Són les 10.
A aquesta hora pendents d'aquest dissabte marcat per la coronació de Carles III, Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, sí, ja estem en el compte enrere, ara ho explicàveu.
Al Regne Unit, per aquesta històrica coronació aquest matí del rei Carles III, la reina Consor, la primera en 70 anys,
més de 2.000 convidats, inclús 20 caps d'estat i dirigents polítics d'arreu del món,
assistiran a aquesta cerimònia a la Badia de Westminster, a Londres.
Milers de persones també esperen des de fa dies ja al carrer per un passarà al seguici reial.
Us segueix l'enviat especial a Londres, Quim Olivares, bon dia.
Hola, bon dia, precisament som aquí al De Mol, on hi ha milers i milers de persones,
algunes són aquí des de fa tres dies, algunes han arribat aquí de matinada
per veure en primera persona la coronació de Carles III.
De fet, hem arribat nosaltres a tres quarts de sis i això ja era a vessar i era ple de gent per intentar
veure passar a la processió reial. De fet, d'aquí a mitja hora, aproximadament,
a dos quarts de deu hora de Londres, començaran a arribar els caps d'estat a la Badia de Westminster
i una mica més tard, a un quart d'onze hora britànica,
sortirà del Palau de Buckingham la processió reial.
Hem parlat amb alguns dels que són per aquí.
Aquesta dona ha arribat des de Plymouth, al sud-oest del Regne Unit
i ens resumia per què era aquí.
Perquè m'agrada la família reial. La família del rei és bàsicament Gran Bretanya.
És la història i el futur de Gran Bretanya.
Molta gent s'ha plegat, com dèiem.
També s'ha intentat aplegar gent que volia protestar contra la monarquia.
Eren Atrefalgar Square i segons han confirmat fons d'un dels grups que participava,
hi ha sis detinguts. De fet, haurien detingut la cúpula
dels que volien organitzar aquesta trobada.
Per tant, s'han quedat sense el tabeus, sense la gent que volia parlar
per fer veure el seu punt de vista en contra de la república.
Recordem que això durarà al llarg del dia i s'acabarà quan la família reial
aparegui al balcó de Buckingham Palace.
Quim Olivares, Catalunya Ràdio Londres.
L'Ajuntament de Figueres contracta sis empreses externes
per recollir les escombraries enmig de la vaga,
que va començar divendres de la setmana passada, si us ho recordeu.
Aquest servei extraordinari s'ha posat en marxa a les 6 del matí avui
i, segons l'alcaldessa del municipi, Agnès Lladó,
ha de fer front al col·lapse dels contenidors
i al risc per la salut que comporta pels ciutadans.
Ho ha explicat l'Agència Catalana de Notícies.
El Departament de Salut de la Generalitat ha acreditat
la situació d'inselebritat i de perill sanitari de Patim
i ha autoritzat aquest ajuntament per prendre mesures extraordinàries
per netejar i posar ordre.
El dret de vaga és sagrat.
I el benestar de la ciutat i de la gent que hi viu, també.
Quin compliment dels serveis mínims és evident.
Un error del sistema podria ser la causa de la caiguda ahir al vespre
dels serveis de Google, YouTube i Spotify arreu del món,
que van deixar de funcionar durant una hora.
Però no crec que tingui res a veure amb un atac.
Jo crec que, com altres vegades ha passat,
això té a veure amb algun problema, amb alguna nova versió
d'algun sistema d'autenticació o dels servidors seus
que senzillament s'ha fet malament
o hi ha hagut aquest error de programació, un bug.
I finalment, una sèrie de problemes,
un redacte, un error de programació,
i finalment, una sèrie de problemes, un redacte concatenat,
ha donat aquesta caiguda a nivell global.
Què destaquem a aquesta hora de l'actualitat esportiva?
Francesc Sant Repoll, bon dia.
Bon dia. Que el Real Madrid i l'OSS Una juguen aquesta nit
la final de la Copa del Real.
La Cartuja Sevilla, l'equip blanc, buscarà la seva vintena Copa
mentre que l'OSS Una vol aixecar-la per primera vegada.
A la Lliga femenina, el Barça ja campió visitar el camp de la Real
suscita d'un quart de set de la tarda abans de les 12.
La partit de Madrid llevan les planes, les de Sant Joan d'Espí,
només un punt per sobre de la zona de descens.
El Barça disputa la primera semifinal de la Lliga
de campions masculins a Duque i Patins contra el Porto,
a Bienado Castelo, a Portugal. El partit és a les 4.
I més tard a les 6, Barça a Demar de Llaó,
corresponent a les semifinals de la Copa del Rey d'en Bòl.
Els de Carlos Ortega van derrotar el Torrela Vega per 43 a 29
i buscaran un bitllet per la seva desena final consecutiva.
El partit del Bàsquet Girona pot certificar avui
la permanència matemàtica a la màxima categoria
o aconseguirà si guanya el Tenerife Fontajau a dos quarts de vuit del vespre
i el Granada aperta la pista a l'Obradoiro també avui a les 6.
Serà gossar i joventut de Badalona. I per acabar els esports avui
arrenca el giro amb una primera etapa de contrarrellotge
de 19 km entre Fossa Txèssia i Hortona.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de les 10.
Vaig mirant la cara del John Carlin a veure com respon.
D'aquesta manera fa 70 anys
Elisabet II era coronada com a reina del Regne Unit
i d'una lliçó interminable de territoris de tot el món.
Va ser una cerimònia històrica no només perquè inaugurava
un dels regnats més llargs que hi ha hagut sinó també perquè va ser
la primera cerimònia d'aquest tipus que es va poder veure per televisió.
70 anys després avui hi torna a haver una coronació reial al Regne Unit.
El 1953 Elisabet II tenia 27 anys.
Avui Carles III té 74.
Una cerimònia amb un monarca diferent, una personalitat també diferent
i amb un context que no té res a veure amb la de fa 7 dècades
i amb uns mitjans per seguir aquesta cerimònia també
que fa 70 anys eren inimaginables.
John Carlin, bon dia i bona hora.
Acabat de retornar d'Ucraïna el John Carlin
aquestes últimes setmanes fent la cobertura de la guerra.
Hem anat sentint les cròniques també al suplement. Com estàs, John?
Estic molt bé, no sé què et puc dir.
Un dia preciós, primavera, verano, bé.
Tenim la BBC punxada.
T'interessa això que passa avui a Londres o no t'interessa?
Zero. O sea, la verdad es que estoy un poco irritado
de que tenemos aquí tres teles en el estudio
y que estoy obligado a... o sea, tengo que mirar afuera
para no poder verlo. No, es que no me interesa nada.
Me interesa menos incluso que la final de la Copa del Rey esta noche.
Y no es una cuestión de desprecio o de ser antimonárquico.
Yo en esto soy neutral.
Si los países consideran que les viene bien
para la solidez, la estructura, la democracia,
perversamente tener una monarquía,
pues bien, si disfrutan, si se los divierten, fantástico.
