Fa dies que no plou, papa. Algo, una tonteria.
Un nen de sis mesos, eh? Hi ha molt espaguinat.
Hem arribat a les 9 del matí.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
El que no vamos a hacer es normalizar el catalán, porque en Aragón no se habla catalán.
Lo que está ocurriendo en España es que hay bastantes cesiones ya,
para que los aragoneses tengamos encima que ceder de lo que es nuestro,
haciendo que el catalán, que es una lengua que hablan en una comunidad autónoma vecina,
nos la quieran imponer en Aragón. En Aragón no se habla catalán.
Aquesta vehemència, a l'hora de dir en Aragón no se habla catalán,
és obra de Jorge Azcón, president de l'Aragón, evidentment del PP.
L'ofensiva dels nous governs autonòmics del PP i Vox contra el català
no es queda només al País Valencià i a les Illes Balears.
Ara és el govern de l'Aragón qui proposa retirar l'estatus de llengües pròpies
al català i l'aragonès. Això impediria que s'ensenyessin a les escoles
i també posaria traves a la seva promoció i difusió.
No podem dir que aquesta obsessió malaltíssima amb la llengua ens sorprengui.
Us en recordeu de la Pau. El 2013, un altre govern, també del PP,
ja va rebatejar el català i l'aragonès com a llengua aragonesa pròpia
de l'àrea oriental, la Pau, i llengua aragonesa pròpia
de les àrees pirinenques i prepirinenques, la PAPIT.
Això va motivar la segona declaració de Maquinensa,
un document que va firmar, en aquest cas, 28 ajuntaments de la zona
que consideraven que la denominació no tenia cap fonament científic ni acadèmic.
En Aragón no s'hi haula català.
Avui al suplement, Elisenda Roca, Josep Maria Martí Riau i Eduard Voltes.
Bon dia, bona hora a tots tres. Bon dia, Roger.
Com esteu?
Home, veig que tu millor, perquè l'altre dia...
Sí, sí, estem remuntant, estem remuntant.
Bé, bé, estem bé.
Estem remuntant.
De seguida parlem de la sequera, tenim també algunes persones afectades
que volem saludar, però abans,
aquestes declaracions de Jorge Azcon tenen un parell de dies ja,
però les hem volgut recuperar perquè realment tal com està la cosa
crec que val la pena, si més no, que hi digueu la vostra.
A veure, Aragó, en fi,
hi ha una trajectòria de presidents i dirigents polítics
que, amistosos amb el català i amb tot el que suposi el tema
d'una llengua que és pròpia d'una part d'Aragó,
entre l'antic aragonès i el català que es parla a la Franja,
doncs, francament, no és la millor relació.
Mira, parlaves fa un moment de la Pau,
allò va ser un ridícul, va quedar amb un ridícul,
igual que ara això, el català...
O sigui, al final, tu ho pots mirar en plan de broma,
però no ho és, de broma.
I hi ha coses...
Mira, ara tenim l'Azcon,
el president Azcon, que parla d'aquesta manera,
però és que fa tres mesos teníem el president Landman
que molta concomitància i molta ajuda
amb el tema català, catalanista
o de la llengua catalana, simplement, poca.
Mira, el més lamentable de tot això,
o sigui, no és nou,
això no és nou, tu mateix ja ho has dit,
fa uns 10 o 12 anys va haver-hi el tema del La Pau,
però és que saps qui va impulsar, sabeu?
Recordem qui va impulsar això del La Pau,
que ens vam riure molt.
No va ser un aragonès,
va ser la consellera de Cultura,
que era nascuda a Ripoll,
Dolors Serrat Moré,
una metge destinada a Saragossa,
que la van fer consellera de Cultura
i va fer la barbaritat aquesta,
des del meu punt de vista,
barbaritat increïble,
de La Pau.
Com ara, per exemple, tenim...
O sigui, que a vegades sí, sí,
hem de mirar Aragó,
però hem de mirar a casa també,
perquè, per exemple, en aquests moments,
la gran ofensiva que hi ha
contra la normalització del català a la Unió Europea,
quan, per fi, el govern d'Espanya
s'hi ha posat més o menys bé,
per necessitats aritmètiques,
al Congrés dels Diputats.
Però s'hi ha posat.
Ara, aquesta comissió que ha vingut fa poc,
d'eurodiputats aquí,
que només ha visitat
llocs problemàtics
per la convivència de les dues llengües, etcètera,
doncs hi ha una persona
que és que té ascendència,
a més, amb la presidenta actual
del Parlament Europeu,
segons m'han explicat,
i que només fa que anar,
de grup en grup,
a posar pals a les rodes
a qui intenta dir,
bueno, potser ens hi fiquem
amb això del català,
el gallec i el basc,
a l'Unió Europea.
Aquesta persona es diu
Dolors Montserrat.
Montserrat i se'n s'adornir de noia.
És que, al final,
és allò que la pitjor fusta
és la de la mateixa...
la mitjor falca és la del pitjor fusta.
Bé, jo només voldria recordar
que, històricament,
Catalunya i Aragó
han estat, no unides, no,
han format part d'una mateixa història.
Aleshores,
la franja forma part,
evidentment,
de territori aragonès.
Oscar és Aragó,
efectivament,
però recordem que Manuel Campo Vidal
és nascut a Campos Rells
i ha parlat català des de sempre.
Mari Pau Oguet,
una persona,
en fi,
jo diria que un dels tòtems
de TV3
és d'Esto Pinyan del Castillo
i parla, evidentment,
amb accent
més semblant al lleidatà
que no pas al català oriental.
Perdoneu,
és que històricament
s'ha parlat allà el català,
però sense cap problema.
Durant lleire,
perdona,
t'has descuidat?
Durant lleire que en parlàvem aquí fora.
Durant lleire?
És del campell.
Sí.
Per tant,
hi ha molta gent
que,
doncs això,
que tria parlar
un idioma
que li és molt proper.
molta gent
resident a Oscar,
al seu hospital de referència,
no és el de,
no sé,
Barbastra,
és el de,
és la Rau de Vilanova de Lleida.
Vol dir,
l'interessant
és que flueixi,
és que no hi posem
afirmacions d'aquestes
que el que fan
és anar posant murs
estúpidament,
deixeu-me que us ho digui així.
És a dir,
per favor,
el que hauríem
és de conviure
amb tranquil·litat.
sentir aquest home
dient
en Aragón
no s'hi hable català
és dir
però vostè
en quin món viu?
En quin món viu?
No en la realitat.
És a dir,
parli amb els seus conciutadans.
Però tot això
crea una mena
de malamaró
i aquesta malamaró
s'instal·la
a diferents famílies,
a diferents pobles
i a diferent gent.
Anècdota.
Amiga meva
que treballava
a prop de Vall de Roures.
Bé,
estava treballant allà,
les nenes
que estaven escolaritzades allà,
al final van marxar.
Perquè
ja entrant a l'institut
se'n va adonar
que hi havia
una ànima adversió
cap a tot allò
que era català
i van dir
escolta'm,
adéu,
ens n'anem a Cambrils.
I van retornar cap aquí.
Però estaven felices
i contentes
i de cop i volta
va començar a haver
aquesta negró
que a molts polítics
els interessa
perquè com que no hi ha
més problemes al món,
el problema de tot,
de tot,
la sequera de tot
és el català,
llavors van,
vinga,
col·locant la llavor
o és pura sitzània.
El problema,
en realitat,
la societat
no el té.
És un problema
creat
per certs polítics.
