Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
El Roger Escapa.
Es el vecino el que elige al alcalde
y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde.
Así que, Juan...
Aplaudiments tímids.
Del Juan, és l'hora d'escollir alcaldes.
Entrem de ple en campanya electoral.
No serà gaire diferent de la resta de l'any.
Avui, el suplement, la Núria Martínez Ribot, de Público.
Bon dia, Núria.
Ara, de seguida, la saludem.
L'Eduard Voltas, que és editor, bon dia, bona hora.
Bon dia.
El Josep Maria Martí, gau cronista parlamentari.
En aquest programa,
ens acompanya la Núria Martínez Ribot, de Público.
Bon dia, Núria.
Ara, de seguida, la saludem.
L'Eduard Voltas, que és editor, bon dia, bona hora.
Bon dia.
El Josep Maria Martínez, gau cronista parlamentari.
En aquest primer cap de setmana de campanya electoral
de cara a les eleccions municipals del 28 de maig,
en què hi hem sentit unes quantes propostes.
Ara, si, bon dia, Núria, què tal?
No, doncs encara no la tenim.
Com us mireu amb aquesta campanya?
M'interessa perquè ha començat calenteta
amb aquesta operació de màrqueting dels desocupes de la Bona Nova,
que jo avui llegia un article molt, molt interessant.
A veure si puc recuperar aquí el diari ara, un segon.
Que apuntava,
que m'ha semblat perquè és una lectura que no havia vist fins ara,
el Gerard Pruna diu que la dreta pot caure
en la seva pròpia trampa de Barcelona.
Argumenta que tot el que ha passat aquests dies a la Bona Nova,
amb els desocupes, amb aquestes mobilitzacions,
amb aquest possible enfrontament,
clar, al vot de la dreta i de l'extrema dreta,
ara mateix hi ha quatre opcions a Barcelona,
que són partit popular, pocs,
valents i ciutadans.
Per entrar a l'Ajuntament de Barcelona,
normalment no ho fas ja directament amb dos regidors,
amb un, dos o tres regidors,
necessites almenys un 5% dels vots.
Què passa?
Doncs que com que el vot de la dreta,
que normalment estava concentrat, ho ha deixat d'estar,
potser es divideix i imagina't que cada un d'aquests partits
treu un 4% dels vots.
Doncs es queden amb 0 regidors.
Això és el que apunta avui el Gerard Pruna,
que és molt interessant.
Josep Maria, Eduard, Núria Martínez-Ribó,
Josep Maria, endavant.
Mira, això que comentaves ara
va passar durant molt temps al País Valencià,
amb el bloc de senyalista valencià.
El que ara has de vingut, després de transformacions,
pactes, etcètera, amb compromís.
Però durant molt de temps,
molt de temps vol dir tres o quatre eleccions,
i temporades, o sigui, períodes electorals, no?
Aquesta opció valencianista,
no allunyada de Catalunya, etcètera,
aquesta opció es quedava 4,8, 4,5, 4,9,
no arribava a entrar mai.
Aquests vots, al final, pel sistema don tan singular,
el que acabaven era engreixant encara més
el Partit Popular i les seves majories.
I aquí, en els ajuntaments, passa exactament això.
D'aquests quatre partits que acabes d'esmentar,
n'hi ha tres que...
no entraran, és que no entraran directament.
De fet, els únics que entrenen en aquest ara mateix
són el Partit Popular.
El que jo he d'altar ara en aquest article
és que potser el PP es desinfla una mica
arran d'aquestes mobilitzacions,
i que cap del vot és més l'extrema dreta de Vox,
que potser... Bueno, ja ho veurem, ja ho veurem.
Ja ho veurem, ja ho veurem, però...
A mi, del tema de la Bona Nova que esmentaves,
a part del que es veu...
El PP va començar...
No el farem més gran, eh? El tema de la Bona Nova ens...
No, no, sí, sí, però el PP hi va entrar inicialment,
i després el Dani Cirera es va...
No hi va anar, la Bona Nova, etcètera, no?
I sí, sí, això de la fragmentació.
Els municipals es demanen el 5%,
en algunes comunitats, per exemple, a València,
també es demanava el 5% per entrar a les Corts Valencianes,
i això, realment,
marca una tendència...
una tendència diferent.
És molt difícil, i els petits...
els partits petits, i la CUP, també,
que no estan en l'espectre de la dreta,
però no sembla que pugui entrar,
o té difícil per entrar a Barcelona, no?
Aleshores, això marca
una singularitat a les municipals,
i en aquestes municipals, a més,
s'estan marcant una sèrie de singularitats, també,
ha de col·lau, ha de col·lau,
portem mesos
que totes les enquestes d'opinió
sobre la ciutat de Barcelona
diuen que un 70% de ciutadans de Barcelona
consideraven que era un moment d'un canvi
d'un relleu a l'alcaldia,
o, directament, és que no ens agrada col·lau.
Això vol dir que hi ha un 30% que estan a favor,
i aquest 30% són fidels
i aniran a votar,
i es mobilitzen.
Tots els altres,
això és que lliga una mica amb el que aguantaves tu,
no amb el 5%, però totes les altres opcions,
nosaltres quatre especialment,
els socialistes, Junts,
Esquerra Republicana,
què passa? Que es divideixen entre ells els vots.
Per tant, no descartem,
el CIS ho apuntava, no descartem
que cada col·lau es vagi recuperant,
i sembla que s'ha recuperat.
No es vagi recuperant, és a dir, segurament,
d'aquest quadruple empat que parlàvem fa uns mesos
a les últimes enquestes, l'últim CIS
que ja parteix amb amantatge de col·lau,
a l'inici de la campanya, quan és una de les candidates
que costuma fer millors campanyes.
De seguida la Duar i la Núria Martínez Ribot,
però abans, perquè tenim molts oients que des de primera hora
ens estaven avisant i estàvem intentant confirmar què passava.
Hi ha un incendi que crema una empresa càrnea
a Mercabarna des de primera hora del matí,
és per això que des de molts punts de Barcelona es veu una fumarada.
L'incendi provoca una gran columna de fum
que es veu des de pràcticament tot Barcelona
i el Baix Llobregat.
Ara mateix hi estan treballant 19 dotacions de bombers a Barcelona,
no hi ha ferits,
però el govern del Prat i la Guàrdia Urbana de Barcelona
treballen per si cal tallar el trànsit,
també s'ha anul·lat la parada de metro de Mercabarna.
Per tant, aquest incendi en aquesta empresa càrnea
de moment,
sense ferits, però amb una forta fumarada,
per tant, si ho veieu des d'alguns punts de Barcelona
al Baix Llobregat, sapigueu què és això.
Duar i Núria.
Sí, quan va sortir el CIS,
em sembla que va ser ahir que va sortir el CIS o abans d'ahir.
Abans d'ahir. Abans d'ahir.
Xavier Trias, des de seguida va reaccionar,
va dir que aquest CIS no se'l creu ningú,
perquè és impossible
que amb un 70% de rebuig
Ada Colau
pugui guanyar les eleccions,
i en Joan Maria ho acaba d'explicar molt bé.
És que aquest 70% de rebuig
està dividit en set candidatures diferents.
I en canvi, el suport d'Ada Colau
només en té una per votar,
que és l'Ada Colau,
i per tant és evident
que sí que pot guanyar les eleccions
Ada Colau, malgrat
haver-hi un 70% de rebuig
segons les enquestes.
El que serà important, de totes maneres,
el dia 28 de maig a la nit,
òbviament, qui arriba primer,
qui treu més vots,
és una dada molt, molt important.
