Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen,
aposta per establir acords amb la indústria de defensa
per accelerar la producció de municions d'una manera semblant
a què el maig va fer amb les vacunes de la Covid.
Von der Leyen ho ha dit a la Conferència de Seguretat,
que s'està celebrant a Munic, on ha remarcat
que s'ha de fer un pas endavant perquè Ukraine necessita munició.
Ahir, en la inauguració de la Conferència,
el president ucrainès, Volodymyr Zelensky,
va reclamar als líders europeus que accelerin l'enviament d'armament
per fer front a l'ofensiva russa.
En aquesta trobada hi passaran caps de sati de govern,
ministres d'Afers Exteriors i representants de l'OTAN
per analitzar la situació política i la seguretat internacional.
Més notícies en Raül Flores.
Els equips de rescat han aconseguit trobar en vida
tres supervivents més del terratrèmol de Turquia,
just quan es compleixen 12 dies dels primers tremolors.
Una de les persones rescatades és un infant
que els equips de rescat han localitzat a la ciutat d'Antioquia,
al sud del país.
L'últim balanç oficial del terratrèmol frega els 44.000 morts,
la majoria a Turquia,
però també hi ha milers de víctimes morts a la veïna síria.
La Comissió Europea dona el llum verd al pagament a Espanya
de 6.000 milions més del pla de recuperació
i certifica el compliment de les condicions per rebre'ls.
Pel pròxim tram, Espanya haurà d'enllestir, entre d'altres,
la reforma de les pensions, que està en ple debat,
entre el Ministeri de Seguretat Social i els agents socials.
Desarticulat, un grup criminal especialitzat en robatoris
amb violència al centre de Barcelona.
Quatre dels presumptes integrants han ingressat a presó
i els altres tres han quedat en llibertat en mesures cautelars.
L'operatiu, conjunt entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana,
va tenir lloc dimecres i va permetre recuperar 224 mòbils,
vuit ordinadors i també onze tauletes.
Hi ha també rellotges d'alta gama valorats en 60.000 euros,
plomes estilogràfiques i 35.000 euros en efectiu.
S'engega una prova pilot de pastures amb búfals en aigua amb olls
al Pla de l'Estany.
Sis exemplars passejaran pel paratge de les Cigonyes
per crear espais oberts i prats.
Banyoles, Laia Claret, bon dia.
Bon dia.
El Consorci de l'Estany de Banyoles, d'aquesta manera,
comença una prova pilot amb búfals d'aigua,
que són una raça que s'adapta fàcilment a zones humides.
I pasturen per la zona que hi ha al costat de l'Estany
els aigües amb olls de la Puda.
La funció dels animals, l'explica el president del Consorci de l'Estany,
Miquel Noguer.
L'objectiu és una creació de línies obertes,
la gestió de la formació de canyonsars,
i l'obertura de clarianes en els bosquets que arribi
a través de la pastura d'aquests animals.
Aquests animals provenen d'un ramat que hi ha als aigües amb olls de l'Empordà.
Laia Claret, Catalunya, Ràdio Banyoles.
Esports, Albert Benet.
El joventut jugarà aquest vespre a les semifinals
de la Copa de Bàsquet a Badalona,
després de guanyar el Vascònia als quarts,
de 13 punts per 94 a 81.
Avui, les semis de la Copa,
transmeses pel totgira de Catalunya Ràdio,
Maderit Unicaja a dos quarts de 7
i Joventut Tenerife a dos quarts de 10 del vespre.
El Girona goleja a l'Almeria,
Montilivi 6 a 2 i fa un pas més cap a la permanència.
L'equip gironí ja guanyava per 4-0 el descans
amb gols de Tati Castellanos,
Sigankov, Riquelme i Javi Hernández.
A la segona part van marcar Ivan Martín i Estuani
i ara té set punts de marge sobre el descens.
Avui, a la Lliga de Futbol, reia el Societat Celta a les dues,
Betis Valladolid a un quart de 5,
Mallorca a Villarreal a dos quarts de 7
i Osasuna a Madrid a les 9 del vespre.
L'equip madridista buscarà una victòria
per pressionar el líder al Barça,
que demà jugarà contra el Cadis al Camp Nou a les 9 del vespre.
També demà, entre altres partits,
Elge Espanyol a les dues del migdia.
Segons una informació que publica avui la Vanguardia,
el Barça va pagar 1.400.000 euros entre 2016 i 2018
a l'empresa de José María Enriquez Negreira,
l'ex vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres.
Aquesta quantitat, investigada ara per la Fiscalia de Barcelona,
va suposar un 95% dels ingressos totals
de l'empresa de Negreira en aquell moment.
Les quantitats facturades per aquesta empresa
podrien arribar als 7 milions d'euros,
segons assegura el diari El País, al llarg de més de 20 anys.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Saps que el Piqué sí que estava enamorat de mi?
Prometo que va venir aquí a Catalunya Ràdio
a picar-me la puta porta de la finestra.
Això m'ho estàs dient de debò? Quan estàveu fent l'Exela?
Jo estava fent el meu programa de ràdio,
hola tal, bona nit, i algú pica per la finestra de Catalunya Ràdio.
A l'estudi 2.
Amb Giro i jo ja era el Piqué. Laura Fa, així t'ho dic.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
11 i 5.
El comunista.
Avui el suplement, defensant el comunista Jordi Borràs.
Bon dia, bona hora.
Bon dia. Com estàs, Jordi?
Ja nerviós, ja.
Sé que ets seguidor d'aquesta secció.
Vull dir que ja saps de què va, no t'he d'explicar res.
Però aquest dia, avui et toca a tu.
Hem entrevistat el Marc Gasol.
Si us ve de gust recuperar-lo amb imatges,
ho podeu fer a través de les xarxes del suplement,
a Twitter i Instagram.
Una entrevista que vam registrar dijous a Fontajau.
Prèvia a aquesta Copa del Rey, que es disputa.
T'interessa el basquet, o no, Jordi?
Mira, m'interessa pels meus fills.
Ah, sí? Juguen, juguen.
A mi els esports, en general, i els esports de pilota...
No t'interessen.
No perquè soc un patata integral i mai havia jugat.
I ara m'està agradant, sí, sí, m'està interessant.
O sigui, segueixes la Copa del Rey una mica.
No, m'agrada veure un partit.
Però els esports no me'ls miro.
El Jordi Borràs el coneixeu perquè és fotoperiodista.
Tots els colors del Negre és un dels últims llibres
que ha publicat,
retratant els moviments d'Ultradreta d'Europa en aquest segle XXI.
Un llibre que ha tingut gran acollida.
I, de fet, crec que es pot veure també
en exposició al Palau Robert, no?
Sí, fins a finals de mes, amb una exposició...
Allà, amb l'Expo del Crims.
Al costat, sí, al pati del Palau Robert, la trobaran.
I val la pena estar...
Són fotos meves amb textos clàssics de Montaigne.
Ho hem muntat a la Casals Clàssics
i ha quedat una exposició molt, molt xula.
Escolta'm, allà al Palau Robert el vam haver de tancar fa poques setmanes
perquè hi havia una plaga de rates brutal.
No sé si et va enganxar tu amb la...