Sí,
ara,
l'Elisenda
recordava
noms de dos periodistes,
no?
Manol Campogal,
hi ha més,
n'hi ha molts més.
de Maria Pau Guet,
en Joret Maria
ens recordaven
durant Lleida
i jo volia recordar
que
algunes de les millors pàgines
de la literatura catalana
contemporània
les han escrit
escriptors de la Franja,
no?
Jesús Moncada.
Home.
Nascut a Maquinensa
o en Francesc Serès,
nascut a Saïdí.
És un episodi
més
de catalanofòbia.
Jo,
hi ha un llibre
que estaria bé
reeditar,
és un llibre
que va escriure
el senador
ja traspassat,
gironí,
francès
ferrer
gironès,
que se'n va fumar
amb pipa,
va ser senador
del PSC,
precisament,
i després,
els últims anys
de la seva vida política
es va passar
a Esquerra Republicana,
i va escriure un llibre
que es titulava
Catalanofòbia.
I era un recull
històric
d'això,
de la catalanofòbia
a Espanya,
no?
i és un llibre
on tu veus
que això
és una
constant
històrica,
recull
paraules,
diguem-ne,
i cites
des del segle XVII,
són
los catalanes
aborto
de la política,
aborto monstruoso
de la política,
això ho va dir,
si no recordo malament,
el Quevedo,
o el Quevedo
o el Conde Duque de Olivares,
no recordo
quin dels dos.
Crec que li enganxa més la cosa
al context d'octubre que jo.
No,
però el Quevedo
es va despatxar a gust
amb els catalans,
també.
I és una constant
històrica,
absolutament transversal,
socialment i políticament
a Espanya,
que recordo que l'envan,
l'anterior,
president socialista,
al davant d'aquest,
aquest era socialista,
o sigui que no va
de dretes
i esquerres,
és una característica
estructural
que ens toca
aguantar
i que jo em pregunto
per què l'hem d'aguantar?
Per què?
Per què ho hem d'aguantar,
això?
Per què?
És una pregunta retòrica,
Eduard,
o vols que et respongui?
No sé,
jo fa molts anys
que ho pregunto.
Sí,
també et dic una cosa,
avui estem parlant
de l'Aragó,
fa quatre dies
era el País Valencià
i fa quatre dies més
era les Balears,
vull dir que
està clar
que el programari
de Vox
i el PP s'arrossega
amb això
i els espais
o els llocs
on el PP
necessita Vox
per governar,
la política lingüista
adopta
mesures
severes
contra la llengua.
És que no és només
una...
la catalanofòbia
no és una cosa
contra els catalanistes
o contra els independentistes,
és contra els catalans.
És a dir,
l'altre dia
hi va sortir un article
anterior
d'un exministre
de Cultura
socialista,
César Molina,
us en recordeu?
César Molina.
on per carregar
contra Ernest
Tortasson,
l'actual
ministre
de Cultura,
recordava,
posava sobre la taula
l'origen català
d'Ernest
Tortasson.
D'Ernest
Tortasson,
és a dir,
no,
és una cosa,
és que és
estructural,
és transversal,
no té res a veure
amb l'independentisme
i amb el procés.
Repeteixo,
el llibre
de catalanofòbia
de Francesc Ferrer
i Geronès,
crec que editat
per Edicions 62
i que valdria
molt la pena
recuperar
i actualitzar,
i actualitzar,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
bueno,
és una demostració més
que els catalans
vivim en un estat
que ens és hostil.
Però,
però,
perdoneu,
repeteixo, eh,
tot això
no,
no hi era,
no,
no passava
des de feia molts anys,
és a dir,
ho han tornat
a posar al damunt
com una estratègia,
jo diria que és això, eh,
per,
per barlar una mica
el pas,
sí,
el pas a Vox,
és a dir,
el PP
està fent servir
uns arguments
més propis
de Vox
que no
d'un partit
de dretes
moderadet,
és a dir,
està centret
el morrió
i aleshores
ja estan traient
la ràbia.
Sí,
recordeu que
el PP
recollia firmes
contra l'Estatut,
firmes contra
los catalanes,
la gent que anava
a firmar
deia això,
són firmes
contra los catalanes.
D'on se firma
contra los catalanes?
Mira,
no,
volia dir
un petit detallet,
és un exercici
molt fàcil,
si teniu
un telèfon mòbil,
un smart,
un ordinador,
cliqueu
escut
d'Òscar,
l'escut oficial
de la ciutat d'Òscar,
hi ha
un guerrer
amb una llança,
amb un cavall,
i al costat
posa
heroica
i invicta,
això pot ser
català o castellà,
però és que a sota
posa el nom
d'Òscar
en català,
aquest és l'escut oficial
d'Òscar,
posa
V baixa,
V baixa,
Òscar,
no posa huesca,
posa Òscar,
això és una cosa
que és molt fàcil
de fer,
ho podeu veure,
hi ha segell,
ja de tot,
o sigui que estan renunciant
fins i tot
a l'escut oficial
d'Òscar
que posa Òscar,
que és aragonès també,
és aragonès en català.
També han dit
que l'aragonès
no és llengua pròpia
de l'Aragó,
i jo pregunto,
si l'aragonès
no és llengua pròpia
de l'Aragó,
d'on és propi?
Clar.
D'on és propi
l'aragonès?
Un minut
per un quart d'heu
del matí.
Hem començat
amb aquest apunt de llengua
que consideràvem
que era important,
però,
evidentment,
l'actualitat
política i social
del país
continua marcada
perquè la sequera
és la notícia
de la setmana,
feia dies
que tot feia
preveure el pitjor,
finalment s'ha complert,
6 milions de catalans
de l'àrea metropolitana
i bona part
de les comarques
de Girona
hem entrat ja
en la fase d'emergència
per sequera,
va ser això
la nit de dijous
a divendres,
els pronòstics meteorològics
no han millorat,
l'aigua continua
sense arribar
i, mentrestant,
els pantans
del sistema Terlle Obregat,
el que vesteix
la zona més poblada
de Catalunya,
s'han anant buidant.
Entre aquests 6 milions
de catalans
hi tenim l'Elisenda Roca,
el Josep Maria Martí Riau
i l'Eduard Voltes,
ells,
com tota la resta
d'afectats,
segons la recomanació
del govern,
han de triar
entre posar la rentadora
o el rentaplats,
és a dir,
han de consumir,
com a molt,
200 litres per persona i dia,
que és una xifra
una mica volàtil
perquè és el càlcul
de la divisió
de la població
de cada municipi,
en fi,
sabíem què passaria,
això ja ha passat,
ens pensàvem que seria
el 2040-2050,
ho tenim aquí
a febrer de 2024,
l'aigua no cal del cel
i d'alguna manera
ara correm-hi tots
perquè estem veient
un munt de municipis
de Catalunya
que no han fet la feina,
que tenen les canonades
espatllades,
l'aigua que es perd,
vosaltres teniu
algun covell a la dutxa
mentre no surt calenta?
Ho dic perquè,
des del punt de vista individual,
aquí tots hi hem de posar
el nostre granet de sorra
i no sé si,
com que tampoc
ens fiscalitzaran
ni tenim la sensació
que ens sancionin
de manera immediata,
bé,
el que pot fer de moment
el govern
a títol individual
és recomanar coses.
