Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
L'exèrcit israèlia investiga la mort per error de tres hostatges a Gaza.
Els seus soldats van confondre ahir tres joves segrestats per Hamas amb milicians palestins i els van tirotejar.
El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha expressat el condol i suport a les famílies.
Israel creu que encara hi ha 129 segrestats a Gaza, 20 dels quals estarien morts.
A les últimes 24 hores, Israel ha continuat bombardejant el sud de Gaza, on ha causat la mort d'una setantena de palestins.
El conseller de Seguretat dels Estats Units, Jack Sullivan, demana que els atacs siguin menys intensos i més selectius.
Distingir entre els palestins innocents d'una banda i Hamas de l'altra no és només una qüestió moral.
Perquè les vides de les persones innocents han de ser sagrades i protegides.
També és una qüestió estratègica per Israel.
I continuarem reiterant el nostre compromís amb la idea que tota vida innocent ha de ser sagrada i protegida.
La pressió norteamericana ha fet que Israel autoritzi l'obertura d'un altre pas al sud de la franja
perquè hi entrin cada dia 200 camions d'ajuda humanitària.
Més notícies, en Raül Flores.
Els Mossos d'Esquadra investiguen un grup de WhatsApp per compartir pornografia infantil
on s'haurien inclòs, sense el seu consentiment, més de 400 menors de 3 centres educatius de Sant Cugat.
La policia recomana als pares que revisin els continguts que surtin del grup i que presentin denúncia a la comissaria.
Jordi Camós, expert en tendències i eines digitals, també ho ha recomanat en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
I en el moment en què es troben, sobretot, parlar-ho amb el nano, eliminar-lo, evidentment, d'aquest grup.
I una recomanació que diuen els Mossos és que, quan es surtin del grup, però sobretot per fer la denúncia, que no l'eliminin.
Perquè amb la denúncia pots ajuntar captures de pantalla i poden treure certa informació.
Podem donarà avui el tret de sortir del seu nou camí solitari després del trencament amb Sumar,
al partit de Iolanda Díaz, amb qui va concórrer a les passades eleccions espanyoles.
En l'acte d'aquest matí a Madrid, el partit podria anunciar que es presentaran solitari a les europees del mes de juny
amb l'exministre d'Igualtat com a cap de cartell.
En declaracions al suplement de Catalunya Ràdio, Irene Montero ha explicat que la decisió l'haurà de prendre la militància
i ha defensat la seva sortida de Sumar.
Yo creo que es una decisión difícil, pero necesaria.
Pensamos que esa voz se tenía que oír.
Entonces, pues bueno, yo creo que es importante, han sido un año muy difícil, pero pasar página y dedicarnos a hacer política.
Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'un home aquesta matinada en un habitatge de Tàrrega.
La policia ha rebut l'avís pocs minuts abans de les 5 de la matinada
i fins al pis s'hi han desplaçat també els serveis d'emergències que no han pogut fer res per salvar-li la vida.
El cas es troba ara sota secret d'actuacions.
El productor musical i programador Rafel Moll ha mort avui a Barcelona als 72 anys.
Amb un tros d'any de bo, un tros d'any de bo.
Rafel Moll va ser un dels pares de l'anomenada Ona Laietana, el moviment musical barceloní dels anys 70,
que va ser un revulsiu musical a Catalunya.
Va estar vinculat a la Sala Celeste com a programador.
Com a representant va llançar els primers treballs de la companyia elèctrica d'arma,
Jaume Sisa, Plateria, Gato Pérez, Oriol Trambia.
També va ser determinant la seva aportació com a productor de la música de Jordi Sabater,
Joan Manuel Serrat, La Voç del Tròpico, El Último de la Fila o Paret.
Com a músic va intervenir en diversos treballs com ara en l'obra de teatre El retaula del flautista.
Rafel Moll representa la crònica musical de la seva ciutat des de la dècada dels 60.
Esports, Albert Benet.
València-Barça, aquest vespre a les 9, en la 17a jornada de la Lliga de Futbol.
Un partit que podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio
i que arriba després de les derrotes contra el Girona a la Lliga, a Montjuïc,
i l'envers a la Champions.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández, demana unitat i estabilitat
i considera que s'està generant massa tensió en l'entorn.
Recorda que mantenen la lluita en quatre títols
i lamenta que li arriben missatges com si això fos un funeral, diu.
D'entre els altres partits d'avui a primera,
destaca l'Atlètic Club de Bilbao, Atlètic de Madrid, a un quart de cinc.
Jugat ahir, o se suna un, Ràdio zero.
Tercera derrota consecutiva del Barça de bàsquet,
la segona seguida al Palau Blaugrana,
aquesta vegada contra el Milà a l'Eurolliga, per 86 a 90.
L'equip de Roger Grimau ha perdut quatre dels últims cinc partits que ha jugat.
Mentrestant, Saras Jeskevichus debutava amb el Fenerbahce amb victòria.
Andorra espanyol, aquesta tarda a la segona divisió de futbol,
amb Gerard Piqué, propietari de l'equip andorrà, a la Llotja.
L'espanyol, que li treu deu punts, és quart i està a tres punts de l'ascens directe.
I avui es disputen a Irun, les semifinals de la Copa d'Espanya d'envol.
Vidasó a Logroño a les cinc de la tarda i Barça Granollers a dos quarts de vuit.
Fins aquí les notícies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
El Roger escapa.
11 i 5
El comunista
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Camarada Joel Díaz, bon dia, bona hora.
Bon dia, serà per tu.
Per què?
Bueno.
Sopars d'empresa, ahir, eh?
Ahir, sopar d'empresa.
Què tal el Quim Morales com a...?
Sensacional, sensacional.
Bueno, ell com a empresari...
Va convidar els treballadors?
Va convidar els treballadors, que és aquesta mica del moina,
que s'ha inventat el capitalisme per fer veure que les empreses ens estimen, no?
Un dia a l'any et paga un sopar.
Vinga, nen.
No, va estar molt bé.
A quina hora veu anar a dormir?
Jo a les 3 era a casa, però després em va costar dormir una mica i m'he llevat que sentia pudor
i la gata s'ha cagat a una catifeta que tenim al costat del llit i s'ha pixat, també.
Estic molt content.
Ho has netejat, ja?
Ho he netejat i li met una foto a la meva nòvia, que està fora, perquè la gata...
Estàs de Rodríguez, aquest cap de setmana?
Sí, però a mi estar a Rodríguez no m'agrada, eh? Se'm cau la casa a sobre, Roger.
No m'agrada gens.
I la gata és seva?
La gata és seva.
Bueno, però ara també és una mica teva, perquè...
Jo sóc una mena de pedrastre de la gata.
La gata passa de mi sempre, però quan la Maria no hi és, aleshores m'estima moltíssim la cabrona,
perquè fa el procés mental de dir, a veure si que ella ha marxat per sempre i ara aquest serà el que m'ha de donar el halà.
I llavors tot és peloteo.
No t'has tret les ulleres de sol, veig, avui.
No m'he tret les ulleres de sol perquè feu això de gravar-me en vídeo i he pensat,
jo vull que la meva mare em vegi en condicions, llavors porto les ulleres i no es veuen les ulleres que porto sota de les ulleres, eh?
Però en general estic molt bé, eh? T'he de dir. Estic fent molt esport.
De quina mena d'esport estàs fent?
Una cosa que faig al gimnàs, que faig moltes cames i molts glutis.
Com es diu?
Reburn, estiu.
Ara mateix em dones una nou? Tens una nou?
Te la puc trencar amb les natges.
Amb el... Sí, això...
De lo fortes que les tinc.
Però cada any és la mateixa història.
Tinc una mena de déjà vu.
És a dir, és el mateix esport que fas des del setembre o has canviat?
No, ja fa anys que faig aquesta...
És el mateix, eh?
És una cosa molt militar, però a mi em va molt bé.
Val, escolta, no m'expliquis històries que la gent té...
Vinga, va.
Va, va.
La gent el que vol és...
Peca. La gent vol peca.
A veure, suplement arroba catradio.cat.
Podeu enviar les vostres consultes.
Hi ha nivell?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Estic molt content.
Jo crec que es nota ja que portem unes quantes temporades de comunista i...
La gent ho va entenent, eh?
La gent, i tant, i tant, i tant, i tant.
