Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'Espúdio de Catalunya Ràdio,
comença el Suplement d'Estiu.
De diumenge, 13 d'agost del 2023.
Albert Montilla.
I tot un equip de gala.
L'esperit estival del cap de setmana.
Som al Suplement d'Estiu, Mariana de la Cruz. Bon dia.
Avui, el Suplement, atenció, perquè parlarem de drogues.
I en concret del Fentanyil, una estupa feent
que està deixant moltes morts als Estats Units i al Canadà
i que està començant a arribar aquí.
Xerrarem amb Núria Calzada,
que fa més de 20 anys que treballa en l'àmbit de les drogues a Catalunya.
També analitzarem la crisi a Vox amb l'Irael Merino,
escriptor i periodista madrileny i col·laborador del Suplement d'Estiu,
que ens explicarà la guerra salvatge que hi ha dins el Partit d'Extrema dreta,
no només a les altes instàncies, sinó també entre els càrrecs intermedi.
I, per altra banda, contractarem amb el divulgador científic Joan Anton Català
per intentar esbrinar per què Rússia ha enviat una sonda a la Lluna
amb l'objectiu d'extreure aigua del satèl·lit terrestre.
I amb tu també, repassarem, Marina, el cor.
Avui parlarem de...?
Avui de la reina de les portades d'estiu. Ja esbrinarem qui és.
No ens ho dius.
Anna García Obregón.
Esperem moltes coses més que no explicaré per no allargar-me.
I arribarem a la secció d'esports del Pep Molero. Bon dia, Pep.
Molt bon dia. Què hi tens avui al Mercat odi Molero?
Tenim molta cosa, tenim els d'abuts de l'Espanyol i del Barça,
a primera i a segona divisió,
tenim el Girona, que va aconseguir un punt molt valuós ahir,
amb la connexió ucraïnès entre Zigenkov i Dobby,
que va debutar a la Lliga amb gol,
tenim el Dani Olmo, que va guanyar la Supercopa alemanya amb hat-trick,
el català de Terrassa.
Bé, tenim molta cosa.
Cristiano Ronaldo va aconseguir el seu premi títol a l'Arabia Saudita.
També va guanyar el màxim golejador,
però es va enfadar i va muntar...
Va armar un siri increïble.
I va muntar un pollastre, també.
Perquè no li van donar el premi al millor jugador
i es va enfadar moltíssim.
I, bé, com dèiem, tenim molta cosa d'esports.
Els caps de setmana, si no n'hi hem d'esports.
Jo crec que aquest programa hauria d'haver més temps pels esports.
Això ja ho deixem per un altre dia.
Ai, Déu meu. Amb en David Balaguer, que cada dia ens apropa.
Fílies i fòbies. Avui analitzaràs una fília o una fòbia, David.
Bon dia. Bon dia. Avui... una fòbia.
Una altra fòbia. Una altra fòbia.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Una altra. Sí, n'he fet algunes, però també he fet fílies.
Sí, d'acord, d'acord. Ho comprem.
El percentatge deu ser... No el controlo. Aquí, al Big Data...
Aquest no el controles, però jo crec que és un 70-30.
Sí, estem... Hauríem de buscar el 60-40.
Jo volia ser més precisa.
Jo soc un paio que soc més de fòbies que de fílies.
Quan faig una fília, estic fent un gran esforç.
Per tant, avui fòbia. Avui fòbia.
I quina?
Sí, us ho puc dir, a vosaltres us ha passat bé.
Li ha passat a tothom, això.
Que alguna vegada, a les 3 de la matinada,
et despertes i tens ganes d'anar a fer pipí.
Ui, i tant.
I llavors s'origina una batalla interna que et porta a...
Sí, un debat intern, el debat intern.
A què fer? És una batalla, un debat correcte.
Me aixeco o no me aixeco, no? Me aixeco o no me aixeco.
I a partir d'aquí una sèrie de reflexions
que d'aquí una estona farem a l'antena de Catalunya Ràdio.
Déu-n'hi-do, dona molt de joc, això.
Si anem bé, tot això serà per acabar.
Si anem bé... Ja ho vencem.
És a dir, no la faràs.
Podria ser que això s'uneix la setmana que ve.
Quan quedi només uns minuts per les 10 parlarem d'aquesta fòbia.
Tot i això, serà de nou a 10.
A partir de les 10 podreu gaudir de la secció del dret del revés.
He dit podreu gaudir, com si fos unisme, que ho és.
Perquè posarem avui cap per avall el dret al matrimoni.
Explicarem els seus orígens i parlarem de mediació de divorcis.
De que gairebé 7 de cada 10 vincles matrimonials acaben en divorci.
És una barbaritat. Déu-n'hi-do.
Ai, Déu meu.
També entrarem dins la sauna amb l'humanista i unista Joel Díaz.
I amb què acabarem? I acabarem amb la sortida d'en Miquelet.
Home, Miquelet, on ets? Hola, bon dia.
Ui. Bon dia.
Ui, estàs adormit o què?
Aquesta patia...
Bon dia, Zaguit, no?
On ets, Miquelet, on ets?
Estic als voltants de Cardadeu,
perquè avui es celebra allà un esdeveniment d'aquells que fractura Catalunya.
Quin és?
Pots avançar alguna cosa o no?
És una paella monumental.
Llavors, clar, t'hi pots trobar tot el poble,
el cosí que no vol saludar...
Dins del marc la Festa Major de Cardadeu.
Llavors, bueno, vull anar a estudiar què pot passar allà.
D'acord. Avui, paella popular de bons amants del Miquelet.
Tot això serà a les 10, i per acabar a les 11, què més?
Adeu, Miquelet. Adeu.
Ara obrirem la capsa de sorpres dels 40 anys
per parlar de què suposa la ràdio pública per les persones seves.
I ens acomiadarem al cap de setmana
amb les rivalitats històriques de la marca Codina i el Francesc Canosa.
Som el suplement d'estiu i tenim esperit estival de cap de setmana.
Tot això d'aquí una estona,
però ara deixo que saludi l'editoral
dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio,
a cap de setmana.
Neus Bonet, bon dia. Bon dia a tothom.
Repassem els titulars més destacats d'avui.
De què hem d'estar pendents aquest diumenge?
De dues investigacions.
La primera, l'actuació d'una gent dels Mossos
que hi va disparar contra un lladre
que fugia d'un control de trànsit a la 7,
entre Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant al Baix Camp.
El lladre va rebre un tret al cap
i està en estat crític a la Vall de Bron.
I la segona?
Per una agressió homòfoba que hi va haver
la matinada d'ahir dissabte a Sal, al Gironès,
on s'ha presentat denunciar.
Per altra banda, pendents també del recompte
de víctimes mortals a causa de l'incendi a Hawaii.
Quina és l'última actualització?
Doncs és d'aquesta matinada, les autoritats han fet públic
que ja puja el balanç a 89 víctimes.
A més, la justícia nord-americana
ha obert una investigació sobre com s'ha gestionat aquest incendi.
Es vol saber per què.
Primer, el telèfon d'emergència
es va deixar de funcionar en moltes zones
o per què les sirenes d'alerta d'incendi
no es van activar ni tampoc les alertes pel mòbil.
És una desgràcia perquè tot apunta
que aquesta xifra podria continuar augmentant.
Sí, perquè encara hi ha molta gent desapareguda.
Déu-n'hi-do. Què més hi ha als titulars?
Doncs que el creixement accelerat de l'arribada d'immigrants
podria situar Catalunya en els vuit milions
i que aquest cap de setmana, vuit milions,
aquest any 2023,
i que aquest cap de setmana la meitat del país
està en risc d'incendi
sobre tot la part oest de Catalunya.
Fa mitja hora al Catalunya Matí
hem sentit com analitzàveu la situació amb els agents rurals.
Sí, hem parlat amb l'Anna Servent,
que és la cap de regió del cos d'agents rurals a l'Alpirineu
i que ha fet aquestes recomanacions.
Doncs a les hores de màxima insolació
cal no fer activitat
amb entorns forestals.