Tu has dit
la cosa més important,
és a dir,
fa molt de temps
que diferents municipis,
pel que sigui,
perquè té les arques buides,
perquè,
en fi,
per deixadesa,
haurien d'haver arreglat
totes aquestes canonades
que van perdent
i perdent i perdent
dia,
dia,
dia,
i no s'ha fet,
és a dir,
que estem pendents
de la criatura
quan plora,
però mentre no plorava
allà es deixava fer
i ningú es fa responsable,
que és una cosa
que passa molt sovint.
No,
jo no tinc un
un covell
a dintre
de la meva dutxa,
però sí que és veritat
que jo em dutxo
amb zero coma,
vull dir,
que vaig molt ràpida.
Quan era jove
sí que estava
molta estona a la dutxa,
i jo recordo a casa meva...
Els adolescents
estan molt...
Home,
el crit familiar de
vol sortir de la dutxa
perquè portava
mitja hora
allà sota l'aigua.
Com més gran vas,
més ràpid
vas a dutxar-te
i ja està,
no t'hi encantes,
no?
Però no,
no tinc cap covell
a la dutxa,
però sí que és veritat
que des de fa molts anys
ja és un gest,
gairebé tinc un toc
amb aquest tema
que és
obrir-te en calaixeta
o sigui,
no deixar rejar l'aigua,
sinó
em reto les mans,
obro,
tanco ràpidament
i això jo ho faig
de manera molt natural
i és perquè fa molts anys
que ens van conscienciant
sobre
que l'aigua és un bé
escàs,
l'aigua potable,
l'aigua dolça.
Ja ens estan dient...
Ah, perdó, no,
perdó.
No, no,
per acabar,
ja ens estan dient
des de l'ACA
que l'aigua que consumim
i molta aigua
amb la que ens dutxem
i tal
en molts casos
ve de salinitzadores
i de potabilitzadores, eh?
A veure,
a casa no tenim
un cuvell d'aigua,
no el tenim,
però jo em dutxo
molt ràpid també,
com tu, Vicenda,
però sí que coneixem gent,
coneixem gent,
tenim coneguts,
amics, veïns,
que ja ho fan,
ja ho fan això.
I, per exemple,
fa anys
quan l'anterior
gran etapa de sequera
amb el conseller Baltasar,
aquest que va pregar
la Moraneta
i li va anar bé,
per cert,
era tripartit,
era un tripartit
i allà ens van conscienciar
i, per exemple,
hi ha una cosa molt senzilla
que jo,
que abans,
abans,
jo personalment feia
i que hi ha molta gent
que parles
i aquí això sí que s'aplica,
que és quan enrentes les dents
deixar l'aigua
o no deixar-la.
Mai a la vida.
Jo quan enrento les dents,
bueno, mai a la vida,
jo ho feia
i arrel d'aquella sequera
ho vaig deixar de fer
i ara això sí que ho tenim
molt clar a casa.
Tanques l'aigua.
Tanques l'aigua
i quan ja t'has
ensaborat perfectament
la boca per dins,
bueno,
t'has posat la pasta,
l'has fregat,
llavors,
un parell de globs
s'han de fer,
s'han de fer petites coses
d'aquestes
i una conscienciació general.
La gent que està preocupada
és la gent que va,
no és el meu cas,
però sí que tinc propers,
gent que va a gimnàsos i tal,
que hi ha una sensació
en els gimnàsos
què passarà,
què deixarà de passar,
que no ens deixaran dutxar a casa,
que això, esclar,
em sembla una barbaritat,
perquè, esclar,
si tu vas a fer gimnàs
i no pots dutxar...
A veure,
si ho fas a primera hora del matí...
Ara parlarem amb els gimnassos,
Josep Maní,
ara parlarem amb els...
Digues,
Albert.
No,
tot això és òbvi que com a país
ens ha agafat amb els pixats
al ventre
i que si una cosa bona té
és que ara,
diguéssim,
sembla que el govern
s'ha posat les piles
i que hi ha un pla d'obres,
no?
O sigui,
i de prendre consciència
que serem un país sense aigua
i que, per tant,
hem de tenir unes infraestructures
que no tenim
perquè no s'esperava probablement
que això ens caigués a sobre
tan ràpid com volves dir,
Roger.
És una situació
que probablement
l'esperàvem pel 2040
i les coses s'estan precipitant.
Molt jo,
les paraules que em vénen al cap
aquests dies
són paraules com patriotisme,
civisme,
no?
És a dir,
és evident que és un...
que és molest
i que és un problema,
això.
Però és que no n'hi ha,
d'aigua.
És a dir,
no n'hi ha.
I, per tant,
és el moment
de contribuir.
Les persones
i les empreses,
de tots els sectors.
I tots hi hem de contribuir.
I és una qüestió
de patriotisme.
El patriotisme
no és només
la bandera
i cridar
el nom del país
i cantar l'himne,
etcètera,
com alguns poden entendre.
El patriotisme
també és
que en una situació
com aquesta
tots fem el que ens toca
per sortir-ne junts,
d'això.
Sí,
simplement
em volia apuntar.
Mentrestant,
curiosament,
s'obren
comportes
de diferents
pantans,
per exemple,
ara que parlàvem
del...
És un altre conca,
que els hi s'obre aigua allà.
Sí, sí,
allà a l'ou.
Sí, però l'aigua
hem d'entendre
que no s'obre enlloc.
No s'obre.
No és sobrera.
Per tant,
s'hauria de fer
alguna cosa
amb aquests pantans
que estan sobreixint
i els que, en canvi,
mira,
pots passejar
pel poble de Sau,
m'entens?
Jo amb això
m'agradaria afegir,
Rizenda,
que és una altra conca,
com deia l'Eduard.
Sí, sí, naturalment.
I, a veure,
depèn d'un organisme
que es diu
la TxE,
que és la Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre,
que té la seu
a Saragossa.
I en Aragó
no sembla català
ni seda aigua
a los catalanes.
Però és que,
inclús els afluents,
o sigui,
tu estàs, per exemple,
a la Cerdanya
o a la seu d'Urgell
i allà passa el riu Segre.
Sí.
Està lluny de l'Ebre, allò.
Però acabarà sent
un afluent, perdona.
Resulta que si tu allà
vols...
Tu, algú,
considera que allà
ha de posar...
Ai, hi ha un pont caparilla,
anem a fer una obra...
ha de demanar permís a Saragossa.
Sí, sí,
si a Puigcerdà,
bueno,
a Puigcerdà o a Llívia
vols fer una petita reparació
que afecta l'Ebre,
ho has de demanar,
has de demanar permís
a la Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre
que ho decideix
des de Saragossa.
Això és molt bo,
molt fort.
Deixeu-me saludar
alguns dels sectors
aquests afectats
per aquesta fase d'emergència,
fase 1
del govern
que ha decretat
aquesta setmana.
Primer de tot vull saludar
la Bàrbara Gel,
és presidenta
de la Unió d'Empresaris
d'Hostaleria i Turisme
Costa Brava Centre.
Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Teniu calculat de mitjana
quants litres d'aigua
gasta cada un dels turistes
de la Costa Brava?
Ui, complicadíssim.
Això,
si no és impossible,
encara no tenim ni els valors
per poder calcular això.
El que passa és que sí
que ens diuen
les últimes dades
que,
és a dir,
a mesura que un hotel
té més estrelles,
més gasten els turistes,
no?
Crec que hi havia un estudi
també del Grammy
de Barcelona
que deia que els hotels
de 5 estrelles
gasten més de 500 litres
per persona al dia.
Bé, pot ser perquè
la majoria d'establiments
que tenen més estrelles
tenen més serveis,
digue-l'hi espais,
digue-l'hi piscines,
i per tant,
doncs,
això deu acumular.
No crec que el turista
que viatja
i s'allotja
amb un de 5 estrelles
per norma general
gasti més
que el que viatja
i s'allotja
amb un de 3.
Crec, eh?
perquè, bueno,
entenem que
la consciència
hi és igual
al que fa servir
l'hotel de 3
com el de 5,
no?
Jo crec que
ve més donat
a les instal·lacions.
A partir d'aquesta setmana
queda prohibit
omplir o reomplir
piscines de càmpings
i d'hotels.
El sector treballa
per fer un baigua de mar
per seguir oferint
un bon servei
i la Generalitat
ha dit que
us oferirà ajuda.
Us oferirà.
A veure,
de quina manera
us ajudarà
i amb quin escenari
esteu treballant,
especialment
de cara a l'estiu
amb les piscines
al Descobert?
Bé,
sembla molt banal
però que
un càmping
o un hotel
no tingui aigua
a les seves piscines
pot arribar a ser
un drama
pel destí.
Evidentment, sí, sí.
No, però
ho vull dir
perquè
evidentment
que no és comparable
amb altres sectors productius
perquè
em entristeix molt
veure els camps
com els estic veient ara
secs
o
jo soc de l'Empordà
i per tant
veig molt sovint
els rossars
que pobres
doncs aquest any
no podran plantar.
Però
feta la falca
evidentment
que ens estem
espavilant
perquè en el moment
en què
ens van dir
des de direcció general
i des de secretaria
que no podríem
omplir les nostres piscines
vam dir
hem de trobar solucions
perquè això
pel destí
pot ser horrorós.
Llavors
estem parlant
amb proveïdors
amb experts
que ens poden
convertir
totes les nostres piscines
d'aigua dolça
o d'aigua salada
però que no és aigua de mar
que és molt diferent
i la direcció general
s'ha compromès
i la setmana que ve
tenim reunió amb ells
que ens donaran línies
de finançament
subvencions
que tenen
un calaix
per poder ajudar-nos
a fer aquestes
aquestes inversions.
Tot i així
ens podem trobar
amb l'escenari
de piscines buides
d'hotels i càmpings
els propers mesos?
Espero que no
que tinguem
que passa
que clar
estem a un mes
i mig
de Setmana Santa
una mica més
al final de març
les inversions
les hem de fer ja
el sector
està un pèl inquiet
un pèl nerviós
però
bueno
accelerant-ho tot
estem
posant
tot el que podem
per poder
fer-ho ràpid
i poder
obrir
amb normalitat
amb el que podem
de normalitat
Amb aquesta fase
d'emergència
queda prohibit
també l'ús d'aigua
pel ric de jardins
i zones verdes
tan privades
com públiques
les zones verdes
dels hotels
i dels càmpings
com la gestionareu?
Bé
això ja no és nou
ja l'any passat
ja ens
ja ens
ho van prohibir
vull dir
només podien regar
els que tenien
pors propis
però no es podia regar
llavors
ja portem
un anyet
ben bé
o més i tot
reconvertim
molts dels nostres jardins
de les zones verdes
s'estan convertint
en zones
més seques
amb pedres
boniques
del territori
i amb planta
que no necessiti
no necessiti
aigua
digue-li cactus
digue-li planta
planta grassa
però sí
sí
aquest hivern passat
i l'anterior
s'han reconvertit
moltíssims jardins
perquè és que no
però és que ja és una cosa
que el destí
ja ho sol·licita
que siguem més sostenibles
i per tant
tenir gaires jardins
que requereixin
aigua
és que no és sostenible
Barbara Hall
és presidenta
de la Unió
d'Empresaris
d'Hostaleria
i Turisme
Costa Brava
gràcies
bon dia
gràcies
bon dia
i vull saludar també
l'August Tarragó
que és president
de l'Associació
d'Empreses
de Catalunya
d'Activitat Física
i Fitness
bon dia
bon dia
teniu calculats
quant aigua gasta
un client
en un gimnàs
aproximadament
doncs mira
sí
en els centres esportius
o gimnàs
que tenen piscina
que són els que ara
estem parlant
perquè estan afectats
per aquestes mesures
de mitjana
gasta
66 litres
per cada ús
és a dir
una persona
quan entra
en un centre esportiu
al cap
de l'estona
que n'ha sortit
i a la mitjana
que li correspon
el consum d'aigua
amb aquesta persona
són 66 litres
a la gent clou
no només les dutxes
sinó que també inclou
el tractament
de l'aigua
la neteja
tot a l'aigua
que es consumeix
correspon
a 66 litres
per usuari
esteu preparats
per si cal
tancar les dutxes
ho dic perquè això
arribaríem
a aquesta fase 2
de l'emergència
és el que més els preocupa
als gimnàsos
ara mateix?
doncs sí
perquè
és evident
que hi ha molta gent
que va al gimnàs
o al centre esportiu
el compadre
la té
un fitness
el que sigui
i després
de l'activitat
com que de casa
no es dutxa
però també és veritat
que hi ha molts centres esportius
molts gimnàsos
que són més urbans
que estan més ubicats
en zones
on la gent treballa
i aleshores
diem que hi ha molts usuaris
que el que fan
és venir
fer activitat
i anar a acabar
el dutxa
amb la feina
exactament
o a migdia
surt una zona
des d'anar
després se'n va acabar
a la feina
un altre cop
i en aquest cas
aquest tipus d'usuaris
evidentment
seria venir
perquè no podria
dutxar-se
i en aquest cas
sí que ens preocupa
molt
amb les dutxes
ara en fase 1
estem
tancant dutxes
però
no estem
tancant
totes les dutxes
i això
de moment
ens permet
mantenir
una activitat
prou normalitzada
però sempre
és una fase 2
que seria molt problemàtic
heu previst escenaris
per exemple
per reduir les quotes
doncs mira
aquest és un
aquest és un
heu pensat
que abans parlàveu
que a Catalunya
hi ha una pont
que és la de l'Ebre
del Segre
que està
no té cap problema
actualment
i la del Tres Llorar
sí que tenim problemes
però hi ha
més a més
dintre d'aquesta zona
hi ha municipis
que ja no tenen aigua
perquè no depenen
de la xarxa
directament
de l'abastament
dels embassaments
del Tres Llorar
sinó que en molts casos
doncs depenen
de poguts
que tenen propis
i en aquest dia
hi ha algun cas
que ja actualment
ja s'estan restringint
no?
Poter un exemple
com per exemple
la Vall d'Irana
Sí
el que passa
tenim moltes dificultats
per sentir l'Augusta Rago
perquè el sentim fatal
aleshores intentarem
millorar aquesta comunicació
amb el president
de l'Associació d'Empreses
de Catalunya
d'Activitat Física i Fitness
perquè és que és
que pràcticament
no entenem el que diu
en qualsevol cas
avui hem volgut sentir
també els gimnasos
i els hotels
que diuen
al llarg d'aquesta setmana
hem anat sentint
evidentment
el ramadès
i la pagesia
que són
alguns dels sectors
més afectats
també
per els condicionants
també
d'aquesta
fase 1
d'emergència
que veurem
si aquestes properes setmanes
si continua sense ploure
doncs aquests 200 litres
que ens reclamen
ara per persona
passaran al 180
al 160
tu parlaves
Eduard
que això
ha agafat
totes les administracions
d'alguna manera
sense els deures
fer
sí
l'altre dia
llegia
una entrevista
crec que
sí
una entrevista
del Narcís Prat
expert
en gestió de l'aigua
i deia
que a Catalunya
els últims
10 o 12 anys
doncs
no s'havien fet
els deures
i
que per tant
bueno
això
anem 10 anys
enterrarits
aquí cal fer
un sprint
molt
molt important
que vol dir
inversions
jo crec
que
aquesta influència
que ara tenen
els partits
independentistes
a Madrid
hauria de servir
per
rascar
inversions
en aquest terreny
també
perquè
són
molt cares
les infraestructures
de gestió
de l'aigua
són caríssimes
no és
fer una carretera
o sigui
és
d'una
complexitat
i d'una
inversió
molt
intensiva
i per tant
calen diners
on són els nostres diners
doncs
ja sabem on són
i per tant
s'ha d'anar a rascar
els diners
a Madrid
i respecte als sectors
aquí el que cal fer
és acompanyar
els sectors
per intentar
minimitzar
l'impacte econòmic
per exemple
és evident
que els gimnasos
diguéssim
el gran problema
dels gimnasos
serà que la gent
decideixi
donar-se'n de baixa
és a dir
si no em puc dutxar
em dono de baixa
però és que això passarà
i per tant
la pregunta que li feies
de baixareu les quotes
m'estanyaria molt
que la resposta
no fos
sí
la baixarem
perquè per un gimnàs
és preferible
mantenir
la persona
mantenir
per entendre'ns
el soci
encara que sigui
cobrant
5 euros al mes
però almenys
el mantens
i mantens
aquella domiciliació
bancària
que no pas
arriscar-se
perdre-la
a perdre el soci
perquè molt difícilment
es tornarà a reenganxar
o el risc
que no es torni
a reenganxar
és molt alt
diguem-ne
i per tant
probablement
la baixada de quotes
serà una política
generalitzada
en el cas
dels gimnasos
crec que el govern
de la Generalitat
dins de les seves possibilitats
ha d'acompanyar els sectors
i intentar
diguéssim
igual que en el Covid
es va ajudar
les empreses
això és una mena
de Covid
des del punt de vista
de l'emergència
i de l'impacte econòmic
doncs caldrà
acompanyar les empreses
també
si em permeteu
això ho vaig llegir
aquesta setmana
també
que és
un problema
que afecta
no només
als països
de l'art mediterrani
sinó
a tots els països
amb clima mediterrani
o sigui
afecta
evidentment
al País Valencià
als Balears
Catalunya
afecta
al sud de França
Itàlia
Grècia
evident que afecta
i molt
però també
llocs on tenen
clima mediterrani
que està molt lluny del mediterrani
com pot ser
Xile
Califòrnia
la zona australiana
de Delhaida
i vull donar
vull aportar
un petit
brida
d'optimisme
hi ha llocs d'aquests
que ja fa temps
han fet els deures
o estan fent els deures
per exemple
en zones de Califòrnia
i aquí
que tenen el mateix problema
doncs
es va
es va
portant
d'una forma millor
és evident
que el canvi climàtic
afecta tot el món
però
en la conca mediterrània
llegia uns experts
que deien
serà més extrem
o vindran
glòries
per entendre'ns
o sigui
temporals
que s'ho portaran tot
i també
hi haurà
grans episodis
de sequera
però repeteixo
hi ha països
com per exemple
zones de Califòrnia
i també
zones d'Adelaide
d'Austràlia
que
perquè han treballat
una mica més abans
se'ls passa el mateix
però
ho estan afrontant bé
i la segona cosa
i molt breu
que voldria dir
el tema dels boscos
que és molt important
perquè és clar
ara és hivern
plou poc
és hivern
però
si es va ressecant
i es continuen ressecant
el perill d'incendis
a l'estiu
és terrible
i a més a més
de les incendis
hi ha una segona derivada
que fa poc
aquests dies
ho he pogut veure
passant amb el cotxe
que és
el tema
he llegit
que les plagues
d'insectes invasors
les plagues
estan malmetent
els que no es cremen
els arbres
estan contaminats
per plagues
d'animals
que els ataquen
per exemple
la processionària
aquests dies
he passat pel Berguedà
he passat per l'Alt Urgell
no he passat
ara aquests dies
però no fa massa
tampoc pel Pallars
i si us fixeu
la processionària
està com mai
com mai
això destrossa
és terrible
la processionària
als boscos de Catalunya
com comença a avançar
sembla que estiguem
parlant
de les set plagues
bíbliques
però és que
bé ser això
i això afecta
acabo a acabo
i això afecta
no només
a l'aigua de boca
diguem
que és el més primeren
que tenim
i el que sembla
que més urgeix
però ara recordo
per exemple
la Rosa Galindo
que té la Fundació Midan
que vam reunir-nos
amb el conseller Mascort
quan encara
no es parlava
tant de la sequera
quan no era el problema
tan extrem
clar
tots aquests cavalls
recuperats
que fan la transhumància
i que
com els vens
i com la pastura
i van cremant
i van menjant
perdó
els sotabos
que després a l'estiu
serveix per
evitar
sí
per evitar
que allòs
puguin cendres
clar
tot això s'atura
i aleshores
és a dir
no només depèn
dels gimnàs
i dels senyors
que van al gimnàs
que depèn
tantes coses
de l'aigua
l'aigua
és el petroli
del futur
és la guerra
del futur
i ja hi ha
empreses
que estan
i fundacions
que estan
comprant
diguem
fonts d'aigua
natural
des de fa molts anys
ja
hem sentit
els gimnassos
hem sentit
els hotelers
avui al suplement
aquesta setmana
evidentment
al matí de Catalunya Ràdio
hem sentit
els ramaders
i els pagesos
que estan greument
afectats
per aquesta mesura
del govern
per exemple
per posar veu també avui
als pagesos
recuperem
què deia
Miquel Sabater
pagès del Carràs
al matí de Catalunya Ràdio
aquests dies
això és inviable
totalment
això és inviable
totalment
vull dir
perquè
si ara mateix
amb la poca aigua
que tenim
ja no la restringissin
i hem de deixar
de regar camps
perquè hem hagut
de deixar camps
sense poder conrear
perquè no tenim
prou aigua
i acumular
aquesta mica d'aigua
que ens donen
a segons quins camps
per poder sobre existir
és inviable
és totalment inviable
això
és totalment inviable
Sentia un ramader
que deia
com li expliques
a un ramat
o un bestiar
que ha de veure
la meitat de l'aigua
No, aquí és on jo
torno a reivindicar
els conceptes
de patriotisme
i civisme
és a dir
aquest pagès
necessita l'aigua
necessita l'aigua
per viure
i per mantenir
la seva explotació
i en canvi
aquella aigua
que tu
estàs deixant córrer
a l'aixeta
de casa teva
no és imprescindible
per tant
aquí és la solidaritat
el patriotisme
el civisme
és això
és entendre
que hi ha gent
que per aquells
litres d'aigua
vaja
mataria
perquè els necessiten
per viure
els hi va la vida
i en canvi
a tu
dutxar-te dos minuts menys
no t'hi va la vida
i són molts milions
de persones
que podem contribuir
a que hi hagi més aigua
i que aquest pagès
pugui regar
jo espero que realment
es deixin de
això s'ha d'estudiar
ja han tingut molts anys
per estudiar-ho
i decideixin
fer accions
contundents
i de futur
i de futur
no només per
tapar aquest forat
sinó de futur
perquè ja fa
molts anys
que s'ha deixat
per exemple
l'agricultura
de plàstics
amb
una quantitat
de
fruites
i hortalisses
que necessiten
i requereixen
de molta aigua
i s'ha deixat
en mans d'empreses
doncs
al territori
no només d'aquí
de tot arreu
en fi
crec que
s'hauria de mirar
ara
però
ja de cara
al futur
per favor
9 i 37
amb l'Elisenda Roca
el José María Martíregau
i la Eduard Voltes
he de fer una petita pausa
després de la publicitat
parlem d'una història
que està en notícia
aquesta setmana
i que volem posar
també a l'antena
del suplement
la denúncia
a una matgessa
que en l'exercici
de la seva professió
va salvar la vida
a un pacient
però
ara ha anat a judici
perquè
ara ho expliquem
el suplement
amb Roger Escapa
a Pau Jot
estem a punt
per ajudar-te
a portar el més important
el teu negoci
per això
en els dies
Pau Jot
professional
podràs gaudir
de condicions
especials
en tota la gamma
aprofita de l'1
el 14 de febrer
per donar energia
al teu negoci
inscriu-t'hi ara
a Pau Jot Bonès
Pesó
L'averia del cotxe
a la universitat
de l'Anna
no sé com arribaré
a final de mes
Tranquil
si llogues el teu pis
amb Lloguer Segur
pots sol·licitar
l'avançament
de fins a 3 anys
de renda
per fer front
a imprevistos econòmics
o nous projectes
informa-te
a LloguerSegur.cat
o al 910-775-775
Lloguer Segur
la reavolució del lloguer
Travi
una de les obres
més comovadores
dels últims anys
arriba al teatre
a la biblioteca
Vine a veure
com dues generacions
de la família
Pla Solina
es troben
en un espectacle
poètic i divertit
que emociona
des dels budells
fins a les golfes
del cervell
a partir del 31 de gener
5 úniques setmanes
entrades a
laperla29.cat
Toc, toc
te n'has assabentat?
Arriba en el Suzuki Days
3 dies de descomptes exclusius
a la gama Suzuki
Què?
Fins a 6.500 euros
de descompte
amb vehicles en estoc
i un bo de 500 euros
de descompte adicional
Estrena Suzuki
a preu imbatible
Imbatible
Suzuki Days
21, 22 i 23 a febrer
Consulten les condicions
a la xarxa
de concessionaris
Suzuki de Catalunya
Es pensaven
que s'havia acabat
Però estaven
molt equivocats
No pot ser
És una broma, no?
Tu és què?
Escape Room 2
Entrades a la venda
Quina mala llet
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes
increïbles
al Corte Inglés
Per l'IL
d'engreix ibèric
50% raça ibèrica
Peça de 8 quilos
per només 99 euros
la unitat
Una ocasió única
Així són les ofertes
límit a Supercori
per Cori Supermercat
al Corte Inglés
Fins al 4 de febrer
a la botiga Web i App
Tornem a mirar amunt
TV3
amb els setzents Premis Gaudí
Diumenge a la nit
viu la gala en directe
a TV3 i Catalunya Ràdio
I a la plataforma digital 3CAT
ja disponibles
les pel·lícules i documentals
premiats fins ara
Xavier Grasset
En aquest feixe constant
que és la vida
hi ha una fase fonamental
és aquesta fina frontera
de la preadolescència
a l'adolescència
una etapa apassionant
Alba Carreras
inspira
respira
i viu mil emocions
El programa per pares
mares i famílies
amb criatures
entre 0 i 10 anys
que és per gent com nosaltres
les que estem tot el dia
nens amunt nens avall
Kids XS
amb Pau Guillamet
i Txell Bonet
Cada dissabte
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
4 minuts per arribar
a 3 quarts de 10 del matí
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
amb la Duar Voltes
el Josep Maria Martí Rigau
i l'Elisenda Roca
Ara volem centrar-nos
en un dels casos
que aquesta setmana
ens ha sorprès
la denúncia
a una matgessa
que en l'exercici
de la seva professió
va salvar la vida
un pacient
Va passar fa 8 anys
a una doctora
que aleshores
era la cap d'urgències
de l'Hospital
Arnau de Vilanova
de Lleida
va ordenar
fer una transfusió
de sang
a un pacient
testimoni d'això ho va
a qui la seva religió
no li permet
rebre transfusions
això va passar el 2016
però tot just
aquesta setmana
s'ha celebrat
el judici
un judici
que ha seguit
la companya de Catalunya
Ràdio Lleida
la Noelia Casellas
Noelia, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia Roger
situa'ns una mica
en aquest cas
el 2016
l'home arriba a urgències
de l'Arnau de Vilanova
seminconscient
amb una hemorràgia
i els metges
li recomanen
una transfusió
aleshores
què passa?
Exacte
aquesta situació
és la que deies
una hemorràgia digestiva
aguda
i anèmia
els pèrits
que han declarat
que eren metges
amb dècades
d'experiència
han dit que
el risc que tenia
de morir
era extraordinàriament alt
cito paraules textuals
i que la transfusió
era ineludible
i a partir d'aquí
em preguntaves
què passa?
doncs a partir d'aquí
hi ha dues històries
diferents
depèn qui l'expliqui
si et sembla
comencem
per la versió
del pacient
el pacient
que com deies
és testimoni
de Jaubà
diu
que no volia
la transfusió
que portava
el document
de voluntats anticipades
que el van tractar
com un animal
i que li van posar
la sang
mentre dormia
molt important
perquè aquí
el que vol dir
és que
no n'era conscient
que li posaven
la sang
tenim
l'altra versió
sí, escoltem
l'altra versió
exacte
la de la doctora
que és l'acusada
que era la cap de guàrdia
de l'Arnau
en aquell moment
ella diu
que l'home
va estar conscient
en tot moment
i que va dir
que no volia
la transfusió
però que no va voler
signar
el document
de renúncia
imprescindible
aquest és molt important
perquè el document
de renúncia
sí que aquí hi ha
l'última paraula
de si reps o no
reps la transfusió
i el pacient
es va negar
a signar-lo
exacte
el pacient
no el va voler
signar
en cap moment
assegura
la doctora
que se'l va informar
que moriria
si no es feia
la transfusió
i que la seva
actitud
a dins del box
va ser diferent
mentre
dins del box
hi havia
membres
de la congregació
i quan els van
fer sortir
quan a dins
el box
hi havia
els membres
de la congregació
diu la doctora
que no la mirava
en cap moment
a la cara
i que deia
que no volia
la transfusió
quan els membres
de la congregació
van sortir
el que diu
és que l'home
va dir
que decideixi
el meu germà
que estava
allà present
al seu costat
el germà
segons la doctora
sempre
va explicar
va dir
que li fessin
el que calgués
per salvar-li
la vida
de fet
el que digués
el germà
realment
legalment
no té pes
en aquest cas
pel que ens
explicava
en aquests dies
perquè
tenint en compte
que l'home
estava conscient
la decisió
sempre era seva
en tot cas
se li va acabar
fent la transfusió
4 bosses
de sang
una transfusió
que va durar
més de 6 hores
durant les quals
el pacient
segons la doctora
va estar
tranquil
conscient
i amb el braç
estès
perquè la sang
pogués entrar
i es va acabar
recuperant
el pacient
assegura
que va alliurar
als metges
un document
de voluntats
anticipades
però
la doctora
aquí ho nega
això s'ha presentat
com a prova
Noelia?
Doncs
aquest punt
des de la congregació
de testimonis
s'ha dit
que es va presentar
aquest document
jo aquest document
personalment
no l'he vist
i desconec
si l'han fet
arribar al jutge
en tot cas
aquest document
no
no és
el que
es necessita
es necessita
la renúncia
en el moment
d'acord
d'acord
hi ha una altra cosa
que és
clar d'això fa 8 anys
i el judici
ha arribat 8 anys
després
els jutjats
estan com estan
la sentència
esperem que no
trigui 8 anys
Noelia
no sé si s'espera
aviat
no la sentència
jo
ara
és una opinió
personal
però jo crec
que no trigarà
massa
hem de pensar
que en aquest cas
l'acusació
és qui demana
un any i 3 mesos
de presó
per la doctora
2 d'inhabilitació
i 10.000 euros
d'indemnització
però hem de pensar
que és un cas
on la fiscalia
no ho acusa
la fiscalia
demana l'absolució
i evidentment
la defensa
de la doctora
també
fa la sensació
que l'acabaran
absolutament
no?
és la sensació
que fa
però és una opinió
molt personal
que no m'atreviria
a teoritzar
Noelia
no pengis
perquè vull saludar
també
la Montserrat Esquerda
perquè aquesta situació
que ens ha explicat
la Noelia
són situacions
a les quals
s'han d'enfrontar
a vegades
professionals sanitaris
en l'exercici
de la seva professió
i que els aboquen
sovint
a dilemes ètics
és per això
que saludem
Montserrat Esquerda
ella és doctora
en Medicina
directora
de l'Institut Borja
de Bioètica
de la Universitat Ramon Llull
i presidenta
de la Comissió
de Teontologia
del Consell
de Col·legis
de Metges
de Catalunya
gràcies per atendre'ns
i bon dia
molt bon dia
és una situació extrema
aquesta que hem sentit
o passa més
del que ens pensem?
no
per sort
no passa més
del que ens passem
i a part
les situacions extremes
també
és molt diferent
quan les analitzem
en fred
com ara
que quan es viuen
en calent
i que
moltes situacions
ens porten
a una elevada incertesa
és a dir que
ara
estem veient
i estem analitzant
la situació
sabent el resultat final
en el moment
en què es dona
tu no saps
el resultat final
amb el que
sempre et mous
davant d'una situació
en una incertesa
molt elevada
aquí hi ha
un xoc d'interessos
que és
aquest dilema
ètic
del metge
que d'entrada
la seva feina
consisteix
en principi
en salvar vides
i l'autonomia
i el dret
del pacient
de decidir
sobre el seu propi cos
i la seva pròpia vida
aquest xoc d'interessos
com s'equilibra?
jo no crec
que sigui
exactament
en aquest cas
aquest dilema
de beneficència
versus autonomia
està bastant treballat
el pacient
té tot el dret
del món
a refusar
qualsevol tractament
per a mi
no és el conflicte
ètic
d'aquest cas
per a mi
el conflicte
ètic
d'aquest cas
és si realment
el pacient
està refusant
jo crec
que el dubte
no és tant
de si un pacient
té dret
a negar-se
a un tractament
aquesta renúncia
ha de ser
clara
i inequívoca
i sobretot
quan més risc
es té
que en aquest cas
el risc
és vital
si es nega
t'has d'assegurar
molt
que el pacient
estigui convençut
d'aquesta renúncia
i conegui les conseqüències
i per mi
aquí és el dubte
gran d'aquest cas
en el cas
dels testimonis
de Jaubà
hi ha algun protocol
específic
o s'aplica
el codi
d'ontològic?
en principi
qualsevol persona
amb qualsevol
creença
té dret
a renunciar
a qualsevol
tipus
de tractament
és igual
les creences
que sigui
o no
pot rebutjar
qualsevol
tipus
de tractament
una persona
no testimonis
de Jaubà
pot reducir
una transfusió sanguínea
què ens trobem aquí?
que
fixeu-vos
durant la visita
al Vox
hi ha persones
alienes
a la pròpia família
o a la pròpia persona
això normalment
no acostuma a passar
que hi hagi
quatre membres
de la congregació
en un Vox
i ens indiquen
un entorn
i en certa manera
i per exemple
el que
s'ha comentat
durant el judici
que la pròpia persona
actuava diferent
quan aquestes persones
estaven vintre
o estaven fora
i ens indiquen
una situació
en aquest moment
urgències
Esteu escoltant atentament
el guard
realitzant
de Josep Maria
us interessa
aquesta història?
Sí, sí
naturalment
sobretot
perquè
és que sempre
acaben rebent
els metges
deixa'm dir-ho així
que es troben
en unes situacions
que
fan patir
una mica
ha dit perfectament
quan li preguntaves
a la nostra companya
que s'ha fet
una
vaja
una crònica
claríssima
que aquest home
que va entrar a urgències
amb una hemorràgia
gravíssima
i enèmia aguda
els metges
en el judici
van dir que tenia
un risc de morir
extremadament alt
clar
jo suposo
que en el fons
l'ésser humà
ens aferrem
a la vida
malgrat
les conviccions
religioses
ètiques
que puguem tenir
per tant
per això
com va sortir
aquesta part
de la congregació
que estaven allà
suposo
fent pressió
ell va dir
per no oferir
les seves idees
que ho digui
el meu germà
i clar
jo
com a germana
hagués dit
el mateix
que va dir
el seu germà
feu el que sigui
per salvar-li la vida
i així va anar
clar
entenc que la fiscalia
no hagi presentat
cap mena de càrrec
contra la metgesa
mira
jo totalment
a favor
o comprensiu
amb l'actitud
de la doctora
home
i
tres petites referències
que ja no és opinió
és cosa escrita
els metges
signen històricament
l'OIB
juren
el jurament hipocràtic
que es diu
l'hipòcrates
t'ha considerat
un grec antic
dels pares de la medicina
i aquest jurament
que és un
exposament tradicional
mal, ètic, moral
i d'un compromís
d'actuació mèdica
es pot resumir
amb una ratlla només
conservar
el bé i la salut
del malalt
mentre es defensa
la seva vida
aquí la clau
com bé hem dit
es tracta de
si va quedar clara
l'ordre
o la instrucció
o no va quedar clara
si no va quedar clara
hi ha dos articles
del Codi Penal
que no és
ben bé aquest cas
però que indiquen
una mica
en fi
la flaire del tema
en dret penal
és un delicte
la denegació
d'auxili
no cal que siguis menys
si tu vas per la carretera
i veus un accident
o vas pel carrer
si no auxilies
per salvar la vida
d'aquella persona
això és un delicte
això és un delicte
i també
és un delicte
no auxiliar
per evitar
el suïcidi
si en aquest cas
per això repeteixo
que és clau
si la cosa estava
clara
o no clara
que volia
o no volia
la transfusió
si no està clara
és que
diversos articles
del Codi Penal
no relacionats
amb aquest cas
però sí amb altres
esclar
evidentment
si un es vol suïcidar
puja un balcó
i estira
i s'ha acabat
però si tu pots evitar-ho
i no ho evites
això és delicte
també
per tant
crec que l'esperit
del Codi Penal
és bastant clar
en aquest tema
i el metge
la doctora va fer
el que havia de fer
si no quedava clar
el tema
Alvar
que important
és cridar experts
i escoltar-los
perquè
a mi m'ha il·luminat
la intervenció
m'ha il·luminat
un angle
que no veia
perquè jo
quan has començat
quan has tret el tema
al meu cap
el que estava pensant
és
un grup
de caràcter
religiós
que té
una creença
que el 99%
de les persones
considerem
extravagant
que és aquesta
negar-se
a les transfusions
de sang
té dret
o no té dret
a ser respectat
en un hospital
etcètera
per una creença
religiosa
i l'experta
que
la doctora
Montserrat Esquerda
la doctora
Montserrat Esquerda
ens ha dit
una cosa molt important
és que
tu tens dret
a negar-te
a un tractament
encara que no siguis
testimoni de jove
o encara que no tinguis
una creença
diguem-ne
és un dret
que tu tens
i per tant
el debat
no és
que si és testimonis
de jove o no
el debat
és un altre
el debat
és que és un debat
que veig
que els experts
tenen
i que el sistema
té resolt
que és que tu et pots
negar
a un determinat tractament
el que passa
és que t'hi has de negar
passa amb qualsevol
tractament
és a dir
tu amb el càncer
pots decidir
que no vols
fer quimioteràpia
i per tant
simplement
ho has de dir
segons he entès
ho has de dir
i ho has de signar
diguéssim
en condicions
de no pressió
d'una manera clara
explícita
etc.
hi ha unes condicions
hi ha uns protocols
doncs escolta'm tu
que s'apliquin
que per això
hi ha gent
que pensa en les coses
Montserrat
per al·lusions
doctora
sí
mira
jo moltes vegades
quan discutim
amb alumnes
sobretot de medicina
i dius
es trobaran
d'aquestes situacions
hi ha algo
molt clar
que és
ponderar
les conseqüències
dels errors
aquí
es poden cometre
principalment
dos errors
una
que aquesta persona
que no està expressant
clarament
el seu rebuig
t'equivoquis
i diguis
mira
és que realment
és que fins i tot
crec que en algun moment
ho expressa
no vull signar
perquè no vull morir
estiguis equivocant
i el transfonguis
i ell diu
jo no volia la transfusió
pot haver estat un error
pot haver estat
però imaginem-nos
l'error contrari
tu dius
realment
aquest rebuig
jo considero
que aquesta persona
malgrat que ho digui
no signe
ni d'allò
li respecto
la conseqüència
és la mort
les conseqüències
de l'error
són diferents
perquè
sí que en aquest cas
aquesta persona
alega
que s'hi ha produït
un dany moral
en aquest sentit
perquè la lesió
que es pot haver produït
és moral
però és que
en l'altre cas
si tu t'equivoques
i el seu germà
hagués pogut dir
no, no
és que ell
en aquell moment
hagués pogut trobar
un judici
en què el germà
hagués dit
en aquell moment
el meu germà
no estava convençut
li van acceptar
aquesta
no
crec que ja s'ha comentat
el document
de voluntat
anticipades
només serveix
quan una persona
no està
en absolut
conscient
si aquesta persona
pot expressar
verbalment
la seva voluntat
el document
no serveix de res
i a més a més
el document
es pot revocar
amb el que
imaginem això
la metgessa
respecte
aquest rebuig
mig parcial
i no va i declar
i acaben
resultat de mort
podríem estar
davant d'un judici
amb un
sí
amb unes altres condicions
i que
ponderar les conseqüències
en situacions
en què
no sap ser
el que s'ha de fer
és també ponderar
que hi hagi
menys conseqüències
negatives
doncs és la
Montserrat
esquerda
doctora
com dèiem
en medicina
directora de l'Institut Borja
de Biobètica
de la Universitat Ramon Llull
presidenta de la comissió
de Deontologia
del Consell
de Col·legi
de Metges
de Catalunya
un càrrec
molt llarg
però
que
segur que és ben merescut
després de sentir
les seves explicacions
gràcies a la doctora
i gràcies també
a la Noelia Casellas
que avui ens ha provat
ens ha apropat
a aquesta història
que ha estat notícia
aquesta setmana
a Lleida
i evidentment més enllà
gràcies Noelia
una abraçada
a vosaltres
bon dia
a vosaltres
i gràcies també
a l'Eduard Voltes
l'Elisenda Roca
i el Josep Maria Martí
com falten 5 minuts
per les 10 del matí
de seguida tanquem
la terstúlia
de seguida també
la Neus Bonet
amb les notícies
de les 10
després la Maica Navarro
amb tota la prèvia
del judici a Dani Alves
que comença aquest dilluns
Déu-n'hi-do
i avui
a dos quarts d'11 del suplement
no us perdeu
aquesta història
hem de parlar
hem de parlar
si pots seure
que estàs embarassada
sí, sí
em va preguntar
si estàvem estat
i ostres
no, seu, seu
sí, jo què sé
o sigui, no sabia
sabia que tot aniria bé
que tot sortiria superguai
però no sabia
no sé quina podia ser
la seva reacció
100%
i res, això, seu
i simplement això
en plan
papa, sóc un tio
i sóc un tio trans
en plan
sóc un noi trans
i res
ell es va quedar
una mica conscient
en plan
què, no en tinc res
em va ajudar
la meva companya
al moment
la Luci
a explicar-ho una mica
què estava passant
ara l'hauries d'abraçar
són el Lai Solà
i el Xavier Solà
veu icònica d'aquesta casa
i vinculada
evidentment al suplement
que han decidit explicar
el Blai
que és un noi trans
per sacsejar cases
i consciències
i d'alguna manera
servir d'exemple
moltes famílies
que segurament
ho viuen com un tabú
serà a partir de dos quarts
doncs a tots dos
avui al suplement
no us ho perdeu
perquè val la pena
gràcies a tots tres
no ho penso perdre
i bon dia
ara tornem
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger
escapa

veu cap de setmana
Sensacions explosives
Vine de públic a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio amb Quim Morales
Sentiràs l'emoció de la ràdio com si hi fossis
Coi, perquè hi seràs
Escriu-nos a l'última hora arroba catradio.cat
I prepara't per viure a l'última hora en quatre dimensions
No vindrà ningú, Quim
És que no vindrà ningú amb aquest xum-brum-brum
La gent, el que estem fent és espantar els oients
No, Joel, pitjors coses han sentit
Trenca'm la rutina i viu l'experiència més gran
Comença la travessa
Torna a l'aventura, ara des del cap de creus fins al delta de l'Ebre
Tria una amiga, el teu company de feina, la teva sogra o el teu pare
I inscriviu-vos fent parella a casting arroba latravesa3cat.cat
Prepara't per l'aventura de la teva vida
I guanya el premi de 20.000 euros
El clima va accelerar la desaparició de l'imperi romà?
Sergi Pla, biòleg
El clima també va canviar molt
Va començar a refredar
I el que va provocar que el famós graner de l'imperi romà que era el nord d'Àfrica
Va deixar de ser productiu
I a l'illa de Pasqua què va passar?
Olga Margalef, geòloga
Que una sequera que va tenir lloc durant la petita edat del gel
Va influir de forma molt marcada amb uns canvis socials i polítics a l'illa
Per què la civilització maia va col·lapsar?
Si això li afegeixes una crisi de recursos causada per un canvi climàtic
Aleshores és la tempesta perfecta per crear crisi social
La felicitat no és una destinació on arribar
La felicitat és en el camí
I si aquest camí el fas amb el teu nou Fiat
Encara millor
Troba la felicitat amb la Fiat Happiness Formula
Tant sols aquest mes
Tens ofertes exclusives amb entrega immediata en la càmera Fiat
Visita el concessionari que tinguis més a prop
I troba la felicitat a cada revolt
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement, Catalunya Ràdio
Som 3CAT