Pero a mí simplemente no me interesa.
Igual que no me interesa a nadie,
pero a mí simplemente no me interesa.
A mí simplemente no me interesa.
Igual que no me interesa, no sé, el baloncesto.
Es que ya está. O sea, yo hoy no pienso...
Bueno, no pensaba ver nada hasta esta emboscada aquí
que tengo que verlo en tus miles de televisores.
Pero por lo demás no hubiera visto nada.
Y lo único... o sea, hay miles de artículos en todos lados.
Yo suscribo a varios diarios. Es imposible escaparte.
Yo pensé que quizá New York Times... hoy no.
El Times, El Londres, Interdigo...
Todos, el Diario Ara, Vanguardios, todo, todo, todo.
Pero en la página web de la BBC encontré,
justo esta mañana, el único artículo que he leído,
que se titula cinco propuestas sobre cómo evitar
ver la coronación del rey Carlos III.
Esto sí lo he leído con mucho interés.
¿Y qué proposa? Bueno, lo que proposa es, primero,
que no te vayas al centro de Londres.
No te vayas a la red, porque no hay forma de escaparse.
Tercero, escápate al campo.
Pero no te olvides de llevar un paraguas,
porque si no te reye siempre llueve.
Dice, busca un plan alternativo.
Sugiere en un pub en la ciudad de Sheffield
llamado The Dog and Partridge, donde va a ser un lugar seguro,
un safe space, donde no van a hablar ni tocar
el tema de la coronación.
La BBC es lo que propone la BBC,
que me parece muy...
muy simpático de su parte, porque por lo demás
es todo, todo, todo esto.
Y bueno, la gente disfrutada de eso a mí me sorprende
que estemos aquí, hablando de esto,
que sea de tan enorme interés.
Pero bueno, igual hay algo que yo no he pillado.
Escolta'm, què és el que et molesta tant?
Què li sembli tant a la mateixa de fa 500 anys?
Perquè la pompa, el protocol, els diners...
No hi ha xifres oficials, però parlem de 120 milions d'euros.
Bueno, no me molesta especialmente.
Como digo, yo no soy anti-monárquico, ni a favor ni en contra.
Ni lo desprecio ni nada.
Pero quizá lo que me molesta es esta saturación total
en todos los medios del planeta, que es el único tema.
Y claro, quizá,
justo después de volverte a estar 11 días en Ucrania
y ver una noticia, un drama enorme de verdad,
que tiene un impacto no solo sobre la gente ahí,
sino en todo el mundo, estás en un lugar
en el que te metes tan intensamente en la situación
y la discrepancia entre la importancia de aquello
y esto es tan enorme que creo que particularmente,
después de estar en Ucrania,
es que me parece una absurda exageración.
Pero como digo, no voy a juzgar a la gente.
Si la gente le divierte, pues que se divierta.
Què és el que més t'ha sorprès d'aquestes dues setmanes llargues
que has passat a Ucrania, Jon?
Uf!
A ver, bueno, primero a nivel
simplemente como personal,
cosa que debería haber esperado, porque lo he visto antes en mi vida,
es que, pese a que la guerra de Ucrania
es la gran noticia del mundo el último año,
pese a que vemos tantas imágenes en televisión
y oímos a las radios después de todo esto,
que la enorme mayoría del país está en paz.
O sea, al menos...
O sea, si a ti te transportan ahora aquí
para la capital y no te dicen dónde vas
y te aparece el medio de la ciudad,
o sea, no se te va a ocurrir en absoluto
la guerra, o sea, estamos aquí mirando la diagonal
desde el estudio y ves las mismas imágenes de coches,
gente paseando, tomando cafés, haciéndose selfies,
igual que en cualquier lado.
Hasta que, claro, suena la sirena
que te avisa de que hay un ataque aéreo,
pero tampoco fueron tan frecuentes con esta vida.
O sea, que lo que más me sorprendió es esto.
O sea, por ejemplo, yo iba a Belfast durante...
cuando Irlanda al norte estaba inmersa
en todo el tema del terrorismo, ibas a Belfast
y el 80% de la ciudad era como Manchester,
no veías nada, no había ninguna sensación de amenaza,
mucho menos de muerte y de violencia.
Yo vi en El Salvador durante la guerra y en Centroamérica.
En la capital, San Salvador, era una ciudad así tranquila,
centroamericana, latinoamericana o cualquiera.
Entonces, esto es lo que sorprende,
aunque no debería haberme sorprendido.
Ahora, por otro lado, otra cosa, o sea, más seria,
yo me imaginaba que los ucranianos
distinguirían entre Putin y los rusos en general.
Pues no.
Hay un odio hacia los rusos.
O sea, absoluto profundo y extenso.
Y hablé con gente joven, con mujeres, hombres,
gente mayor, soldados, de todo,
y Putin, que apenas hablan de Putin,
odian a los rusos.
Eso me llamó mucho, mucho la atención.
Més enllà que la guerra acabi més aviat o més tard,
creus que recusar una psiquiatriu
com aquesta, per aquesta generació
que l'està vivint de primera mà,
és possible o han de passar generacions?
Bueno, mira, jo crec que una cosa que definitivament
va a resultar d'aquesta guerra és que
Ucrania va a tenir més sentit de nació,
d'orgull i d'identitat patria que mai.
Putin ha aconseguit
absolutament l'oposició
de tots els objectius, començant per el que volia
prendre possessió d'Ucrania, com neutralitzar, castrar
aquest país, i ha aconseguit tot el contrari.
Ucrania se sent més país
ara que mai, d'una certa manera aquesta època serà vist
pels historiadors com, no sé,
la forja del país, d'una certa manera.
Crec que passarà molt temps
fins que l'actitud
dels ucranians cap a Rússia, que com repito
és una d'un profund odi, canviï.
I bé, i vaig parlar amb un cura a la ciutat de Butxa,
recordaràs Butxa, és la ciutat on van matar més civils,
o sea, directamente como asesinatos
a quemarropa de civiles que se encontraron
los soldados rusos.
Hablé con un cura, el párroco principal
de la ciudad esta de Butxa tan sufrida,
y me dijo, mira, si los rusos un día hacen como los alemanes
que se enfrentan a los crímenes
los que fueron responsables y piden perdón y los reconocen,
ahí sí podemos hablar y ahí sí puede cambiar
la actitud, però mentre els russos mantinguin,
i això repito, el que em va dir aquest cura,
insisten, per exemple, que Stalin fos un gran tipus
i no accepten, per exemple,
la seva responsabilitat per una tremenda hambruna
que va impulsar Stalin a Ucrania en 1932,
en què morien almenys quatre milions de persones,
i ni parlar de totes les altres mortes, asesinats i horrors
que va cometre Stalin, fins que comencem per aquí
i després accepten
les barbaritats que han cometut en aquesta guerra.