Tota activitat que s'eviti
en les zones forestals evita incendis forestals.
I especialment cal avisar
si veiem actituds influents
o si veiem alguna columna
pots trucar ràpidament al 112.
Neus, per acabar, hi ha algun pla diferent
i destacat que podem fer, per exemple,
la Marina, en David, en Pep i en Miquelet,
aquest diumenge després del suplement?
Una cosa que m'ha fet molta curiositat
i que no he vist mai,
que és aquesta tercera edició del laberint
que es construeix amb centenars de bales de palla,
això es fa a Sant Ramon, a la Sagarra,
i és una proposta doci familiar
o d'amics i col·legues com vosaltres,
i que fa això, no?,
que la gent es pugui, sobretot la canalla,
acostar a l'entorn rural,
reivindicar una mica l'atractiu de la vida pagès,
si és que us agrada la vida pagès.
Canalla i adults, també.
Us atreveu a vosaltres aquest tipus?
Sí, molt bé. De debò, m'agraden molt els laberints.
Ho dic de debò.
M'ho crec, m'ho crec.
Gràcies, Neus, per tu. A vosaltres.
Escolta'm a les 10 amb el Bulletin Informatiu.
Fins després.
Ho avançàvem...
Abans anava a dir el sumari.
Aquestes últimes setmanes estan auge
els vídeos sobre el fentanil.
És una droga que diuen que és molt més potent de l'heroïna.
Heu vist els vídeos que corren per les xarxes
sobre aquesta substància? Sí, sí.
Jo vaig veure un documental que vam fer a TV3.
Sí. No sé si devia ser el Sense Ficció, potser.
No recordo el programa,
però vam fer un documental excel·lent
i em vaig quedar perplex amb el que veia,
perquè a més estem parlant d'una droga de plaer afímer.
Molt afímer.
I sorprenia, no?,
que hi hagués aquella dicció i aquella necessitat.
Va ser un documental que em va deixar,
ja et dic, perplex,
i el fet que ara això estigui arribant aquí
a mi m'impacta, la veritat.
Marina, la reacció del cos, o el que es veu en aquest vídeo,
és que et deixa com en un estat de catàrsi o...
Sí, vull dir, li diuen que és la droga zombi.
Ara amb qui parlarem també ens explicarà aquest tema, no?,
per què li diuen això,
i si ens estem alarmant, dient...
Ens estem avançant molt els fets, dient això, no?
Però si els deixa totalment,
com inexpressius, sense res, sense com, sense res,
sense res, sense res, sense res, sense res,
sense res, sense res, sense res, sense res,
sense res.
De fet, per parlar-ne tenim amb nosaltres Núria Calzada,
que fa més de 20 anys
que treballa en l'àmbit de les drogues a Catalunya.
Actualment és la referent de la Leap Europe,
la Enforcement Action Partnership, a Espanya,
una organització internacional de policies
que lluiten per la reforma de les polítiques de drogues
i també és la responsable de l'àrea de polítiques de drogues
de Kikion Analytics,
una organització espanyola canadenca
dedicada a l'anàlisi de substàncies.
Bon dia, Núria.
Hola, bon dia, què tal?
El famós fentanil és un medicament
com pot ser el tramadol per pelar el dolor?
Correcte.
És que no és cap droga zombie,
ni cap droga letal,
ni cap droga mortal.
És una substància, és un fàrmac,
que es va desenvolupar a finals dels anys 50,
que està al mercat des de l'any 1968,
als Estats Units,
i a Espanya està també
com a ús,
com a fàrmac,
autoritzat des de l'any 98.
És a dir, que no té res a veure
amb una droga mortal ni zombie,
no són adjectius que siguin apropiats
ni adequats per parlar d'aquesta substància.
I per què se'n parla així?
Perdona, Núria, per què se'n parla així?
Què està passant amb aquest medicament?
El que passa és que hi ha una epidèmia
de sobredosis
associada sobretot
al pioll sintètic,
no només al fentanil,
sinó que el tema és molt, molt complex.
Parlem d'un grup de substàncies
molt ampli, només perquè
tenia una idea
quina va decidir posar controls
per evitar aquest tràfic
de fentanil cap als Estats Units.
I en aquesta mesura que va posar
de, diguéssim, controlar,
fiscalitzar els fentanils
i substàncies anàlogues,
va donar com a resultat unes 1.400
substàncies introses
en aquesta llistada de fiscalització.
Només perquè tenia una idea de com és
d'ample tot aquest fenomen,
i que no només parlem de fentanils,
sinó de milers
de substàncies anàlogues
que poden i que estan en el mercat
d'Estats Units i de Canadà, també.
Ara sabeu, finalment,
d'aquest documental que vam fer a TV3,
és el de Ten Dollar Trip,
que justament és parlar d'aquesta epidèmia
de sobredosis de Canadà,
que és el país on treballem
la nostra organització.
Una epidèmia que crea morts, també?
Sí, sí.
No és una epidèmia de fentanil
o una epidèmia d'opioids.
Estan mal anomenades, d'aquesta manera,
perquè el que tenim és una mort,
és una epidèmia de morts.
És a dir, parlem de més de 100,
gairebé 108.000 morts
només en l'any 2022,
als Estats Units.
I això vol dir...
També venim dels Estats Units,
que és un problema que n'hi ha a mitjans dels anys 90.
Estan ara mateix a la quarta onada
d'aquesta epidèmia de morts.
I aquesta última onada, diguéssim,
està caracteritzada perquè aquests anàlogs,
opióids sintètics,
ja s'estan barrejant també amb substàncies estimulants,
com la cocaïna o la metamfetamina.
I això està donant lloc a una sèrie de morts accidentals
de persones no consumidores d'opioids,
sinó que consumeixen cocaïna
i accidentalment moren
perquè venen adulterades.
I aquesta seria l'última onada
que va començar el 2019
i com un exemple model
o clar, diguéssim, que ha sortit aquests dies
des del net de Robert de Miro,
que el juliol va morir
accidentalment de sobredorvis,
un nano de 19 anys,
i ha sortit el resultat toxicològic aquesta setmana,
i és el que veiem a gairebé totes les morts.
La presència de cocaïna, però també ketamina,
3 benzoyacetines
i també fentanil.
Núria, aquestes barreges
han arribat també a Catalunya?
No, no podríem dir
ni que el fentanil està als carrers,
segons els indicadors que tenim oficials
de morts per sobredorvis,
el tema d'urgències hospitalàries,
incautacions,
que hem fet aquí a Espanya
i, per exemple, són residuals.
I sí que tenim aquest estudi
de l'Hospital de Trias i Pujol
i l'Hospital de...
l'Hospital del Mar,
que van agafar el pipí, l'orina
i les persones usuàries d'orina,
i van trobar que entre un 4 i un 8%,
entre els dos estudis,
hi havia una presència de fentanil.
Què vol dir això?
Que hi ha presència, que és residual,
que hem d'estar atents,
perquè és un fenomen que pot ser que sigui incipient
i que no sabem com es desenvoluparà.
Precisament perquè és inviable
que tingui un origen com el que ha tingut els Estats Units,
més per la presa de la farmacèutica,
però sí que és probable
que hi hagi un augment de morts per sobredosis
per altres vies.
I un dels indicadors que ens està dient
warning, alerta,
és que està passant ara mateix a Regne Unit.
Sabem que les tendències, a més,
amb el tema de drogues van de nord a sud,
que el que passa al nord probablement acaba venint,
i ara mateix veiem a Regne Unit
que hi ha un augment de morts per sobredosis,
i en aquest cas no és el fentanil
i anàl·locs, els que estan presents,
sinó que parlem d'una altra nou...
d'una altra categoria
d'opiacis,
que són els mitazens,
i que estan presents en el mercat del Regne Unit
i està donant lloc a morts.
Què passa a Europa?
Depèn molt també de què passa amb l'heroïna
i què està passant a Afganistan,
i com és si el règim talibà
manté la producció del cultiu de l'opi o no.
