són igual de segurs?
A veure, d'això encara s'ha d'estudiar molt,
perquè els adulcorants...
Tenim els adulcorants, com deia el Pep, que són els polialcols,
que aquests sí que són naturals, per exemple,
el xilitrol, que deia el Pep, el eritrinol,
el sorbitol, tots els que acaben amb tol,
doncs tots aquests són naturals.
El que passa és que si abusem d'aquest xarop,
d'aquests tipus d'adulcorants,
també ens poden fer algun...
ens poden produir algun problema intestinal.
Per què? Perquè els polialcols no s'absorbeixen totalment.
Per això som molt interessants perquè no ens pugui
l'índex glucèmic, perquè no els absorbim,
en la seva totalitat, amb la qual cosa no passen a sang,
ni passen a ser energia pel nostre organisme,
però clar, el no absorbir-se, queden a l'intestí.
Si abusem, doncs també podem tenir
afaccions a nivell d'intestí, diarreas,
mals de panxa, que això segurament algú s'hi ha trobat,
d'haver abusat molt, per exemple, de xiclets o carmelos,
o algun producte que els portés,
i que després puguin tenir aquests problemes intestinals.
A veure, Nuguet, vull sentir que tinc més preguntes per la Marta,
però digues, digues.
És que ara que parleu precisament d'això,
hi ha hagut moltes coses que s'han posat molt de moda
dels últims mesos, un d'aquests, que és l'Erythritol,
que semblava que sigués la panacea de tot plat.
Llavors, tu veus allò, i a més a més, com que...
poden ser, diguem-ne com dieu, de forma natural,
però allà dintre d'aquella pastilla, o d'aquell líquid,
o d'aquell granulat, hi ha altres històries.
Per exemple, també he vist que s'ha posat molt de moda,
que segurament és una marca comercial,
que té els drops, que tu domines bé i no deixa de ser sucralosa.
Llavors, dius, bueno, què estic prengent aquí, no?,
darrere d'una marca comercial com també pot ser la Sacarina,
com dèiem.
Clar, però al final, mira, hi ha una cosa
que vull deixar molt clara, tant per aquesta notícia
com pel que estem parlant, és que ara estem parlant
de població sana, perquè si hi ha una part de la població
que ens està escoltant i ja s'està tractant
amb un metge, té diabetes o ja té una cardiopatia important,
òbviament, tot això no va per aquestes persones.
Aquestes persones han de seguir
el que els diuen els seus professionals mèdics.
Ara estem parlant de persones sanes
que ens asseiem a la taula i volem veure
què hem de fer, no?, què hem de fer, quin seria el millor dolç.
El que ens està dient aquesta notícia
de l'Organització Mundial de la Salut és reduir el dolç.
Reduir el sucre, reduir els adulcorants,
tot passa per reduir, no per substituir.
Aleshores, si penseu, mireu, hi ha una dada
que és que l'Organització Mundial de la Salut
ens diu que perquè la quantitat de sucre
ha afegit, i ara aquí ja estem parlant de sucre,
ja no estem parlant d'adulcorants
que no ens aporten índex glucèmic en general.
Menjar menys dolç. Menjar menys dolç, però ens diuen
que allò bo per a la nostra salut
seria no passar d'uns 50 grams al dia
de sucre afegit, val?
Qui diu sucre afegit diu xarops.
Quina vida més avorrida.
Però, i fixa't, si arribem a 25 grams,
això té resultats molt positius per a la nostra salut.
On ho trobem, això? Més enllà de, o sigui,
el curt plaç, perquè el llarg plaç ja sé que evita
molt fotudes, però en el curt plaç, per exemple?
Home, en el curt plaç, sobretot, mira, a nivells d'estrès,
anem tot el dia amb una ball, amb més sucre amunt...
Però això no és culpa del dolç? Sí, és culpa del dolç
que engelem? No, però el dolç ho potencia.
És a dir, no és l'únic, el dolç, però el dolç,
per què et necessitem tant de dolç? Perquè anem tot el dia
estressats, cansats, necessitem cafè, necessitem dolç,
necessitem aquestes substàncies addictives que són les que ens fan tirar.
