A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 21 de gener del 2024.
Avui al suplement, Tartúlia, amb Oriol Marc, Núria Oriol, Zana Pardo de Vera,
a les 10 la setmana tràgica amb el periodista de Wall Street Journal,
Dion Cindreu i el politolactoni Rodon.
Avui damunt la taula, Grífols.
I després, avui al suplement, Homes que es posen cabell.
Davant la caiguda de cabell, cada vegada són més les persones
que decideixen anar a una clínica i injectar-se'n de nou.
Coneixerem alguns testimonis i parlarem amb alguns especialistes que s'hi dediquen.
Quant costa? En què consisteix el tractament?
Sempre funciona? Durant quant de temps?
En parlarem avui al voltant de quarts d'onze
amb el Zerarautet, exfutbolista,
que ho va fer ja fa uns quants anys a Turquia,
i amb el Lluís Freixas,
que és un company d'aquesta casa, company periodista.
Ens hi haurà explicat també la seva experiència
després que fa poques setmanes
es va sotmetre a aquesta operació d'estètica.
Tot això en una tia diumenge, on també farem els arguments universals
de la Marta Ferrer,
la màquina del temps de la Marina Laminos,
avui 20 anys del primer Dakar que va guanyar Nani Roma,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabin al demà o deixo,
i a les 12...
Avui a l'eclipsi, les nits de Ricard García Vilanova,
fotoperiodista, ha cobert un munt de conflictes armats
i va sobreviure a un segrest a Síria.
Això serà a partir de les 12 del migdia,
avui les nits del fotoperiodista Ricard García Vilanova.
Abans de tot això, però, amb el Zorantó en català,
farem la terra esplana i de seguida arriba l'Elisabet Pedrosa
amb l'ofici d'educar.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim experiència.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Hola, Neus.
Hola, Roger.
Avui ens llevem amb les crítiques
d'una trentena de grups ecologistes
d'arreu de Catalunya al govern per la gestió de la sequera.
Ahir es va fer la tercera cimera social
de l'aigua a arbúcies a la selva.
El portaveu de la plataforma Aigües Vida,
Dante Maschio, ha denunciat opacitat per part del govern
i ha posat aquest exemple.
Des de la tardor del 2021 que s'apliquen restriccions
als grans consumidors
i encara avui aquestes dades no són públiques.
Per tant, no tenim manera de saber
si s'ha generat estalvi
i si les grans activitats econòmiques
que consumeixen més de la meitat de l'aigua de Catalunya
estan complint aquestes restriccions o no.
Crítiques que s'assumen
a la petició que fa la plataforma Aigües Vida
al govern de la Generalitat
perquè limiti en aquest cas
la implantació de grans centres d'anàlisi
de dades a Catalunya
i que no en permeti de nous
a causa de la sequera.
Aquests centres treballen amb molts ordinadors
i de gran potència
i la despesa d'aigua que provoquen
està relacionada amb la necessitat
d'utilitzar sistemes de refrigeració
per compensar la intensitat de calor
que es generen.
Maschio també ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
Catalunya no és un espai idoni
per localitzar aquests centres de dades.
Si tenim present la jerarquia
que ja recull la llei d'aigües
que diu primer l'aigua pels rius
i per les persones
nosaltres creiem que aquests sis centres de dades
que es planifiquen a Catalunya
ara mateix no tenen sentit
i en un futur proper tampoc
perquè cada vegada tindrem menys aigua.
De la crònica política avui
diferents apunts.
La decisió d'Esquerra Republicana
proposant Pere Aragonès
perquè repeteixi com a candidat
a les pròximes eleccions catalanes.
Em poso a disposició
per seguir amb tots vosaltres
al costat
obrint camí
i poder fer
completar
amb una segona legislatura
l'obra de govern
que ens hem proposat
per aquests anys.
Fa un any vista dels comissis
el cap de l'oposició
el socialista Salvador Illa
s'ha mostrat sorprès
que Esquerra
ja hagi anomenat candidat.
Si les eleccions
han d'acció a febrer del 25
per què anomenen el candidat avui?
Això sobta.
Jo respecto molts processos
de cada partit
no se m'entengui malament
no vull burxar el lloc
però sí que
és una mica
diguem-ne
diguem-ho així
és poc habitual.
El Partit Popular
demana el cessament
de la vicepresidenta tercera
del govern
Teresa Rivera
per haver qüestionat
la imparcialitat
del jutge instructor
de la causa
de tsunami democràtic.
El PSOE
rebaixa el to
de les acusacions
que va fer
la ministra socialista
i insisteix
que respecta
la independència
dels magistrats.
I a Barcelona
optimisme dels comuns
per la possibilitat
de formar
un tripartit d'esquerres
a l'Ajuntament.
L'exalcaldessa
de la ciutat
i líder dels comuns
Ada Colau
ha confirmat
que ja s'ha reunit
amb Jaume Collboni.
L'alcalde Collboni
va manifestar
que efectivament
actualment
la seva opció prioritària
és un govern
progressista
tripartit,
un govern
entre PSC,
nosaltres,
comuns
i Esquerra Republicana.
Avui
estem una mica
més esperançada
que la setmana passada.
Sembraria que Junts
no és la seva
principal opció
i nosaltres
ja hem dit
que plena disposició
a fer aquestes reunions
per concretar
quan abans millor
un govern tripartit.
De l'àmbit internacional,
l'Iran promet
venjar-se d'Israel
a qui acusa
d'un atac
a Damask,
a Síria,
on van morir ahir
cinc membres
de la Guàrdia Revolucionària.
Poques hores després,
una base aèria
dels Estats Units,
l'Iraq,
va rebre un atac
amb coets.
El secretari general
de l'ONU,
Antonio Guterres,
qualifica
d'inacceptable
la negativa
del govern israelià
a acceptar
la creació
i la negativa
del dret
a un estat
per al poble palestí
són inacceptables.
Això allargaria
indefinidament
un conflicte
que s'ha convertit
en una important amenaça
per la pau
i la seguretat globals,
exacerbaria
la polarització
i incrementaria
els extremistes
a tot arreu.
I Joan Dausà
ha tancat
la gira de celebració
dels seus 10 anys
sobre els escenaris
amb un concert multitudinari
que esta nit passada
al Palau Sant Jordi.
Més de 16.000 persones
s'han emocionat
amb himnes
com Jo mai mai
o Ho tenim tot
Marruïd.
Els més de 16.000 espectadors
que omplien el Sant Jordi
ja ho sabien,
els esperava una nit
de gran emotivitat,
fins i tot
Dausà anava avisant.
Al començament
és quan ens posem
més intensos d'ella
i ha entregat intensitat
a Cor que vols,
des de Truca'm,
que és la cançó
amb la que va començar tot,
a Obrir-ho amb el cap,
Naufragis
o com Plora el mar,
dedicada als independentistes
que estan intentant
acusar de terrorisme,
diu.
Dausà és un gran comunicador
i ha jugat amb el públic,
fins i tot
ja ha baixat
i ha proposat
un joc del Jo mai mai
amb el qual ha acabat
creant una aparella nova.
Tot anirà bé
ha servit per escalfar motors
abans de l'explosió d'Eufòria
d'ho tenim tot
i un dels grans moments
de la nit
ha arribat després
que Julieta canter
és una altra manera
de viure.
Dausà en sap
de fer màgia
amb la narrativa
i ha fet que aparegués
la Judit
amig del públic,
l'actriu Sara Espígol,
la protagonista
del videocliu de la cançó
que continua
la història
de Jo mai mai
i deu anys després.
I esclar,
Jo mai mai
ha sonat al concert
i ho ha fet
per partida doble.
Primer en una fantàstica
versió acústica
que ha cantat
al públic
i després
per tancar
la marató emocional
d'aquesta nit
al Sant Jordi.
I en esports
l'equip femení
del Barça
aconsegueix
el primer títol
de la temporada
a la Supercopa.
A la final
l'equip blau granà
ha golejat
el llevant
7 a 0.