Ara mateix el que sabem
és que segons l'anàlisi d'imatges
d'alta resolució per satèl·lit,
la reducció del cultiu de l'opi
ha estat molt important,
perquè s'han reduït molt i molt.
Saben que Afganistan és el país productor
que subministra en el mercat no regulat,
diguéssim, il·lícit, el 90% de l'heroïna.
Si aquest subministre falla,
la demanda continua.
Com s'omplirà és aquí on hi ha el risc.
Per tant, sí que hem d'estar molt, molt atents
com es desenvolupa
i hem de desenvolupar ja, diguéssim,
estratègies per...
sobretot per identificar,
detectar el fenomen,
i saber com respondre,
en cas que això comenci, diguéssim, a disparar-se.
El mercat de la droga és molt complexa
i a vegades quan hi ha restriccions,
les màfies o qui les produeix
s'encarrega de buscar maneres
de poder evitar,
vaja, de poder saltar-se en cas de medicaments,
produir medicaments semblants o anàlics
que puguin saltar-se les prohibicions
i aquí hi ha tot un entremat perillós.
Jo volia acabar amb una última pregunta
que té a veure amb si des dels vostres estudis
heu detectat alguna droga
o l'augment significatiu
d'alguna droga aquí a Catalunya
que valgui la pena tenir en compte?
Doncs no, no podríem
parlar sobretot en el tema
d'opiós sintètics,
no hem detectat cap fenomen.
Nosaltres és aquí que on justament
ens dediquem una mica a monitoritzar,
identificar aquests nous compostos
a nivell internacional, és a dir,
els identifiquem, els comprem,
els analitzem i a nivell internacional
sí que tant a la surface,
a la internet normal com a la web,
però sí que hi ha un fotiment
de substàncies de diferents categories,
no només d'opiós,
però no podríem dir que estan presents
a nivell d'opiós aquí a Catalunya.
D'acord, Núria, és responsable
de l'àrea de polítiques de drogues
d'aquí que on analítics.
Moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres avui
el suplement d'estiu i il·lustrada
que estan amb el fentanil i aquesta alarma
o aquest avís està pendent
de com evoluciona aquestes mescles.
Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.
Una abraçada, bon dia. Adéu, bon dia.
Hi ha una sèrie boníssima a Disney Plus,
crec que és, que es diu Dobsick,
del Michael Keaton,
que parla sobre l'addicció als opiacis als Estats Units,
que va ser i és increïble,
va causar més de 500.000 morts
i va haver-hi una farmacèutica responsable
que es va finalment autodeclar culpable
per totes aquestes morts
perquè la gent anava al metge perquè tenia dolor
i acabava dicta als opiacis, al farmac,
i la sèrie és molt bona, la recomano moltíssim
per entendre molt el que està passant als Estats Units.
Canviem ara de tema, parlem...
Anem cap a Madrid ara, un moment, perquè com us comentàvem,
també parlarem de la crisi interna de Vox.
Recordem que aquesta setmana el que fins ara era portaveu
a la dreta del Congrés, Iván Espinosa de los Monteros,
va abandonar la cúpula del partit
i va renunciar a l'acta de diputat,
però dos dies després vam saber
que l'home que l'havia de substituir, el metge Juan Luis Stigman,
tampoc recolliria l'acta.
David Miró, el subdirector del diari,
explicava que darrere d'aquesta renúncia
hi pot haver un home, Jorge Buxadé,
un perfil que ve de Falange,
ja que s'hi va presentar com a candidat al Parlament el 95,
i que ara mateix sembla que és qui controla el partit.
Volem connectar amb el nostre contacte a Madrid,
l'escriptor i periodista Israel Merino.
Bon dia, Israel.
Muy buenas, ¿qué tal? ¿Cómo estáis?
Aquí estamos.
Me parece peculiar que primero se hable de Fentanilo
y luego de Vox.
Es un poco algún tipo de correlación.
No et fiquis amb la nostra programació.
Què està passant a Vox, Israel?
Pues mira, Vox...
Está pasando que...
Está implosionando, ¿no?
Es un poco lo que le pasó al titán,
al barquito que subió a...
Perdón, que bajó a ver el Titanic, ¿no?
De toda la presión que aguanta
y de todo lo que hay dentro, ha terminado por implosionar.
Al final, se habla mucho de Jorge Buxadé,
el sujeto este de la Aladuda,
que lo definís muy bien,
como una persona fanagista
que está reestructurando la organización.
Al final, a él también abascal le encargas,
según fontes apuntan,
le encargan esta labor
porque Vox se convierte en un partido chiringuito,
en un partido de empresa
que acaba abarcando tanto tejido
que necesita un héroe, una reestructuración.
Y esto se ve cuando, en estas últimas elecciones,
electoralmente se hunde.
Por lo tanto, empiezan a reestructurar
toda la organización.
Ahora mismo, quien se plantea de sustituto,
de espionage a los monteros,
bueno, de sustituto de sustituto,
es Ignacio de Oces.
Esta persona quizá en Cataluña es desconocida,
y de hecho en toda España igual,
en Madrid tampoco es un perfil que suene demasiado.
Es un señor carlista
que tampoco tiene una trayectoria pública muy reconocida,
pero al que se le va a elegir
por aparentemente,
y según todas las informaciones que se están escuchando,
por un motivo identitario,
para mantener esa esencia de Vox
como un partido tradicional.
¿Dónde acabará esto?
Nadie lo sabe, pero de momento no tiene muy buena pinta
para la gente de Vox.
Clar, recordem que Vox ha perdut 19 diputats
a les eleccions del 23-J en comparació amb el 2019.
Això, Israel, deu estar,
i en línia de la reestructuració que tu comentaves,
això està afectant el finançament d'alguna manera del partit.
Sí, bueno, pot haver algun tipus de pacte.
Al final, quan una empresa privada va mal,
cuando una empresa privada va mal, se reestructura.
En este caso, Vox es un partido chiringuito,
es un partido que vive de las subvenciones,
es un partido que, como todos los partidos,
al final tu cobras en función de unos escaños que sacas,
y mantener una estructura a tu alrededor
vale muchísimo dinero, mantener una fundación,
mantener ciertos cargos.
Entonces, claro, eso hay que venderlo de alguna forma.
Y Vox AD está ahí con la tijera
y qué va a pasar.
De momento, hay voces que, en Madrid,
hay que hablan desde que hay un plan organizado
para directamente acabar con Vox.
Y mira, ella que está agonizando,
que acabe la agonía cuanto antes y que se cierre.
I amb els càrrecs intermitjos,
perquè nosaltres sempre parlem de les primeres files,
¿et consta alguna informació que pugui estar passant
amb aquests càrrecs, assessors,
perquè això és tot un altre gruix de gent que cau?
Eso es lo más interesante de todo.
Al final, que espionados a los monteros estén en Vox,
o que finalmente se deshigle como a Ignacio de Oces,
como nuevo portavoz, a esta gente no le cambia la vida.
Quiero decir, a gente que tiene dinero de antes,
a gente que son ricos de antes,
a quien hace realmente daño esto que está pasando de Vox
es a esa persona que lleva tres, cuatro años luchando
en todas las internas, en todos los congresos de Vox,
que está pasando poquito a poquito, caloncitos,
y poder conseguir un puestito, bueno,
lo que se conoce aquí en Madrid como un trepa de toda la vida.
Entonces, Vox, en muchos sentidos,
y esto me consta, daba por hecho que iba a gobernar
con el PP en el gobierno de España.
Era un hecho, entonces, que finalmente no se pueda
hacer un auténtico jarro de agua fría,
porque hay todo un ecosistema de trepas alrededor del partido
que estaban ya pensando en ese cargo de asesor de comunicación,
de asesor de gabinete de tal diputado,
de todo ese tipo de tal.
Entonces, ¿qué está pasando?
Ahora mismo hay unas guerras entre estos medio trepas
para ver si Vox puede colocar toda esa masa
en diputaciones, en provincias, en autonomías,
y poder reestructurar un poco con la victoria que es cierta,
que es cierto que sí que sacaron con el PP en las autonómicas,
pero no pueden, no tienen toda esa masa para colocarlos.
