Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Empresaris turístics i de centres esportius temen que les mesures per combatre la sequera acabin fent-los perdre clients.
Neus Bonet, bon dia.
Bon dia de nou. Els hotelers asseguren, ho han dit aquí al suplement, que tenir els establiments amb les piscines buites pot ser dramàtic.
De fet, l'entrada en la fase d'emergència prohibeix omplir-les amb aigua de la xarxa pública.
La presidenta de la Unió d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme a Costa Brava Centre, Bàrbara Hallé, ha explicat, com dèiem aquí al programa, que intentaran buscar alternatives.
Que un càmping o un hotel no tingui aigua a les seves piscines pot arribar a ser un drama pel destí.
Hem de trobar solucions, perquè això pel destí pot ser horrorós.
Estem parlant amb proveïdors, amb experts que ens poden convertir totes les nostres piscines d'aigua dolça o d'aigua salada, però que no és aigua de mar, que és molt diferent.
La direcció general s'ha compromès i la setmana que ve tenim reunió amb ells, que ens donaran línies de finançament.
Aquest matí hi ha hagut un atac a ganivetades a l'estació ferroviària de la Gare de Lyon a París, on han resultat ferides almenys tres persones.
La policia ha detingut immediatament l'agressor sense que se sàpiga quin era el seu objectiu o la seva motivació.
Segons algunes fonts, es tracta d'un home, nascut l'any 92, originari de Mali, que ha comès l'atac sense fer crits reivindicatius de cap mena.
I en ser detingut hauria mostrat un carnet de conduït a liar de les tres persones ferides.
Dues estan lleus i una tercera ha resultat més greu, però sense que es temi per la seva vida.
I una onada d'incendis forestals a la costa central de Xila ha causat la mort d'almenys 10 persones, segons informen les autoritats del país.
Aquest xifre encara podria augmentar perquè la interrupció de moltes comunicacions està dificultant el seguiment dels efectes que està tenint el foc.
Les flames són a un centenar de quilòmetres de la capital de Santiago de Xila i la regió de Valparaíso i han afectat també un miler d'habitatges.
El govern xilè ha decretat l'estat d'emergència, ha evacuat diverses poblacions i ha decretat un toc de queda per evitar desplaçaments innecessaris.
El director de gestió forestal de la regió, Leonardo Moder, ha explicat que el fort vent està dificultant molt les tasques d'extinció.
Son rachas de alrededor de 40 o 50 km por hora. Eso es un viento muy difícil porque arrastra hojas encendidas, ramillas encendidas, pedazos de madera encendido y que finalmente cada uno de esos donde cae vuelve a ascender un foco pequeño, un pequeño foco y se van multiplicando los focos. Esa es la complicidad que tiene este incendio.
I ara repasa l'actualitat en l'àmbit esportiu. Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Avui a la Lliga de Futbol. A l'avés Barça, a dos quarts de set i per la TDT de Catalunya Ràdio i Girona, Reial Societat a les 9 del vespre i pel Tot Gira.
El Girona és segon a la Lliga, a dos punts del líder, al Madrid, i al Barça és quart a 10 punts.
Jugat ahir a la Lliga, l'Atlètic Club de Bilbao 4, Mallorca 0, l'equip d'Ernesto Valverde 5è, a dos punts del Barça.
El Barça de Bàsquet es manté segon en solitari de l'Eurolliga, després de guanyar la pista de l'Esterilla Roja, a Belgrat, per 76 a 85,
amb 20 punts de Darío Brizuela, que va acabar amb un 6 de 7 en triples.
A la CB aquesta tarda jugarà el Joventut de Badalona, València, a les 6.
Avui torna a la Lliga a sobre el Dambol, després d'un mes i mig d'aturada per l'Europeu.
Comença la segona volta i el líder, al Barça, rep el segon classificat, el Bidasoa, a les 5.
A les 8, el Granollers, tercer, jugar a la pista del Nava de Segòvia, equip de mitja taula.
A la Lliga Femenina d'Embol, el de Granollers, a les 6.
Catalunya està en emergència per sequera.
Tres anys sense pluges han fet caure les reserves d'aigua del 80 fins al 16% actual.
Ara hem de contribuir a un gran estalvi i ho podem fer amb molts petits gestos.
Prioritzant la dutxa en lloc de la banyera, no fent servir el vàter com si fos una paperera,
posant la rentadora només quan és plena i tancant l'aixeta mentre et rentes les dents.
Consulta les restriccions del teu municipi a sequera.gencat.cat i estalvia aigua.
És urgent.
És un missatge de la Generalitat de Catalunya.
amb Roger Escapa.
10 i 4.
L'hora negra.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Trobo que t'ha sortit un 10 i 4 molt soso.
Ah sí, per què?
Molt trist, no sé, 10 i 4.
Has sortit així com amb molt poc...
Com pot, com podem.
Amb molt poc esprit, no sé, que estàs bé.
Amb poc esperit de cap de setmana.
Amb poc esperit de cap de setmana i no és l'actitud.
Doncs...
Encara arrossegues virus.
No, no, estic bastant recuperat ja.
Sí, perquè m'has deixat donar-te un petó a arribar.
Imagina't.
Digues-te.
Sí, sí.
No es rebaixes.
A la...
Saps el que deia el meu amic Carles Fernández?
Què deia?
Que estic d'oferta.
Que m'encanta.
Estic d'oferta.
I ens vam fer unes samarretes quan sortíem a Breda, que era...
Estic d'oferta.
I què?
I com acabava la cosa?
Breda sempre ha sigut un partit judicial bastant...
bastant generós.
A Breda?
Breda.
Breda.
La localitat de Breda, veieu?
Sí, sí.
Breda, saps que...
Salàmica.
Saps que és ben del pla?
Sí.
Sí, sí.
Breda, Breda, Breda, Breda, ja serà miques, això és un partit judicial generós.
Ai, no sé què et volia explicar ara i se m'ha oblidat.
Volia dir, ah sí, que estreno vestit i sabates i no t'has donat compte.
Home, vas...
Estan punts d'arrencar el micròfon.
Perquè, dic, pensava que tenies un enterrament o algo, vas tota de negra.
Xidiota.
Vas molt elegant, vas molt...
T'enterrament, no.
Afortunadament, toco fusta, fa temps que no enterro ningú.
Vas tota de negra, vas molt...
A mi en negra m'agrada molt, és molt elegant.
Sí, bueno, vaig molt guapa.
Ara m'anen era a fer-me algo al cap, que el tinc com un timbal.
I què tens avui?
Què tens tanta...
Avui...
Avui, ara, a les 12, ens juntem tot un seguit de gent que ha fet llibres.
Jo només he fet un, però vaja, l'Intric Partit el vaig fer fa un munt de temps.
Fa tres anys que el presentes, eh?
No, és que em va agafar el Sant Jordi de la pandèmia, s'ha de ser desgraciada...
Des de la pandèmia?
S'ha de ser desgraciada per publicar un superllibre, perquè és boníssim el meu llibre,
que agafi la pandèmia i no pugui participar a la festa de Sant Jordi.
S'ha de ser una desgraciada.
I com que això és de ser desgraciada, tinc el dret d'anar a tot arreu amb el meu llibre...
Continua presentant.
...com si fos ahir.
És desmuntant del crim perfecte, o és?
Sí, desmuntant el crim perfecte.
Ah, en català també hi és.
Sí, doncs, el dilluns arrenca la BCN Negra, del Festival de Novela Negra, del comissari Carles Tanon.
I aleshores, un grupet, un grapat d'escriptors, jo no soc escriptora, però un grapat de gent que hem fet llibres,
estem a partir de les 12 a la casa del llibre de Barcelona, de Passaig de Gràcia, o Rambla, Catalunya?
Ah, no ho sé.
La mare que em va parir.
Bueno, és igual, estarem allà...
