A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 4 de març del 2023.
Avui el suplement, Artúlia, amb la Núria Martínez Ribot de Público,
l'Oriol Marc, cap de Política de la Nació Digital,
i la Núria Urriols del diari Ara,
a les 10 farem l'hora negra de la Maica Navarro.
I després, a poc a poc, anem escalfant motors...
per una nova edició d'Euphoria TV3.
Ahir vam conèixer definitivament el càsting dels 16 concursants
que hi participaran en aquesta segona edició.
Avui el suplement, una conversa reposada amb Marta Torné,
la seva presentadora, més enllà del talent show,
però amb la Marta parlarem de la seva vessant més personal,
de la seva feina com a actriu i de trens
que ha agafat i ha perdut el llarg de la seva vida.
Això serà al voltant de quarts d'onze del matí.
A les 11 avui, defensant el comunista Jordi Evole,
serà l'encarregat de resoldre els dubtes dels uïens
sota la tenta mirada d'un convidat misteriós
en un programa on també conversarem amb Rocío Vidal,
la rata de Schrödinger a les xarxes,
una youtuber que ha causat també sensació
per la seva feina de divulgació científica.
També l'Andreu Jónola i l'Albert Riera a l'hora de llevar-se,
al Pem Nogui avui des de la Fira de la Botifarra de la Garriga,
abans de tot això, però de seguida, al Mans,
i als viatges del Xavier Moret.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som a El Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Moret. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb l'aliança del PSC i Junts per Catalunya,
que ha tombat el pla pilot del govern
per implantar la renda bàsica universal.
Malgrat el pacte de pressupostos amb Esquerra,
els socialistes han forçat aquesta prova experimental
no es pugui aprovar en la llei d'acompanyament
de mesures fiscals i financeres
durant el ple del Parlament de la setmana que ve.
La portaveu socialista Alicia Romero
ha justificat així una esmena que desgasta les posicions del govern.
No podem aprovar per la porta del darrere temes importants
que res tenen a veure amb la fiscalitat
per intentar eludir aquesta minoria
que té el govern en el ple del Parlament.
Els republicans, visiblement molestos,
acusen el PSC d'incomplir els compromisos
i els insten a rectificar.
On sí que se ha mantingut ferm
el pacte de pressupostos entre Esquerra i el PSC
és en l'àmbit dels macroprojectes.
Els socialistes han votat en contra de les esmenes de Junts
que defensaven destinar una partida pressupostària
l'impuls de la Ronda Nord del Vallès i el Hard Rock
i l'ampliació de l'aeroport.
I precisament, les plataformes Aturem el Hard Rock,
Aeroport i Campanya contra el quart cinturó
promouen la manifestació que hi haurà aquesta tarda a Barcelona
contra aquests tres macroprojectes urbanístics
i d'infraestructures recuperats,
com dèiem, amb l'acord entre Esquerra i el PSC.
El portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Loi Redon,
ha explicat que la manifestació d'aquesta tarda
és només l'inici d'una lluita molt més llarga
contra projectes que només beneficien la patronal
i afecten la llei del canvi climàtic.
Aquesta manifestació només és el principi i el punt de partida
i sabem que durant els propers mesos
tenim més accions preparades,
més jornades i més organització de totes aquestes plataformes,
i al final sabem que és una lluita allà recorregut
i que no només comença amb aquests pressupostos,
sinó que seguirà durant molt de temps.
Més qüestions al pas de l'actual situació d'excepcionalitat
a la demergència per Saquera
es podria decretar abans del previst
si no plou abundantment aquesta primavera.
L'Agència Catalana de l'Aigua
ha aconseguit la seva aplicació durant els mesos de juliol i agost,
quan hi podria haver restriccions
en el consum d'aigua a totes les cases.
El director de l'AQE, Samuel Reyes,
en declaracions a Catalunya Informació.
Si no plou en els pròxims mesos,
ara la primavera seria l'època que hauria de ploure,
es mantindrà l'excepcionalitat i després entraríem en emergència.
Doncs hi ha moltes més limitacions,
tant en el rec agrícola, els usos remaders industrials,
els usos recreatius,
i en el cas de les dotacions pels municipis,
passaríem a 200 litres per persona i dia,
i segons l'exteri d'emergència, això pot anar baixant a 180-160.
Un altre dels impactes
s'ha relacionat amb la sequera és la proliferació de sanglars.
Els experts alerten que la falta de pluja
i l'increment de les temperatures
facilitaran l'expansió de sanglars en punts del territori,
on fins ara pràcticament no es veia aquesta espècie.
I parlant de plagues,
sendanars de pagesos amb els seus tractors,
es van concentrar ahir a Lleida per reclamar mesures urgents
per fer front als danys que provoquen,
en aquest cas, la plaga de conills.
Avui també us expliquem que el PSC
no batallarà d'entrada
per aconseguir la presidència del Parlament
en cas que Laura Borràs acabés sent inhabilitada
pel cas de la institució de les lletres catalanes.
Ho ha explicat la portaveu parlamentària del PSC,
Alicia Romero,
en una entrevista al programa L'Hemicicle de Catalunya i Formació.
Nosaltres tampoc és que tinguem una voluntat
de mantenir o de tenir la presidència al Parlament.
El que volem és posar en marxa aquesta mesa
que acturi a ple rendiment
amb una presidència amb totes les funcions
i, per tant, que ens posem a treballar
i a recuperar aquest prestigi.
Avui és el Dia Mundial contra l'obesitat,
una malaltia crònica
que afecta més de 800 milions de persones al món.
A Catalunya es calcula que la meitat de la població
de 18 a 74 anys
té accés de pes sobre pes o obesitat.
Parlem també avui dels mercenaris de Wagner
que asseguren que als ocrainesos
només els queda una via de sortida
des de Bachmuth i insten el president Zelensky
a ordenar la retirada
del seu exèrcit.
Previsió, aquesta nit comencen les obres
que deixaran l'aeroport de Barcelona
per la seva pista principal durant dues setmanes.
Són unes obres programades
per tornar-la a pavimentar.
El Parc d'Atraccions Altividabo de Barcelona
obre avui dissabte a les portes
amb la novetat que es podrà gaudir d'una experiència
immersiva a la muntanya russa.
A partir del mes que ve,
els visitants es podran posar unes ulleres
de realitat virtual mentre viatgen a 80 km per hora
fins a una altura de 500 metres
sobre el nivell del parc.
Rosa Ortiz és la directora del parc.
La muntanya russa es converteix
en dues muntanyes russes.
Una, aquesta baixada sobre la ciutat de Barcelona,
aquest viatge entre tot el verd que tenim Altividabo,
i podràs optar per posar-te unes ulleres
i endinsar-te en un món,
viatge espacial,
submergir-te en el fons marí...
En esports, el Girona juga avui dissabte el seu partit
de la 24a jornada de lliga a la primera divisió de futbol.
Els gironins visiten el Getafe,
que és penúltim en el que serà el seu partit número 100 a primera.