Diu així.
Hola, Joel.
Ens ha escrit la Júlia Estany.
Hola, Roger.
Abans de res, deixeu-me felicitar-vos per l'ambient tan maco que creieu durant la secció del comunista.
Es nota que teniu complicitat i que us agradeu l'un a l'altre.
Ai, calla.
Cuideu molt aquesta relació tan bonica.
Ai.
Ai.
No, sí, jo t'estimo molt, Roger.
Jo tu també.
Va, sisplau.
Escri aquestes línies mentre llegeixo al web del 324 una notícia que informa que l'Ajuntament de Bagú
ha estat sancionat econòmicament per la Generalitat pel seu consum excessiu d'aigua durant el mes de setembre.
Resulta que van superar bastant el màxim de litres per dia i habitant i ara l'Agència Catalana de l'Aigua
ha penalitzat l'Ajuntament amb una multa de 54.000 euros que, evidentment, a l'alcaldessa li sembla injusta.
Clar, que li ha de semblar.
A tu què et sembla, Joel?
Tu també creus que és injusta?
Ha de pagar l'Ajuntament per l'incivisme d'alguns veïns?
Gràcies.
És la consulta de la Júlia Estany des de Vidreres.
Vidreres.
Mira, hola, camarada Júlia.
A mi, aquesta multa, i permet-me que sigui molt franca, d'entrada, no només no em sembla injusta,
sinó que em sembla completament insuficient.
54.000 euros em semblen poquíssims, més que res, perquè l'excés de consum d'aigua al setembre
en un municipi com Bagú està claríssim per què es produeix, i la raó té un nom,
que comença per Pi i acaba per Cines.
Piscines.
Entenc que l'alcaldessa es queixi, perquè realment és una multa que afecta a la isenda municipal
i, per tant, a tots els veïns, els que van omplir la piscina quan estava prohibit i els que no,
però també és veritat que és responsabilitat de l'Ajuntament, dic jo, fer complir la normativa,
monitoritzant els consums d'aigua, vigilant les finques que les piscines estiguin buides
i multant els veïns si és el cas que es passen de consum.
I ara arribem on crec que hi ha, en aquest cas, l'arrel del problema,
que jo me l'inventaré patillerament.
Es veu que l'Ajuntament de Bagú ja ho feia, això de sancionar els veïns,
que consumien massa aigua, però, segons he llegit, ho feia amb multes de fins a la més cara de 30.000 euros.
No, 30.000, no, 3.000 euros, els casos més greus, 3.000 euros.
I, Júlia, jo no sé si tu has estat a Bagú, però jo sí,
i allà la gent que hi té casa és riquíssima.
No rica, riquíssima.
I la gent que és riquíssima, si han de triar entre una multa de, com a màxim, 3.000 euros,
o tenir la piscina buida, ja et dic jo que, si no, l'omplen no és per la multa,
perquè aquella gent es gasten 3.000 euros amb 4 sopars i 2 dinars.
Llavors, jo m'he pres la llibertat de suggerir alguns càstigs
que potser sí que generarien certa por en els malbaratadors d'aigua de Bagú.
N'he pensat 3, així com de graduals.
Llavors, de cara a l'estiu que ve, si encara seguim així, jo el faria el següent.
Si una finca es passa de consum d'aigua, doncs se li talla l'aigua, automàticament.
Quanta estona? Doncs una estona proporcional a l'excés de consum.
Que t'has fet unes dutxetes de mes, un dia sense aigua.
Que has omplert la piscina, un mes sense aigua i que es dutxin amb l'aigua de la piscina.
I en cas de molta reincidència, jo el que faria, però no sé si seria tècnicament possible,
és modificar les canyeries perquè a partir d'aquell moment, en comptes d'aigua potable,
el que els arribi sigui aigua directament del clavegram.
Massa bèstia? Potser sí, però és que, Júlia, els rics són com nens petits,
són capritxosos i egoistes i a vegades necessiten una mica de mà dura
i que algú els ensenyi disciplina.
Més consultes ens han enviat a suplementarrobacarradi.cat
un tal Xavi des del Maresme, en aquest cas.
Hola, Joel, sóc en Xavi, fill de Barcelona,
amb conviccions polítiques d'esquerra i comunistes,
agua a gust dels meus impostos,
intento, amb moltes dificultats externes,
ensenyar a les meves filles petites el que és ser bones ciutadanes en aquest temps.
Per això t'escoltem.
Moltes gràcies.
Tot i ser una persona amb ideals comunistes, tinc les meves contradiccions.
Imagino que a tots ens passa.
Ja fa uns anys vam aconseguir acabar de pagar el nostre pis
a l'encantadora ciutat de Sant Andrià de Besòs.
Home, encantadora.
Arran de l'especulació urbanística,
el meu habitatge s'ha revalorat aproximadament un 50% del preu que vam pagar
i gràcies a això ens acabem de comprar una casa
a un poblet encantador del Maresme,
a un preu que mai hauria pogut imaginar que es pogués aconseguir.
Molt bé.
La meva contradicció consisteix en el fet que l'especulació immobiliària,
que em va fer fora de la ciutat de Barcelona ara fa 10 anys,
ara m'ha ajudat a millorar la meva qualitat de vida i la meva família.
Com puc continuar defensant els meus postulats comunistes
davant la meva família, amics?
Gràcies per l'ajuda.
Bé, que m'ha encantat el Xavi, és boníssim aquesta persona.
Ara mateix l'abraçaria.
Aviam, en primer lloc, Xavi, deixa'm començar tranquil·litzant-te, val?
Només el fet que et sentis malament
per haver fet una operació econòmica molt simple,
que molta gent fa i que a sobre t'expliquen orgullosíssims
com si fossin uns genis de les finances,
per mi ja indica que ets una bona persona.
Per tant, Xavi, t'ho ordeno, deixa de sentir-te malament.
Tu no has especulat, de fet, no has especulat.
Potser has especulat una miqueteta, però res, és el mínim.
Però res comparat amb el que normalment s'entén
per especulació immobiliària.
Perquè, pel que he entès,
tu i la teva família,
Xavi, sent de Barcelona,
vau decidir anar a viure a Sant Adrià del Besòs
fugint dels preus abusius de la capital.
Entenc que hi heu viscut uns anys
i ara, aprofitant que el vostre pis ha pujat de preu,
us el veneu i en compreu un altre al Maresme
per anar-hi a viure.
Llavors, si ho he entès bé, Xavi,
si tu vivies al pis de Sant Adrià
i ara t'has venut aquell pis per anar a viure al Maresme,
això és pecata minuta
i pots anar amb el teu, diguéssim, cap benalt
davant de la teva família
i seguir sent comunista sense cap mena de problema,
perquè, de fet, ni tan sols es pot dir que hagis especulat.
Ja t'ho he dit, simplement has actuat com un individu racional
en un context d'economia capitalista
mirant d'obtenir el millor producte,
en aquest cas immobiliari, pels teus diners.
Llavors, si em diguessis que tot això ho estàs fent
en pisos en els quals no tens cap intenció de viure,
aleshores sí que podríem estar parlant d'intenció especulativa
i seria jo mateix qui et trauria el carnet de ser d'esquerres.
Però jo diria que tu només estàs mirant
per la comoditat de la teva família
i jo, contra això, a priori, no hi tinc res en contra.
Jo ja he explicat moltes vegades aquí
que ser d'esquerres, i per esquerres em refereixo
a tot el que queda a l'esquerra de sumar, per entendre'ns,
no vol dir ser gilipolles
i que no estic d'acord amb els arguments del tipus
tant d'esquerres no seràs si tens un pis,
perquè malauradament les regles del joc són les que són,
els lloguers estan com estan,
i si tu, fruit del teu treball, has guanyat uns diners
i et ve de gust invertir-los en un sostre,
doncs només no hi tinc res en contra,
sinó que jo, de fet, si pogués faria el mateix.
Tanquem el consultori amb una última pregunta
que ha arribat sense signar,
però que al meu el sembla que té com a autor un tal Marc Sagí.
Marc Sagí.
Hola, camarada Joel,
fans que estava completament d'acord a pagar impostos
i no treballar en negre,
ho feia de bon grat,
però ara he canviat, camarada.