Sí, de fet, vaig haver d'anular, bé, aplaçar la exposició.
Per les rates?
Sí, vam passar de rates de dues potes a rates de quatre potes.
Sí, sí, totalment.
Vam fer bastant de conya.
Es van tancar al Palau Robert?
Sí, jo no vaig poder exposar les fotos perquè hi havia una plaga de rates.
Bueno, l'acudit es fa sol, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, al Palau Robert hi trobareu Crims i tots els Colors del Negre
a l'exposició del Jordi Borràs.
Amb què estàs treballant, Jordi?
Perquè et veiem també... O sigui, fent fotos, al final.
Fem fotos com a freelance i amb un iaball, amb els esdeveniments que et toquin.
Jo soc cap de fotografia de la Mira, del magasí de la Mira,
i m'ho passo molt bé.
Fem coses molt, molt variades.
Tu sí que fas la sensació que ets una mica comunista, no?
Bueno, allò se'n diu rojo-separatista.
Ets una mica rojo-separatista?
Sí.
Una mica sí?
Sí, una mica del tot.
Doncs avui et trobaràs còmode defensant aquest espai, segurament.
Molt bé.
Arroba el suplement, una mica de capitalisme.
Si voleu guanyar unes bambes munic del vostre número,
de seguida hi anirem. Abans, però, les consultes.
El més ràpid endevin a través de la xarxa,
qui s'amaga darrere el telèfon,
s'emporta aquestes bambes munic del seu número.
La primera consulta pel camarada Jordi Borràs.
Ens la fa un oient que no vol revelar la seva identitat
perquè diu que té un pla.
Ens l'explica a continuació.
Hola, Jordi, què tal, com estàs?
Durant les últimes setmanes he llegit a la premsa
de les xarxes socials i de l'esquerra independentista.
Eren tios que es mimetitzaven amb el seu entorn,
adoptaven la que consideraven una estètica copaire
i establien lligams efectius amb els membres d'aquests col·lectius
per obtenir informació.
I qui diu lligams efectius, dieu... Bé, ja m'enteneu.
S'ha mou corregut, Jordi Borràs, utilitzar aquesta mateixa tàctica
per infiltrar-me i desactivar col·lectius d'extrema dreta,
més enllà de donar-me d'alta com a militant de Vox,
que són les portes d'entrada
per formar part d'aquests grups d'extrema dreta.
Per reforçar el meu perfil,
quins detallets podria afegir el meu personatge?
Què menjo? De què treballo? Quin programa miro o escolto?
Segueixo algun streamer?
Estic forrat de calés o faig veure que estic pelat?
Si arribo a una trobada amb bicicleta, sospitaran de mi?
I si els convido a una calçotada?
Et consten calçotades d'extrema dreta, Jordi?
Aquesta és la consulta que ens fa un oient.
Comencem fort.
Està fent moltes preguntes.
Quina estètica hauria d'adoptar
per infiltrar-se dins d'un grup d'extrema dreta?
Depèn del grup d'extrema dreta.
Parlem en singular, però hi ha moltes extrema dreta.
Depèn. Vols anar a un mític de Vox?
Fa xaleco. Fa xaleco, un clàssic.
Polo, una camisa d'aquestes amb la voreta,
els botons amb bandera.
I la dreta, que fa... M'agrada molt.
Amb els punys ben posats. Ben planxats.
Sí, sí, sí. Almidonats.
Això, Vox, estètica Vox.
Sí, sí. Uns pantalons d'aquests...
una mica de pinça.
I uns mocassins ben... De color veix.
Sí, sí, sí. De color veix.
Evidentment afaitat.
Una mica de gobina, però sense passar-se.
Bon cotxe.
Molt bé, això, Vox.
Però, per exemple, si fóssim ja directament
el que coneixem com un esquinget...
Un cap rapat neonazi. Un cap rapat neonazi.
Clar, ara se'n veuen pocs, però sí que hi ha marques de roba,
per exemple, que acostumen a fer servir.
European Brotherhood, per exemple,
o Thor Steiner, que són marques neonazis,
que només porten neonazis.
O d'altres que poden ser més...
que poden semblar més d'equibuc, però que fan servir.
Com aquella marca, em sembla que és sueca, o nordica,
que és una... Dues Hacks, que no és casual que la portin.
Clar, és el High Healer, no?
Exacte. Evidentment, la marca no té res a veure.
Ells l'han agafat amb...
Home, però aquesta marca és una marca molt...
Veig molta gent amb aquestes jaquetes.
No, és que no té res a veure la marca.
I els porten perquè els agrada aquestes dues Hacks.
La provocació, sí.
Sí, sempre juguen amb això.
O una samarreta amb el número 88, per exemple.
Què menjo, pregunta?
Depèn. Calçots, no.
Calçots fa molt de...
Com en diuen?
De rojo separatista.
De tractòria. Clar, aquesta gent són classistes,
a més no poder, en general.
Volies menjar una mica de tot.
No ho sé, però una mariscada a un restaurant d'aquests apeles.
Em ve un al cap que ja...
No cal que diguis el nom. No, no el direm.
Quin programa miro o escolto?
Això és més fotut perquè...
Aviam, jo de tele estic molt desconectat, molt.
No tinc ni antena de tele a casa,
però l'escoltar... Home, un Pedro J sempre entra, no?
Sí que entra, sí. I surt.
I surt.
És bastant bé.
Estic forrat de calés o vas a veure que estic pelat?
Depèn, perquè hi ha els dos extrems.
En general, molts dels que estan pelats
fan veure que estan forrats de calés.
Per la qual cosa sempre va bé fer veure que estan forrats de calés.
I streamer, home, no ho sé, depèn de l'edat, però...
Un xoca és... Vaja, tens res bastant bé, eh?
Aquesta cripto-bro, turbo-liberal,
presumptament, perquè ets més fatxa que Manuel del Bombo,
això funciona.
Si arriba una trobada amb bicicleta, sospitaran de mi.
Sí. Si no és per cremar-les, sí.
I després diu...
Podria ser que un cop dins m'hi trobés algun policia infiltrat?
Jo crec que és més fàcil que t'hi trobés algun policia
sense infiltrar.
Sí, com el que em va trencar la cara, que era militant de Vox.
Efectivament. Aquell tema està resolt, no?
Jo diria que aquest senyor ja deu estar treballant.
Però jo recordo que la justícia et va acabar donant la raó.
Em va pagar una indemnització. Està pagada?
Està pagada. De quant?
7.000 euros. 7.000 euros per trencar-te la cara.
Sí, i suposadament el van suspendre...
Trencar-li la cara, Jordi Borràs, val 7.000 euros.
No faig una crida, eh? No ho diguis gaire alt.
Bueno, depèn. Jo crec que si ets policia el preu és un altre, eh?
Em sembla que surt més barato.
De fet, el van suspendre de sou i feina durant un any,
però en principi ja crec que això ja està trencat.
Això ja està... ja està trencat.
A veure, espera't, va, que tenim més consultes.
Mira, la segona consulta ens fa molta il·lusió,
ens la planteja un uient a través de nota de veu,
un uient que és un vell conegut d'aquesta secció i que avui torna.
