A쪽에 heizi.
Catalunya, ràdio.
Les Notícies de les 11.
Aquesta nit els bombers han pogut controlar el flanc més
a Tarol, a l'Aragó, i ara se centren a controlar el vessant
Est, l'incendi de moment, ha calcinat 4.000 hectàrees
i ha obligat a desallotjar 1.700 persones.
Enviats especials a barraques,
Miquel Járquez i José Antonio Muñoz, bon dia.
Bon dia, activitat frenètica al centre de comandament.
Tots els equips d'emergència estan activats.
El vent de Ponent és el culpable del rebrot
al barranc de la Maimona.
Són una vintena els mitjans aèrics
entre avions i helicòpters, els que atacen el front Est,
on hi ha l'embassament d'Aranós i el poble de Montarejos.
Josep Maria Àngel és secretari d'Emergències
de la Generalitat valenciana.
Estamos muy atentos a la reproducción
que se ha reproducido en el barranco de la Maimona.
Se va a hacer un análisis
para minimizar el efecto de esta reproducción.
También se han solicitado la incorporación de marco
y de más medios aéreos.
El país valencià està avui en nivell 3,
el més alt de risc d'incendis.
José Antonio Muñoz, Miquel Járquez, Catalunya Ràdio,
centre de comandament a Barraques.
Més notícies en Raül Flores.
El risc d'incendi forestal a Catalunya
és avui alt a pràcticament tot el país.
Hi ha 31 comarques en nivell 2 d'Alerta,
que és el segon més alt.
Queda provit fer foc i se'n suspes les activitats de risc
en 277 municipis que es concentren sobretot
al Baix Llobregat, la Noia i el Baix Camp.
Protecció Civil demana declaracions a Catalunya
i informació que s'eviti qualsevol activitat
que pugui generar gospires.
No llança borilles per les finestres,
anar amb molta cura amb tot allò que pugui generar gospires.
Alguna feina que estiguin fent o alguna cosa
trobera masses que es puguin encendre,
anar amb molta cura al fer-la, assegurant-se
que no generem aquestes gospires,
que no generem aquests inicis de foc.
Avui és un dia de menjar espeixada de callar,
no pas de fer tarda a la barassa.
Rússia anuncia que desplegarà armament nuclear tàctic
a Bielorússia, país que fa frontera amb Okraïna.
L'anunci ja ha tingut resposta des de la Unió Europea,
l'alt representant de política exterior, Josep Borrell,
assegura que el desplegament d'armes nuclears a Bielorússia
suposa una altra escalada en el conflicte d'Okraïna.
No es una noticia tranquilizante,
pero ya con lo que sabemos que ha ocurrido,
sin pensar en lo que pueda ocurrir,
hay suficientes razones y argumentos
para condenar esta agresión.
Els Estats Units, en plena cursa per encapçalar
les llistes dels republicans a les pròximes presidencials,
dona el tram desacredit al sistema judicial nord-americà
i proclama la seva innocència
en el seu primer mític de campanya a Texas.
La nova arma que utilitzen els descontrolats
i desbocats dels demòcrates per fer trampes a les eleccions
és investigar criminalment un candidat.
Després de revisar 11 milions de pàgines, no tenen res.
Res de res, imagineu-vos-ho.
Segurament en fa la persona més innocent de la història d'aquest país.
Alguns amics meus m'ho diuen.
Dues persones ferides crítiques i un altre de greu
en estaballar-se en un cotxe contra un mur a Barcelona.
L'accident n'ha passat minuts després de les 7 d'aquest matí
a la carretera Alta de Roquetes,
prop del mirador de Torre Baró al districte de Nou Barris.
Els bombers de Barcelona han hagut de lliurar els tres ocupants
del vehicle.
També han actuat quatre ambulàncies del SEM
i diverses patrulles de la Guàrdia Urbana.
Un dels ferits crítics, si el ferit greu,
els han traslladat a l'Hospital Vall d'Abron,
mentre que l'altre ferit crític ha estat evacuat a l'Hospital de Sant Pau.
Esports, Albert Benet.
Debut amb dos gols en només dos minuts
del davanter de l'Espanyol, José Lu, que demà fa 33 anys,
amb la selecció espanyola de futbol
en l'estrena del nou seleccionador Luis de la Fuente,
en la victòria contra Noruega per 3-0 a Màlaga
en partit de classificació per a l'Eurocopa,
amb gol també del català Dani Olmo a passada del Laurana Balde.
Al Barça s'assegura el títol de la Lliga femenina
després de guanyar el Madrid per 1-0,
amb gol de Rolfo de Penal al minut 77.
Ara l'avantatge és de 13 punts quan només falten set jornades
i el Barça ha guanyat els 23 partits que ha jugat fins ara a la Lliga.
Aquest migdia, a les 12, d'aquí una hora,
llavors les planes rep el Madrid Club de Futbol.
Marc Márquez, tercer en la primera cursa sprint
de la història de MotoGP,
tornarà a sortir des de la Pol avui en la cursa de Portimau,
que es disputarà a les 3 de la tarda
i que transmetrà l'univers MotoGP
a través del web i l'app de Catalunya Ràdio.
Per la seva banda, Pol Espargaró ha estat traslladat de matinada
en un avió medicalitzat i està ingressat a Barcelona
per recuperar-se de les lesions que s'ha fet en aquest gran premi.
Primoz Roglic i Remko Benpul es disputen avui la volta a Catalunya,
l'última etapa en final a Montjuïc, que ha començat fa uns minuts.
Roglic té deu segons més a la general.
Victòria del Barça contra la Penya,
a l'ACB de 17 al Palau, 87-71,
i en l'altre duel català victòria del Manresa-Fontejau
contra el Girona per 79-86.
La Sant Boiana buscarà avui el segon títol de la temporada
després de guanyar diumenge passat la Supercopa espanyola de Rubbi.
Aquest migdia, d'aquí una hora a les 12,
jugar a casa a la Copa Ibérica
contra Los Belénenses, el campió de Portugal.
I avui es disputen les finals de la Copa Duque i Herba,
totes dues amb presència catalana a la masculina.
L'Atlètic Terrassa, l'actual campió,
s'enfrontarà al Club de Campo de Madrid.
A la femenina, el Polo, tindrà com a rival també el Club de Campo.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 6.
I'm just walking down the street just looking for my baby.
Marina Porres, bon dia i bona hora.
Bon dia. Què tal?
Encara estic peint la taula que hem de fer sobre infidelitat.
És que tinc ganes de llegir-me el Xicret,
que és el llibre de l'Albert,
Tècniques per ser infidel que no t'enganxin.
Ha de ser, eh?
Has llegit el Xicret?
No, no.
No, no, no.
No, no.
No, no.
Has llegit el Xicret?
No, no.
No ho faràs, veig.
Jo tampoc crec que ho faci aquest manual.