Si arriba ese momento, ahí poden empezar a hablar,
pero la cicatriz esa no se va a cerrar
mientras los russos sigan en esta actitud
durante o después de la guerra.
Un minut per arribar a un quart d'onze del matí.
Amb el Joan Carlin, que ens acompanya a l'estudió de Catalunya Ràdio,
mirant de raull el que passa a Londres.
Ell és ciutadà britànic, però la coronació li interessa bàsicament zero,
pel que ens ha explicat.
Però aquesta hora també podem saludar la periodista Eva Ontiveros,
que ha treballat a la BBC durant 30 anys. Bon dia i bona hora, Eva.
Hola, molt bon dia. I moltes gràcies per acompanyar-nos.
I també la politòloga Anna Polo Alonso,
que ens acompanya en aquest cas des de Madrid. Hola, Anna, què tal? Bon dia.
Molt bon dia, què tal, com estem? Eva, tu ets a Londres, oi?
Sí, a Londres mateix.
Com et prens el dia d'avui, Eva?
Doncs mira, si no m'haguéssiu trucat, no hagués mirat la coronació.
Estic amb això, molt al costat del que ha dit
aquí el company Carlin, no?
I tant jo com absolutament tothom amb qui he parlat.
És purament anecdòtic, però no conec ningú
que assumiri que no hagi d'estar treballant.
No conec ningú que s'hagi muntat una festa per mirar la coronació,
o que digui, va, veniu tots a casa i dinarem i ens mirarem,
o esmorzarem, perquè cap cop ho han fet més d'hora.
El nivell d'entusiasme és, francament,
d'entrebaix i baixíssim.
I el nivell d'interès encara més.
Les noves generacions és un tema que no ens interessa.
Més que surreal, els sembla insultant.
I les velles generacions,
ja estan una miqueta cíniques.
Sí que és veritat que queden uns quants nostàlgics,
però són, francament, una minoria cada cop més petita.
Però, Eva, tu que has treballat 30 anys a la BBC,
deu ser un dia gran, no, per un canal de notícies com aquest?
Ah, sí, és un dia immens.
No hi ha res més. Tu poses qualsevol canal
i realment t'han hagut de donar la pista aquella de 5 cosetes per fer,
perquè has de buscar cosetes per evitar.
El que són els canals públics i oficials,
hi ha coronació amb truita, m'entens?
És coronació a tot arreu, a totes hores,
en tots els aspectes i tots els angles.
Però realment això també és un indicador de...
és una miqueta una manera de forçar l'interès
en una cosa que realment ningú ha anat a buscar.
Com deies, a la BBC és un gran dia,
és una cosa que tothom ha estat planejant.
Pensa que tot el que té a veure amb la realesa
tens anys i anys d'entrenament.
No només coronacions i casaments,
sinó que, per exemple, periòdicament...
Les morts, no? Exacte.
Tenim aquests assajos d'aquest dissabte,
fem l'obituari de...
El de l'Elisabeth II el tenien molt assejat.
Jo el vaig fer 7 vegades,
i fins allà és un dia que tot ha d'anar no perfecte,
ha d'anar sublimment bé.
No hi ha marge per cometre errors en una cosa així,
perquè realment tots els ulls estan sobre teu.
I hi ha una responsabilitat
i un sentit de responsabilitat que,
envers el públic, aquest dia no ens podem permetre
de cometre un error. Tot ha de sortir més que perfecte.
Aleshores sí que és veritat que és una cosa
que està assajadíssima,
però també és veritat que, a mesura que els anys van passant,
l'entusiasme per aquestes maneres d'aventiments
ha anat minvant. Eva,
tu el vas conèixer personalment. L'has conegut...
Ja has pogut fins i tot parlar amb Carles III, crec?
Sí. A veure, explica'ns això, sisplau, les dues vegades.
Dues vegades.
La primera vegada vaig ser a Berlín als anys 90,
i jo, aleshores, vivia a Berlín,
era corresponsal de la bui a Berlín,
i era el moment en què, després de la caiguda del mur,
la reunificació, les tropes aliades...
Nosaltres pensem que la Segona Guerra Mundial
es va acabar quan es va acabar, però realment la Segona Guerra Mundial
es va acabar al final dels anys 90 per Alemanya i per Berlín,
perquè la ciutat encara estava dividida en quatre sectors,
el rus, el francès, l'americà i l'anglès,
i encara hi havia tropes estacionades,
i les tropes no van marxar fins a l'any 95.
Aleshores, cada sector va fer la seva cerimònia de retirada de les tropes,
i com va ser la cerimònia de retirada de les tropes
del sector britànic, doncs jo era allà,
i van fer la recepció i la copeta i el canapé,
i passava aquest senyor, que era el príncep de Gales, aleshores,
i no tenia cap perspectiva de convertir-se en rei,
no tenia cap perspectiva de convertir-se en rei,
en cap moment, així, ràpidet,
i era un senyor molt correcte, molt amable,
que sabia fer el seu paper, molt ben fet, un gran professional,
en el seu, li donava la mà a tothom, a tothom li deia
how do you do, how do you do, i d'on tens a Barcelona?
Oh, lovely, lovely. Com Jordi Pujol, una mica.
Potser menys detall de cada poble, no?
A veure, té una feina, i la té molt assumida,
i la té molt assumida, i la fa bé.
Realment això no se li pot criticar. How do you do?
How do you do? I Barcelona is lovely. Aleshores, sí.
I la segona vegada, la veritat que no me'n recordo ni on era.
Sé que era un camp de críquet d'alguna banda que feia sol però feia fred,
i no sé, de veritat no et sabia d'on era.
Però bueno, també, va ser igual, oh, how do you do?
Ana Pola Lotzo, que, a més a més,
té el primer llibre publicat en castellà,
que és la biografia d'Elisabeth II.
Escolta'm, tu com t'ho prens a la jornada avui, Ana?
Bueno, i penso que de totes les persones que estàs entrevistant,
soc l'única que ho està seguint amb una mica d'interès, no?
Pel que estic veient, no? Perquè, bueno, sí, evidentment,
això ja és un tema de fanatisme, no? Jo penso una mica...
Però bueno, a mi el que em fascina, més enllà de monarquia i república,
és tot el tema simbòlic, és a dir, estem davant d'una cerimònia
que és medieval, no?
I el que em fascina és com una cosa que va començar el 1066,
perquè va ser la primera coronació que es va fer a Westminster,
encara perdura, no?
I jo sempre explico molt als meus alumnes, no?
La monarquia britànica, t'agradarà o no, això és perfectament respectable,
hi ha molts arguments perquè no t'agradi, però fent marketing
i fent comunicació són únics al món,
i jo sempre diria que hi ha només dues institucions que sàpiguen ser
tot això on es veu la monarquia britànica i nosaltres el Vaticà, no?
I t'agradarà o no la monarquia, el Carles III o tothom que la presenta,
però està tot el món pendent en aquests moments d'ell,
i això en termes de comunicació i marketing
no aconsegueix ningú excepte el Vaticà, no?