Si investiguem una mica on van a parar els meus calers dels impostos,
no tens més opcions que va dir-los.
A què es dediquen aquests diners?
Diu, inversió de l'estat espanyol en armament,
12.000 milions d'euros l'any 2023.
Rescat de banca i amb diners públics,
58.000 milions d'euros.
Ja m'ho conec, això.
Pressupost anual de la monarquia,
8 milions i mig d'euros.
Davant d'això, només puc defensar que
Abadir és obligatori
i una eina per lluitar contra el sistema.
Pagar impostos és finançar la nostra destrossa.
Creus que pots fer-me canviar d'opinió?
Signat aquest Marc Sagí.
Aviam.
Hola, camarada.
Hola, Marc.
Hola, Marc Sagí.
Em permetràs que sigui una mica dur amb tu?
No és res personal,
només és que estic fins als ous d'aquestes excuses barates
que us inventeu per intentar justificar
que sou uns egoistes, uns mals ciutadans
i al cap i a la fi uns delinqüents.
És veritat que el pressupost de defensa
puja a 12.000 milions i que fa fàstic pagar-lo.
És veritat que el de la monarquia són 8,5 milions
i que també fa cosa pagar-lo.
Però no t'oblidis, Marc Sagí, carinyo,
que els teus impostos també serveixen
per pagar els 190.000 milions
destinats a pagar les pensions dels nostres vells,
que hi ha 55.000 euros que van destinats a educació,
que hi ha 30.000 milions d'euros que serveixen
perquè els aturats no es morin de gana
o que només a Catalunya gastem 11.000 milions d'euros
perquè tothom pugui tenir accés a la sanitat pública
i gairebé 7.000 milions d'euros
només a Catalunya, insisteixo, en educació.
Llavors, ara, aviam si tens collons, eh, company,
de repetir aquesta sobrana xurrada
que és que abadir impostos és una obligació
i una eina per lluitar contra el sistema.
No, Marc Sagí, no.
Abadir impostos és un delicte, no només jurídic,
sinó també moral, eh?
I agafar-te les partides pressupostàries
que no t'agraden per justificar-te,
doncs és d'un infantil i d'un patillero que fot riure.
Acabes la teva consulta preguntant-me
si et puc fer canviar d'opinió.
Doncs mira, no ho crec, no ho crec
perquè a tu em sembla que el que vols
és simplement no pagar impostos
i l'únic que busques és la meva validació,
cosa que, evidentment, no tindràs.
Però el que sí que té ara l'agència tributària,
si m'estàs sentint,
és un nom i un cognom per investigar.
Marc Sagí.
Toma ja.
Ah, és que...
Doncs no li he acabat de sortir de la jugada al Marc Sagí, eh?
El Marc Sagí, tio.
Mare meva, què vols?
Què toca, ara?
Arroba Catalunya Ràdio a Twitter.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
En joc un esbambes múnic del teu número,
l'Oient,
que endevini més ràpidament el personatge misteriós.
Tenim un problema.
Què passa? No hi és.
No hi és, no?
Té el telèfon apagat.
Hòstia.
Devia tenir sopar d'empresa ahí, també.
Segura.
No ho sé, és que...
Vols que juguem a endevinar-lo sense la persona?
A veure...
Et faig preguntes a tu
i tu respons com si fossis la persona.
Podem fer això.
A veure, espera't un moment.
Espera't un moment perquè estem buscant un...
Ah, t'estan dient pel...
Sí, estem improvisant, estem produint, estem fent ràdio.
Ah, per això no estaves escoltant-me quan jo llegia les coses.
A veure,
teníem un compromís amb una persona
a l'altra banda de l'Atlàntic.
De l'Atlàntic?
Sí, és que era...
Qui pot ser?
Qui pot ser?
Un català que està...
Era una presa gran, eh?
Un català que s'ha...
Però, a vegades passa que...
Escolta'm, és un català que està als Estats Units?
On?
No et donaré pistes,
perquè tinc l'esperança que encara obri el telèfon.
Ui, si ho té apagat.
Aleshores, quan es desperti,
aquesta persona vull que tingui 48 trucades perdudes del suplement.
Espera't, espera't.
Però escolta, quina hora és allà?
És tard, però escolta'm,
si tu tens un compromís de català i tal hora quedes...
Tarta d'hora, que jo no entenc mai això.
Set del matí, m'han dit.
Això ja és una pista.
Són les set i dieu-vuit del matí
a la localitat on hauríem de trucar a aquesta hora.
Quatre hores, només, de diferència?
Mira, és una persona
que està relacionada amb aquest document que ara sentirem.
Estàs preparat?
Jo estic preparadíssim.
Hola, sóc Leo Messi.
Recorda el meu nom.
Calla, home.
Gràcies a la intel·ligència artificial.
Ara també parlo en català.
Visca el Barça, visca l'Argentina
i visca Catalunya
i visca l'Inter de Miami.
Et pots creure que hem fitxat Leo Messi
de col·laborador al suplement?
No.
Bé, suposo que has fitxat
algú que sap fer anar la intel·ligència artificial
perquè parli com si fos el Messi, no?
Però t'ha donat la sensació.
Parla igual.
No, no, si es fan unes meravelles...
Amb català, eh?
Amb català, sí, sí.
Sí, hem aconseguit que Messi parli català.
Uau.
És col·laborador del...
Hauria d'estar impressionat.
Sí.
Sí.
És col·laborador nostre.
No, no, està bé, està bé.
Però vull dir...
Que no ho fas tu,
ho fa la intel·ligència artificial.
No ho faig jo, no, no, no.
Bé, però...
És gratis, és gratis.
Bé, no...
Ah, ho has de pagar, això, eh?
La compta premium de la cosa.
A veure, aquesta persona
doncs ens ha deixat penjat.
El que passa és que tenim un substitut.
És que jo no entenc res, eh?
De veritat.
Torna a ser David Fernández?
Cada vegada que falla algú truca'm a David Fernández.
Hi ha un convidat misteriós d'emergència.
Aleshores, com que tenim unes bambes múnicas en joc,
em sabria greu no repartir-les.
D'acord.
Em reservo l'identitat de la persona que ens ha deixat penjada
perquè ho farem, no sé si la setmana que ve o el dia que...
Toqui, o si no, un dia entre setmana, tonto, em truques i...
No, però puc manifestar que estic molt enfadat.
Home, imagina't jo.
Imagina't jo.
Que estaria dormint ara més a gust.
Va, juga.
Que jugui què?
Ah, ara.
Hi ha una persona, sí.
Però no és la que està a l'altra banda de l'Atlàntic.
És el substitut...
Substitut...
Substituta.
O substitut.
Hola, bon dia.
Estàs aquí?
Sí.
Ets una dona?
Evidentment que no.
No.
No.
No.
Què?
Un moment.
A veure, tenim un timbre de veu avui que és bastant característic.
Aleshores, intentem fer-lo servir d'una manera que no sigui tan explícit,
perquè, si no, les bambes Múnich volen.
Sí.
D'acord.
Tenim uns oients que venen de Mallorca, crec.
Ai, no us he vist?
Sí, no, és que els he fet.
Hola.
És que m'han vingut a saludar aquí per Diagonal.
Què tal?
Podem triar un portaveu d'aquesta família?
Qui millor es defensi davant del micro?
Sí?
Vine cap aquí, sisplau.
Vine cap aquí, vine cap aquí.
És que no em puc dirigir tu amb el nom perquè és una cosa que m'he improvisat bastant,
però he vist que hi havia aquí a Diagonal 614 uns oients que venien,
que ens han dit venim a esplaçament de Mallorca.
Hola, bon dia, bona hora.
Com et dius?
Bon dia.
Sí, el que passa és que...
Has de parlar al micrófon.
Pel micròfon, exacte.
Bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
Joan Miquel.
Joan Miquel.
Veniu de Mallorca, eh?
De Mallorca.
Tots us dieu, Joan Miquel.
Heu vingut a passar el cap de setmana aquí, Joan Miquel?
Sí.
Pel suplement o?
Entenc que no, espero.
I van arribar ahir perquè anàvem a veure un partit de bàsquet al Barça.
Van perdre.
Ah, sí.
Van perdre.
I van perdre, tio.
Bé, van un disfrutar, però.
Sí?
Sí?
Per l'ambient i tot, sí.