Entonces, dentro hay cierto nerviosismo entre...
Cuando nos preguntamos por qué hay personajes públicos,
o bueno, personajes públicos, influences,
que se dedican a hablar tanto de Vox favorar al evento y a tal,
es por este tipo de cosas, ¿no?,
porque al final los cargos vuelan y ahora tienen miedo.
Yo lo tendría también, ¿eh?
Clar, i tot això acaba creant un efecte cascada
que acaba, després, fent fora l'agenda
que hi hagi diputacions o que hi hagi les comunitats.
Seguirem molt atentament aquest fenomen, Israel.
Venga, venga, hay que seguirlo, a ver cómo...
A ver si al final se habla de Uneri ya o Unerte o...
Veremos qué pasa, veremos qué pasa.
Israel Merino, escritor i periodista,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos el soplament, una abraçada.
Moltíssimes gràcies, Albert, un abraço per allà.
A veure, bon dia. David.
Són indigestes, les decepcions.
No, no, és que s'ha comprovat una vegada més.
Li ho ha dit molt clarament i té tota la raó, l'Israel.
Quan tu consideres que governaràs i després no ho aconsegueixes,
clar, la decepció se't posa molt malament.
Fa vertigen. Saps què més fa vertigen?
Ui, aquest tema, mira, aquest tema que tractarem ara,
jo estic per amareixar el lavabo una estona.
Hem començat parlant de fentanil,
hem passat a parlar de Vox, i ara hi ha el coet salsa,
i marxem cap a la lluna,
perquè és possible que ja sapigueu
que ara mateix hi ha una sonda russa
viatjant a la lluna amb l'objectiu...
És que amb aquesta música d'Interstellar...
És que és bellíssima.
Et venen ganes de cridar i d'agafar l'èxtesi.
Hi ha una sonda russa viatjant a la lluna
amb l'objectiu d'extreure aigua del satèl·lit terrestre.
I, de fet, sense anar més lluny,
els russos no enviaven a la lluna
una nau espacial d'aterratge des de fa 47 anys.
Això ens va cridar molt l'atenció al suplement.
I és per això que ara tenim al telèfon en Joan Anton Català,
escriptor de sobres conegut aquí al suplement,
per ser col·laborador també,
és divulgador científic especialitzat en astronomia.
Molt bon dia, Joan Anton Català.
Hola, bon dia.
I disculpa per esgarar-te les vacances.
Cap problema.
A tu fer aquesta pregunta,
com s'hi ha en aquesta missió?
A veure, el polsut de la lluna,
la lluna no ens interessava gaire de fi a temps,
perquè ja hi havíem arribat els humans,
i després hi tenim robots i satèl·lits explorant la lluna,
i realment la mirada la podem tenir posada a mar.
Mar és el següent desafiament de la humanitat.
Però la lluna de sobte va guanyar molt d'interès
la part del polsut de la lluna, l'any 2008,
quan un satèl·lit de l'Índia, des d'òrbita de la lluna,
i va detectar senyals de gel d'aigua
dins dels crades més profunds des del polsut de la lluna.
Clar, el fet que hi hagi aigua, segurament d'origen cometari,
de cometes, el fet que hi hagi gel d'aigua,
dona molt d'interès,
perquè si vol posar una base a la lluna,
no es pot fer un bon aeroport per portar-hi aigua,
és inviable, per tant, l'aigua sempre ha d'estar destit.
I a partir d'aquí un moment,
el polsut de la lluna es va combatir en estratègia,
de manera que totes les agències espaciales del món
van començar a explicar
que avaliarien missions en aquest polsut,
començant, per exemple, per la NASA,
que és on aterraran, en el polsut,
on aterraran, finalment,
els humans que el 2025-2026 tornin a la lluna.
En aquest moment hi ha una nau de la Índia
que ja es troba en òrbita de la lluna,
i que baixarà el polsut el dia 24 d'aquest mes,
i el que va ara fer a Rússia és la missió Luna 25,
que era una missió que ja feia molts anys de bellsenyada,
però havia tingut endarreriments.
La guerra d'Ucrània també havia dificultat molt aquesta missió,
perquè era una missió on l'agència espacial europea hi col·laborava,
i això es va trencar, aquesta relació es va trencar.
El que fa a Rússia ara és enviar la seva Luna 25,
que aterrarà també el polsut de la lluna
un dia abans que la missió de l'Índia.
Això ja indica una mica
que aquí no només hi ha un tema científic,
sinó que també hi ha segurament un tema de cursa,
o un tema de demostrar capacitats.
Si em sentis ofent, ja ho faré el dia abans.
Quan aquesta missió s'hagués pogut enlairar fa un mes,
o fa dos, o d'aquí a dos mesos,
en canvi, s'enlaira molt just a la de l'Índia.
Els objectius, al final, científics,
són acabar comprovant aquesta presència d'aigua
en el polsut de la lluna,
també la presència d'oxigen, de components d'oxigen,
és a dir, un estudi de minerals,
un estudi de composició del terreny, del sol,
d'aquesta part del polsut de la lluna,
perquè és la part que va guanyar interès en aquest descobriment,
el possible descobriment d'aigua.
És cert que només faltava això
per acabar de reactivar la sensació de guerra freda, no?
Vull dir, aquest clima...
aquest clima de cursa especial,
que no sé si havia desaparegut o no, eh?
A veure, és diferent.
En tot cas, és una cursa que no terrenyarà amb l'original,
amb l'OCO-1.
És a dir, les dues superpotències que estaven molt equilibrades.
Això també mantenia un equilibri, un cert equilibri.
Aquest equilibri ara no hi és.
És a dir, els Estats Units no tenen rival.
No tenen rival a l'espai.
En altres païs tampoc, però a l'espai no tenen rival.
Els Estats Units, realment, el que els preocupa és la Xina.
La Xina és el país que realment té un programa especial més potent,
però anys llum dels Estats Units.
Els Estats Units estan sols, completament sols.
No tenen rival.
Els Estats Units no ho tindran.
Però sí que els preocupa aquest creixement que està tenint
l'Agència Social de la Xina,
que ja s'ha convertit en la segona,
aquells especials per pressupost a nivell mundial.
I la Guerra d'Ucrània, el que ha fet és reactivar un moviment
que ja es veia d'aliança entre Rússia i Xina,
de manera que aquest programa especial Xina-Rússia
s'agafa una mica més de volada.
Hi ha un anunci de dos països que construiran,
o, si li interessa,
un programa especial de la Xina i de Lleida.
Això els Estats Units els preocupa.
Però no és una cursa especial com la que vam viure fa 70...
o no, fa la dècada del 50 o 60 del segle passat,
on sí que hi havia una cursa real amb dues superpotències
que s'equiparaven amb capacitat avui.
I la prova és que els Estats Units
no estan reaccionant a aquesta missió de Rússia,
estan reaccionant amb tota tranquil·litat del món.
Les eleccions del govern americà han decidit molta sort,
evidentment, a l'emissió de Rússia,
i estaran molt pendents científicament
dels resultats d'aquesta missió,
però on ells, que són els americans,
no els preocupa gens.
Som a prop d'evitar la lluna?
Jo penso que no.
Jo penso que no som tan a prop com alguns diuen.
De fet, només cal mirar l'emissió de retor d'humans,
que abans ho comentava, Artemis 3.
Ell ha fet Artemis 1,
ha fet els nous coets, els humans, que ens han de dur a la lluna,
i vam enviar un maniquí que va fer dos toms a la lluna i va tornar.
Vam provar aquests coets, han funcionat a la percepció.
L'any vinent, si tot va bé,
quatre persones ja se n'aniran a la lluna,
però encara no hi baixaran,
si no, que també faran alguns toms a la lluna i hi tornaran.
I com deia abans, 2025, jo penso que...
2025, que anava amb el til·loqui,
hi ha dues persones, quatre se n'aniran a tallar,
però dues tornaran a baixar
i ja tocaran la superfície amb la promesa de la NASA
que la primera persona a posar el peu a la lluna serà una dona,
que és un simbolisme molt important i ho mantindran.