I això no deixa de ser fascinant, no?
O sigui, total, com una maquinària tan perfectament ben engressada
per sobreviure, no?
O sigui, l'Elisabeth Sabona, que era una dona molt intel·ligent
i era una gran professional, sempre deia, mira,
que les monarquies, en el fons, l'únic objectiu que tenen
és sobreviure en el temps, no?
Doncs la monarquia britànica és una especialista en sobreviure
passi el que passi, no? Perquè, a veure,
els temps han canviat, Carles III, ara és un regnat
que no té res a veure, un paix que no té res a veure
amb el que va viure la seva mare, que té un munt de reptes del davant,
però sortirà endavant perquè sempre ho han fet, no?
Són majors especialistes en adaptar-se
a qui sigui, qui siguis, no? Cosa que altres monarquies
no ho saben que canvi.
Quim Olivares, bon dia de nou, eh?
Ei, bon dia. Quim, tu que ets a Londres i que t'has estudiat
també tota aquesta cerimònia, explica'ns una mica què ha de passar
aquest matí fins al migdia a nivell de programa,
com està programada aquesta desfilada i els moments àlgids
d'aquesta coronació. Mira, d'aquí a una hora,
aproximadament, és quan sortirà la processó reial
cap davant de Buckingham Palace i anirà per el D-Mall
fins a Trafalgar Square, girarà cap a Whitehall,
fins a la Parliament Street
i fins a la plaça on hi ha la badia de Westminster.
A les 12 hores catalana, a les 11 hores de Londres,
és quan ha de començar la cerimònia
amb música que ha seleccionat el rei,
amb l'assistència, com crec que ja hem explicat,
de 100 caps d'estat, amb 2.200 persones
convidades per entrar dins el recinte
de la badia de Westminster.
Llavors, a les 1 hora britànica, és a dir, a les 2 hores vostre,
és quan el rei i la reina han de retornar cap a Buckingham Palace
fer el mateix recorregut que faran d'aquí una hora,
fer-lo en sentit invers. Aquí és quan aniran
amb la carroça que es diu Gold State Coach,
que té 260 anys d'antiguitat, que és molt xula,
a més a més l'han adaptat perquè la reina
va utilitzar-la l'any 53 i va dir que va tenir
un recorregut horrible, que es veu que
era molt vella i que botava cada sot.
Doncs bé, han canviat la suspensió, ara és hidràulica,
té les finestres elèctriques... Bé, una passada.
Aire condicionat a la carroça, pràcticament.
No, no, no, li han posat. Literalment.
Avui no caldrà perquè jo ara soc a sota del Paraigües
perquè plou aquí a Londres, però bé, també és.
A més, el regidor de l'Ajuntament de Barcelona
ha de fer el recorregut per entrar
fins al Baquinen Palace. Llavors a dos quarts de 3,
hora britànica, és a dir, molt més tard a Barcelona,
és quan ha de sortir el balcó el rei Carles
i la Camila, la reina Consort, per saludar
a la gent que hi haurà al Demol. Trauran les tances
i tothom podrà entrar dins el Demol, on sóc jo ara,
per posar-se davant del Palau de Baquinen.
Comencem per la casa reial britànica,
perquè hi ha els dos fills de Carles III,
però no les dues esposes. Exacte, exacte.
A veure, els fills de Carles III, el William,
que és l'Hareu, aquest sí que hi serà,
evidentment, i la seva dona. El Harry és el qui serà ell.
Serà ella la cerimònia. No està clar
que surti a la balconada, que aquesta és la pregunta
del milió. Molt segur és que ell no aparegui
al balcó, perquè aquella fotografia és la que, diuen,
passa a la història. Molta gent aquí té gravada
l'any 53, quan va sortir l'Isabel II amb el seu marit
i els seus quatre fills. Un dels fills és l'actual rei.
I tot plegat s'acabarà quan la Royal Air Force
faci amb els Red Arrows
un dibuix al cel de Londres.
Això serà gairebé a les quatre de la tarda
a hores de Barcelona. Per tant, ens espera un matí
que el seu marit anirà al balcó.
Aquestes presències i aquestes absències
tampoc és cap sorpresa que Harry sigui.
No sé, fins i tot, Carri, n'hem parlat bastantes vegades
de la Meghan Markle, no? Ni del que suposaria també.
El fet que avui fos a Londres ella potser
acapararia més protagonisme del que en un dia que potser...
Com a mínim bandera blanca el dia d'avui, no?
La detestable Meghan Markle, símbolo de todo lo
vacuo, absurdo, tonto
de nuestra sociedad actual. Però mira,
volia comentar el que deia Eva, que diu que hi ha
baix d'interès. O sigui, em sento més tranquil.
Ara jo pensava que era l'única persona del món,
perquè et veig molt entusiasmat, Roger.
L'única persona del món que no li interessava això
i m'alegra especialment veure que soc amb els joves.
Això per a un senyor de la meva edat és també molt
que els joves els interessa un pepino.
Però d'altra banda em sorprèn el que diu Eva,
gratament, que l'interès és molt baix, perquè d'altra banda,
no només en tots els perillòdics britànics,
sinó aquí, en els perillòdics de Catalunya,
d'Espanya, en New York Times, l'únic tema,
l'únic tema, però el que domina, el que arrosa,
aplasta tots els altres, sigui la guerra d'Ucrània,
sigui el que sigui, és la coronació. O sigui, per una banda,
jo aparentment no estic tan sol en la meva falta d'interès,
però per altra banda, els mitjans del planeta
estan absolutament voltats amb això. Explica-m'ho tu,
que eres Catalunya Ràdio, Roger.
Em sembla fascinant el muntatge i em sembla una imatge
la que veurem avui, que és de fa cinc segles,
si et diguéssim, mira, avui el 2023 al centre de Londres
hi passarà una cosa que podria haver passat fa cinc-cents anys.
Ja, això sí. Té el seu punt. Crec que val la pena,
a veure si ocorre alguna cosa inesperada.
Home, doncs em sap que tot pot passar,
perquè recordem que poc després que es morís la seva mare,
Elisabet II, hi va haver aquell moment
en què el van fer firmar un document amb la broma
i se li va veure aquest caràcter una mica aspre.
Aleshores, vull preguntar a l'Eva...
Per fer una cosa molt breu,
jo estic pensant només en un dron russo sobre Baquí,
perquè és un dron russo.
Això ja no t'ho puc garantir.
A veure, Eva, Anna, com és aquest Carles III?
I podem veure alguna escena,
tipus el moment aquest de la ploma de la signatura avui?
Segur, perquè una de les primeres parts
és que avui també ha d'assignar una cosa.
No sé quina ploma li hauran posat, però avui també ha d'assignar.
Tenim un moment plomat al principi de la cerimònia.
El Carles és molt conscient d'aquesta baixada de popularitat.