Sergi Roberto ha renovat oficialment amb el Barça.
El futbolista Rousenc ha firmat la seva continuïtat
fins al 2024 amb opció a una segona temporada més.
El femení blaugran a la portera a Catacolla
ha rebut l'alta mèdica després de gairebé un any lesionada.
Hi ha quedat definida la segona semifinal
de la Copa Masculina d'Ukaipatins.
Avui dissabte s'hi enfrontaran el Barça i els Reus.
Els blaugranes han guanyat l'igualada per 5 a 2 als quarts de final.
Els Reus, per la seva banda,
ha eliminat l'amfitrió al Calafell per 2 a 1.
La primera semifinal, l'Iceo, vol tregar.
I el temps.
Primeres hores de dissabte, fredes,
amb glaçades a l'interior del país.
Avui farà un bon sol i la temperatura màxima
es situarà entre els 10 i els 17 graus.
Demà encara pot pujar una mica més.
La meva joguina preferida era un tractor.
Guau, un clip del Parxís, aquell que té darrere la oca.
Jo em passava les nits amb la bola del món encesa buscant països.
La meva joguina preferida quan era petita eren els Legos.
Quina passada, tot el dia fent històries amb aquests dinotets.
Jo soc en Pau Guillemet
i a mi m'agradaven molt els cotxes amb miniatura
i crec que aquí al Museu de Jogar-te Catalunya de Figueres
en trobarem algun.
Aquest dissabte, el programa para pares, mares i famílies
amb triatures d'entre 0 i 10 anys
visita el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.
Veniu, aquest dissabte, Kids XS.
Kids XS, amb Pau Guillemet i Txent Bonet.
Dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
Una carretera sonora que passa pels 947 municipis de Catalunya.
És molt difícil per algú que no ve de pagès
poder-se introduir en aquest món i més que ens dona.
El podcast de Catalunya Ràdio per recórrer el país
per trepitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Com si vens al món rural a passar el cap de setmana
has de ser conscient que hi ha gent que treballa,
tractors, ossos que borden, gallines...
Jo ara mateix no m'imagino la vida en un poble
sense tenir carnet de conduït.
Descobrir històries apassionants fora de la ciutat.
Amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis.
La força del municipalisme.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora obrim finestra.
Amb el Quim Rullant arriba un nou capítol del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Amb Quim Rullant.
Bona nit.
Bon dia i bona hores.
Dissabte passen uns quants minuts del 6 del matí
i comencem una nova entrega del Mans a Catalunya Ràdio
amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Segona setmana de quaresme i la veritat és que es nota
que l'activitat té un petit respir just després del carnaval.
Avui ens anirem amb uns quants temes
que creiem que són interessants, oficials però també interessants.
Per un costat, potser us n'heu adonat
que a les xarxes i als mitjans de comunicació
s'hi ha començat una campanya que es diu
Bravo, fem cultura popular.
És un homenatge i alhora un reclam per viure aquest àmbit.
És sobretot un agraïment i un reconeixement
per aquesta feina de formigueta constant
que fa la cultura popular
i representada en aquest cas en les entitats,
en totes les associacions
que d'alguna manera ja estan vinculades
i que hi treballen cada dia.
Després de la pandèmia, han hagut de remuntar,
que van passar dos anys molt complicats,
perquè la cultura popular va ser un dels àmbits,
un dels sectors que més va patir,
en el sentit que la cultura popular
és sobretot un punt de trobada.
Us volem parlar d'una campanya que també està generant
tot un seguit de propostes interessantíssimes
en l'àmbit dels esbars.
Podríem dir que potser és el revolució més gran
que ha tingut aquest sector des de la seva creació,
al pla d'impuls de la dansa de rel.
Hem de presentar la Fira Mediterrània de l'any 2020
en plena pandèmia perquè ens va semblar,
conjuntament amb la Direcció General de Cultura Popular,
que podia ser una bona eina, un bon instrument,
també per ajudar el sector de la dansa de rel tradicional
a sortir d'un any molt complicat que havia estat el 2020 amb el Covid.
Atenció, mestres, perquè si voleu tractar els temes de cultura popular
en anglès, avui us presentarem una proposta
que creiem molt interessant, l'Ala Folk.
A l'escola infantil i primària,
per què tenen com una connexió emocional amb aquestes coses?
Per què no aprofitem aquesta connexió emocional,
aquest vincle que ja tenen, i afegim l'anglès a sobre,
i així ja tenen com la curiositat per aprendre,
i bueno, ja tens com la meitat de la feina feita.
I us convidarem en un munt de propostes musicals
per aquests dies que van des de les tenxogueires,
el divendres que ve el Pla de la Música,
al concert dels re-romans, demà, al CAT, a la tarda.
Sí, el re-romans neix amb la idea
de reversionar l'obra de Felip Pedrell.
Felip Pedrell va ser un musicòleg i músic,
i ell va fer una recerca per tota la península
de melodies tradicionals,
i ho va recollir tot en un llibre
que va titular el cancionero popular espanyol,
i llavors, coincidint amb el camós centenari
de l'amor de Felip Pedrell,
hem creat aquest espectacle on agafem romanços
que Felip Pedrell va recollir.
Tot plegat durant els propers minuts,
aquí al Mans a Catalunya Ràdio amb Tota la Real a la Ràdio Nacional,
i amb en Josep Lluís Santisso i Serasa al Montatge Musical.
Laina Austrell va a casa de la producció
i en Quim Rutllani Valls, servidor a la direcció.
Fins a les 7 del matí, Mans a Catalunya Ràdio.
Comencem un nou mans.
I ho farem amb una formació que ha marcat moltes generacions,
però és molt possible que en canteu cançons
i no sapigueu de qui són.
Són els Esquirols, que aquesta setmana a Girona
rebran el Premi en Tarroc d'Honor,
en els Premis de la Música Catalana,
i és que aquest 2023 farà 50 anys del seu primer disc.
Amb els Esquirols, des del Colze a Colze,
recuperarem el Joc d'Obrigàvies.
Vinga, nois!
Qui s'hi apunta
és un joc molt divertit,
i el que vulgui practicar-lo
ha de ser un pèl atrevit.
Vinga, nois!
Qui s'hi apunta
és un joc molt divertit,
i el que vulgui practicar-lo
ha de ser un pèl atrevit.
Un bon dia,
remenant un pilot de llibres
i a l'altre el elasso.
en remenant un pilot de llibres vells.
Un joc molt interessant vaig aprendre en un d'ells.
És el Joc d'Obrigàvies, on hi han empresonat
el sentit d'unes paraules que un de nou els han donat.
Amb els esquivols des del Colze amb Colze, el Joc d'Obrigàvies.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Du-du-du-du-du, fire, fire, fire.
Du-du-du-du-du, fire, fire, fire.
In the dark it's raining fire.
See the sparks, they're flying higher.
The devils run round the streets.
Dance to the bangs and the beat.
Run, run, run, run away.
Fire, run, run, run, run away.
It's so much fun.