Home, és guapo el Palau de Laurana.
Van un pati una mica, però.
Coneixeu el comunista?
Sou oients del comunista habitualment?
Sí, clar que sí.
Sí, o què?
Gràcies, gràcies.
Hi heu passat aquí de casualitat o heu vingut a veure si...
No, hem vingut a pasta.
Ah, hem vingut a pasta, eh?
Doncs home, el proper dia aviseu que ho haguéssim preparat.
I també el que fa molta...
Alguna gent quan ve a la ràdio el que fan és portar alguna coseta,
una mica de, en el vostre cas, una mica sobreassada.
No som en cimada, no?
Unes quelites.
Joan Miquel, amb qui has vingut, amb qui has vingut?
La meva dona, en catalina, i el meu fill, que no en lloc.
Saps com va el...
Tenia uns noms tan mallorquins.
Tots tres són molt mallorquins.
Saps com va el concurs del comunista?
Sí, entrevista en una...
Sí.
Ara has de fer una pregunta a aquest personatge misteriós.
Joan Miquel, per exemple, fes-la tu, avui.
Ara, una pregunta.
O sigui, sabem què és un home?
Estàs improvisat, eh?
Sí, sí.
Vés que la ràdio, vés que la ràdio.
Joan Miquel.
Una mica de ritme, eh, Joan Miquel, si pot ser.
Li agafa el mateix que de vegades diu ell.
És ric?
No.
No.
No.
D'acord.
Gràcies per l'aportació, Joan Miquel.
Ja està, ja pots tornar a seure, ja.
Gràcies.
Gràcies, Joan Miquel.
Vinga, va, Joan, anem per fer-ho.
A veure, tenim un home que diu que no és ric.
Vale, doncs, ets pobre?
No.
No.
Et consideres classe mitjana?
Sí.
Molt bé, classe mitjana.
Ets autònom?
Sí.
Ets autònom, eh?
T'agrada ser autònom?
No.
No.
Tens entre 30 i 40 anys?
No.
Tens més de 40?
Sí.
Més de 50?
No.
De debò que no saps qui és.
Tens fills.
No saps qui és, Joel?
Sí.
No, clar que no sé qui és, si està fent una veu de lamentable...
Jo, amb aquesta veu que està fent, l'estic reconeixent.
Has dit que sí que tens fills, eh?
Sí.
Ets català?
Sí.
Català, català?
Sí.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa en forma de república?
Tens un volta, eh, si vols.
Sí que li agradaria.
I en forma de monarquia?
No l'has gastat, tu.
S'hauríem de pensar, eh?
No.
No, no t'agradaria.
Una república laica?
No.
Ah.
Ets religiós?
No ho sé.
No.
A veure, però tens fe?
Tens fe?
Sí.
I tant, que té fe.
Sí, té fe, eh?
Dono fe.
Dono fe que té fe.
Té fe.
És una persona que té fe.
Eh, un moment, que treballem junts?
Sí.
Ah.
És el millor.
Però tu no tenies avui un concert, eh?
Ets el Xavi Pérez d'Esquerdo.
Sí!
Hola, Xavi.
Unvidat misteriós d'emergència, Xavi Pérez d'Esquerdo.
Bon dia i bon hora.
Moltes gràcies per l'atracament.
Què tal? Bon dia.
Per què?
Escolto cada matí.
El que passa és que justament avui estic a punt d'entrar a un concert.
Sí.
Que el Joel m'ha dit que vindria, no sé si finalment vindràs.
Vindré una estona, Xavi, però estic una mica perjudicat.
Que, per cert, el Xavi...
De què és el concert?
Ahir va fer...
El Xavi canta en una coral d'aquestes...
De gospel, o...?
No, de gospel, no.
No sé, explica-ho tu, Xavi, explica-ho tu.
Sí, de música religiosa, sacra, però avui toca Nadales, Nadales de Nadal.
Sí, canta molt bé el Xavi.
Canteu millor Castellamaris, per això o...?
No te'n fotis, eh, tio, que hi ha un nivell allà.
Sí, no tinc cap dubte.
Van a dinar, veniu, veniu.
Mira, dos quarts d'una a l'església de Santa Maria de Bonaigua.
Jo aniré ara amb la moto.
Un cop de moto aniré.
Molt bé.
Faré la foto i marxaré perquè vegi que el Xavi ja ha estat...
Anava a dir, Xavi, que estic una mica enfadat amb tu,
perquè ahir vas fer bomba de fum al sopar d'empresa.
I...
Ja, però és que em tocava assajar i guardar-me la veu.
Sí.
I com la tens, la veu?
Bé, hauria de ser de tenor, però crec que avui la tinc de veríton.
Deixa'm dir que el Xavier Pérez Esquerdo...
És el millor.
Xavier Pérez Esquerdo és el millor.
I el més treballador de tot l'equip de l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio.
Amb una diferència abismal.
El Xavier Pérez Esquerdo, si algú aguanta el pal de paller d'aquell programa, és ell.
I diria que de la ràdio ja comença a ser.
Jo sempre que arribo a ell ja hi és, i sempre que marxo, ell encara hi és.
És una persona sensacional, el Xavier Pérez Esquerdo.
Ideològicament...
Per què m'agrada la feina, eh?
Si no m'agradés la feina, no em donaries pas per allà.
Bé, li has de fer una entrevista, no una ensabonada, eh?
Ah, doncs no sé, per on podem tirar.
No, a veure, ideològicament esteu a les antípodes, tu i el Xavier.
No, no estem a les antípodes, en absolut.
No, no, i hem tingut xerrades espirituals profundes amb en Joel, i tant que sí.
El Xavier és una persona intel·ligent, i a les persones intel·ligents, vull dir, al final t'hi acabes entenent,
ell té fe, jo no en tinc, bé, no passa res.
Ell és una mica de dretes.
Això és veritat, no, Xavier.
Estirant a conservador, diguéssim.
Sí, és que això de dretes i esquerres, sí, soc més conservador.
Això ho diu la gent de dretes.
Això de dretes, esquerres, no d'allò, això ho acostuma a dir normalment, no?
Sí, i en l'àmbit, això no t'ho he preguntat mai, diguéssim, en l'àmbit purament econòmic,
aquí series més d'esquerres o més de dretes?
És a dir, tu estàs a favor de la redistribució de la riquesa a través de l'Estat, o ets més liberal, no? No ho sé.
Bé, aquí segons el que treballi, produeixi cada persona i la qualitat.
Vull dir que a mi perquè, per exemple, hi ha gent que no fa una feina de tanta responsabilitat que està cobrant més que un metge.
Ja.
Jo no estic dient que aquella persona hagi de cobrar menys.
Simplement reclamo que la gent que té més responsabilitats en la seva feina es cobri més proporcionalment a la seva responsabilitat.
Ja, però la responsabilitat és relativa, Xavi, el que per tu pot ser més normal.
Home, no és el mateix el que deus cobrar tu que la teva responsabilitat que la d'un metge.
Bé, jo tinc la responsabilitat d'entretenir molts catalans, eh?
I això també és salut, eh? Segons com, Xavi.
Sí, sí. Molt bé, molt bé.
Ah, una altra cosa que no sabeu és que el Xavi fa esquí aquàtic.
No sé si podríem comentar una mica això.
És un gran esquiador aquàtic, el Xavi.
Què dius? Quant hi vas aficionar, Xavier?
Doncs mira, el meu pare, que és traumatòleg i un boig dels esports,
sempre ha dit que tots els esports aquàtics són els que menys impacte provoquen,
per tant, fan menys mal en el teu cos, i són els que reparteixen més tot l'esforç.
Perquè hi ha esports que només treballes als braços o a les cames,
i veus gent que està desproporcionada.
Totalment.
En canvi, tots els que són esports aquàtics,
que fins i tot el meu fill gran fa rugby subaquàtic,
té tota la força distribuïda proporcionalment en tot el cos.
Has dit rugby subaquàtic?
Sí, sí, ha dit això.
Ha dit això, eh?
Rugby subaquàtic.
Això existeix?
Això existeix?
Sí, entrenen a l'Espí Cornell i fa molta gràcia
perquè quan hi ha concerts aquests que venen grans famosos
a cantar al Palau Sant Jordi,
clar, tallen totes les vies.