Ara el debat continuava aquí fora, eh?
Home, és que és un tema explosiu.
Podríem fer una secció algun dia.
Tu creus que un 80% de les parelles
ha estat alguna vegada infidels?
A mi la xifra em sembla tan desorbicada.
És bastant excessiva, em sembla, sí.
No sé on treuen el temps.
Diuen que molts són infidels a la feina, no?
És que és molt escandalós.
No ho acabo de veure.
Quan entri la Búsqueda de Catalunya Ràdio faré d'una altra manera.
És que has de...
Has d'aprocurar.
Hi ha estudis que a vegades tu entres a alguns de Catalunya Ràdio
i el primer que has de fer és ventilar.
Això...
Això és veritat.
Aquí hi haurà tota gent que et demanarà noms.
Jo la primera.
A més, és que els de la planta de dalt
realment està tot molt amagat.
És que no hi ha marge per moltes coses.
A més, amb els panys aquests que no es poden...
I no, tu et tanques aquí un estudi.
A veure, que et treguin de l'estudi.
Jo crec que hi ha marge, sobretot a la part de dalt.
No és un ambient molt...
I en cap de setmana?
Bueno, que no hi ha ningú.
Aquí els despatxos estan buits.
No és un ambient molt acollidor, per això.
No sé si és molt romàntic, els estudis.
Això ja és una petita història.
Sí, però a vegades, amb una infidelitat,
no busques el romanticisme.
És una història d'aquesta terra de moquet.
Sí.
D'aquests estudis.
Ha marxat, ja, el xícret?
Ha marxat.
Bé, Marina, s'acosta a Sant Jordi.
Sí, sí, sí.
Hi ha aquí menys d'un mes
i amb Semana Santa pel mig.
Per tant, jo ho compto com a raia.
O sigui, sense donar-nos en, ja estarem allà.
En diumenge.
O sigui, que fareu vosaltres i que fareu...
Sí, nosaltres tenim un programa especial.
Crec que és al centre de Barcelona.
Amb una rulota fantàstica
i amb un set mòbil que ens han muntat.
I tot el matí des d'allà.
Vull dir que si ja estàs convidada,
suposo que estaràs molt atabalada aquell dia.
Jo estaré tancada a la llibreria, com ha de ser.
Amb un dia...
A més, estrany, perquè cauen diumenges.
No ho sé.
Bé, això és l'excusa cada diumenge a aquesta hora.
Amb la Marina Porres parlem de sèries,
de llibres, de bandes sonores, de música.
De vegades ho fem a través d'un concepte.
Avui el concepte són els fenòmens, Marina.
Sí, és un tema que no és directament un tema literari,
sinó un tema que afecta al món del llibre,
com afecta a tots els sectors culturals,
que són els fenòmens.
És a dir, la idea que no sabem ben bé per què,
de sobte un llibre, una pel·lícula, una cançó,
es posa de moda, tothom en parla,
i llavors és tema de debat intensament durant uns dies.
Això és un tema que ja et dic,
no té a veure estrictament amb la literatura,
amb el cinema, amb les sèries, amb la música,
però té a veure amb els moviments que es fan dins aquest sector.
És a dir, que és un tema de modes comercials, bàsicament.
Però avui m'agradaria parlar de
per què una cosa de sobte triomfa i tothom en parla,
com es crea un hype, que és aquesta paraula anglesa
que s'ha posat tant de moda per descriure la idea dels fenòmens.
Tu com és que hi has pensat, amb això?
És que aquesta setmana he llegit el llibre
del que efectivament tothom parla aquestes últimes setmanes
i que s'ha convertit en un fenomen.
De fet, la prova d'això és que jo l'he llegit
només perquè tothom en parlava,
i per tant això ja demostra com funcionen les tendències.
De fet, això va en contra del que jo faig normalment
en aquesta secció, que és parlar de les coses i dels llibres
que a mi m'interessen però provant que no m'afectin les modes.
Seria il·lús pensar que ho aconsegueixo sempre,
que ho haguessin submesos a això, però és veritat que quan trio
les coses que porto a la secció no tinc en compte si estan de moda
o si es vendran més o menys.
Tampoc és una secció d'actualitat. Exactament.
Però sí que avui em salto les normes d'això.
No és el cas del llibre que us vull parlar,
perquè el llibre que us vull parlar i que he estat llegint
es titula Demà i demà i demà de Gabriel Zevin,
que està editat per edicions del Periscopi
i traduït per l'Ernest Riera.
Aquestes últimes setmanes ha estat un fenomen.
Jo crec que edicions del Periscopi, que és l'editorial
que l'ha publicat, són realment molt bons,
creen hypes, creen fenòmens.
És a dir, jo crec que és un editorial, el li passa a moltes
o només a ells, que gràcies al seu equip de premsa
i a la gent que s'encarrega de la cosa comercial,
i evidentment, clar, el bon ull dels editors triant els llibres,
moltes coses de les que es treuen, de la que treuen ells,
es converteixen en fenòmens.
I això m'ha servit per pensar una cosa que sempre penso,
que és que si no l'hagués publicat edicions del Periscopi,
aquest llibre, que són tan bons fent campanyes,
o sigui, jo què sé, inverteixen molt en viatges en plares
a la gent de premsa, a influents culturals,
fan molt bona campanya per les xarxes,
aprofiten molt les visites dels autors,
com ha passat amb Gabriel Zevin aquestes setmanes,
però realment, la gent s'hi hauria aturat tant,
o sigui, hauria tingut tant d'èxit.
Llavors, vull aclarir que no és una cosa
que s'hauria de treure al 100%.
Periscopi també treu llibres, els quals,
per molt esforç de premsa que s'hi posi,
ningú els fa prou cas.
Per tant, cal tenir en compte que jo crec que hi ha un punt d'etzar
en tot això, però crec que és una cosa superinteressant
en el món del llibre, com a tots els sectors,
veure per què de sobte hi ha una cosa que es posa tant de moda
i, en canvi, el punt d'alquímia i alhora d'etzar
que hi ha en tot això.
Escolta'm, i de què ens parla aquest llibre, Marina,
que ens recomanes demà, demà i demà?
Demà i demà i demà, eh?
Demà i demà i demà.
Sí, després explicarem d'on surt aquest títol,
superinteressant.
Però aquest llibre, o sigui, aquesta és la història
de dos personatges protagonistes
que tenen una d'aquelles relacions
que ens fa enganxar d'una manera, diguéssim,
bastant addictiva a la seva història.
Quan comença el llibre, són dos nens
que es troben en un hospital.
Ell, el Sam, té un problema greu al peu
i una història familiar molt dura
que no coneixem encara,
i ella, l'Assadi, està visitant la seva germana,
que està malalta de càncer, a l'hospital.
Llavors, els dos nens es troben a la sala d'espera
i juguen a videojocs.
Els videojocs són la seva passió compartida.
O sigui, per què?
