logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 14 de maig del 2023.
Avui, el suplement.
Artúlia amb la Núria Oriols del diari Ara,
l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público,
i el Marc Molins, que és advocat penalista.
Pendents del que passi aquesta nit a Cornellà al Prat,
amb el derbi català per excel·lència,
el Barça pot ser campió de Lliga, depèn del mateix,
mentre que l'Espanyol necessita guanyar
si vol continuar aspirant a la permanència.
Avui en parlarem amb la Sònia Germà, la Sara Giménez,
l'escriptor Jordi Puntí, el Torquemada, l'Audal Serra,
en una jornada en què el Barça pot acabar obrint l'ampolla de cava
aquesta nit.
A les 10 a quarts d'onze també el Jorn sindreu a la setmana tràgica,
avui parlant de trens nocturns,
perquè si els diuns no funcionen,
veurem també quina xarxa de trens nocturns tenim a Europa,
ara que, ambientalment,
és evident que viatjant tren,
contaminaments que fer-ho amb avió.
A les 11, llibres, sèries i bandes sorones amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
al demà ho deixo, la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les 12, el dominical.
Sabéis que viven separados, ¿no?
La Camila y el...
En orejas y la Camila viven separados.
Y es lo mejor para mantener una relación.
Vostè ho sap.
De hecho, mi matrimonio con Sofía pasaba por su mejor momento.
No descarto tener otro hijo.
A les 12, el dominical amb tots els seus personatges com la Mèrit,
bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
De seguida el suplement, l'ofici d'educar
a l'esplana del Joan Anton català.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet, bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui comencem parlant de les potències occidentals
que demanen a la Xina que pressioni Rússia
perquè retiri d'Ucraïna i acabi amb la guerra.
És un dels resultats de la cimera del G7
que s'està fent a Hiroshima al Japó
i que està tensionant les relacions amb Moscou.
Les set principals economies occidentals
volen cap a quin aïll i Vladimir Putin
en la guerra d'Ucraïna fins a forçar-lo a una retirada.
Mentrestant, el president ucrainès Volodimir Zelensky
participa també en aquesta cimera
i ja s'ha reunit cara a cara amb els principals líders mundials
a l'espera de fer-ho també amb el president dels Estats Units,
Joe Biden, a Ucraïna,
paral·lelament al cap del grup Wagner de mercenaris russos
i Evgeny Prigogin,
va anunciar ahir la conquesta total de la ciutat de Bakhmut.
Avui, al voltant de les dotze en punt al migdia,
Bakhmut ha estat capturada en la seva totalitat.
L'operació per prendre Bakhmut,
la màquina de picar carn de Bakhmut,
ha trigat 224 dies.
Més qüestions, ja s'ha recuperat el servei habitual
a la línia R2 sud de Rodalies,
la que passa pel Garraf després de 19 dies.
La primera jornada va transcorre ahir sense incidents destacables,
més enllà d'alguns retards que els usuaris assumeixen com a habituals.
Totes les mirades estan posades en la jornada de demà dilluns,
que serà el primer dia feiner amb el servei restablert
i a persones que desconfien d'aquesta tornada
a la normalitat que Rinfenuncia.
No confio gens.
Aniré, com sempre, amb molt de temps adelantat, per si de cas.
Amb el retard habitual.
Porto 15 minuts ja esperant,
i em queden uns 10 mes de recuperació de freqüència, no gaire.
A partir del curs que ve,
els professors substituts hauran d'estar disponibles
per desplaçar-se per tota la comarca on treballin,
i no tindran la possibilitat de triar el municipi
com podien fer fins ara.
Els professors consideren que aquest canvi perjudicarà
la conciliació laboral i familiar.
Així ho denunciava el portaveu del sindicat UGT Jesús Martinaí.
Ser una persona que té una feina placària 15 dies avui,
i potser no treballo fins d'aquí un mes,
jo penso que és exigir massa.
I el departament aquí hauria de ser més sensible
seure amb nosaltres a buscar un altre tipus de solucions.
D'aquesta nit ens arriba l'estabilització
de l'incendi d'Extremadura
que ha afectat les comarques de les Urdes i Sierra de Gata,
la província de Càceres.
En totes les flames ja han arrasat més de 12.000 hectàrees,
amb uns al balanç que fan els agents forestals d'aquesta comunitat.
Alguns dels veïns de les localitats afectades
han pogut ja tornar a casa aquesta nit passada.
Ha mort el novel·lista britànic Martin Amis,
als 73 anys, a causa d'un càncer de sòfag.
Considerat un dels escriptors més rellevants de la seva generació,
la seva última obra des de dins és del 2020,
i és una reflexió personal profunda sobre l'amor, la pèrdua i la mort,
ho explicava la televisió americana,
la CBS amb motiu d'aquella publicació.
Però la mort només acuditza a l'estranya dificultat de morir.
Sempre he pensat que et deus anar alliberant de la pressió
i debilitant-te fins a la mort.
Però, de fet, morir continua sent molt difícil.
S'esperava amb candeletes la presentació al Festival de Canes
de Killers of the Flower Moon de Martin Scorsese,
i es confirma que el cineasta nord-americà
ha tornat a enlluernar amb aquest triller
sobre els assassinats en massa d'una tribu indígena.
I, per tant, és una de les grans imatges
sobre els assassinats en massa d'una tribu indígena nord-americana
a principis del segle XX.
Això passava ahir a Canes,
com dèiem el mateix dia que la directora catalana Elena Martín
presentava el seu film Creatura.
És una pel·li que parla d'una dona
que intenta reconnectar amb el plaer,
que intenta entendre com funcionen els seus desits,
i quins són els efectes externs i interns
que han anat construint les idees que té preconcebudes
en relació al seu propi cos i al sexe.
I avui també heu de saber que la cursa de la Guàrdia Urbana
afecta durant tot aquest matí el servei d'autobusos a Barcelona.
Arrenca dos quarts de nou a la part alta de la Diagonal,
al Palau de Padralbes.
En un recorregut de 10 quilòmetres passarà, entre d'altres,
pel passeig a Gràcia al carrer València
i diversos carrers del barri del Poblenou
fins a acabar el passeig de García Fària a Tocamdiagonal-Mar.
Les afectacions, però, comencen ja a les 7 d'aquest matí
i s'allargaran fins a quarts d'una del migdia.
