La Generalitat de Catalunya us ofereix aquest espai.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 11 de febrer del 2024, avui un suplement des de Reus.
Començarem al centre 112 de Reus amb la visita a partir de les 9 del conseller d'Interior, Joan Ignasi Helena,
per mirar d'entendre com funciona el sistema d'emergències a Catalunya.
Viurem des de dins com és aquesta centraleta, des d'on rep un munt de trucades vinculades, evidentment, als serveis d'emergència.
Avui som a la capital del Baix Camp.
La primera part del programa el farem des del centre 112 de Reus.
La segona part, a partir de quarts d'onze del matí, anirem cap al centre de la capital del Baix Camp per viure el carnaval acompanyats de gent molt vinculada a aquesta terra.
Vull que m'ensenyis a ballar que no en sé com m'ha dit Batman.
Els Figaflaues són de Valls, però avui ens visitaran a Reus per presentar-nos el seu últim discàs, La Calçotada.
També ens visitarà el Xavier Graset, que és de Vilaseca, però té un segell molt personal també amb Reus.
I avui veurem també tot el que ha donat de si la nit dels Goya.
La Marta Ferrer repassarà els millors moments d'aquesta gala amb un clar segell català.
I cap al migdia, avui el suplement, un record.
Avui fa exactament 25 anys de la mort de Carles Sabaté, 25 anys d'una mort prematura, inesperada, sorprenent, d'una veu icònica del rock català.
Avui recordarem Carles Sabaté amb Pep Blai, acaba de publicar la biografia Carles Sabaté, cor trencat.
Ho farem a través de les cançons de Sau, més enllà del Boig per tu.
Abans de tot això, però, de seguida arriba el Joan Anton Cadal amb la Terra Esplana, i de seguida l'Elisabet Pedrosa amb l'ofici d'educar.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Avui comença el programa des del 112 de Reus i acaba al Teatre Auditori Sala Santa Llúcia.
Si ens voleu venir a veure, som a Reus i serem fins la una del migdia.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet, bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
La Societat de la Neu de Juan Antonio Bayona és la gran triomfadora dels Premis Goya.
S'han dut 12 guardons, entre ells el de millor pel·lícula i millor direcció.
El film del director barceloní es converteix en el tercer amb més premis de la història dels Goya,
després de Maradentro i Dai Carmela.
Bayona, emocionat, ha volgut reivindicar el talent del cinema espanyol
i ha agraït al públic el suport que reben, tot i la falta de recursos.
Doy las gracias a este premio al público, porque el público es nuestra gran asignatura pendiente.
Necesitamos un público fuerte, constante, que venga a ver nuestras películas,
porque no estamos en un momento bueno del cine español a la hora de producir películas.
Se están produciendo las películas con menos recursos que hace 10 años, cuando yo empecé.
Tenemos una industria fuerte que nos permita tener los recursos para que podamos explicar todo el talento que tenemos.
David Bardeguer ha guanyat en la categoria de millor actor per donar vida a l'humorista Eugenio.
El film saben aquell que és una coproducció del Trescat.
Bardeguer ha agraït la tasca dels humoristes en un món, diu, complicat.
Y quiero dedicar este premio también a los humoristas y los cómicos de este país,
porque creo que hacen un trabajo muy, muy, muy, muy serio.
Ignatius creo que dijo que el humor es lo contrario al miedo.
Y creo que la mayoría de la gente que estamos aquí tenemos miedo,
pero lo aparcamos y hacemos películas y quizás estas películas sirvan
para que alguien cuando las ve se olvide durante un ratito de su miedo.
Y eso es muy bonito.
El cinema català ha estat protagonista també amb Robot Dreams,
que s'han dut als guardons a millor pel·lícula d'animació i a millor guió original.
La cantant Rigoberta Bandini ha guanyat el premi a millor cançó original.
I 20.000 espècies d'abelles d'Estivaliz Urresola, també de producció catalana,
s'han dut tres premis.
També ens llevem avui amb el gir de 180 graus al Partit Popular.
Els d'Alberto Núñez Feijó s'obren ara a indultar Carles Puigdemont,
això sí, sempre que comparegui davant la justícia espanyola i mostri penediment.
Els populars admeten que és molt difícil que es pugui condemnar per terrorisme
a l'expresident de la Generalitat
i reconeixen que van estar estudiant la viabilitat de l'amnistia
durant les converses amb Junts.
Sense citar explícitament aquesta predisposició a indultar Puigdemont,
ahir dissabte en un mítim a Galícia,
Alberto Núñez Feijó es referia a les condicions que ho podrien fer possible.
No hay reconciliación si quien ha cometido un delito
dice que lo volverá a cometer.
Y mucho menos si dice que va a reincidir
y a declarar otra vez la independencia de una parte de nuestro país,
estas son las condiciones mínimas para la reconciliación
y son las condiciones mínimas para la amnistía,
para los indultos o para cualquier cuestión.
Ja hi ha vuit detinguts per la mort de dos agents de la Guàrdia Civil
embestits per un anar collant al port de Barbate a Cádiz.
El ministre de l'Interior, Fernando Grandé Marlaska,
assegura que els fets no quedaran impunes,
però diverses associacions de Guàrdia Civils
reclamen ja la seva dimissió.
Així ho han remarcat Agustín Leal,
portaveu de l'Associació Professional de Justícia per la Guàrdia Civil,
i Pedro Carmona, de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils.
Que destine la administración, que dinero lo hay,
y una vez por todas, los medios y las reformas necesarias
para una lucha eficaz contra esta lacra de delincuencia salvaje
que es el narcotráfico.
Los guardias civiles están jugando la vida día a día,
sin medios, sin personal.
la provincia de Cádiz está llena de narcolanchas que campan a sus anchas.
Es necesario denominar a Cádiz zonas de especial singularidad.
I atenció, els pagesos catalans tornaran a mobilitzar-se avui.
Els agricultors han convocat una marxa lenta aquesta tarda a les C-16
entre Berga i Guardiola de Berguedà,
coincidint amb l'operació tornada del cap de setmana.
Mentrestant, el govern s'està plantejant flexibilitzar les mesures antissequera
per la ramaderia i l'agricultura.
El conseller d'Acció Climàtica és David Mascort.
Entenent que tots els sectors han de fer un esforç,
ells també, però que no sigui tan dur,
que és el 80% a l'agricultura i el 50% a la ramaderia.
A la ramaderia he dit que hi ha una part que no ha de fer aquest esforç
perquè la llei de benestar animal no ho permet
i a l'agricultura hem de veure com modulem aquest 80%.
Les pròximes hores passarà disposició judicial
l'agressor de 10 dones al metro de Barcelona.
El sotscap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra,
David Sánchez, ha demanat que perquè la investigació avanci
és important que totes les agredides denunciïn, ho ha dit a Catalunya Ràdio.
Podrem aprofundir en aquesta hipòtesi, en aquesta línia de treball,
si tenim més denúncies d'altres víctimes
i realment podem constatar que no va ser un atac aleatori
contra les persones que s'anava trobant,
sinó que va haver-hi una selecció de les víctimes
per la seva condició de gènere.
En esports, el Girona ha perdut el camp del Real Madrid
per 4 a 0 i es manté segona a 5 punts dels Blancs.
Avui diumenge a les 9 del vespre, Barça-Granada-Montjuïc
i a segona l'Espanyol ha perdut per 2 a 0
el camp del Racing de Santander.
I el temps s'espera un diumenge a fred i ventor,
sobretot a la meitat sud del país,
als llocs on encalmi el vent hi haurà glaçades matinals.
Dimarts 13 de febrer
celebrem el Dia Mundial de la Ràdio a casa teva.
Hola!
El matí de Catalunya Ràdio i l'última hora.
Girona!
Que no surti d'aquí, un pis d'estudiants.
Què millor que celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al vostre costat?
Catalunya Migdia, una escola de tona.
Els vostres alumnes fan ràdio.
Fan ràdio a diferents vells.
La tarda de Catalunya Ràdio, el Macelles.
I venim amb ganes, eh?
Estarà tot preparat, les portes estan obres, les preparat-los.
Tot costa, Girona.
Meravellós, tindreu xitxa, eh?
El búnker canvia de búnker.
És el búnker més potent de tots, perquè és el búnker de la Generalitat.
Catalunya Nit, la patareta.
No som cadernera, però farem el mussol.