I més en unes municipals,
on la llei diu
que és alcalde, qui més vots té,
a no ser que hi pugui haver una aliança
en contra d'ell,
que tingui majoria absoluta.
Per tant, el que caldrà veure el dia 28 de la nit
és quines sumes
a Barcelona fan 21 regidors.
Perquè el que és segur és que ningú
tindrà 21 regidors solet.
I per tant,
el que cal veure és si el dia 28
hi ha una suma
políticament viable
de 21 en contra
d'Ada Colau.
Si això es produeix, jo tinc pocs dubtes,
que si l'aritmètica ho permet
es produirà el, diguéssim,
Ada Colau serà víctima.
Serà el contrari que va passar fa quatre anys,
que aquella nit tothom se'n va anar a dormir,
especialment el primer, Ernest Maragall,
que havia guanyat les eleccions pensant-se que seria alcalde,
i l'endemà ja es va començar a apuntar
la possibilitat que hi havia una suma alternativa
amb Manuel Valls.
Efectivament. És a dir, en aquesta situació,
Ada Colau tastaria la seva pròpia medicina.
És a dir, allò que Ada Colau li va fer a Ernest Maragall,
doncs algú li pot fer a ella...
Sempre i quan hi hagi la suma.
Sempre i quan hi hagi la suma, efectivament,
de 21 i que sigui una suma políticament viable.
Alerta, eh?
Perquè hi ha sumes de 21 aritmètiques
que políticament no són viables.
Digue'm quina suma seria viable.
Home, una suma... Alternativa a Ada Colau, eh?
Una suma a Trias Collboni.
És viable, és l'associació d'Evergència
i els dos s'han mostrat oberts.
Viable i possible, diria jo.
Això, políticament...
Sí, sumaríem 22, tots dos... 21, tots dos?
Bueno, si els sumen, jo crec que...
I si necessitessin esquerra en aquesta qüestió?
Jo veig molt difícil que Esquerra participi
en una operació d'aquestes característiques.
Amb PSC, junts...
PSC i Junts potser sols poden fer-ne 21,
o PSC i Junts poden fer-ne 20,
i que els hi falti algun vot,
i aquí Daniel Cirera ja ha dit
que es llença en planxa, diguéssim,
a donar el suport del PP a una operació d'aquest tipus.
El que passa és que després, Núria,
des de Madrid al Partit Popular
hauria de justificar molt bé que fa alcalde,
per exemple, Collboni,
que és el gran rival,
en aquest cas, per Fejo o pel Partit Popular,
o fins i tot Xavier Trias
en un moment en què, clar,
el PP estaria donant l'alcaldia a una candidatura...
Trias no diré que és el més independentista del barri,
però si més no d'un partit...
De Puigdemont. Sí, exactament.
Absolutament.
Ho comenteu com una opció molt viable i possible perquè ho és,
però per mi no deixa de ser una opció molt sorprenent.
Venim del que venim.
Venim de trencar un govern perquè no era prou pur.
I ara estem parlant que l'alcaldia de Barcelona
sigui de Junts amb PSC...
Ostres, avui em sembla destacable per les dues bandes.
Per la banda de Junts,
que volia un carnet de pureza independentista absoluta,
però per la banda del PSC
em sembla molt difícil de justificar
a nivell espanyol, la veritat,
que tu hagis fet alcalde a un dirigent d'un partit,
no independentista, sinó al partit de Puigdemont,
tindràs tots els mitjans per terra, mar i aire,
tot i que també odien anar de col·lau.
Per una banda, ho considerarien bé perquè la volen treure,
perquè és l'enemiga número 1,
però estàs fent alcalde al partit de Puigdemont.
Per tant, a mi em sembla una jugada, sincerament, arriscada,
però bueno, escolta, en política veiem de tot,
però és que fins i tot comentàveu combinacions estranyes
que també s'han posat sobre la taula de govern de Junts, PSC i PP,
és que em sembla absolutament marcià,
i tot per treure de col·lau.
Relacionat amb el que comentàveu abans,
ara tenim una dreta absolutament fragmentada,
que és el que sempre hem vist amb l'esquerra,
i la dreta sempre s'ha votat unida,
i per això és quan ha guanyat les eleccions,
perquè a l'esquerra sempre s'ha fet trampes,
en aquest cas és la dreta, però què passa?
Que com que la bandera d'absolutament tots els partits
és l'anticolauisme, la dreta, el que la feia...
No pot anar a contra col·lau,
perquè els partits d'esquerres també ho estan fent,
llavors ha de treure aquesta bandera en diocupació,
una bandera absolutament de la dreta més dreta,
fins i tot jugant al joc de desocupa,
que tots sabem quins mètodes segueix desocupa,
doncs em sembla una campanya bastant sorprenent.
I d'altra banda, crec que també hi ha hagut una campanya mediàtica
i campanya judicial tant en contra de col·lau
que la ciutadania té una percepció
que col·lau és impossible que sigui alcaldessa,
i estem veient que els resultats pot ser que sí que ho sigui,
per tant, em sembla una campanya molt interessant,
i veurem què passa tots aquests dies.
Hi ha eleccions més enllà de Barcelona, també hi entrarem.
Josep Maria, Eduard i Núria, una altra vegada, perquè...
Sí, no, una cosa que acaba de dir la Núria...
A veure, la Diputació de Barcelona fa quatre anys
que funciona amb un pacte que, a més, ha funcionat bé,
entre els socialistes...
I ahir Núria Marín sentia que... I junts.
Que li estava bé repetir-lo. Ja li anava bé.
Encara, la Diputació de Barcelona és potent,
i gestiona molts diners, i és una entitat important.
Però té poca visibilitat.
Això encara la fa més atractiva pels partits.
Sí, però em refereixo que, de cara al públic,
aquest pacte queda tapat, però un pacte de l'alcaldia de Barcelona...
Ara et donaré una mica més de visibilitat, potser.
No sé si està plogant aquests dies aquí a Catalunya,
però el gran problema de la Saquera és que tothom hi coincideix.
Portàvem un mes que el govern de Pere Aragonès
estava dient que havíem de fer un gran pacte, el va anunciar...
No hi havia manera d'avançar, de posar els acords,
es va trencar els possibles acords amb una cimera
que es va anunciar, molt...
No hi havia manera.
L'últim dia de l'últim ple, divendres passat,
apareix un acord entre Junts per Catalunya i el PSC
i el PSC.
Tenim un acord, nosaltres dos, pel tema de la Saquera.
No li queda més remei al govern i a Ciutat Republicana
que afegir-s'hi.
Jo crec que va ser aixecar la poteta otra vegada,
mira, mira el que hi ha.
I era, repeteixo, un acord del tema de la Saquera,
que durant un mes no s'havia arribat,
cap acord impulsat des del govern a tot el ple,
tema que preocupa a tothom.
I a l'última sessió, divendres a la tarda,
a la tarda de les eleccions,
perquè ara hi ha parèntesi parlamentari
mentre dur la campanya,
acord no esperat entre Junts i els socialistes
i acord per la Saquera.
I finalment, un detallet.
Tu has dit una cosa que sí que és veritat.
És el partit d'aquest Junts per Catalunya
que fa uns mesos va deixar el govern i va trencar el govern.
Però jo et diria que aquesta decisió
és d'un sector de Junts per Catalunya
i Xavier Trias, a la presentació de tots els candidats
que es va fer a Girona fa un mes, mes i mig aproximadament,
va dir una frase molt concloent.
Intentaré guanyar, etcètera, i va afegir.