A partir d'aquest cap de setmana ja poden obrir els comerços
que són l'anomenat àmbit de gran influència turística de Barcelona.
En total seran 30 diumenges i festius,
i això afecta diversos barris de Ciutat Vella,
l'Eixample, Sants, Montjuïc, Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi,
Gràcia, Horta, Guinardó i Sant Martí.
En esports, derrota del Barça a casa contra la Real Societat 1-2,
el dia que l'equip ha celebrat el títol de Lliga amb l'Efició.
També a primera, ahir dissabte,
el Girona va perdre a casa contra el Villarreal 1-2
i perd la setena posició.
Avui diumenge, Raio Espanyol a les dues,
els Blanqui Blaus a quatre punts de la salvació,
i a la Lliga anglesa, el City torna a ser campió de la Premier.
És la cinquena lliga de Pep Guardiola en set anys.
El manager del Barça de bàsquet, Juan Carlos Navarro,
diu que Seras Jéssique Vicius
és una opció de cara a la banqueta la temporada que ve,
que de moment no han parlat amb cap altre tècnic.
Avui diumenge, partit pel tercer i al quart lloc de l'Euroliga
contra el Mònaco,
i recordar que el Sabadell torna a guanyar la Lliga femenina
i el Polo és el quart títol de la temporada de l'equip del Vallès.
Pel que fa al temps, ens anuncien un matí
amb algunes pluixes a l'est de Girona cap a la costa brava
que s'aniran estenent al migdia cap al Pirineu Oriental,
nord de les comarques de Barcelona i la Catalunya central,
sol a Ponent i a les comarques tarragonines.
Avui, l'Espanyol se la torna a jugar, i al tot gira t'ho expliquem.
Atenció.
A partir de tres quarts de dues del migdia, Raio Espanyol.
El marge d'error dels pericos es gota
i no poden deixar escapar la victòria.
També seguirem el València reial Madrid.
Una victòria dels d'Anxelotti podria ajudar l'Espanyol.
A més, viurem el City Chelsea, l'etapa del giro,
la lliga masculina de waterpolo i la final de l'Euroliga de bàsquet.
De sort, gastarem els dels minuts de comraria
per amorosir el decalabroguet del bàquet.
Tot gira.
Avui, a partir de tres quarts de dues del migdia,
amb David Clupés.
El 2 de juliol, vine al Concert d'Eufòria.
Una oportunitat única i repetible
de veure tots els concursants en directe.
Concert d'Eufòria al Palau Sant Jordi.
Compre ja les teves entrades.
Occident, la nova marca de les companyies de grup català.
Occident patrocina a Eufòria el concert.
Més informació a seremoccident.cat.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, l'ofici d'educar.
Elisabet Pedrosa, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa. Tot a punt, ens hi posem.
Som-hi.
L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.
L'educació sexo-efectiva
és una reivindicació des de fa molt de temps.
Quan no es dona l'espai ni l'oportunitat
de poder parlar de sexualitat és quan es crea el tabú.
I el tabú propicia situacions de vulnerabilitat.
L'educació sexual és un dret que tenen els infants i adolescents
i a la vegada també és un deure
per part dels responsables de la seva educació integral.
La informació i la formació són imprescindibles
per prevenir situacions abusives i agressions sexuals.
De fet, hauria de ser norma
i no opció en la planificació del seu desenvolupament.
Quan es dona un espai segur i lliure
per poder parlar de sexualitat,
els infants i els joves parlen.
Estan més que demostrats.
I a la vegada és un espai
en què propicia també les revelacions
que hi puguin existir d'abusos sexuals o d'agressions.
Aquesta verbalització pot de ser al professorat
o a la persona que imparteix el curs
o fins i tot a la pròpia família.
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit la presidenta de la Fundació Vicky Bernadet.
L'educació efectivo sexual i la perspectiva de gènere
ja són el currículum d'infantil, primària i secundària
en el marc de l'estratègia nacional de drets sexuals i reproductius.
Esperem que alguna cosa canviï,
perquè les dades són esfereïdores.
Un de cada cinc nens o nenes
patirà abusos durant la infància.
De com l'educació efectivo sexual
ajuda a prevenir abusos en parlem.
La psicòloga perinatal Elisenda Pascual,
autora de L'ombra de la Clara,
l'andropòloga del grup de recerca Afín, Estel Malgosa,
i la sociòloga de la cooperativa La Cidanda, Júlia Sánchez,
autora d'Aigua Marina.
Parlarem de la bici de la Lola,
un conte per ajudar a prevenir els abusos,
i acabarem amb els llavors centelles i els llibres per somiar.
¿Existeix sexualitat des de sempre?
¿Què hem de distingir de la genitalitat?
Carme Galves.
Avui a l'Ofici d'Educar,
aquesta educació efectivo sexual per prevenir abusos.
Benvingudes, Elisenda, Júlia i Estel, a l'Ofici d'Educar.
Començarem amb l'Estel Malgosa,
antropòloga del grup de recerca Afín,
que ha promogut el projecte de recerca acció Sexafin.
Una educació fiscina,
Sexafin, una educació efectivo sexual i reproductiva
que contempla el dret a la salut,
la prevenció de violències, la diversitat sexual,
l'equitat de gènere, el ple i el benestar
amb la participació de la comunitat educativa,
dels centres d'infantil i primària i les entitats municipals.
I heu fet, Estel, una enquesta entre nens de 3 a 12 anys
per conèixer què els agrada i què no.
Estel, benvinguda a Grans Trets,
quina és la visió que ells tenen de la sexualitat
del que els agrada i del que no els agrada?
Moltíssimes gràcies.
Doncs bé, nosaltres hem fet una investigació antropològica,
és a dir, hem anat a classes de nens i nenes
des dels 3 als 12 anys,
i hem realitzat entrevistes grupals.
En aquestes els hem preguntat, primer de tot,
què és la sexualitat, no?
Què saben de sexualitat?
I després, sobretot, ens hem centrat molt en els seus cossos,
sobretot en els més petitons,
i ens hem preguntat del seu cos quines parts els agraden,
quines no, què és el plaer,
quines són aquelles parts que comparteixen amb altres persones
i que els deixen tocar, quines no.
És a dir, hem explorat des del consentiment
fins a moltes dimensions que té la sexualitat.
Quan nosaltres preguntem als nens i nenes
què és la sexualitat, bé, els més petitons no ho saben.
És una paraula molt complexa.