Tres gols
de Graham Hansen,
dos de Salma,
un d'Ona Batlle
i un d'Aitana.
A la primera
divisió masculina
avui diumenge
juguen el Barça
i el Girona
Betis-Barça
dos quarts de set
i Girona-Sevilla
a les nou
els blaugranes
sense Cristensen
i Cancelo
els gironins
amb la baixa
d'Eric Garcia.
I a segona
victòria de l'Espanyol
a casa
contra el Villarreal B
2 a 1
els blanc i blaus
són tercers
a només un punt
de l'ascens directe.
Pel que fa al temps
el dia
començarà amb fred intens
a l'interior
i al prelitoral
amb temperatures
pròximes
als 0 graus
o sota 0.
glaçades
en moltes zones
llevat de la costa.
Boires i glaçades
també a les valls
i les planes
de Lleida
la Catalunya Central
i el Prepirineu.
També ens anuncien
per avui diumenge
que a la tarda
pujarà la temperatura
i també farà més sol.
En Guàrdia
amb en Ric Calpena
La idea del bandoler
com aquella
saltant de camins
que ataca el Ric
i li ho dona al poble
és molt diferent
a la realitat.
Sovint
els bandolers
eren uns personatges
sanguinaris
i descarnats
molt allunyats
de la idea
de justicies
del poble
que van actuar
des del segle XI
fins al segle XX
i estaven presents
a gairebé
tot el país.
En parlarem
en el proper episodi
de l'Enguàrdia
també disponible
a la plataforma
3K.
Enguàrdia
amb Enric Calpena
Cada cap de setmana
dos programes
el diumenge
a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast.
Descobreix els episodis
del Club del Quadern
del País
on parlem
amb els autors catalans
de grans llibres
del moment.
Gaudeix dels vídeos
de les entrevistes
i els podcasts
de totes les trobades
al web
del Quadern del País.
I si encara
no t'has apuntat
al Club de Lectura Mensual
uneix-hi ara
i comparteix
la teva lectura
amb nosaltres.
El polifacètic autor
Jordi Oriol
porta escena
un espectacle
inspirat
en el mite
de Sísif.
Una sonata
sobre el poder
de l'engany
i la necessitat
de l'art
que compta
amb la interpretació
de Carles Pedragosa.
Sísif fa o no fa
del 25 de gener
a l'11 de febrer
al Teatre Lliure
de Gràcia.
Compra ara
les entrades
al web
del Teatre Lliure.
El suplement
Des que surt el sol
fins a l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement
som a Catalunya Ràdio.
Vent d'hora, vent d'hora.
Cada diumenge
al suplement
a l'Isaep Pedrosa
a l'ofici d'educar.
Som-hi!
L'ofici d'educar
a Catalunya Ràdio.
Doncs benvinguts
i benvingudes
a l'ofici d'educar.
Som de nou a Reus.
en directe
a la sala d'actes
del Centre de Lectura
de Reus.
Un plaer
i un privilegi
amb els cinc instituts
que heu participat
en el projecte
de recerca,
creació i servei
del Departament d'Educació.
Recordem
que és un projecte
perquè gaudiu,
perquè descobriu
i perquè feu ràdio
i que avui
tenim la sort
de poder culminar
amb un projecte
amb els vostres representants.
A Sierra Álvarez
de l'INSS
Josep Tapiró
de Reus.
Eric Balaguer
de l'INSS
Vilafranca 2
de Vilafranca del Panavés.
Lleisa Rojas
de l'INSS
Puig i Ferreter
de la Selva del Camp.
Valentina Borràs
de l'IE
Daniel Magraner
de Jesús
a Tortosa.
I Berta Mena
i Gabriela Rico
de l'INSS
Carles Vallbona
de Granollers.
L'Ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
Avui aquest especial
l'Ofici d'Educar
des de Reus.
La pregunta que ens fem avui
és una pregunta
sobre un món
que us és molt proper
a tots els joves
que és el món digital
també real
pels joves.
Aquesta és la pregunta
que us farem
a tots vosaltres
i que d'alguna manera
heu hagut d'anar
responent
a través d'un curs
de ràdio
que heu fet
en els vostres centres
i avui
un dels vostres representants
és aquí amb nosaltres.
Aquest és el punt de partida
avui de l'Ofici d'Educar
a Catalunya Ràdio
en temps de suplement.
Per tant,
començarem fent
aquesta ronda
entre els diferents
representants
els diferents portaveus
dels centres
que heu assajat
fer ràdio.
I començarem
per l'Èric Balaguer
de l'Institut
Vilafranca 2
de Vilafranca del Penedès.
Vosaltres, Èric,
heu fet
la taula periòdica
un magazín d'actualitat
de Rebel Ràdio.
Això ja potser
ens dona pistes
de com sou.
L'emissora
de l'Institut Vilafranca 2
centrat en la influència
de la tecnologia
en la vida quotidiana.
Ens parleu
dels perills
de les xarxes socials
i de la publicitat
enganyosa.
Això és una cosa
que ha sortit força
en cadascun dels grups
que heu fet
aquests programes de ràdio.
Vosaltres
compreu per internet,
molts de vosaltres.
La pregunta
que et faria és
ho feu?
Us han estafat mai
per internet?
Com us protegiu?
Èric, bon dia.
Bon dia.
Nosaltres
sí que comprem
per internet,
però sempre
amb les millors
proteccions,
buscar
adreces
electròniques
botigues,
electròniques fiables
i sobretot
mirar les ressenyes
i veure
quan t'arriba,
com t'arriba
i preguntar
als propers
què també
han comprat per allà.
Clar,
la pregunta
que jo em faig
és dir,
quan us arriba,
no us passa
que llavors
heu de canviar
moltes coses
al comprar
per internet?
Clar,
si arriba
malament
o defectuós
s'ha de tornar,
llavors també
és recomanable
mirar
que hi hagi
l'opció
de retornar
quan has
demanat
alguna cosa.
Però vaja,
tu et sents més còmode
comprant per internet?
Depèn,
si puc anar a la botiga,
si la tinc a prop
i és
el que vull,
prefereixo anar a la botiga.
De fet,
sou diversos els centres
que heu parlat d'això
i jo crec que per tant
és un hàbit
que després ho mirarem,
però és un hàbit
que entre vosaltres
s'està relant força.
Més coses que parleu
al vostre programa,
que a mi em va cridar
l'atenció.
No vau fer
un programa,
una secció
sobre cotxes elèctrics
versus cotxes de combustible.
Clar,
jo et diria,
si tu t'haguessis
de comprar un cotxe,
com te'l compraries?
Ara,
elèctric.
Ara,
pel planeta
i tot això.
Què li passa al planeta?
Que és,
hi ha el canvi climàtic
i
el de combustible
contamina molt
amb els casos de CO2
i
no pot ser ara.
Esteu preocupats?
Tu què fas de portaveu
del teu grup?
Esteu preocupats
pel que està passant
al planeta?
D'això,
el canvi climàtic,
dels combustibles fòssils,
tot això us preocupa?
Sí,
clar,
perquè
en un futur
ens tocarà a nosaltres.
Us tocarà a vosaltres
fer què?
Doncs
arreglar
el
que és tan
desarreglat
ara mateix.
I qui ho ha
desarreglat,
això?
Doncs
la gent
que
ara que pot fer
alguna cosa
no està fent res.
Ja.
I qui són
aquesta gent
que podria fer
alguna cosa
i no fa res?
els polítics,
grans empreses
i coses així.
Ahà.
Parleu
i també
reflexioneu
sobre un tema
que és d'actualitat
que és la intel·ligència
artificial
i
feu com una mena
de secció.
Quina és la vostra
opinió
sobre la intel·ligència
artificial?
Clar,
ens ha de facilitar
en teoria la vida,
us facilita
els treballs
a l'insti,
és a dir,
hi ha molta picaresca
amb això ara
amb la intel·ligència
artificial
o creus que hi ha riscos
o perills?