Perquè són una realitat alternativa
que els permet abstreure's de les seves vides
i alhora són un espai que els permet pensar
que tot pot tornar a començar contínuament.
O sigui, que no hi ha tries definitives
que, si t'equivoques de sortida, pots tornar a començar,
que és el que passa als videojocs.
Llavors, aquests nois es van fent grans,
o sigui, penseu que comencem el llibre
quan són nens i l'acabem que gairebé tenen 40 anys,
i tota la novel·la és la història
de la relació ambivalent que tenen aquests dos
i la constel·lació de personatges
que es mouen al seu voltant.
El llibre, i això s'ha dit molt,
té un punt de novel·la juvenil,
o sigui, de fet jo el recomano
i el recomanaré molt a adolescents
que busquen una lectura
adulta.
Això es nota molt perquè l'autora també
ha fet llibres d'adults i ha fet llibres d'adolescents
i té una mica aquest llibre,
aquest punt juvenil, perquè la gràcia del llibre
és bàsicament endinsar-te en el món
d'aquests protagonistes i voler saber
què passa, voler saber com avança la història.
O sigui, també he d'avisar
si algú busca sofisticació literària
o es pensa que aquest llibre
és alguna cosa allò que quedarà per la posteritat,
jo li diria que aquest no és el seu llibre,
però això no vol dir que sigui dolent,
però sí que volia explicar una mica
el missatge de fons d'aquest llibre,
que és el centre temàtic
que no alliga tota la història, són els videojocs
i la història central és que
el Sam i la Sadi, tots dos
viuen a Los Ángeles, són de classes socials
diferents, tenen begatges molt diferents,
però la seva vida s'uneix a partir dels videojocs.
Llavors, els dos estudien disseny i programació
i es posen a crear, a crear-ne un,
junts. Aquests videojocs que creen
quan just estan acabant la universitat
té tant d'èxit per a una sèrie de factors
que s'explica molt bé al llibre
que els permet crear una empresa exitosa
de videojocs que els canvia la vida.
Llavors, penseu que som als anys 80,
al principi del llibre, quan la indústria
dels videojocs està començant a desenvolupar
i clar, hi havia molt camp per córrer.
Llavors, és això, la barreja de la història
dels videojocs de fons amb la història d'aquests dos nois
i que tens moltes ganes de saber què els passa
a la seva vida, bàsicament.
Avui, amb la Marina Porres, fenòmens. Anem a la pantalla.
Això és un clàssic, ja, de la petita pantalla?
És un clàssic, i l'he portat...
Big Bang Theory totalment.
L'he portat perquè...
perquè és una sèrie que tracta personatges
tan estrany com són el Sam i la Sadi,
els protagonistes del llibre,
i, efectivament, també va ser un fenomen
que va crear una legió de fans.
No necessita gaire presentació a aquesta sèrie,
la trobarem a l'escenari.
I, a més a més,
és una sèrie de personatges,
que no necessita gaire presentació a aquesta sèrie,
la trobareu a l'HBO,
però, a que per si algú no l'ha vist mai,
aquesta és la història del Leonard i el Sheldon,
dos joves físics, molt frics,
que comparteixen feina i pis a Califòrnia.
Llavors, són dos nois, evidentment, superdotats,
però la clara desgràcia de la sèrie
és que ens ensenya com al seu cervell
també li suposa una sèrie de limitacions,
que és que no poden relacionar-se de manera normal.
I que socialment tenen algunes limitacions, no?
Totalment.
Llavors, tota la trama de la sèrie, si us en recordeu, comença,
perquè davant del seu pis es muda
la típica noia rossa americana guapa i simpàtica,
que és la Penny,
que els agrada molt,
però no tenen manera de relacionar-se amb ella.
Llavors, bàsicament, l'he portada perquè el llibre,
demà i demà i demà,
és ple de gent com ells,
que els costa relacionar-se amb la realitat de manera normal,
i és un dia d'escapament per ells.
Llavors, en realitat és superinteressant a Big Bang Theory,
com el Sheldon i el Leonard i els seus amics
tenen un superimaginari,
un imaginari immens enfocat i dedicat a la ciència-ficció,
si són molt fanàtics de les coses que els agraden,
i aquesta és una de les claus de les addiccions als videojocs,
que és que van molt bé per crear-te un univers propi,
paral·lel a l'IE a tot el que passa.
Música.
Música.
Aquesta és Lana del Rey i ara que parlàvem de videojocs,
Video Games, que és el títol d'aquesta cançó.
Exacte, l'he portat perquè es diu Video Games aquesta cançó,
però, a més, la Lana del Rey és una senyora que en sap molt
que es crea fenòmens, de gestionar grans hits,
de crear una onada de fama enorme i mantenir-s'hi.
És un personatge superinteressant, en realitat,
la Lana del Rey, està com una cabra.
Aquesta cançó, Video Games, va ser un gran fenomen.
És una cançó sobre una noia que està enamoradíssima
i diu que tot el que fa, com per exemple jugar videojocs,
ho fa com per comploure el noi de qui està enamorada.
Llavors, és una cançó d'amor, d'entrega total,
que darrere d'aquesta aparent perfecció
s'amaga alguna cosa fosca, que és marca de la casa Lana del Rey.
Llavors, està com descrivint una escenaria,
una situació idíl·lica, però, malgrat tot, darrere d'això,
és això, veiem que passa alguna cosa estranya.
I això és molt estil, Lana del Rey, aquesta foscor ambigua,
però aquí ho va inaugurar perquè aquesta és
una de les primeres cançons realment famoses,
que es van fer famoses, que va fer.
Amb l'Ana del Rey i la Marina Portas parlen de fenòmens.
Tornem als llibres, va.
Tornem als llibres per fer una de les millors recomanacions
que puc fer. La farem a partir del llibre
del que estem parlant tota l'estona avui, demà i demà i demà,
de Gabriel Zevin. Una de les coses que em va cridar l'atenció,
com t'ha passat a tu, va ser el títol del llibre,
perquè pensava de què em sona aquesta frase.
Llavors, quan va avançant la història,
l'autora ens ho explica. Resulta que aquesta frase
és un dels moments famosos de Macbeth,
l'obra de Shakespeare, quan el protagonista diu,
i llegeixo en traducció aquí de Salvador Oliva,
és un moment que Macbeth diu,
i, a més, veu com s'ha agafat el camí de la pols i de la mort.
Apaga't, doncs, apaga't, flama breu.
La vida no és res més que un hombre que camina,
un pobre actor que gasta fums i consumeix
el poc de temps que està en escena
i que després ja no se'l sent mai més.
És un conte, explicat per un dement,
ple de soroll i de fúria, sense cap sentit.
Amb aquest eco... Ho demanem senyor. Amen.
Això és culpa del Marc Peyron, que...
Que fa aquí aquests efectes.