Quan va morir la seva mare,
ell estava en un 30% de popularitat.
Ara ja ha pujat a un 51% de popularitat,
que no està malament,
però està molt enllunyat del 70-80% que va arribar la seva mare.
Avui veurem una cerimònia que...
Els elements són molt antics, són pràcticament medievals.
Tenim coses del segle XVII i XVIII.
Hi ha una cosa que el segle XVII i XVIII...
Jo el trobo fascinant des del punt de vista de muntatge.
T'agradarà o no la monarquia,
però la posaran a escenes fascinant.
És com veure una cosa medieval
en el segle XXI retransmesa per televisió.
Però ell és molt conscient i sobretot ha intentat fer...
El Carles té molts defectes, és un tio molt maniàtic,
té moltes manies. Per exemple, li encanta que els cordons de la sabata
li han de planxar els cordons de la sabata.
Li planxen els cordons de la sabata. A tu també.
Cada dia.
Té una senyora que ve de totes les banyanes i li ho fa.
Increïble.
I després els ous li han de bullir 3 minuts
després de carringir el polo, de muntar el cavall.
No saps exactament en quin moment entrarà per la porta
el seu majordom ha d'estar tota l'estona bullint els ous.
És un tio que ha d'estar tota l'estona bullint els ous.
I una altra vegada de posar ous una altra vegada.
Diuen que el millor es gasten 25-30 ous cada vegada
només perquè el senyor tingui el seu ou allò bullit 3 minuts.
És un tio maniàtic.
Diuen que és maniàtic fins a l'exasperació.
I saps que la Camilla i ell en el dia a dia viuen separats.
Després s'ajunten una mica per les cerimònies.
Però en el dia a dia no aguanta ni la seva dona.
La Camilla diu que el Carles té tantes manies
i està tan amuntat perquè la persona,
fins i tot quan vivia la seva mare,
és la persona que més criats té.
Diuen que és horrorós.
Llavors la Camilla aprofita els caps de Sant Mané
i se'n va a casa seva,
la casa que es fa comprar després del seu divorci.
I diu que et quedes aquí amb les teves plantes,
i llavors passen molts dies separats
perquè no l'aguanten ni la Camilla.
És un tio molt maniàtic.
Li passa com al seu avi.
El seu avi parlava molt dels nassos,
que perdia els nervis a la mínima
i fotia unes bronques a la primera persona
que trobava impressionant.
Diuen que quan està bona és esquivit.
És un tio molt agradable.
És un tio amb moltes sensibilitats,
no només pel medi ambient,
també per la situació dels joves.
És un tio molt ecumènic.
Avui veurem molts guinyos a les religions,
a la diversitat...
És la persona que sempre va dir
que la monarquia sabia de modernitat.
És una monarquia medieval.
Sembla un oxímoron.
Ell va impulsar com a mínim
la monarquia reduïda a la mínima expressió.
El rei, la reina, els princes de Gales,
els nens dels Gales...
Avui serà la inauguració d'aquesta família
reduïda a la mínima.
És una monarquia.
Li pagava els cosins segons.
Els fills dels cosins es pagaven un sou.
A Anglaterra van dir que era una xorrada
i en el segle XXI no pensaven ni tolerar.
Déu-n'hi-do quin retrat de l'Anapola Alonso,
del nou rei d'Anglaterra.
Com és aquest Carles III?
Tens aquestes versions que si els ous d'ús,
els que el coneixen des de dins,
ja ho haurien de saber tots.
Ell vol projectar una imatge d'un home modern,
però desenganyem-nos.
És un senyor que té una vida que ni al segle XVIII
que vol mantenir tots els aspectes d'aquesta vida
al segle XVIII, però de cara a la galeria
també és un senyor intel·ligent i molt àbil
que, com ve a Dilana,
és un senyor que s'ha d'enganyar perquè és sobreviure i perviure.
Ell sap el que ha de fer i ell sap el que ha de dir,
perquè qui dia passa, any empeny.
Però no ens desenganyem. Aquest senyor no és ni modern ni modernitzador.
Una de les primeres coses que va demanar
és que la gent juri federalitat al rei.
Això és una cosa que no es feia des del 1600,
perquè tots els reis saben que ells no manen
a estar aquí amb el permís del Parlament.
Des del 1603,
des del 1603 que no es demana llibertat al rei,
perquè des d'aquest moment,
a Manolana potser ens ho pot explicar també més bé,
però des d'aquest moment s'accepta que el rei mana
per acord del Parlament i d'aquí el deixa manar.
I ell és un servidor del seu estat,
de la seva corona, però ell ja no és un monarca absolut.
I negar això és acceptar
que tu tens el dret de governar
per dret d'ivir.
Aleshores, al 1603 ja es va acceptar que això no era xins.
I des d'aleshores no s'ha demanat mai
que es juri federalitat al rei.
I ell ho ha demanat.
Això es va backfire, com diuen les angleses, espectacularment.
El cop que això va sortir ha sigut la de Bacle.
Perquè tot amb aquest senyor què s'ha pensat?
Perquè, escolta'm, això és acceptar
que realment tu estàs aquí per dret d'ivir.
I aquesta línia de pensament em sembla que ha estat molt revisada.
Aleshores, molta gent va dir, des d'això és una broma de mal gust
fins a que aquest home s'ha begut l'enteniment.
I ahir va sortir a la BBC un seu gran amic,
el senyor Tim Balbic,
que és un senyor que ha sigut presentador de la BBC durant
50, 60 dècades, vés a saber,
no, no, no, això ha sigut un malentès.
També apuntant el que deia l'Anna,
que són a l'hora de manejar la seva imatge pública.
No, això ha sigut un malentès.
Això no va ser mai idea del rei,
perquè ell és tan bon home i tan amable i tan simpàtic.
Això va ser idea del bisbe.
Això ho va dir-ho el bisbe, però el rei no.
I escolta tu, cadascú que faci el que vulgui.
Si funciona, si cola, cola.
I si no, ha sigut idea del bisbe, això va ser la Diana,
això va ser la Megan.
També he dit això, no defenso cap d'aquests personatges.
Senzillament, això és una novel·la de misteris
on tothom va... és com jugar una miqueta al Cludo.
Tothom fa la seva, tothom deixa
el punyal a la biblioteca
i llavors tu has d'anar endevinant qui ha sigut,
qui ha fet què, qui ha dit què.
Però bé, és modernista,
aquest senyor no és.
Desacanem-nos tots.
Quim Olivares, que sé que estàs enfeinant.
No, estic escoltant atentament.
Només dic que quan un ve a cobrir un esdeveniment com aquest
i es deixa portar per les emocions i està envoltat d'aquesta
jarnació de gent que, com us explicava abans, van amb banderes,
fins i tot amb el retrat de Carles III,
sí que tinc l'impression que és intergeneracional.