Com ho veieu això?
Riscos
sempre n'hi ha,
però com
amb tot també.
Llavors,
la intel·ligència
artificial
sí que és veritat
que facilita
moltes coses
i els treballs
a l'institut,
però també
s'ha d'anar amb compte
perquè
si ens ho trobem
massa fàcil
al final
també sortirà malament.
Bé,
de fet,
jo recordo
que algú de vosaltres
en el vostre programa
deia
ens fa ganduls
i dependents.
Clar.
Les claus
de la tecnologia.
Si ho utilitzes
amb accés
sí que ens fa ganduls
i dependents
perquè
ens està fent la feina,
no ho fem nosaltres.
Ja.
que això
d'una banda va bé
però de l'altra,
clar,
deixes d'espavilar-te.
Sí, exacte.
També ens parleu,
ens expliqueu
l'història
de dos dels creadors
d'Instagram.
Jo no la sabia,
molt interessant,
no?
I de com
ha crescut.
El 2023
aquesta empresa
ja té
més de
2.000 milions
d'usuaris
registrats.
Tela marinera.
La cosa és,
per què us agrada
tant Instagram?
No sé,
suposo que
pots anar
veient
el dia a dia
de les altres persones
conegudes,
les fotos
i coses així.
També depèn molt
de la persona,
per exemple,
hi ha gent...
Ja, però perdona,
quina és la gràcia
de veure el dia a dia
de les altres persones?
No sé,
persones curioses,
estafaners,
que tots són molt.
Bé, sí,
hi ha un grup
que són els reis
dels Coticotis,
després ho parlarem,
però les estafaneries
us agraden?
Sí.
És una cosa que,
no sé per què,
interessa molt
a la gent també.
Per què creus
que interessa tant?
Veure com viuen els altres,
quina roba porten,
quines coses
els agraden?
No ho sé,
suposo,
les curiositats
de la resta
de la gent
són alguna cosa
que interessa,
potser perquè
no som del tot segurs
amb el que fem nosaltres
i volem saber també
el que fem
amb les altres persones.
Ah, interessant.
Una altra cosa
que expliqueu
són els reptes d'internet,
els challenge,
i n'hi ha un
que és molt bèstia,
la Balena Blava.
Qui és això
de la Balena Blava?
Explica'ns-ho.
La Balena Blava
és un repte
que tracta,
són 50 proves
en 50 dies,
el pots trobar
fàcilment
per xarxes socials
si el busques,
i
el consisteix,
els primers dies
són proves fàcils,
com
desperta't a mitjanit
o coses així,
que no tenen gaire sentit,
i a mirar que va evolucionant
es van convertint
més difícils
i més perilloses,
fins que l'última
acabar sent
suïcidar-te.
De fet,
pel que jo
vaig sentir
en el vostre programa,
tu has de fer
aquestes proves
sota una amenaça
de què faran?
Amenaçant
la teva família
perquè
abans de començar
poses les teves dades,
la teva família,
la teva adreça,
i et demanen
moltes coses
i et poden
localitzar amb això.
I en el vostre entorn
hi ha algú
que hagi fet
aquesta prova?
És a dir,
tu com saps
tot això?
D'on ha sortit
tot això?
Perquè
els cotis-cotis
corren i us ho expliqueu?
Perquè algú hi ha entrat?
Com ho sabeu,
això?
Perquè
ha sortit
a molts diaris
i a molts telenotícies,
això.
Ah, clar,
no coneixeu
a ningú
que m'hagi entrat
ni res.
No, això no.
Surten a les notícies.
Sí.
Ah,
sou bons periodistes,
això vol dir.
I jo et diria,
tu què li diries
a algú
que hagi creat
un repte
com aquest
que acaba
dient als nanos
que la prova
més difícil
és treure's la vida?
Què li diries
tu a qui ha creat això?
Que hauria de ser conscient
que està fent mal
a molta gent
i no només
les persones
que s'acaben suicidant
sinó al seu voltant
i que això
hauria de ser legal,
que no hauria d'estar
vermès.
Això és el que ens diu
l'Èric Balaguer
de l'Institut Vilafranca 2
de Vilafranca del Penedès.
Jo us diria a tots
que ara que hem acabat
de sentir a l'Èric
li fem entre tots
un aplaudiment.
Què us sembla?
S'han de fer més visibles
els problemes de salut mental
dels adolescents.
Joan Casas.
Doncs, sí,
s'han de fer més visibles
els problemes de salut mental
de tots
a la societat.
Avui som
a l'Ofici d'Educar
Catalunya Ràdio
en temps de suplement.
Fent-nos aquesta pregunta,
el món digital
també és real
pels joves.
Ho fem
en el marc del projecte
de recerca,
creació i servei
del Departament d'Educació
i som a la sala d'actes
del Centre de Lectura
de Reus
que han tingut
el goig
d'acollir-nos
avui
en aquesta jornada.
Seguim
amb aquesta ruta
pels treballs,
els projectes de ràdio
que han fet aquests joves.
Ara ens centrem
amb la Valentina Borràs
de l'Institut d'Escola
Daniel Mangraner
de Jesús,
Tortosa.
No estem bojos,
som adolescents.
Aquest és el lema
del vostre programa.
Alumnes de Tercer d'ESO
parlant-nos
de com afecta
la salut mental
als adolescents.
Al programa
ens parleu
de com afecta
la sexualitat
a la salut mental
i dels perills
del consum
del porno.
I també trenqueu tabús
i es pregunteu
si un jove
consumidor
de porno
és un potencial
addicte.
Atenció, Valentina,
moltes coses, eh?
Per començar,
a vosaltres
què us enganxa, no?
Vosaltres dediqueu
un espai
a les addiccions.
De fet,
en un dels moments
una infermera,
la Miriam Pérez,
diu que
les addiccions
us afecten més
als adolescents
perquè esteu
en ple desenvolupament
neuronal.
Per tant, alerta,
sou més susceptibles, no?
Què us enganxa,
a vosaltres, va?
Crec que
el que primer
ens enganxa
és el telèfon.
el fet
de tindre una pantalla,
de poder accedir
a tot el que vulguem
en cinc segons,
ens provoca
curiositat
i ganes
de saber més.
Per això
podem estar
hores i hores,
passes d'una aplicació
a una altra,
busques,
escoltes música,
fas tot
en un segon.
I ets conscient
d'aquest
m'hi passo
hores i hores,
que clar,
això seria una mica
com una addicció,
no?
Sí?
Sí,
i quan ets conscient
què dius?
Hòstia,
ja m'ha tornat
a passar això.
O no?
Bé,
crec que és una sensació...
O no te n'adones
perquè ja han passat
les hores i...
És una sensació
que
quan estàs mirant
el mòbil
no ets conscient
de les hores
que portes mirant-lo,
però quan te'n vols
adonar,
quan vols mirar
el tiempo de uso
o veus
és...
Què faig
tantes hores?
Què m'enganxa d'aquí?
És una pregunta
que en el meu grup
m'ho han preguntat bastant.
Val,
i què t'enganxa?
Va,
digue'ns-ho,
perquè si ja ho heu parlat...
Totes les aplicacions,
tot és el que he dit abans,
el fet de poder estar
tantes hores
buscant,
sabent,
escoltant...
Com allò que dèiem
de la curiositat
de veure la vida dels altres,
no?
Que això agrada molt,
assegut a casa,
te n'enteres
de la vida dels altres
com amb vestits
que els hi agrada,
que no?
Sí,
diria que sí.
És com virar el món
per un forat?
I clar,
això sempre ens ha agradat,
no?
Hi ha un forat amb una porta
i pots veure què passa
a l'altra banda
i els altres no et veuen,
no?
Sí,
és...
Sí.
Suposo que la nostra generació
ens agrada saber
què estan fent
els altres en tot moment
o des d'esta curiositat.
Més coses.
Relacionat una mica aquí,
no?
Vosaltres heu treballat
el tema del porno,
no?