Intentaré, si guanyo,
posaré ordre dins del partit de Junts per Catalunya.
Ja et dóna vàries pistes, això.
Eduard i Núria.
Per acabar amb Barcelona, si vols, eh?
Però el tema dels pactes contra natura a la ciutat,
que deies, Núria,
que seria una combinació rocambolesca aquesta de Junts,
PSC amb el suport del PP, etcètera,
el tema dels pactes contra natura
els inaugura a l'Ajuntament de Barcelona
perquè no havia passat mai a la Colau fa quatre anys.
És a dir, si recordem,
Manuel Valls va aterrar a Barcelona
en una operació obertament anticolauista.
És a dir, era per fer fora a la Colau.
Aquest era el discurs.
Fer fora a la Colau.
A la Colau s'hi va agafar, diguéssim,
com una oportunitat tàctica de campanya,
fins al punt que el Jordi Evoley l'hi va organitzar
malgrat que les enquestes li donaven la quarta posició
a Manuel Valls,
i algunes enquestes li donaven la cinquena posició a Manuel Valls,
com així va ser.
El Jordi Evoley l'hi va organitzar en prime time a la Sexta,
un cara a cara a Ada Colau,
fent veure que l'alternativa a Ada Colau
era Manuel Valls.
I...
i, diguéssim,
se suposava que eren el ying i el yang.
En aquestes eleccions votàvem o el blanc o el negre,
o Ada Colau o Manuel Valls.
Doncs bé, quan va resultar que les eleccions
les va guanyar Ernest Maragall,
va resultar que el dimoni no era Ada Colau,
que el dimoni era l'independentisme
i que el que calia evitar
era que l'independentisme tingués l'Ajuntament de Barcelona
i que Ernest Maragall fos alcalde.
I immediatament es va organitzar una operació
perquè Manuel Valls donés suport a la investidura d'Ada Colau.
Una operació que, per cert, no agradava ningú més,
dins el seu partit, dins la seva formació,
només Manuel Valls,
perquè Ciutadans ho ha criticat ampliament.
Sembla una jugada que tothom en renega menys Manuel Valls.
Per tant, si s'acaba produint...
Si s'acaba... Sí, sí, Manuel Valls va venir, va decidir l'alcaldia...
Se'n va anar a viure al carrer París.
Se'n va anar a viure al carrer París de Barcelona.
Va venir, va aterrar, va decidir l'alcaldia,
va trobar parella...
Escolta, no està mal, eh?
I s'han dut 120 pisos d'apartaments turístics
al carrer Tarragona.
Va caure a Menorca, eh? Sí, el dia 28...
Veig que el tema del cor també el porteu bé.
Sí, el dia 28 de maig es produeix, o els dies següents,
es produeix una aliança contra natura per fer fora Ada Colau.
Jo diria que l'única persona del món
que no pot protestar contra això és Ada Colau,
perquè és ella la que ho va fer contra Ernest Maragall.
Núria, digues.
No, no, veurem, veurem.
Penso que també...
Això és un tema diferent, és a dir,
Manuel Valls va ser en un moment puntual
que estic d'acord amb tu, Eduard,
però en aquest cas penso que és un pacte
que entenc que el PP no entraria en aquest govern,
perquè llavors sí que ja em semblaria...
Bueno, saps què m'explotaria al cap?
Però si és un pacte per la investidura,
veurem quins costos pot tenir electoralment
i fins a quin punt és tan important treure Ada Colau o no
o posar ara sí un alcalde independentista,
perquè en teoria el mal anterior era que l'alcalde fos independentista
i ara és un alcalde independentista del partit de Puigdemont.
Per tant, veurem aquesta jugada, em sembla estranya,
què en penses els sentits?
També va ser molt estranya, i us ho recordo ara,
com va accedir l'alcaldia Ada Colau la primera vegada, fa vuit anys.
Es va aprofitar clarament d'una actuació
totalment irregular i delictiva de la policia patriòtica de Villarejo.
Van publicar, o van fer córrec, Xavier Trias, que era l'alcalde,
tenia uns comptes a Suïssa, després es va demostrar que no,
però, esclar, ja no es va tornar a poder presentar,
i així es va guanyar Ada Colau a les tres eleccions.
Guanyes per això, en concret.
Se'n va aprofitar, Núria, se'n va aprofitar.
Se'n va gaudir.
Ha dit que amb allò es va equivocar,
però crec que no podem comparar el cas de Manuel Valls,
que directament, evidentment, és pel seu vot,
aquest fet que no vol dir que per això guanyes les eleccions
o per això fos alcaldesa, és un element més.
Un element més important.
Totes les eleccions van ser estranyes.
Fa vuit anys, molt, molt, molt ajustades.
Crec que van treure el mateix nombre de regidors.
I més vots a Ada Colau. Més vots a Ada Colau.
A veure, més enllà de Barcelona,
també té molt a veure el que està passant aquí,
per exemple, amb Xavier Trias,
perquè, clar, tenim tot el país de campanya electoral,
i, per exemple, cas curiós a Reus.
L'alcalde de Reus, que fins ara era Carles Pellicer,
que era de Junts per Catalunya però és un convergent històric,
no es repeteix.
La candidata ara de Junts a la ciutat és Teresa Pallerès,
però en campanya electoral ahir, Carles Pellicer, a Reus deia això.
Que sàpiguen que Reus ha de guanyar, evidentment,
Convergència i Unió i... Perdó.
És el passat meu.
En definitiva, és així, això.
És... ara em pensava que estava començant a l'època que tocava.
Però ben costa molt cas Junts per Reus.
És boníssim.
El subconscient.
El subconscient i els lapsos dels candidats.
El fejo a Andalusia.
El fejo a Extremadura dient que l'alegria que encuentro en Andalusia.
Ara el buscarem, aquest tall, també.
Escolteu-me, de què estareu pendents més enllà de la ciutat de Barcelona?
Tu, per exemple, votes a Sant Cugat, Joan Maria?
Voto a Sant Cugat, sí.
Tu votes aquí a Barcelona, Eduard?
I tu, Núria, deus votar a Madrid.
No, la veritat és que no.
Encara estàs en padrona d'aquí.
De fet, he votat ja.
De què més estareu pendents aquella nit electoral?
Mira, m'has esmentat a Sant Cugat.
Sant Cugat fa quatre anys va guanyar Junts per Catalunya,
però va haver-hi un pacte que internament va ser molt criticat.
Allà, Sant Cugat, entre Esquerra, PSC i la CUP,
i van fer una majoria alternativa.
Aquest mateix pacte va passar a Figueres,
va passar a Tarragona i va passar a altres llocs.
A altres llocs va ser diferent.
Esquerra, PSC i la CUP.
Aquest és un pacte, per exemple,
impensable al Parlament de Catalunya.
Sí, sí, però va passar.
I, et repeteixo, a Figueres, Tarragona,
va haver-hi diferents...
Però ara, per exemple, segurament,
la nit electoral, després, en cada seu departament,
s'ha d'especular i s'ha d'organitzar...
És a dir, si Esquerra, per exemple,
decideix entregar algunes alcaldies a Junts,
o al PSC, o al revés, i viceversa.
I en funció d'aquests pactes,
tot això tindrà conseqüències dels pres nacionals.
Sí, indisputiblement.
I Esquerra va començar la campanya fixant-se un objectiu,
que és fer un sorpasso,
fer una mossegada important a les àrees metropolitanes,
especialment la de Barcelona i la de Tarragona,
que fins ara era un patrimoni històric del PSC,
on sí que s'hi va afegir Ciutadans en els últims temps,
però ara Ciutadans recula fins a la desaparició,
fins a la desaparició, pràcticament,
i llavors, a aquests punts, a veure a qui se'ls quedava.