I clar, jo vaig a buscar el meu fill a l'Espí Cornell
i el policia em diu
no, que hi ha un concert, jo no sé quan.
Mira, no sé ni qui és aquesta persona que m'està dient.
Jo vinc a buscar el meu fill que està fent rugby subaquàtic.
Rugby subaquàtic.
Passi, passi.
Passi a buscar el seu fill.
Ai, quina gràcia que estigui el Xavi aquí.
Sí, sí.
No ho sé, no ho sé.
És difícil entrevistar una persona que la veus cada dia, m'entens?
És que el veig cada dia jo, el Xavi.
El veig cada dia.
Quants anys fa el Xavi que treballeu amb el Quim Morales?
Perquè és que jo, des que tinc us de raó,
us sou com...
Som un mortadelo i filamor de la ràdio.
Mira, vam coincidir que jo treballava a La Cosa Nostra
amb l'Andreu Buenafuente
i ell treballava amb un programa
que feia el Santi Villas al cap de setmana.
Bé, no recordo com es deia el programa,
però recollia els moments més...
més peculiars de tota la setmana de TV3.
Sí.
I coincidia molt a documentació
i pels passadissos de TV3.
i llavors, crec que era l'any 2000,
van néixer dues emisores privades a Catalunya.
Era Ona Catalana i RAC1.
I aquell estiu ens demanaven d'anar a fer...
Bé, li demanaven al Quim
si podia fer la substitució d'estiu a Ona Catalana.
I després jo havia de tornar,
no sé si era amb el Fenemys amb la Sarimàs,
o amb el Toni Soler a set de nit.
Sí, t'estàs enrotllant una mica, eh, Xavi?
Està bé, està bé, està bé, està bé.
No, és per presumir calculant de l'any 2000.
Doncs l'any 2000,
des de l'any 2000 que devia ser això,
que jo ja em vaig quedar treballant amb ell.
Doncs calcular això 20 i ara per 24 anys.
No, no, són un matrimoni professional collonut,
perquè el Quim presenta
i el Xavi fa tota la resta de coses.
No, no, és cert.
Som un binomi perfectament acoplat.
Un binomi que, a més, jo, he de dir,
m'hi he sentit molt agurro.
Te'ls ho dius, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I mira que jo venia d'una altra manera de fer ràdio,
que és la que faig aquí, bàsicament,
que és amb molt de guió.
I a ells no els agrada gens el guió.
Ells volen una ràdio fresca, dinàmica,
que passin coses, no sé què, putupum.
I jo pensava, ui, ui, això.
I ara m'encanta, tu.
A part què...
Sí, sí, va costar molt ensenyar-lo,
perquè el Joel és una persona bastant difícil d'endreçar
i llavors...
Poc a poc, inclús encara ara, va costar una miqueta,
però, eh, que t'agrada aquesta manera de treball que tenim?
Sí, també et diré que m'agrada perquè treballes menys, eh?
Una mica, Xavi?
Sí, però llavors a l'antena t'ho demanem tot, eh?
Home, jo us ho dono tot.
Jo us ho dono tot.
És que fem un gran programa,
que ara ja la gent ens comença a escoltar més,
ara ja hem fet una bona audiència.
És de 12 a 1, de dilluns a divendres,
i la nostra il·lusió és algun dia guanyar els de RAC1 la competència.
Això és el que et fa il·lusió.
Faria moltíssima il·lusió que els guanyéssim alguna vegada.
A tu i a tots, a tu i a tots.
Sí, sí.
A mi m'és igual, perquè sumem tots.
Bueno, ets molt diplomàtic.
Sí.
Escolta'm, Xavier Pérez d'Esquerda,
per anar tancant,
perquè veig que el Joel és incapaç de fer cap pregunta...
Què vols que li preguntes?
Ja ho sé tot, d'ell.
Ja ho sé tot, d'ell.
Per exemple, vosaltres que teniu tanta fe,
com celebreu el Nadal a casa dels Pérez d'Esquerdo?
Doncs mira, és una molt bona pregunta.
Que no se t'ha acudit a tu?
No, no se m'ha acudit.
És llarg, eh?
Clar, és que li has preguntat pel seu tema, eh?
Per exemple, missa del Gall, entenc que hi aneu, no?
Home, de fet, anem a la d'abans,
que és la del Pollet pels nens petits,
a les 7 de la tarda,
a la parròquia de Santa Tecla de Barcelona.
I allà, doncs,
fem la missa del Pollet pels nens més petits.
Després sí que tornem a anar a missa de 12,
la de gran, de majors.
Després, bé, entre una cosa i l'altra,
entre la de missa del Pollet i la del Gall,
doncs fem un sopar a casa,
amb la família, amb els pares o els que vulguin venir.
L'endemà, que és Nadal,
doncs sempre, habitualment,
anem a casa de la família de la meva dona.
Ah, ah.
Perquè la meva mare, que va tenir 3 nois,
va dir, jo sé que els homes sempre van a casa de les dones.
Per tant, jo em reservo a Sant Esteve.
Vosaltres, per Nadal, jo ho acabo.
Ah, mira, que generosa.
I llavors, per Sant Esteve, anem a casa dels pares meus.
Molt bé.
I així ja ho tenim.
I escoltem, anar fotent, no?
I què t'anava a dir?
Què et sembla?
Què et sembla, Xavi, ja?
Si tu, que ets una persona que el Nadal l'entén, diguéssim,
des del punt de vista estrictament religiós,
què et sembla, diguéssim,
tota la cosa, diguéssim, comercial i mercantil que ho acompanya?
No m'agrada gaire.
La veritat és que la gent entén, sí,
que aquestes coses com molt material,
i jo soc més de fer regals més espirituals.
Regals espirituals.
Què regales, tu?
Què regales, Xavi?
Per exemple, jo us regalo un concert avui,
que comença d'aquí una horeta,
a l'església de Santa Maria de Bonaigua.
Mira, mira com l'has colat, eh?
Ens ha sortit cara aquesta trucada, eh?
I també, és important també fer regalets petits,
però no grans, petits, per què?
Perquè sempre he pensat que la manera de pensar en aquella persona
és el que fa que sigui més especial.
Sí, senyor.
Pots regalar-li un macerati,
bueno, que no li farem el llet, si me'l regalen.
Un macerati?
Sí, però si et regalen una coseta més petiteta,
però que tingui a veure amb tu,
per exemple, ha estat ara, recentment, l'aniversari del Joel.
Sí.
I no ens hem gastat gaire amb un regalet molt curiós,
que segurament que t'ha fet més il·lusió.
Sí, em va fer molta il·lusió.
T'explica quin regal és.
Ho explico, Xavi.
Em van regalar un micro,
un micro, que és un karaoke portàtil, Roger.
M'estàs escoltant?
Sí, sí, sí.
És un micro, que té com un altaveu integrat,
i llavors té musiquetes,
i tu pots cantar sobre de la musiqueta,
per allà on pots anar pel carrer...
Fa la sensació que el tio també li regalarà el meu fill, aquest...
Ah, sí?
Sí, que potser ja l'ha regalat i tot.
Anda!
S'ha anticipat.
Escolta'm, no és que estem fora de temps,
que hi ha molts regals, que hi ha molts anuncis aquests dies.
Ah, molts anuncis.
Bé, Xavi, que vagi molt bé el concert.
Ara decidiré si acabo venint o no,
perquè estic una mica marejat, però en tot cas...
Sí, vine, vine.
Xavier Pérez Esquerdo, gràcies per la trucada d'emergència.
Una abraçada.
Adéu, Xavi.
Cuideu-vos, bones festes.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Gràcies, Joel Díaz.
A vosaltres.
Fem una pausa i ara tornem.
El suplement
Amb Roger escapa.
Del 15 al 17 de desembre torna la Fira de Nadal
i del Torró Artesà de Cardedeu
amb més de 150 parades d'articles amb motius nadalencs,
tant d'alimentació com de regal.
Gaudeix d'activitats infantils i al·licients per tota la família,
com el tió, manualitats, concerts, la xocolatada i l'escudella
i les torrades al voltant del foc de la fira.
Del 15 al 17 de desembre us esperem
a la Fira de Nadal i del Torró Artesà de Cardedeu.
Maset, celler.
A cellers maset estimem el planeta com vostè.