Les dones i els dies, Mallorca.
M'encantaria tenir vos i que nostre,
perquè heu estat essencials en el meu reneixer com a dona.
La nit dels ignorants, Montserrat.
Encantat que pugueu venir a fer la nit dels ignorants d'aquesta muntanya.
En el Dia Mundial de la Ràdio...
Visca la Ràdio.
A Catalunya Ràdio, venim a casa teva.
Venim amb tu.
Som Connexió, la telefonia conscient.
Que et cuida una operadora?
Segur que si truco em deixeu escoltant cançonetes
i parlant amb robots capquadrats.
A Som Connexió no parlaràs amb màquines.
Parlaràs amb persones que t'escolten...
Ah, tira!
Les operadores volen fer trinco-trinco,
encolomar històries i permanències.
Si vols, truca i comprova-ho.
Som Connexió, telefonia conscient.
Que truco! Eh, que truco!
A Pau Jot estem a punt per ajudar-te a portar el més important,
el teu negoci.
Per això, en els dies Pau Jot Professional,
podràs gaudir de condicions especials en tota la gamma.
Aprofita de l'1 el 14 de febrer
per donar energia al teu negoci.
i inscriu-t'hi ara a Pau Jot Bonès.
Per això.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Vent d'hora, vent d'hora.
Cada diumenge al suplement,
Elisaep Pedrosa, l'ofici d'educar.
Som-hi!
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
A mi em sembla curiós,
i no sé si a vosaltres us ho semblarà,
que en el nostre món es valori molt més
un home que xuta una pilota
i que mou masses
i que es menystinguin
les tasques que realment
sostenen el món
i sostenen la vida.
Les tasques de cura.
Qualsevol tasca de cura.
Però, sobretot,
la maternitat,
que ha sigut una imposició
cap a les dones des de sempre
i que, malgrat que se'ns ha imposat,
se'ns ha abandonat un cop.
hem complert aquesta missió.
La maternitat,
que és aquell gran tema
que el feminisme va rebutjar durant anys
i que ara les feministes reivindiquem
com una cosa que podem escollir
però que necessitem que se'ns reconegui.
Aquelles tasques de criança,
de gestar,
de parir,
de cuidar.
Potser comença a ser hora
que aquest tema
sigui un dels protagonistes
i que passi a ser d'interès general
per a tothom,
no només per a les dones.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit la psicòloga i sexòloga
Helena Crespi.
Sentim-ho en un post d'Instagram
de Madri Mente.
Tinc una proposta per tu.
Posa límits.
Sé que com ets millennial,
et costa una barbaritat.
t'agafen tics als ulls
i et fa cosa incomodar als altres
i prefereixer d'incomodar-te tu
abans que generar un conflicte.
Però t'asseguro, diuen,
que quan ho proves és addictiu.
Els límits ens cuiden.
Posa límits, conclouen.
És la vida secreta de les madres,
el fenomen de les mares
que omple teatres parlant de mares.
Ens acompanyen...
Andrea Ross,
actriu, doula,
creadora de Madre Mente,
autora de Lo hago como Madre Mente puedo
y co-creadora de
La vida secreta de las madres
amb la psicòloga perinatal Paola Roig,
autora de La crianza imperfecta
i Madre, escúchate,
comprendete
y date lo que necesites.
I acabarem amb Coma Ducu
amb la psicòloga Lara Terrades.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
La maternitat és així.
Excitant,
aterradora,
vertiginosa,
divertida
i feroçment intensa.
Andrea Ross.
La vida secreta de las madres.
Avui la coneixerem.
Diuen a Madre Mente
hi ha una maternitat de les bones mares
i una de les males mares.
La bona mare dona la teta,
porteja i fa collit,
deixa la feina per criar,
sap citar Montessori,
subinteja les xerrades
de criança respectuosa.
I la mala mare,
com a contraposició,
dona el biberó,
adorma el nadó al bressol,
torna a la feina abans de la setmana 16,
i no ha llegit cap llibre
de criança conscient.
Però això
és mentida,
ens diuen,
perquè una mare conscient,
present i prou bona,
és la que sosté el seu nadó,
net i alimentat,
li parla el bressol,
la posa en el món
i l'estima
i ja està.
Dieu,
la maternitat conscient
no ha estat acollit
i porteig.
Què dic-la?
Avui,
l'Andrea Ross,
la Paula Roig,
no es tallen un pèl
a l'hora de parlar.
Qui és, doncs,
la criança conscient
o que no és
la criança conscient?
La criança conscient
és complicada
i el problema més gran
és que està de moda
sentenciar coses
sobre la criança.
Llavors,
ens creiem
que tot està en un llibre
i intentem reproduir-ho
a la vida
i és impossible.
Bé,
perquè les etiquetes
ens calmen
però són mentida,
no?
Aquest és el tema
que ens dona
molta tranquil·litat.
Si ho faig així
seré una bona mare,
però ens donen
tanta tranquil·litat
com mentida és.
I patiment.
I patiment,
també.
Bé,
clar,
la teoria és interessant
si ens serveix
com a ancla
però no com a presó,
si ens empresona
malament.
Vosaltres reivindiqueu
moltes coses,
llocs de mares
també on poder sentir
explicar i donar valor
el que ens passa
a les mares
sense judicis.
I ho esteu petant
fent això, no?
O sigui,
amb un podcast
a Podimo,
la vida secreta
de les madres,
quarta temporada ja
on heu tingut
la Rigoberta Bandini,
la Sònia Encines,
l'Ada Colau,
la Diana Gómez,
l'Alba Pedró,
la Ben Rodergas
i no només això,
no?
O sigui,
sobre ompliu teatres.
És fort.
Està passant això.
Però és que ja ho saps,
o sigui,
en realitat la cosa
no és que sapiguéssim
que ho anàvem a petar,
sinó que sabíem
que aquest espai
era necessari,
no?
I el que estem rebent
és com teníem raó,
no?
Sí,
i que havíem de traspassar això,
no?
Hi ha moltíssimes activistes
que han estat
abans que nosaltres,
no?
Des de les companyes
del Partos Nuestro,
de Dona Llum.
Dona Llum.
Les dones
hem estat fent-nos costat
les unes a les altres
durant molt de temps
i ara s'han donat
tots els ingredients
perquè ara per fi
ens escoltin també
les demés persones,
no?
I per què ara?
Per què creieu que ara
sí que és notícia
o que és rellevant
explicar les coses
que ens passen a les mares?
És que sempre ho ha sigut,
jo penso.
El que passa és que ara
tenim els medis
per arribar, no?
Les mares,
o sigui,
quan va començar
el Partos Nuestro,
Dona Llum
en els llocs de...
Estan en blocs,
molt minoritaris,
no?
I ara amb les xarxes socials
tenim un micròfon davant
i podem arribar, no?
Podem arribar a mil mares
que estan donant el pit
a casa seva
i tenen accés a un mòbil.
I també perquè jo crec
que som una generació
que per fi
ens donem el permís
de queixar-nos, no?
Jo sento la generació
de les nostres mares
que els passava
exactament el mateix
però no tenien
ni les eines
ni la força
per queixar-se
perquè estaven
amb altres lluites, no?
Cada onada del feminisme
té el seu objectiu
i la seva flama, no?
La seva xispa.
Llavors a nosaltres
ens ha tocat aquesta, sento.
I omplir un teatre
de mares
i algunes criatures, no?
Que fort!
Com us vau sentir?
És que...
És molt revolucionari.
És que va ser molt fort.
A més,
acabem omplir la sala Polo, no?
Que és un lloc...
Que simbòlicament...
Simbòlicament és un lloc de festa, no?
Un lloc privat
per les mares i els bebès.
Aquí no teniu espai, no?
I de cop
nosaltres demostrem
que sí que es podia, no?
Bé, clar,
vivim en un món
súper niñofòbico, no?
Llavors, els nens
no hi caben enlloc.
És l'únic col·lectiu
que fem fora dels espais
sense cap mena de reparo
i sense que ningú digui res, no?
I fent fora els nens
fent fora les mares.
Exacte.
Al final.
Va lligada, no?
Un món nenfòbic
i maternofòbic, diguem.
Absolutament.
És que va lligada.
És que van juntes.
Clar.
Llavors, bueno,
hem demostrat
que si es vol, es pot, no?
I que no és cap problema.
L'espectacle es va poder fer
sense cap mena de problema.