Però una cosa és tornar a posar el peu
i l'altra és convertir la lluna
en un entorn on hi hagi bases permanents,
assentaments permanents.
Això trigarà, i, de fet, el següent pas no serà aquest.
El següent pas serà construir una estació orbital al voltant de la lluna.
Aquest és el projecte de la NASA,
on hi haurà col·laboració de la Generalitat Europea,
i també és el projecte d'aquest dinòmic que deia l'anxina rússia,
posar una estació orbital a la lluna.
La superfície de la lluna no és un entorn fàcil per posar-hi res.
Em sento que la lluna té una sisena part de gravetat
comparat amb la Terra, això és molt poc.
Els moviments, ja ho vèiem en els vídeos,
els estonatos, els estafolos,
els moviments són moviments que no són naturals a les persones,
són molt complicats, moure't, caminar...
és molt complicat.
I la lluna, a més, és molt freda, la superfície,
vol dir que aquestes bases estan molt perfectament acondicionades.
Jo el que veig és... realment l'objectiu és marx.
Abans ho deia, marx és l'objectiu.
Abans d'anar a marx, l'agilment hem de practicar,
i hem de construir els coets i les naus,
les generacions de coetxinaus, que ens podran dur a marx.
I aquestes són les generacions que ara estem començant a trobar
per un retorn a la lluna.
Jo no dic que no hi hagi bases o assentaments heritats a marx,
això hi serà, perdó, la lluna, això hi serà,
però on veig els assentaments permanent heritats és a marx.
I a marx és on desenvoluparem els que s'anomenen ciutats marcianes,
que ja s'estan dissenyant,
i que ja hi ha projectes d'aquestes ciutats, ciutats sostenibles...
Òbviament, estem parlant d'entorns molt protegits,
sobre les cúpules, amb les nostres pròpies...
que els humans que hi visquin i que hi treballin,
doncs puguin estar allà.
Marx és un entorn molt més agradable, molt més idealment,
per posar-hi bases que no la lluna.
Joan Anton Català, escritor i divulgador científic
i també col·laborador del Suplement.
Moltes gràcies per il·lustrar-nos de forma tan didàctica
què és el que està passant i aquesta cursa per la lluna.
I tot això que deies em feia pensar també
amb els plans de Elon Musk i SpaceX,
de marxar a marx, que sempre ha sigut el seu objectiu,
que han caminat amb això.
Exacte, pensem que Elon Musk, des que és molt petit,
somia a enviar la humanitat a marx,
i tot el que ha fet a la vida Elon Musk,
començant per Tesla i el que havia fet abans,
òbviament ara en SpaceX, és això.
I la promesa que va fer Elon Musk,
que ho va fer amb boca de la presidenta de SpaceX,
no ho va fer ell,
però va fer que la presidenta de SpaceX ho digués fa un any,
i que vol enviar els humans a mar dins d'aquesta dècada
i llavors va afegir amb la NASA o sense la NASA.
I això ja demostra,
jo penso que això és inviable dins d'aquesta dècada,
però demostra la voluntat,
demostra que nosaltres farem la nostra,
i això també és un canvi molt important
respecte al que teníem a la cursa especial original,
allà hi havia dos governs, ara no, ara hi ha governs,
hi ha corporacions que són fins i tot més potents,
molt més flexibles perquè poden decidir,
que potència i flexibilitat és el que hi havia abans,
i tenen agendes pròpies, per tant col·laboren,
són pàrners obligats a les agendes especials, per exemple, de la NASA,
però també hi competeixen i tenen els seus punts pròpies.
Joan Anton Català, moltes gràcies, una abraçada.
Gràcies, segurament.
Arribareu. Vosaltres aniríeu o no?
En aquest primer viatge a la Lluna no, primer viatge a Mart.
Mira, sincerament...
No us interessa, no us veig interessat.
Home, és que és parlar de coses molt grans, vull dir-te.
És clar que, sincerament, és que no ho veig gens viable.
Jo soc dels que pensen, atenció al que diré ara,
no soc negacionista de res.
D'acord. Terreplanista?
No, per això, és que una persona que dirà el que jo diré ara
se'l pot catalogar ràpidament de negacionista i terreplanista,
però jo considero que l'home no va arribar mai a la Lluna.
Hi ha molta gent que ho diu. Formo part d'aquest sector.
I ja et dic, no soc ni terreplanista, ni negacionista, ni res.
Però...
Però aquelles imatges, tot allò...
Fa una pila d'anys...
Plató de Hollywood, no?
Era prou viable, fer un plató, vull dir.
Jo, quan l'altre dia... No sé quin dia va ser.
Fa re, escasses setmanes,
hi va haver una Lluna formidable, una Lluna plena formidable...
Superlluna. Encara la recorden, David.
Jo estava allà, la mirava i pensava...
Són tant petits.
Sembla que estigui aquí mateix, però està llunyíssim.
Allà no hi ha anat ningú, home.
No hi ha anat ningú, home.
Però t'imagina't pujar allà dalt i veure-ho tot negre.
De veritat, has de quedar amb un cos que no cal.
Ai, en fi, la vida, quina ficció, eh, Marina?
Sí, sí. Quina ficció.
Obrim les revistes del cor per aconseguir lligar aquest gran tema,
que són les portades de la premsa del cor, que ens diuen avui.
A veure, parlem d'estrelles de l'univers,
també parlarem d'estrelles de les revistes.
A veure, jo encara no sé com no havia sortit aquest personatge
a la secció, perquè de veritat...
Ara ho estic llegint, oi?
...és el personatge del cor més profund.
Avui tenim amb nosaltres l'Anna Obregón, per nosaltres.
Ara mateix, la Nita.
Com?
Què vol dir, això?
Què ens proposes?
Perdoneu, és que m'he equivocat de cançó.
Perquè és que literalment aquesta no és la Nita que busquem.
Busquem una altra Nita.
Ha, ha, ha!
Jo riu sola.
Que riu sola!
A veure, de veritat, tot té un sentit,
i farem un viatge que ens portarà el Frank Sinatra d'aquí uns minuts.
Confieu en mi, companys? No.
Gràcies. Vull dir, és la resposta que jo volia, que no confiéssiu.
A veure, abans de comentar la notícia d'aquesta setmana,
vull posar per davant que la situació d'aquesta dona
és, com a mínim, molt qüestionable.
No sé què en penseu vosaltres, però com a mínim és molt qüestionable.
Però posem-hi uns quants detalls que han sortit aquests últims dies i hores,
perquè és que de veritat és que no tenen...
Els hem de comentar. A veure.
La Nita Obregón.
La Nita Obregón és la reina de les sessions fotogràfiques estiuenques.
Fa anys que pel dol del seu fill Genom feia,
però aquest 2023 té la marinera,
perquè no para, no para, no para, no para, no para la senyora.
Vull dir, no en tenia prou amb la grandíssima polèmica
de la seva neta filla
que ha hagut de sortir a fer una sessió fotogràfica.
Vull dir, és que ja no hi ha una exclusiva, ni dues,
és que ja en són tres.
I les fa sempre, aquestes sessions fotogràfiques d'estiu...
Que es venen per molts diners, no?
Després poden costar 500.000, era el cas...
500.000 euros, sí, sí, sí.
I la Noubregonja diria que el catxer puja molt.
Vull dir, pensem que les fa sempre des de la costa dels pins de Mallorca
a una caseta que té darrere de 1.000 metres quadrats,
que es diu El Manantial.
Ja té nom i tot. Sí, sí, sí, El Manantial.
Posar nom a la casa, eh? D'acord.
A la lliga. Exacte.
Vull dir, té un terreny petitíssim de 8.000 metres quadrats
i amb vistes a un penya cegat a la casa,
i res, amb el mar a davant.
Mar mediterrani, bueno, un luxe.
A veure, realment, jo no sabia com...
ella no sabia com millorar les versions anteriors d'aquestes sessions
perquè literalment ha fet aquest show durant més de 30 anys.