I per això aquest Nadal serem el primer celler de l'estat
de recollir les ampolles de cava a domicili
perquè tinguin una nova vida.
A més, per cada 12 ampolles plantarem un arbre.
Solicitin la recollida a maset.cat.
Cellers maset, directe del celler a casa seva.
I ara, també de casa seva, al celler.
És maset.
Viu la TDT més nadalenca i familiar
des de l'antiga fàbrica Estrella Damm de Barcelona.
El 20 de desembre,
les famílies convidades podran viure el partit
i, un cop acabat,
participaran en el tercer temps.
Té una oportunitat mil·lar.
Un esdeveniment que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app, al web i també a YouTube.
El 20 de desembre,
vibrarem amb els més petits de casa
i la comunitat de la TDT més nadalenca i familiar.
Amb el suport d'Estrella Damm.
Ningú se n'ha anat d'aquí sense trobar el seu desig.
Te n'has assabentat?
Hi ha un lloc màgic
en el qual els desitjos de tot el món es compleixen.
Només has de visitar el cort inglès
i descobrir quin és el teu.
Aquest Nadal descobreix
què desitges a la planta 2,5 del cort inglès,
on viu la màgia de Nadal.
La temporada d'ABSN Clàssics no s'atura.
Aprofita les opcions d'abonaments
per a gaudir dels nostres concerts al millor preu.
Hilary Han i Jean-Andrea Nozeda,
Zubin Meta i l'Orquestra Filarmònica de Múnich,
Semyon Bitschkoff,
Tom Koopman i l'Orquestra Barroca d'Amsterdam,
Helen Grimó, entre altres.
Per unes festes plenes de moments clàssics.
Abonaments i entrades ja a la venda a bsnclàssics.cat.
Només fins diumenge,
Supertecnopreus al cort inglès.
L'últim, el més desitjat.
Tot el que més t'agrada en electrònica i electrodomèstics
amb fins a un 20% de descompte.
Amb els avantatges dels Tecnopreus.
Supertecnopreus.
Fins a un 20% en electrònica i electrodomèstics
per tu o per regalar.
Aprofita-ho.
Només fins diumenge 17 al cort inglès.
Consulta els models que hi participen.
La joia del Nadal
amb la música celestial del Magnificat
de Johann Sebastian Bach.
Dimecres 20 de desembre
al Palau de la Música Catalana.
Un dels cims de la música barroca
amb la Netherlands Bach Society
sota la direcció del contratenor Alex Potter.
Deixa't envair per un càndidí.
Entrades a palaumusica.cat.
M'estàs agafant per darrere, sí.
T'agrada.
T'agrada una confiança, no, aquesta nit?
Andreu Buenafonte.
Sou macos, sou generosos, sou proper, sou divertint, això és veritat.
De fet, vosaltres, perquè no us veieu, però...
Sou l'hòstia.
Vosaltres mateixos.
Dilluns a la nit a TV3.
I cada dimarts, un nou capítol a 3Cat.
Ja pots fer el teu donatiu a la Marató
per la salut sexual i reproductiva.
Entra a 3Cat.cat barra Marató
i tria la modalitat que et vagi més bé
per fer la teva aportació.
Per internet, Visum,
caixer automàtic o transferència.
Recorda-ho, més informació a 3Cat.cat barra Marató.
La Marató que dona llum.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
Feeling the Sink, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
This week on Feeling the Sink,
we're celebrating what would have been
Antoni Tapia's 100th birthday,
best known for his abstract art.
Feeling the Sink, amb Lucía Benavides.
Cada dissabte a l'app i al web de CatRadio
i al 3Cat.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
11 i 38.
Bon dia i bona hora, Joan Carlin.
Bon dia, Roger, què tal?
Molt bé, i tu com estàs?
Molt bé, molt bé.
Sí? Bones sensacions de cara a festes?
Tu t'agrada el Nadal o no?
Sí, bueno, em voy a Madrid sempre.
Cada any, des que tengo uso de la razón,
acabo en Madrid con la familia.
Encara hi tens família a Madrid?
Sí, sí, mucha, mucha, mucha, mucha.
Però tu tens família escampada una mica
per tot arreu, no?
Bueno, sí, però en Madrid
està la major concentració,
perquè el lado español de mi familia
és el més conservador, católico i reproductivo.
Ah, té lògica també, no?
Entonces tengo una enorme cantidad de primos y todo ello.
Amb el Joan Carlin,
avui parlem de John Ram,
aquest personatge que...
aquest golfista espanyol
que ho ha deixat tot
per anar-se'n a l'Aràbia Saudita
amb una pasta increïble que cobrarà.
Però abans,
ja que parlem d'esport
i d'actualitat esportiva,
avui hi ha un partit decisiu a més talla,
València-Barça,
que arriba després d'aquestes paraules
de Xavi Hernández.
Me llegan otra vez mensajes
de como si fuera un funeral todo.
Ah, yo intento leer poco,
me intento abstraer de todo
o de casi todo,
pero me mandan mensajes
como si se hubiera muerto
mi madre o mi padre.
Y dices, bueno,
¿qué ha pasado?
Si nos hemos clasificado
primeros de Champions.
Por cierto,
ninguno de vosotros
me felicito
a la última rueda de prensa.
Por ello.
Sí, sí.
Jo vaig alucinar bastant
amb aquesta declaració hoy.
Bueno, mira,
por un lado
por un lado
algo de razón tiene.
Creo que las anteriores
dos temporadas
el Barça...
Sí, portaban dos temporadas
que no pasaban de la Ligueta.
No pasaban de eso que,
bueno,
algo es algo.
També es veritat
que a la Ligueta
anys anteriores
hi havia equips
com el Bayern...
Ja, ja, ja, ja.
No,
pero pedir
que te felicite
después de haber perdido
contra el peor equipo
de todos los grupos
de la Champions
o de Amberes.
Lo que demuestra
yo creo
más que nada
es que, bueno,
es que Xavi anda
anda un poquito...
anda muy presionado,
muy presionado
y yo sé
por experiencia propia,
por conocerle un poco
que
él le afecta
mucho
lo que decimos
nosotros en los medios.
creo que hay algunos
que son más
invulnerables
que otros
pero...
y claro,
y más todavía
en una época
de debilidad
y el hecho
de que él
diga
que habría
que felicitar
al Barça
por un lado
demuestra
su estado
de ánimo
algo confundido
pero por otro
también demuestra
de repente
las bajas
expectativas
que hay del Barça.
Esto es lo triste
que de pasar
a ser un equipo
que se presume
que compite
al máximo nivel
de ganar
la Champions
el merecho
de haber
pasado
por los pelos
después de perder
contra el Beres
Xavi lo considera
como motivo
de algo
de que se le
debería felicitar
y es
que demuestra
sí
que el nivel
la expectativa
ha bajado
a un nivel
bastante pobre.
Pero
fa la sensació
que
l'ambient
al voltant
de Xavi
també está
molt enrarit
i enverinat
fins i tot
aquesta relació
cada vegada
que hi ha
una roda de premsa
també és veritat
que ell
sigui la persona
del club
que cada
tres dies
dona la cara
davant dels mitjans
segur que no l'ajuda
però
hi ha molt de ressentiment
en la roda de premsa
de Xavi d'ahir.
Sí,
ressentiment
cap a la premsa?
Sí,
cap a la premsa.
Vale, sí, sí
pero bueno
pero lo siento
chicos
o sea
esto es el Barça
aparte
mira
creo que la última vez
que tú y yo
hablamos del Barça
que fue
hacia principios de temporada
todo pintaba bastante mejor
y estábamos bastante optimistas
que parece que por fin
iban a dar el salto
y que quizá
que podían volver a ganar la Liga
que iban a
hablamos creo
otra vez
que es perfectamente factible
que llegasen a semifinales
de Champions
por ejemplo
se había dado un paso adelante
y eso es lo que
muchos pensábamos
al principio de temporada
y no se ha dado
y están dando
pasos atrás
con cada semana
que pasa
y obviamente
es absolutamente normal
o sea
que había estado
en el mundo del fútbol
suficiente tiempo
como para saber
que es absolutamente normal
que nosotros
en los medios
cuestionamos
y ponemos en duda
incluso
su capacidad
para llevar a este club
me da pena por él
porque creo que es un buen tío
y creo que tiene buenas ideas
futbolísticas
pero quizá
le falte
porque yo pienso
a ver si
si el partido Girona
el otro día
que fue muy revelador
si Xavi
si se hubieran cambiado
las camisetas
los jugadores
y los de Girona
hubieran jugado
con los del Barça
seguramente hubieran perdido
tengo la impresión
de que hay algo
también es
un jugador como
Eric García
es muy interesante
que estuvo en el City
después en el Barça
y lo pasó mal
pero en el Girona
de repente
parece que es
un crack central
también está el tema
del peso
de la camiseta
el peso
de las expectativas
pero pasa
amb tots els jugadors
que estan per sota
del seu rendiment
en el cas del Barça
és a dir
no ho sé
sí
pero
también hay otra cosa
¿tu continues veient
els partits?