I a mesura que van tenint 8, 9, 10 anys,
et diuen que la sexualitat és sexe adult, no?
Per tant, aquesta definició que fan els nens i nenes
en un primer lloc, perquè després la reflexionem,
però en un primer lloc no hi cabrien els infants
que han estat construïts,
els entenem moltes vegades com innocents, com asexuals,
i ells mateixos, quan fan aquestes definicions,
expliquen com si la sexualitat fos algo adult,
que no els apartant,
que és sexe adult, genitalitzat, etcètera.
Però quan comencem a explorar una miqueta més,
els nens i les nenes ens diuen que la sexualitat
també és que t'agradi algú.
I a molts nens, ja des dels 3, 4, 5, 6 anys, 8, 10,
els agraden les altres persones,
també és que t'abracin, també és sentir aquest plaer,
és a dir, que a poc a poc ja anem obrint aquesta definició
de sexualitat que va molt més enllà
de les relacions sexuals adultes, no?
I que, per tant, nosaltres creiem que un dels grans pànics morals
que tenim les persones adultes, quan a mi em truquen les famílies,
és per què hem d'ensenyar sexualitat als nens i nenes
de 3 o de 5 anys?
Per què?
És que no estem parlant de sexe, estem parlant de sexualitat.
Això és la primera confusió que tenim,
com les persones adultes reduïm la sexualitat al sexe.
Això és per una construcció social i històrica
que hem tingut al llarg dels segles.
I avui, la sexualitat,
segons l'Organització Mundial de la Salut,
és un aspecte central de l'ésser humà.
És a dir, tota persona que neix és una persona sexual,
que té sentiments, que té cossos, que té plaers,
que es toquen, que, bueno, que, d'alguna manera,
han de poder prendre decisions sanes, segures i plents
sobre la seva sexualitat.
I per això els hem de donar tota aquesta informació.
Sí, jo crec que això és meravellós,
i, a més, crec que no hem d'oblidar-nos
que la construcció psíquica d'una criatura quan neix
es fa a través del cos de la mare i de la psique de la mare.
I aquest pell amb pell, aquest contacte,
i aquesta capa psíquica que estableix l'infant
a través d'aquest contacte vincular amb la seva mare,
doncs això també és sexualitat.
I estic molt d'acord amb el que dius,
perquè crec que, com a persones adultes,
hem de començar a ampliar aquesta definició de sexualitat,
perquè si nosaltres seguim equiparant sexualitat,
amb genitalitat o amb sexe,
estem traient una gran part important del que és aquest concepte
que és tan íntegre i tan estructural
amb el desenvolupament psíquic de l'ésser humà.
Júlia, un cas d'un infant de sisè de primària
que li hem preguntat què t'han explicat a l'escola sobre sexe,
i diu res, i el que saps d'on ho has tret,
diu d'internet, i què has buscat? Pornografia.
I per parlar-ho amb els pares,
em fa vergonya parlar-ho amb els pares.
Quina situació tenim?
Tenim un nano amb una certa abandon, diguéssim,
no té un vocabulari,
no té un acompanyament des de la base,
que vol dir anomenar els genitals pel seu nom,
saber que tenim un cos sexuat, com estàvem comentant,
saber que pot ser habitual
l'autoexploració dels genitals a la infància,
que és una cosa que moltes famílies espantades
amb això de sexualitat i sexe,
quan els dius no, però els nens i les nenes
a vegades es toquen la vulva i el penis, de petitets,
i els has d'ubicar, és a dir, aquí sí i aquí no.
Els has de posar unes normes, uns acords, unes conductes.
Llavors, és molt important tot aquest acompanyament,
perquè el nano de 16 i de 12 anys
ha passat pel descobriment de la genitalitat pròpia
i aliena sense acompanyament.
Ha passat per veure imatges hipersexualitzades
amb músiques, amb sèries, o inclús a la pornografia,
a internet sense acompanyament.
Ha passat per un despertar de la pobretat,
de la seva interès eròtic i de la seva pròpia genitalitat,
una primera hiaculació, la masturbació,
el que implica el que diuen els meus amics,
sense acompanyament.
I quan té interès per l'eròtica,
que passa amb fer petons, que passa amb tocar amb el cos de l'altre,
va a internet, una altra vegada sol,
sent menor d'edat, vull dir que és il·legal,
no està preparat per això,
i una altra vegada es troba
amb la gran indústria de l'explotació sexual
presentant uns cossos que no tenen res a veure
amb el seu cos de 12 anys,
unes pràctiques que tampoc, violència,
abus, inclús violació.
Llavors, aquest nano, em sap greu,
però no ha estat atès
amb les seves necessitats educatives,
ni emocionals ni vinculars.
Estel Malgosa, us trobeu criatures en aquesta situació?
Sí, sí, moltes.
És a dir, nosaltres trobem...
Clar, a dia d'avui pensem que, malgrat que hi hagi una llei
que des de finals de 2020 diu que s'ha de fer educació sexual
i efectiva dintre dels centres educatius de primària,
la veritat és que encara no està implementat,
és a dir, pocs centres ho fan,
i els que ho fan ho fan a través de personal expert,
diguéssim, de fora dels centres, no?
Llavors, clar, nosaltres veiem la gran diferència,
hi ha una gran desigualtat entre infants,
i la desigualtat és aquells que parlen a casa,
i els que no.
I aquelles personetes que parlen a casa
tenen un vocabulari, no tenen tant de bu,
parlen d'una altra manera, amb molt més...
Bueno, es nota, realment els hi preguntem.
Tu parles a casa? Sí.
Mentre que després hi ha tota la resta.
Per tant, és que l'única manera
per poder que aquestes persones tinguin una equitat,
és l'educació sexual a les escoles,
perquè, com aquest cas que descrius, ens en trobem moltíssims.
A fin, proposeu mostrar, com ens deia abans l'Elisenda,
un significat més ampli de la sexualitat
a través de les sensacions del propi cos,
en relació amb un mateix i amb els altres.
Vosaltres, a la Siranda, el que feu és que,
des del 2015, feu tallers d'educació efectivo-sexual.
N'heu fet a Sant Cugat del Vallès, a Vilanova i la Geltrú,
a Sant Quirze, a Sant Ramon, a la Sagarra...
A totes tres. Com s'ensenya?
Abans que deies, els pares pregunten,
he d'ensenyar educació sexual?