I això és un peix que es menja a la cua? Exacte, exacte.
És que això és un peix que es menja a la cua. Si no em menjo aquell
trosset de xocolata a les 9 del matí, com arribo a la una?
Clar, però mira que estigui dins d'aquests 10 grams al dia,
que això es pot aconseguir. Ara et diré una altra pregunta.
Aleshores, substituïm alternatives saludables,
saludables, també potser dolces, però per a adulcurar
un pastís, per exemple, d'acord? O el que m'estàs dient, no,
fora el pastís, perquè després, aquesta història, que si el plàtan,
que si la canyella, que si la carvassa, que el dàtil,
ens donen també aquesta possibilitat de, no sé si he de dir
més saludable, però de substituir el sucre o l'adulcorant.
Mira, jo ara t'ho diré, et diré algunes opcions,
però que tinguem en compte que aquest pastís estaria dins
d'aquest sucre afegit, que no passés de 10 grams al dia.
Encara que vingui del dàtil, eh? Encara que vingui del dàtil,
sí, perquè ara estem parlant, perquè una cosa és
si ens aporten nutrients, si som més o menys saludables
perquè ens aportin nutrients i perquè ens aportin fibra,
i una altra cosa és si ens aporten més o menys
índex glucèmic, val? Aleshores, és que això
ho hem de diferenciar. Aleshores, no n'hi ha un que sigui
perfecte. Tots tenen pegues. Per què? Perquè ens passem,
la pegues que ens passem. Si no ens passem de quantitat,
estan bé tots. Però, per exemple, m'estàs dient que menjar-me
tres plàtans segur que no és saludable, però menjar-me un plat
és el que més em passaria. Maravillós. Val. Més. Més.
En comptes de fer-te el pastís, menja't el plàtan.
Més el moniato,
més uns dàtils i una mica de mel i mató.
Clar, allà ja està. Clar, hauríem de fer càlculs,
que estàs passant dos 10 grams al dia. Sí, però tot et diria.
Però és que tot és sucar natural. Clar, mira, pensa que el mateix
d'aquestes dades que et dic que... La crema de carvassa, eh?
M'estàs dient que una crema de carvassa computa en el dolç, eh?
La crema de carvassa és a dir, què computa en el dolç?
En el dolç computa, encara que siguin dolços que venen de les fruites,
en el dolç computaria anar fent postres,
anar fent aquest extra de més a més, que no és necessari
el postre, en realitat. El postre, al final, és...
És un capritx. És un capritx. No és realment l'alimentació,
però una crema de carvassa, per suposat,
no la comptaríem aquí, perquè
l'Organització Mundial de la Salut sí que ja visualitza
que amb el nostre menjar, si fem uns àpats
amb productes frescos, amb verdures fresques,
que és el que hauríem de menjar, no? És el que diem sempre
dins dels hàbits d'alimentació saludable.
Si nosaltres ens en anem a l'opció dels frescos,
tot això ja ens aporta sucres, ja ens aporta els sucres necessaris.
El que passa és que nosaltres necessitem fer postres,
necessitem fer cafès i posar-li sucre, necessitem fer un suc
de fruita i, a més, afegir-li fruita. Per què?
Perquè els que tenen els bols estan disparats.
Hi ha una cosa... I hem de començar a baixar aquests umbrals.
Sí. Digues, Pep.
Hi ha una cosa, i és que moltes vegades també hi ha molt de sucre
que s'incereix, que no el veus, que està amagat.
És a dir, si en lloc de anar-te a buscar tu un bon pa de pagès
d'aquests cuits amb llenya o cuits amb forna elèctrica,
però pa d'aquest de veritat, tu et compres un pa de motlla,
normalment els pans de motlla o els brioixos,
ja hi ha una dosi de sucre. Si tu et menges
un pernil dolç o un tipus embotit,
diguem-ne, bastant industrialitzat,
moltes vegades en aquests llocs ja hi ha més sucre del compte
en un pernil dolç o en un llorca,
n'hi ha de sucre. En una salsa d'aquestes que
moltes vegades l'altre dia un amic meu diu
m'he fotut un d'allò amb ketchup. El ketchup porta sucre.