Però aquests versos que serveixen per recomanar Macbeth,
directament i sempre, lliguen molt amb el sentit de la novel·la
de demà i demà i demà, que reflexiona sobre això
que acabem de llegir, el temps que estem en escena,
com si la vida fos efectivament un videojoc
amb opcions sobre com seguir viu.
El cas és que algú que es va inspirant aquests versos
per fer un llibre va ser William Faulkner.
Una de les seves novel·les més famoses és El soroll i la fúria,
i aquest títol ve precisament d'aquests versos de Macbeth
que acabem de llegir quan Shakespeare diu
que la vida és un conte explicat per un idiota
ple de soroll i de fúria que no significa res.
Avui aprofito per recomanar-vos aquesta novel·la,
és una de les més preferides del món.
Amb El soroll i la fúria, Faulkner no va crear cap fenòmen
de la vida, però va revolucionar la manera com expliquem les històries.
La novel·la, molt ràpid, és la història de la família Compton,
explicada des de la perspectiva de cadascun dels germans.
És la història tràgica, absolutament salvatge d'aquesta família,
de la desgràcia que els persegueix.
Evidentment, com sempre amb Faulkner,
és una reflexió sobre el sentit de la vida,
sobre la manera com ens pensem a nosaltres mateixos
i sobre per què té sentit viure en un món tan bèstia com el nostre.
Ja en parlarem algun dia, El soroll i la fúria és un llibre.
Què hi posem a la pantalla, Marina?
Doncs ja que avui estem parlant de fenòmens i hem tret Shakespeare
a la conversa, a mi em sembla important explicar com Shakespeare,
ben bé des del segle XVI, que és fort,
és una màquina de creació de coses.
Com no ens hem cansat de tornar i tornar les seves històries
i com el cinema encara creu que sempre se'n pot treure
alguna cosa nova fent versions de les seves obres.
Màxima, eh? Aquesta és una pel·lícula
que adapta Macbeth, el llibre del que acabem de parlar.
És una prova de com el llegat de Shakespeare
es va fent i refent i refent.
És una pel·lícula del 2015.
La protagonitzen Michael Fassbender, fantàstic,
i Marion Cotillat, fantàstica també,
de Lady Macbeth.
És una pel·lícula de l'any 2015.
És una pel·lícula també de Lady Macbeth.
És una versió que a mi em va agradar molt, molt ben adaptada,
molt respectuosa amb el text, fantàstica,
tot molt bé, molt fosca, això sí,
perquè Macbeth és una història, diguéssim, fosca.
No cal presentar gaire la història perquè és molt coneguda,
però això és que el general escocès Macbeth,
just a l'inici de l'obra, rep una profecia
d'un trio de bruixes que li diuen
el rei d'Escòcia, el gel Macbeth.
I tota l'obra és la trama d'ambició i com se li infla l'ego
en aquest senyor amb l'ajuda de la seva terrible dona,
Lady Macbeth, fins que assassina el rei d'Escòcia,
el rei Duncan i pren ell el tronc.
Però, clar, després d'aquest crim, a Macbeth el persegueix
la culpa i la paranoia d'una manera salvatge.
Tot es va fent un bucle cada vegada més gros
i es converteix en un rei tirà i entre tots porten al regne
i això és una obra espectacular.
És una obra espectacular.
Acabem amb la música de Taylor Swift, Marina.
Com que això avui va de reines del pop,
de creadores de fenòmens, passem de l'Anna del Ria a Taylor Swift.
A més, aquesta cançó és molt macbethiana, en realitat.
És una cançó sobre l'ambició i el poder.
És una cançó que es diu Look What You Make Me Do.
És una cançó que es diu Look What You Make Me Do.
És una cançó que es diu Look What You Make Me Do.
És una cançó que es diu Look What You Make Me Do.
És una cançó sobre com algú ha enganyat algú altre,
com si ella fos macbeth,
i li ha posat una pistola carregada a la mà
i li ha fet fer totes coses dolentes,
però, clar, les ha fet, que és el que li passa a macbeth.
I llavors ella li retreu, com fa macbeth a la seva dona,
i li diu mira què m'has fet fer, Look What You Make Me Do.
Sí, sí.
Avui, amb la Marina Porres...
hem sentit Taylor Swift, l'Anna del Rey,
hem llegit demà i demà i demà de Gabriel Zenin,
El soroll i la fúria de William Faulkner,
i fins i tot hem parlat de Big Bang Theory i de Macbeth a les pantalles.
Marina Porres, ànims amb Sant Jordi.
Igualment. I moltes gràcies.
La Barna Jose i els dos Macbeths del suplement,
el Roger Mas i el David Carabent. Ara tornem.
Barna Jose és un servei on els xiquets i les xiquetes
que han patit abusos sexuals acudiran perquè els ajudin
a passar per tot aquest tràngol el millor possible.
Badalona, Rubí, El Vendrell...
són els últims casos d'abusos sexuals a menors
que obren molts interrogants i aquest dimecres,
al matí de Catalunya Ràdio, els intentarem resoldre
amb tots els actors implicats, metges, educadors,
fiscalia de menors i de Gaia amb un programa especial
des d'un centre pioner per atendre les víctimes.
Aquest dimecres, al matí de Catalunya Ràdio,
és la casa dels infants a Tarragona.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Mi sueño era teletrabajar para cualquier parte del mundo
desde mi pueblo, y ahora con la alta velocidad lo estoy haciendo.
Somos de la generación de los que sueñan y hacen.
Amb els fons de la Unió Europea, milers de zombies
com el de Juan Niap y Galajar s'estan fent realitat.
Entra a plander recuperación.gob.es i fes el teu possible.
Cobert d'Espanya.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entra per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals, t'ofereix una selecció d'àudios
a la carta, una llista cada dia més gran i variada de podcast
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Festa la teva.
Un carrer que es converteix en Superilla s'omple de vida.
Dissabte, 25 de març, vine a viure a la Superilla.
Una gran festa als carrers de Rocafort i del Consell de Sem,
on trobaràs música, tallers, jocs infantils
i moltes activitats més.
Informa-te ara al web Barcelona.cat barra viusuperilla.
Ajuntament de Barcelona.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Mingos Raffles es posa a la pell de Pau Casals
a un concert a la Casa Blanca.
Una obra dirigida per Lloren Rafekas
inspirada en la conversa que el músic català
va tenir amb el president Kennedy en plena guerra freda.
A partir del 25 de març,
a 34 teatres de teneus de tot el país.
Més informació a xtac.ateneus.cat.
Del 25 de març al 1 d'abril,
el Festival Blues i Ritmes de Badalona
presenta quatre concerts inèdits a Catalunya
amb llegendes i noves promeses del rock,
del gospel i del blues.
Alejandro Escovedo amb The Rant Band,
The Harlem Gospel Travelers,
Kitty Daisy i Anne-Louise
i North Mississippi All Stars Duo.