Vau entrevistar alumnes d'ESO
i la majoria us van dir
que la pornografia està bé,
que és una feina digna,
que no els fa res,
que la gent la miri
i que és molt fàcil
entrar-hi,
accedir-hi,
no?
De fet,
parleu de...
alguns casos de noies
que entren al món del porno
quan fugien de casa seva
o buscaven omplir un buit,
no?
O per necessitats econòmiques.
La pregunta,
que clar,
jo et faig de portaveu a tu,
no?
però la pregunta
que jo us faria és
heu mirat
o mireu porno
alguna vegada
i quina és la vostra opinió
sobre el porno?
Clar,
ara tu somrius
i dius
ara quina pregunta
més compromesa
que m'acaben de fer.
A veure,
en el meu cas
és els típics grups de WhatsApp,
sobretot els de classe.
També en stickers,
porno són...
No sé,
jo els veig molt agressius,
no?
A veure,
tinc clar que
no tot el contingut
és així d'agressiu
i tan bèstia,
però
no sé,
sempre em queda un xoc.
És una sensació rara.
Perquè
el que vosaltres heu trobat
és que
no es troba tan malament,
però en canvi
heu entrevistat un mestre
que deia
darrere del porno
hi ha extorsions,
xantatges
i que és una versió
del sexe i de l'amor
que no són ni sanes
ni reals,
no?
Llavors,
què penses tu?
Què penseu?
Perquè vosaltres heu treballat
que pot portar
i sobre les conseqüències
n'heu parlat
al vostre programa,
que pot portar
el fet de consumir porno,
no?
Això,
en la meva sexualitat
i en la meva manera de ser,
com m'afecta això?
Et pot baixar l'autoestima,
perquè
primer que tot
et compares,
sobretot en cossos,
compares en els altres cossos,
la sensació pot disminuir
el teu plaer sexual,
perquè
el fet de veure
a una persona
que
en un simple acte
disfruta tant
i tu no,
perquè al final
és molt actuat tot,
doncs, no sé,
i et fa plantejar-te
que potser
alguna cosa dins teu
no està bé
i això.
I digue'm una cosa,
ara que estem tu i jo
en confiança
aquí soles,
que no hi ha ningú aquí,
t'agradaria
que hi hagués un porno?
És a dir,
pel·lícules
en les que hi hagués
sexoafectivitat
i que fos diferent?
Poder consumir
un producte
que fos
sobre sexualitat,
perquè està clar
que la sexualitat
us agrada
i us il·lustra
sobre el que són
les relacions
afectivos-sexuals,
que hi hagués
intimitat
però que fos diferent?
que no sentissis
que és agressiu
ni antinatural?
A ver,
suposo que
estaria bé
que hi hagués
un equilibri
entre
porno
que es pot veure
en blanc
que és més
més proper,
no?
Que et pots trobar.
Que tu puguis sentir
que les teves relacions
afectivos-sexuals
s'assemblen
amb això.
Sí.
Sí?
Sí.
Jo crec que hauria
de llaur-hi això,
perquè és tot
molt vèstia,
molt animal,
molt...
Ja.
Abans jo t'ho deia
i vosaltres ho expliqueu
en el vostre programa,
aquesta por
que algun dia,
aquesta facilitat
que hi ha
que diuen
que es pot entrar
en el porno,
canviant unes fotos
que pots acabar
entrant
en el món del porno.
Aquesta por hi és?
Sí.
Sí?
Sí,
jo crec que és
una temor constant,
el qual el fet
que en confiança
pots enviar una foto
però no saber
què pot passar
és una temor
i sí que des del primer moment
pots pensar,
bueno,
si li tens confiança
no ho hauria de fer
però és que...
No ho sé,
mai se sap.
Però la realitat
és que entre vosaltres
quan teniu...
Quan hi ha una parella
la gent envia fotografies,
envia vídeos,
és a dir,
aquest intercanvi
d'imatges íntimes
i tot això
passa?
Sí.
Sí?
Perquè
jo crec que estima
estar en una altra persona
que penses
que mai ho faria
o mai faria res
fora de lo que heu acordat
en estas fotos
o estos vídeos
però la realitat
és que no,
que...
Una vegada ho envies
i no ho pots borrar.
Perquè sabeu
de casos
que han passat coses
en fotografies,
clar,
la intel·ligència artificial
permet això,
manipular una fotografia
i que surti una persona
despullada
i no ho estava.
I tot això,
abans parlàvem
de com protegir-se
de tot això,
no?
Això,
quan entreu,
teniu aquesta por de
ai, ai, ai,
què faran amb mi,
què faran amb...
o no?
o hi ha una certa inconsciència.
Pensa que avui
el paraigua
sota el que estem parlant
és...
El món digital
és també real,
clar,
al final s'acaba barrejant tot,
no?
El que jo envio
per xarxes,
això,
pot algú fer-ho
que arribi a tothom
i que tothom sàpiga
aquestes intimitats de mi?
A veure,
és una temor
que està,
però a la vegada
no està,
tipus,
no estem pensant
en tot moment
en això
i és una cosa
que quan envies la foto
no ho penses,
però després sí que
ho tornes a pensar bé
i quan ho penses
t'adones
que no ho has fet bé
i comences a sobrepensar
i et comences
a mitjar el cop.
Hem parlat del porno,
hem parlat de l'addicció
a les pantalles,
una altra de les coses
que parleu
és vosaltres
addiccions
a les drogues
i a l'alcohol.
Com us,
quan sortiu,
com us divertiu?
Com us ho passeu bé?
Com és el vostre temps d'oci?
Es pot fer oci
sense drogar-se
o sense veure l'alcohol?
Sí,
es pot.
Jo crec que
per mi
el millor plan de tarda
és sentarme en un banc
amb les meves amigues
i menjar pipes
i parlar,
però,
òbviament,
hi ha molta més gent que no
i sí que es pot
trobar un equilibri
i és el que s'hauria de fer,
però hi ha molta gent que
si no es droga
o no consumeix alcohol,
que ve ser el mateix,
no es divertix,
no és el mateix.
Parleu també de música.
Un cantant que es diu
H. Pedro,
un exalumne del vostre centre
en el vostre programa de ràdio.
Estoy harto de verme
rodeado de peña
para el final estar solo
si viene tormenta
miro mi reloj
las horas pasan lentas
la vida es lo que pasa
mientras tú te esperas
Ens expliqueu
que és un apassionat
de la literatura
i de llegir
que va començar fent
Batalles de Freestyle.
Per què us agrada
el H. Pedro?
I per tota aquella gent
que no hagi sentit
parlar mai d'aquest cantant,
què diries d'ell?
H. Pedro és un cantant
del nostre poble,
canta rap
i sempre ha sigut
una persona
que molt propera
tant al centre
com als altres
i el vam escollir
per fer una entrevista
perquè
com ja el coneixíem
i creiem que
ens podria ajudar
el vam triar per això.
Valentina,
a tu t'agradaria ser famosa?
Com?
Famosa,
famosa.
Famosa,
una cantant famosa,
una actriu famosa,
t'agradaria ser famosa?
Bé,
m'has pillat molt d'imprevist.
Ja ho he fet expressament,
de pillar-te d'imprevist.
A veure,
no ho sé,
perquè per una altra part
és el que hem parlat abans.
Amb la vida
detrás d'una pantalla
es pot manipular molt
i ser un personatge públic
no m'agradaria.
Després de veure
com pateixen
tota la gent
de les reds socials
o tots els famosos,
doncs...
Però si haguessis de ser famosa
en un àmbit de la teva vida,
quin àmbit triaries?
És a dir,
podries ser famosa
i ser una astronauta famosa,
vull dir que
es pot ser famosa
en moltes coses.
En quin àmbit
t'agradaria ser famosa?
Tenir èxit?
No diguem ser famosa,
diguem tenir èxit.
Amb el meu deport.
Amb el teu,
quin és?
El ballet.
El ballet?
Sí.
Ah, explica'ns què fas.