L'escola és un lloc on la cultura oculari té un pes important.
De fet, tot el calendari se segueix
des de la Castanyera per Tots Sants, el Nadal, el Carnaval,
o Sant Jordi, entre d'altres.
Avui us presentem un recurs que porta per nom l'Ala Folc,
un recurs educatiu per promoure l'anglès
durant l'educació infantil i la primària
amb cançons i materials pedagògics
sobre temes concrets de cultura catalana.
El projecte va començar a l'escola Font de la Noia,
amb artistes gaioles,
i ha seguit en altres escoles de caràcter rural,
com el Vent de Vall, el Tres Branques,
o el Grau de Jorba, a la mateixa comarca de la Noia,
la Gavarresa, al Bages, o bé la Mongri, a l'Embordà.
De la proposta i de com funciona aquest l'Ala Folc
en volem parlar amb la seva directora i la seva ideòloga,
la Geni Xou. Bon dia, Geni.
Hola, bon dia, Quim.
Ho hem dit bé, oi? Són recursos per aprendre anglès,
però utilitzant l'imaginari tradicional català.
En quin moment es barregen aquests dos conceptes i per què?
Jo visc en un poble molt petit
que es diu Sant Martí i les Gaioles, aquí a l'Alta Noia,
i els meus fills anaven a l'escola d'aquí, local del poble.
I jo anava també a fer conversa amb els nens,
ajudant la Laia González Prat, que és la maestra d'anglès d'aquí,
i veia que els nens no tenien el llenguatge
per parlar de les seves tradicions.
I com sabem, a l'escola infantil i primària,
les tradicions catalanes són molt, molt presents.
O sigui, acaben de sortir de Carnival,
on han treballat una setmana sencera de Carnival.
Ara treballen Sant Jordi, a Nadal fan Cagandé, Cagatió...
Una sèrie de tradicions que són superimportants aquí
i defineixen molt bé l'identitat cultural de cada persona.
Jo soc anglès i allà no tenim cap d'aquestes tradicions.
O sigui, tenim Halloween, tenim Nadal,
però no tenim reis, no tenim Cagandé, no tenim Cagatió,
no tenim Sant Jordi, no tenim Carnival...
O sigui, són coses de Catalunya que jo trobo espectaculars
i molt interessants.
Jo pensava, un nen d'aquí hauria de poder explicar
què fan, com ho fan i qui són,
perquè fins i tot és la seva identitat cultural.
És molt interessant que puguin fer això si surten d'aquí
i també quan una persona anglès parla,
vei aquí i sàpiga explicar aquestes coses
a una persona de fora.
D'una banda això.
D'altra banda, jo pensava, com són coses tan presents
a l'escola infantil i primària,
els nens tenen una connexió emocional amb aquestes coses.
Per què no aprofitem aquesta connexió emocional?
Perquè és un vincle que ja tenen, i afegim l'anglès a sobre,
i així ja tenen la curiositat per aprendre,
i bueno, ja tens com la meitat de la feina feta.
Per això, les tricions i després la música,
perquè la música és una manera molt guai d'ensenyar
i entre el cap del nen i gairebé tots els bolers estan aprenent.
Six legs and six feet.
Cut one off, cut one off,
cut one every week.
Cut one off, cut one off,
cut one every week.
Aquí s'ajunten moltíssimes coses,
per un costat com tot el que ens explicaves,
però alhora hem pogut fer el tefany dins el portal del projecte,
que convidem tothom, sobretot de mestres,
perquè aquí està molt pensat pels mestres, la proposta,
a fer-ho un cop d'ull, que és lalafolk.com,
on, a banda de la música,
que ens parla d'aquestes tradicions,
de les lletres possibles, de les coreografies,
també hi ha tota una sèrie de recursos que es poden utilitzar,
i fa que en aquest calendari imaginari que tenim
a l'Escola Catalana,
doncs també s'hi pugui introduir el fet de treballar-ho amb anglès.
Una cuaresma, treballar-ho amb anglès,
i és, això ho teniu present, aquí.
Clar, ara mateix, els nens més petits a l'escola,
amb nosaltres treballem la veia cuaresma,
Old Ladyland, en anglès.
És una cosa que fan moltes escoles
de tallar la cama de la veia cuaresma cada setmana,
durant set setmanes,
i, clar, tenim una cançó amb això,
amb una sèrie de recursos, activitats, jocs, coses aixís,
i el nen, durant la classe d'anglès, amb l'especialista d'anglès,
pot fer aquesta cançó
i ja coneixen la tradició en anglès, també.
Com ho distribueu?
Perquè, de fet, està pensat per als diversos nivells,
i cada nivell, m'imagino,
des dels ben petits, des de infantil tota primària,
cadascú la seva dificultat,
a l'hora d'explicar una tradició
amb el seu llenguatge, amb els seus recursos.
Hem fet aquest projecte, que estem al tercer any,
l'hem fet, al principi, amb l'escola rural,
llavors, teníem una barreja d'edats, no?
Però hem pogut adaptar, bueno,
a una escola primària més normal, també.
El que hem fet és dividir tots els edats d'infantil i primària
en tres franges,
i hem elaborat materials per cada franja.
Llavors, tres cursos farien el mateix material,
estem fent una tradició per trimestre,
per trimestre és un recurs complementari
que els professors poden utilitzar,
i a l'any següent tot canvia,
o sigui, totes les tradicions canvien,
i està pensat perquè puguin fer cada curs
amb l'alafolc,
i els estudiants mai repetirien cap tradició,
ni cap cançó, ni cap recurs, diguem-ne.
Els que no són mestres,
desconeixem com funciona normalment
quines són les repostes que arriba per un mestre
per poder-ho treballar amb els alumnes,
però fent una visita en aquest portal, en aquest web,
l'alafolc, i ben tingut la sort d'haver-nos pogut inscriure,
veiem que hi és tot, realment.
Des de la guia del mestre,
a les opcions de la cançó, amb lletra sense lletra,
amb moviments, amb coreografia,
totes les opcions.
Les opcions de la cançó, amb lletra sense lletra,
amb moviments, amb coreografia...
Clar, el treball aquí és de moltíssimes possibilitats,
que, de fet, és el que fa fàcil
perquè els nens després puguin integrar-ho.
Clar, es basa principalment en la cançó.
Aquesta cançó també està allí
amb vídeo, amb gestos, amb jo cantant,
i a partir de llavors,
passi una sèrie de coses,
com dius tu, un guia de professor,
amb les classes pautades,
fins i tot el que una maestra hauria de dir,
en anglès, amb els nens.
Després, una sèrie de jocs.
Cada cançó, tradició,
té com una sopa de lletres,
jocs, gap fill.
Després, com activitats
per les franges més altes,
d'escriptura i també de lectura.
I, a més i més,
per les franges més altes,
també tenen un vídeo de karaoke,
per anar treballant tot.
Tot es basa en la cançó
i, a partir de llavors,
com ampliar gama de recursos addicionals.
A través de jocs, a través de moltes activitats
que es poden descarregar i treballar.