Estaré pendent també, mira, m'interessa Tarragona,
especialment, perquè el candidat socialista
ha volgut superar completament l'etapa de Josep Fèlix Ballesteros,
i ell, per exemple, era el líder de Ciutadans
a l'Ajuntament de Tarragona.
Però és que en la seva llista ha posat Sònia Ors,
també, el número 5 o 6,
que també és actualment regidora,
ara no escrita, però que també de Ciutadans.
O sigui, això demostra també
que la idea de legislació electoral,
com a mínim amb l'est sobiranista,
aquesta vegada ha baixat, s'ha tornat bastant.
I a Girona també, perquè és clar, Girona,
històric feu, no continua Marta Madrenes,
l'històric feu de Comerciència i Unió i de Junts,
en aquests moments,
Puigdemont va ser alcalde de Girona,
Gemma Geis, que és la candidata,
és una persona de total confiança i amistat personal
amb Carles Puigdemont,
que estan igualat també,
i hi ha despunta Sílvia Peneca,
que és una diputada socialista,
que el mateix Pedro Sánchez
ha fet passejos per Girona amb ella,
que la volen potenciar.
I a Lleida també, per acabar, a la capital de Lleida,
Miquel Pueyo ha patit bastant en aquesta legislatura,
en aquest mandat, li va costar provar pressupostos,
se li va inclús intentar fer una emoció de confiança,
però al final no va prosperar,
i a veure si ho aconsegueixen.
Esquerra Republicana,
Comuns,
i Jocs per Catalunya.
O sigui, les aliances a nivell municipal
són el més variat que hi ha,
i que a nivell nacional poden tenir una...
Jo crec que amb el tema de l'e sobiranista
o no sobiranista sí que es veuran coses,
però els pactes puntuals...
Hi haurà una directiva del partit de dir,
per exemple, a Betus?
Home, Betus, jo crec que a part de Vox,
jo crec que no n'hi ha cap més.
Per exemple, és a dir,
la rivalitat entre Esquerra i el PSC a nivell nacional
doncs està cantada, no?
Però es poden trobar aliances en municipis,
és a dir, no hi haurà un betu per part dels partits
a dir no hi ha pactes,
pensant també de cara a unes eleccions
a la Generalitat, que tampoc s'allargaran...
Sí, no n'hi va haver de Betus fa quatre anys,
que el tema del procés estava com molt més en carn viva,
i es van produir aliances
tant de Junts com d'Esquerra amb el PSC
arreu del territori,
doncs, més de Junts,
que curiosament, no pas d'Esquerra,
imagina't,
quan una secció local
d'un partit polític
vol fer un determinat pacte,
no hi ha secretari d'Organització Nacional
capaç de fer-los canviar d'opinió.
Això és així.
L'únic pacte que realment té
i participa de debò
i les executives nacionals dels partits
és el pacte de Junts
i d'Esquerra.
L'únic pacte que realment té
i participa de debò
i les executives nacionals dels partits
és el pacte de Barcelona.
El de Barcelona sí que té
una dimensió nacional innegable.
Els altres, la qüestió local, hi juga molt.
Preguntaves en què ens fixaríem aquella nit.
Jo em fixaré molt,
i a mi em sembla que la batalla política
més interessant i més important,
estratègicament, que hi ha a Catalunya
ara mateix no és la batalla entre Esquerra i Junts,
perquè al final és una batalla intrabloc
i la batalla interessant
és la batalla entre Esquerra i el PSC,
perquè és una batalla entre els dos líders
dels dos blocs,
l'independentista i l'espanyolista.
I aquesta batalla, com de molt bé deia el Josep Maria,
es lliura a Barcelona
i l'àrea metropolitana a Barcelona
i a Tarragona i l'àrea metropolitana.
Per tant, jo estaré molt pendent
del que passi a Tarragona i a Santa Coloma.
Són les dues ciutats que probablement miraré més
aquella nit, perquè a Tarragona
hi ha un alcalde republicà, en Pau Ricumà
que està jugant molt fort.
Molt fort i molt espanyolista.
Abans el Josep Maria em deia
fora de micro,
m'estava cantant la llista del PSC a Tarragona
i tot bé de Ciutadans.
I aquesta pugna a Tarragona
és molt important.
I després a Santa Coloma, que és l'aposta
del Gabriel Rufián, per intentar trencar
la majoria absoluta de la Núria Parlón
en una ciutat que els socialistes
han governat ininterrompudament
des de fa 32 anys.
Aquestes continuen molt favorables de Núria Parlón, eh?
Sí, sí, el tema és si majoria absoluta o no.
Núria Martínez Ribot, endavant.
Doncs mira, jo em fixaré en coses molt diferents
perquè m'afecten directament
si em fixaré si Ayuso
guanya la majoria absoluta
o no, perquè si no
és o majoria absoluta d'Ayuso
o govern amb Vox.
És l'alternativa que tenim a Madrid.
Després sí que serà molt interessant
veure què passa a l'Ajuntament, perquè així com
la comunitat de Madrid sembla que no hi ha
partit, és a dir que guanya Ayuso
si o si simplement és veure si és amb Vox o no,
on hi ha partit és a l'Ajuntament,
perquè sí que és evident que guanyarà Almeida,
però de moment sí que sembla que
el bloc d'esquerres podria sumar.
Per tant, veurem què passa.
També és molt interessant veure què passa
al País Valencià, perquè el bloc d'esquerres
està mantenint, però el PP
és qui guanya, i per tant
són places que Feijó
es fixarà molt en què passa,
perquè si guanya València és un triomfaret,
però què passa si guanya en majoria absoluta
Ayuso, vol dir que
el supera, i per tant
podrà fer aquesta cursa
per Moncloa o no, per tant
hi ha moltes coses molt interessants
a fixar-se, i així com a curiositat,
sembla que Revilla a Cantàbria no guanya
i que sí que guanyarà el PP, i és un altre tema
històric.
És l'única comunitat a excepció de Catalunya
on no hi mana el PP o el PSOE,
a Cantàbria crec, on hi ha
Revilla, sí, sí, veurem què passa.
Abans parlàveu del moment Feijós, aquest.
Acabo con la palabra ilusión,
porque eso es lo que percibo cada vez que vengo a Andalucía,
y quiero deciros que el 28...
Era Badajoz.
Pero a que os habéis dado cuenta.
Estaba yo pensando
que llevo mucho tiempo hablando y dije que no se han dado cuenta
ya de lo que digo.
Mare meva...
Era el Federico Trillo, amb una visita...
I amb el Salvador.
Ah, no, que era Honduras.
Bé, doncs així està aquesta
campanya municipal. Farem una pausa
i de seguida el suplement
connectem amb Washington,
perquè despertarem el Garriga que fa poques hores
ha entrat durant una bona estona
dins del despatx Oval.
Allà hi havia Joe Biden
i Pedro Sánchez,
en la que és la portada de tots els diaris
pràcticament que assaiten avui.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Pel món vol anar-se'n al llit amb la Marquesa de Martell
que el refusa perquè ell vol fer-ho amb Turvel,
que no vol fer-ho perquè és una dona casada i virtuosa.
Llavors se n'hi va amb la Virginal Cecil,
que en realitat voldria fer-ho amb el jove d'Encenida
qui està perdudament enamorada.