Com s'ensenya educació efectivo-sexual a un infant
d'entre 3 i 6 anys?
Perquè...
I que inclou, sobretot, l'Estel,
insisteixes que no pot no incloure l'efectivitat.
Com es fa, això, a veure?
A veure, des de la Siranda començo i després cadascuna, no?
Perquè totes jo crec que estem fent una gran aportació
i encara hi ha moltíssimes més entitats
també treballant, per sort, no?
Nosaltres plantegem a infantil, que són 3, 5, 6 anys,
3 blocs de continguts.
Un té a veure amb el que estava comentant una mica l'Elisenda,
que és que naixem, no?
Naixem en el si d'unes relacions familiars
o parentals o de convivència,
i això ja té a veure amb la sexualitat.
Llavors, a les criatures els hi plantegem.
Com és el teu sistema familiar?
Som dues mares, som un papa i una mama separats,
som dos pares, hi ha hagut una adopció...
Què ha passat? Com és el teu sistema?
Això té a veure amb aquests vincles,
que és una mirada molt més ampla de la sexualitat.
També preguntem com has nascut.
No preguntem tant com s'han fet els bebès,
que ara mateix no els explicarem,
però sí que ens interessa saber com has nascut.
Hi ha hagut lactància, no hi ha hagut, hi ha hagut una cessària,
i tot això és sexualitat.
I és un àmbit que els encanta, amb nens de 3, 4 anys,
és la pregunta que et fan mil vegades.
Com he nascut, puc tornar a entrar dins teu,
perquè no em fas un germanet,
i és un àmbit que els interessa.
Aquest és el primer.
El segon té a veure amb el coneixement del cos.
Hem d'anomenar els genitals pel seu nom.
Floreta, patatona...
Jo què sé, com sigui.
Ens encanta la riquesa del nostre idioma i dels que siguin,
potser per l'expressió literària adulta.
Però els infants hem de tenir un llenguatge comú,
que és el que estava comentant també l'Estel.
Hem de tenir algú que ens unifiqui.
Es diuen bulbes, es diuen penis, es diuen culs.
Això ha de ser comú.
I aquí parlem de nuesa, on pots estar despullat i on no,
on és normal veure uns genitals i on no.
I parlem, preguntem,
alguna vegada t'ha passat alguna cosa
amb els teus genitals que tu no volies?
Lavabos...
Però això ha de ser difícil, no,
identificar per una criatura d'aquestes edats?
A nosaltres en surten bastantes.
Potser ho fem a pes 5 i a segon també,
i a quart també ho fem, que ja són edats més grans.
Però hi ha nanos que t'ho diuen,
sí, perquè tu sempre em fas petons i jo no ho vull.
Perquè tu em baixes el pantaló i jo no ho vull.
I m'espia el lavabo.
I aquestes coses les saben perfectament, que no els hi agrada.
I les saben dir, i les saben dir.
I el tercer bloc de contingut, i acabo,
perquè també les altres companyes,
però té a veure ja amb què és això de ser nens i nenes.
Si tenim llibertat de ser un nen amb el cabell llarg,
o no, segons el nostre context.
Si hi ha un context d'integració de les diversitats, o no.
Si vivim o no moltes sancions de gènere.
Si puc, fem uns dibuixos.
La teva disfressa preferida.
Si puc deixar un nen de Spider-Man,
una nena pot anar de Spider-Man, també.
Pots fer-me el dibuix de la nena.
Hi ha nens que diuen, no, la nena no pot.
O hi ha altres que em diuen, sí, i tant que sí.
Però si fas la nena de princesa,
el nen pot ser princesa o pot ser príncep?
Bueno, potser no, potser sí.
I aquí veiem els límits en aquesta concepció,
que també té a veure amb sexualitats.
I en tot això ens hi ajuda Aigua Marina,
un conte per acompanyar la sexualitat a la primera infància.
Exacte, aquest conte el vam fer el juny 2022,
en Penguin ha sortit,
ja la Gloria Fork ha fet les il·lustracions,
i anem des del naixement de la Marina,
mostrant diferents situacions on la nuesa és normal, és tranquil·la.
El primer que farien aquí és riure.
Surten els pits de la mama.
Sí, però és un pit que és tendre, no?,
perquè t'està donant l'aliment.
La mare té pits, és una evidència.
Surt el tema dels bans,
que ara estem treballant molt també en una altra cooperativa,
de com tenim cura dels bans, que siguin nets,
que els infants aprenguin a rentar bé els seus genitals,
que no embrutem,
té a veure amb l'autoconeixement dels genitals,
i ha arribat fins aquí, aquest conte.
També hi ha molt aquest, què t'agrada, què no t'agrada,
que em sembla que és una pregunta superclar
per la infància, per construir assertivitat,
i molta celebració de la vida,
ella hi ha molt agraïments,
celebrar l'aniversari veient els dofins al mar,
o sigui, és una mirada molt promotora,
del que sí que volem.
Avui, a l'ofici d'educació,
Efectivo Sexual per prevenir abusos.
Em fas una abraçada, sisplau?
La construcció de la infància com a categoria asexual
intensifica que la sexualitat s'atribueixi al món adult
i que hem de protegir els infants de la sexualitat.
Estel Malgosa.
En temps de suplement a Catalunya Ràdio,
a l'ofici d'educació avui ens fem aquesta pregunta,
com l'educació efectiva sexual ajuda a prevenir els abusos.
Hem entès que els infants no són asexuals.
Com és la sexualitat infantil, Elisenda?
Tornarà una mica al que deia al principi.
Crec que és molt important ampliar aquest ventall
de com definim la sexualitat,
i comencem a introduir conceptes com el plaer,
com el desig, com el benestar,
com aquesta presència molt més pacífica
que també va inclòs a dins del concepte de sexualitat
i que no té només a veure amb aquest foc passional.
Una sexualitat pot ser més adulta o més centrada
amb un contacte des de la nuesa o des dels genitals.
I amb això que deia la Júlia crec que és molt important
començar des de la base a donar aquest tipus de conceptes
i a fer aquest tipus de preguntes,
perquè el que no nombrem no existeix.
Llavors, per als infants, com la nostra generació,
que sempre dic que som les filles i els fills del silenci,
nosaltres no hem tingut aquests espais on ens han preguntat
i hem tingut aquests moments de canvi del canal
quan surten certes escenes
que potser els nostres pares o mares consideraven que no eren adequades.