Abans comentàvem de la gent jove que està més desencantada amb la monarquia
i jo he parlat amb un parell de professors universitàries
i em deien que efectivament hi ha molts joves que no en tenen ni idea
ni de qui és el fill o el germà del rei
i que no estan gens al cas del que fa
i el que deixa de fer la monarquia.
Però escena en el lloc que soc ara envoltat de milers i milers
de britànics i d'anglosaxons...
T'està seduint l'esperit monàrquic?
Quim, digue-ho, no passa res.
No, perquè sí que és veritat que hauríem d'analitzar
en aquesta època que ens ha tocat viure
qui és capaç de mobilitzar tanta gent. L'altre dia
en una de les connexions a la tarda parlàvem de Bruce Springsteen
en el concert de Barcelona que va fer que moltíssima gent passés la nit
amb vela i estigués allà aguantant per aconseguir unes entrades.
És veritat que en aquest país la monarquia aconsegueix
el que aconsegueixen les estrelles del rot.
I el senyor Carles, el rei, amb tots els efectes que té,
com heu explicat, aconsegueix això.
Que en gran part és perquè els mitjans de comunicació
en parlem massivament i dic que en parlem en primera persona.
Doncs sí, perquè la BBC no deixa d'informar hora darrere d'hora.
Sí que és veritat que ahir, per exemple, els conservadors
es van estavellar a les eleccions abans d'ahir
perquè la BBC era l'estavellada dels conservadors.
És a dir, que en aquest cas també parlàvem de la situació política.
Però clar, és que aquí hi ha moltíssima gent, creieu-me.
Hi ha moltíssima gent.
Però Quim, si puc fer...
Jo ahir al matí era a Westminster Abbey.
En qualsevol altra ocasió, fa quatre dies que hi hauria gent
dormint al ras per assegurar-se posició primera línia.
Ahir hi havia una senyora amb una cadira de càmping
amb un nou sol o agafant posició.
I una altra cosa... Sí, Sírata, t'entenc.
No hi ha un entusiasmòmetre,
no hi ha un aparell per mesurar el nivell d'entusiasme nacional.
Però, per exemple, hi ha dades que t'expliquen històries.
Per la celebració del jubileu de platí de la reina,
per sobre que feia 70 anys que era reina l'any passat,
van haver-hi 16.000 festes de carrera,
el que els diuen les street parties,
és com un sant de barri,
tu tanques el carrer i tothom surt a fora,
posen taules, posen cadires, tothom posa el menjar,
canten, mouen la bandereta, posen el God Save the Queen
i la canalla juga amb patinet.
N'hi va haver-hi 16.000.
Per la coronació d'en Carles n'hi ha 3.000.
Totalment d'acord.
I una coronació és primera línia i un jubileu és una miqueta
Carles III no és Elizabeth II i li costarà moltíssim
ser alguna cosa semblant al que va significar per aquest país.
Totalment d'acord.
I també recolzant el que tu deies,
aquí també serem justos amb en Carles,
que també hi ha el que jo li dic,
fatiga de fanfàrria, que és que en menys de 12 mesos
les trompetes de Palau han anat 3 vegades.
Ja no fa sorpresa.
Un segon, un segon,
de seguida l'Anapolo Alonso i l'Evon Tiveros,
deixa'm alliberar el Quim Oliveres, tornarem a connectar
a partir de les 11, tampoc comenci el show, perquè és que de moment
aquí és la prèvia de la prèvia.
Quim, tornem a parlar d'aquí una estona, moltes gràcies.
Per anar tancant, Anapolo Alonso,
i després continuïm el show.
Jo també penso que hi ha un factor que no és la mobilitat,
que no és la mobilitat,
és la mobilitat.
Molta gent tenia la sensació...
L'Elisabet Segona, que és una dona que va ser molt intel·ligent,
entenia que la monarquia per sobreviure del segle XXI
s'havia de convertir en un fenomen mediàtic global.
L'únic que tenen verdaderament és el que veurem avui,
presència mediàtica mundial.
L'Elisabet Segona sempre deia que a mi em va salvar
el segle XXI.
A mi era molt d'interès per tota la família,
el tema d'Elisabet Segona,
precisament per The Crown.
Aquesta sèrie, molts experts en monarquia diuen
que és el millor que li ha pogut passar a aquesta família
des de fa segles, perquè l'ha humanitzada.
La gent tenia la sensació que la coneixies,
tot i que l'has vist alguna vegada de lluny,
una dècada complicada.
Els darrers anys sí que era l'àvia més estimada del país,
però als anys 60 no interessava ningú.
I després de la mort de Diana també va tenir un moment ben fosc.
Aquesta senyora va haver de canviar tot l'equip de comunicació
perquè va dir que això no pot tornar a passar
i va començar a envoltar-se de gent més jove,
de gent que sabia la comunicació,
perquè també hem de tenir en compte,
que hi ha gent que està envoltada de gent molt carca,
de la llit, de la classe alta,
que no tenen ni idea de com viuen una persona
de classe mitjana, de classe sobrevella,
però estan envoltats d'un determinat tipus de gent.
L'Elisabeth Segona va començar una mica al Palau
a gent una mica més professional de la comunicació
i van començar a canviar les coses.
Les darreres dècades hi quedarem aquesta imatge
de l'Elisabeth Segona o la Reina Malpaddington,
però és una imatge dels darrers anys.
I el Carles haurà de començar...
Necessitarà aquesta presència mediàtica que va aconseguir
i la seva mare, però ja et dic,
ara tenen fervor mediàtic per de grau, jo penso.
Tampoc per medis propis, perquè si comences a analitzar
aquesta família, l'Andreu, el germà, que té temes legals molt seriosos...
I temes molt foscos.
A la fundació hi ha diners i donacions
que no s'expliquen gaire bé,
de famílies relles arabs i tal,
que tampoc venen de democràcies,
i llavors arrossega amb molts problemes aquesta gent.
Deixa'm donar les gràcies a l'Anapola Alonso des de Madrid,
politòloga, i a l'Eva Ontiveros, que ha treballat a la BBC durant 30 anys.
Aquí avui ens han ajudat a descriure una mica més
el personatge de Carles III, avui sens dubte protagonista.
Moltíssimes gràcies, una abraçada.
A veure, Joan Carlin, avui a Westminster hi haurà
2.000 convidats, i a Felip i Letícia, els Reis d'Espanya,
no hi ha la Merit.
La Merit continua a Bodavi, que sí que el van convidar
en canvi dels últims funerals que hi va haver.
Mira, antes de hablar de la Merit y esto,
quiero expresar mi profundo disgusto
como hombre profundamente feminista, que tú sabes que yo soy.
De aquí tenemos estas dos expertas reales,
Eva y Ana, y casi nadie, ninguno de las dos ha hablado de Camila.
¿Se me parece ofensivo?
O sea, Camila... Lo digo en broma, claro.
Pero Camila es, bueno,
es la coestrella de este show,
y la van a coronar reina,
que podria haver elegido hacerla reina,
como el marido del anterior, que no era un rei.