Vull dir, tot tipus de banyadors, tot tipus de cales de Mallorca,
i la senyora allà, present sempre, d'acord?
Estoica.
Estoica, sempre present amb nosaltres a les revistes del Cora d'Estiu.
Però aquest any hi ha una cirereta del pastís.
Quina serà?
Ah, bueno, la... la... la filla.
Effectivewonder,
perquè ha decidit que era una bona idea fer exclusiva.
Això es ven, també, i això costa més diners, també.
Això costa calesa. Home, imagineu-vos.
Clar, perquè és neta i filla. És neta i filla?
Són dues persones. Això són calesa.
Netilla. Li direm natilla.
Natilla.
Sí, li direm la natilla, molt bé.
Amb una portada completa, és que, a més, la portada és...
Una tia de compra, de compra, no l'ha fet ella, òbviament.
Vull dir-te, bueno, ho ha intentat, no sé, ha fet una cosa molt estranya.
Ara del supermercat i l'ha comprat. D'acord, sí.
M'ha vingut el cable de Ronaldinho, de les Natillas.
És veritat. Repetimo.
Repetimo. Esperem que no repita la nit amb això que ha fet, eh?
Compte, compte. Compte, que potser repeteix.
Però, a veure.
Una portada completa a la revista Hola,
amb la seva natilla, Ana Sandra, o sigui...
No li diguis així. No, sí, li direm natilla.
Perquè ara ja m'ha agradat.
Natilla i, recordem, com ha dit el Pep, natilla no casolana.
No!
Prou!
No porta la galeta, Maria, que et posava la...
Que em posa la meva mare.
Senyors, amics meus.
A veure. Què?
No en teníem prou amb el tema aquest de l'Ana Sandra,
quan van començar a sortir les exclusives de les dues,
perquè ja no és una, és que són les dues, a la revista,
que tot va aixecar encara més polseguera.
No sé si era una dada que no sabíeu,
però el 1996, la nit, va remoure cel i terra,
va recórrer la justícia i va pelar la llei del menor,
perquè es protegís la seva imatge del seu fill, Álex,
que ja no hi és, però en aquell moment era petit,
i ella no volia que et traguessin la cara del seu fill.
La vida està plena de contradiccions.
Moltes contradiccions. I ara què fa?
Ara està fent completament el contrari, no?
Álex, perquè el pare es deia Alessio.
Era Alessandro, el seu fill.
Alessandro...
La seva neta filla es diu Anassandra,
que és entre Anna i Alessandra.
Vull dir, és que...
És que de veritat, és que no, no.
A veure, un tema clau en aquesta història,
perquè estem parlant d'una nena que ara no té ni mig any,
però que està al càrrec d'una dona de 70 anys.
I de moment ningú sabia amb qui es quedaria aquesta criatura,
però ha sortit en exclusiva,
que serà la seva neboda qui se'n faci càrrec.
O sigui, aquesta nena passarà per més mans,
jo de veritat la planyo, perquè quin embolic de vida
es vull dir és que... Déu-n'hi-do.
Fa llàstima.
Fa, fa llàstimeta, la Nati, la pobleta meva, és que de veritat.
A veure, qui està sonant, senyors?
Franci Natra.
Ídol.
Tota la masculinitat concentrada amb una veu.
Aquí, aquí, aquí.
A veure, jo ara, amics, tinc una filla,
perdó, David, de veritat, perdó,
però és que he d'intentar relacionar sempre els temes del cor
amb la lletra d'una cançó.
No és qualsevol, perquè...
My Way és una de les cançons preferides de la Anita Obregón,
i analitzem la lletra en profunditat, sisplau.
A veure, comencem analitzant la lletra perquè...
Què diu?
El primer... No és la primera estrofa.
I ara el final és aquí.
I així m'enfronto al taló final.
Amic meu, ho diré sense embuts.
Ja ho veus, jo he estat així.
He viscut una vida plena.
He viatjat pertot arreu.
I encara més...
Al tanto, ho he fet a la meva manera.
I a veure, és que li va com a ell el dit.
La senyora, gaire jove, ja no és,
ha viscut una vida ben plena
i el més important que podem treure d'aquesta cançó
és que realment ha fet el que ha volgut
i molt més durant aquests 68 o 71 anys que té,
perquè no sabem quina edat té.
No se sap, però ella diu que en té 68.
Els números diuen que 71, però bé, no sé.
Ens esperem a la foto de Nadal
amb pijama amb barrets de Noel així a conjunt,
perquè recordeu aquesta edat el 13 d'agost,
que jo us vaig avisar que tindrem exclusiva per Nadal.
Ai, Déu meu, han deixat aquest cor presos.
Jo avui ja no...
Fent anil, crisi de Vox, la Lluna...
I les anelles.
Què més ens pot deparar aquest matí de divendres?
Ui, hi ha coses, saps per què? Perquè ve l'Enric Soler.
Enric Soler.
Enric Soler, bon dia. Bon dia, Laura Montilla.
T'has submergit avui a la premsa.
Has trobat alguna cosa que hagi passat desapercebuda?
Sí, però abans si em deixessis una petita de postilla...
Ai, quina por.
Ell ja sap el que va dir el David Balaguer.
Els nostres nens potser no estan veient,
però tornem a tindre a l'estudi una invitada,
que és una galeta que està desgranada...
Ai, deixeu-me amb les meves filles.
...de la galeta.
Però el tema és tant que fa rata que estimo a l'escaleta,
i miro i miro i dic, hòstia, que aquí el Galdric
no està estimat productiu o el s'ha equivocat,
perquè veig la galeta, veig els trossets petitets,
i veig que tenia la Garetel, no?
Clar, llavors, jo crec que...
No entrevistarem el David.
Ja tenim poc temps sempre i només falten dos invitats més.
Però tu, aquestes galetes te les menges
o simplement les portes per esmicular-les damunt del guió?
No, no, m'interessa saber...
És que no esmorzo, llavors, com pots veure,
em agafo un cafè ràpid a la màquina
i aquestes galetes d'una reconeguda marca aristocràtica...
Per cert, això que fas és fatal, és molt nociu per la salut.
Jo t'ho adverteixo, Albert, tu fes el que vulguis,
consumir i ingerir galetes d'aquestes cada dia?
No, cada dia, no, només dissabte i diumenge,
que és quan hi ha programes.
Llavors, són petits plaers.
Petits plaers, petits plaers.
Ara sí, s'entén molt. Perdó, perdó, s'entén molt.
A veure, avui hem repassat la premsa...
i... una mica de ràdio...
Sí, els efectes, els efectes.
Però efectes artesanals, no? Afectes sonors.
Aquí el Marçal no ha entrat.
Avui parlarem de com Bob Esponja i Ulisses
surten de festa pel barri de Gràcia.
Ah, ja era hora. D'acord.
Porto tot l'estiu esperant.
Bob Esponja o les festes de Gràcia?
Les dues coses, d'acord.
I això ha vingut a coalició,
perquè a la secció de cartes de lectors de l'avantguàrdia
hi ha una senyora que es diu Àngels Bronsoms,
que lamenta que, malgrat les advertències del cartell,
els velers posen en perill la posidònia i les estrelles de mar.
D'acord.
Desatenent les recomanacions de callar per la Forgell.
Aquí el Patrick, l'estrella,
que és el company de Bob Esponja,
córrer perill de desnonament a cop d'ancla, no?
D'acord.
O sigui, un iot li arrencarà la casa, com està passant a tot.
I clar, posidònia, plantes, tal,
dic posidònia, posidònia, este nom d'on pot venir, no?
I ve de Posidó, que era leu dels...
Leu dels marcs.
Els marcs i els oceans, efectivament.
Així que avui parlarem de tres episodis de l'Odissea.
Primer, l'episod del cicle Polifem,
segon, el tele de la PNLP,
i el tercer, el camp de les sirenes.
Però amb un minut, eh? Sí, sí, picadíssim.
D'acord, d'acord.
L'episod del Polifem...