El que comença com una estratègia perfectament calculada
es devindrà un drama quan entren en joc els sentiments.
Dirigida per Carol López, les amistats perilloses
es podran veure al Teatre Lliure de Montjuïc
del 18 de maig al 18 de juny.
Comprar ara les entrades.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport.
Converteix-te en un crack blaugrana.
Aquest estiu també Campus Femení Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
Amor, però on vas amb el biquini i el parasol?
Al balcó, a prendre el sol?
Però si mesura un metre.
A Clarel tu decideixes quan comença l'estiu.
T'ajudem a crear la teva rutina solar
amb fins a un 30% de descompte,
l'únic vàlida del 10 al 23 de maig
a botiga física i on-line.
Clarel, el teu especialista en bellesa i benestar de cada dia.
Hem jugat,
hem après i ens hem divertit.
Sóc aquí!
Ara, les millors excursions d'en Titor
i les sorpreses d'en John Cic al llibre.
Hi kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Ball Star 2.
El 100% elèctric,
amb més de 500 quilòmetres d'autonomia
amb entrega ràpida.
Fins a fi d'estoc.
Reserva la teva prova de conducció
amb un expert en un espai
o si ho prefereixes tria-t'un altre punt de trobada.
Avenguar-te a minimalisme i disseny escandinau.
Ballstar.com
El 30 de maig, des de les 7 del matí,
gran obertura a Obremat Sabadell.
Més de 8.700 metres quadrats
amb l'estat més ampli sempre disponible
per als teus projectes.
Més de 20.000 productes
de les millors marques professionals
i amb els millors preus de la zona.
Professionals de la construcció i la reforma.
Obremat.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat
les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
conec-te amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
La bruixa escapa.
Passar un minut de dos quarts del matí
de seguida sentim Pedro Sánchez
de la sortida del despatx oval.
Apuntaves una cosa interessant sobre el govern espanyol,
i és que tanca la campanya a Barcelona,
i això no és habitual.
Crec que no havia passat mai fins ara
que un líder socialista o no socialista del PP
en el seu moment vingués a tancar
l'últim dia, el divendres de la nit,
abans de les eleccions, el dia 26 de la nit,
a Barcelona.
Pedro Sánchez, el socialista,
els interessa moltíssim les eleccions a Barcelona
perquè pot ser
que sigui l'única gran ciutat
de l'estat espanyol
que guanyi, si guanya Collboni,
perquè Sevilla està aixís d'aixís,
Madrid saben segur que serà
un passeig militar d'Ayuso i Almeida,
i aleshores pot ser
que València també està aixís d'aixís,
pot ser la gran aposta.
I ara també, dèiem aquí
amb el micro tancat,
què passa? Que l'operació
Catalunya hem recuperat la normalitat,
després de la tensió de l'any 2017,
Eduard ho apuntava a micro tancat,
això també.
Però jo crec, sincerament, que és que té un gran interès
perquè es pot donar, i les enquestes,
la del 6 aixís ho apuntava també,
es pot donar la possibilitat
que quedi primer Collboni.
Aleshores, això és la medalla
que es pot penjar el PSC i el PSOE,
és la gran aposta.
Aquestes últimes hores hem vist Pedro Sánchez
fent les Amèriques al despatx oval de Joe Biden
amb una fotografia que avui, com dèiem,
ha ocupat totes les portades.
Sobre las aceitunas negras he encontrado
receptividad por parte de la administración de Biden.
Hay que recordar que esto es una cuestión
que está ahora mismo en la Organización Mundial
del Comercio, ha sido clara la Organización Mundial
del Comercio, y lo único que puedo decir
es que he encontrado la receptividad
por parte de la administración Biden
para poder resolver esta cuestión.
Sobre la història de les olives negras,
ara en parlarem amb el Garriga.
En qualsevol cas, sobretot la cor ha anat
al voltant de l'acollida
de migrants sud-americans per part d'Espanya
que intenten arribar als Estats Units.
Això sí, si tenen l'estatus de refugiats
i compleixen els requisits per tenir
un lloc de feina a Espanya.
Washington, Francesc Garriga, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Com ha anat això, Garriga?
Bé, ha estat un dia
un dia gran d'aquests
intensos i interessants de veure-ho de prop.
Suposo que dins del despatx oval
no havies tingut l'oportunitat d'entrar-hi encara, no?
No, no, no. A la Casa Blanca
sí que tenim passi, però
entrar al despatx oval és una cosa
que és més complicada i
avui ens ho han deixat fer
com a cosa excepcional. Com va això?
És a dir, tu entres als primers minuts
allò que se saluden i que fan aquella mena
d'off the record però amb càmeres que en realitat
no hi ha micros però sí que n'hi ha ni diuen
una cosa pactada? Bé, hi ha micros, hi ha micros.
La feinada que hem tingut per poder
entrar és que els àudios
amb certa decència
perquè sí que hem pogut entrar
amb micros però no se sentia gaire bé.
Sí, la cosa va que
de fet has de demanar
que t'interessa entrar.
En aquest cas era
el govern espanyol qui decidia
vaja, el govern, sí,
el departament de comunicació
del govern espanyol qui decidia
quins periodistes podrien entrar
a seguir-ho. Hi havia un grup
de periodistes americans que sempre entren
a tot i un grup de periodistes
que decidia el govern
espanyol com a
govern convidat i
a determinada hora
ens han diteu de ser a la porta
de la sala de premsa de la Casa Blanca
i a partir d'allà us escortaran
fins a la porta del despatx oval i allà
podreu entrar. Tot ha estat
cinc minuts que hem pogut ser dins
del despatx oval escoltant com
els dos presidents se seien, vaja,
és aquell moment tan incòmode en que saben
que els estan gravant però han de tenir
una conversa distesa i una mica...
No, no, però ho tenen preparat, eh?
Ho tenen preparat perquè quan hem arribat...
Tenia una mena de xuleta, Joe Biden,
jo he vist que llegia, no?
Bé, no sé si llegia però sí, té una xuleta
per saber el que ha de dir perquè tots
ho saben que els diuen
i això està preparat. D'aquí un minut
us entra la premsa, llavors entrem
com un ramat d'ovelles
i un cop som tots dins, vinga, ja, va.
Ha començat Joe Biden, ha fet un discurset molt curt
d'un minut i després ha seguit
Pedro Sánchez, de fet,
quatre minuts més i quan acaba
Pedro Sánchez, vinga, fora, fora, fora,
fora, fora, fora, ens han tret
i llavors allà ha començat la reunió oficialment.
És a dir, quan heu entrat ells dos ja estaven asseguts?
Sí. D'acord. Sí, sí, sí.
I d'aquests dos discurs
què n'heu tret de bo amb aquest audio
una mica deficitari que jo també han recuperat
i complicat? No, costava, costava.
Jo et diria que
aquesta sintonia
màxima que hi ha entre
els dos presidents, i et diria que entre els dos països
ara mateix, s'ha evidenciat
amb aquests minuts previs
perquè hem sentit a Joe Biden
elogiar la feina, per exemple,
de Pedro Sánchez amb el tema migratori,
recordem que ara ho deies tu, Espanya s'ha compromès
acollir un cert nombre
de migrants peticionaris
d'asil, veurem quan són, perquè s'han negat
per activa i per passiva a dir-nos
quan seran, però en tot cas
aquí hi ha un cop de mà
de Pedro Sánchez i del govern espanyol
a la Casa Blanca,
això ho ha reconegut Joe Biden,
ha parlat de països
alineats, de països amics,
de països que van en la mateixa direcció
i el mateix ha fet Pedro Sánchez, parlar de
Joe Biden com el president que el món
necessita, per tant, aquest
que se besen, que se besen
s'ha fet evident en aquesta
xerrada prèvia, i després una mica
el que ha dit Sánchez al sortir de la trobada.