Esperem que ho faci per molt de temps.
Blind album, des de Taradell.
Hola, Jordi, com estàs?
Sóc en Blind album, una llegenda viva d'aquesta secció.
Ara feia dies que no sortia per uns temes que no venen al cas.
Però bueno, el psicòleg diu que ja puc fer vida normal,
però no puc manipulir armes.
Bueno, vull exposar un tema i fer una petició.
Començo per la petició.
Aquesta secció no la feia en Joel Díaz, Roger.
La broma de col·lectivitzar el consultori
em va fer una mica de gràcia al principi de la temporada,
però ara ja no.
A més, l'han despedit de TV3 en Joel.
El director Cic Montgras, per tant, ara ja té més temps.
Digue-li que torni, escapa, collons.
Vull dir que amb tots els respectes per a tu, Jordi Borràs,
que també ho fas molt bé i ets més guapo que en Joel
i tires fotos, però no és el mateix.
I ara la consulta, Jordi Borràs.
No és la consulta, la pregunta sèria.
Aquest vespre he d'anar a una festa de carnaval
amb una noia que vaig conèixer per Tinder
i que després d'una primera cita vam quedar
per tenir una segona cita.
És una tia molt d'esquerres,
compromesa amb els drets socials, la igualtat i aquests rotllos.
És una mica comunista, però jo no, jo soc normal.
Però m'agradaria impressionar-la amb una disfressa
que estigui a l'alçada.
Una cosa molt d'esquerres.
No sé, Jordi, ajuda'm, que tu vas una mica del seu pal.
Gràcies.
Bueno, i tu, Roger, he pensat això que et dic d'en Joel.
Molts matisos, eh?
El director de teatre és no Sigmund Gras, és Sigfrid Gras.
I el Joel Díaz no...
És a dir, el Joel Díaz va plegar, va plegar.
Vull dir que no el van fer fora.
El que va fer fora va ser el Manuel Vidal.
El van ajudar una mica a plegar.
El van convidar.
A tot això, a veure, és que hi ha hagut moltes consultes, eh?
No sóc parent de Laura Borràs.
Això mateix, no ets parent de Laura Borràs.
Descartem això, eh?
Ni dels de la màgia Borràs,
ni de l'actor de teatre Enric Borràs,
no, no, no, no.
Molt bé.
Borràs, de fet, és un nom bastant comú.
Sí, sí, sí, però...
De la família...
D'on ve la família del meu pare, que és a la Terra Alta,
allà, aixeques una pedra i te'n surten deu.
Molt bé. Doncs tenim clar que no ets parent
de la presidenta sospesa al Parlament,
però sí que volem saber...
Aquest vespre d'anar a una festa de Carnaval,
explicava el Blind Album amb una noia que va conèixer
a Tinder segona cita,
molt d'esquerres compromès amb els drets socials.
És exactament... I és disfressa.
D'aquest disfressa, sí.
Mira, la primera bestiesa que se m'ha passat,
pel cap, jo aniria de placa fotopoltaica.
Ah? És una disfressa fàcil.
Agafes un tros de cartró,
uns tàquers, i amb cim minuts t'ho fas.
Una mica de paper de plata.
I així consciència...
No sé si és prou sostenible. No ho crec.
Perquè paper de plata no d'allò,
però materials reciclats...
Està bé.
Podria funcionar.
Quina és la cosa del seu pal?
D'aquest rotllo d'esquerres compromès amb drets socials,
igualtat i aquests rotllos?
I estàs d'acord, diu el Blind Album?
No hi estàs d'acord.
T'has disfressat?
No, a mi no m'agrada gens disfressar-me.
Gens. Però tinc...
Però els teus fills, per exemple?
Sí, vaja...
De fet, ahir quasi que es van disfressar de mi,
perquè anaven de skaters amb una camisa de quadros
vermell i negre, que era meva,
i jo, casualment, aquell dia,
anava amb una camisa de quadros vermell i negre,
a la qual cosa feia bastanta gràcia.
Molt bé. Doncs, Blind Album, torna quan vulguis.
A veure, va, més consultes.
Un uient que es diu Mente de Cognom,
és una dona que es diu Clara.
Clara... Mente.
Encantada de saludar-te, Jordi.
Et voldria fer una consulta perquè tinc un problema
que segurament tu em pots ajudar a solucionar.
Sempre surto malament a les fotos.
Bona, aquesta.
Sembla una bestiesa, el que estic exposant,
però és un pàtic trauma cada vegada més recurrent
que per culpa de les càmeres dels mòbils
podem ser víctimes d'una fotografia a qualsevol moment del dia
i a qualsevol lloc.
No sabria com explicar-t'ho.
A totes les fotos surto amb els ulls tancats o semitancats,
amb la boca entreoberta, amb cara d'idiota
i fent algun gest estrany
amb mans i braços com si tingués problemes de psicomotricitat.
D'altra banda, quan em donen temps per preparar-me,
és a dir, quan em fan una foto d'estudi
o una foto per immortalitzar la meva visita a un monument,
faig un somriure molt estrany a càmera.
A mig camí entra un psico-killer
i una persona anant de ventre.
A mi això em passa al principi de temporada,
que ens citen a Catalunya Ràdio per fer les fotos de temporada,
és el pitjor dia de l'any.
És que...
És el pitjor dia de l'any perquè...
No, perquè hi ha gent que té traça,
i després et fan fer gestos,
el pols amunt, digues, pols amunt,
per quan el dia de la GM vagi bé.
Dic, no, no, escolta'm, és que jo no vull sortir amb el pols amunt.
I cada any aconsegueixen fer-me la foto amb el pols amunt.
Si opto per posar seriosa,
diu aquesta oient,
i després de ser detinguda per la policia
esperant ingressar a la presó,
on intentaria suïcidar-me amb...
amb la coixinera, Déu n'hi do.
En resum, mai em reconec a cap foto.
Per contra, la meva parella sempre queda bé totes les fotos,
tot i que és una d'aquestes persones
que invariablement aixeca el dipolze.
Veus?
A qualsevol foto com dient, ok,
ja siguin anant de vacances a Roma o en un enterrament.
Diu, li tallaria el dit.
Tens algun consell per ajudar-me, Jordi,
tu que ets fotògraf de prestigi?
Si em servís d'acomodir
o alguna mena de pensament que eviti posar-me tensa
en un moment de ser retratada.
Senyora Mente, Clara, de nom.
És que és fotut, això, que et facin fotos,
i ho dic jo, que em faig moltes,
però que no m'agrada gens que em facin fotos.
I em sé la lliçó, eh, i què s'ha de fer i què no s'ha de fer.
En general hem de tenir en compte
que una foto la fan dues persones,
la fa la que posa i la fa la que fa la foto.
Per tant, si no hi ha una mica de feeling
entre aquestes dues persones,
malament rei.
Per tant, tinc un problema d'actitud, tia,
quan arriba aquell dia de setembre que em citen allà.
I el fotògraf ha de tenir
la suficientment traça...
Riu! No, riu! Riu més!
Ensenya'm les dents.
Això jo no ho faig mai, perquè...
Ensenya'm les dents.
Unes dents que no estan ben posades i jo no ric mai.
Atapa-les, les dents.