Cap problema.
I els bebès estaven inclosos
i hi havia mares
portejant, donant pit
i tot estava bé.
Sí, hi havia espai
per deixar els cotxets,
tothom s'ajudava
les unes a les altres, no?
Hi havia gent
que anava a buscar
les cerveses de desconegudes
perquè aquella no s'hagués de secar, no?
S'aguantaven els nadons
l'un a l'altre
sense conèixer de res.
Bueno,
vam demostrar
que si no s'ha fet fins ara
és perquè no s'ha volgut.
No s'ha volgut.
No s'ha volgut.
I, curiosament,
el fil argumental
del vostre espectacle
el vau fer
a partir
de les propostes
que us feien
les mares
i algun pare
que potser també hi era
que van anar posant paperets
en una urna
i a partir d'aquí
anava el traient.
És a dir,
això és molt bèstia, no?
Sou molt valentes
i molt saudades, no?
Perquè allà podia sortir de tot.
En realitat
no som tan valentes
perquè ja s'ha...
És a dir...
És que acompanyem
un grup de mares.
És que les dues
treballem amb mares.
Llavors ja sabíem
quins temes...
Esclar que hi ha alguna
que et pot sorprendre
una mica
però ja sabem
què inquieta les mares.
Sí,
i al final
el que volíem
amb el show
era parlar
amb les nostres oients, no?
Perquè són dones
que durant tot aquest any
ens han estat escoltant
enviant missatges
sobre què els hi ha passat
escoltant el podcast,
quines coses
les han ajudat.
Llavors,
per nosaltres
la gira
és un agraïment
cap a elles.
És com
ara vull parlar amb tu,
ara vull parlar amb vosaltres.
Teniu la sensació
que el que esteu fent
està ajudant
a les mares
d'aquest món?
Això és el que ens diuen, no?
Ens costa de creure.
Jo crec que hi ha un punt
que ens costa de creure
quan estàs a xarxes
i clar que reps missatges
però és un missatge
en un text
en un missatge ràpid
però quan ho veus en directe
i et ve gent
i t'abraça
i et diu
gràcies, m'has ajudat tant, no?
O sigui,
entenem que sí,
jo crec que ens costa
de creure'ns-ho.
Sí,
jo penso també
que hi ha aquesta cosa
que ens agraeixen,
gràcies a vosaltres
i jo sempre els dic
gràcies a tu per escoltar
perquè parlar
hem parlat sempre a les dones,
no?
Vull dir,
és ara que...
Però no teníem molta veu.
Exacte.
No teníem molta veu.
Però què bé que escoltes.
I més per parlar
del que és la criança pròpiament
amb totes les dificultats,
la cursa d'obstacles,
no?
Que és moltes vegades.
Clar,
és que l'objectiu nostre
era parlar del que els passava
a les mares
mentre eren mares
perquè què li passa al nadó
ja ho sabem.
Ja tenim molts llibres
sobre desenvolupament al nadó.
I les mares mentrestant
què els passa?
i en aquest fil
en el que van sortint coses
en aquest...
anem a anar obrint melons,
no?,
l'espectacle.
Per exemple,
sobre la reproducció assistida.
Nosaltres farem un programa
molt aviat
sobre la reproducció assistida
de set mares
a partir dels 40,
que això és el pa
de cada dia ara actualment,
que ajornem la maternitat
i la falta d'acompanyament emocional
en tot el procés, no?
I també tot el negoci
que hi ha al darrere, no?
Anem fent apunts
una mica
per conèixer
com penseu
aquells que no us han sentit,
encara, no?
Què és el més fort
d'aquest tema
de la reproducció assistida
des de la vostra perspectiva?
Des de la meva perspectiva
és la manca
d'acompanyament emocional
a totes aquestes dones
que viuen un procés
de dol tremendo
i no hi ha qui les acompanyi.
No,
i sobretot
que s'interpreta, no?,
com la concepció
és un calaixet
i després ens desentenem, no?
I al final
la concepció,
l'embaràs,
el part i el postpart
van lligats,
forma part de la mateixa història,
llavors això no es té
gens en compte.
Has quedat embarassada
i des de les clíniques
és ara et deixo anar,
et deixes anar,
però aquí ha passat
totes unes coses, no?
Més temes.
Suposo que tot això
és també el que us arriba
a vosaltres
a base de fer el programa
i de rebre feedbacks
de la gent que us escolta.
Més temes.
El tema de les xarxes, no?
Díeu, ui, perills,
les xarxes,
hi ha de tot allà,
atenció, alerta.
Bueno,
és que som una generació,
jo crec,
de mares molt exigents, no?
I a vegades
les xarxes,
amb això que dèiem abans
de les etiquetes,
el que fan és
augmentar aquesta exigència, no?
Vídeos de
com nunca tienes
que gritar a tus hijos,
com jugar totes les coses, no?
I llavors et sents
la rara, no?
I a mi per què
se m'escapa un critx
a tota aquesta gent, no?
I aquest és el perill
de la xarxa.
I crec que l'Andrea
i jo una mica
el que fem a xarxes
és el contrari, no?
Com anomenar
i normalitzar
criances suficientment bones.
Sí.
Sí, o com per exemple
coses, a mi m'agrada molt
quan dieu
deixeu en pau
les embarassades
si t'has engreixat,
si serà un nen,
si la panxa està massa alta
o està massa baixa, no?
És que la gent
és molt pesada.
Molt pesada en general
i sobretot amb les dones
perquè se'ns infantilitza
fins a un punt
que és com
semblen en les petites,
sembla que juguin amb nosaltres, no?
Total.
Et passarà això,
et passarà allò,
ui, ja veuràs,
no aguantaràs,
no dormiràs.
Aprofita,
que passa volant.
Sí, tot de consells
que no he demanat
i que no ho vull escoltar.
No ho vull escoltar
les teves merdes.
Vés a teràpia,
no me les donis a mi.
La importància,
vosaltres sou la prova
de compartir entre mares i dones,
d'escoltar-nos
el tema de la sororitat
entre dones, no?
És que és la millor prevenció,
si parlem,
si volem parlar de salut mental.
Però és que, a més,
això hi ha evidència científica
que ho respatlla,
no és una cosa que pensem,
que ja ho pensàvem,
les que acompanyàvem grups
ja ho pensàvem,
però és que hi ha evidència científica
que la millor prevenció
per la depressió postpart
és una xarxa de suport
entre embarassades,
entre dones postparts...
I què és l'única manera
de tirar endavant
amb la maternitat?
Perquè prenem les unes
que jo aprenc d'una gurú
que m'ho explica.
La maternitat és una vivència íntima.
Llavors, ho he de veure
entre les meves comares,
les meves veïnes,
les meves amigues, no?
Clar, tota aquesta exigència
que dèiem de xarxes,
quan tu comparteixes
amb altres famílies,
baixa, perquè veus
ah, ella també crida,
ella també amenaça a vegades,
ella també li passa això.
I no us sentiu ara
que dius això de la gurú?
No us sentiu una mica
vosaltres dues?
Que us heu convertit
una mica en gurús,
d'alguna manera?
Teniu aquesta por de...
Vull pensar que no.
perquè no s'entén càtedra, no?
Jo crec que ni l'Andrea ni jo
diem les coses s'han de fer així.
Llavors, com no donem
aquests consells,
és difícil...
No, perquè...
Com ho faria l'Andrea?
Ningú sap.
Com ho faria la Paola?
Ningú sap, no?
Sí, que jo penso,
almenys personalment,
el meu motor és
treballar per l'autoeficiència materna.
O sigui, les dones
han de deixar de sentir
que han de preguntar-ho tot.
No pot ser
que tinguem tota l'estona
preguntes sobre com resoldre
coses de la nostra vida íntima, no?
Hem de poder aconseguir
que les mares tornem a ser
autosuficients
i no necessitem
el reforç de fora
per prendre decisions.
I que seguim prenent teta
de les grups de criança, no?
Treballar per l'autoeficiència materna,
això m'ho he apuntat, eh?
M'agrada aquest concepte.
Andrea, tu et queixes
del linxament que a vegades...
Bé, potser la Paola
també li ha passat...
Però és que a ella li és igual.
Sí.
Ella ho rep, però li és igual.
Per linxament, per xarxes.
Sí.
És que les xarxes
són un lloc terrible, en realitat.
Són les dues coses, no?
Sí, és un lloc.