Jo he pensat clar, Polifem, Polifem, Polifem,
què passa amb Polifem?
I clar, festes de gràcia, seria un d'aquells senyors
que tenen una cadena de pastisseries,
collon, home, no ho quiero acordar-me,
o que han comprat 4 o 5 bars.
I que en lloc d'anar pel pan les ovelles,
com feia el Polifem a la Sobacova,
les ovelles que entressin al seu bar
per veure si són rics o pobres.
I es deixaria entrar, després d'haver agafat tiquet,
com si estessin a la peixateria,
que avui el diré ara parlant d'això,
en funció de ser al seu bar, hi ha consumició obligatòria o no.
Si la consumició es paga en un ronyó o no,
és un altre tema que ara no en parlarem.
Llavors, la segon episodi. Qui esperava Ulisses a Ítaca?
La PNLP.
I clar, la PNLP, si visqués a Gràcia, què faria, no?
Jo crec que seria emprendedora, no?
I tindria al carrer Verdi o en algun altre carrer,
tindria...
Sí, no, una botigueta d'aquelles de roba íntima,
que pot ser la meva dona, és irrellevant,
d'aquelles robes eco-bio, quilòmetre zero,
que té més adjectius la roba que la rae, no?
Sí. Poliec, perdó, poliec.
Què més?
I estaria tassida amb llana d'unicor salvatge,
per lo cares que són.
I després tindria el camp de les sirenes.
Què seria el camp de les sirenes?
Seria aquell amic que és campetxano, que és canallita,
que t'intenta fer pena les dues de la nit
perquè no el deixis tot sol.
I l'altre amic inseparable d'aquest amic
seria aquelles altres sirenes, que són els llauners,
que et van dient, se't ve de ver, amic?
Així que ja ho sabeu.
Si voleu sobreviular, si voleu sobreviure,
a l'Odissea d'intentar dormir en una zona parasitada
pel soroll del turisme,
haureu de fer com Ulisses, posar-vos tables a les orelles,
per poder dormir per la nit.
Enric Soler, amb la seva particular analítica...
Ei, té dins del cap l'Enric Soler.
Ui, moltes coses.
Jo saps que visualitzo la plaça de les glòries.
Dins del seu cervell.
Acabada o no acabada?
No, sense acabar, però tot aquell trànsit, tota aquella cosa.
És la plaça de les glòries, és el cap de l'Enric Soler.
Bona tarda. Moltes gràcies.
Fem una cosa per recuperar-nos, fem una pausa per la publicitat
i tornem de seguida amb les vostres estimades seccions.
Ho sembla? Ah, sí?
Vinga, fins ara mateix.
Fins que...
L'univers al teu costat em queda petit.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual.
Amb Catalunya Ràdio, TV3 i Bits i Català,
obre el cor a l'estiu més especial.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
on ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol.
On vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra.
I sí, en aquesta platja
és on vull tornar cada estiu amb els meus fills.
Ja està la venda a la loteria de Nadal
en aquest lloc de vacances al qual també pertanys.
I si cau aquí el gordo de Nadal?
Loteria Nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Anys 30, Berlín.
Una ciutat plena d'excessos i conflictes.
Amb un policia obstinat,
ja saps què passarà.
Ja saps el que busco.
Espies i crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels Dilluns.
Una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon Berlín.
A TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Ha tornat la lliga i ha tornat el tot gira.
Atenció!
Aquesta tarda viurem l'estrena de l'Espanyola Segona
amb el primer partit de l'operació Tornada a Primera.
A partir de les 6,
el bacet espanyol amb la narració de Sergi Andreu.
Anirem a Getafe per saber l'última hora del nou Barça de Xavi
abans de jugar el primer partit de lliga.
A més, us explicarem tota l'actualitat
del Mundial Femení de Futbol
i viurem el primer gran partit de la Premier.
Chelsea Liverpool.
Tot gira.
El programa esportiu líder dels caps de setmana.
Avui diumenge a partir de les 6 de la tarda.
Amb David López.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Soc la Judit Masco i volia felicitar-vos de tot cor
per aquests 40 anys d'història i de vida.
Catalunya Ràdio.
Quantes anècdotes, quants moments i tot el que ens espera.
És un moment crucial als 40.
La cadireta. Us poseu la cadireta per davant.
Felicitats.
Catalunya Ràdio. 40 anys.
El suplement d'estima.
Amb Albert Montilla.
Ah, yeah!
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
El suplement d'estima.
Amb Albert Montilla.
Fer Molero.
Bon dia de nou.
Ja estàs mirant, que et veig aquí fent cares.
La Copa Catalunya Agility, de gossos.
Exactament.
Ara mateix tenim aquí a la televisió de l'estudi Esports3 posat.
I sí, estan fent una cursa...
Bueno, l'Agility és com aquesta cursa d'obstacles, de relleus.
Ah, mira, podem sentir la connexió en directe.
Aquí podem veure també fins a on arriba aquest esport.
Perquè salta un matrimoni.
És a dir, la Neus...
Epa!
Ah, com t'estan comptant?
No, és una...
Jo entenc que dos gossos són un matrimoni.
Però mira quines cuques com salten.
Com salten, eh, els gossos?
Doncs aquesta és la Neus Baró amb la Patumbú.
Hola, Patumbú.
Imagina't això en una rata en argentí.
Afrata primera...
Salta!
Seria duríssim.
Esports, és la secció d'esports,
i per tant, tenia sentit parlar d'aquest concurs.
És espectacular, és espectacular.
Poseu Esports3 si sou a casa i no sabeu què fer.
Deixeu el suplement.
No ens contaprogramem.
Podem comentar com van vestits els amos,
perquè sembla que vagin a fer trail running,
com el Kilian Jornet, aproximadament.
És el look, és l'estil.
Ai, Déu n'hi do. No ens desentrem.
¿Y el Mercado del Monero, que hi ha avui?
Vinga, que avui comença la Lliga del Vicent Campió,
i ho fa segurament contra el club i l'estadi
que menys identitat té de tot el campionat estatal.
El Getafe Club de futbol.
Soc conscient que aquesta afirmació pot semblar un xic subjectiva,
però intentaré mostrar alguns arguments que us sostinguin.
En primer lloc, anem fins a l'any de la seva fundació.
El boden David Balaguey ja jugava a futbol al pati al col·legi,
i segurament tenia totes les parts del cos descobertes,
perquè estem parlant de l'any 1983.
M'equivoco, David?
Com és més? Era petit, però...
Vaig néixer l'any 1976.
Per tant, sí.
Tenia els meus 7 anys,
i sí, ja havia fet partits.
Ah, sí? L'any 1983 és el fund del Getafe?
Què? No l'esperaves, aquesta?
És molt jove, aquest club, de fundació molt recent.
No hi ha manera de dir-ho amb respecte.
Més arguments de pes.
El seu president i propietari, el senyor Ángel Torres Sánchez,
des de l'any 2002, perquè l'alcalde de Getafe
el va convèncer que el compres al club,
perquè estava a la ruïna i ell era com un constructor
que cagava bitllets de 10.000 pessetes
amb la cara del rei Juancar,
és un aficionat fidel, realment, al club del seu cor, el Real Madrid.
I, de fet, és soci i espectador habitual
de la llotja del Santiago Bernadeu.
Cosa que els costa més de fer a l'afició del Get,
amb el seu estadi, d'anar-hi,
perquè té una de les pitjors assistències de públic,
a primera divisió, i que només omple
quan juguen contra el Barça o el Real Madrid, precisament.
Avui segurament estarà ple, però segurament no.
Segur, més d'un 50% seran aficionats blaugranes
que hi ha moltes penyes també per la comunitat de Madrid.
Un estadi, per cert, que porta el nom
d'un dels pitjors jugadors que han jugat a la història del Barça
dels pitjors més erronis, Alfonso Pérez, Muñoz,
reconegut madridista d'Abrasol,
i que avui dia encara juga amb l'equip de veterans blancs.
Alfonso Pérez i Cuellar.