És a dir, si jo em provoco el somriure, és fatal.
A mi me l'han de fer sortir natural.
Llavors, bé, jo a la gent no li dic mai que rigui.
Què s'ha de fer amb una foto? Està natural.
És difícil. En una situació de tensió,
que t'estan posant una càmera davant,
amb un objectiu enorme, és estar natural.
Clar, per això molta gent diu
no, a mi les fotos que surto bé són les que m'enganxen d'estranquis.
Diu, ja, però si...
Tu li has dit alguna vegada a algun mosso d'esquadra
d'un antidisturbis, escolta'm, surt natural
en aquestes fotos de manis?
Ja hi surten, els antiavols naturals.
En passamuntanyes, encara de pocs amics,
surten la mar de naturals.
Somriu una mica, no l'hi has dit mai, eh?
No, no.
Tinc la sensació que fas menys manis.
També segurament perquè n'hi ha menys.
Clar, sembla que no passi res en aquest país.
S'ha t'acabat el xollo amb tot això.
Ui, sí, xollo del tot.
Molt bé.
Escolta'm, algun consell més sobre com posar-se la foto?
És que és molt d'allò, però s'ha d'estar natural.
I la feina és ser-hi i que...
Sí, però posa't natural, estigues natural.
Va, però això és feina del fotògraf.
Això és feina del fotògraf.
Intentar...
Sí, jo sempre intento...
A més, jo soc fort periodista, què vol dir això?
Que haig de fer fotos, si és en posat,
per una entrevista en un minut, dos minuts,
no puc fer una sessió, no tinc més temps.
Llavors, has de fer servir els teus trucs
perquè aquella persona es relaxi en un segon.
I cadascú, doncs, mira, li pots dir una borrada,
llavors, fas una mira a la cara en un moment,
i en aquell moment disparar, és una mica que vagi per aquí.
Bé, fins aquí la broma, Jordi Borràs.
A l'altra banda del telèfon, una persona coneguda, reputada,
jo diria que fins i tot us deveu conèixer personalment,
no ho sé, que...
L'identitat del qual has de descobrir i també els oients.
Arroba el suplement a Twitter.
El més ràpid s'emporta unes bambes munic del seu número.
Aquesta persona només pot respondre amb un sí o un no.
Endavant, Jordi.
Com li hem de dir?
És una dona?
És una dona? Sí.
He sentit un sí, però molt...
Sí, molt apagat, eh?
Sí, perquè no deu voler que li reconeguem la veu.
Anem a descartar.
Es dedica al món del periodisme?
No.
Al món cultural?
No.
Al món de l'esport?
No.
Al món de la política?
Sí.
Sí, però amb una pausa dramàtica, eh?
Sí, però està posant més pa que formatge, jo diria.
Una dona que es dedica al món de la política.
D'acord.
Que té càrrec a govern?
Sí.
Molt bé, escolta, m'has afinat molt, ja.
Ah...
Que és consellera?
No.
Dóna'm càrrec no consellera a govern.
Pots ser alguna directora general?
Que ràpid, Borràs.
Sí.
Una directora general.
Ostres, ara m'has fotut, eh? Que tinc memòria de peix.
Home, a veure...
Només recordo noms a fatxes.
Una dona, directora general...
Clar...
Sí, però tu has vist la de directora general?
Sí, no, i directora general, a veure, saber saltar memòria...
És difícil.
Ara hauria d'encertar la conselleria.
Sí, intenta desvinar conselleria, a veure.
A veure...
A més, economia, per exemple, així obert.
Vinga, va, economia.
No.
Feminismes.
Igualtat i feminisme.
Tu ets dels directors generals?
No, jo què sé saber?
No me'l sé ni jo.
Però...
És que em sona la veu, però no la ubico.
Igualtat i feminismes.
No.
Només pot dir si...
Plaques fotovoltaiques.
Com a pista, dic jo.
Abans que parlaves de diferències.
Et sona això, això de plaques fotovoltaiques?
Sí.
Sí, sí.
Bé.
A veure, Jordi, si ja saps qui és i estàs alargant aquí la broma,
endavant, perquè estem perdent el temps.
No, anem a jugar una mica més.
Ah, molt bé.
A veure...
A veure, pregunta-li si és militant d'Esquerra, perquè, clar,
al final, si estem parlant de govern,
el govern ja no és un partit.
No, preguntarem una altra cosa.
A casa parlava català?
No.
No parlava català.
Però...
A ver, a Twitter ja tothom em va ple.
Però és nascuda a una comarca catalana?
No.
No?
Però és formar part del govern català.
A veure, Jordi Borràs, va.
No, va, sí, perquè no tenim tot el temps damunt.
Mireia Boia?
Sí.
Hola, Jordi.
Bona nit.
Som la directora general,
ni més ni menys,
de qualitat ambiental i canvi climàtic
de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boia.
Bé, bé, bé.
Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Suposo que us coneixeu, no?
Ens coneixem, ens coneixem, sí, sí.
Com prova el càrrec?
Depèn del dia.
Clar, perquè...
Que quan l'aeroport no està damunt la taula, no?
O quan...
Sí, una mica sí.
Cada vegada que hi ha una notícia
d'alguna cosa nova,
que en pitjor el canvi climàtic
i la qualitat de l'aire, ja pateixo.
Fem una cosa,
faig les dues preguntes periodístiques
que he de fer amb la Mireia Boia
i després l'entrevistes tu.
A veure, ampliar l'aeroport construint una pista
sobre el mar és més o menys sostenible
que ampliar l'aeroport carregant-se la Ricarda?
A més de gasos d'efecte hivernacle,
és exactament el mateix.
Pel que fa al canvi climàtic
i la qualitat de l'aire,
la resposta és la mateixa.
I després, com es menja
ser la directora general de qualitat ambiental
i canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya
i veure com el govern
pacta la B40 al quart cinturó
entre Terrassa i Sabadell?
No és el model del govern.
Ha estat una decisió
per tenir pressupostos
i tots aquests 3 milions
que van a la resta de conselleries
per fer coses que sí que estan bé.
Fins aquí la meva feina.
Ara, Borràs, ets tu.
Què tal, Mireia?
Molt bé, Jordi.
Ara fa temps que no ens veiem, eh?
Sí, cas on dena.
Quan ens petarem els creuers d'aquest coi de país?
Quan, perdona?
Ens petarem els creuers del port de Barcelona.
Ja m'agradaria.
Ja m'agradaria.
Preguntes de...
D'aquí un meset
surt la taxa d'emissions portuàries
que almenys el que farà
és que hagin de pagar
per arribar a Barcelona contaminant.
Barcelona i tots els ports de Catalunya.
És un primer passeig.
Almenys, si arriben,
que no pitjorin la qualitat de l'aire de la ciutat.
No heu marxat mai de creu i de vacances, eh?
No.
No, mai he estat en un creuer.
No em posis en un vaixell,
i vaig treballar en vaixells, però no m'hi posis.
Volia preguntar-li la Mireia Boya
com li arriba la proposta de convertir-se
en directora general de qualitat ambiental
d'un govern d'Esquerra Republicana,
tenint en compte que la Mireia Boya durant molts anys
va ser militant de la CUP i durant un temps diputada de la CUP.