Per què? Perquè això obria un debat dins de l'entorn familiar.
Des de la meva perspectiva,
jo em dedico molt més a acompanyar els adults que acompanyen els infants,
perquè penso que la llar és el primer espai terapèutic
i dins d'aquesta etapa més infantil i primer cicle de primària,
mestres i professors també són agents maternants
i hi ha agents que comunicaran aquesta realitat de la sexualitat
per tant cal donar-los-hi vocabulari.
I com hem de reaccionar als adults davant de la seva exploració?
Jo recordo que de petita, quan hi havia exploració sexual,
suposo que vosaltres també ho recordareu, per començar,
era absolutament clandestina i era penalitzada totalment.
És a dir, davant de...
s'està tocant o estan jugant amb el seu sexe,
com hem de reaccionar? Segueix passant, això.
Jo em trobo amb moltes famílies que segueixen...
Ja no només elles, a vegades amb entorns d'amics i d'amistats,
això segueix succeint.
Jo crec que una de les coses importants és que hem de començar a separar
aquesta experimentació dels cossos infantils
del que nosaltres veiem com a persones adultes amb un recorregut sexual,
del que realment està passant, perquè són coses molt diferents.
Nosaltres sí que aprofitem i preguntaríem una mica,
no s'està tocant a on, què creus que obté quan es toca,
i quines consignes o no li estàs donant.
És diferent un infant que es posa les mans als genitals
per fer la migdiada i es relaxa així,
que hi ha molts infants infantils que fan això,
d'un infant que té molta ansietat i s'està fregant molt intensament al genital.
És diferent, aquesta exploració.
O algú que té curiositat,
d'algú que s'està posant un palet o una canica.
Són acompanyaments diferents.
També hauríem de veure on estàs.
Estàs al supermercat? Estàs a l'escola?
Estàs a casa? Que estàs a casa dels avis?
Cada espai ha de tenir les seves normes.
I ha de tenir una forma de protegir també la dolida,
orientar com acompanyem.
Els relats de les escoles són jo les distrec.
Quan veig que es toquen, es distrec.
Et veig molt avorrida, anem a buscar bolis,
i la nena, avorrida, avorrida, no està.
Doncs li hauries de dir,
mira, et veig que t'estàs tocant als genitals o la vulva,
a què tenen el lloc, o si, mira, aquí sí o no,
mira, ho parlarem amb la família.
I has de tenir la conversa, que és el que estàvem dient.
Estel, fins a quin punt, vosaltres,
que heu preguntat si tenen aquesta consciència o no,
d'això es pot fer aquí o no, o què?
La veritat és que nosaltres,
i ho hem preguntat tant a professorat,
famílies com a infants,
el que veiem és que aquesta conversa
d'on ens podem tocar els genitals,
per què seguim aquestes passigolles,
perquè els nens i nenes ens expliquen que quan es toquen la vulva
o quan es toquen el pènic senten passigolles,
però ningú els ha explicat per què.
Pensem que el plaer dels nens i nenes és un plaer holístic.
És el mateix, plaer és menjar pizza,
plaer és fer-te un massatge a l'esquena,
i plaer és tocar-te la vulva i sentir aquestes passigolles.
Ho dic perquè jo sempre dic a les famílies o a l'escola
que penséssim, quan veiem un infant tocar-se els genitals,
pensem en un infant posant-se el dit al nas.
Al final, són pràctiques que a la nostra societat es fan amb intimitat,
i nosaltres el que hem de fer és socialitzar aquests infants
amb les normes culturals de la nostra cultura, diguéssim.
Llavors, però què ens passa com a persones adultes?
Per què ens costa tan poc explicar el tema de posar el dit al nas?
I quan veiem un infant,
és una mica el que ara comentava la Júlia, no?
Seiem bé, posem les mans a la taula, agafa bé el llapis,
vols anar al lavabo...
És a dir, estem ensenyant els nens i nenes a través d'indirectes.
Llavors, hi ha infants que amb indirectes capten el missatge,
que és un tema tabú, que no se'n pot parlar...
No capten un missatge positiu, és a dir, no és un tema tabú,
però hi ha infants que no ho capten.
I què passa? Que a mesura que es van fent grans,
les escoles cada cop problematitzen més
aquest tipus de comportaments i pràctiques
perquè les veuen encara més sexuals.
Els nens i nena d'infantil s'està explorant
i quan ja et fa primer, segon, tercer...
Ui, què passa aquí, no?
Els adults ens preocupen més,
més que tot perquè ho veiem com més sexual.
Però al final és perquè no hem parlat amb els nens i nenes
d'on es pot tocar i on no.
I moltes famílies, l'altre dia una mare em trucava i em deia...
¿No li explicareu a la meva filla
que tocar-se el xotxete està bé?
I dic, home, tu què li dius?
Diu, no, no, no.
Jo li dic que si es toca la vulva tindrà una infecció,
que no es pot tocar.
Clar, si diem als nostres infants que tocar-se la vulva no és correcte,
a part que és una mentida,
perquè moltes de nosaltres la vulva ens la toquem i ens la toquen,
que no és veritat, que no es pot tocar.
I ens agrada. I ens encanta.
Però a part d'això, el dia que se la toqui aquesta persona,
se la tocarà amb culpabilitat.
I el dia que hi hagi no només un abús,
sinó una situació incòmode amb algun company de classe,
aquesta personeta no ho explicarà mai.
Llavors, per tant, no li estem donant les eines.
Necessitem aquesta conversa.
Jo et concedeixo amb les companyes.
Sí, jo vull afegir amb això,
que des de la psicologia tenim molt clar
que tota repressió és perversió.
És a dir, tot el que no nombrem, tot el que no diem, tot el que amaguem,
s'acaba enredint, s'acaba pervertint,
i això no genera la prevenció,
que és la que estem intentant oferir
a través de l'educació afectiva o sexual.
El Departament d'Educació sí que és cert
que hi ha hagut un esforç per formar els docents
amb la mirada coeducativa,
per introduir tots aquests continguts al currículum.
Què i com s'ha de fer
i dir sobre sexoafectivitat a les aules?
Fa uns mesos,
jo et recordo sentir-te, Estel,
per una polèmica per un tallent
que es parlava de la paraula masturbació.
Què i com s'ha de dir a l'aula?
De què s'ha de parlar i com se n'ha de parlar?