És un lloc meravellós,
però com és un lloc
on tu et pots posar un nom
i una foto d'un gat
i dir qualsevol cosa,
llavors la gent et fa servir
també com un sac de boxa, no?
Jo a vegades els hi poso límits,
com de...
Jo no soc el teu sac de boxa,
llavors la teva frustració amb mi
no la pots deixar anar
perquè no em coneixes.
Jo només parlo
de les coses que sé
i de les coses que sento.
Si a tu et passen coses amb això,
noi, no sé què dir-la.
Jo crec també a xarxes
els linxaments són...
És a dir, com nosaltres
no exposem la nostra vida íntima
o no a un nivell que la gent
pugui saber què fem,
què ens agrada, què no.
Bueno, doncs no t'agrada
la meva opinió, no?
Llavors el linxament
és contra la meva opinió.
Ok.
Seguim amb la llista de temes
que us van anar sortint
durant l'espectacle.
La no corresponsabilitat,
dieu, és violència.
La criança és cosa de dos
i va sortir la queixa
que els homes no escolten
les necessitats de les dones.
Diu l'Andrea,
en un post, a més,
en relació a aquest tema
de construir-se
i trencar amb la masculinitat tòxica,
no és tatuar-se una lluna
i llegir o això.
És que ara són tots deconstruïts
perquè es pinten les ungles.
És que vull dir-te.
Llavors, un moment,
perquè pintar-se les ungles
i no canviar bolquers
és una merda.
Però és que, a més,
que parlàvem del xou en directe,
aquest és el tema
que més vegades repetia,
que al final vam dir
no traurem ja més paperets
d'aquest tema.
És a dir, que és fort
que les mares no podem tenir
en un gran percentatge
una maternitat plena
perquè no tenim companys
a l'alçada.
I dic companys
perquè solen ser pàriques heterosexuals,
companys a l'alçada al costat.
I que clar que hi ha homes treballats
perquè aquí després
s'ho fem tothom, no?
El meu és com
corresponsabilitats, no?
Sí, no tots els sombres, ok.
I ho hem parlat moltes vegades
també perquè nosaltres
estem en contacte amb mares diàriament.
La majoria de dones
que van a teràpia
no anirien a teràpia
si tinguessin una altra persona al costat, no?
Llavors, per això parlem
que la no corresponsabilitat
és violència
perquè impacta en el benestar
de les dones,
en la seva salut, no?
La càrrega mental
que fa que aquestes dones
acabin per no anar al metge
quan ho necessiten.
Sí, bé, és tres, corti xos.
Quantes dones s'estan pisant a sobre
sense anar a l'afició de sol pèl·lic
perquè no tenen temps.
Llavors, sí, clar,
la manca de corresponsabilitat
és violència contra les dones.
A la sèrie
Això no és suècia,
crida l'atenció
perquè el protagonista,
ella,
va treballar
amb tota la culpa del món
de...
No sé,
prou bona mare,
i ell,
quan no li toca treballar
i li toca cuidar-se
de les criatures,
treballa d'amagat
i es queda tan ample,
no?
ni gota de culpa, no?
És que...
Llavors,
no estan canviant tant
les coses,
com dèieu,
i en tot cas,
si haguéssiu d'adreçar
un missatge
a aquests homes,
què els diríeu?
Que escoltin.
Que escoltin.
Però jo crec que el tema
de la culpa, no?,
té un viatge de gènere
molt gran,
és a dir,
els homes no senten,
però és que ni un 2%
de la culpa
que sentim les mares
en la maternitat.
I crec que aquí hi ha coses
que podem aprendre dels homes
a sentir menys culpa,
és a dir,
que no és que ells
hagin de sentir més culpa,
sinó que nosaltres
i després què els diríem
als homes?
Que preguntin,
o sigui,
que escoltin i que preguntin
què necessites,
com estàs,
com et puc ajudar
i que observin,
no?,
per ser autoeficients
ells també.
Sí,
i sobretot també dieu
que les dones,
o sigui,
ells han d'escoltar
i les dones
hem d'aprendre
a posar límits,
no?,
perquè els límits,
com deies tu,
amb aquell post,
cuiden
i ens ajuden,
doncs,
límits respecte als altres
i respecte a nosaltres.
Clar,
perquè és que el mal
de la humanitat
no són els homes,
el mal de la humanitat
és l'estructura,
llavors nosaltres
formem part també
d'aquesta estructura,
els homes han d'aprendre
a escoltar,
nosaltres hem d'aprendre
a posar límits,
vull dir que és una,
no és demonitzar els homes,
el problema no són els homes
en si.
I nosaltres hem d'aprendre
a deixar anar,
aquí també hi ha un tema
amb el control,
amb què,
no?,
volem dividir la càrrega mental,
però a l'hora
no t'encarreguis tu
dels tàpers
o te'ls vaig revisar
enlloc cada dia,
bueno,
llavors que ells agafin
i nosaltres deixem anar.
I tot això com es fa?
Jo,
la meva resposta
és a anar a teràpia,
però anar a teràpia
és un privilegi de classe
perquè la seguretat social
no ens la garantitza,
llavors has de tenir diners
per anar a teràpia.
Jo diria
que la solució
és estar en grup,
tornar a la comunitat,
tornar a compartir
tant homes com dones,
poder compartir
amb altres iguals
i d'aquesta manera
construir una altra forma de fer.
Avui a l'ofici educant
la vida secreta
de les mares.
No puc dormir.
Tens dret
a no suportar
les teves criatures
algunes estones.
Paula Roig.
Més coses
que vau parlar
aquell dia
i que ens donen peu
ara conèixer-vos
una mica millor.
Parleu també
de la relació
de trobar temps
amb la parella
i temps íntim
amb la parella.
L'Andrea explica
una anècdota
del cotxe
donant el pit
i que la parella
li acaronava la cama.
Aquesta idea
que a vegades
criar
i tenir temps
d'intimitat
no és una idea.
és una càrrega
més per a les dones
més per a les dones.
A sobre de tot això
he de trobar
temps de parella.
Jo penso
que temps de parella
és una actitud
més que una quantitat
de temps.
Si ens mirem,
si ens preguntem
com estem,
si ens escoltem,
això ja és
temps de parella.
Llavors,
carregar-li a sobre
les dones
que enmig d'un postpart
treguin temps
per recuperar
la sexualitat
amb la seva parella,
no ho sé.
la Paola
ho diu molt bé,
té un post meravellós
que diu
Maternal
a tu parella
no és sexy,
no?
Llavors,
quan veiem
aquesta manca
de corresponsabilitat
i veiem
que estem maternant
a la nostra parella
perquè no és capaç
de ser funcional
però sobre
vols tenir relacions
sexuals amb mi,
doncs mira,
la Enar Álvarez
ho diu molt bé,
si soc tu madre
no te la xupo.
A mi aquesta frase
m'agrada
perquè és com
nois,
que ens esteu demanant
que recuperem una cosa
però jo només veig
un nen petit fent així.
Però tu no t'estàs fent càrrec,
no?
Llavors no estàs sent
un adult funcional
no em ve de gust,
no?
I després del que
diu l'Andrea
que és la intimitat
en parella,
no?
Que interpretem intimitat
és un fin de setmana romàntic
o pues igual
intimitat
es passo per darrere teu
a la cuina
i et faig una carícia,
no?
Jo us he de dir
que em trobo amb amigues
que et diuen
el sexe no torna.
Què passa
si el sexe no torna?
Home,
no torna mai?
No torna?
No torna.
Oh,
jo ve poc.
Penso que tenim un problema
amb el direcció molt gros,
no?
Per això és tan important
també que les divulgadores
de sexualitat
com la Sònia Encines,
per exemple,
que les sexòlogues
comencin a parlar d'això
és molt important
perquè pensem
en recuperar la sexualitat
en parella
sense haver recuperat
la pròpia,
no?
Llavors,
això és terrible.
I que després,
primer la sexualitat pròpia
i després jo crec
que molta falta
de desig sexual femení
té a veure
amb una sobrecàrrega mental,
amb una sobrepassació brutal
que és com
si estic càrregada fins aquí
el desig ja n'hi entra
en aquest esquema.
Llavors ja no és
sexe amb la meva parella
és que no tinc ni desig propi.
I que hem d'entendre
que el postpart
forma part de la vida sexual
de les dones, no?