Si algun mestre que ens està escoltant diu
que això m'interessa i que sigui per veure
per on van els trets,
ho poseu bastant fàcil, m'imagino.
Només hem d'enviar-nos un e-mail
i ja farem una...
Bueno, una e-mail explicant
i després ja vindré a visitar-vos.
Doncs l'alafol.com és la proposta
que us convidem a fer un cop d'ull.
Aquells mestres, aquells educadors en general,
que us toca treballar l'àmbit de l'anglès
i que teniu la possibilitat ara
d'explicar les tradicions catalanes
amb anglès als nens i nenes catalans.
Per tant, és boníssim, en aquest sentit.
És un recurs interessantíssim
i perquè formi part, evidentment, del calendari escolar,
però al final, com deies, Jenny,
està marcadíssim per aquestes tradicions
del calendari escolar, no?
Només d'entrar els nens al col·legi,
estan amb la castanyera, després hi ha el Nadal,
després hi ha tota l'Aquaresma,
vaja, el carnaval, l'Aquaresma,
i ara vindrà fins i tot Pasqua
i tot el que ve al darrere fins a Sant Joan.
Per tant, material per treballar en teniu per temps.
Per temps, i a més i més,
ara estem treballant els materials de curs que ve
i tota una sèrie de temes com les falles als Pirineus,
com el carnaval a Solsona,
tots aquests festes i atracions
que realment són molt úniques aquí a Catalunya
i que s'ha d'incorporar i que puguin explicar als nens
què són i com ho fan i per què ho fan.
Doncs, Jenny, gràcies per haver-nos trucat al programa.
Que vagi molt bé, molta sort, enhorabona per aquest esforç,
per aquest treball que és interessantíssim
i el que deia, amb educadors mestres, l'alafolc.com.
Apunteu-vos-ho, feu-vos-hi un cop d'ull.
Jenny, gràcies i bon dia. Gràcies, Quim. Bon dia.
Estem parlant de Saquera.
Com us podeu imaginar, l'estat actual de reserves d'aigua
als embassaments catalans és preocupant.
Les quantitats sardanistes d'Osona, així com ajuntaments,
han impulsat una ballada de conscienciació contra la Saquera
i que s'acelerarà aquest matí a dos quarts de dotze,
atenció, dins del pantà de Sau, davant mateix de l'Església.
I, de fet, és una activitat promoguda per aquest sector
per conscienciar de la manca d'aigua.
La ballada anirà a càrrec de la principal de l'Eisbal
i cal destacar que el repertori de sardanes programades
tot es fa en referència a l'aigua.
Per cert, si plou, es suspendrà,
però amb il·lusió, esclar, cosa que no sembla que hagi de fer.
Música
Més activitats parlant d'aigua,
aquest cap de setmana el Masella celebra la festa de l'aigua
a l'Alvila de l'Oli,
o bé a la Fira del Carbó a Sant Llorenç de la Muga.
També, i de caràcter més gastronòmic,
la Fira de la Bodifarra a la Garriga,
i aquesta setmana la Fira del Vi Jove i l'Oli Novell
a Sant Jaume de Domenys.
Si voleu veure tres toms encara n'hi ha.
Aquest diumenge n'hi ha a Reus, a Castellbisbal
o a Sant Miquel de Balanyà.
I explicar-vos que l'Esbar de Mollet del Vallès
presenta aquest cap de setmana
Follia 7 Globes de Deliri,
una creació totalment nova amb el vi com a protagonista,
on l'espectacle submergeix en tot allò que crea
al voltant d'aquesta beguda mil·lenària.
La Laura Galvez és de l'Esbar d'en Saire de Mollet.
L'Esbar fa 10 anys que no estrenava un nou espectacle.
Com a nou, el que fem és una o del vi,
un viatge a través del vi,
i intentem reflectir tot el que hi ha hagut sempre
al voltant del vi, l'alliberament,
una mica el que surti al teu jo... al teu jo vertader, no?
Com ens comportem realment quan ens alliberem a través del vi.
Avui a les o del vi es pot veure Can Gomà a Mollet.
Ja que parlem de dansa, us parlem del pla d'impuls.
Ara fa dos anys i una mica més
que es va presentar aquest pla d'impuls de la dansa de real.
Un pla d'impuls liderat per la Fira Mediterrània
i la Direcció General de Cultura Voculària i Associacionisme.
Dos anys després, i una mica més,
podem dir que els resultats estan superant bastant
les expectatives que s'havien posat.
En Jordi Foses, director de la Fira Mediterrània,
ens ho explica d'aquesta manera al mans.
El pla d'impuls que hem passat amb la dansa de real tradicional
era un conjunt de voluntats amb quatre grans eixos,
la formació, la creació, la participació
i l'exhibició i difusió de la dansa de real tradicional.
A partir de llavors, vam estar treballant aquest primer any
amb desenvolupar tota una sèrie de nou accions,
en la qual la gran majoria, en aquest any i mig darrer,
hem pogut anar obrint convocatòries i hem pogut anar desenvolupant.
Sobretot, amb quatre grans eixos de treball,
una formació amb la qual hem, per exemple,
abacat 12 joves del món dels esbars,
a fer una ruta durant tot un any,
per conèixer i per obrir mirada
en el que és el món de la dansa de real tradicional.
O, per exemple, també, des de la Direcció General,
s'ha estat treballant nou comarques amb nou esbars
que han format mestres d'escola,
per arribar així a ajudar a la divulgació
de la dansa de real tradicional.
També, per exemple, en la línia de creació,
s'ha fomentat la creació en el món dels esbars
amb un total de 13 projectes.
També s'ha millorat la dotació econòmica
i s'ha fomentat més el Premi del Ficolomé
conjuntament amb molts altres còmplices i socis.
O, per exemple, també hem ajudat una desena de joves
en el seu camí professionalitzador
entorn a la dansa de real tradicional.
Ara, fa pocs dies, començàvem l'altra línia d'aquest pla d'impuls,
que és el foment de la participació, de provocar que es balli,
en la qual s'estan desenvolupant quatre projectes
que veuran la llum aquest 2023.
I hem, alhora, també ajudat aquesta exhibició i difusió,
tant que és amb els Ateneus,
amb un itinerari que van fer a la darrera Fira Mediterrània,
o també en els propis esbars,
on hem començat una consultoria de comunicació
amb una quinzena d'entitats.
Per tant, són un conjunt de nou accions, un pla pilot,
absolutament, perquè era la primera vegada
que desenvolupàvem aquest pla d'impuls a la dansa de real.
Per tant, era un pla pilot d'aquests deserts dos anys,
per veure com podia funcionar.
Però, en aquests moments,
hi ha més d'una trentena d'esbars, d'entitats,
de cultura popular, una desena de joves professionals,
han estat els primers beneficiaris
d'aquest instrument del pla d'impuls.
Ara toca pensar en clau de futur.