I Cuellar, que jo, quan sortia de nit amb un amic meu
i anàvem a lligar, com que no lligàvem mai,
sempre dèiem que era amb la dupla Alfonso Cuellar.
Que no fotíeu ni un gol, ni una.
Alfonso Cuellar, la dupla Alfonso Cuellar.
Ja portaria buida, però fixa't que jugava
amb botes blanques sempre, i quan va arribar a Can Barça,
les va canviar d'aurades.
Gràcies.
Molt bé, gràcies per participar.
Va ser un dels fitxatges per substituir, crec, a Figo.
Es van utilitzar una part dels diners.
Si no, vaig errat, ara estic tirant de memòria
i cada cop el disc dur em funciona pitjor.
Més motius per tenir animat versió
i que facin molta mandra com a equip i com a institució.
El segon equip de la lliga que més faltes va cometre
la temporada passada, 600.
600 faltes?
El vaig ensenyar a 116, només el va superar per ben poc al Mallorca.
Home, mira.
També la temporada passada es va ensalvar de miracle
l'última jornada amb l'estadística més patètica
i antifutbolística que han vist mai als meus ulls,
completant només 64 passades.
La xifra més baixa de les últimes 10 temporades
tenint en compte les 5 grans lligues europees.
Ser l'equip que menys passades va fer
en aquests 18.157 partits.
Quina barbaritat.
I no podíem acabar, aquest especial Getafe,
l'equip que més mandra falsculers.
La veritat és que a quasi totes les aficions del futbol espanyol,
sense mencionar el gran culpable
d'aquest antifutbol més proper a esports
com la lluita grecorromana.
El senyor José Bordelas Jiménez,
per a els amics, don Pepe.
Una alacantida 59 anys
d'aquests que només xerren balencià quan tenen un malson
i que en una entrevista fa un parell d'anys
ens va regalar unes perles com el feminismo no es bueno
porque enfrenta la mujer y el hombre.
Lo digo en castellano
porque así se entiende mejor todo,
ya sabeu que me agrada molt aquesta expressió.
No pasaria si algun jugador salís de l'armari.
Jo encara estic esperant que surti...
Que surti algú de primera edició.
I en aquest país si saques la bandera d'Espanya
ja eres un fatxa.
Això no passa a ningú en l'altre país.
És el decàleg del bon cunyat.
Frases per la posteritat que confirmen...
La dolorosa. Correcte.
El farum a bromel i a casa tancada
i que ajuda molt a descriure el personatge a la ràdio
quan no pots utilitzar imatges.
Si us sembla bé, escoltem el gran titular
que ens va deixar a sala de premsa la prèvia d'aquest Getafe Barça.
El estilo del Barça no es el estilo, en mi opinión,
es el estilo que en ocasiones se atribuye
de tener mucha posesión,
ha cambiado radicalmente.
Se ha adaptado al fútbol moderno
como están haciendo la mayoría de equipos.
El tiki-taka famoso pasó a la historia.
Gràcies.
El tiki-taka, eh.
Feia molt de temps que no escoltàvem aquest tema.
Sí, sí.
El tiki-taka famoso pasó a la historia.
El tiki-taka, eh.
Feia molt de temps que no escoltàvem aquest tema.
Molt de temps, molt de temps.
Emprat durant l'última dècada segurament per tractar menys.
Però l'estil de futbol a Can Barça, que va guanyar tot,
com i quan va voler, inclús mundials i Eurocopes,
vestits de vermells.
Li deia la Roja.
Dit això, recordeu qui havia estat l'última persona
en fer servir aquesta expressió en públic, recordeu-vos?
La grossa de Cap d'Any. No?
Sí, la grossa de Cap d'Any.
I ja de la príncipe.
¿Qué hay que hacerlo?
Jugar tiki-taki, tiki-taki, donde hay no espacio.
Tiki-taki.
Doncs amb el gran rock on, finiquitem la secció,
perquè la resposta de Xavi ahir a Bordelàs a sala de premsa
va ser molt educada, amb zero polèmica,
i, per tant, ja sabeu que això vol dir que no és noticiable.
Ai, mare meva.
Bordelàs.
Per cert, que... Bueno, passem cap a tu, David,
amb aquests últims tres minuts.
Si no dona temps.
No, anava a preguntar, que l'espanyol també juga.
Ah, sí? Ah, perdó, sí.
Sí, Pep, perdó, perdó, sisplau.
A dos quarts de sis és possible?
A dos quarts de vuit. A dos quarts de vuit.
Ah, primer el bacet espanyol i després Getafe-Barça.
A veure si feu bona la rima.
La rima al bacet ja saps.
Quina és, la rima?
No, no, no. Sortim d'aquí, sortim d'aquí.
Eh, la rima aquesta.
Bueno, caga i vet, eh.
Aneu, guanyeu els tres punts i torneu.
Ara, d'entrada, encara tota una temporada
de tants partits,
42 partits a segona divisió...
I el play-off.
I després potser el play-off.
Això és com el senyor dels anells, tu.
I tornar a començar.
No, no, o sigui que tu per acabar fotent
aquell anell allà dins
has de fer una gran travessa...
I què és la vida? Que d'entrada passar
per les mines de Mòria, per exemple, fotre una mandra.
Les mines de Mòria. Doncs és això, eh.
És exactament això. I a sobre d'Ardea.
Ahir fem partidars amb el Mallorca, també.
D'Ardea. Aquest és un altre tema.
Com ho portes, això? Estàs passant pàgina
o és com els colers que seguim pensant?
Seria molt dur, però d'Ardea s'ha comportat com un...
Un estafador emocional.
Ostres. És un...
Estafador emocional. Hi ha molts, també, a la societat.
Sí, en el terreny del futbol, mira,
jo ja fa molts anys
que no m'enamoro de cap futbolista.
Perquè jo vaig estar molt enamorat de Jordi Lardín.
Era jove.
I després, quan va marxar a l'edètic de Madrid,
vaig plorar fins i tot.
I aquell dia vaig decidir que no m'enamoraria mai més d'un futbolista.
Mai més. I et va passar.
I jo, sincerament, els futbolistes és que...
m'importa en un rava. T'ho juro.
Perquè et va tocar molt la fibra de dir.
I aquests que es posen una samarreta
i es posen un nom d'un futbolista al darrere,
no els he entès mai. Jo tampoc. A mi mai m'agrada.
És que no té cap mena de sentit,
perquè els futbolistes estan de pas.
És boníssim, aquest reflex.
Clar, tu pensa que el Barça i l'Espanyol
viuran molts anys més que nosaltres ni els veurem?
És a dir, d'aquí 100 anys,
els futbolistes que han de jugar...
L'entitat continuarà, el Futbol Club Barcelona
i el Reial Cup Deportivo Espanyol continuaran,
però els futbolistes que han de jugar en aquell equip,
d'aquí 100 anys, ni han nascut.
Ni els seus pares, ni els seus avis.
L'entitat continuarà,
però els futbolistes que hi ha ara passen.
Jo, de fet, amb l'NBA o l'altre dia,
fa temps, ara,
quan retirava la samarreta de Pau Gasol,
de la meva mica pensava això.
Escolta, sí, són històries, però d'aquí 100 anys què?
Gara un homenatge a Pau Gasol, de fet, aquesta matinada.
Perdó, perdó la fama.
Molt bé.
És que d'aquí 100 anys hi haurà uns altres futbolistes,
uns altres esportistes,
i hi haurà un altre presentador
davant d'aquest micròfon fent el suplement.
No som tan importants.
No ha nascut el presentador que farà el suplement d'aquí 100 anys.
Això és molt fort.
No ha nascut ni el seu avi.
Avui dia la gent viu 100 anys.
A mi m'ha explotat.
És igual, mira, ja està.
20 segons.
Mira, tot això que hem comentat avui de manera espontània,
que no he parlat de quan t'agafen ganes de fer pipí
a les 3 de la matinada,
ho farem la setmana que ve.
Això d'avui ha estat una filia improvisada.
Has vist que bé?
Marxem ara, ens actualitzem el bulletí,
i tornem ara de seguida a les 10.