Llavors,
durant la lactància
i la primera infància,
no?
La primera etapa de la criança
la sexualitat de les dones
hormonalment està coberta.
Llavors, clar,
ens demanen
com recuperar una cosa
que nosaltres estem ok.
Bueno,
i aquí podríem entrar
en què és sexualitat, no?
Clar.
Tenim una mirada
molt petitona
del que és la sexualitat.
Què és sexualitat?
breu.
Clar, no?
Però bàsicament seria
que sexualitat
no és només
sexe amb penetració, no?
Sexualitat és
estirar-me d'espullada
amb la meva parella
i fer-nos carícies, no?
I no vol dir
que hi hagi d'haver
una relació sexual en si.
És aquest
tacarono,
et veig,
et miro, no?
A veure,
saltem un altre tema
molt diferent.
Les sogres,
que va sortir molt.
Fins i tot
vam parlar
de sogres
que estaven a la poli.
Una sogre, sí, sí.
Hi havia una sogre.
Sí, és un tema
que mou molt.
Jo personalment
tinc una bona experiència,
però sí, passa.
Jo també,
però crec que va lligat
al tema que estem parlant,
que hi ha molt enfado
amb la parella,
que clar,
no em puc enfadar
amb la meva parella,
la tinc a veure cada dia.
Llavors m'enfado amb la sogre
i és més fàcil,
però en realitat
m'enfado amb la sogre
però és la meva parella
que no posa límits,
és la meva parella
que no li diu
que, sisplau,
no vingui a les 10 de la nit
a veure'ns
quan tinc un bebè, no?
Llavors, per mi també,
molt de l'enfado amb la sogre
té a veure
amb què no hi ha parelles
que puguin fer aquest pas
de ser fill
a ser pare
i a posar els límits
i a saltar
de la família d'origen
a la família creada.
I que la majoria
de sogres
no deixen de ser persones
que formen part
d'aquesta societat,
per tant,
fan el mateix
que la resta de societat
que és infantilitzar les mares
i moltes d'elles,
el gran problema
és que s'assalten
els límits de les mares,
no?
Les mares delimiten
una forma de fer
i aquestes àvies
decideixen fer-ho diferent,
per tant,
aquí tenim un conflicte,
clar,
saltar-se els límits
que t'està posant una persona
està molt malament
i ho tenim molt normalitzat.
I una de les constants
tant del post
com de l'espectacle
és aquesta ambivalència,
aquesta contradicció
de sentiments,
intensitat,
ofegament,
agraïment,
plaer,
dolor,
fascinació,
com s'encaveix
coses tan contradictòries
en un...
Però jo crec que
com en qualsevol cosa
de la vida,
no?
Que ara ens costa
entendre la complexitat,
ho volem tot ràpid,
ho volem tot fàcil,
tot mastegat,
però això que ho diem
en la maternitat
perquè es fa molt obvi
i a més,
jo crec que en la maternitat
això ens remou més
perquè representa
que el teu fill
només t'ha de portar
coses bones,
no?
Però ens passa
amb una feina,
ens passa amb una amiga,
ens passa amb una parella,
no?
Que hi ha moments de tot
i hi ha cabuda per tot,
el que passa és que
ens hem de donar l'espai.
La Paula Ribó,
la Rigoberta,
ho explicava molt bé
en una cançó seva
que diu
que ser mare
és com tenir
2.000 tentàculos més,
no?
I en el podcast
ens ho explicava
que això
és per lo positiu
i per lo negatiu.
Lo positiu
multiplica
però lo negatiu també.
I quin susto.
Coses negatives
que van sortir,
per exemple,
l'experiència
del dol perinatal
o l'experiència
de separar-se,
no aguantar la parella
pels fills,
no?
Totes aquelles coses
potser més difícils
de gestionar,
no?
Que d'alguna manera
hem d'aprendre també
a veure com ho enfoquem,
no?
Segurament és una
de les demandes
que us trobeu,
no?
Això,
els dolts,
per la separació,
per una pèrdua,
per...
Sí,
clar,
bueno,
també passen,
no?
Igual és que és el mateix
que a la vida,
les coses negatives
passen i són molt doloroses
però no hi ha...
Volem viure una mica
anastasiats,
no?
I no ho podem,
el malestar passa
i el que podem
és tenir eines
per permetre'ns
transitar aquest malestar
però no ens el podem
estalviar ni amb la parella
ni amb l'embaràs
ni amb el postpart.
Al final,
totes aquestes coses
el que posen de relleu
és que socialment
tenim una dificultat
molt gran
per acompanyar
el que entenem
com a mals moments,
no?
El dolor,
el dolor,
sí,
els dolts,
no hi ha com espai,
socialment no...
no hi ha espai,
no?
Quan tu li preguntes a algú
com estàs
i et diu,
bueno,
malament,
hòstia,
aquí ja no sabem què dir,
no?
O sigui,
com ens posem molt incòmodes
quan una persona s'obre
i ens explica
el que entenem
com a males experiències,
no?
Llavors,
bueno,
com ho podem fer,
no?,
socialment
per tenir-nos cura més
els uns dels altres.
Sí.
Avui a l'ofici educat
la vida secreta
de les mares.
Perquè m'he de vestir.
Compartir l'embaràs
i la criança
ho canvia tot.
Andrea Ros.
Avui a Catalunya Ràdio
l'Andrea Ros
i la Paola Roig
i repassem
amb elles
algunes de les coses
que les motiven,
que les interessen.
En l'espectacle
també us vau preguntar
qui ens prepara
per l'adolescència
dels nostres fills
i la Paola deia
la nostra pròpia adolescència.
Que hem de mirar
la nostra infància
i la nostra adolescència
a l'hora de criar.
Sí, exacte.
És que és el que veníem dient,
no?,
que busquem molt a fora
i moltes respostes
les tenim a dins.
Jo això ho veig
quan parlo amb les meves amigues
que no són mares,
com encara no són mares
quan jo els parlo
de temes dels meus fills
i em diuen
però si quan jo era nena
això no em semblava tan greu,
no?,
o això no em semblava un drama.
I si tornem
a les nostres vivències
d'infantesa i d'adolescent
veurem que és prou fàcil
tenir una criança
que sigui prou bona.
Sí.
No?
Bàsicament.
Això ho expliques molt bé, sí.
Repassem més temes.
Temes polèmics
que les xarxes
us han tocat
el crostó una mica a vegades.
Doules i llevadores.
Ah, bueno.
Bé, és que tenim
un problema
molt de comprensió.
i especialment
amb aquests dos rols
passa, no?
Hem d'entendre
que a Espanya
la figura de la doula
no està regulada, no?
Les formacions
són privades.
Això no vol dir
que no tinguem formació.
La tenim.
Que moltes vegades
és com
si el títol no és oficial,
bueno, jo he fet
les meves hores,
m'entens?
I he estudiat
les meves coses,
llavors no tenir
un paper firmat pel rei
no ho fa incompetent.
La doula el que fa
és acompanyar emocionalment
i logísticament
a la dona
i a la seva família
durant el procés
d'embaràs.
Simplement
està allà al costat,
sosté,
acompanya,
dona informació,
deriva,
especialment una
de les coses principals
que fa la doula
és derivar
i té un paper
molt important
perquè està molt
a prop de la dona.
Llavors és la primera
a detectar
els possibles problemes,
no?
El que passa,
i aprofitant que estem aquí,
hem de dir-ho,
tenim un problema
a Espanya
amb les llevadores,
es falten llevadores,
no?
Tenim la meitat
de llevadores
que la resta d'Europa
per número d'habitants,
no?
Llavors hem de fer
una reivindicació
molt gran
del paper
de la llevadora.
Sense les llevadores
no tenim sexual,
no tenim salut sexual
i reproductiva,
no?
Llavors és molt important
que això ho estiguem
dient constantment,
la llevadora
no és l'ajudant
del ginecòleg,
la llevadora
té unes competències
molt específiques,
no?
Llavors seguir-la confonent
amb altres coses
està malament.
Un altre maló,
la gestació subrogada,
dieu què és
explotació reproductiva,
vinga,
ho diem nosaltres,
ho diu la nova llei
de salut sexual
i reproductiva
de l'estat espanyol,
ho diu la ONU,
ho diu tothom,
però és una cosa evident.
El que passa
és que hem estat
fent servir
eufemismes
per normalitzar
o perquè s'ha volgut
normalitzar
aquesta pràctica
que és violenta
contra les dones
i contra els nadons,
no?