Moltíssim sucre. Clar, si no mires les etiquetes,
no és el mateix menjar-te un plàtan obert.
Flipem aquí tots ara i siguem els friquis
de llegir tanta tigueta, perquè a vegades
tampoc hi ha molta gent que no, que llavors s'espanta.
Però una mica de sentit comú sí que li tenim.
I una altra cosa important, per exemple,
el que deien Roger, un plàtan. Un plàtan no és el mateix menjar-te
un plàtan molt madur d'aquells que dius
que si no el menjo que avui demà ja, pobret,
també és molt més saludable.
I l'hidrat de carboni que té un plàtan
és molt millor també, no? Exacte.
Perquè el cèver no té tants sucres
i, a més, tot el que no s'assimila queda en forma de fibra,
però que és una fibra molt beneficiosa per la nostra microbiota.
Aleshores, s'hauria d'anar observant
cada un dels aliments i també com els utilitzem
i també ajustat a la persona, perquè ara estem
descontextualitzant, per exemple, la típica pregunta, no?
Un cafè amb sucre, un cafè amb secarina, sí, no?
És que depèn. O sigui, depèn quants cafès
et prens el dia. Si m'estic prenent cinc
i em poso cinc secarines, doncs segurament
no anem bé, no? Aleshores, clar,
no podem treure de context perquè al final és un cúmput del dia,
és un cúmput del llarg del temps
i és sempre anar a fer. O sigui, el resum seria
triar productes frescos, tornar a menjar
el menjar de veritat i reduir,
reduir aquests umbrals de dolç.
Clar, el Pep, el que estàs explicant és molt interessant
perquè, clar, si nosaltres no sabem que hi ha
molts productes que comprem processats
que porten sucre afegit, i encara que no portin
sucre afegit, imagina't que porten adulcorant,
que ara ho estan utilitzant com a més saludable,
però que ja estem veient que tot s'ha de posar
en context. Això està educant a un paladar
que només vol dolç. I aleshores no som conscients
perquè estem acostumats d'aprendre una salsa de tomata
o aprendre aquests productes processats que són dolços,
que ens semblen que no ho són, que els prenem com salats,
però que al final les nostres papilles gustatives
les està alterant. Després, clar, tenim ganes
de fer un pastís o tenim ganes de posar sucre al cafè
i al final hem de netejar una mica les papilles gustatives.
Hi ha una cosa ara que diu això de la xocolata.
Per tancar, eh, Nogué? Ràpid, ràpid.
Mira, la xocolata sempre es parla del percentatge,
que si el 90 evidentment tindrà menys sucre
que un xocolata d'un 60%, però per què has de menjar xocolata?
Compre el grup de cacau, és a dir,
la fava de cacau que avui en dia et trobaràs
a molts llocs que en venen, i això només és cacau pur.
I si te la menges així també et menjaràs molta menys
i no ingereixes res de sucre, i això és molt bo.
Però s'ha de fer gradualment,
s'ha de fer gradualment perquè costa, costa, però s'aconsegueix.
La pregunta del milió, Nogué, què dinaràs avui?
Home, mira, avui estava gravant
unes receptes amb formatges, llavors tinc un dilema
si em foto el que estava fent amb els formatges
que he fet una sopeta de bolets
i castanyes i avellanes amb formatge,
un entrepà de botifarra amb formatge i ceba caramelitzada,
una pera amb formatge blau rostideta...
I de postre?
O foto un arròs, què faig?
Home, jo crec que aquí ja hi ha molt de postre,
perquè entre els làquids i la ceba caramelitzada,
jo crec que amb això ja tens suficient sucre.
Dues setmanes sense postres. Gràcies, Pep Nogué, gràcies, Marta Vergés.
I ara que ve, últim capítol de la temporada, una abraçada, fins ara.
Va, un petonàs. 5 minuts per l'1, de seguida tornem al suplement.
Aquest és el millor anunci del món.
Un anunci que no té veus famoses, ni la típica cançó encomanadissa.
I tant mateix és el millor anunci del món.
Els he de donar una notícia molt bona.