Ella es un personaje...
Ella es el único personaje serio, interesante, divertido
en toda esta familia real, por lo demás,
sosísima. Ella es la crack.
Ens explicaven que ni aguanta ara Carles III.
Bueno, eso puede ser,
pero lo que pasa con Camila
es que yo veo la relación Camila y Carlos
como una de estas reacciones que son bastante habituales
en parejas, hombre-mujer,
que la mujer ejerce como segunda mamá.
O sea, Carlos es un niño, tiene sus manías, sus cositas,
y ella es una persona adulta que lo lleva ahí de la mano.
Ven aquí, niño, ven, pórtate bien.
Ella va a ser el factor de estabilidad,
y si esta monarquía, la del Carlos,
más o menos prospera,
será porque le estará guiando la mano
en cada momento Camila, que es una persona
seria, madura y a la vez muy divertida campesana.
O sea, yo a ella sí la conocí.
Y hubo más que un how do you do con ella.
Quan la vas conèixer? Bueno, en el Palacio, por supuesto.
Quants anys fa d'això? No me'n recordo,
o sea, 10 años o algo así,
me invitaron a un banquete en Buckingham Palace.
Creo que te lo comenté alguna vez, ¿no?
O sea, creo que hubo un error en las habitaciones
y me llegó una a mí. Uno de estos súper banquetes que hacen.
O sea, estos shows los montan muy bien estos.
Sí, home, d'això viuen. Escolta'm, i què et va semblar, Camila?
Bueno, nada, que yo estaba ahí hablando con un grupito de gente,
con un lord, un duque,
y también nuestro grupito tipo en plan Cocktail,
antes de la cena.
Había el jefe del espionaje británico y llega Camila.
Y alguien la conocía y me la presenta. Este es John Carlin.
Por supuesto que ella ni idea quién soy yo,
pero le explicaron un poquito y resulta que ella,
como toda la familia real y todas las familias reales,
era muy fan de Mandela, con lo cual ese es mi punto de entrada.
Habitualmente mi punto de entrada en una conversación con la gente
es el fútbol, pero en este caso fue Mandela.
Se habían llegit al Factoma. Sí, bueno, alguien se lo explicó.
Y después ella dijo, ah, sí, yo vi la película Invictus.
Y que le gustó mucho. Y yo le pregunté, bueno,
¿y usted cuando se va a ver una película Invictus la ve?
Me imagino en casa. ¿No irá al cine? Sí, fui al cine.
Aquí en la Fulham Road, en Londres. Joder, pero ¿cómo tú ahí?
Usted, perdón. O sea, sí, sí, lo que hago
es que entro como un minuto después de que apagan las luces,
entro por una puerta del costado, me siento ahí
y el minuto que sale, el momento que sale el final,
me levanto y me voy por una puerta discreta por el lado.
Y lo contó todo con mucha, no sé, picardía, ironía
y sentido de humor.
Y confirmó la impresión que yo tenía de ella desde lejos,
de que es una mujer así, es simpática,
es una persona con la que yo creo que uno podría sentarse
en una cena y morirse de la risa y emborracharse
y pasarlo bien y decir cosas irreverentes.
Con Carlos no sé, porque empezaría a hacer cosas raras,
hablar con las plantas. Joan Carlin es camilista.
Yo soy camilista, ahí está, correcto. Me has definido.
Por fin he buscado una ideología toda la vida
y por fin a esta edad me lo has encontrado. Soy camilista.
Joan, moltes gràcies per acompanyar-nos.
Recupera't també d'aquest viatge i dient
que retrobem dissabte que ve el teu espai habitual al suplement.
Gràcies per acompanyar-nos un dia com avui.
Fem una petita pausa i de seguida saluda la Maica Navarro al suplement.
Segons l'UNESCO, el 73% de les dones periodistes
han patit ciberassetjament.
Moltes abandonen les xarxes i en alguns casos
fins i tot deixen la feina.
Ho poden denunciar i tenen el suport per fer-ho
o se senten soles.
Les dones i els dies, violència digital
contra les dones periodistes. Hi ha llibertat d'informació
si les dones no poden parlar?
Les dones i els dies, amb Montse Virgili,
els dissabtes a la mitjanit, també amb podcast
i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Amb el suport del Festival Floral.cat del 12 al 14 de maig a Vilassar.
012, la millor resposta.
Amb l'arribada de la calor,
les dones a l'aire lliure poden exposar els treballadors
i treballadores a temperatures extremes.
És important conèixer bé les situacions de risc
i les mesures preventives per no posar en perill la salut de ningú.
Cal beure aigua regularment, fer pauses i menjar aliments lleugers.
No treures la roba, cobrir-se el cap
i utilitzar cremes de protecció solar per a aquelles parts
que quedin al descobert. Si algú té mal de cap o mareig,
podria estar patint un cop de calor.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
La FAC, Factoria Cultural de Terrassa,
presenta el 13 i 14 de maig l'ORCA del Vallet de l'Òpera d'Innsbruck.
La companyia actua per primera vegada a Catalunya
sota la direcció d'Enric Gasa.
Cauteix d'aquest espectacle de la Quarantena Temporada BBBA
de Dança de la FAC Cultural.
Entrades a lafactcultural.cat.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Com seria la vida si no sentíssim els sons que ens envolten?
Audica som experts en salut auditiva
i sabem la importància de tractar una pèrdua auditiva a temps.
Per això et convidem a revisar-te gratis l'oïda.
Comença a mimar-te l'oïda.
Audica, la teva audició és la nostra experiència.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig,
gaudeix d'un 20% de descompte additional sobre el preu del village
en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per a membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
Jo m'autolajunava.
És que sé que em matarà, saps?, o sigui, ja sé que em matarà.
Va haver-hi el judici i el jutge va decidir
que jo no havia de seguir veient el meu pare, però el meu germà sí.
Molts professionals pels quals ella ha passat
no tenen formació amb la violència intrafamiliar,
la violència masclista.
No me crucéis con la familia del asesino,
porque por mucho que no tengas culpa,
en esos momentos no necesitas ver a la madre la persona que mató a tu madre.
Bona tarda.
Edició de butxaca de Laura Negra.
M'agrada la definició, edició de butxaca.
Bon dia, Roger, bon dia.
És que Carles III avui t'ha avançat per la dreta, Maica.
Sí, però jo soc com el Carlin.
També tinc aquesta sensació d'agradable
que estic més a prop dels joves que els de la meva generació
en relació a la coronació, però vaja.
Escolta, Maica, déu-n'hi-do quina setmana que hem tingut
pel que fa a la crònica de successos,
que hem tingut uns quants tirotejos a Catalunya.
El primer aquesta setmana, dimecres, a Salou,
amb dos morts.
El segon, en aquest cas, sense morts al barri del Guinardó.