Més informació a teatrezorrilla.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Àgam Martín.
El Revolució 4.0, marató emprenedora,
propostes disruptives i plenes de talent
a la nova edició de la Marató de Startups
i també la crisi dels bancs europeus
i l'entrada de la intel·ligència artificial
a les empreses amb Santiago Niño Becerra
i tot sobre la nova aplicació dels Mossos d'Esquadra.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Àgam Martín.
Dissabte a l'AP i al web i diumenge,
a les 10 del vespre a l'antena de Catalunya Ràdio.
És passió, és color, és vida, és humor, és amor.
És dolça, és salat, és inimitable.
És ella, és avui, és demà, és ara, és ja,
és propera, és amable, és canyera,
és social, és incomparable, és fàcil,
és social, és incomparable, és singular, és plural.
És veritat, és realitat, és ficció, és fresca,
és directe, és la tarda i la tarda és única.
Exacte.
De dilluns a divendres, de 3 a 7,
la Tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Carod.
Si està bé, la Tarda de Catalunya Ràdio.
Nos evirons
el temps d'una...
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Roger, que ara véns?
Bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé, bé.
Com estàs?
Bé, bé.
Té una mica de malaltia.
Com estàs?
Bé, bé.
Té una mica de malaltia.
Bé, bé.
Té una mica de malaltia.
Roger, que ara véns?
Bon dia.
David Mas, com estàs?
David Mas.
Hòbia d'haver dit estupendament ara.
Noia, que ara véns?
Roger, que ara véns?
Us hem intercanviat aquí noms i cognoms.
Com esteu, companys?
Ha arribat la primavera ja.
I el terenoms i cognoms i altres coses a la primavera?
Els nassos, els líquids, les al·lèrgies.
Així que avui un demà ho deixo.
I ara, què hem de fer?
Hem parlat de les al·lèrgies.
Al final, una secció d'al·lèrgies.
Cançons i al·lèrgies.
Cada cop és més difícil això.
És més fàcil parlar d'artistes al·lèrgics.
O d'al·lèrgies, alguns artistes.
Ah.
Bé, com em fogueu és cosa vostra.
Jo torno d'aquí una estona. Tot vostre.
Salut.
El suplement amb Roger Mas i David Carabé.
Doncs va, Roger, jo això...
Al·lèrgies, cançons...
De recordar alguns versos,
per trobar cançons que parlessin de l'al·lèrgia.
I jo soc el típic que no...
De l'al·lèrgies no n'havia tingut...
Bueno, el típic.
No n'havia tingut gairebé mai.
I resulta que a partir d'un cert moment sí que...
em comença a venir la picor d'ulls.
Ja et veig els ulls una mica vermets, avui.
Sí, sí. Per això és potser perquè he dormit poc.
Però, en fi...
L'al·lèrgia és una reacció exagerada
a coses normalment inocues com la pols,
el polen o alguns menjars.
Sembla que el nostre sistema immunitari
ha avorrit de viure en un entorn on no deu treballar
tant com li agradaria,
reacciona de manera exagerada a coses que ni tan sols
constitueixen autèntiques amenaces.
M'ho he hagut d'escriure perquè així...
Escolta, sé de què estem parlant, eh?
T'agrada, eh?
Doncs, escolta, el...
T'he portat, mireu, per començar,
per encetar el tema de les al·lèrgies,
la canció de l'estornudo.
En la guerra
le caía mucha nieve en la nariz
y mambrús en tristezía.
Ah, ah, ah, ah, ah, el chis.
Como estaba tan resfriado
disparaba su arcabús
y salían estornudos.
Ah, ah, ah, ah, ah, el chus.
Los soldados se sentaban
en el agua.
En la guerra
le caía mucha nieve en la nariz
y los soldados se sentaron
a la sombra de un fusil
a jugar a las baracas.
Ah, ah, ah, ah, ah, el chis.
Mientras hasta la farmacia
galopando iba mambrú
y el caballo estornudaba.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, el chus.
Le pusieron...
Això que escoltem és la Maria Helena Walch,
una poetessa, escriptora, cantautora, dramaturga
i compositora.
La Maria Helena Walch
és una de les poetesses,
escriptora, cantautora, dramaturga
i compositora argentina
que va marcar una època, realment.
És una d'aquestes poetesses
que va tenir una sensibilitat molt especial
per fer poesia per nens
i va ser, doncs, ja et dic,
va causar foror en tota la generació
que hi vam veure, doncs,
una molt bona intèrpret
de les primeres passes
amb les metàfores i amb les formes
poètiques de la cançó infantil,
però és una bona autora,
és a dir, Joan Manuel Serrat, per exemple,
en té alguna versió
de poemes seus, no?,
és a dir, que és una...
una artista molt reputada a l'Argentina.
Què et sembla aquest simbologisme?
Això era el 2003, eh?
Fa 20 anys de Gadagang.
Jo la recordo, aquesta cançó, sí, sí.
Ara, per il·lustrar-nos,
hauríem de dir que Gadagang
és com es diu l'escamarlà
en tarragoní marítim, diguéssim,
en tarragoní de platja i...
O sigui, són els escamarlans, diguéssim.
O l'escamarlà, diguéssim, vol dir.
Sí, Gadagang vol dir escamarlà.
I tot arreu les iaies diuen catacranc.
Catacranc. Això també...
és interessant.
Després he buscat l'atles aquest del Joan Vell,
i explica la definició aquesta
d'escamarlà d'on ve,
que és un derivat d'escamarlar,
escamarlà, eh?
O sigui, escamarlà com a verb, eh?
O sigui, se para les cames o els dits.
Derivat de cama, amb el prefix és...
On dia que va?
Ah, i un sufix ar-là d'origen fosc,
que és una influència de la mots com esbarlar, d'origen incert.
La motivació reorien la separació
dels llargs tentacles del crustaci
comparada amb l'aixarrencament de les cames.
Bueno, clar, l'has de separar, si és d'escamar-lo.
Ostres, que bo, que bo. Què et sembla, això?
A mi m'encanta aquesta...
Descobrir coses... Ara em sembla evident.
Ara no sé com no me n'havia adonat, saps?
Però fixa't que jo sóc tan asa
que fins i tot m'havia passat amb les escombraries,
que eren els efectes d'escombrar,
i no havia avançat mai, saps?, allò que dius.
És clar. I les escombraries,
però és descombrar...
Aquesta no l'havia pensat mai.
És boníssima.
I després dius, hosti, com vaig ser tan asa
que no me'n vaig adonar des del primer dia, no?
Escamar-la, esclar.
Escamar-la, separar les cames...
Hòstia, bueno...
Quan li demanes a algú que s'obri de cames,
li dius, escamar-la.
Mira, escolta'm, ara ens anirem a escamar-la.
Ens anirem a escamar-la.