Va, breu, eh?
Explica'ns què fas.
Ballet clàssic
i ballet contemporani.
Ah.
I t'agradaria ser famosa
ballant?
Sí.
Com et sents
quan balles?
Va, digue'ns,
quina és la sensació
per tot el teu cos,
el teu cap,
la teva ment,
la teva ànima,
què sents?
Llibertat.
Ah.
Una forma d'expressió més.
Hi ha gent,
el que Pedro,
per exemple,
canta,
s'expressa
en les cançons,
fent freestyle,
jo m'expressa ballant.
Doncs la Valentina Borra
s'expressa ballant.
És de l'Institut d'Escola
Daniel Magrané
de Jesús Tortosa
i us demanaria
que li fem un aplaudiment tots.
Fa falta més atenció
del professorat
per aturar el bullying
i més implicació
per aturar-lo.
Pere Llorà.
Doncs som a l'ofici d'Educar
a Catalunya Ràdio
en temps de suplement.
Seguim al centre
de lectura de Reus
i l'Institut Carles Vallbona
també han participat
d'aquest projecte
de recerca,
creació i servei,
però no ens han pogut
acompanyar avui aquí,
però no ens hem volgut
quedar sense sentir
el que han fet.
El seu programa
és Vallbona
dins la pantalla
i en ell expliquen
les conseqüències
de l'ús de pantalles,
dificultats per dormir,
problemes de coll i d'esquena,
depressió,
ansietat,
distraccions
i accidents terribles
com atenció
ens diuen el cas
d'una nena
de dos anys
que la van atropellar
i va morir
mentre la mare
mirava el mòbil.
La Berta Men
ens explica
si experimenten
totes aquestes conseqüències
de l'ús de les pantalles,
si tenen restriccions
als mòbils
al centre
i si els ensenyen
a fer un bon ús
de la tecnologia.
No experimento tot això,
però heu escoltat molt
parlar des de les notícies
i des de les reds socials
i on i així.
Però les altres famílies
ens diuen
que deixem els mòbils
com fer-nos responsables
des del seu punt de vista.
Però esclar que
necessitem utilitzar-nos
per comunicar-nos
amb amics que estan lluny
o coses així.
Després,
a l'institut
nosaltres ens diuen
que guardem els mòbils
però no ens diuen
com fer-nos
bo dels aparells
tecnològics.
Doncs a l'institut
Carles Ballbona
entrevisten,
entre d'altres,
a la Gina
que els pares es queixen,
que això segur
que més d'un li ha passat,
que dedica massa temps
a la realitat virtual
i que socialitza poc.
Expliquen també
el cas d'un jove
que li van manipular
la foto
amb intel·ligència artificial
i ho va passar malament
i fan un debat
sobre els pros
i els contres
de la realitat virtual.
Sentim-me la Gabriela Rico.
Des del meu punt de vista
crec que hi ha molts pros
però també hi ha moltes contres.
Per exemple,
els pros
doncs que podem parlar
amb amics,
podem fer fotos
i els contres
doncs que
depèn de com
l'utilitzem
doncs podem fer
coses que no s'han de fer
o ens quedem
moltes estones
tancades a l'habitació,
no socialitzem.
I també entrevisten
a l'institut Carles Ballbona
un professor
que fa servir
a les classes
la realitat virtual
per ensenyar astronomia
i anatomia.
La Gabriela i la Berta
ens expliquen
com els agradaria
que fossin
les seves classes.
A mi les classes
m'agradaria
que tinguessin
més quantificació,
que fossin
més dinàmiques
i que
jugant
aprenent més
i és més divertit
anar a les classes.
Per exemple,
si una classe
té més tecnologia,
més jocs,
més tot
que tingui
que haver amb la tecnologia
és com
quines ganes
d'anar a aquella classe.
Si no,
és una mica agorrit
i no tens ganes
d'anar ni d'estudiar.
Perquè d'aprendre
com utilitzem
la tecnologia
podem aprendre més.
Per exemple,
tenim un profe
que fa servir
molt bé
la tecnologia
a les hores de treball.
I ens diuen
per acabar
l'Institut Carles Vallbona
que dediquem
més temps,
és un consell
que ens donen a tots,
que dediquem
més temps
a la vida real
i menys temps
a la realitat
virtual.
Si us sembla,
tot i que no han vingut,
fem un aplaudiment
també per l'Institut
Carles Vallbona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fent ràdio,
notes el poder
dels mitjans
de comunicació.
Abel Uller.
Podeu escoltar
tots els programes
a Cat Ràdio,
l'Ofici d'Educar.
O, bé,
seguiu-nos
al Facebook
de l'Ofici d'Educar
o us baixeu
al Telegram
i busqueu
l'Ofici d'Educar.
Doncs avui
a l'Ofici d'Educar
a Catalunya Ràdio
estem experimentant
aquest poder,
el sentiu,
aquest poder
dels mitjans
de comunicació,
el poder de fer ràdio.
Tots l'heu sentit
perquè tots heu fet
un programa de ràdio
i avui
els vostres representants
ens ho estan explicant.
Seguim el nostre recorregut
ara amb la
Lleïssa Rojas
de l'Institut
Puig i Ferreter
de la Selva del Camp.
Parlem,
ja us ho hem dit
diverses vegades,
del món analògic
versus el món digital.
Visc pels joves
la seva mirada
a la Selva del Camp
l'han aplicat
a diferents àmbits
de la vida dels joves
com la moda,
les festes,
els deures
i el futbol
amb l'ús dels mòbils.
Al vostre programa
ens parleu,
Lleïssa,
de com eren els deures
abans i com són ara.
Per començar,
Lleïssa,
ets a favor
o en contra dels deures?
Home, a veure,
són importants
sobretot perquè ens ajuden
a repassar els continguts
que hem fet a classe,
però evidentment
fa molt de pal
fer-los,
o sigui,
jo quan arribo a la tarda
a casa i dic
ostres,
ara vaig a fer els deures
d'aquesta assignatura,
d'aquesta altra,
no sé què,
i em fa molt de pal,
però en el fons
sé que
sense passar-se
són importants
fer-los
per repassar el que...
Jo crec que ara has fet
contenta els teus docents
amb aquesta resposta
que ens has fet tan bonica.
Què ha millorat
per què fa ara?
Veiem la teva docent
que fa que sí amb el cap.
Què ha millorat
dels deures?
Perquè nosaltres heu fet
aquesta cosa de dir
com eren les coses abans
com són ara, no?
Què ha millorat?
Què ha fet la tecnologia?
Com ho ha arreglat això?
A veure,
jo crec que el fet
de poder obrir l'ordinador
i dir,
vale,
m'han demanat
que faci una redacció
de tal tema.
Puc buscar a internet
molta més informació
de forma molt ràpida,
si em fa menys rellegir-ho
puc buscar un vídeo
d'algú que m'ho expliqui
i em fa uns fiables,
i o sigui,
és molt més fàcil,
ràpid
i, bueno,
fa menys mandra no molts cops,
però també,
o sigui,
el que dèiem
que el nostre programa
de poder escriure-ho
i buscar-ho,
doncs potser t'ajuda més
a memoritzar-ho
i no ser tan vago al final,
no sé.
Veig que han sortit
dues vegades
la paraula mandra
i la paraula pal,
eh?
Que són dos conceptes
que costa afrontar
en el dia a dia,
no?
Tot i que
una cosa interessant
que dèieu
i que això
cada vegada
ho diuen més
els neurocientífics
és que
allò de la llibreta
i d'escriure,
que us ho fan fer,
és important,
no?
Ho deia en el vostre programa
i és que es veu
que s'activa el cervell
quan això passa,
no?
La tecnologia està molt bé,
però res com escriure
perquè el cervell
torni a connectar.
Sí.
Clar,
això sou conscients,
no?
Ja sé que fa pal escriure.
Ja, ja, ja.
Oi que fa pal?
Sí, sí, ho tenim clar.