Jo crec que deu ser Rambla, Catalunya.
Sí, i el dilluns em toca inaugurar la BCN Negra, moderant la primera taula del festival.
Sí, el Carles Tanon.
Molt bé.
Perquè hi ha gent que em valora i no com tu.
10 i 7.
Doncs dilluns se t'acumularà la feina, perquè aquest mateix dilluns, el matí, comença...
Ostres, ja, ja.
...el que serà, sens dubte, un dels judicis de l'any.
Dani Alves declara l'Audiència de Barcelona acusat d'haver violat una noia al Sutton el 31 de desembre del 2022,
uns fets pels quals la fiscalia, recordem-ho, li demana 9 anys de presó.
Finalment, arribat el dia, dilluns, comença aquest judici.
Un judici, i aquest ha estat un dels temes de la setmana, que finalment serà a porta tancada, en principi.
Maica, definitiu, això?
No. No, no, no, no, no.
O sigui, és cert que a porta tancada ho demanen les parts, tant l'advocada de la víctima, l'Ester García,
l'advocada d'aquesta noia que tenia 23 anys, quan aquella matinada del 31 de desembre
va anar al Sutton amb una amiga i una cosina, i hores després va denunciar a Dani Alves
per agressió sexual en penetració.
És un procés que ha durat fins ara, d'un any, estem ara a les portes d'aquest judici.
I és cert que l'advocada, l'Ester García, demanava als tres membres del tribunal que fos a porta tancada.
Porta tancada vol dir que els periodistes no tenim cap mena d'accés
i tot allò que passa a l'interior de la sala ho explicaríem segons el que ens vulguin explicar
els protagonistes, si ens ho volen explicar.
La fiscalia es va afegir a aquesta petició demanant també porta tancada
i la defensa del Dani Alves també va demanar porta tancada
per preservar l'identitat del seu client.
El tribunal, aquests tres jutges de la secció 21,
han decidit fer una solució intermitja.
Tot i així, amb una setmana on el Col·legi de Periodistes,
a instàncies dels redactors de Tribunals i Crònica Negra de Just Successos,
havíem demanat que fets el crit en el cel.
Quan els periodistes demanem accedir a la sala per informar i després detallar allò que ha passat,
entenem i no tenim cap dubte que el relat de la víctima, aquest interrogatori a la víctima,
ha de ser...
Evidentment, nosaltres no tenim per què veure-la amb ella
i fins i tot...
I evidentment no podem fer servir ni la seva veu, ni la seva imatge
i evidentment no es pot difondre la seva identitat.
De fet, durant tot aquest any no ho hem fet.
Vosaltres no, la mare de la Dani Alves sí.
Això és un procés paral·lel.
Que va filtrar unes fotografies, recordem-ho i...
Va comportar una denúncia de l'advocada de la víctima, de la víctima,
i hi ha una investigació de Mossos d'Esquadra que està judicialitzada
amb un jutjat d'instrucció que, si no tinc malentès, coincidint amb el judici,
hi haurà novetats.
Tot i que Instagram, que ara penjaria jo una foto d'un moró
i me la trauria en dos minuts, aquestes imatges encara estan...
I són.
I són, o sigui, és indescent.
En qualsevol cas, no volem nosaltres...
No hi ha cap voluntarietat per part dels mitjans de comunicació
de revelar res de la víctima,
però és que l'hem d'escoltar.
O sigui, l'hem d'escoltar per explicar allò que va dir...
que explica a sala.
El que fa el tribunal és...
Ella declararà amb veu distorsionada...
Això és habitualment.
El de la veu distorsionada, jo, a mi no...
En directe, eh? No a posteriori.
No, no, no, amb veu distorsionada.
No sé com s'ho faran, eh?
Tampoc aquests jutjats, a vegades, a nivell de dispositiu tecnològic,
van justets.
Bueno, som un cagarro.
O sigui, que alerta que surti bé, això, eh?
Bueno, en veu distorsionada,
i aleshores, a cap de les parts,
quan s'adreixin a ella o facin referència a ella,
hauran d'anomenar-la la denunciant.
La denunciant.
No pel nom.
No, no, no, ni nom, ni res, ni la denunciant.
Bueno, això em sembla correcte.
El que ja no em sembla correcte a la resta dels companys,
jo ara parlo amb la majoria,
potser hi ha algú que no,
però entenc que pels comentaris amb aquest grup de WhatsApp que tenim,
amb això tots estem d'acord.
Nosaltres podrem seguir la sessió,
per això no és a porta tancada,
alguna de les sales habilitades
al Palau de Justícia de l'Audiència,
que és allà aquest edifici de Passeig Lluís Companys,
i el veurem amb uns monitors.
Escoltarem l'Albes,
la trentena de testimonis que passaran,
els Mossos d'Esquadra,
el personal del Sutton,
les amigues de la víctima,
l'amic del Daniel Albes que estava allà...
De Daniel Albes, els mitjans es podran registrar a l'inici?
El que no podrem tampoc és fer servir
aquestes talls de veu del Daniel Albes,
de la Quira Estrada,
que és la sergent instructora de la investigació de Mosca d'Esquadra...
No el sentirem.
Bueno, nosaltres el sentirem en directe,
però quan la Maria Núria Reverte...
Revetlla, Revetlla.
Quan la Maria Núria Reverte...
Maria Núria Revertella faci les cròniques
per Catalunya Ràdio d'aquest judici,
no podrà fer servir cap tall de veu
de cap dels testimonis ni del Daniel Albes.
Perquè així ho ha decidit la jutgessa.
Perquè així ho ha decidit els tres membres
de l'audiència que es faran càrrec d'aquest judici.
Els podrem sortir,
anotarem allò tal que...
I la Núria reproduirà allò que han dit.
Per tant, i aleshores,
tindrem imatge del Daniel Albes?
Doncs bé, hi haurà el que s'anomena un pull
i les tres agències,
agència catalana de notícies,
agència EFE i Europa Press,
accediran un segon a la sala,
faran un mut,
una imatge del Daniel Albes assegut
a la banqueta dels acusats,
de l'Ester García,
de la Inés Guardiola,
de l'Elisabet Jiménez,
que és la fiscal,
dels tres membres del tribunal,
i ja està.
I amb això ens haurem d'alimentar
tot el judici.
Amb això és amb el que ens hem intentat...
ara, ens podem donar...
ens podem...
ens podem felicitar
pel fet que no sigui porta tancada?
Sí, però no ens conformem només
amb un porta tancada,
perquè si comencem a agafar...
si comencem a dir que tot és a porta tancada,
doncs al final és que no podrem fer informació
de tribunals, bàsicament.
Mira, fa re, molt poques hores,
és d'ahir a la nit, això,
que la mare de l'exjugador,
del Barça Daniel Albes,
ha esborrat la publicació d'Instagram.
Mira, jo deia que hi haurien novetats
la setmana que ve,
veig que les novetats s'han avançat,
perquè em constava que hi hauria
algun requeriment judicial
per part del judicat.
Les has esborrat, les has esborrat.
Doncs segurament aquesta denúncia
que investigava en Mossos,
que estava judicialitzada
i ha tingut els seus primers efectes.
Però fixa't,
una cosa és esborrar-li,
l'altra cosa és que Instagram t'ho haguessis...
Però no, no.
I que el mal ja està fet, eh?
No, no.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Ara, sempre quan parlem del judici de Daniel Albes,
recordem,
arrenca a les 10 del dematí dilluns,
dia 5 de febrer,
i fins aquell moment a les 10 del dematí
hi ha temps per part de les parts
de fets i acusació d'arribar
a aquest acord de conformitat.
També és cert que ja a la nit...
S'està negociant encara aquest acord de conformitat?
Jo crec que sempre ha estat sobre la taula,
des del moment en què Cristóbal Martell
truca a l'Èster García,
ja fa això abans de l'estiu,
i li demana
anem a seure i anem a intentar,
anem a parlar d'un possible acord
per evitar-nos aquest judici.
Sempre ha estat sobre la taula,
a vegades amb més intensitat,
menys,
les contactes han acabat pitjor, millor,
però sempre és una opció
que està sobre la taula en aquest judici
i a tots.
És cert que ja a la nit
tots els companys preguntaven
a l'Èster García i a l'Anés Guardiola
i deien que en aquests moments
no hi havia cap negociació oberta
i descartaven l'opció d'acord de conformitat
i asseguraven amb molta fermesa,
amb molta contundència,
que s'aniria a judici dilluns
i que dilluns hi haurà judici.
En qualsevol moment
el Dani Alves pot demanar-li
a la guardiola
que cada setmana quan la vegi
escolta,
vés a trucar a l'Èster García
i demanar-li,
ofereix-li, no sé.
I aleshores aquesta opció
està oberta.
Jo a vegades parlo
i algú pot pensar
que jo tinc algun interès
en que es faci un acord.
Jo no tinc cap interès,
és que em faci res.
jo només intento traslladar
als nostres oients
totes les opcions que hi ha.
I després,
tens algun indici
de cap on anirà,
en cas que hi acabi ven el judici,
la declaració de Dani Alves?
És a dir,
continuarà defensant
que no recordava
què va passar aquella nit
perquè anava begut?
Ho dic perquè ha canviat
tantes vegades de parell de versió,
fins a cinc versions diferents?
Bé, jo crec que no és just
dir que l'ha canviat
cinc vegades de versió.
Jo ho entenc, eh,
quan diem...
Home.
No, no, però escolta'm.
Hi ha una primera declaració
que ell fa,
que és un vídeo
que es grava a casa seva
i que li envia...
Dient que no coneix.
Recordar,
li envia el Carles Quílez
en el programa
de la Sonsoles
i allà ell explica
que, bueno,
no sé de què me hablen,
no sé,
jo no conozco a nadie,
jo no estava,
no sé què,
no sé quant,
no sé què diu,
de l'amor i de Dios
i jo què sé.
Soc un home casado
i feliç
i la família,
bla, bla, bla.
però això
és allò que ell explica
en un vídeo casero
i envia
al programa
del Quílez
i després tots
ens fem ressò.
Però això no compta
judicialment
com a res.
O sigui,
això no té una validesa.
És el dia
que ell
accepta
i amb aquesta
intermediació
de la seva
advocada,
la Mireida,
se'n va a veure
aquesta cita
amb les mosses
de la UCAS
al despatx de la Mireida
i allà li diuen
escolta'm,
estàs detingut,
això és el 19 de gener,
l'endemà 20 de gener
passa a instrucció,
passa a disposició judicial
i aquell dia
accepta
respondre
a totes les preguntes
de totes les parts
i a mesura
que li anaven preguntant
anava canviant allà
de
no,
perquè jo estava allà
i
no,
jo no la conecía de nada,
bueno,
però com que no conecía de nada
si escuche
que aquesta no hi ha,
li va ser perfectament
claríssim
que
un tatuatge
aquí,
bueno,
sí,
bueno,
vale,
és que
estava al lavabo
i va entrar a darrere meu
i se'm va tirar a sobre
i gairebé
em va obligar a fer
i per la força
em va fer una fal·lació,
vale,
una,
dos,
una,
dos,
bueno,
jo no vaig fer res,
vaig fer una copa,
dos,
bueno,
sí,
es va tirar a sobre
i va fer una fal·lació,
només em va fer sexe oral,
una,
dos,
i després
ell demana un cop a l'empresonat
tornar a declarar
i fa aquesta tercera
i definitiva
que és la que jo crec
que m'entindrà
en el,
a l'interrogatori
del judici
que és,
jo aquella nit
estava amb el Boruna,
amb el meu amic,
les vam conèixer,
vam començar,
estic reproduint la versió d'ell,
vam començar a ballar,
vaig deduir que tenia ganes,
jo també tenia ganes,
li vaig dir d'anar al lavabo,
vaig anar allò primer,
ella va arribar després
i un cop allà
va mantenir sexe consentit,
sexe amb penetració
consentit
i després
jo no vaig ser agradable
perquè li vaig dir
escolta'm,
aquí fora
res de,
no,
jo no et he vist,
jo no et conec,
no em coneixes
i espera't aquí
que jo surto primer
i espera't uns minuts
i surto darrere.
Aquesta és la que mantindrà.
El que passa,
per tant,
són tres,
bueno,
és una barbaritat
fer tres,
o sigui,
això,
de fet,
al marge
de que jo pugui pensar...
Tres més el vídeo
que tu no comptes...
Sí,
al marge
que un pugui pensar,
ostres,
quin personatge,
com va mentint,
és cert,
primer,
que un acusat
té dret a mentir,
la gent l'empara,
dos,
que,
no sé què volia dir...
Ah, sí,
que és important
perquè,
al marge
del que un pugui pensar,
durant la instrucció,
tant la jutgessa instructora
com la fiscal,
com els diferents jutges
de l'Audiència de Barcelona
que li han denegat
les reiterades peticions
de llibertat condicional
fins a l'arribada del jutge,
han tingut molt en compte
aquestes canvis d'aversió.
Per ells han sigut molt importants.
I és cert
que en l'escrit
que presenta
la Inès Guardiola,
la seva advocada,
fa uns mesos
per demanar l'absolució,
ella demana absolució
i diu
que allò va ser
sexe consentit
de tots dos
aquests 20 minuts
a l'interior
d'aquest bany
del reservat
de la discoteca Sutton
del carrer Tosset
de Barcelona.
Però,
al final de l'escrit,
la lletrada
apunta
una sèrie
d'atenuants.
Una sèrie
d'atenuants
en cas de
condemna
o en cas
de
pacte
anterior,
és a dir,
la lletrada
s'avança
i diu
escolti'm,
el meu client
va
mantenir
sexe consentit
i per tant
demano
l'absolució.
Ara,
en cas
que vostès
no ho vegin
i el condemnin,
els hi plantejo
una sèrie
d'atenuants.
Un,
estat d'embriaguesa,
anava begut,
bueno,
vull recordar
que quan l'entrevisto
a la presó
jo li pregunto
diverses vegades
si ha begut
i em diu que no,
que només una copeta
de xampany,
no és igual.
Estat d'embriaguesa
i dos,
reparació del mal,
del dany,
perquè ja
ha ingressat
aquests 150.000 euros
de responsabilitat civil
que la jutgesa
d'instrucció
va fixar
per paliar
els danys.
Diners que li ha deixat
el pare del Neymar
perquè ell tot el caix
bloqueja.
Quants dies pot durar
el judici
i quant temps pot
trigar la sentència?
L'audiència de Barcelona
ha reservat
tres jornades,
dilluns al matí
i dimarts i dimecres
a la tarda
sessions que arrenquen
a les 5 de la tarda.
Ara,
una trentena
de testimonis
potser
es queda curt
i hem de buscar
més dies.
Després,
l'audiència,
quants dies
té per redactar
la sentència?
Temps,
no crec que sigui
una sentència
de pim-pam.
Pim-pam no.
Doncs aquest dilluns
que comença
el judici
contra Dani Alves,
evidentment
tots els focus posats
perquè és un del judici
de l'any,
sens dubte,
aquí a Barcelona
i veurem com acaba.
Pertalment el que implica,
perquè implica
el consentiment,
i per això
és important
que el puguem explicar
en primera persona
als periodistes.
La Rebella,
jo,
qualsevol,
el puguem explicar
estant allà a l'interior
i escoltant els protagonistes.
Maica Navarro,
segur que dissabte que ve
en continuarem parlant
d'aquest judici.
fem una pausa
i el suplement
Blai Solà,
el fill de Xavier Solà,
no us el perdeu,
fins ara.
El suplement.
amb Roger Escapa.
A Paujot,
estem a punt
per ajudar-te
a portar
el més important,
el teu negoci.
Per això,
en els dies
Paujot Professional
podràs gaudir
de condicions especials
en tota la gamma.
Aprofita de l'1
el 14 de febrer
per donar energia
al teu negoci.
Inscreu-t'hi ara
a Paujot.es.
Pensa en un producte
i ara imagina
que comprant-ne dos
te n'emportes tres.
Bé, oi?
Era un estoig
de 40 càpsules
de cafè l'or
o qualsevol producte
pantent,
no?
Tant és?
Perquè Supercori,
Supercori,
Supermercat,
el cort anglès,
tenim milers de productes
més a 3x2
a la botiga Web i App.
Algun d'ells serà?
Supercori,
Supermercat,
del cort anglès.
Què necessites avui?
Quan la realitat
és trista i avorrida,
el millor és inventar-se
una bona història.
Paco Mir dirigeix
Esperant Mister Bojangles
amb l'U Amat,
Lluís Villanueva
i Sílvia Abril.
La boja i divertida
història d'amor
d'una família
molt poc convencional.
Esperant Mister Bojangles,
el teatre poliorama.
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes increïbles
al cort anglès.
Fins a un 25%
de descompte
en una selecció
d'esmàrtfons
de les marques
Xiaomi, Google,
Motorola i Realme.
Consulten els models
de la promoció.
Així són les ofertes
límits al cort anglès.
Fins al 4 de febrer
a la botiga Web i App.
Es pensaven
que s'havia acabat.
Però estaven
molt equivocats.
No pot ser.
És una broma, no?
Tu és què?
Escape Room 2.
Entrades a la venda.
Quina mala llet.
Fins al 31 de març
podeu seguir fent
els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual
i reproductiva.
Entra a 3cat.cat
barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació.
A través de la web,
visum,
caixer automàtic
o transferència.
Recorda-ho,
més informació
a 3cat.cat
barra Marató.
La Marató
que dona llum.
l'amor
fa calor
tot el que toques
es torna fort
enmig les flames
explota el cor
agafes aire
t'agafes fort
amb quines ganes
sorbo l'entorn.
El suplement
Fa calor
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Fa calor
Amb Roger escapa
5 minuts
per arribar
a dos quarts d'11 del matí
per molts anys
que passin
el suplement
serà per sempre més
un programa de ràdio
vinculat al Xavier Solà
és per això
que la propera història
que sentirem
inevitablement
havia de passar
aquí al suplement
ara al suplement
la història
de Xavier Solà
i el seu fill Blai
avui hem demanat
a Xavier Solà
fer un canvi de papers
deixarà per una estona
de ser el locutor
i l'entrevistarem
amb el seu fill Blai
que des de fa 4 anys
viu com un noi trans
va néixer amb el sexe femení
i pocs anys després
de complir la majoria d'edat
va decidir
que volia fer el trànsit
cap a home
la família l'ha acompanyat
en tot aquest procés
de manera exemplar
aquesta és la història
d'un pare i d'un fill
però podria ser
la història de molts altres
ara al suplement
una conversa
íntima i sincera
sobre el procés de trànsit
d'un fill en primera persona
Xavier Solà
bon dia
Roger
bon dia
20 anys
escoltant històries
al suplement
14 de la nit
dels ignorants
i avui en canvi
tu ens explicaràs
una història
però sobretot
coneixerem la història
del teu fill
correcte
estàs a punt?
i tant
Blai Solà
bon dia
hola bon dia
com estàs Blai?
bé molt bé
fa 4 anys crec
que et defineixes
com un noi trans
Blai
bueno
em defineixo com un noi
i després sí
s'entra en el tema trans
però em defineixo com un noi
com vas veure
que alguna vegada
que alguna cosa
potser amb tu
no casava
com
la història realment
remunta
a anys
o sigui
recordo els 8 anys
poder de
pegue pegue
a l'escola
pensar-ho
en plan
en sèrio
de dir ostres
sóc un tio
no?
sóc un noi
però sí que
com amagar-ho bastant
i no dir-ho
ja més a dur
o sigui
passats els 18 anys
no comunicar-ho
però sí
pràcticament
des de sempre
des de
absolutament sempre
ho he pensat
l'únic que vaig tardar
en dir-ho
quants anys tens ara
Blai?
24
a la primera persona
a qui li verbalitzes
alguna cosa no va bé
a qui és?
sincerament
i això potser tu no ho saps
papa
a la Gemma
a ma germana
a la teva germana
sí
pel whatsapp
de fet estava una classe
filosofia
i no em podia centrar
a primera carrera
i li vaig enviar en plan
ei Gemma
crec que em passa això
en plan
sóc un tio trans
i res
li vaig comunicar pel whatsapp
quant temps fa d'això ara?
perquè continues estudiant filosofia
no?
sí ara
en plan
estic a l'últim any
que una assignatura
farà el 2019
seria
quina va ser la seva reacció?
res
super guai
no tinc ni idea
de què m'estàs
volem dir amb això
però endavant
i super guai
i res
en plan com
molt de suport
clar
això vol dir que
ja feia molts anys
que d'alguna manera
dintre teu
hi havia alguna cosa
que es anava cuent allà
no?
però
fer el pas
devia ser difícil
va ser difícil
més per mi
o sigui
per jo acceptar-ho
com a tal
de dir
ostres
vale
t'està passant això
tio
en plan
vale
accepta-ho
verbalitza-ho
més que no pas
per l'entorn
perquè sempre
he tingut
jo també he vist
com una bombolla
molt de suport
per absolutament tothom
llavors
dir-ho
a tothom
va ser fàcil
entre cometes
perquè sabia que no hi hauria
cap mena de repuig
sinó que va ser més difícil
com pel fet d'acceptar-ho
jo
per mi mateix
de verbalitzar-ho
posar-ho en paraules
i dir
ei
t'està passant això
accepta-ho
però ja està
a partir d'aleshores
comença un procés
de canvi
vas al metge
passes també
per unes operacions
ara en parlarem
hi ha un moment
suposo que els hi dius
als teus pares
o al teu pare
el Xavier
parem de parlar
el recordes aquest dia?
sí sí literal
de fet crec que
van a caminar ell
i res
va arribar a casa
jo estava
amb la meva parella
del moment
que em va ajudar
absolutament tot
va ser un punt de suport
molt heavy
i li vaig dir
a mi guapa
pots seure
si us plau
hem de parlar
hem de parlar
sí pot seure
que estàs embarassada
sí sí
em va preguntar
si estàvem estat
i ostres
jo no
seu
sí
li vaig dir
seu papa
perquè jo què sé
no sabia
sabia que tot aniria bé
que tot sortiria super guai
però no sabia
no sé
quina podia ser
la seva reacció
100%
i res
li vaig dir això
seu
i simplement això
en plan
papa soc un tio
i soc un tio trans
en plan
soc un noi trans
i res
ell es va quedar
una mica
com un silenci
en plan
què
no en tinc res
em va ajudar
la meva companya
al moment
la Lucy
a explicar-ho
una mica
què estava passant
ara l'hauries
d'abraçar
sí
la Lucy
li diu
bueno
crec que vol una abraçada
jo estava plorant
llàgrima viva
en plan
no sé
està sent
una cosa molt estranya
està sent un moment
molt raro
en plan
és una cosa
que no t'imagines
en la vida
més ell
suposo
com a pare
i va ser com
bueno
ja vaig comentar
i tot molt bé
i em va fer una abraçada
Xavier com recordes
aquell moment
bé
recordo moltes coses
perquè
no és només un moment
tu has parlat
d'una edat
quan tu et vas
dic una manera
adonant-te
no?
fent-te realitat
però va molt abans
ja recordo la iaia
el cel sigui
fes el favor
de vestir-la
com una nena
però si no vol
si no vol
si no vol
no?
i ja ve de molt abans
no vas voler mai
mai unes calcetes
no
mai
no vas voler mai
un vestit
t'agradava
l'increïble Hulk
t'agradava
Spiderman
t'agradaven
els taurons
anaves sempre
carregat
d'això
eren vídeos
aquests
de DVD
de taurons
s'assevien tots els taurons
deia
i la veritat
era una sensació
que quan tu
vares desvetllar
tot això
totes les peces
es van anar
diguem
posant
en ordre
i dius
ara entenc
ara entenc això
o sigui
en el fons
veus
la normalitat
el que
hauria d'haver sigut
ja molt abans
el que passa és que
la realitat
que vivim
és la que és
no?
tu no havies pensat
potser que
que a la teva filla
d'aleshores
potser li passava això?
clar
llavors entens
per exemple
un detall
a mi m'agrada
com a molta gent
menjar
és un dels moments
de plaer
de cada dia
i t'agrada
que les persones
amb les que estàs
també gaudeixin
i tothom
i tothom
gaudeix a casa
però
ell no gaudia mai
mai tenies gana
normal
normal
aquell cos
no estava bé
a bares
tenia una època
que tenies
uns vertígens
que allò no era gens
normal
o sigui
sempre hi havia
alguna cosa
que aquell cos
no estava harmonitzat
això s'ha acabat
tot
sí
tu flueixes ara
amb una
amb una naturalitat
i amb una
diguem
amb un benestar
que tant de volgués
hem sabut veure abans
però
clar
no tens cap tipus
d'informació
gràcies a
a la realitat
no
però
gràcies ara
a aquesta transformació
aquest canvi
aquesta nova realitat
sí
podem ser
i aquí vindria una mica
el sentit
d'aquesta conversa
no
podem ser
orientació
de llum
per altres persones
per tant
gràcies Roger
i
tot l'entorn
que ho fa possible
hold back
the night
from us
cherish
the light
for us
don't let
the shadows
hold back
the dawn
the night
cold city
lights
going
play
em comuniques
i aquí ve un procés
que suposo que és
anar al metge
i dir
ei
jo no m'identifico
amb el nom
que em van posar els meus pares, no em sento
una dona, em sento
un home, però estic
en aquest cos,
no? Què et diu el metge?
Es diu disfòria de gènere, això?
Sí, està, sí, sí, sí.
Jo aquí, a la comunitat de Catalunya,
el bo és que tenim
trànsit, que és un departament,
de fet, molta gent de fora de Catalunya
ve molta gent trans, ve simplement
aquí a Catalunya perquè és més fàcil el tràmit,
el trànsit,
i és un departament de la seguretat social,
està a Numància, al cap de Numància, i és
simplement es dediquen a tractar
amb gent del col·lectiu, sobretot gent trans.
Llavors, res, simplement
em vas allà, em va assessorar el Jordi
i el porto al cor, ja ells
també, de fet, vaig anar amb els dos,
els vaig dir, va, papa, mama,
anem aquí, anem a trànsit,
que, vull dir, és un metge, és un
crec que psicòleg, i a més és metge,
us orientarà, us explicarà,
vull dir, escoltareu aquestes paraules
d'una altra boca que no sigui la meva, i vulguis
o no, en plan, com a pares,
volen sentir-ho també d'algú que entén
sobre el tema. I res,
vaig anar allà, i el mateix Jordi, en el mateix
moment, em va dir, vols les hormones, ja, com a tal,
vam parlar de
tots els processos que hi hauríem,
tots els canvis, psicològicament el que
suposaria, el que no,
i res, i els va orientar molt a ells
també. Molt, molt, molt, molt.
Ens va tranquil·litzar,
perquè, esclar, tu vas a un territori que no
tens cap mena d'orientació,
i allà trobes un professional
que et situa, per tant,
quina sort que tinguem
aquest espai, no?
Sí, sí, totalment.
El procés consisteix en
hormonar-se d'entrada, no?
Sí, hi ha molts, hi ha, cada procés
i cada trànsit, entre cometes,
és molt únic, o sigui, el meu,
sí, jo vaig utilitzar hormones,
jo vaig recórrer les hormones, a les operacions estètiques
també, en aquest cas, mastectomia,
però hi ha molts trànsits, hi ha molts tipus de processos,
hi ha moltes transicions, hi ha gent que no es vol
hormonar, hi ha gent que decideix no canviar-se el nom
com per simplement militar-ho, com per dir,
ei, soc una persona trans, però em dic tal,
tinc un nom femení,
entre cometes, o masculí,
fos a l'altra banda, llavors,
cadascú decideix una mica el seu trànsit.
del meu, sí, jo vaig recórrer molt a les hormones
perquè sabia que mentalment m'aniria bé
que la gent em pogués llegir com a tio,
com a tio que soc, llavors,
saber que a tu et seria més fàcil
reconèixer-me distintivament i visualment
com a noi, a mi mentalment
és molt més fàcil.
Deu ser molt complicat passar per un procés com aquest, no?
O tu en tenies moltes ganes, també,
d'alguna manera, treure't el pit,
prendre hormones, que vulguis
que no deuen ser canvis físics, que el cos
se't deu alterar durant un temps, no?
Sí, és això, cadascú veu
de la seva manera.
Complicat com a tal, no,
perquè vaig tenir suport per absolutament tothom.
O sigui, sabia que tothom, tota la família,
amics, companys, companyes,
absolutament tothom,
em va recolzar molt
i trobava un suport
amb qualsevol persona que parlava.
Llavors, era més complicat per mi
com a tal, com a persona,
de, vale, m'estic enfrontant a això
que no per el cercle
que m'envoltava.
Llavors, físicament, els canvis,
els dos primers mesos sí que dius,
ostres, el cos està alterat
perquè, òbviament,
t'estàs injectant una hormona,
en el meu cas, per injecció,
que jo la produeixo com a tal
de naixement biològicament,
la produeixo, però no a tants nivells
com és ara.
Llavors, clar, el cos, els primers mesos,
els dos primers mesos, en el meu cas,
va ser com un xoc del que estàs fent, no?
Un rotllo migranyes a la nit, potser,
o sí que tenia una mica d'alteracions,
hormonals, òbviament,
però més enllà d'això, res.
Com recordes el dia que et vas posar
una samarreta i tenies el pit pla?
I vas sortir a passejar pel carrer?
Exacte, això me'n recordo,
tenia moltes ganes, moltes,
després de l'operació,
posar-me una samarreta de tirants.
No sé, em feia moltíssima il·lusió.
Em van preguntar què et faria,
què era el que més il·lusió et feia?
Sincerament, era això,
posar-me una samarreta de tirants
sense pit, no?,
amb la mastectomia feta.
Feliç, molt feliç.
Igual que anar a córrer per la platja
sense samarreta, sincerament,
m'encanta.
Sé que és una cosa que està mal fet
i no s'hauria de fer,
perquè segueixes perpetuant
una mica el rol de gènere masculí.
Els homes poden anar sense samarreta
de les dones, no,
però igual, a mi personalment m'encanta.
Xavier, et va ser fàcil
d'acceptar aquesta situació per tu?
No, estava pensant 16 de juny de 2020,
estàvem amb la pandèmia.
Que valent, que valent que va ser
en fer tot aquest procés,
que si ho penses una mica,
darrere només hi ha
aquella ànsia de viure
per la qual cosa has vingut aquí.
Això és el que penso.
Tens tan clar el que vols
que això només ho pot viure i fer
una persona que té aquest objectiu definit.
Aquesta operació era
realment curar-se en salut,
que es diu.
Tu et curaves en salut
i va, d'alguna manera,
lidiar la vida
per la qual tu
penso que has vingut.
Llavors, per mi,
ha sigut,
diguem,
relativament difícil d'entendre
perquè
no saps on vas,
no saps on vas.
I jo li deia,
dic, nen,
no tenim informació aquí,
no n'hi ha,
jo no la conec,
jo et faig confiança total en tu,
perquè ho tens tan clar
i perquè crec que té molta lògica
el que fas.
Dic, però anem,
jo vaig a les palpentes.
Dic, però,
per altra banda,
què no hem de fer
quan tu veus algú convençut
amb el que està,
si creus que és el que toca, no?
Per tant,
hi havia incertesa,
però, per altra banda,
molta confiança i admiració ara,
perquè el veus infinitament
més identificat
amb la realitat
que l'ocupa.
En algun moment
vas tenir un desengany,
tu, com a pare?
No, no,
en absolut,
en cap moment,
en cap no,
al contrari.
Per molta gent
no és fàcil acceptar
una situació com aquesta.
No, no ho és,
no ho és en absolut,
però,
allò que dèiem,
no?,
True love will never fade,
la cançó tan maca
de Mark Noffler,
hi ha una realitat
per sobre de tota la resta
i que suposo que en tenen
tantes i tantes famílies
on es prioritza
aquesta, doncs,
estima i admiració
pel fill,
no?
True love will never fade.
True love will never fade.
True love will never fade.
True love will never fade.
I com va reaccionar
la resta de la família,
la mare,
els avis?
Va ser una mica
pràcticament com ells,
que absolutament tothom igual,
necessiten els seus
dos dies,
potser,
tres,
de com,
bueno,
a veure què està passant,
assimilem-ho,
entenem,
explicar molt,
trànsit també va ajudar molt,
anar amb ell,
amb la mama,
tots tres allà,
i res,
va ser,
un cop ho van entendre,
van informar-se una mica
sobre el tema,
doncs,
cap problema,
tot superbé.
I amb els avis,
va ser ma mare,
que em va dir,
no els he dit res als avis,
mai bé,
ja els hi diré jo,
no sé exactament,
mai s'ha parlat del tema,
vull dir,
no ha sortit mai
què els hi va dir
o exactament
quines van ser les paraules,
però sí que el següent dia
que vaig anar a casa dels avis
ja em tractaran com a blai
i amb pronoms masculins
i no sé,
vull dir,
va fer màgia,
literalment va fer màgia,
perquè els avis també
no s'han equivocat mai més,
en plan com,
ho han entès molt bé,
no sé què els he explicat,
els va informar superbé
i a casa els avis,
òbviament ho han parlat després i tal,
però les primeres paraules
va fer la mama,
va fer completament màgia
amb els avis.
A tu no et surt de tant
en tant el nom antic del blai?
Sí, al començament,
però ell també em va saber ajudar molt
amb això, no?
Com ho hem dit,
tens 100 dies de gràcia,
no em vares dir això,
però ho hem dit,
escolta'm,
que no et preocupis
perquè això és molt normal,
estem en una transició.
Clar, vull dir,
transició,
o sigui,
la gent ha de transicionar amb mi,
d'alguna manera,
hem de fer tots aquest canvi,
és un canvi de mentalitat,
entre cometes,
no?
Que ve els avis,
que ve,
que ve la mare,
que ve la Gemma,
i que ve els meus germans,
som cinc,
no?
I recordo com,
no sé això,
plantejar-ho,
de la manera tan,
tan afectuosa,
i tan comprensible,
i tan de confiança,
no?
Que important és això,
que important.
Hi ha una cosa que et molesta,
blai,
que és que et diguin,
no es nota.
Clar, vull dir,
algun cop que,
no sé,
que es parla,
o que s'ha de comentar,
o que ho dic,
en plan,
ei,
soc un tio,
però soc un tio trans,
rai,
el 90%
de les vegades,
el comentari és,
uau,
no ho sembla,
és com,
bueno,
i què se suposa que ha d'assemblar,
exactament,
que t'ha de portar un cartell,
i que hi posi,
noi trans,
vull dir,
què vol dir això?
Llavors,
aquí està una mica la mostra,
de la poca informació que hi ha,
no?
I que està zero normalitzat.
El fet de,
no ho sembla,
és com,
què ha de semblar?
Vull dir,
hi ha una imatge de les persones trans,
que vulguis o no,
està molt mitificada,
no?
Sobretot les dones trans,
treballadores...
Treballadores sexuals,
i hi ha aquesta imatge
encara molt mitificada,
llavors,
és com,
no,
i va molt més enllà,
i està molt,
també per les pel·lícules,
s'ha fet molt el mite
de dona trans,
així,
saps?
Llavors,
va molt més enllà.
Una,
re,
una anècdota,
el dia que m'ho veus comunicar,
els segons d'haver-m'ho comunicat,
la Gemma va trucar,
la teva germana.
Quin paper més maco,
també,
la Gemma.
Sí,
si va ser la primera,
aquí ho vaig dir.
Som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio,
som amb el Xavier Solà,
pare,
i el Blai Solà,
el seu fill.
Blai,
el teu nom de nena
l'has enterrat per sempre?
Perquè ara el teu DNI
hi posa que et dius Blai,
has fet tot el trànsit,
tota la burocràcia,
que ara deu ser una mica més fàcil
que fa uns anys segur.
Sí, sí.
Quina relació tens
amb aquella persona
que va ser els primers anys
de la teva vida?
Res,
soc jo,
és història,
o sigui,
cadascú té la seva història,
tu igual tens la teva història
quan hi respé,
jo tinc la meva,
ell té la seva,
absolutament tothom
té la seva història.
No has enterrat
una part del teu cas.
No,
vaig ser això sent jo,
o sigui,
soc exactament la mateixa persona,
simplement vaig decidir
canviar-me el nom
i vaig evolucionar
de la manera que vaig evolucionar
per decisió pròpia,
vaig créixer com vaig créixer,
igual que tu has crescut
com has crescut
i ell el que ha crescut
com ha crescut,
o sigui.
Aquí hi ha una anècdota molt maca,
si m'ho permeteu.
Abans del dia,
crec que va ser 9 de setembre,
que era un diumenge,
que venia de caminar,
com bé dius,
que venia de cap de setmana
i que m'ha de dir,
doncs,
papa,
hem de parlar,
no?
Uns dies abans,
dinant a casa,
em diu,
quin d'aquests 5 noms
t'agrada més?
I, clar,
allò que et quedes
i que hem de batejar algú,
no?
És aquell,
i m'exposes 5 noms
i entre els 5
n'hi havia un
que és d'un company tècnic
que es diu Blai
i que no només
m'acau molt bé
aquesta persona,
que és de treballar
tan agradable,
sinó que el nom m'agrada.
I quan vaig,
jo dic,
doncs,
mira...
Ah,
et vas dir,
eh,
no recordava què diguessis,
eh?
Sí,
en Blai...
Si,
et dius Blai
en honor al Blai
Iniesta?
Sí.
Ah,
mira,
sí.
I és tècnic del suplement,
home.
I sempre l'hi dic.
Te n'adones,
Xavier,
que tot acaba,
el suplement?
Tot té molt sentit,
si pares el radar,
avui estem en una zona
que es diu filosofia.
Sí,
sí.
Ella ha estudiat filosofia,
sí,
i té tot com una certa màgia.
Sí.
Doncs,
en fi,
que és espectacular.
Va ser fàcil canviar-te el nom
a nivell de DNI?
Burocràticament,
sí.
Sincerament,
jo,
en el meu cas
i la meva experiència,
tot el tema burocràtic
ha sigut molt fàcil,
molt.
Però no sé si per el moment...
Clar,
a mi el món es va aturar
d'alguna manera
perquè jo pogués fer aquest trànsit.
O sigui,
jo vaig entrar per la porta
abans de confinar-me
i vaig sortir per la porta
sent completament diferent
i amb absolutament
tots els papers canviats,
físicament molt diferent,
operat,
o sigui...
O sigui,
tu la pandèmia et vas servir
per anar bé.
Sí,
a mi em va anar...
Em sap greu,
però a mi va ser com en ell el dit.
O sigui,
el món es va aturar,
literalment,
perquè jo pogués fer
aquesta transició
amb pau,
tranquil·litat
i amb tota la calma del món.
Llavors,
clar,
trànsit,
és el departament
aquest de la Seguretat Social
de Numància,
del cap de Numància,
em va facilitar molt els papers
per poder-me canviar,
el nom,
per fer tota la burocràcia
i tot el necessari.
Considero que ha estat
molt valent
perquè era un temps
d'una incertesa immensa,
però que,
per altra banda,
totes les,
per dir-ho així,
les variables
d'aquesta màgia
que ens envolta,
que és aquest dia a dia,
que és la vida,
coincidien,
es posaven
una mica alineades
perquè es pogués fer
que el treball
de,
diguem,
del cirurgià
va ser excel·lent.
Ah, sí.
I penso que
és important
que ho diem.
No, sí, total,
i tant.
Vam tenir,
jo penso que
hem estat molt afortunats.
Xavi, em sembla exemplar,
no?
La manera com,
no només com ho expliques,
sinó el relat
de tot plegat.
Segur que
per moltes altres persones
no és tan fàcil
ni troben
el suport familiar
que s'ha trobat el Blai,
no?
Entenc que
venir avui al suplement
i explicar-vos
també d'alguna manera
és dir
ei.
Per què fem aquesta entrevista?
Perquè és notícia,
no hauria de ser notícia.
O sigui,
posa-li ara el cas
que jo fos homosexual,
seria super fora de lloc
fer aquesta entrevista,
no?
Fa 50 anys.
Fa 50 anys,
ué, exactament.
No tants.
Recordo l'entrevista
de l'Àlex Gorina
amb el seu fill
al fons
parlant
de la homosexualitat.
Clar,
he imaginat,
Xavier Solà,
com et sents
que tinguis un fill maricà?
O sigui,
no,
és fora de lloc.
En canvi,
vull dir...
Però això vol dir
que encara hem de...
Totalment.
I precisament per això,
sí, exacte.
Sí, sí,
totalment.
Totalment.
És molt necessari.
No sabem a qui pot arribar
ara aquest testimoni
i de quina manera
pot incidir
a prendre una decisió
de suport,
de comprensió,
d'ajuda
o donar l'esquena.
Mirem l'altra opció,
donar l'esquena.
Per què creus
que fins ara
ha estat un tema
tan, tan tabú,
Xavier?
Bé,
perquè suposo
que estem molt,
i això ho explicaràs tu
més bé,
amb el tema del gènere.
Per cert,
abans m'agradaria
fer un detall.
S'ha parlat
del concepte
d'isfòria
molt per sobre
i algú que,
com jo,
abans de tot això,
li arriben a dir
disfòria de gènere
i es dirà molt bé,
però què és?
No ho sabria dir.
Però si et diuen
eufòria,
sí que ho entens.
eufòria,
oi que bé,
la disfòria és el contrari,
que és el que passava,
que estava aquest cos,
no estava a gust,
tenia disfòria,
el contrari,
no de l'eufòria,
eh,
que sí,
que va per aquí.
Sí,
va per aquí.
Sí,
sí,
va per aquí.
Aquesta una i l'altra,
dius,
perquè ell demanava
per què passa això,
perquè suposo que aquí
entra el que tu has estudiat
i estudies tan profundament,
que és una mica
com ens condiciona
la societat.
Clar,
la societat és binària,
vulguis o no,
hi ha homes,
dones,
per tant,
en el moment en què veus
que l'exterior,
si la societat no et llegeix
com tu consideres
que has de ser llegit,
pel fet que ja existeix
un altre,
com que existeix un altre,
existeixo jo.
A mi,
en el fons,
em fan la lectura
de l'altre,
de l'altre ego.
Llavors,
clar,
quan em llegeixen com a home,
per això vaig decidir
transicionar a hormones,
em sento molt més jo,
em sento més segur
per la lectura
de l'altra persona.
Si visquéssim en una illa,
sols,
no existiria.
No hi hauria
ni el terme trans,
ni l'homosexualitat,
ni la intersexualitat,
ni la transexualitat,
el que sigui.
Recomanem un llibre,
no?,
el Miquel Messer,
a la conquesta
del cos equivocat.
És un llibre que...
Sí,
es pot recomanar,
sí,
sí,
el podem recomanar.
Tu en recomanaries
un altre,
però...
Jo,
si,
Miquel Messer,
jo,
bueno,
m'agrada,
no,
jo no el recomanaria,
com a tal,
no entenc que sigui
la teva recomanació,
jo potser
m'aniria més
per Pol Preciado,
o qualsevol de Pol Preciado.
Que ara l'aniràs a veure,
Vilva,
o...
Sí,
papa,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
Blay,
tu has viscut situacions incòmodes,
per ser qui ets.
Incòmodes com a tal,
poder no,
perquè em cuido molt
i vigilo molt.
Però veus,
has de vigilar.
Exacte,
el fet de vigilar
ja és incòmode,
per això,
no incòmode com a entendríem
d'incomoditat de,
ei,
trans,
senyoraç.
Què vol dir vigilar,
per tu?
Saber on em puc visibilitzar
i on no em puc visibilitzar.
Sé que en entorns,
jo que sé,
entorns laborals,
o no,
sé que hi ha moments
en els que no puc dir,
ei,
sóc un noi,
sóc trans,
o el que sigui,
al gimnàs,
sobretot,
en entorns hostils,
fer-ho d'una manera,
és vigilar molt,
saber amb qui,
si estic parlant,
segons amb qui estigui parlant,
saber si li puc comunicar
o no puc comunicar,
o si em puc visibilitzar
al 100%
o simplement en una part,
saps?
Llavors,
òbviament,
si fan algun comentari
molt fora del lloc,
si on sigui,
ei,
calma,
perquè sóc un tio trans,
vull dir,
no et passis,
saps?
Però,
si no,
jo en el fons,
vull dir,
no tinc necessitat
de visibilitzar-me
si no ho veig
molt necessari.
T'ha fet patir,
tu,
aquesta situació,
Xavier?
i saps que ell ho gestionarà
també com cregui
i com pugui
i, a més,
està molt preparat
des de ben petit,
que jo sempre l'he dit,
el nivell de maduresa
que ha mostrat
des de ben petit
ha sigut sempre
espectacular
que allò que penses
està amb unes mirades
que et sorprenen
perquè veus que realment
està molt,
va molt endins la cosa.
Llavors,
em dóna aquesta confiança
però em sap molt greu
aquest diàleg
a donar l'esquena
tan potent que hi ha
en una part de la societat,
no?
Això sí.
Estàs orgullós
del teu fill?
Molt,
molt,
molt,
molt,
des de ben petit
però és que des de sempre,
des de sempre,
és una...
A més,
aquesta proximitat
de,
diguem,
de tracte
masculina
jo l'he notat
des de ben petit.
Per això a mi,
el que deia,
torno a insistir,
amb aquella sensació
que tot,
tot,
tot,
pum, pum, pum,
agafa un sentit
que és el que diuen
pràcticament
tots els testimonis
de pares,
no?,
que han fet costat,
no?,
entenen
perquè veus la convicció,
veus la decisió,
a mi en cap moment
em vas demanar
què em semblava,
en cap moment
em vas dir
què et semblaria
si jo fes,
no?,
vas anar directe,
escolta'm,
he començat
el meu procés trans,
dic,
bueno,
es para tot,
s'atura tot,
tot es pare,
dius,
bueno,
a veure un moment,
situem-nos.