Escolta, doncs, el tema de l'alèrgia,
tractat directament, sí que n'he trobat alguna cançó,
però m'agrada molt aquesta que t'he portat ara.
La vaig descobrir amb la sèrie aquesta
que va passar per TV3 fa moltíssims anys
que es deia The Singing Detective,
el detectiu cantant
creada pel Denis Potter.
I feia una reconstrucció
de la seva...
dels anys 40,
de la música que havia escoltat de nen els anys 40 a Anglaterra.
I llavors té aquesta...
una de les cançons bàsiques, els centrals d'aquella banda sonora,
és It Might As Well Be Spring,
que en realitat és una cançó
que formava part d'un musical
i l'havia d'interpretar una noia, d'acord?
I llavors diu, bueno, una noia que en el seu despertar sexual
allòs doncs deia...
It Might As Well Be Spring.
És a dir, podria ser, em sento d'aquesta manera agitada i tal,
i podria ser la primavera.
Però qui la va convertir en un gran èxit mundial
va ser un home, que és el Dick Haymes,
que també participava,
era un actor també d'aquell mateix musical,
però, clar, feia més gràcia sentir un home
dient que doncs estava agitat
i estava en un despertar
i estava doncs inestable emocionalment
almenys als anys 40.
Era una novetat molt probablement
veure que un home era mobile,
com la dona mobile,
doncs que un home també era...
Vull dir, bàsicament per cridar l'atenció
sobre com és la història del pop, del cançó popular,
que pel simple fet de canviar qui canta una cançó
adopta tota una sèrie de nous sentits,
igual que el Chet Baker també cantava cançons
que tradicionalment havien cantat noies.
Doncs aquí tenim el Dick Haymes
cantant It Might As Well Be Spring.
It Might As Well Be Spring.
Estic tan agitat com un arbust
en una tempesta de vent.
Estic tan salterí com un ninot
que penja d'una corda.
Diria que tinc febre a primaveral.
Però sé que no és primavera.
Tinc els ulls brillants i em sento vagament insatisfet.
Com un rossinyol sense una cançó que cantar.
Oh, per què hauria de tenir febre a primaveral
quan ni tan sols és primavera?
Walking down a strange new street.
Hearing words that I have never heard
from a girl I've yet to meet.
I'm as busy as a spider...
Ara pensarà que l'al·lèrgia, aquesta reacció successiva,
la gent té al·lèrgia no a la pols ni al polen,
sinó a actituds,
a coses que no ens agraden.
Hi ha gent que és al·lèrgica a altres actituds dels altres,
aquests petits hitlers de balcó,
que senyalen constantment tot el que els fa al·lèrgia.
I trobo que és una actitud que em fa al·lèrgia
la gent que comparteix les seves al·lèrgies excessivament,
com, per exemple, aquests.
L'al·lèrgia que m'hi mou
vers el somni del futur.
Avui no vull veure ningú.
Tu em deixes i em prens
explosius deserts,
son del primavera que dura menys d'un star-votor.
Al·lèrgico que els diners no els han mai sudat,
és un joc que en dit la caméra dels deputats.
Com estem, cel·lules, gífeges, ciutadans de l'estat dansa.
Les llàgrimes que brutgen quan surten dels pulps,
tu no tens espina d'orzals, soc al·lèrgic i molt llucs.
Perquè és molt millor que estar aquí.
La vida que t'hi ve en contra...
Això són J-Hacks i Fedets, que són superfamosos.
J-Hacks era el que va fundar Artículo 31.
Artículo 41? Mira, no me'n recordo.
Un artículo no sé cuántos.
El J-Hacks.
I Fedets és famosíssim a Itàlia,
i és un tio que també ha fet molta fama treballant i fent coses
interessants però queixant-se, proclamant les seves al·lèrgies,
buscant polèmiques al Twitter, a l'Instagram, a les xarxes,
amb altres artistes, amb altres gent, buscant aquesta cosa.
Bif, allò que diuen, el bif.
Cosa que em fa una mica pesat.
La seva parella és la Chiara Ferranyi,
que també és una influencer famosíssima.
I són gent que fan moltes coses però que juguen en aquesta lliga
del fer soroll a les xarxes i jugar.
I llavors, precisament, allòs et fan una cançó que es diu Al·lèrgia,
que va començar l'Oredana Bertè,
una cantant històrica, una rockera borratxa italiana brutal.
Aquesta és el part més bona de la cançó per mi, la Bertè.
Però després és aquesta cosa.
I el títol del disc també té gràcia,
perquè són dos raperos, diguéssim, d'esquerres italians,
i els insultaven, dient-los que són comunistes de Rolex.
I ells van agafar això, que com que els insultaven amb això,
perquè, clar, penjaven fotos amb àtics de luxe i tal,
van dir que generarien això i això serà com una virtut,
ara serà un mèrit, perquè, segons ells, diuen que
encara pots fer ric, honestament, a Itàlia.
O sigui, està agafat amb pinces el raonament totalment.
Però em pensava que en aquest programa hi ha una acció que es diu
el comunista, dic, mira, els comunistes en Rolex també hi va haver.
J.X. Ferrets.
La meva mà no pot tocar una corda de guitarra.
Els meus dits només cremen i em fan mal.
El meu cap intercedeix en les meves necessitats corporals.
Això és el Paul Simon amb una cançó que es titula
Alèrgies.
I aquí no, no és l'alèrgia que li provoqueix el ploïsme,
sinó que és... Alèrgies de veritat.
És a dir, com obeïn una mica la caricatura
del jueu navallorquès, que és fràgil, la Constitució,
i se sent atacat per tota mena de tòxics.
Doncs el Paul Simon és alèrgic a moltes coses
i va dedicar una cançó al seu mal.
Jo estic molt enrollmentat aedy Anglera.
Em voy dir això, amb l'ús de la campanya.
Seré el ensurtar de la hunyby after прибolt del moon,
i les Hir Working House també van eta já.
I és un abroad recreate de Stronger.
Vull fer-한테 una gran preocupació.
Gràcies al factutor speakersłxt y시�ip teniu всё l' rely
per aquest Alabama, que té des бегü 투mpre el gel
al d separation la llanguage,
que l' Mickey Cheska tacka i que agrada la vida.
La llum que dava al teu cos
mai més serien de la branca.
Això és molt gros.
Ho vaig descobrir fa unes poques setmanes
i em té absolutament enamorat.
Crec que són les millors cançons que he sentit mai en català.
És un lit que va escriure en Frederic Montpou,
que estava a París el 41 o 42,
després d'un desert creatiu entre la guerra i l'exili.
És un poema que fa part del Combat del Somni,
que són cinc poemes de Josep Genès,
que va musicar.
La interpretació és absolutament espectacular.
Això sí que era Gerald Clayton,
pianista de Los Angeles,
i la qui cante és la portuguesa Maro,
que va representar a Eurovisió de Portugal l'any passat.
Mireu quin català.