John del Barça
tú que ves futbol
de todo el mundo
no, yo no he ido
ni una vez
a Monjo
no el cambio
veient els partits
del Barça
aquesta temporada
per la tele
sí, per la tele
sí, sí
bueno, no, no
pero no
con esa fidelidad
religiosa
de otros años
o sea
en la época
de Messi
por ejemplo
yo me veía
hasta los partidos
más absurdos
amistosos
de pretemporada
ahora
no es una cita
obligatoria
y a veces
de repente
me manda
un mensajito
el amigo
has visto
que el Barça
no sé
va perdiendo
uno a cero
y yo
ni siquiera me entero
que está jugando
el Barça
o sea
no es una
pero
y también
otra cosa
que me da mucho
la atención
que creo
que es otro síntoma
más
del problema
de una expresión
del problema
del Barça
es que
el partido
Atlético
de Madrid
hace que
un par de semanas
que ganó
el Barça
uno a cero
¿no?
un partido
importante
contra Atlético
que siempre
está ahí
segundo
tercero
veo
el patio
en la tele
y las gradas
están medio
vacías
la gente
ni se molesta
ni la
o sea
si los culés
de toda la vida
se molestan
de ver el partido
yo que no soy
un culé
de toda la vida
no es raro
que ni siquiera
me entero
a veces
que están jugando
pero
y también
con el Girona
el estadio
no estaba lleno
ni mucho
había como
7 mil asientos
l'hora no ajudava
sí sí
em van parlar
aquí el suplement
l'hora no ajudava
evidentment
el fet de Montjuïc
encara ajudava
ja
però bueno
sí ok
de repente
es un enorme esfuerzo
para la gente
subir esa
colinita
o sea
vamos ya
tres quarts
de dotze del migdia
avui València
Barça
a més talla
a les nou del vespre
una hora abans
de la TTT
veurem què acaba passant
però és evident
que avui
hi ha alguna cosa
més en joc
que un simple
partit de futbol
veurem si el Barça
pot capdirar
una mica
la dinàmica
negativa
d'aquests últims partits
avui amb el John Carlin
també volem parlar
del golfista espanyol
John Ram
ha marxat a jugar
a golf
a l'Aràbia Saudita
a canvi d'uns 550 milions d'euros
es converteix d'aquesta manera
en l'esportista
més ben pagat del món
i pràcticament
de la història de l'esport
el preu que haurà de pagar
per aquest canvi de lliga
també és alt
perquè el circuit de golf
dels Estats Units
ja ha anunciat
que l'expulsa
i que per tant
no podrà competir
en els millors tornejos
dels Estats Units
a excepció
del que ja estava classificat
fa només un any
només un any
John Ram deia això
Deia que el format
de jugar a l'Aràbia Saudita
no li resultava
gens d'atractiu
que volia jugar
contra els millors del món
i que per això
no podia anar-se'n
a jugar a l'Aràbia Saudita
però un any després
ha acceptat la pasta
Bueno, però no un any després
Roger
ara en el verano
en juni o agosto
també deia
no, jo
ir a aquesta liga
de golf
del circuito
del Leaf
jo no, jo estoy
sepa que necesito
más dinero
ja estoy bien
mi estilo de vida
ja está más
o sea
tenia, no sé
100 millones de dólares
en el banco
y lo dijo claramente
que
él estaba feliz
donde estaba
y él
y Rory McIlroy
en hora irlandés
han sido
las dos grandes figuras
que se han opuesto
a esto del Leaf
pero Rory McIlroy
con más convicción
en un momento muy importante
cuando McIlroy dijo
que su posición
a entrar en esto
del Leaf
era por razones morales
nunca escuché
que John Ramm
dijera esto
no tuvo
y de repente
o sea
como escribí el otro día
en La Vanguardia
mira
un tema
que siempre sale
en algún momento
de conversaciones
que obscenidad
que no sé
Messi gane tanto dinero
y una enfermera
o un profe del instituto
gane tan poco
en comparación
y todo esto
pero
la respuesta a eso
es que
bueno
esto obedece
una lógica capitalista
Messi genera
muchísimos ingresos
y se le paga
en proporción a esto
y en general
es así
en todos los deportes
por más que nos ofenda
que tanta gente
gana
en todos los deportes
profesionales
gane tanto dinero
hay una lógica
del mercado libre
pero el caso este
del Leaf
es una barbaridad
y es como dije
en mi artículo
que es como
el Leaf
el circuito
de Saudi de Golf
es una ONG
para millonarios
porque no hay ninguna
lógica
nadie ve el Leaf
el circuito de Leaf
en televisión
a nadie le interesa
o sea
no genera
ningunos ingresos
pero le pagan
300 millones de dólares
solo
para apuntarse
a jugar en la liga
y después
y blanquejar
no
y blanquejar
la imatge
d'un país
a través de las figures
de grands esportistas
es una cosa
que ha passat
amb el futbol
y que ahora
están fent el golf
si
bueno
ahora se va a jugar
esto de la finalista
mundial de clubes
ahora en Arabia Saudí
la Supercopa
¿no?
si
no
pero
el campeón
de América Latina
Libertadores
contra Man City
campeón de Champions
en Arabia Saudí
la Supercopa Española
Formula 1
y todo el mundo supone
que el mundial
de qué año va a ser
32, 34
que va a ser
en Arabia Saudí
y
si en parte
es
que quieren blanquear
su imagen
para que nos olvidemos
de que ejecutan
a
no sé
81 personas
en un día
porque que meten
hace poco
una mujer
que opinó algo
en Twitter
34 años
de cárcel
una señora
de unos 30 años
que tiene un par de hijos
y quieren que eso
no lo veamos
y que nos emocionemos
con los deportes
pero
no sé
a mí me parece
todo bastante
feo
y yo que sí
a mí me gusta
ver el golf
en televisión
me gusta seguirlo
y me gusta ver
la red del cap
y me gusta mucho
ver a John Ram
y he sido muy fan
de John Ram
pues te digo que
ya no soy fan
de John Ram
i després plantejo
una altra cosa
que és que
fins fa uns anys
veiem com
els sobretot
futbolistes
esportistes
però sobretot
futbolistes
al final de la seva carrera
quan els hi quedaven
dos o tres anys
sí que se n'anaven
a fer
les Amèriques
al Japó
a Qatar
a l'Aràbia Saudita
fer l'últim atracament
l'últim contracte
però ara
en el cas de l'Aràbia Saudita
això ho estan fent
jugadors
amb edat molt joves
amb tota la carrera
per davant
i això també
d'alguna manera
el model
i el missatge
que dones
als joves
de la pedrera
als futbolistes
que de nens
volen dedicar-s'hi
professionalment
és que l'important
no és arribar
a l'elit
sinó que l'important
és ser milionari
o sigui
els nens potser
el que volen ser
són milionaris

no sé
és tot
és tot
molt trist
i molt ridícul
i com et dic
repito
el que vaig dir
que de John Ramm
i su liguilla
està
Saudi de golf
però també
en la liga de futbol
d'Arabes Saudí
la desproporció
entre interès
els ingressos
que genera
els oixos
que ho ven
i el que li paguen
a la gent
és
és tot
molt feo
és que
no sé
la resposta ha estat
que
des del circuit
de golf
dels Estats Units
és a dir
li han dit
s'ha acabat
la història
aquí
vull dir
que almenys
la represàlia
hi és
pagar un cost
John Ramm
Sí, sí, sí
pero el problema
es que
más y más
y más
de los jugadores
se van a esta liga
de golf
saudí
con lo cual
se queda
el prestigio
ancestral
de la PGE
de sus torneos
pero si no tienes
la mitad
o más
de los mejores jugadores
pues va a perder
prestigio
pero en esta liga
de este circuito
de golf
juegan
en vez de 72 hoyos
4 por 18
juegan 54
que parece que
a los jugadores
tampoco les gusta mucho
pero lo más raro
es que tienen equipos
tienen 12 equipos
de 4
cada uno
y la idea
es que
la gente va a ir
con los equipos
¿quién
se va a apasionar
por un equipo?