Doncs aquest pla d'impuls ha estat una primera experiència pilot
d'aquest format de pla d'impuls
en el sector de la real, de la cultura popular i tradicional,
que ens hem focalitzat en la dansa de real tradicional.
Ara estem, conjuntament amb tots els còmplices d'aquest pla,
elaborant un pla de futur,
veient coses que hem detectat en aquests dos anys,
que han funcionat, que no, en què podem millorar,
de tal manera que aquest instrument,
que aquesta eina del pla d'impuls pugui tenir continuïtat
tant en l'àmbit de la dansa de real tradicional
com en altres àmbits.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
amb tota la real a la Ràdio Nacional.
Atenció a aquesta falca.
Per vosaltres, que feu cultura popular.
Bravo!
Que coneixeu gent. Bravo!
Que compartiu. Bravo!
Que gaudiu. Que creixeu. Bravo!
Que us il·lusioneu.
Perquè a la cultura popular tothom surt.
Bravo, bravo, bravo!
És la campanya de la Direcció General de Cultura Popular
per homenatjar i per estimular
els diversos àmbits del sector de la cultura de real.
En volem parlar amb la directora de la Direcció General,
la senyora Dalaida Moya. Bon dia.
Bon dia.
El Departament de Cultura ha engegat aquesta campanya
que porta de nom bravo, així en genèric,
i que ve en un moment de...
gairebé que és com un agraïment el que ha passat els darrers anys
amb la pandèmia i una cosa i l'altra
en el sector de la cultura de real.
És sobretot un agraïment i un reconeixement
per aquesta feina de formigueta constant
que fa la cultura popular
i representada, en aquest cas, en les entitats,
en totes les associacions que d'alguna manera hi estan vinculades
i que hi treballen cada dia
i que després de la pandèmia han hagut de remuntar,
que van passar dos anys molt complicats,
perquè la cultura popular va ser un dels àmbits,
un dels sectors que més va patir,
en el sentit que la cultura popular és sobretot un punt de trobada,
un moment per trobar-se,
moltes vegades, a més a més, a les places i als carrers,
per tant, i no sé si fem una mica de memòria,
tot el que el Procicat no recomanava gens ni mica
era, doncs, això, no?, trobar-se, molta gent...
Per tant, ha sigut complicat,
i les associacions s'han reinventat
i es van empescar mil estratègies per no aturar-se.
El problema ha sigut que en la rempresa, de tot plegat,
molta gent s'ha despenjat.
Tampoc molta, eh?, jo ara he dit molta gent,
i tampoc és que molta gent s'hagi despenjat,
però entre algú que s'ha buscat
alguna altra manera de passar l'estona,
entre aquells que han agafat por
o que han deixat l'hàbit d'anar cada dimarts o vespre,
cada dimecres a l'assaig o el que sigui,
doncs s'ha anat perdent gent, s'ha anat perdent gent.
I malgrat que la recuperació,
sempre poso d'exemple el cas dels castells,
malgrat que la recuperació ha sigut ràpida,
i a més a més, en el cas dels castells,
hem vist construccions que no havíem vist abans,
per tant, han tornat i han tornat amb molta força,
i en molts altres àmbits també ha sigut així.
Les associacions també ens ho demanaven,
i penso que era de justícia fer-ho.
Per una banda, aquest reconeixement,
aquest agraïment immens a totes les persones
que destinen hores del seu temps lliure als altres,
perquè en el fons fer cultura popular és això,
és dedicar-ho als teus veïns i veïnes,
als teus punts ciutadans, a la comunitat, no?,
a la teva ciutat, al país,
és fer feina comunitària.
Doncs agraï'ls i aquesta feina,
per una banda, i per l'altra, posar-los a la palestra,
d'alguna manera, és a dir,
ei, senyors, en aquest país tenim tot això,
i és una riquesa absoluta,
de la que n'hem d'estar molt orgullosos,
i per tant, val la pena que en parlem.
I si així podem ajudar a que algú digui fàcil cop de cap,
i digui, doncs,
tinc una entitat que ballen cerdanes cada dissabte,
aquí al costat de casa,
doncs m'hi acosto i potser m'hi apunto.
O una colla gegantera que conec algú que porta els gegants, no?
Doncs me n'hi vaig i m'animo i aprenc a portar els gegants, no?
I és una manera de construir, de fer coses socials, això, no?
És una manera de relacionar-se,
això té una implicació en la salut, també, etcètera, etcètera.
No descobrirem ara els beneficis de conviure
i participar en l'àmbit de la cultura popular,
però és evident que aquesta línia, per un costat de gremi,
per l'altre, de recordar, que hi ha aquest fet,
hi ha aquestes eines a la societat,
que són les diverses, els centenars milers d'entitats de cultura de real,
que treballen en molts àmbits.
Clar, la gràcia de la campanya és que el que hi ha al davant
són cares conegudes que han format part o formen part d'aquest àmbit.
Que han format part i que en molts casos encara formen part de l'àmbit.
En alguns casos, el cas del teatre popular, sempre, no?
El teatre mater representat en aquest cas,
en la figura del Lluís Omar,
que en els Lluísos d'Horta feia pastorets,
feia la passió, feia aquest tipus de representacions,
i que ha acabat sent un dels grans actors del país,
i que s'hi ha dedicat professionalment.
Igual que moltes altres cares del món del teatre català
han sorgit d'aquestes agrupacions de teatre.
O la Mariona Escoda, que ara està molt d'actualitat,
perquè va guanyar el concurs Eufòria,
és una persona que té una veu meravellosa i que canta tan bé,
i que en els seus inicis cantava en un acurall infantil.
Per tant, tenen tots una implicació molt directa amb la cultura popular,
el cas del Biel Duran, que també és actor,
que s'hi dedica professionalment, que tots el coneixem,
però que, a més a més, col·labora com a presentador...
del programa de castells de TV3
i també a la xarxa de televisions locals en algunes ocasions,
i que, a més a més, continua fent castells amb els minyons de Terrassa.
I així, una per una, totes aquestes persones...
que representen algun àmbit de la cultura popular.
Moltes vegades, quan es va buscar aquestes cares,
és com... se'ls il·lumina la cara, no?
És veritat, jo vaig formar part d'això.
I aquí, d'alguna manera, es pot retornar allò que ells van rebre.
Ens van dir que sí, de seguida.
I algunes persones que no hi havien pogut participar,
perquè no ens anava bé per agenda,
però de seguida, amb algú que ha format part,
i que sap que és estar en una entitat
i viure la cultura popular en la pell pròpia, diguéssim,
de seguida, quan n'hi parles, passa això que dius tu, eh?,
se'ls il·lumina dels ulls,
tots són records positius i agradables,
és un creixement personal molt gran,
el que et dona la possibilitat d'estar en una entitat, no?
I totes aquestes persones de seguida ens van dir que sí,
i s'hi van mostrar disposadíssims,
i també ens remarcaven això, no?,
i ja era hora, i està molt bé que ho feu.
Estaven contents, també.
Aquesta campanya anirà acompanyat d'algun altre element,
o ara és el que veiem i ja veurem cap on avança?