És una cosa tan remarcable.
I, a més, el fet d'una cançó catalana i en català
i te l'està cantant una portuguesa
i te l'està tocant un americà,
em sembla que això sí que és una transcendència.
Això sí que és cultura catalana internacional.
D'amunt de tu només les flors.
Frederic Bonpou, Josep Genès.
Hem intentat combatre les al·lèrgies, jo crec, no?
La primera era molt divertida,
i al final hem acabat d'una altra manera.
Roger Mas i Adéic Caravent, moltes gràcies, un plaer.
Tornem una pausa i de seguida tornem al suplement.
A l'atenció primària i comunitària coneixem la Laia,
perquè mai falta la consulta,
ha après a conviure amb l'Asma
i li encanta passar les tardes al parc.
Coneixem el Pere i l'hem ajudat a deixar de fumar
després de tants anys.
Sabem que la Maria torna a passejar amb ells.
Tornem a passejar amb les amigues
gràcies als exercicis per l'ertrosi.
Et coneixem.
I amb tu formem un equip per tenir cura de la teva salut.
Atenció primària i comunitària.
Creixem amb tu i per a tu.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
De Bèlgica arriben al teatre
lliure dues propostes que no us podeu perdre.
El 6 i 7 d'abril, One Song, de Meet Barlow.
Un ritual col·lectiu per deixar el passat enrere
i un can a l'esperança vital.
I els millors espectacles europeus del 2022.
I el 31 de març i l'1 d'abril, Kingdom, d'en Cecil Vandalen.
Una faula èpica sobre el fracàs de la civilització occidental.
El llibre més internacional al teu abast.
No et quedis sense entrades.
Les llegendes també tenen cicatrius.
Però saben aixecar-se i tornar a començar.
Sense ficció, Tina, a TV3 dimarts a la nit.
S'aturna la Lliga Masculina de primera, però l'esport continua.
I el Tot Gira t'ho expliquem.
Des de les 4 de la tarda,
sentirem els protagonistes de la primera cursa
de la temporada del Mundial de Motociclisme
amb Daniel Aguilar des de Portugal.
També viurem el desenllaç de la Volta a Catalunya
amb Isaac Vidalta.
A més, parlarem amb les jugadores del Mataró
i el Sabadell de Baterpolo
dies abans de discutar la final a 4 de l'Euroliga.
A l'esquadra de la tarda, amb Oriol Rodríguez.
Linca, el teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràbia.
Torna al Festival de Pàscoa de Cervera,
el saltamen referent de la música clàssica catalana.
Del 30 de març al 8 d'abril, 15 concerts únics
amb el Cor Madrigal, l'Orquestra Barroca Catalana,
l'Orquestra Julià Carbonell, Roger Padullès
i el Francisco Poiato, nexus piano-duo,
el quartet Athena, Roger Illa i Lluís Capdevila.
Un festival de música clàssica comenatjarà la figura
de Pau Casals i d'altres compositors catalans
que van patir exili.
Més informació a festivalpàscoa.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
T'agradaria fer un bany de lluna
o ballar contra la desforestació?
Torna al Sismògraf Dolot,
que detecta el moviment del cos i del planeta
amb una programació que no deixa indiferent.
Del 13 al 16 d'abril,
la capital de la Garrotxa ens convida a descobrir-la
i a gaudir d'una trentena d'espectacles
en un entorn privilegiat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Torna la velocitat.
El doble de velocitat.
Torna la moció.
Perdona, el doble de moció?
Torna Univers MotoGP.
Doble Univers MotoGP.
Demià, què et passa?
És que ha de quedar clar que aquesta temporada
tindrem doble Univers MotoGP.
El dissabte amb la nova cursa Sprint
i el diumenge amb la cursa de sempre.
Ho volia dir ara, Demià.
Doncs digue-ho.
El 25 de març a l'àvia al web de Catalunya Ràdio
torna a Univers MotoGP,
dissabte amb la nova cursa Sprint
i el diumenge amb la cursa de sempre.
Aquesta setmana, el Gran Premi de Portugal.
Els camps de setmana Mundial de Motociclisme,
Univers MotoGP, amb Demià Aguilar.
El Mundial és nostre.
El doble de nostre.
Els diumenges al migdia,
el suplement obrim el dominical.
11 i 51 minuts, això és la prèvia del dominical.
A partir de les 12, el dominical,
amb tot el seu esplendor,
desigues al Jofre Genoé.
Després amb tot el nostre esplendor.
Gràcies. Un segon.
Roger Escapa, Felicitats Premi Excel·lència,
Ràdio Social de Catalunya.
El suplement, 35 anys.
Tato Siquell, Sílvia Copolo, Tatiana Sisquella,
Excel·lència, brutal.
Gràcies.
No, vam quedar, que aquest personatge no sortia més.
No, gràcies, sí.
Oh, la infidelitat, ha estat extraordinari.
Quin gran moment de ràdio!
Tres persones íngiles que no li havien explicat mai.
Oh, brutal.
Jordi Bastet, Jordi Bustet, Artúlia Sobretot Pagats,
el Marquer de Topplecats...
Espera, m'has tret la jaqueta?
No, sembla increïble, de debò.
Judit, no, sí.
Ara venim amb tu.
No, no, no, no, ara ho dic de debò, prou.
Prou, prou, prou, prou, sisplau.
Jofre Genoé, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Què tal, Jofre, com estàs? Molt bé.
Content d'estar aquí amb vosaltres.
Nosaltres també.
Escolta'm, no hi ha manera que continua sense ploure.
Jo t'ho vaig preguntant perquè tenim el país com el tenim, Jofre.
Sí, sí, de moment,
si esperes que pugui donar una bona notícia,
doncs...
No serà així, no, no es preveu pluja.
Una mica és culpa vostra.
Però avui vas dir que potser alguns plogims al Pirineu,
potser sí, no?
Sí, sí, no, que és la tarda de ploure,
d'haver-hi alguns petits uixats al Pirineu,
a l'interior de Girona, però això no solucionarà gran cosa.
No, perdona, però et tornes a equivocar
perquè avui s'esperen ploges torrancials
a tot el territori.
Sí, home.
Ploges, ploges, hi ha més ploges.
Què tal, Francesc?
Francesc Mauri, bones notícies al final, eh?
Moltes gràcies, ho estàvem esperant,
ha arribat aquesta pressió anticyclònica.
El pantà de Sau es rebentarà d'aigua,
o sigui, hauran d'obrir comportes
perquè passi el riu.
El Francesc Mauri s'està convertint
una mica en Lluís Canut, eh?
Home, no...
Mireu, la següent,
si no s'acaba amb els propers dos mesos, fins al maig,
ja saltarem el setembre.
Per tant, tenim dos mesos
perquè plogui el que necessitem.
Ens està...
Ens està fent por.
Estadísticament, les saqueres sempre s'acaben com a molt.