Mira, tots fem...
Nosaltres sempre diem, des de sexe a fin,
no és que fem educació afectiva o sexual,
sinó que fem la recerca, i som antropòlogues.
Nosaltres diem que tothom fa el que pot
i que no hi ha una poció màgica.
Malauradament, no hem trobat una poció màgica
de com fer l'educació afectiva o sexual
i cadascú l'està fent a la seva manera,
sempre vigilant molt quines conseqüències té.
Llavors, em feia molta gràcia
el tema de la paraula, la masturbació.
Nosaltres ja no la utilitzem
amb persones adultes,
amb infants els hi puc dir,
però no l'utilitzo mai,
perquè això mateix es pensa
que estem parlant d'una masturbació adulta.
És a dir, estem agafant una pràctica sexual
que ens recorda, adulta,
i la posem com si els nens i nenes
fessin el mateix, i no.
Un infant que es toca el penis i la vulva
no s'està masturbant a nivell adult,
i això ho hem d'entendre.
El que passa és que quan parlem de sexualitat,
de masturbació, són paraules
que tenen una càrrega,
pensem en la masturbació,
que hi ha hagut segles prohibides, perseguides,
per la medicina, per l'església, per la moral,
etcètera, etcètera.
Tot això ens pesa encara les motxilles,
tota aquesta història.
Llavors, quan sentim masturbació,
posem el crit al cel.
Quan, en canvi, estem parlant de tocaments
als genitals d'infants
que necessiten saber aquestes paraules
i que els hi passi els seus cossos,
perquè no ho entenen.
I, per tant, què sí s'ha de fer
perquè no ens trobem, abans dèiem,
que hi ha hagut una decisió de primària
que havia passat tot aquell procés de no ser,
he buscat internet, no?
Què sí s'ha de fer a l'aula?
A la meva escola ideal, el que es faria es parlaria.
Nosaltres estem fent un procés d'acompanyament
aprofessorat i, bueno, sempre dic
que hem d'abordar aquesta...
quan passin aquest tipus de tocaments
d'una manera igual, no?
Hem de trobar un terenar comú
que decideixi tot el claustre.
Jo sempre els dic que a la meva escola ideal
se'n parlaria abans, durant, després.
No és a dir, seria un tema que ja no seria tabú.
Si ho treballéssim des de molt petits,
que els tocaments a l'aula,
que és una cosa que fa passigolles, que és fantàstic,
però que la nostra societat fem amb intimitat,
i, per tant, a classe no,
és una cosa que en podríem parlar sempre,
quan passi, quan no.
Per tant, s'hauria de treure el tabú
i poder-ne parlar.
Des de la Siranda
tenim un programa d'acompanyament
des d'infantil, primària i secundària.
Tots són uns 30 tallers
amb continguts estructurats,
adaptats a cada etapa madurativa.
Jo crec que una referència
que ens ha servit moltíssim a nosaltres
és un document que va treure
l'estratègia de salut sexual i reproductiva
de l'Ajuntament de Barcelona, és SIR.
Està a internet, poses criteris de qualitat
de l'educació sexual i t'explica,
t'orienta amb quins continguts oferir
des de 3 anys fins a 16.
Nosaltres actualment participem
en aquesta taula
dintre de la proposta
de fer una educació efectiva sexual
integral, cohesionada
perquè les institucions tinguin un marc de referència.
Crec que és un document molt breu,
20 paginetes,
que és molt orientatiu
i crec que sí que hi ha l'intent
que això es vagi estructurant.
També hi ha el programa Coeducat
que està formant amb moltíssim professorat.
Potser està més vinculat amb una perspectiva de gènere,
amb prevenció de violències,
no tant directament amb acompanyament de les sexualitats,
però crec que entre totes,
a poquet ho estem fent
i que sí que hi ha on anar a buscar una orientació
d'anar-ho parlant,
però també tenir una mica el criteri, que és la gran pregunta.
Però què li explico a cada edat?
Què és adequat a cada edat?
Nosaltres, des de celebrem la sexualitat,
a la pàgina web teniu el catàleg
i està tot molt apamat.
Està molt provat i funciona.
I després hi ha l'escir i hi ha on mirar.
I, Elisenda, és essencial
que com a adults ens revisem
la nostra motxilla sexiu efectiva?
Jo vaig sempre al meu territori,
perquè crec que és essencialíssim.
Jo el que em trobo, quan formo professorat
amb temes de sexo-efectivitat,
em trobo amb molta dificultat i molta resistència.
Pensa, el meu primer taller,
sexualitat a persones adultes, va ser el 2010,
i recordo que llavors quan jo feia una pregunta
i deia, a quina edat creieu
que comença la sexualitat infantil?
Em deien a l'adolescència.
En 13 anys, jo crec que això ha millorat molt
i ja les persones saben que la sexualitat
és integrar la vida, però si nosaltres no revisem
com hem estat educades i educats
i què és el que ens inquieta,
és molt difícil que siguem coherents
al moment de transmetre aquest acompanyament.
Avui a l'ofici educar,
educació efectivo sexual per prevenir abusos
en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
No m'enganyis.
Com més respectem les necessitats autèntiques
de les criatures,
més connectades estaran amb elles mateixes
i podran distingir el que els fa bé del que no.
Elisenda Pascual.
I parlant de sexualitat a l'escola i a cases,
quan l'infant pot identificar
que li estan fent alguna cosa que no li agrada,
abans ho dèiem, no?
I, per tant, aquí és on hem d'incidir, no?
Sí.
Jo volia explicar, si voleu, una anècdota.
Jo me'n recordo una vegada
que vam estar en una classe de primer
parlant i explorant què era el consentiment,
què eren les parts íntimes, per tant,
infants de 6 anys,
i només en una sessió la setmana següent ens expliquen
el que ha passat després,
i és que en una sessió parlant d'això,
una nena se n'havia adonat
que a l'hora del pati un nen, un company de classe,
l'obligava a tocar-li el penis per jugar
amb uns jocs,
però no per poder accedir a jugar amb els altres companys,
i s'havia pres consciència
que li estaven obligant,
que era una part
que no li havien d'obligar, no?
I, a més a més, va agafar eines
per solucionar-ho, ho va explicar el seu pare.
Ostres, és que ningú...