Bueno,
hi ha vàries coses,
llegir fa pal,
escriure fa pal,
però, bueno,
resulta que se'ns activa el cervell,
no?
I això està molt bé.
Què més coses?
També parleu,
com ens havia explicat
abans l'Èric,
també parleu de...
És una constant,
la compra digital,
no?
Sobretot els més joves,
no?
Vosaltres compreu,
però a tu
t'orientaré més la pregunta,
però una mica
el que dèiem amb ell també,
però aquesta necessitat
de seguir la moda
i els consells
dels influencers,
no?
Vosaltres sou una generació
que la vida,
hi ha qui diu,
que us la dicta molt
els influencers.
Això és cert?
A veure,
jo crec que,
o sigui,
si veiem que algú
que té molts seguidors
porta tal roba
o vesteix de tal manera
i tal,
llavors,
al final s'acaba fent
tendència o moda,
o el que sigui,
més gent utilitza,
llavors és,
bueno,
doncs,
potser per encaixar una mica més
jo també ho utilitzo,
potser com que s'ha posat de moda,
doncs,
inconscientment,
ho veus també més bonic
del que si no estigues de moda
veuries aquella peça de roba
o el que sigui,
llavors,
també,
o sigui,
jo crec que ens acaba influenciant
una mica encara que
no volguem
o no siguem conscients.
A qui segueixes, tu?
D'influencers.
No sé,
els que més gent segueix aquí,
a Espanya,
famosos i així,
i gent...
Posa'm un nom, va,
perquè jo em situï.
Home,
no ho sé,
ara,
un nom,
no sé,
és que...
Mira,
et deixo temps per pensar-ho.
Digue'm una altra cosa,
és a dir,
tu et veuries fent d'influencers,
que la gent es fixés en tu
per fer determinades coses?
Honestament,
jo ho he pensat
algú un cop,
a veure que m'està
que si m'està concertant,
però jo crec que moriria
de vergonya,
la veritat,
o sigui,
a més,
realment,
és que tan fàcil
es posen en alguna polèmica
o algo,
a la mínima,
cada dos dies
hi ha una polèmica
que algú s'ha inventat
que tal,
l'ha trencat amb tal,
o que si no sé què,
o que li ha dit
alguna cosa lletja a algú
i això està com
constantment aclarant
que tu no has fet res,
que no sé què,
i jo crec que jo no podria.
De fet,
sou vosaltres
els que parleu
dels cotis,
no?,
en el vostre programa,
i aquesta atracció
percebe coses de rumors,
de zafaneries,
de...
Quina és la gràcia
de conèixer tot això,
no?,
i que a més a més
tu dius
es fa polèmica
i que tu fins i tot
t'hi veuries fent-ho,
no?
Clar,
clar,
a veure,
jo crec que,
o sigui,
és una mica
el que dèiem abans,
que tots són una miqueta
xafarders,
i bueno,
sona malament,
però...
Però jo t'he de dir
que abans també
quan m'ho deia
no ho pensava,
eh?
Quan un té tantes ganes
de veure la vida
dels altres,
vol dir que la seva vida
té poca...
Clar,
clar,
és el que...
Jo crec que fem una mica
per avorriment,
no tenim res a fer,
doncs,
bueno,
a veure,
anem a veure aquest,
què fa,
qui li ha dit què,
i tal,
i jo crec que sí,
per avorriment
ni per xafarder ja,
jo crec que no.
I què us diuen els adults
quan feu això?
Que està bé,
que perdeu el temps,
què us diuen?
No sé,
a mi la veritat
és que no ho parlo
molt amb els pares
ni amb adults,
però,
o sigui,
és l'únic de...
No s'ha de fer,
no està bé,
no cal jutjar els altres,
o posar-te'n la vida
dels altres,
però al final
jo crec que tots
una mica ho fem,
o sigui,
de que...
Ai,
que...
O sigui,
els pares també,
a vegades,
inconscientment,
de que...
Ai,
has vist que la Marta
avui no estava tan
amb la no sé què?
O sigui,
que tots són una mica
xafarders.
Però,
Lleïssa,
quan algú t'ho fa a tu,
tu què penses?
No m'agrada estar...
La Lleïssa,
que avui,
avui no...
No ha vingut tan alegre avui,
eh?
Què li deu passar a la Lleïssa?
Tu com et sents?
Clar,
clar,
no,
quan em passa dic,
home,
no m'agrada que parlin de mi,
sisplau,
no digueu res,
no sé,
no m'agrada...
O sigui,
que som conscients
d'aquesta malament
perquè si ens ho fessin
no ens agradaria.
Però llavors,
qui és el coquet aquest
que t'agrada parlar
però no t'agrada
que parlin de tu,
no?
Quina satisfacció
es mou aquí.
De veritat,
és que no ho sé.
O potser perquè
quan veus en el defecte
de l'altre
no veus el teu.
Suposo,
també.
Pot ser això.
Clar,
hi ha un programa
a Catalunya Ràdio,
sabeu,
que es diu
que no surti d'aquí,
que una mica
va de cot i cot
és d'aquests,
no?
Algú d'aquí el segueix?
El coneixeu?
No?
No el coneixeu?
Doncs jo,
si us agraden
els cot i cotis
diria que l'escolteu
perquè és un programa
que va bàsicament d'això.
Més coses
que parleu vosaltres
del programa.
Bueno,
si abans em vols dir
algun rumor
d'algú de...
Gràcies.
O si haguessis d'obrir
una polèmica ara
sobre què l'obriries?
Uf,
una polèmica ara
sobre què l'obriria?
No ho sé,
probablement
que algun alumne
hagi insultat
algun professor
o coses així.
Això d'una vidilla?
Sí.
Ah,
veia.
I en plan,
sí,
a tal l'han expulsat
perquè li va dir
això al professor,
no sé què,
això,
córrer,
uf,
ja.
A veure,
en el vostre programa
parleu molt,
com que avui el paraigües
és aquest de la vida
tecnològica o virtual
i la vida real,
parleu molt
de com ens trastoca
la nostra capacitat
d'atenció i concentració
als mòbils,
no?
Vosaltres,
us preocupa tot això?
Teniu companys
sense mòbil
i darrerament
el que s'ha dit
a tot arreu
que haureu sentit
és
ara traurem
els mòbils
dels centres educatius.
A veure,
quants dels que esteu aquí
esteu d'acord
en que es treguin
els mòbils
dels centres educatius?
Aixequeu la mà.
Ara sentim
unes certes rialles
i atenció
que hi ha
tres mans alçades,
per tant,
podríem dir
que no hi ha unanimitat,
quatre mans alçades,
cinc mans alçades
i quatre,
cinc mans,
són els docents
alcen les mans.
La resta,
atenció,
no hi ha mans alçades.
Ja, Isa?
Puc preguntar
una cosa d'això que has dit?
Sí.
Treure els mòbils
al centre
et refereixes
a que no el puguis
ni portar
o portar-lo
i portar-lo
a la motxilla
tancat i...
Em refereixo
a portar-lo
i portar-lo
a la motxilla
tancat,
ben tancat
i que no es pot obrir
fins que no sortís
del centre.
Això,
al nostre institut
se suposa que és així.
Se suposa que és així?
Aquest se suposa
què vol dir?
Espera,
aclareix-me.
Si un professor
no et mira,
faràs el que et vingui d'agost.
Això no agrada sentir
i ho veràs així.
a qui li vingui d'agost
en un moment,
mira el mòbil
mentre no ve el profe
ho farà
o a mitja classe
i que no el pillen.
Això,
està clar,
o sigui...
Ja.
Si algú de la taula
a Cierr...
Ostres,
nosaltres
sí que és veritat
que com t'enganxin
al mòbil
o a la motxilla
o a sobre
tres dies
has posat cap a casa.
O sigui,
nosaltres
ens van proporcionar
unes taquilles
expressament pel mòbil
i cadascú té
la seva clau
i pobre de tu
que t'enganxin
amb el mòbil.