se van a tener nombres
como los crushers
o los sizzlers
es como que de repente
la gente se va a emocionar
para que gane
el equipo este de 4
como si fuera
el Liverpool
o el Barça
o el Girona
no
y es que
no hay ninguna pasión
no hay ninguna emoción
es que
son mercenarios
en el estado
más puro
imaginable
¿tú crees que
por eso
a la Arabia Saudita
le está surtin
bien la jugada?
yo no sé
si les
o sea
realmente esto
del sports washing
del lavado de imagen
realmente funciona
no sé
a ver
por ejemplo
Qatar
también fue otro caso
de esto del sports washing
del lavado de imagen
pero
en el mundial de Qatar
o sea
si el fútbol fue bien
y todo esto
pero
muchísima más gente
como consecuencia
que se puso el foco ahí
vio
se enteró
de las barbaridades
en el trato
de los trabajadores
inmigrantes
yo no sé
yo creo que la balanza
es un guañador
a favor de Qatar
¿tú crees?
yo creo que sí
bueno
pero yo creo que
está el factor este
de lavar la imagen
pero yo no creo que
esa sea
el único motivo
la única estrategia
estos son tipos
que tienen
tantísimo dinero
que no saben
qué hacer con él
y atraer
el fútbol
el golf
a su país
es como otro ejercicio
de vanidad más
ya tienes el yate
ya tienes los 12
Lamborghinis
ya tienes el
todos los jazz privados
del mundo
y es también para
inflarse
y sentirse mejor
y quizá también
intentar
abordar
complejos
que tienen
respecto a otras
partes del mundo
hay cosas así
de ego
de psicológicas
que entran en juego
en esto
pero el resultado final
es algo que
como dices tú
va socavando
el espíritu
del deporte
y la gente joven
sí
un joven futbolista
ahora de 18 años
que promete
lo típico es que
apunta a jugar
en la primera
osión española
pero si le van a pagar
50 veces más
yendo a jugar
una liga de mierda
en Arabia Saudí
pues
no sé
tristes tiempos
que vivimos
tú escriuries
un libro que no
et vingués
gens
gens
gens
gens
de gust
blanquejant
una figura
a canvi
de molts diners
sí
no no no
espera
no
per exemple
Vladimir Putin
escolta'm
John Carlin
em va encantar
mira
cuando escribo
estos artículos
sobre Arabia Saudí
he escrito sobre
este tema
bastante
los comentarios
que ponen abajo
en digital
dicen ah sí
sí guapo
pero si tú
te ofrecen
X cantidad
yo te digo
ahora mismo
Roger
que a mí me ofrecen
300 millones
como John Ram
para hacer un libro
o una peli
sobre lo que sea
digo que no
y aparte
lo puedo demostrar
porque me ofrecieron
a mí hace
5 años
hacer la biografía
de Mohamed Bin Salman
el líder
et van fer una proposta
sí
i vas dir que no
hace 5 o 6 años
me ofrecieron
más de un millón de dólares
por hacer el libro
y vas dir que no
y la represalia
ha estat
tots els pals
que li fas
a aquest personatge
a través dels articles
vull dir que
has estat conseqüent
en aquest cas
sí
no no
me ofrecieron
me ofrecieron un millón
para empezar
no siquiera
habíamos negociado
vayan a pagar
acabar pagando el doble
pero yo dije que no
y aparte lo dije
6 meses antes
de la muerte
de Cacholl
em sembla sensacional
no lo sabía
això
encara tens cops amagats
no no
es verdad
no porque
mira
imagínate
que yo hubiera hecho
ese libro
me forro
y se me resuelven
todos mis problemas
ya no jadeo
a fin de mes
fantástico
pero
es como
sería
perdona que lo diga así
pero como
cagarme
en todo lo que he hecho
en mi vida antes
en todo mi trabajo
sobre Mandela
en incluso
no sé
sobre un tipo
buen tipo
como Rafa Nadal
o sea
todos los artículos
escritos sobre el tema
de derechos humanos
en Centroamérica
en Sudáfrica
en toda mi vida
es como decir
esto todo fue
una farsa
y ahora voy a hacer
esto por dinero
pues
no
bueno
porque tú eres un
personatge íntegra
y la reputación
yo creo que es algo
como dice Shakespeare
la reputación es algo
inmortal
y yo estoy seguro
quiero creer
que John Ram
cuando sea ya un poco mayorcito
mire para atrás
y quiero pensar
que sentirá vergüenza
por lo que he hecho
y yo no quiero
ver mi vida
y mirar para atrás
y sentir vergüenza
por lo que he hecho
Joan Carlin
moltes gràcies
moltes festes
si no tornava a coincidir abans
igualment
ara tornem
i ensarem fins la 1
avui al Suplement
El Suplement
amb Roger Escapa
Del 15 al 17 de desembre
torna a la Fira de Nadal
i del Torró Artesà de Cardedeu
amb més de 150 parades
d'articles amb motius nadalencs
tant d'alimentació
com de regal
gaudeix d'activitats infantils
i al·licients per tota la família
com el guió
manualitats
concerts
la xocolatada
i l'escudella
i les torrades
al voltant del foc de la Fira
Del 15 al 17 de desembre
us esperem a la Fira de Nadal
i del Torró Artesà de Cardedeu
M'he enamorat
aquest Nadal
del carro de Caprabo
i de l'IVA de regal
Aquest divendres i dissabte
15 i 16 de desembre
a Caprabo
i a Caprabo a casa
emporta't l'IVA
de la teva compra
acumulat a la targeta
Club Caprabo
Mantenim els preus
del 2021
dels teus imprescindibles
per Nadal
Caprabo
Més informació
a caprabo.com
Rituals
obre la seva primera botiga
Premium a Barcelona
i per celebrar-ho
dissabte 16
i diumenge 17 de desembre
les 100 primeres persones
rebran un regal exclusiu
i moltes més sorpreses
Descobreix el primer
Mind Oasis
un santuari de relaxació
per a recarregar
la ment i el cos
T'esperem el 16 de desembre
a partir de les 10
al Passeig de Gràcia 6
Nadal és festa
és meditació
és màgia i llegenda
és joia i somni
Nadal és música
i es viu
al Palau de la Música
Catalana
Del 9 de desembre
al 14 de gener
el Mací és de Händel
el trencanaus
de Tchaikovsky
Magníficat de Bach
balsos de la família
Estraus
i molt més
Grans clàssics
de la música
per viure
a l'encanteri
de les festes
en un espai únic
Entrades a Palau
Música
Escolta
Aquest Nadal
ens ajuntem per sopar
Vaig al Corte Inglés
i amb un bon vi
uns bons entrants
i Maris Gallec
segur que l'encertem
Això sí
el plat principal
el preparo jo
encara que
si al final són molts
l'agafo a plats preparats
que són boníssims
Supercori
percori
supermercat
al Corte Inglés
Què necessites
aquest Nadal?
I ara
entrem al búnquer
L'altre dia
saps que
el típic àvi que et trobes
què?
Com vas anar fent?
Sí
Doncs
el següent
Sí
que és
un àvi li pregunta un altre
Què?
N'ha fent, no?
Ja s'ho veu venir
I l'altre
que li diu
Sí que vols
O sigui
eren dos
que ja
El búnquer
amb en Peyto
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
Un programa
amb un Premi Ondes 2023
Cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
També en podcast
Què?
N'ha fent, no?
Ai, Déu
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals
Revolució 4.0
El programa en català de referència sobre emprenedors i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Dissabte tot a l'ApiWeb i diumenge a les 10 de la nit a l'antena de Catalunya Ràdio
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El suplement
Catalunya Ràdio
Som 3Cat
Bint
Bint
Bint
Bint
Bint
Bint