El seu fill ja ha superat la malaltia.
Perquè el millor anunci del món és poder dir a uns pares
que el seu fill ja ha superat l'eusèmia.
Aquest estiu, no passis calor.
Equipat amb la samarreta del MIC i els seus amics,
la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del MIC.
A la venda a la botiga de TV3.
A Catalunya Ràdio.
Del 12 al 16 de juliol, al Teatre Aòlia de Barcelona,
Tòmbola, de Maria Ramírez i la companyia Jesper el Cap.
Un monòleg musical sobre el masclisme, la toxicitat
i l'abús de poder, el ritme de cançons de Marisol.
Més informació a teatreaòlia.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
El Festival Nits de Cinema Oriental de Vic
que arriba a la vintena edició,
amb pel·lícules, gastronomia i activitats.
Arts marcials, anime, Boliwood i cinema
vingut de tots els racons d'Àsia.
Del 18 al 23 de juliol.
Més informació a cinemaoriental.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
Raccions físiques contra el col·lectiu LGTBI
han augmentat un 20% aquesta setmana.
Aquest protocol contra la LGTBI fòbia
després de l'agressió homòfoba que hi ha hagut al metro.
Jo no puc entendre que dones que han lluitat
per la igualtat de les dones no puguin entendre
que les dones trans eren inclús menys tret
que les dones fiscs.
Què passa aquí?
Tot va a veure el temps amb uns màrgies realment preocupants.
Actuar contra la LGTBI fòbia és un deure social.
Catalunya Ràdio amb el col·lectiu LGTBIQ i més.
Aquesta setmana ens mullem amb orgull.
Cafè Grec.
Un programa pels vespre d'estiu
acompanyant el viatge del Festival Grec de Barcelona 2023.
Tota la música que s'amaga darrere del teatre,
del circ, de la dansa i, per suposat, dels concerts.
Cafè Grec.
Aquest dissabte, a les vuit del vespre, amb Albert Puig.
Un veritable exercici d'arquiologia musical
a través dels espectacles del Grec.
No sé si t'he trobat com has buscat.
Catalunya Ràdio.
Obre el cor a l'estiu més especial.
No sé si t'he trobat com has buscat.
Dos minuts per l'una del migdia,
aquesta tarda enganxats al Tot Gira.
Comença el Tour.
I farem el Tour Gira,
que serà un nou espai que hem inventat amb l'Isaac Vidalta,
que és avui a Bilbao, seguint aquesta primera etapa.
També seguirem la segona etapa,
on explicarem moltes coses no només del que passi a cada etapa
del Tour, sinó també descobrirem bips
que no tenen res a veure amb el ciclisme,
però que són bojos del ciclisme.
Avui s'estrena l'Òscar Danielo de De La Fe.
És un fan brutal del ciclisme.
La caravana del Tour és impressionant.
Hi ha molta gent molt friqui del ciclisme,
ho descobrirem aquests dies al Tot Gira.
Per cert, avui conversa amb un jugador del Barça.
Conversarem amb el paio que té enamorat Xavi Hernández,
que diu que serà el nou Xavi Hernández,
el futur Pedri.
Aleix Garrido, mig campista de ripoll,
que va arribar a debutar aquesta temporada
amb el Barça al Camp de l'Els,
que té enamoradíssim a Xavi Hernández,
passa avui pels micròfons del Tot Gira,
explicarà com se sent,
i sobretot quina pressió té el damunt
després que el Barça l'hagi renovat
i li hagi col·locat una clàusula de 400 milions d'euros,
senyor al que el volen i confia.
Oriol Romeu ve al Barça o no?
Home, és l'opció low cost.
El vaig veure fent un esmorzar aquí a Barcelona.
Estàs tan contents a Girona, eh?
Tant contents.
Aquesta setmana ha estat a Barcelona
perquè l'he vist esmorzant en una terrassa.
No sé, no sé.
Però sí que hi ha interès pel Barça,
és una evidència i bé, veurem com acaba aquesta història.
Clupets, moltes gràcies.
Moltes gràcies per haver vingut al Tot Gira i tota la pesca.
Tornem demà a les 6 del matí. Salut.