Pobre de tu.
perquè justament
volen evitar això,
el fet de
ara que no mira el profe
a veure què passa,
quina hora és
que m'han enviat.
Llavors,
per evitar això,
taquilles
i com t'enganxin
pobre de tu.
A veure,
que alcin el braç
els que passi això
al seu centre,
que la que t'enganxin
ja has begut oli.
Atenció,
veiem la meitat,
la mica més
de la meitat.
Per tant,
les restriccions
de mòbils
dels centres educatius
realment
estan començant
a funcionar.
Però, bueno,
encara hi ha qui
intenta colar
que passi
i que no ens entenem.
Un altre tema
ja per acabar
amb tu,
Jaïssa.
També parleu
de les festes
i de la por
que us gravin
i ho pengin
a les xarxes.
Sí,
o sigui,
perquè ara potser
quan surts de festa
molts cops
fas més el tonto
i tu vols passar bé
i potser fas coses
que si estàs normal
en l'entorn
amb adults
o el que sigui
no faries.
Llavors,
clar,
saber que potser
aquestes coses
que tu fas
amb confiança
amb certa gent
després
ho pugui veure tothom
o pensi algú
en un TikTok
o en una història
d'Instagram
o el que sigui
doncs sí que és com
ets d'anar amb compte
em fa cert respecte
però jo crec que també
t'en oblides una mica
perquè estàs amb els amics
i és bueno.
Clar,
perquè això no és un rumor,
això passa.
Algú de la sala,
perdoneu,
però és que em fa molta gràcia
quan demano una cosa,
algú de la sala
coneix algú
que li hagi passat això?
Calci el braç.
Que hagin agafat
imatges seves
que hagi penjat
per les xarxes
alguna cosa
i n'hagin fet
un mal ús.
Bueno,
potser són
10 persones.
Així és 11.
Així compta-te l'engròs.
Per tant,
l'apoi és,
acabem
lleïssa amb una pregunta.
Va,
de què t'agradaria
fer un programa de ràdio?
A Catalunya Ràdio,
va,
fem-ho fort.
Jo ho vaig estar avançant
i, o sigui,
és molt complicat
perquè tots tenim
com diferents gustos
i diferents coses,
però crec que
un tema
que està bé
i que jo crec que
potser encara no
perquè potser encara
són una mica petits,
però que en general
veig que comença a preocupar
i tal
i que jo crec que
almenys amb les més amigues
o parlo vegades
és el fet
que ens sentim
poc preparats
per fer-nos adults.
O sigui,
ens ensenyen
moltíssimes coses
a l'institut
i que estan molt bé
i que són importants
d'aprendre,
però després
tu surts
de l'institut
i dius,
vali,
m'haig de llogar
un pis,
haig de començar
a pagar tal,
haig de fer
aquest paper
i haig d'aprendre
a signar coses,
no sé què,
i coses que no te n'han ensenyat
que no tens ni idea
de com es fan,
jo crec que tenir un lloc
on puguis escoltar gent
que parla d'això
i que comenta
estaria interessant,
jo crec.
Aprendre
a ser adults,
està bé,
està bé,
segurament
més d'un aquí
voldria
que hi hagués
aquesta signatura,
d'aprendre
a ser adults,
amb lo bo
i lo dolent
que segurament
té el fet de fer-se adults.
Si us sembla,
acabem aquesta part
amb la Jaïssa
fent un aplaudiment
per l'Institut Puig i Ferreter
de la Selva del Camp.
El dia a dia
d'un adolescent
té la intensitat
d'una pel·lícula d'acció.
Arianna Martínez.
Doncs és possible
que el dia a dia
d'un adolescent
tingui...
Les vostres vides
tenen intensitat
com la d'una pel·lícula
d'acció?
La tenen?
Sí?
Sí?
I a Cira,
Èric,
Valentina,
sí?
Però és que quina sort,
eh,
que visqueu en una pel·li d'acció.
Així ara anem amb tu
de l'Institut Josep Tapiró
de Reus.
Els de quart d'ESO
del Josep Tapiró de Reus
han fet el programa
FAS,
Filosofia Art
i Salut Mental.
Distingiu
el món virtual
del món real?
De fet,
aquesta és la pregunta,
el paraigües que hem fet
avui en aquest programa.
Ho distingiu?
Sí?
No?
És el mateix?
A veure,
jo aquesta pregunta
sincerament
l'agafo amb pinces,
ja que pot generar
una àmplia varietat
de respostes.
Jo personalment
penso que el món digital
té una part real,
perquè al final
no és una cosa
que sigui producta
de la teva imaginació.
A més,
que avui dia
en suposa
una gran eina.
Ara,
el que hi ha
a les xarxes socials
no és del tot real,
sinó és un desig,
és allò que t'agradaria
i llavors
aquesta part
sí que és producte
de la teva imaginació,
llavors això
sí que no és real.
Llavors,
és aquesta part
que dins del real
hi ha una cosa
que no ho és
i dins del que no és real
hi ha una part
que sí que ho és.
Llavors,
per això ho agafo
una mica amb pinces.
I com es pot trobar
un equilibri
entre això que ens dius,
aquest desig
del que m'agradaria
i el que és
i el que és la meva vida
i la meva realitat?
Si sapiguessin fer-ho,
els pares
ja ho haurien aplicat
amb nosaltres.
perquè estan cansats
de dir-nos
nen,
surt una mica
que estàs tot el dia
amb el mòbil
o
hola,
que estem aquí.
Sí,
però vosaltres
és el dia a dia,
o sigui,
els pares podem dir
el que vulgueu
però vosaltres
heu de saber trobar
una mica tots ens ho heu dit
com es troba
l'equilibri
entre aquesta projecció
del que els altres fan
i del que jo voldria
i dels coticotis
i el que sigui
i la meva vida real,
no?
I com ho feu?
Quin equilibri trobeu?
Jo, per exemple,
no tinc...
Sí,
jo l'Instagram
me'l tinc
no per mirar
la vida dels altres
sinó perquè
ha passat amb la meva edat
amb els meus amics
que el WhatsApp
s'ha quedat a segon pla.
Llavors em responen
abans per l'Instagram
que no pas pel WhatsApp,
llavors l'utilitzo més
com a mitjà de comunicació
que no pas
com a xafraderia.
Llavors,
jo la meva vida
estic bastant enfeinat
perquè faig
bastant desestres escolars,
no paro quiet,
llavors tinc
dintre d'allò
poc temps
per donar-li
a les xarxes socials.
Llavors,
sí que és veritat
que jo sí que estic
bastant més equilibrat
ara poder li demanar
a una altra persona
que té molt temps lliure
i sí que et diu
Recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent
amb la tertúlia
de Mestres Savis
amb els resultats Pisa.
Us deixem
amb xocolatina
de Figaflauas
de Taïets i Julieta.
Sigueu lúdics,
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per entendre
els vostres pares,
mares i docents
en aquesta ocasió.
Gràcies al Centre de Lectura
de Reus
per haver-nos acollit
i a tots i a totes
els que heu fet possible
aquest programa de ràdio
el Pep, les Núries,
la Rosa,
tots els docents
i alumnes.
Sou el futur de la ràdio
i fins la setmana vinent.
Fantàstic,
un dia més
l'ofici d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa
cada diumenge
abans que surti el sol.
Reprenem el fil
del suplement.
Sempre estàs dins
de la meva nevera
No m'importa
quan sigui
si plou o si aniva
Si fem el remix
el sucre amb vena
24 sol
per fotrà la cuïdera
Remix.
Sog la ceba
chocolatina
i el bisco
com un nen
la ceba
chocolatina
que em demana vitamina
perquè el sucre
la ceba
la ceba
chocolatina
i el bisco
la major
lluvina
com un nen
la ceba
chocolatina
se'n controla
com un nen
la ceba
la ceba
la ceba
El suplement
amb Roger Escapa
Riu més
estressa't menys
comença
per fi
estimar-te
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen
les emocions
a l'hora de votar
Un programa
sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
ment d'amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
Som grans
I què?