I no és que sigui
explotació reproductiva,
és que això és el seu nom,
el que hem fet servir
és un eufemisme.
Totalment.
Violència obstètrica.
també.
Aquí he vist
uns quants pors
i...
Bueno, sí.
És que la violència obstètrica
encara està
com molt
molt amagada,
no?
En un dels capítols
que vam fer
aquesta quarta temporada
amb la Irene Montero
i la Ione Belarra
ens explicaven
que elles havien intentat
en aquesta nova llei
de salut sexual
i reproductiva
incloure
aquesta terminologia
com a violència
de gènere
i que hi havia
una resistència
del partit socialista
perquè fos així.
Al final
és una cosa
que ha quedat
fora de la llei,
però el 44%
de les dones
a Espanya
diuen haver viscut
aquesta violència
i Espanya
és l'únic país
del món
que té
tres sentències
de la ONU
per violència obstètrica.
És greu.
Tres sentències
que a més a més
no s'estan complint.
És a dir,
Espanya no està
responent
a aquestes sentències.
És gravíssim.
És gravíssim.
i hauria d'estar
obrint diaris
a aquest tema.
A Espanya
no està complint
una sentència
de la ONU.
Tres sentències.
Què passa?
Que són coses
de dones
i que són
unes exagerades
i que són
unes histèriques.
Passa el desembre
però si tu estàs bé
i el nadó està bé
què més dona?
Home,
què més dona no
i què vol dir
estar bé.
I el que passa
amb la violència obstètrica
és que té
moltíssimes seqüeles
a nivell d'estrès
posttraumàtic,
a nivell físic
també a vegades.
Sí,
a nivell físic,
a nivell sexual.
Vull dir que
la violència obstètrica
amaga molta violència sexual
també.
I és important
que això comenci
a interessar
a les feministes
que no són mares
perquè sembla
que les coses de mares
només són
coses de mares
i no és veritat
perquè la violència obstètrica
també existeix
la violència
gineco-obstètrica
vull dir que també
et pot passar
quan vas a una consulta
de ginecologia
i sobretot
no totes parim
però si totes naixem.
Llavors és important
entendre que la violència obstètrica
també és contra els nadons.
Algun tema més
que vulgueu tocar?
Ui!
No, però bé
hem tocat quasi tot
així ràpid
però...
Però hi ha alguna coseta
que us hagi quedat?
Si no tiro jo, eh?
Tira tu.
Llegim el llibre
Lo hago como madremente puedo
d'Andrea Ross
posar les cures al centre
és la frase
de moda dels polítics.
Un nadó ha d'estar
amb la seva mare
i una mare
ha d'estar sostinguda.
Això són les cures al centre.
Una vegada
que la infància
estigui al centre
les mares
estiguin sostingudes
per poder cuidar
en condicions
els homes treballin
la seva masculinitat
i comencin
en massa
que això és
visualment
és molt impacte.
a cuidar
les seves criatures
i parelles
podem dir
que les cures
són al centre.
Clar.
És que per ells
les cures al centre
vol dir oferir
places d'escoles
bressol.
I això no és...
Ajuda a externalitzar
les cures.
Clar.
Llavors,
això no és posar
les cures al centre
és externalitzar
les cures
i llavors
el que reivindiquem
una mica
la majoria
de mares feministes
és
poder posar
la mare al centre
que és la que està
sostenint aquest nadó
i preguntar-li
a la mare
què necessites.
Quin és el deute
que té la societat
amb la maternitat?
Uf.
Jo crec que hi ha
un deute simbòlic
molt heavy,
no?
Perquè hi ha
un abandon
molt gran.
Jo crec que el deute
és entendre
què és
l'experiència materna.
Quan ho entenguin
no podran més
que legislar-la
perquè...
Però és que
a la societat
li surt molt a compte
a no entendre-la.
Vull dir-te
que ens tenen
treballant gratis
i cuidant...
És a dir,
el capitalisme
no sosté
sense la gent
cuidant gratis
i ja no només
les mares,
les dones que cuiden
els seus germans malalts,
les dones que cuiden
els pares malalts,
és a dir,
el capitalisme
no sosté
sense això.
Llavors no interessa
dir,
escolta,
que a les mares
ens passen coses,
no interessa
llavors silenciar.
I diu la Paola Roig
al llibre
Madre, escúchate,
compréndete
i date
lo que necesites.
És el llibre
d'autocura
que les mares
no sabien
que necessitaven
però estaven esperant.
La maternitat
és potent,
és dura,
és intensa,
és preciosa,
és frustrant
i meravellosa
però sobretot
és transformadora
si et permets
viure-la plenament,
si et permets
escoltar-te,
si et permets
gaudir de cada moment,
si et permets
viure intensament
els moments pleents
i transitar
els que no ho són tant.
És una font
d'aprenentatge
increïble.
Com us ha transformat
la maternitat?
Mira on estem.
Sí.
Mira on estem, no?
Cap de les dues
ens dedicàvem a res
relacionat amb les mares
abans de ser mares, no?
Llavors sempre
se'ns ve en això
que la maternitat
és un impediment, no?
Per la nostra carrera
professional,
per la vida de parella,
per les amigues
i per mi
ha sigut tot el contrari, no?
Ha sigut un impuls
el més bèstia
a la meva vida.
Per mi també
i sento que
ho hauria de poder ser
per totes, no?
Hauria de ser realment
això el que fes
la maternitat
en la vida de les dones.
Fer-les més grossa.
Fer-les créixer, no?
És una experiència
de creixement.
Avui a l'ofici d'educar
la vida secreta
de les mares.
Sempre haig de fer
el que tu vols.
La forma d'alimentar
el teu nadó
no defineix
la teva qualitat
com a mare.
Paola Roig.
Doncs, diu l'Andrea Rosa
les que encara no sou mares
que ningú s'espanti
ser mares ferozment intents
i això és més bo que dolent.
Per què s'ha de tenir fills?
A veure.
Perquè si no
ens l'extingiríem, no?
Que bueno.
Tampoc em sembla
una mà idea
veient el que
està passant al món, no?
Des d'aquí
aprofitar també
per demanar
el cese al fuego, no?
de Palestina
que estem presenciant
un genocidi en directe
sense que ens tremoli
el pols.
Per què s'ha de tenir fills?
No ho sé.
En realitat, no ho sé.
Vull dir, cadascú
tindrà el seu motiu
per fer-ho.
El que segur
és que hem de poder triar
si volem fer-ho o no.
Andrea, tu per què vas tenir fills?
Mira, a mi em feia
molta il·lusió.
Jo sempre ho havia volgut.
També tinc una família
tan disfuncional
que jo sempre havia volgut
construir-ne una
que em sosté...
No és com, bueno,
doncs si des de dalt no,
però almenys des de baix, no?
La pregunta clau.
Mira, no ho sé.
Vull pensar que sí.
Vull pensar que
almenys el que em dic és
mira, els meus fills
aniran a teràpia,
però no per el mateix que jo.
Aniran per altres coses.
I a mi això ja em sembla
un achievement.
Bueno, és que jo crec
que a cada generació
desbloquegem portes,
però a mi el que m'agrada pensar
és, és veritat
que jo estic desbloquejant
portes noves,
però no puc oblidar
que la meva mare,
la meva àvia
van desbloquejar les seves,
que a vegades ens tornem
molt soberbies,
com jo sé la veritat.
Bueno, tu no sabries la veritat
si la teva mare
no hauria sapigut la seva veritat
i la teva avia
la seva veritat, no?
Tu, Paola,
per què vas tenir fills?
Jo també,
sempre havia,
bueno, és aquesta pregunta
que ens fem tant de
sempre havia volgut ser mare
o sempre m'havien dit
des de tot arreu
que jo havia de ser mare,
però jo sabia
que seria mare
i em feia molta il·lusió
i tenia moltes ganes
i tampoc vaig pensar gaire
per què
i de quina manera,
sinó jo sé que vull ser mare.
I entre el que desitjava
i el que somiava
i el que es feia il·lusió
i el que us heu trobat
aquí, què ha passat?
Bé, no s'assemblen res.
Clar, no s'assemblen res
i en algunes coses
és millor
absolutament
del que havia meix imaginat.
En la majoria de coses per mi.