Què més, què més, què més?
45 minuts de trobada, no?
El que ha passat una vegada, heu marxat,
entenc que són aquests acords que ja devien estar
bastant plen determinats sobre la immigració, no?
Vaja, l'acord de migració
ja està parlat i pactat i parlat
de fa dies, de fet va venir
a la reunió també hi era, per exemple,
el ministre d'Exteriors
al Bares, amb el secretari d'Estat
Antony Blinken, vull dir que no només
eren Biden i Sánchez, hi havia
els ministres exteriors,
l'ambaixador espanyol,
és a dir, que hi havia una mica de gent
acompanyant-los, i els acords
aquests previs s'han estat parlant, el Bares va ser
aquí ja dimecres,
sí, dimecres,
amb Antony Blinken, on allà sí que van firmar acords,
per tant també va haver-hi el dimarts
el ministre d'Agricultura
parlant d'això, de l'Oliva Negra,
per tant diuen que ja fa molts dies que van parlant
de tot plegat, i al final el que fa Sánchez
entenem, s'ha acabat de
rematar-ho, però acords, acords
que avui no s'han firmat allò estrictament
la foto, no?
bàsicament, el tema d'Ucraïna
també ha estat bastant candent, creies que en parlàvem bastant
i explica'm quin conflicte hi ha amb les Olives Negres espanyoles
a veure, bé
de fet Sánchez ha de dir que era
l'únic punt de fricció, l'Oliva Negra
el cas és que
amb Donald Trump de president es van
imposar uns aranzels molt alts
a les Olives Negres, que això fins i tot
va anar davant del Tribunal del Comerç
del Tribunal Mundial del Comerç
l'Oliva Negra espanyola que surt d'Espanya
i que arriba als Estats Units està gravada
amb un aranzel molt alt
molt alt, molt alt, molt alt
fins al punt que algun tribunal
internacional ha dictaminat que aquest aranzel
era excessiu, però el tribunal pot
dir el que vulgui, que els Estats Units no l'han rebaixat
i ara estan en veure
com ho redueixen i en veure com això
es deixa de penalitzar de forma tan dura
i per tant aquí és l'únic punt on
hi ha divergència clara
tot i que assegura Sánchez
que els Estats Units estan per
intentar rebaixar-ho i suavitzar-ho
però aquí sí que hi ha un punt de conflicte
perquè estem parlant de molts milions
de molts diners
Com és el despatx oval?
T'ha passat allò de mal imaginada més gran?
Absolutament, ja vas...
Mira que s'ha, és a dir
l'hem vist vegades i inclús a la ficció s'ha reproduït
sembla un plató
sembla un plató i jo que
l'he vist reproduït per exemple en les biblioteques
presidencials, això els presidents quan
han de ser presidents tots construeixen
una biblioteca presidencial
els dos Bush pare i fill
tenen una reproducció de la sala oval
quina altra?
ja no recordo una
Kennedy a Boston
exacte Kennedy a Boston
o Lindon B. Johnson també a Texas
tenen tots una reproducció
no, no, no, endavant
aquestes hores ja no sé ben bé on paro
doncs les has vist allà
i penses ah mira semblant de veritat
i allò ens vas a la de veritat i penses
ah, doncs semblen d'aquelles reproduccions
perquè realment és com un museu
tot està molt ben posat
molt bonic i petit
hem entrat
quants periodistes érem allà a la sala?
trenta i tants periodistes
i entre nosaltres els membres de seguretat
i els presidents no hi cabia gaire més gent
bé us heu fixat amb els diaris
Pedro Sánchez que és una fotografia
que buscava feia molt temps
perquè sí que havien vist trobades amb Joe Biden
no dins del despatx oval
però és evident que Pedro Sánchez
la relació de Sánchez amb Biden ha anat
canviant molt
es va parlar molt d'una trobada amb passadissos
que el govern espanyol va voler vendre com una trobada
on van veure Sánchez parlant-li a Biden
i Biden gairebé ni mirant-li a la cara
a Sánchez i la cosa ha anat canviant
es van trobar després a Les Cimeres
a Madrid de la OTAN
i allà la cosa va anar molt millor
i ara això ja és una altra història
no hi ha hagut rodó de premsa conjunta
que ja seria una mica
com dir-t'ho
la cirereta del pas d'experiència
el perfil més alt possible
però s'entén que vaja
una visita a la sala oval de la Casa Blanca
no està malament
doncs Pedro Sánchez que normalment acostuma a fer campanya electoral
hi hagi o no hi hagi eleccions
o sempre pensar en clau electoral
que aquesta vegada
se'l veia bastant exultant quan ha sortit
a mi m'ha cridat l'atenció
que s'ha parlat en aquesta trobada
que és sobre
un fet que va passar al final del franquisme
que és les bombes atòmiques
un accident que va haver uns avions que portaven bombes atòmiques
a Palomares, a Andalusia
i això és una cosa que jo ho tenia
absolutament allunyat que va acabar de més
ja parlem de fotografies
amb la fotografia del ministre d'Informació i Turisme
que era Manuel Fragari Barne
i l'ambaixador nord-americà a Espanya
dient que aquí no hi ha cap problema
la gent es pot banyar i hi havia bombes al mar
que no s'havien trobat
i el Manuel Fragari i l'ambaixador
es van posar amb banyador i es van tirar a l'aigua
va ser molt comentat això
i que encara s'arrossegui aquest tema
que encara hi ha el tema d'indemnitzacions
no, no, d'indemnitzacions
i que s'ha de netejar el terreny
allà on van caure aquestes bombes
la terra s'ha de treure d'allà
i passats gairebé 60 anys no s'ha fet
i ara sembla que el govern americà
s'hi posa bé
per dir d'acord, mirem-nos-ho
i ho fem perquè aquestes terres
s'han de descontaminar
i l'única forma de fer-ho és agafar-les, treure-les
i veure on es deixen anar
Núria Martínez Ribot
Sí, penso que la campanya que fa Pedro Sánchez
per a ell mateix i per al PSOE
és aquest perfil internacional
que vol demostrar en tot moment
en contraposició de feijó que no sap ni parlar anglès
i per tant aquesta, com et comentaves,
és la cirereta del pastís
d'Europa m'estimen
i ara fins i tot als Estats Units
i aquesta trobada, com bé comentàveu,
de passadís que es va vendre com si fos una reunió
i va ser quasi una salutació
i ara és un dia, veieu
quina posició tinc internacional
i quina bona relació tinc fins i tot
amb el president d'Estats Units
per tant és la seva manera de fer campanya personal
i en un moment clau com l'actual
de dir
mireu, el PSOE és el partit
que es rodeja de Joe Biden
per tant n'ha tret tot
i entrarà tot el suc possible d'aquesta trobada
Heu pogut fer off the record amb Pedro Sánchez?
No. Francesc, no?
No, no, perquè la cosa anava bastant...
Crec que Sánchez avui dissabte té un acte electoral
i sortint de la Casa Blanca
ja havia d'agafar l'avió
i marxar cap a Madrid.
Vaja Madrid o no sé on ben bé anava
però vaja tornar cap a Espanya.
A veure, jo el pensament que tinc
quan he vist la fotografia és realment que qui vulgui
treure Pedro Sánchez a la Moncloa
haurà de suar molt.
Haurà de suar molt.