No, no, aquesta campanya, de fet,
té una particularitat molt bonica, no?,
que justament, com que estem parlant d'associacionisme,
el que hem fet és anar a buscar les associacions
i mirar de coordinar-la tant com puguem amb elles,
de manera que se la puguin fer seva.
I a través de la web del Departament de Cultura,
hi ha un apartat destinat a la campanya,
i allà qualsevol entitat que vulgui es pot descarregar els materials
i fer-se la seva.
De fet, si mireu les xarxes,
ahir, que va ser el dia que vam començar,
hi ha multitud de federacions i d'identitats més petites
que han anat compartint i que s'han anat fent seu el missatge.
De fet, el hashtag és FEM Cultura Popular,
que és absolutament definitori,
i és aquest FEM, no?, perquè la FEM entre tots.
No la fa la institució, no la fa únicament una sola entitat,
sinó que la FEM entre tots nosaltres.
I una mica el sentit de la campanya és aquest,
que l'acabin fent, evidentment, el Departament de Cultura,
qui ja està posant els recursos, no?,
i qui l'ha tirat endavant i ha fet el disseny i tot plegat,
però que les entitats se la puguin fer seva
i acabin fent-ne, també, difusió.
Perquè, de fet, d'alguna manera, són els destinataris,
però també els interessa, també és una eina, no?,
perquè ells puguin explicar-se.
Doncs aquesta és la campanya de l'Aida.
Gràcies per haver-nos trucat al programa.
I enhorabona.Moltes gràcies.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Anem tancant el mans i ho fem amb música repassant tradicionàrius,
perquè tenim concerts demà mateix diumenge,
a partir de les 7 de la tarda,
a l'auditori Jordi Fàbregas, el Cat, a la Vila de Gràcia.
El traïdor ballava i el seu cos movia
Sempre hi ha dones amb molta perfídia
Un gran ballava va dir
Tu, ei, nena, i una ja va caure
Estem parlant d'Arrers romans,
una producció que neix a partir de l'obra musicològica
i de recerca del músic Felip Pedrell,
del qual el 2022 es va celebrar el centenari de la seva mort.
Pedrell va ser capdalt i pioner en la labor musicològica
de recopilació de repertori de tonades tradicionals a tot l'Estat,
i podem trobar la seva recerca publicada
en la gran obra cancionero musical espanyol.
A l'escenari, aquest diumenge a la tarda,
hi haurà els músics Eura Gaia, Marçal Ramon i Ivo Jordà.
Però també hi haurà el duet Azzurth,
amb la Carme Gomila i l'Audil Caravantes a les arts visuals,
així com Meri Baró, que en farà d'operadora de càmera.
Ens ho explica d'aquesta manera l'Ivo Jordà.
El rei romans neix amb la idea
de reversionar l'obra de Felip Pedrell.
Felip Pedrell va ser un musicòleg i músic,
i ell va fer una recerca per tota la península
de malalties tradicionals,
i ho va recollir tot en un llibre
que va titular el cancionero popular espanyol.
I, coincidint amb el camós centenari de l'amor de Felip Pedrell,
nosaltres hem creat aquest espectacle,
on agafem romanços que Felip Pedrell va recollir,
i els reversionem.
A més, amb la curiositat que Felip Pedrell, el seu músic,
donava més importància a la part musical,
a les notes, que no pas el text,
i llavors, quan recollia aquests romanços,
únicament deixava constància de la primera estrofa dels romans.
Llavors, clar, tenim la melodia,
tenim l'inici de l'història que escriuen els romans,
i llavors nosaltres el que hem fet és imaginar-nos
com seguiria aquest romanç,
i hem encarregat 6 poetes i poeteses reconeguts del nostre país
que, amb aquesta primera estrofa,
s'imaginessin com seguia la història,
i és una mica el que fem en l'espectacle d'aquesta setmana.
Tiri amb el tia, robant a tirant,
i quan ja van ser lluny d'aquelles mirades,
ell la va agafar i alli la va forçar,
i dins va escopir-ne la cara tan pura.
Ell ja treia el gany i vet per matar-la,
ella va fer un gest i, aleshores, molada,
entre els dos ausilis,
i just va fer d'iana de Sagnet Mori mirant-la a la cara.
Nosaltres hem agafat les melodies
que proposava Ferit Padrer, que són les que va recollir,
i una mica la seva... rearmonització.
Ell, el que feia, no només recollia la melodia,
sinó que feia una proposta amb unes veus,
i així, normalment, amb un arranjament per piano,
i, doncs, partint del que ell proposava,
nosaltres ho hem ampliat,
ho hem passat a instruments tradicionals,
en aquest cas, l'acordió diatònic, la gralla i la veu,
percusions, que a veure també toca algunes percusions,
i li hem donat també una volta, per dir-ho d'alguna manera,
no igual que a la lletra, doncs, li donem una volta,
a la música, també, i hem afegit elements electrònics,
algunes pedaleres, hi ha alguns moments d'improvisació...
Bueno, és un potipoti de coses
que surten a partir d'unes melodies
que moltes velles segur que tenen moltíssims anys.
Recordeu, per tant, reromans, aquesta tarda de diumenge,
serà a les 7 al 4.
Les rumors i històries
sempre ens n'han fet arribar
i ara aquestes dones
les volem reivindicar.
Dimecres que ve, Magí Canyilles i Marc del Pino
es trobaran a les sessions d'improvisació
que coordina Marcel Casellas amb les vespes del dimecres.
Dijous, doble sessió, les primeres actuades són el trio,
format per Alba Tomàs, Roser Serrano i Sonia Arias.
Són les Filadora.
Són la Filadora,
que obriran la sessió a partir de dos quarts de nou del vespre.
Primfila i se'n va és un concert xerrada,
o un concert comentat,
en el qual, prenent la figura de la dona, com és central,
ens apropem a diferents cançons
que formen part del teixit de la música tradicional catalana.
A partir d'aquí,
ens plantegem i plantegem al públic també diferents preguntes,
com, per exemple,
com ens han arribat i en quins entorns
i qui cantava aquestes cançons,
quins espais ocupaven i quins espais ocupen les dones
i quins els homes,
què en sabem de cadascun...
Què hagués fet la Catarina si son pare no l'hagués matat?
Els rumors i històries
sempre ens n'han fet arribar
A partir de l'anàlisi líric i algunes reinterpretacions,
el que proposem és reflexionar
al voltant de les històries que s'expliquen,
les realitats i el context de les cançons
i com ens han arribat.
Actualment, el col·lectiu la Filadora està format per l'Alba Tomàs,
a l'acordió i la veu,
la Sònia Arias, a la gralla, a la guitarra i la veu,
a la violí, a la tenora i la veu.
De totes maneres, ens trobem en un procés de creació ben viu.
¿Sabeu com li va la vida de pastora a la Líonor?
Vam presentar un primer estat del procés
a la Bienal del Pensament a Barcelona,
el mes d'octubre del 2022.