Parlem de l'edatisme
a l'espai
Fundació La Caixa Girona
amb els geontòlegs
Cavier Llangües
Montserrat Celran
i Pili Monreal
Cicle
En clau de futur
Demeques 31 de gener
a les 10 del matí
Organitza el punt avui
amb la col·laboració
de la Fundació La Caixa
Inscripció prèvia
el 972
186480
Descobreix els episodis
del Club del Quadern
del País
on parlem amb els autors catalans
de grans llibres del moment
Gaudeix dels vídeos
de les entrevistes
i els podcasts
de totes les trobades
al web
del Quadern del País
I si encara no t'has apuntat
al Club de Lectura Mensual
uneix-t'hi ara
i comparteix
la teva lectura
amb nosaltres
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
amb Roger Escapa
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquesta hora
els dissabtes i diumenge
repassem
alguns dels millors moments
de la setmana
Els continguts
ben escoltats
al nostre web
catradio.cat
barra el suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Mariana Laminos
Bon dia
Molt bon dia Roger
La setmana passada
al Suplement
vam fer una taula
una tertúlia
sobre altres maneres
d'estimar
i va participar
la Selena
i la Davínia
que són dues moies
que tenen relacions
no normatives
i que a més
comparteixen
un amor
Us coneixeu personalment
vosaltres dues?
No
Però
d'alguna manera
sí que teniu
una persona en comú
De fet ara dèiem
ella ha estat a casa meva
però no ens coneixíem
Qui és per vosaltres
l'Ariel?
Per mi
és un amic
molt íntim
és que no sé
no té una definició
en concret
però
si algú em pregunta
l'Ariel
és el meu amic
és més fàcil així
Amb qui comparteixes
alguna cosa més
que l'amistat?
Jo considero
que amb Ariel
comparteixo
intimitat física
i emocional
i això
és molt important
però això
ho comparteixo
amb molts amics
en diferents mesures
I per tu
qui és
l'Ariel?
Jo dic
un amor
Un amor?
Sí
és un dels meus amors
i és un amor
molt important
I a les 11
una nova excusa
de la Marina Porras
la insatisfacció
i si parlem
i si parlem d'insatisfacció
la música
a mi em surt
de pensar
en aquesta noia
no és cap altra
que l'Anna del Rey
aquesta cançó
és del seu últim disc
que es diu
Did You Know There's a Tunnel
Under Ocean Boulevard
és un disc
que es pot posar
molt de costat
amb el llibre
d'Anne Carson
que he recomanat abans
per tant
si a algú li agrada
una cosa
probablement li agrada
l'altra
diria que és
el més estany
dels seus discos
potser el més interessant
i ella sempre
l'Anna del Rey
personatge
molt curiós
ella sempre
ha estat
i sempre
s'ha presentat
com una artista
rara
les seves cançons
sempre parlen
de relacions turbulentes
de passats foscos
de coses que no encaixen
i explica molt bé
sempre la seva incapacitat
per actuar
d'una manera normal
i per tant
el que ens explica
és la seva
insatisfacció crònica
i cada diumenge
a les 12
es fa de nit
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
la setmana passada
un eclipsi
amb el David Fernández
d'exlíder de la CUP
que ens compartia detalls
sobre el moment històric
en què els seus pares
el van concebre
entre treballar
a la IBM
l'envien a Bilbao
és la meva germana
i aleshores
l'envien a treballar
aquí a Barcelona
aquí al costat
al carrer Doctor Ferran
i aleshores
surten bessons
surten bessons de penal
de penal
que jo sempre ho he atribuït
fent càlculs
a una certa eufòria
i no ho dic amb broma
jo va ser un setembre
a les 74
per tant
això es va concebre
el desembre
del 73
i per tant
es va concebre
i tinc algun detall
al respecte
quan Carrero Blanco
va volar
vull dir que sou
un producte
d'aquestes coses
sí
amb Carrero Blanco
aquella nit
hi va haver festa
a casa
hi havia mort
i hi havia molta vida
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra
el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
al cinema
s'estrena
una favorita
als Òscars
la zona
de l'interès
la pel·lícula dirigida
per Jonathan Glaser
mostra la quotidianitat
de la vida diària
d'un nazi
que treballa
al camp de concentració
dels wits
i a les plataformes
arriba la nova temporada
de True Detective
la sèrie antològica
està protagonitzada
en aquesta ocasió
per Jodie Foster
i en situa
en Alfred d'Alaska
on els vuit homes
que operen
l'estació d'investigació
àrtica
desapareixen
sense deixar rastre
serà la feina
de la detectiu
Liz Danvers
fer front
a la foscor
que porta a dins
i buscar la veritat
res del cas
i el teatre
Julio Manrique
dirigeix
Amèrica
a la Villa Roel
amb dramaturgia
de Sergi Pompermeier
l'obra explica
la història
d'una important família
de l'alta burguesia
barcelonina
que rep una visita
inesperada
que farà sortir a la llum
un terrible secret familiar
i a través d'això
el text proposa
un llarg viatge
per tres segles
i tres continents
que han marcat
la història
de casa nostra
avui a funció
a dos quarts de sis
de la tarda
Bon dia
Sónia Adol Ofeu
Molt bon dia Marina
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes
avui per Barcelona
la primera visita
a l'exposició
això no és res
al Centre de les Arts Lliures
de la Fundació Joan Brossa
L'exposició és una instal·lació
composta per 120 pedres
que reposen estirades
sobre 120 taules de pi
fetes expressament
per cada una d'elles
resseguint
tot el seu contorn
l'artista Irene Avisa
es pregunta
què passaria
si a la cartela
s'anuncies
que l'objecte
que estem observant
no és res
o si aquestes pedres
tindrien valor
si no estiguessin
dins d'una vitrina
les consideraria mar
què diferencia
una pedra irrellevant
d'una obra d'art
qui ho decideix
una investigació
que legitima
els processos arqueològics
i l'art contemporani
la mostra es pot visitar
gratuïtament
fins al 3 de març
i també podem esmorzar
o bé dinar
al bar Iberia
situat al carrer
de la Mare de Déu del Port
219
a la zona franca
molt a prop
dels jardins
del Pont Romà
i de la Casa del Rellotge
aquest bar
el porten dos germans
en Francisco
i en Longi
des de l'any 2015
fan cuina tradicional
apostant pel producte
de qualitat
i s'han especialitzat
en esmorzars de forquilla
i en menús de migdia
només a entrar per la porta
es nota
l'olor aquella
de guisat
i de brasa
i les truites de la barra
fan venir
salibera a tothom
i podem tastar
la truita de patates
amb capipota
la cua de bou
els calamars farcits
amb botifarra
i bolets
les bombes de bacallà
o l'ensaladilla russa
racions molt generoses
si aneu
aneu-hi amb gana
el preu mitjà per persona
és d'uns 18 euros
obert tots els dies
de la setmana
només migdies
i matins
sempre tancat a la nit
una proposta
que sona així
perquè podem acabar el dia
el concert del rapper Morat
a partir de dos quarts de vuit del vespre
al Sant Jordi Club
ja és la tercera nit
i serà l'última
fins a nova data
que el músic
de l'Hospitalet de Llobregat
omplirà aquesta sala
més conegut
per les seves polèmiques
amb l'autoritat
que pel seu rap
d'influències franceses
però una cosa
no treu l'altra
les seves cançons
acumulen
desenes de milions
de reproduccions
a les plataformes digitals
amb només 24 anys
s'ha convertit
en un dels referents
de la música urbana
del país
fa uns mesos
està presentant
el seu nou treball
Reinsertado
amb 19 cançons
autobiogràfiques
i molt sinceres
on explica
les llums
i les ombres
de la seva vida
doncs arribarem
a les 7 del matí
amb la cançó
No i No
de Morat
que avui actua
per última nit
al Sant Jordi Club
torrem de seguit
al suplement
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa