On ets?
Bon dia, us informo.
El trànsit ha obret un carril de circulació,
però encara s'acumula més de quatre quilòmetres de cua.
Els bombers ja han apagat les flames,
que han cremat completament l'autobús.
Ara els equips d'emergència treballen per retirar el vehicle.
Tot plegat a l'inici de l'operació tornada de Sant Joan,
que comença just ara, a les 12.
Trànsit preveu que avui tornin a l'àrea metropolitana de Barcelona
uns 260.000 vehicles.
Ramon Lamiel ha explicat al suplement de Catalunya Ràdio
quina preveuen que sigui la franja més conflictiva.
Preveiem un retorn més similar a l'any 2019,
que no era un pont, que era un cap de setmana bastant habitual.
Pensem que el retorn pot estar a l'entorn de la set,
a partir de la set, on es resistin alguns pics de retenció.
Des d'ara, a trànsit posen marxa a les mesures espaciales
per facilitar l'entrada a l'àrea metropolitana.
S'activen més de 100 quilòmetres de carrils additionals a l'AP7 Nord,
a l'AP7 Tornès del Vallès i a l'AP7 Sud i la B23
entre Vilafranca del Penedès i Molins de Reí,
per augmentar la capacitat d'aquestes vies.
També hi haurà carrils especials a la C32,
tant el Maresme com el Baix Llobregat.
Més notícia, Raül Flores.
La crisi russa d'ahir amb l'exili del cap del grup Wagner a Vilorússia
va ser un xoc frontal a Vladimir Putin.
Aquesta és l'anàlisi de la investigadora sènier del SIDOP,
Carme Colomina.
En relacions al suplement de Catalunya Ràdio,
Colomina també creu que caldrà esperar-se uns mesos
per veure en l'impacte.
Hem presenciat un xoc frontal contra el putinisme,
l'hem pogut seguir en temps real.
És veritat que ha estat curt,
que ha estat amb un final molt obert encara,
i que hem de veure quin impacte té també en la població russa,
que no és de mobilització,
però que sí que ha vist, sense censura,
que ha pogut seguir per Telegram
el desafiament públic més important que ha tingut Putin
El ministre d'Afers Estrangers xinès, Xin Kang,
ha rebut a Paquín el viceministre d'Afers Estrangers rus
en la primera trobada entre diplomàtics d'aquests dos països,
després de la frustrada rebel·lió ahir del grup Wagner.
No ha transcendit si hem parlat de la crisi.
La Xina és un soci econòmic primordial de Rússia
i l'ha ajudat a suavitzar l'impacte de les sancions internacionals
per la invasió d'Ucraïna.
Paquín no ha condemnat la invasió
i ha ofert un pla de pau per aturar els combats.
Es complica la mobilitat per obres a Barcelona
amb l'inici de l'estiu.
Aquest any afecta a més l'accés a la platja.
Demà dilluns comencen talls al metro, també el tramvia per obres.
Al metro, la línia 4, la groga,
es talla entre Bogatell i Berdeguer fins al dia 31 de juliol.
A l'agost el tall s'escurçarà de Barceloneta fins a Berdeguer.
El tram Besòs es tanca a la línia 4,
l'acabada de l'estació de Sant Adrià a Ciutadella
des de demà dilluns i fins al dia 31 d'agost.
Confirmada la cadena perpètua
contra la Fàtima, la noia de l'hospitalet empresonada o man,
des del 2018,
després enxampar-la en aquell país amb 7 quilos de morfina.
Els seus advocats, però, han aconseguit presentar un recurs
perquè es revisi el cas
o se li permeti complir la condemna a l'estat espanyol.
Mònica Santiago, del despatx Boceller,
ho ha explicat així a Catalunya Ràdio.
Com, per exemple, no ser coneixedora ella de tota manera,
per considerar que va tenir una defensa no justa
i, per tant, hem presentat recurs de pal·lació
a través dels advocats locals per reobrir el cas
i que revisi el seu delicte i la seva sentència.
La Fàtima, de 23 anys, que s'ha hagut de convertir a l'Islam
per evitar represàlies a la presó,
porta 5 anys tancada perquè no se li permet fer cap sortida.
La Fàtima, de 23 anys,
que s'ha hagut de convertir a l'Islam
per evitar represàlies a la presó,
porta 5 anys tancada perquè no se li permet fer cap sortida.
Música
Esports de l'Hermés Massial.
Marc Marques no corre al Gran Premi
dels Països Baixos d'avui de Motogp.
Ho ha explicat en un comunicat a xarxes i a la televisió en drets.
El motiu, una costella fracturada.
Ha pasado mala noche,
sobretodo ayer después de la sprint race ya...
O sea, no solo que estaba...
Estaba triste, pero estaba con dolor también,
y eso pues esta noche lo sufrió bastante
y esta mañana me he levantado
y he ido directo al Medical Center
para decirles que no quería correr.
Marc es va admetre
que estan en un dels pitjors moments de la seva carrera.
Mentrestant, el valencià Jaume Massial
ha guanyat en Moto3 el català Xavi Artigues,
ha acabat 14 i ha sumat dos punts.
D'aquí a deu minuts comença Moto2.
A Espanya jugarà avui la final de l'Eurobasket femení
a les vuit del vespre, lluitarà per l'or contra Bèlgica.
A dos quarts a tres, en tenis,
Carlos Alcaraz disputarà la primera final a Herba
i la sisena en total, a l'Espanya,
i la sisena en total de la temporada.
Serà a Queens i contra l'australià Àlex de Minyor.
La selecció espanyola femenina de Baterpolo,
amb 12 de 13 jugadores catalanes,
es queda sense final a la Copa del Món,
ahir va perdre contra els Països Baixos
aquesta matinada, de fet, per 12 gols a 8.
Fins aquí les notícies.
Cada matí es mor una mica de pinya.
Pinya cada matí.
I els diumenges, dominical.
Dormint, dominical.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim al dominical.
Passen cinc minuts de les dotze del migdia.
Si avui és diumenge, això és el dominical.
Seràs, Joan, bon dia.
Sí, bon dia, bon dia.
Tot bé?
Sí, sí, no, ara estava pensant que com a guionista
em posaré un nom artístic.
Va, tira.
Ah, no, sí, tot bé, tot bé.
Els nens a casa i sense casal encara n'hi ha, però tot bé.
Va, de la una, Txavis Pinoza, bon dia.
Què tal, bon dia, com esteu?
S'ha acabat el casal o comença el casal?
Quants anys pots?
Què faràs de casal?
Soc major d'edat, des de fa bastant temps,
no hi ha mà a prop als 30 anys,
no necessito cap casal per passar l'estiu ni res.
Ullacona, Carles Roig, bon dia.
Bon dia, casals?
Ullacona, els xiquets sempre estan al carrer,
no sé què són, los casals.
Re, una cosa.
Una pijada.
I avui, que és 25 de juny,
és una persona que ahir, dia de Sant Joan,
va celebrar el seu aniversari.
Aquesta persona és Leo Messi, bon dia.
Hola, Leo.
Felicitats, Leo.
Muchas gracias.
36 anys.
Sí, la verdad es que 36 años es contento.
Los 35 ya son historias.
Ahora tenemos que estar concentrados para superar los 36.
Ya sabemos que no hay años fáciles.
Hay que ir año a año
y pensar ya en los 37, ¿no?
Y bueno, la vida es así, ¿no?
Qué aburrido soy, la verdad.
Puscarà a treure un titular, eh?
Encara ets a Rosario, oi?
Sí, bueno, estic passant un dia amb la família,
amb els nens, amb l'Antonela,
antes d'incorporar-me al Racing de Miami.
Inter.
Ha sigut el que t'han fitxat i que han parlat molt per tu.
¿Cuánto incorpores, per cert,
perquè crec que fa dies que t'esperen allà?
El contrato con Miami precifica
exactamente cuándo dejo de incorporarme, ¿no?
I quan és?
Papà! Papà, cálzame el contrato.
Està, mira, exacte.
A veure quin dia ha de tornar.
El jugador se incorporará al club
en la fecha que le salga de la pelota.
Perfecte.
Por lo tanto, lo que haré es ser profesional.
Moltes gràcies per atendre'ns i per molts anys una altra vegada.
Moltes gràcies. Vinga, titulars.
Política Televisió Espanyola reclama al Partit Popular
que deixi de fer servir la marca Verano Azul
per la campanya electoral del 23J.
Salutem el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Fijó.
Bon dia, bós dies. Què?
Bós dies. Com a bós? És igual.
Bones dies, li he dit.
Escolta'm, com se'ls ha ocorregut... Bones dies.
Ara ho he entès, eh? Bones dies.
Què ha de fer la campanya entorn de la idea de Verano Azul?
Eh... a veure.
A veure, Verano Azul, per als uients menys joves,
és una sèrie de televisió espanyola de principis dels 80.
Això el Xavi no ho ha vist.
Que es va estar repetint estiu-rerestiu durant molts anys.
O sea, la idea de Verano Azul
se basa en la idea que la campanya serà en verano.
De ahí lo de verano y entonces, bueno,
como somos el Partido Popular y nuestro verano,
digo, el color del verano del partido es el azul,
o es bueno, Verano Azul, no.
Claríssima resposta.
El que passa és que tant la televisió espanyola
com els descendents, els creadors de la sèrie,
no volen que el PP faci servir aquesta marca.
Bueno, nosotros hemos pagadole derechos,
por lo tanto, tal y como dicele a un amigo mío,
plata o plomo.
Què busquen, quin amic és aquest?
Un amiguito mío de las Rías Baixos.
Què busquen amb aquest eslògan de Verano Azul?
Efectivamente buscamos el voto de los nostálgicos.
Ah, i ara que ho reconeguessin.
Me refiero a los nostálgicos de la sèrie Verano Azul,
no a los otros, eh, que también.
Que también, molt, eh.
A veure, bon dia a tothom.
Soc el Francesc Marc Álvaro.
És que avui en dia s'hi va la política,
no és un escàndol sense pressa.
Francesc Marc Álvaro...
Suposo que ja no vens com a tertúlia,
sinó com a número 3 d'esquerra.
Per saber-ho, només.
La veritat és que això del fei
com sembla un exercici d'utilització i instrumentalització
d'una sèrie estimada per la societat
amb finalitats estrictament electoralistes, no?
Per tant, què és aquest silenci?
Bé, nen.
Bé, nen, és dentista.
Antropologia troba per primera vegada
proves de canibalisme en els nandertals
de les coves d'Altoll a Mollà.
Sí, entre les restes trobades dels primers canívals
hi havia carnets de militants de Junts i d'Esquerra.
Comunicació.
TV3 prepara un programa...
Se m'han comanat.
Se m'han comanat.
Jo, a la setena hora del programa, ja no vocalitzo.
TV3 prepara un programa de cites
per persones que vulguin trobar parella.
Home, a mi potser m'interessa, eh?
M'hi apuntaré tu.
Josep Maria Mainat, bon dia.
Quina mena de parella buscaries tu?
Home, en primer lloc una que no em vulgui matar mentre dormo.
Això seria com un requisit, no?
A partir d'aquí ja...
Lo que sigui.
A mi em va bé tot, eh?
Realment, el nivell d'exigències justet del Mainat.
Això ja li té Albert Rivera.
Home, jo m'entenc una mica, eh?
És important?
Albert Rivera i parlant de morts,
i la cantant Malú fan oficial la seva separació.
Home, per favor, Josep,
es veu que ha sigut ella la que s'ha separat, eh?
Clar, hola, bon dia.
Home!
Va venir de Tartoliana, també, als 40 anys.
Amb el Cuní, no?
Home, per favor, amb el Cuní, com me l'estimo, el Josep.
Què vols dir amb això, que s'ha separat ella?
La Malú s'ha volgut separar de l'Albert Rivera.
Per favor, estic segura que en Rivera es pensa
que la separació l'han de votar entre tots?
No.
Doncs no, Paco!
Només que un es vulgui separar, adiós, muy buenas.
Home, avui Catalunya està amb la Malú.
Vinga, més titulars.
Francesc Mauri, bon dia.
Molt bon dia, Catalunya.
Caló infernal,
la que estem vivent en aquests moments.
A la part de Catalunya,
temperatures subsaharianes
amb màximes de fins a 68 graus a Ullacona,
cotxes aparcats al sol que estan implosionant,
dunes del desert entrant per la diagonal,
els coloms de plaça Catalunya estan rostits
i els sanglars de Collserola
han estat rollevats per plagues de camells.
Molt bé, alguna recomanació, Francesc,
per passar aquestes hores de calor intensa?
Evidentment.
Aquells consells que sempre es donen, de sentit comú.
Exacte, consells que venen des del Servei Meteorològic de Catalunya
que recomanem no sortir a les hores de màxima calor
ni fer exercici físic intens,
has de beure aigua de manera regular,
o sigui, coses de puta lògica,
tot i que encara trobes els típics capullos
que corren o anen amb bici a les 3 de la tarda,
subnormals a tots aquests, tal com diria el Profeta,
que els bombin.
Molt bé.
Més titulars.
Societat, Manresa repeteix com a ciutat de l'estat espanyol
on s'hi cometen més infidelitats.
Senyor rei emèrit, bon dia.
Bon dia, Manresa.
Me estoy planteando dejar la Budavi
para trasladarme a vivir a Manresa.
Siempre me ha parecido una ciudad muy abierta.
Molt bé, i de acogida.
Sí, sí.
I els esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, Roger, soc l'Albert Benet.
Per cert, Roger, a tu t'agrada tirar petards per Sant Joan?
La veritat és que no gaire.
I aquest barreno, me l'expliques?
Anem als esports, Albert.
Serà tremendo, eh?
Vinga, als esports, va.
Va.
Eufòria, el Futbol Club Barcelona.
Després d'aquest moment gens tens a titulars d'esport.
Albert Benet, eufòria.
Eufòria, el Futbol Club Barcelona.
Per la consecussió de 6 títols de Lliga
per part de les 6 seccions professionals del club.
Això és, Roger, futbol masculí, futbol femení.
Emportem dues.
Bàsquet masculí, 3.
Bàsquet masculí, jansón quadre, futbol sala 5.
Canaprequin!
Home, present la porta, bon dia.
Calleu tots, hòstia!
Tots aquí a fer la hacka rudimentària, collons, vinga!
No, no fem aquella caca.
Prou.
Prou!
Prou!
Prou!
Realment, quina alegria, eh?
Molt bé, quina alegria, les seccions del nostre club.
I tant, que sí.
Procedeixo a retallar-los del pressupost.
No, home, no fotis.
Collons, amb el pressupost actual anem sobrats,
a veure si ho podem ajustar una miqueta.
De què parlarem avui?
Doncs d'aquesta marxa interrompuda de Wagner cap a Moscou
i després també parlarem d'això que va passar amb aquesta parella
que va anar a explorar les restes del Titanic
i que va tenir un final tràgic.
Afonisme bovinical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges està tot ple.
Tot. Collons.
Prou!
Prou!
Prou!
Finalment, gràcies a la mediació del president violorús Lukashenko,
l'abans dels paramilitars de Wagner sembla que ha saturat
i es va evitar un possible bany de sang.
Ruyé!
Ruyé!
Puedo hacer un apunte que no he hecho antes, por favor.
Bé, benvingut a nou, Joan Carli, endavant.
Va, un apunt.
Sí, és que antes me lo olvidé.
Lo que hizo ayer, el líder de Wagner,
fue en toda regla un Vladimir.
Sí, una mica sí, va ser un Vladimir.
És un bon inglès.
Sabeu què és un Vladimir?
Sí, sabem què és un Vladimir.
Una paja y a dormir.
No calia gens.
M'ho va ensenyar el Nelson.
Farem tractar el tema rus amb altres veus.
Aturem l'antena.
No aturem res.
No aturem res, Manuel.
Màxim i esperen coses russes.
Fa molt bon dia.
I alguna novetat respecte al que hem explicat aquest matí?
Doncs soc aquí amb el meu càmera, Roger.
Tots dos vam viure amb angoixa la rebel·lió de Prigogin
durant el dia d'ahir contra el putinisme.
Però per sort estem tots dos bé.
On éreu?
A casa.
Si no hi ha cap novetat al respecte...
El càmera sempre a punt.
Sí.
Diversos mitjans russos,
entre els que destaquen, per exemple,
l'Smirnov Telegraph o el Periòdicov,
apunten...
No s'han inventat sota cap concepte.
Periòdicov.
Un mitjà de prestigi rus.
Apunten avui que la rebel·lió de Prigogin
podria respondre a una mala ressaca
de la rebel·lla de Sant Joan.
Sant Ivan, a Rússia.
Sant Ivan.
A Rússia passa sovint.
Ja saps, Roger,
que el vodka provoca dos tipus de borratxeres.
Ho hem vist sovint.
La violenta i la del tio pesat
que et fot la torre tota la nit.
Parem l'antena?
No parem res.
Parem l'antena.
A veure, Manel, és el respecte.
Prigogin, en canvi, seria de borratxera violenta.
Va agafar una mona descomunal
que li va durar fins ahir
quan es trobava a 200 quilòmetres de Moscou.
I és que qui no ha intentat mai
fer un cop d'estat en plena borratxera?
Home, doncs jo no.
No, jo tampoc.
Ni jo, evidentment.
La pregunta que ens fem tots és què passarà amb Prigogin.
Doncs que tindrà ressaca fins dimarts, Roger,
sempre i quan no pateixi una mort accidental,
com podria ser una caiguda des d'un vuitè pis,
una caiguda que no va passar mai.
Com pot ser una caiguda a l'aigua amb unes sabates de plom
o l'atac del típic tigre siberià
que s'atamaga a l'interior del vàter?
Molt bé.
Doncs gràcies per la informació d'última hora, Manel.
Per cert, Roger, aturem l'antena.
Parem, parem l'antena, no aturem.
No, recuperem l'antena.
Recuperem l'antena.
Sabíeu que Yevgeny Prigogin,
abans de ser un empresari de la guerra,
era el xef del Kremlin?
Sí, sí, la dada és correcta.
Es encarregava de la cuina del Kremlin
i la pregunta seria com es pot passar de ser el xef del Kremlin
a liderar una organització paramilitar
de milers de mercenaris.
Bueno, perdónos unos días.
Los xefs, bueno, no,
tenim molta mala llet.
Yo no entiendo perfectamente.
Ferran Adrià, bon dia.
No, no, perdón, bon dia.
Que consti que jo no estic a favor
del mercenari aquest del grup Beethoven.
Bagner.
Bueno, Brahms.
De vegades...
Tira, tira, tira.
De vegades, a la cuina,
hi ha molta tensió.
Sí, clar, clar, clar, això ho diuen.
Hi ha gent que lo canalitza,
en moció.
Altres van al Paris d'acord,
fan tatuatges, les drogues també, l'alcohol...
Això passa.
I bueno, al final, el Dimitri Prigogin...
No es diu així.
I Yevgeny Prigogin.
Le ha donat per invadir Rússia.
A tu t'ha passat alguna vegada, això, Ferran,
en l'atac d'aquest de fúria?
No, no, no, no, sí que m'ha passat.
Sí que t'ha passat.
Òscar, ara últimament,
estic amb el Mojo Foundation Burguís,
1846.
O el que és puta madre.
I començo a estar una mica en lo que venen
hasta las pilotas de totom,
que va i em diu,
hola, un restaurant,
i no se pot menjar res, vaya mierda, no?
Pues no, no se pot menjar, imbècil.
És un museu.
Home, és que...
t'apages el l'ubric, t'apages el menjar...
No, és com que...
Mira, com que em torni a preguntar
una sola persona, si el bulli...
no sé, no, no, no...
se pot menjar,
te juro que he organitzat una columna de bullinianos.
Bullinianos, sí.
Deixem-ho nosaltres i anirem capturant gent
fins que desitjo fer la puta conyeta
de si en el restaurant es menja o no se menja, coño ya.
Gràcies, Ferran, vinga, tranquil.
És broma, és una manera creativa, no?
Sí, és broma.
Molt bé, fantàstic. Gràcies, Ferran Adrià.
Sí, hola, bon dia, sí.
Home, Carme Ruscalleda.
Sí, jo sí que de vegades aniríem 25.000 soldats
a ressalt d'un país o alguna cosa, eh?
Perquè jo tinc una mala bada i un nervi que...
quedaríeu esperbrats, Carme Ruscalloba,
em dic en realitat.
Gràcies, estarem atents a com evoluciona el conflicte.
Vinga, anem una mica cap a l'exterior.
Sort que això ens queda lluny.
Sí, gràcies a la Ferran Adrià i a la Carme Ruscalleda.
Quan passen 21 minuts de les 12 del migdia,
com el suplement, som a Catalunya Ràdio, això és el dominical.
Molt bé.
Això.
Hi ha algú que vol entrar per la telèfon.
Sí, endavant, digui.
Això, també estic avançant, eh?
Caos bombis!
A veure.
Senyors Xavier Trias, l'hem reconegut.
Digui, endavant.
Estic avançant ràpidament
cap a l'Ajuntament de Barcelona.
Però què està fent, senyor Trias?
La manera com els comuns i els socialistes,
i el Cirera...
El Cirera, sí.
No ho sé ni dir.
Ens van arrabassar l'alcalde.
I això, estic disposat a recuperar ràpidament.
Hola, jo també hi soc, eh?
Senyor Maragall.
Com pensen recuperar-lo, senyor Maragall?
Senyor Trias.
A veure, Xavier, digue-ho tu.
Realment no ho sé.
Però he reeuropat algunes tropes
i anem a pocs cadets de l'Ajuntament.
Ara mateix anem a poc a poc
perquè en aquesta ciutat no s'hi pot circular.
Ja, sí, això diu.
I a la Plaça de Sant Jaume només s'hi pot arribar a peu.
O sigui que nosaltres dos en tenim pràctiques.
No tens colboni, bafanculo, estronso...
Que no hi hagi violència, sobretot, eh?
Gatsos de merda.
Pau, jo et dic una cosa.
Això no ho garanteixo gaire.
Perquè tinc les pilotes que m'exploten.
Jo vaig dir que me n'anava a casa,
però allà vaig rumiant i rumiant.
Realment em vas carregant de raons,
et vas carregant de raons i al final...
He decidit posar-me en marxa, no?
L'Ajuntament serà sempre l'ostre!
Un somni, el de veure el mite enfonsat,
ha acabat amb mal son.
No hi havia esperances de trobar supervivents.
L'altra gran qüestió de la setmana, Gerard,
ha estat aquest tràgic accident del submergible que tenia com a missió,
portar uns exploradors a veure les restes del Titanic.
Sí, hem dit exploradors, però volem dir 5 multimilionaris
que van pagar 250.000 euros per fer aquest viatge.
Només de nada.
Per conèixer l'última hora d'aquesta tràgica notícia,
volem parlar amb un amic especial,
precisament acompanyat del Titanic o del Titan.
Bona nit.
Hola, companys, molt bon dia.
Soc Pepe Tic,
aquí informant pel dopidical nacional blau de Catalunya
de la Ràdio Nacional dels 40 anys.
En aquests convents soc a la zona on es va enfonsar el Titanic.
Hi ha un iceberg per aquí, a veure si el podem esquivar.
A veure, Pepe, quin ambient hi ha per aquí?
Bueno...
Estem enfonsats,
anímicament em refereixo,
però no era un joc de paraules desafortunats.
Ho sento, no volia...
Sí, a veure, diuen que el submergible aquest del Titan
va patir una implosió catastròfica.
Sí, home, a veure, general, jo no soc científic.
Implosió...
No sé si va ser, però catastròfica segur que sí.
Sembla que sí. Diuen que aquella parella
havia fet altres immersions anteriorment.
Sí, funcionava.
Sí, sí, si et sembla, en aquests moments,
jo em trobo a l'interior d'una nau, com la que es va enfonsar.
Estic, de fet, acompanyat, he buscat protagonistes.
El jefe de l'empresa, en qüestió, que és català...
En seu nom, sisplau.
Dani Jiménez.
A veure, és un altre Dani Jiménez, eh?
No és el que us penseu de viscar la ciència i tal.
Visca el Titanic.
A veure, senyor Jiménez...
No, a partir de la capità Jiménez, sisplau.
Doncs capità Jiménez, perfecte.
Com estan després del que va passar l'altre dia?
Diuen que el mando de la parella era un mando de la Xbox, no?
Sí que ho diuen.
Bueno, a veure, estem analitzant el que devia passar, no?
Efectivament, el mando per pilotar era de la Xbox,
com has dit vostè.
I ara jo li vaig dir que per baixar,
per baixar era x quadrado redonda x,
con el botón de atrás apretado.
I el tio grec, el Jörg Dassault, va fer x quadrado xx.
Clar, jo l'estic entenent perfectament,
era x quadrat redonda x i va fer xx...
I tant, no?
I tant, doncs.
També una cosa que no sé si sabeu és que allà baix,
molta llum, que digueu-nos, Nània.
I li vaig demanar a un del passeger
que il·luminés amb el mòbil,
però no va ficar el mode avió,
i penso que hi va haver una mica d'interferència.
Molt bé, doncs ho deixarem aquí, si us sembla bé.
I va passar la explosió, però cap a dintre.
És molt diferent de cap a dintre.
Una pena, però bueno,
el més important de caure és tornar-te a aixecar, no?
No, per tant, jo he deixat el Gaspar Hernández.
Ofici de viure, sí.
Molt bé, gràcies a tots, no en parlarem més.
Gràcies, Pepe, vinga, ja pots tornar cap aquí.
Tres minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia,
de seguida acomiadem el Gerard Jovan i el Xavi Spinoza
però abans, ara farem una cosa una mica diferent,
que és sentir aquesta últimíssima novetat.
No hi ha res a obrir per parlar-nos per privat.
Ens toca sortir una nit, descobrit junts la ciutat.
Desprès dels mil magrades que hem intercanviat
i els cor de matinada que ens fem d'amagat.
De veure'ls dos la lluna, cadascú al seu terrat.
Veiem-nos ja d'una en el món de veritat.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Mai no, mai vaig sentir les coses com les tinc.
El cor de llum no em deixa veure'l,
sentint la mirada.
Ho saben conquistar-te i ara tot és que res m'agrada.
Si no parla de tu, de coses que sé que...
Està molt guapa.
Sí, és anòr, n'és Maragall.
Així sona el món de veritat.
És el nou single que VUOS acaba de publicar amb Juan Magán,
una col·laboració inesperada que barreja dos estils musicals diferents
per crear un autèntic hit, una autèntica cançó,
que està triomfant a totes les plataformes,
que fa la sensació que ens farem un far de sentir-la al llarg de l'estiu
i al que vindrà i que ara també volem comentar
amb el nostre particular Lil Dami.
Què et sembla el més nou de VUOS amb Juan Magán?
Em sembla, jo personalment,
crec que és una col·laboració que diu moltes coses.
És un VUOS, Featuring i Juan Magán, poca broma.
És normal, cada cop estem més en el que és la mescla,
en aquest melting pot de música, diferents estils.
Sí, però això podria ser la cançó de l'estiu.
En canvi, tu fa uns dies em vas presentar un altre que deies
que seria la cançó de l'estiu.
Jo m'estimo igual.
Què tal, Guillem?
Molt bé, escoltam-vos.
Extraordinari, això.
Com n'és, Juan Magán, que el sento cantar en català aquí?
Jo no l'havia sentit cantar en català.
Ningú havia sentit així, no havia publicat mai res en català.
Feia molts anys que estava pendent
i el repte era fer-lo cantar en català.
Ell deia que volia que m'ho fessis,
i va dir que m'animo, que ja toca,
i el teu català era correcte.
Té un català perfecte.
No passa com allò als artistes de la Marató,
que amb tot el mèrit del món són estrangers
i els fan cantar en català i es nota l'esforç, però també l'accent.
Aquí el Juan Magán va créixer aquí, no?
Exacte.
Els que estudiaven aquí sortien com parlava català perfecte.
Tant de bo que ara tinguéssim la mateixa sort.
Com l'has convençut?
Aquest senyor no està instal·lat a Badalona.
El teu negoci el deu haver instal·lat més enllà.
Sí, entre República Dominicana, Miami i Madrid,
però va tornant.
Vaig quedar un parell de cops per anar a veure-lo,
i la cançó li va agradar.
El seu germà també va fer de contacte,
va dir que la que t'agradaria aniria a fer-ho.
Tampoc ha costat gaire, és un tio que s'anima bastant ràpid.
La vau gravar junts o per part d'allò que t'envia la veu
des de Miami i tu ets aquí?
Sí, la vam gravar cadascú al seu estudi,
per dir-ho així, però després la vam escoltar junts,
vam tenir l'audiovisual junts,
després vam anar a un parell de nits de concert.
Al moment de gravar-la no, però després tot el procés
de disfrutar-la sí que l'he pogut disfrutar.
I la lletra entenc que és teva o com ho heu fet?
La part que canta ell és seva i la part que canto jo és meva.
És una cançó a mitges, la música és nostra,
però la producció és seva, una mica l'hem feta a patxes.
I com la defensaràs als escenaris?
No sé si algun dia t'acompanyarà el Juan Magán.
Està pactat que un dia jo vaig al seu concert
i un dia ell ve al meu.
I si no, què passarà aquí?
No ho puc dir encara, però serà aquest estiu.
Serà el 4 de juliol al Jardins del Palau de Padralbes?
No, perquè aquest dia ell té concert també.
Hem de buscar un dia que puguem.
Ara miraré les agendes, t'acabaré enxampant.
Ja ho penso que em billaràs segur.
Però fa gràcia això de fer-ho,
o a mi, un cop cadascú al CETI Show.
I ja n'hem estrenat, realment.
El primer dia que va sortir, va sortir el 10 de la nit,
i a les 11 h de matcària, a prop de la Cannes,
després d'anar a trucar a Can Prud'ol i l'Iriquiel,
hem anat sotant des del dimecres que va sortir.
I quan és els que canten Magán, callem tots
i se sent la Sebreu allà.
És el Juan Magán cantant en català.
Suposo que aviat ja els he preparat completament,
i esperem que la canti tothom.
No, una cosa, jo vaig treure abans la cançó de l'estiu.
Només per dir-ho.
S'ha de respectar, jo l'he tret abans.
No passa res per treure-la abans.
Si la treus abans, arribes abans.
Si la que ve després és millor, LIL.
Dami, hi ha tantes cançons de l'estiu,
que la meva de l'estiu és la meva, la teva és la teva,
i disfrutem cadascú de la nostra.
I quan senti la teva, la disfrutaré molt.
No l'has sentit encara?
Sí que l'he sentit.
60 concerts.
Mira, la tenim aquí.
Mira la Gim.
És una altra espècie, però...
T'estimo igual.
Som-hi tots!
Em sap greu, però a mi m'agrada més la de Boas.
A mi també m'agrada més la de Boas, tenim un Badaloni il·lustre.
És veritat, senyor. Juan Magán.
Juan Magán, ens pot confirmar que serà el proper pregoner
de la festa major de Badalona?
Mira, diré dues coses.
I el concert que faran els Boas amb Juan Magán
serà a Badalona.
Tenim Badalonisme.
Teniu algun concert preparat a Badalona, Guillem?
El Juan em va venir a votar.
No, no, seria la primera vegada que toquem a un concert
on mana el PP, perquè mira que hem anat per darrere d'Espanya
i quan mana el PP no sé per què mai ens hi contractem.
Tu pensa que Badalona no mana el PP, mana Badalonisme.
60 concerts, per això, Guillem, per endavant aquest estiu.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, no els podem queixar, som uns tribunegents
després de tants anys poder tenir la gent d'aquest any.
Jo em faig 61. Superagraït de tothom.
I mira, ara les entrades de Pedral des de la presentació
de Barcelona, en queden 22 per ficar el Col·laut.
O sigui que som a 22 entrades de penjar el...
Un equip de futbol. No hi piquen.
Escoltem, que vagi molt bé amb aquests 60 concerts.
Gira europea, fins i tot de bús, vull dir que Déu-n'hi-do.
Guillem Soler, cantant de bús, que acaba d'estrenar amb Joan Magant
aquesta peça al món de veritat. Una abraçada, Guillem, cuida't.
Una abraçada, gràcies, adeu. I gràcies també als companys
del Dominical. 5 minuts passen de dos quarts d'una del migdia.
Fem una pausa i de seguida el suplement el demà ho deixo.
Fins ara.
Cada una en el món de veritat.
El suplement amb Roger Escapa.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixes, no?
I què, follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada que aquí d'un tio és de Tinder
més grans que jo.
Tornat a enamorar. L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó. Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
Alexa, Catalunya Ràdio.
Hola, escoltes Catalunya Ràdio?
El matí de Catalunya Ràdio.
És el teu matí.
Escolta i ca.
Tots els directes de les emissores de Catalunya Ràdio a Alexa.
Catalunya Informació.
Hem arrencat aquest nou blog de notícies.
Catalunya Música.
I ara també els podcasts de Catalunya Ràdio disponibles a Alexa.
Només cal que diguis Alexa, Catalunya Ràdio podcast.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
El cap de setmana,
connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya migdia.
I els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Catalunya migdia.
I els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Senyors,
el veig prepresenta.
En suplement.
Ràdio amb l'esperit de cap de setmana.
Amrucher escapa.
Quatre èxits.
Bona nit, David Caravan!
Bon dia!
Roger Mas, bon dia i bon hore!
David Caravan, com estàs?Molt bé!
Grans cuiners tots dos.Grans cuiners.
Ara amb la calor com... s'ho ha de menjar fred vosaltres, o no?
Sí, fresca i picadeta.
Com els programes de ràdio d'estiu, això em fa una ràbia.
Jo vaig fer molts anys programació d'estiu.
Una cosa fresca i picadeta.Sota'm, no.
No.
Com esteu, companys? Esteu bé?Força bé.
Molt bé, molt bé.Això és el demà ho deixo.
Converses a tavernes rebestides de cançons
a través del Roger Mas i el David Caravan.
Avui la cosa va de menjar fred.Tot vostre.
Doncs mira, Roger, jo et proposo una cançó que ja he punxat alguna vegada,
però crec que és un clàssic, que almenys en la meva vida ho és,
és el Polo de llimona del Joan Miguel Oliver,
del disc Bom Bom Mallorquín, que és del 2009,
que tal com comença, no pensaries exactament
en una cosa refrescant i estiuenca i oberta,
sinó més aviat en una cosa introspectiva.
Abissal.Però que la lletra ja ens refresca.
Mira't les escales,
la llum de totes les baranes,
un manflaix al cel d'agost,
a la barra hi veig es moix,
l'apredina renta roba,
l'apredina et salta la faita,
dins un quarto a les fosques,
allà es concu de Barcelona i Corte.
Bom Bom Mallorquín,
que voleu, Polo de llimona,
a Polo de menta.
Polo de llimona o Polo de menta, això és dins el disc Bom Bom Mallorquín,
és del 2009, a mi és un dels disc que m'agrada més
de la carrera en solitari del Joan Miquel,
em sembla que és el segon, després de surfistes en càmera lenta,
el va treure el 2009,
i jo estava plegat d'això de records com infantils,
és com un retorn a la infància,
i per això, probablement, tinc aquest component més introspectiu,
perquè ens arriba del record,
el record del Polo de llimona,
que jo crec que és una cosa compartida
en tota la costa mediterrània.
Sabalinada, pensa i canta,
namagui Noel, senyora,
des de França, telefona i corte,
Bom Bom Mallorquín,
que voleu,
Polo de llimona o Polo de menta.
El Polo és aquest gelat de glass,
refrescant i fred, aquesta barra de gel,
però el gelat seria una altra cosa més cremosa,
amb ous i amb llet,
i els italians se senten una mica els reis del gelat del món,
almenys quan van fora d'Itàlia se senten orfes,
més que de pizzes, que entraré a tot arreu,
de gelats.
Jo tinc una sota casa que em fot unes cues,
aquest que es diu la crema, el carrer Enric Granados,
unes cues, com els cines dels anys 80,
que donen la volta a tota la illa.
És que això del gelat té regesta,
a mi no m'agrada mai perquè és fred,
i de petit tenia aquesta sensació les dents molesta.
Ara no la tinc, però mira, se m'ha quedat a la cosa.
Una de les millors cançons de Paulo Conte,
una mica a la fama,
era aquest un gelato al limón, és a dir, el disc i la cançó.
Un gelato al limón, gelato al limón, gelato al limón.
Sprofondat in fondo a una cita.
Un gelato al limón, es vero, limón, ¿te piens?
Mentre una altra estat se neva.
Libertat e perline colorate.
Ecco quello che io ti darò.
E la sensualità delle vite disperate.
Ecco il dono che io ti farò.
Donna che stai entrando nella mia vita.
Con una vadigia di per plessita.
Diu, dona, que estàs entrant a la meva vida
amb una maleta de propiositat.
A no n'aver paura che sia già finita.
M'ha dit que és por que ja s'ha acabat tot això que t'he dit
i que encara que tomi moltes coses et donarà.
Un gelato de limón, un gelato de limón,
colgats al fons de les profunditats d'una ciutat.
Un gelato de limón, de limón de veritat.
Diu, mentre un altre estiu passarà,
llibertat i perles de colors, això és el que jo et donaré.
I la sensualitat de les vides desesperades,
aquest és el do que jo et faré.
Donna che stai entrant a la meva vida
amb una maleta plena de propiositat.
I després diu unes coses fantàstiques,
que m'agrada, t'ofereixo una dutxa als banys diurns
que són avissos de tabió.
On, com en oceans nocturns,
rimbomben les veus de la ciutat.
I t'ofereixo la lluna de la tarda
pel somni àrab que tu estimes
i una estreta forta de la meva mà
per tu, dona, que no se m'escapis més.
Un gelato de llibertat.
I al final diu una cosa que m'encanta,
que és un dels grans moments de conte,
que diu, t'ofereixo l'intel·ligència dels electricistes,
que així, almenys una mica de llum hi haurà,
a la nostra estança, en els hotels tristos,
on la nit calenta ens desferà.
Com un gelat de llimona.
Un gelat de llimona.
En aquest moment és meravellós.
Quina imatge superelaborada.
És un artista de la descripció.
Sí, perquè més costa, al principi, veure-li la...
En quin sentit és una bona metàfora.
L'hi va trobant.
Jo, sincerament, el primer cop que vaig sentir un gelat de llimona,
vaig pensar que la música és agradable,
però fins que no em vaig estar llegint una mica la lletra amb atenció,
no vaig veure que realment era una cosa...
Després d'aquest disc ve el Paris Milonga, on hi ha Boogie Boogie,
que hi ha aquella descripció antològica,
una de les millors descripcions literàries de conte.
Sobre una menja que no és menjar fred, la veritat.
Però és la menja, l'àpat nacional gairebé, de Bèlgica.
Són coneguts com la Mulfrit,
musclos i patates fregides,
o musclos fregides, l'anomenen ells.
I aquí el Stromae, que és aquest gran talent,
jo et diria que el més gran després d'Abrel
que ha tingut aquest país tan peculiar...
Que jove el Stromae. És molt jove, és molt jove, sí.
El que passa, que hi ha...
Per exemple, la gira d'aquest estiu ja l'ha cancel·lat,
perquè ha tornat a tenir problemes de salut,
ja em va cancel·lar una,
és un tio que em sembla que s'estressa molt, ho passa malament,
i llavors amb el talentàs que és,
i com un plen a teatres de tota Europa,
és un dels últims artistes europeus que realment gira per dintre d'Europa.
Això no passa gaire sovint,
és a dir, venen artistes angloamericans i giren per tot arreu,
però de França a Alemanya, per exemple,
i a Espanya, a França, en canvi, el Stromae sí.
I llavors aquesta cançó del Mulfrit,
ell la fa com una metàfora d'una altra cosa.
Deixa'm haver-me...
No t'ho traduiré en directe, perquè si no seria un drama,
però les primeres lletres diu,
saps què m'ha dit en Paulo?
O millor, què li diu al seu dit petit?
Quan aquest darrer s'aixeca,
és perquè una closca de somni acaba de sortir de l'aigua.
I llavors canta, al Paulo,
que li agraden els músculs amb fregides,
sense fregides ni maionesa.
Bueno, doncs es veu que si tu te l'escoltes unes quantes vegades,
aquestes cançons acabes entenent que en realitat és una cançó
sobre la sida, sobre el VIH.
I, evidentment, el dit que s'aixeca és el penis del Paulo,
i la closca de somni és el sexe femení.
Però, clar, l'agressió de la lletra,
li agraden els Mulfrit,
però sans frit, és a dir, sense patates fregides i sense maionesa.
La maionesa podria ser, molt probablement, el preservatiu.
Els Tramaes, com us he dit, és belga.
El seu nom autèntic és Paul van Haver.
És fill d'un ruandès, d'un arquitecte ruandès i d'una belga.
El seu pare va morir durant totes les...
els anys 80.
I, a més, el seu pare va morir
durant totes les setmanes que va passar a la ciutat.
I, a més, el seu pare va morir
durant totes les setmanes que va passar a la ciutat.
I, a més, el seu pare va morir
durant totes les setmanes que va passar a la ciutat.
I, a més, el seu pare va morir
durant tots els fets aquells de Rwanda,
aquella escabatxina que va haver-hi fa molts anys,
el 94, si fa no fa, el genocidi aquell dels Tutsis.
I el que passa és que ell no havia desenvolupat
una relació gaire bona amb el seu pare.
El seu pare era, diguéssim, un bala perduda,
a qui a pena es va conèixer.
Però ell sí que ha agafat les seves arrels africanes
i han faltat molt la seva música d'això.
I, sobretot, és un paraulier que diu,
un escritor de lletres impressionant.
Doncs ara recordo quan vam començar aquesta secció a New York,
que l'escapament ens va dir això,
ho vull fresc i picadet.
Hi ha una cançó que crec que ja l'havies posat tu alguna vegada,
la mania de fruita de Borbil,
que és ben bé així, fresceta i picadeta,
i aquí els encestes són hauallans.
Ta mare t'ha doné com a prenom
salade de fruit
Oh, quel joli nom
Au nom de tes encetres havaïns
Il faut reconnaître que tu le portes bien
Salade de fruit, joli, joli, joli
Tu plais à mon père, tu plais à ma mère
Salade de fruit, joli, joli, joli
Un jour o l'autre, il faudra bien qu'on nous marie
Doncs trobo que, com a menjar fred,
és una cançó així, fresca i picadeta.
Home, l'altre ja et diria que és el menjar gairebé la menja,
cimbo, no ho sé,
una de les més poderoses de l'estiu és la síndria.
Tots ens hem empastifat les galtes del sucre,
del suc de la síndria mil vegades.
Que té noms curiosos, eh?
Jo crec que a València es diu Melo del G, si no m'erro.
Melo de Moro...
Melo de tot l'any és el normal i el Melo del G és la síndria.
A terra se celebra Melo de Moro, em sembla que li diuen el del G.
I en italià té dos noms divertidíssims,
una posada és Angúria, que no sona gaire bonic,
i l'altra és Cocomero, ostres.
I amb el gai és Watermelon, que he imaginat.
Aquest artista, tant dels més importants del món avui dia,
té aquesta cançó que es diu Watermelon Sugar.
Breathe me out
I don't know if I could ever go without
I'm just thinking out loud
I don't know if I could ever go without
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar està composta per el Tyler Johnson i el Keith Harpoon,
que són una parella de compositors que, vaja,
que en els últims cinc, sis anys han omplert les llistes d'èxits,
no només amb el Harry Styles,
que per aquí van compondre també Agi Duos,
un dels grans altres èxits del Harry Styles,
sinó també pel Shawn Mendes, per la Florence and the Machine,
o sigui, aquests compositors que han tocat la fibra de l'època
i col·loquen números uns a nivell global.
I don't know if I could ever go without
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Doncs és que la cançó també fa d'estiu.
Sí, sí.
I hi ha un altre plat d'estiu que m'encanta,
que és l'Ensaladilla russa, o l'Ensaladilla, com es digui,
que Carles Carolina va fer una cançó
en la fase calenta, que és quan et vull.
Floten els pèrers ulls de l'Ensaladilla
L'aigua no bull i que dura és la vida
Passen els dies a tota pastilla
Salsa de còctel, jersei fet a mida
Llegia una entrevista a Carles Carolina,
que són part de Cabo San Roque, aquesta gent,
aquest discos del 2009,
i deien no compusem des de la...
Els meus amics en dien el canteu t'ha atormentat,
i ells deien que no el compusem des del torment,
sinó des de l'alegria i el bon rotllo,
i en aquesta cançó es veu claríssim.
Recordo dinant que ens explicava el Sebastià Alsamore,
l'Ensalada russa, que originalment es deia Ensalada russa,
però que, segons ell, en temps de Franco,
se li va intentar treure el de russa
i deixar-ho amb ensaladilla, com una cosa diminuatiu,
i que no li estregués la russa.
Va ser tret per la colata, i al final es va dir ensaladilla,
però no es va treure el russa.
Va quedar petit, però va quedar russa.
Sí que recordo que vam buscar els orígens.
Diu que un peso el crida.
Un peso, un peso, un peso el crida
Diu que l'ajudi, que li salvi la vida
Ara ben mistos amb la seva fill
L'illa
per encendre el foc de l'Ensaladilla
És que aquest diminuatiu, l'illa...
Sí, pot fer moltes rimes, oi?
Però clar, en realitat no és català, no?
Perquè hauríem de dir una ensaladeta o...
perquè ensalada em sembla que és correcte en català.
El que passa és que, dient més amanida,
hauríem de dir amanideta russa, però no ho he sentit mai.
Que fia molt estrany.
El peso, m'has fet pensar en el peso ferèstic,
perquè aquest grup es diu La Dilla Rusa, que som d'aquí, també.
Sí, també hi he pensat.
Però som una mica els cabros, poc per gustos.
Roger Mas i David Carabent, l'Aida Rusa. Divertidíssims, eh?
La Dilla Rusa, molt, molt bons, molt bons.
Però clar, bueno, és això, l'Ensaladilla,
que no sé, no l'hi anomenem amanideta, amanideta russa.
No ho sé. És d'aquesta cosa que no es tradueix, no?
Gràcies, Roger, gràcies, David.
Ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Línca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
El Consolat de Mar i el Museu Marítim de Barcelona
organitzen una exposició amb motiu
del 750è aniversari del Consolat de Mar.
Una mostra interactiva i didàctica
que ens durà a navegar des del segle XIII fins a l'actualitat
per entendre què era, què és i què vol ser aquesta institució.
Fins el 22 d'octubre,
al Museu Marítim de Barcelona.
Més informació a tresquartsdamileni.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Línca.
El 29 de juny,
l'Esbar Dançaire de Rubí celebra l'acte central del seu centenari
a l'amfiteatre del castell amb 100 anys de dansa.
Un espectacle amb la copla la principal del Llobregat,
danses de sempre,
fragments coreogràfics dels últims 25 anys
i el tradicional ball de gitanes de Rubí.
Més informació a esbarderubí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Línca.
Línca.
A Catalunya Ràdio.
És passió. És color.
És vida. És humor.
És amor. És dolça.
És salat. És inimitable.
És ella. És avui.
És ara. És ja.
Què dius?
És amable. És canyera.
És social. És incomparable.
És singular. És plural.
És veritat. És realitat.
És ficció. És fresca.
És directe. És la tarda. I la tarda és única.
Exacte.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Si està bé, la tarda de Catalunya Ràdio.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de motociclisme,
aquesta temporada amb doble transmissió a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa de sprint,
i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana, Mundial de motociclisme.
Univers MotoGP amb Damian Aguilar.
Aquest cap de setmana, el gran premi dels Països Baixos.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Tres minuts per l'una del migdia. Bona tarda.
Què tal? Com estem? Molt bé.
Pendents de Marc Màrquez, que està de mala pat.
Avui ha decidit que no corre.
Com ja va passar en l'anterior cursa,
ha dit que es baixa de la moto.
Està molt masegat, no para de caure.
Aquesta moto no li va gens bé.
Ja fa temps que es queixa.
I la veritat és que és una pena veure un vuit vegades
campió del món patir com ho està fent ell.
Avui obrirem el Tot Gira a les 4 de la tarda
i analitzarem la situació de Marc Màrquez.
Per què cau tant? Per què va tan malament aquesta onda?
I, sobretot, què ha de fer Marc Màrquez?
Perquè estem parlant d'un talent brutal del món de les motos.
Cridat a estar a l'alçada dels grans,
com van ser Valentino Rossi o Giacomo Gostini.
Però, evidentment, aquest moment que està travessant,
fa que el seu palmarés ara mateix quedi absolutament congelat.
Per tant, què ha de fer Marc Màrquez a partir d'ara?
Què és el que farà? Marcharà d'onda?
O, sobretot, quina moto el podria acollir
que sigui prou competitiva per poder tornar a guanyar a mundials?
Ho parlarem a partir de les 4.
Alguna cosa més? Doncs mira, que a les 5...
donarem detalls de com estan les negociacions pel mig centre.
Saps que divendres a la nit es va fer oficial
el traspàs de Sergio Busquets,
o, en aquest cas, el fitxatge de Sergio Busquets per l'Inter Miami,
i explicarem com ho té ara mateix el Barça.
Ja t'avanço que l'opció Brosović...
Gondogan està tancat, noia? Sí, per fer d'interior.
Però, en aquest cas, per fer de Busquets, de mig centre.
És la peça que vol Xavi. L'opció Brosović,
que estava calenta aquesta setmana, es refreda.
El jugador de la Inter de Milà, jugador molt interessant,
que a Xavi li agrada
i que estaria disposat al Barça a pagar calés per ell,
es refreda. Per què? Perquè a Aràbia Saudita ja ho saps,
tenen molts calés, s'estan fent aposta per a jugadors,
no al final de les seves etapes esportives,
sinó jugadors de primer nivell,
i Brosović pinta que marxarà a l'Aràbia,
per tant, un altre jugador que cau
en aquesta búsqueda del mig centre del Barça.
Ho explicarem a partir de les 5.
Gràcies, que vagi bé, clubers. Adéu-siau.
I tornem dissabte que ve, des de les 6 del matí,
i fins que faci falta.
Ens podeu seguir a catradi.cat barra,
el Suplement, a Twitter i Instagram.
Salut i ràdio a tothom. Bona tarda de diumenge.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb rujesca, va.