I ell lluitarà
per aquesta presidència
i per renovar-la
d'una manera tremenda.
És un supervivent.
Va per darrere per les enquestes
sistemàticament
des de fa molt de temps
però continua amb possibilitats
de tornar a ser president, amb les sumes
i no tinc cap mena de dubte
que aprofitarà aquesta història internacional.
La coincidència...
Té sort, diguem-ne.
És un senyor que té sort
que li coincideixi els últims 6 mesos de mandat
amb una presidència semestral
de la Unió Europea.
Aquesta carambola no els passa cada dia
en els líders europeus.
I a ell li ha passat.
Llavors ho aprofitarà a fons.
Ho té difícil perquè realment
sembla que hi ha un canvi de cicle.
Les enquestes marquen un canvi de cicle
en el que és la competició
SOE PP estrictament.
No en la competició bloc dreta, bloc esquerra.
Atenció.
I el que...
Per mi la gran incògnita és si Pedro Sánchez
s'atrevirà...
Crec que sí, eh?
Però s'atrevirà si guanya les eleccions
d'aquí 6 mesos...
Ai, perdó, si guanya.
Si les guanya el PP, si guanya Núñez Fijo
i ell queda segon.
Però sumant amb tota mena
d'enemics d'Espanya, independentistes,
comunistes...
Etarras.
Traïdors, golpistes,
rufians i tot això,
si s'atrevirà a fer una majoria
contra el guanyador de les eleccions
per ser president.
I tant, i tant. Digues, Núñez, digues.
No, que avui publiquem...
Tu penses que sí, dius?
Jo penso que sí que serà president
i que s'atrevirà a pactar amb qui sigui perquè...
Això és una declaració de guerra a la breta espanyola.
Sí, però ell prefereix ser president d'Espanya
siguin els pactes que siguin.
Avui, a Público, publiquem una entrevista
a Gabriel Rufián, que li preguntem
com definiria Pedro Sánchez
i em sembla molt interessant la resposta que diu.
Pedro Sánchez és un artista a vegades de Hollywood
i altres de Bollywood.
Doncs sembla una definició
interessant
d'una persona que el coneix força bé.
Gabriel Rufián,
me entiendo mejor con Irene Montero que con Yolanda Díaz
y con Pablo Iglesias tengo mejor relación ahora.
Sí, la veritat és que no és per fer aquí
propaganda de público,
publicitat de público,
però és interessant que Gabriel Rufián doni molts titulars avui
de la seva relació
amb Yolanda Díaz,
que s'ha criticat molt la relació que tenen ell
defensa que no és tan dolenta,
però que sí que durant la negociació
de la reforma laboral va ser molt dura
i una declaració d'intencions absoluta
que s'entén millor amb Irene Montero
i això no para de demostrar-ho.
Ell sempre que pot criticar, sumar
i defensa Podemus.
Sí, d'això que comentàveu,
que efectivament Pedro Sánchez
té sort i li coincideix
als 6 mesos abans de les eleccions generals
amb la presidència de torn a la Unió Europea,
amb un moment, la guerra d'Ucraïna, etc.
Però això ho han fet
tots els presidents d'Espanya des de la transició democràtica.
Alguns li han tret més raïd que altres.
Per exemple, jo crec que els dos
que més es van aprofitar-ho
i els va sortir raonablement bé
va ser José María Aznar i Felipe González.
Felipe González indiscutible.
Es va agafar uns aliats, que sí Mitterrand,
que sí Helmut Kohl, etc. I a nivell internacional
viajaves pel món en aquella època
tothom el coneixia.
Aznar, bé,
les Azores, va fer una aposta
amb el Bush, etc. Però, atenció,
de ser un polític
que va començar a ballar del lit...
Escolta, va acabar, no sé si com a líder mundial,
però les fotografies sí que...
Després se li van tornar en contra,
però va aprofitar aquesta opció.
Altres no van poder-les aprofitar,
que és el que li passaria a Feijo,
perquè és que no parla d'anglès.
No sortien, i si igual sortien,
feien allò de Don Tancredo, que li deien al Rajoy.
I Zapatero sí que ho va aprofitar,
crec, però tímidament.
No es va llançar. O sigui, això ho han fet tots.
Ara, jo crec que aquests 6 mesos que venen,
d'aquí un mes, a finals de juny,
i fins al desembre, veurem
Pedro Sánchez a la màxima plenitud
de màrqueting, de publicitat...
Avui és a Sevilla, eh? Torna...
Té un míting a Sevilla,
Garriga, ja ho deies bé. Doncs sí.
Escolta, moltes gràcies, Garriga.
Encara has anat a dormir o encara no?
Mira, volia aguantar... Sí?
...i he caigut mort, tu. Fatal.
He caigut mort. Fatal.
Perquè vaig sortir... Sí, he sortit a prendre una copa
i he pensat... Una copa?
Bé, més d'una.
Però no, m'he retirat de temps, perquè he pensat
no tindràs veu, es notarà...
He pensat, he retirat d'hora.
I m'he retirat massa d'hora, veus?
Jo ens he arribat a casa i he caigut rodó,
sort que tenia l'alarma al mòbil, si no, estic a dormir.
Anaves amb l'idea de fer la copa o no?
Força periodistes, alguns d'aquests que han vingut amb Sánchez,
i ha estat curiós perquè ens han explicat interioritats
que no es poden explicar.
Però sobre què?
Sobre Pedro Sánchez? Sí.
Però tipo què?
No, no, no.
Si començo...
Del l'Air Force Joan Espanyol o de què?
D'ell.
De si l'ha corbat així o així o...
O més. Ah.
No, no diré res més.
No, no.
No, perquè potser vindrà al CNI, llavors.
O sigui que en el fons sí que hi ha hagut una mica d'off the record,
però no... Però dels periodistes.
Dels periodistes. Molt interessant.
Molt bé. Gràcies per res, Garriga.
Una abraçada, cuida. Molt interessant.
9 i 49.
A veure, Pedro Sánchez, avui a Sevilla, estic veient.
Eurovisió, estareu pendents avui o no d'Eurovisió?
Jo no.
No, perquè la cançó espanyola ja abans em parlaves,
em recorda Remedios a Maia, i a mi el festival d'Eurovisió
només m'ha interessat dues o tres vegades,
l'any aquell de Rossa d'Espanya i del Bisbal i tal,
perquè a tothom m'interessava,
l'any passat, a la prèvia, perquè hi havia
la ricoberta Bandini, que era transgressora,
les xanxogueires, que eren gallegues i tal,
i era el que va guanyar, Chanel,
i després també em va interessar,
a nivell més cutre i ara d'això,
l'any del Rodolfo Chiquini IV,
a veure quin paper feia,
que no va estar tan dolent com tot això.
Però la veritat és que si no hi ha una cosa així molt específica
i la cançó d'aquest any a mi no m'agrada gens.
A veure, busca-la ja ja, sisplau,
perquè és la blanca...
A veure.
Doncs les enquestes no les deixen gens malament, eh?
A Remediosamanya,
tampoc hi donaven 0 i va treure un 0.
A tu, Núria Martínez Ribot, sí, no?,
que estaràs pendent del...
Jo és que sento decepcionar-te, però...
Tampoc? Tampoc.
La meva última esperança és a Eduard Voltas.
A veure, jo faig una cosa que la meva família em critica molt,
perquè ells sí que s'ho miren,
la meva dona i la meva filla s'ho miren,
o llegint o mirant el mòbil i tal...
Fem veure que no t'ho mires, però no mirant-t'ho.
I fem comentaris a distància.
Això és tremendo, escolta.
No veig les imatges, però vaig comentant com un cunyat a distància.
Exacte, des d'allà criticant a distància no ho veus, home.
Mira, jo, sincerament, és que l'any passat,
la Channel em va semblar tan espectacular,
vull dir, aquella actuació sí que era de guanyadora,
era d'un nivell brutal a tots els antics channelistes a tope,
que a més he vist que després l'entrevisteu, no?, Roger?
A dos quartons a bé, avui.
Això sí que no m'ho perdré, Channel, a tope.
Llavors, Blanca Paloma, segur que ho fa molt bé,
segur que és una gran artista,
però no m'acaba de crear l'atenció.
De totes maneres, sí que és cert que diuen que a Eurovisió...
agrada molt quan cada país fa una mica de regionalisme,
o ensenya el seu folclore,
i en aquest cas pot ser que funcioni en aquest sentit,
i escolta, és una gran artista.
I les audiències són extraordinàries no només a tot Espanya,
sinó com va avui. A veure, va, la gran favorita sona així.
Això és Suècia, Tatu Lorín.
I aquesta és la favorita.
Sí, no, després, també va molt fort amb tot el tema de les apostes,
Finlàndia.
¡Ya sí que me ayudo, amistadico!
Ostres...
Això ja sí que és més Eurovisiu de...
A mi no m'agrada, sí. No, però té molts...
És molt Eurovisiu, sí, sí.Àustria.
Sí que hi ha un patró musical a tot arreu bastant similar.
A veure, Àustria i Ukraine, que va guanyar l'any passat,
i que aquest any intenta defensar el títol d'aquesta manera.
L'any passat va guanyar Ukraine,
evidentment pel context de guerra,
perquè portàvem molts pocs mesos de guerra,
i ara que la guerra ja no se'n recorda ningú,
doncs a Ukraine les enquestes ja han desaparegut.
Recordem que tot això s'havia de celebrar a Ukraine,
perquè el país guanyador és qui acaba organitzant,
però es fa libèvol, evidentment, perquè a Ukraine ningú no s'hi ha atrevit.
El context geopolític també és bastant interessant,
veure qui dona suport a Espanya, si Espanya està de moda,
si Espanya no està de moda, si entre uns i altres s'ajuden.
Miraves la votació, la votació sí que m'ha fet més gràcia històricament,
i veies que el bloc de l'Europa de l'est se'ls recolzaren entre ells,
els nòrdics també històricament es recolzaven entre ells,
Dinamarca, Suècia, Noruega, etcètera,
i Espanya votava a Portugal, Portugal votava a Espanya,
estic molts anys enrere, Portugal votava a Espanya,
a veure Grècia, a veure Itàlia...
Sí, sí, el context polític del moment,
i sobretot els països que són veïns,
que es coneixen, que hi ha unes similituds, etcètera,
doncs les votacions sempre han estat marcades per aquests contextos.
I l'any passat, jo crec que no va ser gaire bé per ningú
una sorpresa que guanyés Ucraïna.
La balada romàntica que mai no falla, clàssica dels italians.
A veure, això què?
Això és el romanzoti amb la veu més fineta, el 2023.
O l'aura paucini una mica.
Ja és això. Britànics, va.
Ho deixarem aquí perquè després amb la Txanel també en parlarem.
En un matí on de seguida saludo el Cic Fricras, el director de TV3,
perquè mentre avui estem pendents d'eufòria,
TV3 ha anunciat, i això és notícia,
que ja tenim data pels dos concerts que farem d'eufòria aquest any.
És el dia 2 de juliol, diumenge 2 de juliol,
repetim amb el Palau Sant Jordi.
Amb la diferència d'aquest any, els dos concerts són el mateix dia.
Edició matinal a dos quarts d'una del migdia,
per tant especial Famílies, fantàstic,
i a més a més també a dos quarts de set del vespre...
dos quarts de vuit del vespre al Palau Sant Jordi,
del dia 2 de juliol.
També el segon concert del dia
en aquesta segona edició d'eufòria que continua caminant,
ahir també Nova Gala,
de seguida en parlarem amb el Cic Fricras,
d'aquests dos concerts que estem començant a preparar ja,
i de fet les entrades surten molt aviat, ara en parlarem.
Gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat,
el Josep Maria Martirgau, l'Eduard Voltas i la Núria Martínez Ribot,
que tingueu bon dissabte i bona campanya electoral,
perquè avui he d'acabar abans perquè ara surten els anuncis.
Però sisplau, audiència, no desconecteu.
Són dos minuts només de propaganda electoral,
després la Neus Bonet amb el Bulleter i Notícies,
i de seguida tornem amb la Maica Navarro
i avui Txanel també al suplement. Fins ara.
Adéu.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hi ha un lloc on el temps s'atura i les grans històries són possibles.
Abonat a la nova temporada del Gran Teatre del Liceu.
Benvolguts, berlinesos i berlineses.
Benvolguts, clients i clientes.
Els dono a tots la més cordial benvinguda als grans magatzems.
Els primers grans magatzems de venda a Crèdit d'Europa.
La Casa dels Somnis, la sèrie dels dilluns a la nit a TV3.
Revolució 4.0, amb Xantal Llovina i Àgam Martín.
El Revolució 4.0 entrevista Jesús Tintora,
un periodista dels que no té por de dir el que sap,
encara que això tingui un preu alt.
I també, economia en Santiago Niño Becerra,
la campanya publicitària milionària que ens ha regalat
Bruce Springsteen, Coet Supersonics
i el Congrés de Salut Digital més important d'Europa,
que es farà a Barcelona.
Revolució 4.0, amb Xantal Llovina i Àgam Martín.
Dissabte i diumenge a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Ei, com ves? Home, David Balguer, què tal?
Estic realment curiosit per saber què fareu al Toltot Gira aquest diumenge.
Què vols dir?
Aquest dervi és una fina la vida humor per l'espanyol
i el Barcelona no pot ser campió de Lliga. Què fareu?
Atenció!
Aquest cap de setmana, dervi en majúscules al Toltot Gira.
Durant el cap de setmana viurem la prèvia
d'un dels dervis més transcendentals dels últims anys.
L'Espanyol s'hi juga a la permanència.
El Barça pot tenir el primer match ball pel títol.
A més, dissabte al migdia, Reial Societat Girona.
També us explicarem la Copa de la Reina Duquei,
el Catalunya-Ucraïna Femení de bàsquet,
les motos a França, el giro i molt més.
Toltot Gira.
Dissabte, a partir de tres quarts de dues del migdia,
i diumenge des de les quatre, amb David Clopès.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Com podem convertir l'epercitat en un repte?
Cap a on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és la guàrdia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enric Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Xantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
28 de maig.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals
i al principi va costar.
Passa amb tot el que és nou,
però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més,
en els barris i en habitatge,
i ara ho veurà.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí,
vota a Barcelona Antonio.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem, amb tu, un present i un futur millor.
Vota Ara Pacte Local.
Per avui, per demà, per ahir.
Per opinar, per avançar, per endreçar la ciutat.
Per respirar millor, per circular millor,
per viure millor, per orgull.
Per ciutat, per país.
Per tu, per tots, per Barcelona.
FEMU. Vota Trias per Barcelona.
És hora de posar Catalunya en marxa.
És hora de generar prosperitat
i protegir les persones amb política útil.
En aquestes eleccions municipals,
si posem tota Catalunya en marxa, no hi haurà qui ens aturi.
El 28 de maig, posem Catalunya en marxa.
Vota socialista.