El maig és un típic mes de finalització de saqueres,
és a dir, que és quan una saquera
doncs acaba,
en el període que hagi durat.
Però el maig queda dia un ratx.
Bé, sigui per això o sigui perquè normalment és, sí,
és una època, doncs, plujosa.
I si no, ja res,
juny ja no és més estadísticament
que finalitzis saqueres
i menys encara el juliol i l'agost.
Per tant, ja saltaríem el setembre.
Doncs, Déu n'hi do.
Mira, ens quedem sense estiu, tu, del maig al setembre.
Tenim dos mesos, no?
A veure, pot passar, no?
No tira la tovallola, no?
És més, per Setmana Santa, quan tothom vagi de vacances...
Allà sí, hi haurà la pluja.
Allà sí, hi haurà la pluja.
Els hostalers i els que ho deixin de les estacions d'esquí
estaran molt contents que dongui aquestes notícies,
arribarà tot el mal temps possible.
No, això no és així, no ho sabem, però podria ser.
Podria, per si de cas vas preparant el terreny.
Bé, això és la previsió del meteoròleg.
A veure, anem a mirar com t'han anat.
Sí, el que passa és que van ser molt ràpides,
perquè només va tenir un minut,
va dir així, una mica correcuïta,
que el Barça guanyaria el Madrid en el clàssic.
Clar que sí, Joffre, hòstia.
Sí, però vaig patir, eh?
Com tots.
Vam patir però no com a nenes, eh? Vam patir com a homes.
Com a homes, sí, no era de debilitat.
Molt bé.
I d'altra banda, ens vas dir que la crisi financera
no aniria més i, bé, aquesta setmana,
el Deutsche Bank s'ha enfonsat una mica a la borsa.
Per cert, em vaig deixar que a Banyoles havia de plorar
i va plorar, no ho vaig dir.
I la sabia.
La sabies però no la vas contestar.
No, em va passar, clar.
Una que hagués encertat. En fi, som-hi, som-hi.
Previsions per aquesta setmana.
Qui guanyarà la Kings League?
Hi ha quatre equips finalistes.
Troncos, Sáenz, Aniquiladores o El Barrio.
No es reguis, hòstia.
És que no en tinc ni idea.
Perdoneu, no ho he seguit gens,
no sé si hi haurà qualitat de l'òrbit aquesta.
Però bé, Troncos, va.
El postem Troncos.
També aquest vespre tenim un apassionant partit
de classificació per l'Eurocopa de 2024
entre les seleccions d'Irlàndia del Nord i Finlàndia.
Qui guanyarà?
És que si em preguntes qui perdrà,
em quedaria igual, eh?
No ho sé, tu. Finlàndia, va.
Molt bé, puntem Finlàndia.
Un dos al Guiniela.
Avui també, de fet, ara a les dotze,
el bisbe de Solsona farà una missa a l'Espanyola,
i a la Mare de Déu dels Torrents.
Plaurà durant aquesta setmana, concretament, a l'Espanyola?
Crec que hi serà la meva companya, la Gemma Puig,
perquè és d'allà.
És d'allà.
No.
No plourà, eh, l'Espanyola?
Com és que la Gemma Puig no treballa mai
al cap de setmana, Jufre?
Mira, això li hauràs de preguntar a ella.
No, mira, això va per torns.
Sí, però els torns sempre són per tu i per l'Adrik Agut.
Fa uns quants dies o menys és que parlem amb tu.
Un cop no va coincidir amb vosaltres,
però una vegada el 2018 devia ser això.
Sí, sí.
El Molín algun dia sí que hi ha estat,
o el Mauri també, el Mauri de tant en tant.
Sí, home, i tant.
El Mauri, doncs, sabem que treballa tota la setmana
de dilluns a diumenge.
Tio Mauri, si no...
Home, també és veritat que el torn que...
Francesc, que el torn que fa la Gemma és un torn
que molts no desitjaríem, eh?
Sí, és molt d'hora, eh?
Sí, sí, no, és molt desagraït.
Nosaltres, com que tenim antiguitat,
la sento amb la Rossella a les 6 del matí, la Gemma Puig.
Quedaria, sí, sí.
És un torn dur, eh? 5 dies és un...
Vull dir que té el seu mèrit.
Tu no t'agrada matinar pel carrer, eh?
No t'agrada matinar.
De tant en tant, sí. No sempre, no tant seguit.
¿En qué ocasiones te gusta despertarte pronto?
¿Cuál es el día de la noche?
Ets més de matí o ets més de nit?
Sí, exacte. Nocturn o diurno.
Hòstia, tu...
Oh, por favor.
El matí és més de sobreviure.
La cosa no està per triar, vols dir.
Va la gada, avui, el Jofre. Mira, ja el tenim en directe.
En diferit al 324.
En diferit al 324.
Això vol dir que anem tard.
Home, estàs guapo, guapo, avui, eh?
Amb un parell de conjunt grisos, americana grisa.
Aquest to groc, eh?
No, és gris, eh, tot. Jo ho veig gris.
Sí. No, no, però el terreny...
La foto era groga. Sí, sí, sí.
I ese reloj, menudo peluco.
No és Casio, eh? Aquest rellotge.
No és Casio, no.
Sempre em diu que me'l tapi, però no hi ha manera que me'n recordi.
Oh!
És un calés, això.
Alguna previsió més, Gerard?
Sí.
Cada va una altra que tampoc sé.
Sí, cada va començar la quarta temporada de la sèrie Succession.
Molt esperada.
El capítol de demà tindrà més o menys de 4,7 milions d'espectadors,
que són els que va tenir el primer capítol de Delàstofas.
Avui, déu-n'hi-do a les preguntetes.
Va a més.
Més. Més de 4,5.
Molt bé.
Doncs...
Ja està. Queda un minut.
Queda un minut.
Queda un minut.
Hi havia un cent en el map aquest de Catalunya.
Un dia hem d'aconseguir que la previsió del Matorola
que aparegui també Cristina Arriba i Ramon Pellicer.
Ens ho pot gestionar, això?
Aquí? Aquí al mig d'on estic jo?
Sí, aquí al mig d'on estàs jo.
El Ramon, ara què està fent, aquesta hora, el Ramon?
El Ramon el tinc allà baix.
Està organitzant el TN.
I la Cristina?
Doncs està just al front.
Això ho gestionarem.
Ara els hi dius, quan acabi això,
els dius, escolta'm, un dia els suplementos
es volen fer participar també de la previa al Dominical.
Mira. A veure com...
Ara ha sortit el mapa amb la pluja.
O sigui, que vinguin aquí. Que vinguin aquí, sí.
Ja ho gestionarem. Ja ho gestionarem.
Ens fas una sorpresa, un dia.
Ja els hi comento. El que passa és que no sé si hi ha només un micro.
No, per això ho gestionem nosaltres, no pateixis.
Bona setmana.