Com va arribar la proposta?
Li fa directament al president?
No, em fa directament la consellera, la Teresa Jordà.
Un dia em crida,
anem a dinar
i comentem
l'actualitat política
i fa aquesta proposta.
Vas tenir algun dubte en algun moment?
Moltíssims.
Vaig estar una setmana abans de respondre,
consultant amb tota la gent de confiança que tenia
i al final
em vaig tirar cap a la piscina
sense saber si hi havia aigua o no.
Hi havia aigua o no?
Estem en una emergència persequera.
O sigui que tampoc...
No estàs...
No tens molt clar la decisió que has pres encara?
Sí, sí que la tinc clara.
I a més vaig sabent
que serà un període breu
de la meva vida, aquest servei públic.
Intentaré fer el màxim
i que segurament hauré de gestionar
algunes frustracions
per no haver pogut fer
tot el que m'hauria agradat.
Quan dius període breu,
vols dir que la legislatura s'acabarà aviat?
No, vull dir que...
Tot càrrec polític
sap que si entra un altre govern,
encara que sigui del mateix partit,
doncs et poden canviar.
És lliure designació
i, per tant, en qualsevol moment,
doncs...
et poden cessar.
Ara que deies això de l'aigua,
Mireia,
que pintem bastos perquè no plou,
vindrà l'estiu,
tindrem els boscos carregats de combustible
i és un debat que s'arrossega
des de fa anys ja,
però he vist algun canvi
a nivell de canvi,
en el tema del turisme territorial en aquest país?
O seguirem fent camps de golf
i espais per al turisme massiu
i aquestes coses?
I t'ho pregunto perquè sé
que ets una persona compromesa amb això.
La voluntat hi és.
El que passa és que portem dècades
de fer les coses d'una determinada manera
i per això
és com un trasatlàntic
que ha de girar molt poc a poc.
Ja m'agradaria fer un cop de volant
i que gires
les polítiques, sobretot les urbanístiques,
d'una altra manera.
I pel que fa a la gestió forestal,
jo crec que és més una qüestió de manca de recursos
que no n'hi ha prou
perquè el 64%
del territori de Catalunya és bosc,
però són moltes hectàrees per gestionar.
Clar, però és canvi de recursos
o canvi de model de país?
Les dues coses.
Sí, sí, les dues coses.
Són imprescindibles.
El que passa és que el canvi de model de país
costa perquè hi ha molts interessos,
moltes dinàmiques econòmiques,
des de fa molts anys institucionalitzades
i has de lluitar
contra molts sectors,
també contra la pròpia burocràcia del govern.
O sigui, aprovar qualsevol cosa
que a tu et sembla que és molt fàcil d'aprovar
són mesos de tràmits.
Tenim un sistema, crec jo,
excessivament garantista.
Clar, abans que ho comentava
el Jordi Borràs amb intentant esbrinar el personatge,
ets de la Vall d'Aran, Mireia,
n'has fet molta bandera
i fins fa pocs mesos encara es parlava
de la possibilitat d'organitzar
uns jocs olímpics d'hivern.
Què et penses com a directora general
de qualitat ambiental d'aquests jocs?
Jo hi estic en contra.
Sempre m'he posicionat en contra
d'uns jocs olímpics,
perquè els científics ho deixen molt clar.
És molt probable que a partir del 2030
no hi hagi neu al Pirineu o prou neu.
El canvi de model
i oferir alternatives econòmiques
a la gent que viu al Pirineu
crec que passa per davant
de tornar a un model
de grans esdeveniments
que ja l'hem testat en el passat
i que si aporta riquesa
és per molt poca gent
i en un període molt curt de temps.
I si això dels jocs tira endavant, què...?
En principi està bastant descartat, crec que.
Sí.
D'entrada ho va intentar impulsar el govern,
però després com que el nivell
de coordinació a la candidatura
es va fer tan complicat, crec.
Sí, però van descartar el referèndum
com anirà en el seu moment, però no els jocs, no?
Jo és que m'he perdut ja.
Com està el tema dels jocs, Mireia?
Carreteres, majorets i casinos?
No se n'ha tornat a parlar,
dels jocs olímpics.
Ara el que el PSC ha posat sobre la taula
és aeroport i quart cinturó
i el Hard Rock Cafè al camp de Tarragona.
Però dels jocs no se n'ha tornat a parlar.
Molt bé.
11 i 33, avui el comunista Jordi Borràs
amb la Mireia Boya.
La Mireia Boya, que, per cert,
he vist que acabes de publicar un llibre
amb l'Elisa Monzó de la Mare de llibres
que es diu No vull ser reina,
que és un llibre infantil, de compte, no?
Adreçat al públic infantil
i, precisament, crec que el que feu
és desbestir el mite aquest
de la princesa feliç de Disney, no?
Més aviat és un llibre
per adoctrinar nens i nenes
de partida de 7 o 8 anys
en això de la monarquia,
en contra de la monarquia
i, diguéssim, des de ben petits
fer que siguin republicans.
Molt bé, doncs.
El tinc a casa, aquest llibre.
Els meus fills que els tinc per aquí
no ho saben, però els hi...
És un regal que...
Sí, sí, el tinc pendent.
L'has mirat ja? Li has fet un cop d'ull?
És que el vaig rebre ahir.
I feliç d'haver-te'n, Mireia.
No sabíem que tenies aquesta vessant.
La Mireia havia publicat ja, sobretot,
arran també d'explicar la seva història personal,
però no un llibre infantil, no?
Mireia, has debutat aquí, no?
Bueno, es el primer.
El que pasa es que lo millor del llibre
no son los meus textos,
sino que son las ilustraciones de Elisa Monzó,
que es una il·lustradora fantástica
a Barrels i Aira Tanes, a més,
y sube el 27 de febrer a les llibreries.
O sigui, ja.
Comenarem quan el rebem, Jordi,
si és que ja te'l llegiràs i ens diràs el què.
I tant, se'l llegiran uns fills
i ja li enviarem una nota de veu a la Mireia.
Molt bé.
Segur que ja estan convençuts, eh, d'això de la República.
Sí, enveja, no en tinguis cap dubte.
A vegades els fills surten al contrari que els pares.
Això mai se sap.
No sé si el Jordi Borràs ja ho té, això.
Diuen que no, que si no dormen els benvinguts, eh.
Molt bé. Mireia, boia, molta sort, moltes gràcies.
Molt bé, una abraçada a tots.
Una abraçada a tots.
Quarts de 12 al migdia, Jordi Borràs.
Fantàstic, moltes gràcies. A vosaltres, complet.
Bé, ho has superat, no ha estat tan difícil, no?
No, no, ja està. Ja em passen els nervis.
Per mi això és com si em fan una foto, eh.
Matau algo. Moltes gràcies, Jordi.
De seguida fem una petita pausa i anem cap a Washington.
Saludem la Lideria. Fins ara.
El suplement amb Roger Escapa.
Para uuuu!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Oh, que guai!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri la piuta de l'Alau!
Que t'obri-la de lluny!
Qu t'obri la piuta de l'Alau!
per triar i decidir.
Per tot això i molt més,
assistència sanitària és la seguredora més ben valorada pels metges.
Assistència sanitària, la millor, segons els metges.
La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, Ràdio, Solideo,
Port Aventura i CaixaBank.
Pulsar
Parlar de Pulsar és parlar de minimalisme, avantgarde
i disseny escandinau.
De l'eficiència a través del rendiment
cent per cent elèctric més pur.
De la màxima experiència en la conducció
amb el mínim impacte en el planeta.
Descriure-ho no és viure-ho.
Pulsar ja és aquí.
Descobreix el teu espai més proper de Barcelona
a Passeig de Gràcia via Augusta.
Reserva una prova de conducció a Polestar.com.
Per ràdio, en versió més curta,
en podcast, en versió allargada.
Cada setmana a les 11 de la nit, la literatura ampliada a Ciutat Maragda.
Amb David Guzmán.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Com podem convertir l'eparsitat en un repte?
Cap a on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és Longuàrdia.
A la ràdio.cat o a la nostra app,
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandez,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sartre.net.
Són podcast.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Per arribar a tres quarts de dotze.
Washington.
Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Com esteu?
Molt bé. I tu, Lídia, com estàs?
Doncs bé, bé, bé. A mig febrer.
Distreta, distreta, perquè déu-n'hi-do.
Hem anat parlant molt aquests dies,
perquè és una notícia que ha fet la volta al món,
però tu, clar, tu estàs pendent del cel.
No precisament amb el que explica el Joan Anton Català,
que sé que és una persona que coneixes i et mires també molt.
Sí, i enyoro, sí, sí.
El Joan Anton Català poca cosa hi té a dir,
amb tot això que passa al cel americà,
que és un esforç que ha portat de corcoll tota la nació, Lídia.
Sí, podríem dir que aquest és un país
que ha estat mirant al cel els últims dotze dies.
Des que va sortir la notícia que hi havia un globus espia xinès
sobrevolant al nord del país,
i es va estar set dies passejant tranquil·lament,
travessant-lo de punta a punta,
fins que la va nevatre a l'Atlàntic.
La veritat és que ha estat un episodi
digne d'observar des d'aquí també,
perquè jo crec que té tots els ingredients
per explicar una mica el món en què vivim,
un instrument presumptament d'espionatge antic,
com un globus, que a més a més té una aparença inofensiva,
és un globus, que és com una cosa innocent que flota a l'aire,
a l'era de les xarxes socials,
per tant, retratat del dret i del revés,
i amb plena consciència que el teu govern et diu
que això t'està espiant o que et podria estar espiant,
perquè ells de seguida et diuen
que hem pres totes les mesures
perquè no pugui captar cap informació sensible,
però és clar, tu estàs veient com hi ha un globus passejant-se,
que el govern admet que és un globus espia,
que la Xina més reconeix que sí, que sí, que és seu,
però que és meteorològic, i no pots fer res.
No pots fer res fins que arriba al mar
i llavors sí, amb tota la força de l'exèrcit,
li enxufes un míssil i te'l carregues.
Clar, el que va és que la història no es va acabar aquí,
perquè després han detectat molt més globus
que els Estats Units també s'han acabat carregant
i no sabien ni tan sols què eren, no?
I de fet fa tota la sensació, sentíem l'altre dia
el president americà Joe Biden,
dient directament que no eren espies en aquests casos.
Clar, és que aquí llavors el país va entrar una mica en crisi,
perquè aquí de seguida va haver-hi gent que criticava políticament,
però no políticament, també socialment.
Podríem dir que hi havia la gent que deia
que aquest globus s'hauria d'haver batut molt abans,
que s'hauria d'esperar que ens humiliés
amb aquest passeig per sobre del país.
D'altres que deien, escolta'm, no és cap secret que la Xina ens espia
i que nosaltres els espiem amb ells.
Per tant, de què ens sorprenem? No passa res.
Prenem les mesures i ja està.
De què ens escandalitzem? És com allò de casa blanca, no?
Em sembla que ara aquí es juga.
Però esclar, la sensació d'haver de demostrar que estàs atent
i que no permetràs que ningú violi el teu espai aèric
ha fet com una sobrereacció,
que s'han acabat abatent tres objectes voladors
que encara no ens han explicat què són.
És més, ara ja reconeixen que no tenen relació
amb cap operació d'espionatge,
que segurament són o de recerca o comercials,
que sí que és veritat que sembla que volaven a una alçada
que podien interferir amb els vols comercials,
però literalment el govern nord-americà ha batut tres objectes
que encara ningú ens ha explicat què són
i que cada vegada que fan horror de premsa,
ells han de venir a admetre que,
a banda de especificar que no són extraterrestres,
és molt divertit que al principi no tenien cap perill.
Per tant, sí que hi ha hagut una sobrereacció,
jo crec que també fruit de la pressió política,
de dir, ostres, que som els Estats Units
i que aquí no podem anar permetent que ens sobrevolin coses
i no fer res.
Els informatius continuen obrint amb els globus o ja no?
Déu-n'hi-do.
Sobretot Biden, per exemple, que ha trigat molt a parlar-ne,
quan n'ha parlat en obert.
És un tema que coeja,
perquè s'ha anunciat un nou protocol de vigilància de l'espai.
De fet, ja n'ha hagut d'aclarir,
perquè va arribar el moment que diu,
potser tot això ja hi era i no ho vèiem,
o és que ho estem mirant més i efectivament?
És a dir, després del globus espia xinès,
el que hem fet és augmentar la sensibilitat dels radars.
Per tant, no és que de cop ara mateix hi hagi una invasió de globus,
sinó que senzillament es mira més
i això és com quan vas al metge.
Si mires, trobes.
Doncs és exactament el que ha anat més que els hi està passant.
Ara, tot s'ha de batre? Segurament no.
Que aquests tres s'han abatut per si un cas? Doncs també.
Amb la Lídia Heredia, des de Washington,
comentant un dels aspectes de l'actualitat,
però amb la Lídia també parlem coses més enllà del TN.
I posarem una cançó.
Perquè a Catalunya ens encanta el Sant Jordi,
però ha estat el primer Sant Valentí de Lídia Heredia als Estats Units,
que és aquesta festivitat que alguns van adoptant aquí, malgrat la resistència.
Però tu, Lídia, qui pots celebrar Sant Valentí, sense haver de dissimular?
Si busques un titular groc, no ho tindràs, eh?
Bueno, groc és rosa, diguéssim.
Rosa, rosa.
Perquè t'haig de dir que jo...
És a dir, me'n vaig a recordar quan vaig anar al súper
i vaig veure que estava tot ple de roses,
de rams de flors preparats per regalar,
de bombons, de tota mena de llaminadures.
Però sí, sí, efectivament.
Aquí els celebren i els celebren molt, i els celebren molt comercialment.
És a dir, tu si fas una reserva a un restaurant aquests dies,
tindràs l'opció de dir...
Vens a celebrar el Sant Valentí
perquè et resulta que hem preparat tres còctels, tots tres vermells,
perquè els puguis...
Sí, sí.
Com els agrada fer amb ells,
tot el que sigui efemèrica, motiu i, a més a més, comercial,
s'hi aboquen.
Què regalen, bombons i flors?
O què és el...
Així com nosaltres fem la rosa i el llibre?
Bastant de flor, bastant de flor, bastant bombons.
Es vesteixen de vermell.
L'altre dia estàvem en un grup i que hi havia uns fans americans
i deien, ai, vaig negre, vaig de negre, no?
Això no fa de Sant Valentí.
I en canvi, un altre, que no era de Sant Valentí,
un altre, que no era nord-americà, que era brasilé,
i que anava amb una samarreta vermella,
diu, doncs jo vull...
Tothom m'ha dit, ah, vas vermell per Sant Valentí.
És a dir, que li donen també aquesta cosa a la vestimenta...
Sí, sí, s'hi aboquen.
Quina mandra, és que és una festa que a mi mai m'ha agradat Sant Valentí.
Aleshores, no sé, tu que ara l'has viscut allà,
si t'ha interpel·lat o dius, escolta'm, que passi ràpid.
Mira, et faré una confessió.
Hi ha una persona aquí a l'oficina que havia fet galetes el dia anterior
que havia sigut l'aniversari de la seva filla
i una de les galetes tenia forma de cor
i llavors li posen a sobre aquella mena de sucre amb mantega de color vermell
i vaig dir, mira, saps què?
Me'n donaré la galeta a casa per fer la broma.
I és tot el Sant Valentí que he fet.
Bueno, molt bé, és que ja és alguna cosa, ja és alguna cosa.
És alguna cosa.
Els americans, ara que ja els has observat una mica més,
tu diries que són de demostrar-se l'efecte en públic, les parelles?
Són afectuosos o són reservats?
Mira, a l'observació hi afegiré la consulta,
perquè t'haig de dir que jo no he vist grans mostres efusives.
Pel carrer no les he vist.
És veritat que tampoc ho veus tot,
però he fet la consulta d'una persona que porta aquí vivint molts anys
i que és catalana i m'ha dit que zero efusius.
És més, que els incomoda bastant quan gent a prop seu, diguéssim,
fan mostres d'efusivitat.
I després quan ell m'ho explicava pensava que té gràcia,
que per moltes coses és una societat com moltes ara,
però molt sexualitzada i fins i tot allò amb criatures molt petites,
amb aquests homes i dones fets per força, que dèiem abans,
i en canvi bastant conservadora o bastant prudent o bastant recatada
en aquesta cosa de l'efusivitat en públic.
No, no, grans mostres sembla que no són molt amants.
I després, ara parlaves d'això d'anar a dinar o anar a sopar
per celebrar una festivitat com aquesta.
Què has detectat quan tu quedes amb algun americà per fer alguna cosa,
per anar a prendre alguna cosa, o sigui, què passa?
Ui, no, no, esclar, si no preguntes pots acabar passant o molta gana
o sopant dues vegades, ja t'ho dic.
Però per què?
Perquè no ho saps mai.
És a dir, si tu quedes a les 7 jo encara no tinc clar si això voldrà dir
que soparem o que la gent vindrà sopada de casa o que explicarà alguna cosa.
Jo al final he decidit preguntar perquè si no, efectivament,
jo a vegades me n'he anat a casa i he hagut d'arribar a casa,
obrir la nevera i arrasar una miqueta amb el que hi havia.
I també passa al matí, com que ells que acaben menjant a tota hora
i després, per exemple, quan quedes amb gent que no és americana
i que, per tant, porta una mica els teus horaris,
també ho has d'acabar clarint, perquè és molt bé, quedem un grup de catalans,
però estem quedant a l'americana o estem quedant a la catalana?
Si quedem a les 9 de la nit, serà que anem a sopar o ja vindrem sopat?
Vull dir que és molt preguntar.
Però ells, la rutina nord-americana, així com nosaltres,
per posar un exemple, dinem a les dues i sopem a les 9,
ells com ho fan?
No, molt abans, a partir de les 12, seguríssim que hi ha gent dinant
i a partir de quarts de 6, a les 6 també hi ha gent sopant.
A més, com que mengen a tota hora, sobretot als caps de setmana,
que fan allò del branc i tal, tu vas als llocs i dius
que ara ben bé són les 3 de la tarda.
Què estan fent? Jo no ho sé.
Saps? És una mica un desgavell.
Quin misteri. Has de ser molt explícit de dir
que vinc a sopar o que porto jo el que sigui, no?
Si no vols passar gana i vols assegurar-te que l'estómac ha servit,
si vols anar ben servit vestit tot llit, és una mica això.
I, Lídia, després, has entrat a casa dels americans,
o sigui, a casa d'algú, quins costums tenen, per exemple?
El primer és treure les sabates,
que això no és que sigui un costum només d'aquí,
perquè hi ha molta gent que va amb sabatilles per casa
i se les treu habitualment, però aquí especialment sí que...
Has de descalçar.
Home, en general, jo de les cases que he anat,
un 90% et conviden a descalçar-te.
Jo tinc la sensació que es comença a portar ara.
De fet, tot té tot el sentit del món, no?
És a dir, és higiènic, no?
Sí, té tot el sentit del món i t'haig de dir que...
Si m'escolta la meva mare, a casa meva, de petits,
el tema sabatilla sempre era així.
És a dir, aquesta cosa de...
Nena, ja t'has tret les sabates?
És una frase d'infantesa que la tenia.
Però tinc la sensació que aquí...
I, és més, quan venen a casa teva, t'ho pregunten.
Escolta'm, em descalço?
Per tant, això sí que jo crec que no és tan habitual.
Em sembla molt bé, a favor d'això.
Em descalço i que jo una mica no saps què dir,
perquè també t'he de dir, no sé què prefereixo,
que vagin amb sabates o amb els mitjons per casa.
Has d'anar preparat amb uns bons mitjons, això sí.
Clar, clar, no ho sé.
No ho sé.
Diries que són nets, els americans,
que tot el tema de la gent la cuiden o no?
Ostres, Roger.
Jo, els americans, sí.
El que m'he trobat fins ara...
Ens vas explicar aquella història amb el paper higiènic
que va causar sensació, però que sí.
Jo els veig polidets.
En general, jo, de moment, polidets.
Ja, si veig que la cosa degenera, no et pateixis,
que seràs el primer a saber-ho.
Com, per cert, tornant a Sant Valentí un moment,
que sàpigues que, com que són els reis del màrqueting,
l'altre dia m'explicaven que, clar,
què passa amb la gent que no té parella?
S'han de quedar sense Sant Valentí.
No. Ja se l'han inventat.
Sí, s'han inventat una cosa que es diu,
perquè m'ho vaig apuntar,
Galentines, que són, en aquest cas, festes de noies,
com de gals, diguéssim,
que Galentines encara es conviden elles mateixes,
els regalen roses, tothom va vestit de vermell,
i es fa una festa una mica perquè ningú es quedi
sense la seva dosi d'amor encara que no estigués emparellat.
Se la saben totes. Fantàstic. Se la saben totes.
Escolta'm, Lídia, continues connectada a l'actualitat catalana
o des d'aquí queda molt lluny tot això?
No, miro de no perdre el fil, tot i que no és fàcil.
No és fàcil.
I per què? Ha passat alguna cosa que haig de saber?