Però en d'altres,
per exemple,
en el que significa
en quanta demanda
la maternitat,
això per mi és molt fora
i segueix sent fora
a dia d'avui,
com bua,
quanta demanda
i els teus fills creixen
i segueix sent molt demandant.
Sí, el que a mi sí
que m'agradaria dir
és que especialment
a les mares de nens
molt, molt petits
que ens escolten,
aquesta fase passa.
Vull dir,
jo que tinc els fills més grans,
realment
s'assurt
d'aquest
moment.
Hi ha llum
al final del turno.
Hi ha llum
però és una demanda
es torna més complexa
a nivell mental.
O sigui,
és com que la demanda física
del teu cos,
que això és una cosa
que a mi m'ha sorprès moltíssim.
Hòstia,
deixeu-me el cos una mica,
no?
Perquè és molt fort
i després això va baixant
però puja una demanda
de criar.
És molt difícil.
Ah, no, sí, clar,
això és evident.
És molt difícil
tot el rato
però que vas adquirint eines
i acabes tenint cert control.
Sí, sí, sí.
I construeixes família
però que ja són famílies
que trenquen
amb el model
tradicional, no?
Estem fent famílies
diferents, no?
Ho estem intentant,
jo crec,
a veure què.
Sí, hi ha coses
que seran iguals,
una cosa que jo dic molt
és segur que hi ha coses
que faràs igual
que la teva mare
perquè és la teva mare
i ja seria raro que no
però també podem fer
coses diferents, no?
Però a més tenim
moltes famílies
assemblades,
és a dir,
hi ha moltes coses
que són noves,
nous models.
Sí, sí,
i què bé.
Veurem quin impacte
té això, no?,
en la criança
i jo penso,
quan em diuen,
ah, és que ara ho feu
tot diferent,
no sé quant,
penso, bueno,
com ho vau fer vosaltres,
bé del tot no ha anat.
Llavors,
jo no sé el que estem fent
nosaltres,
si anirà bé o no,
però deixeu-m'ho
a intentar-ho,
perquè copiar segur que no.
Quins serien els límits
en aquesta manera
de fer coses diferents?
Hi ha límits o no?
Per mi el límit
és el benestar
de les criatures.
És a dir,
mentre aquestes maneres
diferents
preservin el benestar
de la criatura,
no?,
i la salut mental
de la criatura
i física
i tot això
que ja sabem,
per mi,
bueno,
l'altre són,
no?,
com maneres de fer.
Totalment.
Totes vàlides,
a més,
perquè a casa seva
cadascú fa el que vol.
Sí, exacte.
Hi ha una pregunta
que us feu al vostre espectacle,
que és,
quin és el secret
més gran de les mares?
Suposo que n'heu recollit
molts de secrets.
Sí, sí.
Què us diuen?
Mira,
tenim la part
de broma,
no?,
que és molt divertida,
el vi,
la xocolata,
no?,
quedar-se en la vau
tancada
més estona
de la que necessites,
no?,
tenim la vessant de conya
i després està
la vessant així
més profunda,
no?
Sí,
les nostres pròpies mares
ens diuen molt,
no?,
les comares,
compartir amartes,
l'amor incondicional
que sentim
per les nostres criatures.
Per mi,
el secret més gran
de les mares
és que som dones
mentre som mares
i que tenim els nostres
desitjos,
els nostres anells,
ens passen coses,
tenim els nostres problemes,
tenim les nostres ambicions,
no?,
i jo crec que això
és el que
se'ns ha oblidat.
Que a les mares
ens passen coses,
no?,
que jo dic
que el major secret
és que totes tenim secrets,
que ens pensem també
moltes vegades
com estem soles,
això segur que només
em passa a mi,
segur que només jo
penso aquestes coses
i el que jo he vist
acompanyant mares
en format grupal
i individual
és que és molt estrany
que només t'estigui passant a tu.
Jo sempre ho dic
que no ets l'única en res,
ni en l'Ubo,
ni en l'Ubo.
No,
ni ets tan excepcional.
Exacte.
Aviat començareu una,
bueno,
heu començat ja una gira
amb el vostre espectacle
que anirà
per molts llocs,
per exemple.
Doncs mira,
fem Bilbao,
fem Madrid,
fem Saragossa,
fem València,
fem Vitòria,
fem Sevilla,
Reus,
Salt,
Vic,
Terrassa,
Déu-n'hi-do.
És fort,
perquè va començar com,
bueno,
fem Madrid i Barna,
no?
Com, bueno,
els dos punts així més principals
i va anar creixent.
I que bonic,
no?
Que vagi creixent.
Però a més a més
seguireu fent el sistema aquest
de les paperetes
que la gent us proposa
i aneu fent?
Sí,
bueno,
és el que ens agradaria.
La idea és que sí,
perquè la idea és que
la convidada
que sempre tenim al podcast
sigui el públic
i cada vegada
un públic diferent
o una convidada diferent.
Sí,
també penso que el xou
en directe anirà creixent
igual que ha anat creixent
el podcast.
I el meravellós
és que això no ho fem soles,
ho fem amb totes les dones
que ens segueixen
i ens escolten
i anem construint
segons les necessitats
que apareixen,
no?
Digueu-me què heu après
en tot aquest procés
de parlar de mares,
de convidar mares
als podcasts,
a l'espectacle?
Què esteu aprenent
de les altres mares,
de vosaltres mateixes?
Jo aprenc,
que ja ho sabia,
però ho corroboro,
que sempre hem estat allà
les unes per les altres.
Jo sempre poso l'exemple
de les dones
practicant avords clandestins
fa 100 anys,
no?
Bueno,
i fa 35 o 40 també,
no?
Però aquesta cosa
que les dones
sempre ens han salvat
les unes a les altres.
Jo crec que ara és hora
de deixar de fer-ho
a la clandestinitat
i començar a fer-ho
cap enfora, no?
Clar,
i jo penso que això
jo ho vaig aprendre
acompanyant grups,
però que el que ens apropa
és molt més gran
que el que ens separa,
no?
Que a vegades
les mares també
se'ns vol molt
i dic se'ns vol
perquè crec que és des de fora
dividir en categories,
les de la teta,
les del biberón,
les de no sé què,
les de no sé quantos,
i en el fons
quan et poses a parlar
de mare a mare
el judici desapareix.
Llavors tot això
del judici entre mares
és una cosa més externa
que interna
i tenim tan en comú.
Ens jutgem molt
les mares
entre nosaltres, sí?
Mira, jo penso,
primer,
hi ha una part que sí
per educació
perquè ens han educat
per odiar-nos
entre nosaltres
i després penso també
que la maternitat
és una mica com
l'adolescència,
com és una nova identitat.
Recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent
amb el manual pràctic
per a la reproducció assistida.
Us deixem
amb Ginestà i Maio
un homenatge
a les mares,
mama.
Sigueu lúdics,
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar
les criatures
petons
de la Núria Ventura,
de la Marta Sánchez
i la Rosa Sillué
i fins a la setmana vinent.
Fins aquí
l'ofici d'educada avui.
Gràcies a l'Isabet Pedrosa.
Reprenem el fil
d'aquest suplement
d'aquest diumenge.
Ai, vida, vida
Que bonica és
sentir-te entre les mans.
Ai, vida, vida
Respirar tots els colors
del bosc i el mar.
Ai, vida, vida
Que la pella es fa bonica
amb cada any.
Ai, vida, vida
Tan difícil i senzilla
El suplement
amb Roger Escapa
Aquesta tarda
tota la jornada esportiva
la trobaràs
al Tot Gira
Atenció!
Començarem amb l'anàlisi
del Madrid-Girona d'ahir.
Quins han de ser ara
els objectius
dels gironins?
Anirem al nou
Congost
amb Ernest Macià
i Carme Lloberes
per viure
al Manresa Barça
de l'ACB
cinc dies abans
de trobar-se
a la Copa de Màlaga.