Què està passant?
Com descriuries el teu pare,
Blai?
El papa,
una trompeta,
no calla mai,
ara precisament venint,
em deia,
em diu,
tu ets el contrari d'allò,
ben reservat,
i jo en canvi
sóc una trompeta,
em deia.
És que a mi de pedida
em deien trompeta,
no?,
sempre calla,
trompeta,
no?,
no podies evitar
de xerrar
tota l'estona,
i dic que diferents que som,
ell li has de dir,
escolta'm,
però per què no ho expliques,
això?
Ah, sí,
amb això sí,
som molt diferents.
No,
però molt bon pare,
la veritat,
a mi,
o sigui,
el puc definir com a pare,
per tant,
molt bon pare.
Has estat un oient
dels seus programes o no?
Sí,
quan no puc dormir,
a vegades,
però molt poc,
em sap greu dir-ho,
però...
És terapeu.
Sí,
és terapeu.
L'època del suplement
no la recordes?
No,
però ell venia,
venia,
m'acompanyaves,
aquella vegada
que fèiem un joc
que no es podia dir
de quin color és,
i tu dius...
Carbassa.
Carbassa,
dic nooooh.
Sí,
sí,
sí.
S'heia a mirar al costat,
passa que no te'n recordes.
No,
no me'n recordo.
Blai i Xavier Solà,
que a més a més
avui és Sant Blai.
Avui és Sant Blai,
eh?
Quines coses, eh?
Protector de la...
Tots els temes dels santuaris,
tu els tens,
vull dir...
Protector de la gola,
és a dir,
que ens...
Fixa't tu,
d'alguna manera
ens està protegint
la nostra eina.
Mira.
Gràcies a tots dos.
No sé si sou conscients
que tinc la sensació
que aquesta entrevista
que heu fet
serà la primera de moltes.
No sé si us ve de gust.
No sé si us ve de gust.
Exacte,
i això ho hem de parlar
molt profundament
perquè penso que,
i està bé
que doni a conèixer
el meu pare,
però el protagonista
és el Blai
i potser
aquesta servirà
perquè tu puguis
donar-ho
a conèixer més.
Diguem-li,
Roger,
t'hem d'agrair
que hagi,
diguem,
hagi sortit
aquesta realitat
perquè jo no la coneixia.
Quan em vas trucar
i em vas proposar
l'entrevista
i jo no sabia
què em diria el Blai.
Home, clar, i tant.
Jo no sabia dir
que a veure com reaccionar
el millor, no, no.
I quan t'ho vaig dir
com vas reaccionar
a l'instant,
què vas dir?
Que sí, sí, i tant.
I per què vas dir?
Sí, sí, que sí, que sí.
Però ho vas dir així,
amb la convicció de què?
Sí, total.
Això s'havia de fer.
Home, sí.
Vull dir,
si hi ha l'oportunitat
de donar-hi veu
i posar-ho en paraules,
com jo vaig haver de fer,
ho vaig posar en paraules,
per tant, sí.
Què t'agradaria
que passis a partir d'ara, Olay?
Acabar la carrera i què?
Jo anava a marxar a surfejar,
em sap greu.
Ah, sí?
Però sí.
Sí, ara mateix, res.
Escampar a Boira una mica.
Marxar de Catalunya?
Sí, sí, sí.
Perquè surfejar aquí poc.
Poc, molt poc.
I a tu, Xavier?
A mi, que sigui com és ara,
ben feliç,
i que segueixi
el sentit pel qual
ha vingut aquí.
Moltes gràcies a tots dos,
molta sort.
Igualment.
Catalunya Ràdio,
el suplement.
Roger escapa.
No hi ha res
que t'acompanyi més
que a la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio
tornem a celebrar
el Dia Mundial de la Ràdio
al teu costat.
El dimarts, 13 de febrer,
venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes
on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio
al menjador de casa teva.
O a la cuina,
o al vàter,
o al dormitori,
que així podem posar
a prova el matalàs.
Sí, Joel,
però sempre actuant
civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot
podem canviar de país.
A mi m'agrada més
que la gent vingui
i que no pas ve d'anar enlloc.
Però ho hem de fer
per la ràdio, Peyu.
Què vols que et digui?
Farem la ràdio junts!
El Dia Mundial de la Ràdio
farem
autèntica ràdio
de proximitat.
Catalunya Ràdio.
El dimarts, 13 de febrer,
venim amb tu.
Atenció, jurat,
posarem un on-field review
perquè valoreu
la possibilitat de premi.
Molt bé, gràcies.
Atenció, sisplau,
reverse left,
a poc a poc,
reverse left,
amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu
en català, sí?
Veiem?
super slow
on es veu punt d'impacte,
es veu clarament
l'adaptació a l'actualitat
dels nous formats,
d'acord?
Sí, vaig claríssim, sí.
Acabem.
High behind
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport
amb l'oigén.
Estem d'acord?
Sí, volem un look?
No, no, no, no cal,
sense dubte,
hi ha premi,
hi ha premi claríssim,
el concedim.
El Tot Costa
de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi Ràdio
Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre,
Tot Costa
amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El Suplement
Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.
Hi ha un nou hospital
de referència a Mataró?
A què et refereixes?
A un nou hospital
de Creu Blanca,
el grup de referència
en diagnòstic per la imatge.
A què et refereixes?
A un nou hospital
de referència
amb totes les especialitats,
la més avançada tecnologia,
el millor quadre mèdic
i servei d'urgències 24 hores.
A què et refereixes?
Nou hospital
Creu Blanca Maresma.
A Mataró.
Creu Blanca Ponés.
Per la teva salut,
som referència.
Batguiel,
Albert Pla,
Nacho Vidal
i Rosa Andreu
a col·lapsar.
A TV3 aquesta nit.
Catalunya Ràdio.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Plaumut,
Maruant,
Feltes Cortos,
Marina Rossell,
Mazzoni,
Roger Mas,
la Bienquerida,
les migues,
Manu Guijan de Veterans
i molts més.
28 concerts
i 4 mesos de durada.
Consolidats i emergents.
Presentacions de nous treballs
i clausures de gires.
Tot això és
Empremtes 2024.
Fins al 27 d'abril
a diverses sales de Barcelona.
Més informació
a empremtes.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
La Tresca i la Verdesca
aterra a Polinyà
amb Zoom.
Un espectacle musical
d'animació participatiu
on unes abelles
canten i ballen
al ritme de la música
en directe.
L'11 de febrer
a la plaça de la vila
de Polinyà.
Més informació
a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
Aquest diumenge
la Gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAT.
Perquè un any
de rècord
de produccions catalanes
ens convida
a ser optimistes
i mirar amunt.
Mirar amunt encantats.
Mirar amunt
i imaginar
com somia un robot.
Mirar amunt
per descobrir
20.000 espècies
de criatures.
I sobretot
tornar a mirar amunt
per gaudir del cinema
en una pantalla gran.
diumenge
a partir de dos quarts
de nou del vespre
la Gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAT
amb la finestra indiscreta
i els serveis informatius
de Catalunya Ràdio.
Deixa't de pantalletes.
I mira amunt!
El turban
és un símbol
de distinció a l'Índia
especialment
en els col·lectius
guerrers o marcials
com el dels SICS
si bé no exclusivament.
Ni tots els SICS
porten turban
els homes, eh?
Ni tothom
que porta un turban
ha de ser necessàriament SIC.
El turban dels SICS
amb Agustí Pànikar
escriptor i editor
especialista en història
i antropologia
de les religions.
Els viatgers
de la Gran Anaconda
els dissabtes
de 3 a 4 de la tarda
i tota la setmana
a l'App i al web
de Catalunya Ràdio.
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.