Centrem-nos primer amb el de Salou,
perquè tres atacants van obrir foc contra un cotxe,
van matar-ne els dos ocupants.
Ho hem de vincular a tot el negoci de les drogues, Maica?
La veritat és que sí.
Hi ha hagut molts atacants,
i segurament també un altre que va conmocionar,
ja vam parlar la petita població de Sant Hipòlit de Volteregar,
on, tot i que encara no hem desvelat l'origen,
el perquè va desencadenar aquest tiroteig,
el que sí que està clar és que l'autor que està a la presó,
en aquests moments, el presumpte autor
d'aquest assassinat d'un petit jove de 15 anys,
també tenia aquesta arma de foc
perquè ell tenia un negoci de drogues.
Per tant, portem un any molt, molt complicat.
Fixa't, Roger, que avui o ahir,
l'acompanyada Tura Soler del Punt,
que, a més a més, la Tura porta sempre a mor el dia
tota la relació d'amors assassinats
i fa les seves propies estadístiques,
entreia la mitjana del que portem d'any.
Cada cinc dies hi ha un mor vinculat
amb el crim organitzat a Catalunya.
És una dada, és garrifosa,
perquè evidencia allò
que han explicat els Mossos d'Esquadra,
però jo crec que els analistes comencem a necessitar
d'altres arguments. Quanta temps portem Roger dient
que vivim en un país
que és productor de marihuana,
que és un dels principals productors de marihuana,
que s'han assentat les organitzacions criminals.
Parlaves del tiroteig de Salou.
És un... poc sabem
de l'autor detingut
i altres dos o tres que haurien fugit,
però el que sí sabem és el que es van trobar
a l'interior d'aquest vehicle que van abandonar
a l'àrea de servei del mèdul
després d'una persecució d'una patrulla de sobretat sudana.
Hi va haver armes llargues, que volia armes de foc,
granada de mà, pistola curta,
i el pitjor, i el que t'expliquen,
i van...
Hem perdut la maica o la tenim per aquí?
No. Al cotxe hi van trobar fusells de sal, dues pistoles, dues granades.
Tan bon punt els Mossos d'Esquadra
van interceptar el bairro dels atacants
i de fet en van detenir un que era un noi de 24 anys
Després que, com explicàvem, aquest dimecres a Salou,
tres atacants obrissin foc contra un cotxe
i en matessin dos dels ocupants.
Això va passar aquest dimecres passat a Salou,
en ple carrer cap a les 11 de la nit,
un cotxe amb matrícula francesa
va disparar amb un d'aquests dos tirotejos
que hi ha hagut aquesta setmana a Catalunya,
un dels altres és el Guinardó,
a Barcelona.
Puc saludar la maica, ja la tinc aquí?
No. Doncs...
Què fem?
Maica, ara sí, oi?
No. Fem una pausa, intentem recuperar la comunicació,
i ara tornem.
Entrades al web oficial del festival.
Aquest estiu, jo sóc TerraMar, i tu?
A Hypercore i al Supermercat del Cort Inglès
sempre et sorprenen amb preus increïbles.
Només fins al 8 de maig tens el lluç peces de 3 a 4 quilos,
a mitjus o sense, a només 11 amb 50 euros al kilo.
Sí, sí, has sentit bé, a 11 amb 50 euros al kilo.
Només a Hypercore i al Supermercat del Cort Inglès.
A la botiga web i app. Preus vàlids a la península i les balears.
5 minuts per arribar a les 11 del matí,
ara sí, hem recuperat la Maica Navarro.
Maica, com hem d'interpretar un cop explicats
tot el que es va trobar la policia al cotxe dels assaltants,
doncs aquest increment, no només del negoci de la droga,
sinó que comporta també el negoci de les armes,
que hi hagi més armes al carrer i més crim organitzat,
com l'explicaves?
Bé, el que hem d'interpretar
és que tenim un problema, ja et dic,
que de les poques dades que han transcendit d'aquest tiroteig,
de Salou,
és que un dels atinguts,
un dels ocupants d'aquest vehicle que va iniciar la fuga,
era amb antecedents,
procedència de França,
especialment de Marsella.
Marsella té un problema de màfies,
i s'ha traslladat.
El que estava parlant,
la primera hipotèsia és una revenja,
un sicarès que haurien baixat directament des de Marsella
per fer aquesta protagonista, aquesta ejecució.
Encara se'ls està buscant.
Es considera que va un poc a poc,
però no és el cas.
És una mica d'aquest molt blindat dels Mossos
per explicar algun detall,
però em sorprèn que a hores d'ara encara no hi hagués res.
També amb drogues vinculat al tiroteig del Guinardó.
Sense víctimes, aquesta vegada,
quatre atinguts,
però clar, barri del Guinardó,
i també amb drogues vinculat al tiroteig del Guinardó,
i també amb drogues vinculat al tiroteig del Guinardó,
i també amb drogues vinculat al tiroteig del Guinardó,
i també amb drogues vinculat al tiroteig del Guinardó,
amb una
i comencen els trets.
Al final, la població veiem aquestes criopar是不是
com allunyats.
És una guerra entre bandes.
Hi ha un moment que hi ha vells colaterals
i és quan sembla que salta l'alarma.
Però és preocupant.
La veritat és que és molt preocupant i és drogues.
Ja fa un parell d'anys, un informe de Mossos,
de la divisió d'investigació criminal,
del grup d'anàlisis que fa informes molt interessants
interpretant les dades,
advertia d'alt percentatge de morts
que s'estaven produint a Catalunya vinculats
amb el crim organitzat,
i concretament amb el crim organitzat
que està vinculat directament amb el tràfic de drogues.
Però és que és una tendència que continua posant balança.
No és una qüestió única de Catalunya.
El trobem també, aquest increment,
als altres interès d'Europa,
però això no vol dir que ens hem de creuar de braços.
Jo crec que per part de Mossos
hi ha moltes condicions més enllà de dir
que som productors,
que som focus d'atracció de màfies.
I amb tot això, què es pot fer?
Per aquí, les dades és molta coordinació policial,
coordinació internacional,
i està molt amatents perquè és preocupant.
Maica Navarro, moltes gràcies.
Dissabte acabem d'esperar l'estudi i ens veurem les cares.
Una abraçada.
A veure si disfrutarem amb la Maica.
No sé si disfrutarà gaire amb aquesta comunicació.
Petita pausa, de seguida el suplement al comunista
i ens actualitzem la Neus Monet. Fins ara.
Aquest diumenge a El Suplement,
un equip de Catalunya Ràdio
participa a l'Oxfam Intermunt Reywalker,
una experiència plena d'emocions caminant contra la crisi climàtica.
Catalunya migdia,
l'informatiu de referència del cap de setmana
i la pujada del salari mínim interprofesional
han permès crear una poma adaptada al canvi climàtic
per a la ciutat de Catalunya.
Per seguir el fil del que passa aquí
i al món,
el cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya migdia amb Neus Monet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.