És a dir, si només en una hora
una nena va ser conscient de canviar tot això,
això vol dir que ningú li havia explicat
que hi ha unes parts íntimes
que necessites el permís de l'altra persona per tocar,
per mirar, per ensenyar,
que ningú et pot obligar, no?
I, a més a més, trobar les eines
de poder-ne parlar, i això en una hora.
Per tant, imagineu-vos si tinguéssim
l'educació efectiva sexual implementada
com canviaria
totes aquestes situacions que molts cops
són incòmodes o, fins i tot, en casos d'abús, no?
I si la criatura no en vol parlar,
abans dèiem d'aquell exemple hipotètic
de la criatura,
però si la criatura no en vol parlar, li fa vergonya?
Com ho abordem? Això com ens hi posem?
Mira, nosaltres, en l'ombra de la Clara,
amb el llibre, el 2017, vam estar invitades
a la Mercè Serra, que és la il·lustradora,
a fer tota una exposició itinerant a Les i Castoles
d'una zona del País Basc.
I, a través d'aquesta exposició itinerant
d'introduir aquesta temàtica
dins de diferents escoles rurals,
el que vam aconseguir va ser mobilitzar...
Què és el que fèiem nosaltres?
Nosaltres parlàvem de la prevenció de l'abús,
parlàvem del conte, parlàvem de la protagonista,
i la il·lustradora,
amb aquest muntatge que ella va fer,
acabàvem cada exposició
amb una clara temàtica real,
que es quedava a l'escola una setmana
amb una capseta on els infants li podien explicar coses.
Clar, es va destapar
una quantitat
de vivències abusives i d'abús
o sexuals infantils que estaven patint aquelles criatures,
que vam haver de contactar amb Garaitza,
que és una associació del País Basc
que es dedica precisament a això,
per donar cobertura a aquesta realitat.
Jo crec que el fet de poder-ho parlar,
el que dèiem abans al principi,
amb la Júlia, l'estelta, m'ho has dit,
com donar vocabulari als infants
a través dels adults que els acompanyem,
donar vocabulari perquè comenci a identificar
què sí, què no, què és correcte,
què no és correcte, i a través d'aquí,
després donar cobertura i aixopluc
a totes les realitats que s'obriran,
perquè es destaparan.
Nosaltres fem aquest taller de coneixement
del cos i cura,
i hem detectat bastantes situacions
que van a Vic i Bernadet,
que tenim una relació molt propera
i es deriven, o que hi ha un professorat
que ha d'obrir el protocol
de prevenció del maltractament a la infància,
que no és ni un, ni dos, ni tres.
És una sessió...
Si l'infant no ho vol parlar, pot escoltar.
I pot escoltar
que altres infants al seu costat
estan dient, a mi m'ha passat i no m'agrada,
i que tu li estàs felicitant,
l'estàs agraint, perquè a vegades et diuen,
és que no vull ser xivato.
I els amics que ho saben, o ells mateixos que ho saben,
és que això no és ser xivato, és ser valent,
valenta, i això és tenir cura de tu,
de la persona que ha generat l'agressió,
perquè no la torni a fer,
i de tot el teu context.
Moltes gràcies per atrevir-te a dir
que una cosa que a sobre t'ha molestat o t'ha fet mal,
a sobre l'has d'explicar.
Heu de reconèixer que els nanos,
quan parles de sexualitat,
riuen, i és una cosa que...
Per parlar entre ells està molt bé,
se senten còmodes, però a l'hora de parlar-ne
els costa, i aquesta és una mica
com l'adult es pot adreçar a ells
sense que se sentin còmodes
i que puguin obrir-se o...
Clar, però moltes vegades si els costa,
els infants, és perquè la persona adulta
que ha estat treballant o parlant d'aquesta temàtica
també li està costant. És que no ens hem d'oblidar
que les persones adultes som el pal de paller
d'aquests espais infantils.
Llavors, quan tu detectes
que a un infant li costa nombrar,
o utilitza l'humor com a cobertura
i com a defensa, perquè riuren
de la sexualitat, a vegades és una defensa
per no nombrar i per no atrevir-nos
a explicar allò que ens està passant.
Llavors, com a persona adulta,
si tu estàs formada i tens una relació
mínimament col·locada amb la sexualitat,
és molt més probable que tu això
ho puguis acollir, puguis amortiguar-ho
i puguis derivar-ho. Nosaltres treballem molt
justament amb la Carme Galvez,
amb la Fundació Concepció Joventet,
i ho hem de derivar a professionals
que no només sàpiguin del tema, sinó que tinguin
tota una cobertura legal, perquè això
és molt important.
Són molts botons els que s'han de tocar
amb una buscació. Estel, et sentíem?
Sí. Sí, sí. Com?
Et sentíem que volies participar.
Sí, sí. Deia... bueno,
jo és que estic molt d'acord amb el que està dient
ara mateix l'Elisenda, que si als infants
els hi costa és perquè en algun moment les famílies
els ha costat. De fet, molts nens i nenes,
quan els hi pregunto si parlen a casa,
em diuen que... Alguns sí, no?
I alguns altres em diuen que no.
Hi havia una vegada una nena que em deia
que ho he preguntat i no me'n respos.
O altres que t'expliquen
que ho han intentat preguntar,
però després els he fet molta vergonya
i no han pogut. És a dir, que molts cops
els nens i nenes en volen parlar,
però hi ha l'entorn de casa seva
per aquestes maneres que treballem la sexualitat,
aquests discursos, aquests silencis,
aquestes indirectes, els nens i nenes,
quan han anat creixent, han entès
que a casa seva no se'n pot parlar.
I, per tant, no en parlen. I la vergonya,
els riures, és això que diu l'Elisenda,
aquest mecanisme de defensa.
Sé que és veritat que hi ha altres famílies
que em diuen que n'hem parlat sempre
i ara estem en una edat de vergonyes.
Pot ser que estiguem en una edat de vergonyes,
però nosaltres sempre diem que millor
respectar-los, les vergonyes.
Tanmateix, a la vegada,
quotidianitzar la sexualitat a casa.
Com és que parlem de política, d'economia,
de diners i no parlem...
Això als nens i nenes els és igual,
no els interessa.
I no parlem mai de sexualitat a taula.
Sempre, diem, suggerim que la sexualitat
sigui un altre tema més a casa nostra.
Perdona, Estel, eh?
Però com es parla de sexualitat a taula?
Perquè ara jo he rigut
i la nostra tècnica, la Rosa, també.