Després, a la Teneu de Sant Boi de Llobregat, el novembre,
i ara fa cosa d'un mes vam ser a la Violinada.
I després de la Filadora actuaran les darreres guanyadores
o els darrers guanyadors dels concursons de la Mediterrània.
Un boom d'iti amb Net Somerville,
Sebastià Gris, Joan Agumí, Joan Carranza i Pau Gurpegui.
Una proposta jove de vall folc molt obert,
adreçat a totes les edats,
tant pels amants del vall folc més clàssic,
com també als que els agradi la fusió.
I que va des dels valls dels Apalatges
a les cançons europees festives i modernes.
A més a més, la proposta arribarà amb una prèvia,
per qui ho vulgui aprendre abans,
de taller de danses aquest mateix diumenge.
Doncs ens veiem aquest dijous 9 de març
a l'esdeu de la nit al Cat, a Gràcia,
dins del Festival Tradicionari,
on presentarem la nova formació del boom d'iti,
que és amb la que vam anar als concursons de la Mediterrània.
I gràcies a aquest premi,
ens dona l'oportunitat d'anar a tocar festivals
que ens fan molta il·lusió, però sobretot.
A més a més, poder presentar la formació al Tradicionari
ens fa encara més il·lusió, perquè és un festival que, uau...
Jo he anat des que soc un cigró i m'hi sento com a casa,
i moltes, moltes ganes.
I és molt important i és un repte molt gran, aquest concert,
perquè sortiran a llum i s'estrenaran moltes cançons,
perquè tenim un repertori nou i repertori molt potent,
amb cançons molt divertides i, a més a més, cançons ballables,
perquè això serà un ball folk,
on ballarem cançons tant d'aquí com d'allà.
Ja que fem cançons tant d'aquí com d'allà,
doncs farem balls tipus xotis, mesurques, balsos,
cercles celcadesians...
Tots els balls que hi anem coneixent,
la gent que ens movem per aquests ambients,
i, a més a més, també afegirem unes danses tradicionals
dels apalatxes que el Net ha viscut i amamat de tota la vida,
d'allà a quan era Carolina del Nord,
i que tenim la gran sort que ell ens pot ensenyar,
i hem fet alguns quants tallers ja,
que han tingut molt d'èxit i molt divertits,
tothom m'ha quedat molt content,
i, de fet, encara tenim l'última oportunitat abans del concert,
per a la sessió d'aquests tallers,
que es farà aquest mateix diumenge, dia 5,
de 6 de la tarda a 8 de la tarda, dues hores de tallers,
on ensenyem dues danses,
que podrem ballar allà al concert,
i que serà al carrer Pallars 160 bis,
metro Llacuna, allà a Barcelona.
Tothom convidadíssim, tothom, qui vulgui ballar,
que, si vulgui passar bé,
tindrà l'oportunitat d'aprendre aquestes dues danses
per poder ballar aquest dia 9 de març,
i tots els concers que vulguin venir de Bombit,
que estan tothom molt convidats.
Per tant, ens veiem aquest dijous que ve, 9 de març,
al Cat, a les 10 de la nit.
Així, doncs, aquest dijous, sessió amb l'afiladora,
i els Bumditi ha perdit de dos quarts de nou del vespre.
Tira te de diete, tira cara de pano francese,
a como vende la onza de esa fachenda que te se,
a como vende la onza de esa fachenda que te se.
I la combinació entre el Tradicionarius
i la programació del Palau de la Música Catalana
farà possible que aquest divendres
desembarquin en aquest espai modernista,
en aquest Palau de la Música,
les tenxogueires, que hi presenten el treball diluvió.
Fins a les 7 del matí, mans.
I així pleguem.
Hi hem estat amb en Josep Lluís Santisso i Serasa
al muntatge musical La Inostrell i vaques a la producció,
i Quim Rutllan i Valls a la locució.
Moltíssimes gràcies per fer-nos companyia una setmana més.
Tindreu més mans demà diumenge a les 5 del matí a Catalunya Ràdio
i a les 9 del matí a ICAT, una nova entrega d'Helicat Mans.
Ara marxarem amb una sardana de l'Albert Font,
un trompetista, en aquest cas el trompetista
de la principal de l'Eisbal,
que avui presenta un treball discogràfic amb peces seves
al seu municipi natal, a Santa Coloma de Farners,
i ho farà, esclar, amb la principal de l'Eisbal.
Serà a les 7 de la tarda a l'auditori
de Santa Coloma de Farners, la capital de la Selva.
D'ell, de l'Albert Font,
escoltem Amics d'Estanyol.
Tornem dissabte que ve aquí al Mans a Catalunya Ràdio
amb Tota la Real a la Ràdio Nacional.
Gràcies per atendre'ns.
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
SITU-SE
Catalugues a caduc.
Les biblioteques municipals també són més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris, som al clopar amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals de la província de Barcelona,
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
Si creus que amb les idones hem de cobrar el mateix,
si fas teves les tasques de casa,
si aquí veus bellesa i aquí una família,
si penses que ella pot ser ingeniera o bombera,
o que els productes menstruals haurien de ser gratuïts.
Si creus que ningú t'ha de dir si o com has de ser mare,
si t'agrada ballar per tu,
vestir-te per tu sense que importi qui o com et mira.
Et diré una cosa que potser no saps.
Ets feminista, perquè en els feminismes tot és començar.
Vuitema, Dia Internacional de les Dones.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, als caps de setmana,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
cartradio.cat barra el suplement,
i que podeu recuperar a través de l'aplicació
de cartradio.cat barra el suplement quan us vingui d'agost.
Dissabte vam entrevistar el Xavier Ldecoa,
periodista que ha recorregut pràcticament tot l'Àfrica
i que per fer compler un somni que feia 40 anys que perseguia.
Recorre el riu del Congo des del seu naixement i fins al mar.
Un viatge que ha retratat el llibre El quiixot al Congo.
Un llibre que va venir a presentar el suplement.
Es podia cuinar el que portàvem pescadors amb canoa
i s'ajuntaven i ens arribaven on estava la nostra plataforma,
flotant i a vegades era peix, a vegades era serp,
a vegades era mico, a vegades eren cucs.
Serp?
Sí, la serpa els agrada molt.
Hi havia moltes vegades que dormíem a algun lloc i ens deien
aquí millor no es vegiu massa perquè és un niu de serps
i les veies per allà.
Hi havia moltes, el Congo és molt maco,
el Congo és un paradís, hi havia molts, molts animals.
De què té gust la serp?
Saps què passa, depèn de què la cuines.
El catxup.
El catxup.
Però no, és que ara diré el típic del pollastre.
Té gust de pollastre?
Sí, com tot, que diuen que té una mica de gust de pollastre.
El mico té un gust així com més de vedella, però depèn.
El Xavi, el de coi, imperdible haver sempre és interessant
tot el que explica.
Dissabte també van fer el comunista,
en aquest cas defensant el comunista, el Peyu,
que es va topar amb consultes lingüístiques com aquesta.