No, però m'ho pregunto.
Una persona que tant se'ns ha connectat cada dia,
si la desintoxicació és una cosa lenta
o passa ràpid quan estàs a l'altra banda de l'oceà.
T'haig de dir que ha sigut bastant pertall i bastant ràpida,
perquè jo també penso que és higiènic.
Si t'has d'amocar a tota una altra cosa
i una cosa de les dimensions com és aquest país,
jo suposo que m'hi tornaré a enganxar,
però ara així d'entrada m'hi he desenganxat bastant.
Miro de seguir-vos a tots plegats, de notícies a vosaltres,
i no perdre el fil del tot,
però ho tinc una mica en una carpeta separada.
Doncs pendent dels globus t'anirem escoltant i veient.
Lídia, des de Washington, una abraçada ben forta.
Moltes gràcies, Lídia.
Per vosaltres.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
O confies en l'única empresa que manté l'amorositat
en un 0% en el lloguer.
Cada dia som més els que gaudim de la protecció del lloguer segur.
Truca ara al 910-775-775.
Lloguer segur, 910-775-775.
Les rebaixes de vets arriben a la fi amb els millors descomptes.
Estalvia fins a un 60% en matalassos, bases, coixins i roba de llit
de les millors marques.
Comença a descansar de veritat
amb els últims dies de rebaixes de vets.
Entra vets, conès i troba la teva botiga més propera.
Instruccions per passar un carnaval de somni.
1. Vingues a mar el carnet de l'S3 o l'X3.
2. Entra a Super3.cat.
I 3. Descobres les sorpreses que t'hem preparat
perquè passis un carnaval inoblidable.
Aquest any, la festa més divertida i poca solta
la viuràs amb l'S3 i l'X3.
Tot per aquesta renovació.
Amb molta inspiració.
Gran canvi per a dos.
Bauhaus, tot el que imagines per la reforma del teu bany i cuina.
Si ho busques, ho tenim.
En aquesta vida pot ser un més o ser inoblidable,
o genuí, o únic, o realment autèntic.
Perquè pot ser un més o ser tu mateix.
Com l'S3 és for Bad Genuine Edition.
Ara, sense terminis d'espera, amb el caràcter esportiu
del paquet S-Line i la darrera tecnologia.
Condueix-lo des de 410 euros al mes amb 48 quotes
amb vici a rènting i entrada de 5.713 euros
per a unitats limitades.
Oferta Volkswagen Ranting fins al 28 de febrer.
Consulten les condicions a Audi.es.
El crim perfecte existeix.
El marit de Carme Blanc és l'ereu de quatre imobles
El detenen acusat d'haver-l'assassinat
i simular un robatori a l'escena del crim.
Mirava molt el CSI.
Si sempre em parlava que mirava el CSI, tenia el canal plus.
Mira, un aprenentatge.
Els sospitors queden llibertat i els Mossos s'empesquen
en una escena que sembla de pel·lícula a la Meridiana.
Amb un vehicle oficial camuflat es van posar al costat del cotxe,
els micros estaven activats, van començar a posar-se
molt nerviosos a cridar, a insultar els agents.
Una libèlula i uns anònims amenaçadors seran decisius.
L'assassinat de Carme Blanc.
Capítol final aquest dissabte a les 9 de la nit a Crims.
Amb Carles Porta.
I sempre en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El 26 de febrer al Teatre Casino La Unió de Vidreres,
la companyia Jordi Bertran presenta Circus.
Un espectacle divertit i poètic per a tots els públics,
on les marionetes connecten amb el públic d'una manera molt especial.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Arriba el Black Music Festival,
el festival de música negra de Catalunya.
Del 1 al 26 de març, The Temptations,
The Main Squeeze, Lucky Dolly, Jack Broadbent,
Monique McConan, d'Original Jazz Orchestra,
les Niñas del Corro, Senyor Oca i molts més.
Més informació a blackmusicfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Mitzdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya Mitzdia.
Terratrèmols de Turquia i Siria.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La acollida del salari mínim interprofesional
que ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí.
Nascorrea, Lleida i Girona.
I el món.
Rússia porta des de mitjans del 2022.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya Mitzdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Dissabte al Tots Gires trasllada a Badalona
per viure a la Copa ACB.
Ripa, ripa, ripa!
A partir de les 4 de la tarda,
farem un ampli seguiment de les semifinals de la Copa
des de l'Olimpíc de Badalona.
També viurem l'ambient d'una ciutat que vibra amb el bàsquet
i que ha tardat 40 anys a tornar a ser la seu de la Copa.
A dos quarts de 7, la primera semifinal.
Uniqueja a Madrid.
I a partir de dos quarts de 10, el plat fort.
Peña Tenerife.
A més, seguirem la jornada de futbol
amb Los Asuna a Madrid.
Tot gira!
Dissabte a partir de les 4 de la tarda
amb David Clopés.
Uuuh...
Dos minuts per arribar a les 12 del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
De seguida ens actualitzem la Neus Bonet a les notícies.
Just després, l'hora de llevar-se,
amb l'Andreu Janola i l'Alba Arguira, que han arribat.
Bona nit a tots dos.
Què tal? Bon dia.
Com esteu? Estem molt bé.
Estic molt bé.
Jo he parlat amb el Mourat i tu amb la Cicola.
A més, he arribat 20 minuts abans.
Avui he escoltat l'entrevista de Margasol,
que m'ha agradat molt.
T'ha agradat molt el Margasol, que és un personatge sensacional.
És un personatge sensacional.
A Girona no ens el mereixem.
Segurament.
Li vam donar molta cosa,
quan ell començava i el Barça no el volia.
Però jo crec que ara mateix
ja ens està tornant massa.
Jo ja m'estic sentint en deute com a gironí.
Tu de petit portaves la samarreta...
Tu sempre has estat de futbol, no?
Jo sempre he estat de futbol.
Pràcticament gens. Aquesta no me n'he perdut cap.
Tu vas pujat a l'onada tard.
A l'onada tard, però millor tard que mai.
Jo sempre he sigut al Barça.
No ho havíem notat.
Però a mi només m'ha interessat el futbol.
I ara és molt maco anar per Girona i veure nens i nenes
que van amb la samarreta del Girona.
Però és que això durant la meva època de jove era impensable.
No es venien samarretes del Girona.
T'ha interessat el bàsquet a tu, Alba, alguna vegada a la vida o no?
No.
Vaig jugar un temps a bàsquet,
era una cosa de presó social.
Jo anava a la típica escola on el bàsquet era importantíssim.
I jo no, a la Sagrada Família.
La gent era una secta, allò, del bàsquet.
Jo em vaig apuntar per presó social,
però no m'agradava i sempre havia fet ball.
Jo només estic en deute amb una persona
i és amb la Riana.
Amb la Riana estàs en deute.
Avui parlarem de Riana i parlarem de nostalgia al suplement.
Serà d'aquí uns instants amb l'Andreu,
la Genola i l'Alba Riera.
Aïssis a dos, eh, Andreu?
Aïssis a dos, però partiràs.
No.
No el vaig poder veure.
Ara tornem de seguida al suplement
Andreu, Genola i Alba Riera.