També us explicarem
al Bascón i a Penya
Escoltarem els protagonistes
de la mitja marató
de Barcelona
la final de la Copa Àfrica
els minuts escombraria
i amb Francesc Garriga
coneixerem
com es viuen a Las Vegas
les hores prèvies
a la Super Bowl
Tot Gira
Aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Glupés
Avui
el suplement
des del centre
del 112 a Reus
Aquesta pel·li
és tan bonic
quan ell és al cotxe
i el veu
i està a punt de fer la porta
però no ho fa
És que a la vida
l'important
és saber aprofitar
les oportunitats
Hi ha cotxes
que només passen una vegada
el teu Citroën
C3
des de 13.200 euros
finançant l'Ui
amb entrega immediata
només per aquesta vegada
i només aquest mes
Condicions a Citroën
punès
Els Baltasar Neumann
i Thomas Hengelbrock
arriben a Barcelona
El 13 i 14 de febrer
presenten dos cims
del romanticisme
al Palau de la Música Catalana
un requiem alemany
de Brahms
i la sinfonia
l'Obje Sang
de Mendelssohn
Dos dies consecutius
per gaudir
de la millor música
en un entorn únic
Entrades a palaumusica.cat
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
Amb Roger Escapa
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquesta hora els dissabtes
i diumenge
repassem alguns
dels millors moments
de la setmana
Els continguts ben escoltats
al nostre web
catradi.cat barra
El Suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Manila Laminos
Bon dia
Molt bon dia Roger
Doncs mira
la setmana passada
al Suplement
ens van visitar
una italiana
una peruana
un estatudinenc
i una xinesa
que tenen una cosa en comú
tots ells parlen català
Ens van explicar
què els vam moure
a aprendre aquesta llengua
i tots van citar
una de les sèries
més mítiques
de TV3
Mirava bastant
molt de plats bruts
al principi
quan estava aprenent
Quin mal que ha fet
plats bruts
Et feia gràcia o no?
Sí, clar
Ho dic perquè
és un humor molt català
el de plats bruts
No sé si vosaltres
que sou italians
o americans
també us fa riure
Diria que sí
en el meu cas sí
però
no sé
un cop que hagis estat
aquí a Barcelona
no sé
uns mesos
ja entenso una miqueta més
com l'humor
I a la setmana tràgica
amb el John Cindreu
i el Toni Rodón
vam parlar
de fer safreig
és a dir
de xafaradejar
de dicotis
és una manera
en definitiva
de fer
que de vegades
té connotacions negatives
però que en alguns casos
fins i tot
pot tenir una funció social
Aquesta idea
que els rumors
i el safareig
era una cosa negativa
i efectivament
hi ha una part negativa
doncs
s'havia convertit
com una mena de tabú
entre moltes persones
i això també
encara no hi som del tot
però hi ha altres cultures
o altres països
que és molt més habitual
esbombar la vida primàtica
i la vida privada
de la gent
per exemple
sobretot dels polítics
que té la cosa bona
i la cosa dolenta
evidentment
la cosa dolenta
és que
tots els problemes
associats
amb salut mental
de la gent
amb el tema
de l'assetjament
etcètera
però a vegades
també
molts amics americans
em recorden
que per exemple
tens polítics
que voten
en el Parlament
respecte a una decisió
concreta
i després
a la seva vida privada
fan una cosa
totalment diferent
i que exposar-ho
va bé
perquè
doncs això
per fer veure
al públic
que certes contradiccions
en certa manera
no són acceptables
des d'un punt de vista públic
i a les 12
com queda diumenge
a l'eclipsi
la setmana passada
amb l'escriptor
Carlos Quílez
ens va explicar
algunes de les experiències
més extremes
que ha viscut
a la seva carrera
tractant amb delinqüents
com per exemple
quan va haver d'anar
a disculpar-se
amb un cap de la màfia
jo tenia una moto
tenia el Harley Davidson
aleshores
recordo que me'n quedava
a la cerveceria
Moritz de Barcelona
l'antiga cerveceria
Moritz de Barcelona
i vaig arribar amb la moto
ell m'estava esperant
saps la imatge aquella
del Robert De Niro
a pactar con el diablo
que està assegut
dels seus atlàteres
allà al seu costat
i li vaig dir
allò
vengo a verte
oi, disculpame
si ayer hablé con este fulano
me has malinterpretado
yo nunca quise faltar
del respeto
i tal
i vengo a pedirte disculpes
el hecho de que hayas venido
y me hayas pedido disculpes
d'una forma tan explícita
me obliga a perdonarte
por lo tanto
venga, vamos a desayunar
jo amb la panxa
amb l'estómac
tenia un nus a l'estómac
que m'impedia d'allò
recordo que va a treure
ous ferrats
patates fregides
i llom a la planxa
i vam prendre això
amb Moe Xandona
amb porró
que és un dels saquil·lègics
més horribles
que es pot fer
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
HBO Max
arriba una nova sèrie
és
Fiut
Truman
versus
the Swans
Ryan Murphy
recupera la seva sèrie
antològica
per fixar-se
en aquest cas
en l'escriptor
Truman Capote
i la seva relació
amb un grup de dones
de l'elit
de la societat
riques i glamoroses
I a Netflix
una recomanació
per als més petits
Orion i l'Oscurida
La nova pel·lícula
d'animació
de Charlie Kaufman
segueix la història
d'Orion
un nen típic
de primària
que té por irracional
de gairebé tot
sobretot
de la foscor
és per això
que quan la personificació
de la seva gran por
el visita
s'endinsaran
en un viatge
pel món
per demostrar-li
que no té per què
tenir por de la nit
I al teatre
al Tívoli
un nou musical
Los Chicos del Coro
Després del seu aplaudit
pas per Madrid
l'adaptació escènica
de l'èxit cinematogràfic
arriba a Barcelona
per explicar la història
d'un professor de música
que munta una coral
per nois
en un internat
avui a funció
a les 12 del migdia
i a les 5 de la tarda
Bon dia Sònia Dolufeu
Molt bon dia Marina
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem 3 propostes
avui per Barcelona
La primera
celebrar el Dia Mundial
de la Dona i la Nena
en la Ciència
al Cosmo Caixa
El museu ha programat
una jornada
de portes obertes
i activitats gratuïtes
amb l'objectiu
de reivindicar
el paper
de les dones científiques
per exemple
el taller familiar
Reptes de la Ciència
en format Gincama
on els assistents
han de resoldre
enigmes
sobre les grans aportacions
de les dones científiques
al llarg de la història
o un recorregut
a la sala univers
fent parada especial
en els descobriments femenins
Són activitats
pensades
per a nens i nenes
a partir de 8 anys
Les sessions dinamitzades
estan previstes
a les 12 del migdia
i a les 4 de la tarda
I podem esmorzar
berenar
o també fer les postres
al local
menudes
Situat al carrer
del Llenguadoc
número 23
al barri de Sant Andreu
al costat del Sat Teatre
i a 3 minuts
caminant
de la parada de metro
de Fabra i Puig
un nou establiment
dedicat exclusivament
a la producció
d'enseimades
en fan
per a tots els gustos
19 varietats
de 3 mides diferents
100% artesanals
en fan
de tiramissú
de mascarpone
de xocolata amb taronja
de nata
de botifarra negra
de pinyons
i esclar
també de clàssiques
i també
de sobressada
de Mallorca
el preu de la porció
són 2 euros
amb 90 cèntims
obert cada dia
de la setmana
de les 9 del matí
a les 8 del vespre
una proposta
amb bon gust
i també amb bona música
perquè podem acabar el dia
el concert
de Raquel Lua
a les 7 del vespre
al teatre
del casinet
d'Ostafrancs
Raquel Molinero
és una cantant
compositora
i lletrista
amb influències
del fado
el flamenc
i la música d'autor
però fa pocs mesos
que ha publicat
el seu últim disc
Piel
on cada cançó
ens fa sentir al màxim
cada emoció
i en el qual ha obert
la porta a altres estils
més electrònics
la seva veu
atípica
les dures
i sensibles lletres
ens fan transitar
per diferents etapes vitals
el sexe
el naixement
l'amor
el desamor
la malaltia
la mort
i la seva acceptació
un projecte personal
que brilla en directe
si volem anar al concert
d'avui a Barcelona
encara queden entrades
i es poden comprar
a la web del festival
Barna Sants
doncs arribarem
a les 7 del matí
amb aquesta
dona a l'aigua
de Raquel Lua
que avui passa
pel casinet d'Ostafrancs
de Barcelona
nosaltres tornem
a les 7 del suplement
si no
jo no volia
fer pas mal
el meu mal
du el nom del mar
jo no volia
fer pas mal
m'enfonso
a la immensitat
jo no volia
fer pas mal
el meu mal
du el nom del mar
jo no volia
fer pas mal
m'enfonso
a la immensitat
Catalunya Ràdio
el suplement
Roger Escapa