Jo crec que hauries d'obrir-te a totes les llengües del món
i llavors l'interessant és un cop la noia o el noi s'interessin per tu,
fer-li parlar català a la llarga, que aprengui el català
i veurà si t'interessen la teva persona, la teva cultura, la teva llengua.
Jo també soc un ferm seguidor del moviment mantingue el català.
I tant.
Sí, sí.
No, no, és que ho he vist a través de les xarxes
que comparteixes de vegades, no?
Sí, m'ha passat vàries vegades.
Que fan propostes comercials, no?
Sí, fins i tot de la corporació catalana de mitjans audiovisuals.
Per exemple, mira, puc anomenar alguns casos així.
Del Teatre de la Llotja de Lleida,
ens han passat la fitxa tècnica del teatre en castellà.
La corporació catalana de mitjans audiovisuals
vaig participar en un programa que feien quatre especials de Nadal,
que els feia una productora bastant gran d'aquest país,
que encara hi treballa, que em van enviar el contracte en castellà.
I els vaig dir, no, és que us heu equivocat,
el contracte mòrio de passar en català.
Ostres, és que com que també treballem per Espanya,
tenim en castellà.
Dic, doncs jo fins que no me l'envieu en català no el signaré.
El Peyu, el comunista,
i a l'hora de llevar-se l'Alba Riera i l'Andreu Genola
van parlar de calçotades.
Prefereixo l'olor tabac que l'olor asuat.
Creus que matava una olor?
Com que soc fumadora, com estic neutralitzada amb això.
Ara se sent pudor asuat a les discoteques,
i jo preferia que la fumessin a dos mil·límetres del nas.
T'ho prometo.
O sigui, tu no has notat la pudor asuat?
Per mi sempre la notaves.
Jo miro malament a la gent que fa pudor asuat.
Perquè tu pots suar.
Però ara mateix, a l'any 2023,
existeixen uns productes amb els quals no has de fer pudor.
Hòstia, com vas a una discoteca a fer pudor?
És que estic molt enfadat. Estava amb les calçotades.
T'has desviat, Andreu.
Sí, perdona, sempre em passa el mateix.
La persona que va amb les vestimentes de les calçotades,
aquella persona que es presenta amb camisa o jersei de cashmere,
fora, no, no, directament fora.
No se li dona ni una segona oportunitat.
No, ja em trec a la camisa. No, fora.
Què volies tu? Què era això?
Llavors, fora.
Déu-n'hi-do, l'Andreu Johnola i l'Albert Riera.
Tot això que a ràdio.cat parla del suplement.
Anem a les estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Al cinema arriba Creed III.
Michael B. Jordan dirigeix i protagonitza
la segona entrega de la saga Creed,
en què el nostre protagonista Adonis,
en el punt més alt de la seva carrera,
es trobarà amb un amic de la infància
que el vol posar a prova tant dins com fora del ring.
I a Disney Plus arriba una de les estrenes
més esperades de l'univers Star Wars,
la tercera temporada de Mandalorian.
La sèrie que lidera Pedro Pascali,
que ens va presentar el grogu, una versió petita del Yoda,
s'emporta per l'univers, mentre que la nova república
lluita per allunyar la calàxia de la seva història fosca.
L'obra està basada en el text de Santiago Rosinyol
i marca el retorn d'Àngels Ganyalons amb la companyia.
La història se situa en un poble gris i monòton
on el Joan, el fill de l'alcalde que està a punt de casar-se
amb la seva parella, s'enamora de la gran estrella Zaire
i vol fugir amb ella.
Avui, a funció a les 5 de la tarda i a les 8 del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem 3 propostes.
Avui, a la Conca de Barbarà.
La primera és visitar el Museu del Vidre de Vimbodí Poblet.
Un museu dedicat a la història de la fabricació artesanal del vidre.
Acull nombroses peces de l'antiga fàbrica i compta amb un taller
en el qual es pot veure un mestre vidrier exercint la professió.
En una altra sala hi trobem estudis i gràfics
que fan un repàs històric de la història de la història de la història de la història.
En una altra sala hi trobem estudis i gràfics
que fan un repàs històric de les tècniques de fabricació
emprades en el vidre bufat.
També disposa d'un espai audiovisual
on es projecten documentals i s'hi fan tallers pràctics.
Només hi ha 3 museus com aquest en tot l'estat,
obert de dimecres a diumenge,
en horari de matí i dissabtes també a la tarda.
L'entrada general és de dos euros i mig
i els menors de 12 anys no paguen.
I us proposem dinar o sopar al restaurant cúmul de Montblanc.
Situat en una de les places més boniques de Montblanc,
això indica que aquest restaurant
neix d'un cúmul d'idees, circumstàncies i sentiments.
Ells entenen el món de l'hostaleria
com una oportunitat per oferir propostes
properes, informals i desenfadades.
Fan cuina d'autor amb productes de temporada i de proximitat.
Podeu tastar-hi, per exemple, la crema de bolets
amb rovellons de la comarca i calamarsets,
l'empanada de cua de vaca, el llom de sardina fumat,
el tartar de remolatge o els canelons d'ànec.
No tenen menú, només carta.
El preu mitjà per persona és d'uns 25 euros.
El local abans era una antiga farmàcia
i han mantingut l'essència
d'un país modern, econòmic, sostenible i creatiu.
Fins i tot, les cadires són reutilitzades
d'un projecte social,
obert de dimecres a diumenge, migdia i nit.
Música.
Volia escriure una cançó animada
que tingués un ritme que es pogués ballar.
Si som a Montblanc, avui podem rematar
la jornada amb el concert de Joan Colomo.
Serà a dos quarts de vuit del vespre
al Centre Cultural Sant Jordi.
Amb la seva coneguda bicefàlia cultural,
Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca
a la cançó castellana i catalana
de la música inèdica.
Un mestre de la cançó protesta,
amb nilisme polític i amb amor de les relacions humanes.
Aquest músic de Sant Saloni va començar
a escriure cançons amb només 11 anys,
amb l'influència del punk,
i va deixar els estudis universitaris
per dedicar-se completament a la música,
on va començar col·laborant amb diferents bandes
com Zeydún.
Amb ell la diversió sempre està assegurada,
ofereix una ballada única,
atlèctica, imprevista, petarda i plena de hits.
Avui, un concert a Montblanc
és un músic en directe que ha programat concerts
tots els dissabtes del mes de març
a preus populars.
Hi ha un pack de 4 nits, que són 8 concerts
per només 29 euros o l'entrada d'un dia,
per 2 concerts a 12 euros es poden adquirir
a través de la plataforma Entràdium.
Fins les 7 del matí, cançó animada de Joan Colomo,
avui passa per Montblanc.
Fins les 7 del matí, cançó animada de Joan Colomo,
avui passa per Montblanc.
Fins les 7 del matí, cançó animada de Joan Colomo,
avui passa per Montblanc.
Fins les 7 del matí, cançó animada de Joan Colomo,
avui passa per Montblanc.