Com ho hem de fer, això?
Ara mateix podríem dir que les persones
que escoltem aquest programa de ràdio,
quan arribem a casa ens posem a dinar
i diem, avui he escoltat un programa de ràdio
que parlaves sobre i comences a dir
el que t'ha semblat, el que no...
És a dir, hi haurà tota la teva família,
però no els estem parlant a ells en directe,
estem parlant al taula.
Hi havia una vegada un pare de tres filles
que em feia pixar de riure perquè em deia que
si preguntava a les filles
tu no sé què, no li contestaven mai.
Però llavors havia trobat un mecanisme
que jo l'aconsello molt, que és parlar del jo.
És a dir, no preguntem sobre el tu,
perquè les filles i els fills no ens contestaran.
Preguntem, expliquem sobre el jo.
A mi quan em va vindre la regla,
jo quan vaig tindre una relació sexual
amb no sé què, amb una persona,
jo quan sento no sé què,
jo quan em toco sento pessigolles, jo.
Si nosaltres obrim
aquesta relació de confiança,
els expliquem les nostres coses,
molts nens i moltes nenes
en aquest moment
també s'afegeixen a parlar
de les seves experiències.
En canvi, si és tu, tu t'has tocat?
No, home, no, què va!
Què va!
Un pare es va posar nerviós
i li diuen al seu fill, tu ja te l'has pelat?
I el seu fill, home, no!
Clar, aquesta no és la manera.
És com una interrogatòria de tercer grau.
És com no...
Jo crec que també són molt importants els llibres i els contes.
És a dir, parlar de sexualitat és portar aquests contes
i portar aquestes realitats dins de la casa,
perquè potser davant teu no escolliran aquest llibre,
però potser quan tu no hi siguis
serà una eina que tindran a mà, no?
Jo crec que a infantil també,
a cada etapa necessita una diferent estratègia, no?
Però jo crec que utilitzar tots els espais
de neteja, quan hi ha un moment d'higiene,
quan hi ha un moment de noesa,
quan hi ha un moment que em pica, m'escovo
i hem d'anar al pediatre.
O sigui, són moments super cotidians
i és molt fàcil, que és directe amb l'infant.
Vull dir que aquestes altres estratègies del jo
o, no, hi trobo el tema, ho veig potser una miqueta més grans,
però amb els peques jo diria, mira,
anem a rentar la vulva, anem a rentar els llavis,
et molesta, mira, tu fas tu, no sé què,
ara el penis, mira, no sé què,
no sé què, no sé què, no sé què, no sé què,
et molesta, mira, tu fas tu, no sé què,
ara el penis, mira, això, la palleta, vigila.
Vull dir, tot aquest vocabulari
és super, inclús canvien un bolquer.
Vull dir, és que pots anomenar els genitals
en aquests moments i pots anar dient, va,
que veig que t'estàs tocant aquí al sofà,
però després a casa dels avis, al sofà,
a casa dels avis no ho pots fer.
I aquí sí i aquí no. Això és dia a dia.
I és directe amb l'infant. Igual que li diem,
no es pega o li diem renta les dents
o corda la sabata. I llavors,
hi ha moltes altres estratègies, suposo,
i a mi em funciona molt, i amb el compte també ho hem volgut fer, no?
Aquest quotidi, però molt aplicat,
això, t'estàs vestint, t'estàs despullant,
t'estàs posant el pijama, t'escou,
t'has de posar una cremeta.
Hi havia un pare, és que clar, li posava jo la cremeta
i li agrada, perquè li dona plaer,
i llavors em diu, papa, és l'hora de la cremita, no?
Llavors, ui, el pare entrava en un bloqueig absolut.
Doncs dona-li tu la crema, li dones un mirallet,
el deixes allà, mira, fes tu tu,
i els nanos es queden allà estona,
perquè tenen curiositat.
Llavors, es pot incloure en el dia a dia,
no cal una conversa racional, no?
I una altra cosa que volia afegir
és que nosaltres, amb els tallers,
tenim espai on parlem, on ells responen preguntes,
on mirem comptes i on fem dibuixos.
I gran part de les detaccions a infantil
i cicle inicial que tenim és amb el dibuix, no?
Que és una orientació, una pista, no?
He dibuixat un monstre molt gran
perquè em molesta molt amb la vulva, no?
O el meu papa el poso al meu llit,
tot i que no hi ha de ser perquè em molesta molt amb la vulva, no?
Dius, bueno, dibuixa-m'ho, posem el nom, la data,
i això ens serveix per a aquesta informació arribi lluny, no?
Llavors, almenys a la petita infància, fins als 7,
o inclús 8, 9, 10 anys,
hem d'ampliar també les formes de comunicació, no?
Només és un discurs, no?
També és el quotidià i els dibuixos i les expressions
i els comptes totalment,
i hi ha moltes maneres.
Avui, educació efectivo-sexual per prevenir abusos.
M'educes per ser lliure.
La idea clau és entendre que la sexualitat infantil
no té res a veure amb la sexualitat a la pobretat
o a l'edat adulta.
Júlia Sánchez.
Doncs sentint mare també els xiula la cirància
de Miranda heu ajudat a fer la lletra d'una nova cançó
per la prevenció de l'abús.
Sentim el xiula, el meu cos és meu.
Qui t'ha dit que em pots tocar
El meu dit, la meva mà
El meu grup, la meva edat
Dins la meva intimitat
Qui t'ha dit en llocs d'estrès
Tu i jo no tenim secrets
Ja es queda sense petons
Per forçar les emocions
I llà, que el teu cos és teu
I llà, me'n respectarà, n'anareu
Elisenda, digues.
Just quan la Júlia estava posant aquests exemples...
Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa.
Fem la setmana vinent amb un programa especial des de Vilafranca
amb joves de 5 instituts de Catalunya.
Us deixem amb els xiula, búla i penis.
Sigueu-lo d'expositius i alegres.
I una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Ventura i la Rosa Silluey fins la setmana vinent.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Moltes gràcies, Roger Escapa.
Gràcies, una setmana més de l'Eliset Pedrosa. Bon dia.
I gaixona, xiri, xitxitxit, poma, patateta o foradet
Si té un nom ben concret
Per què li dieu carxofa, friós, cotorba, dufa,
petxinetes, perrus i xumino?
Crec que ja m'ho imagino
Per què li dius deixonses?
No és lletxet, no és brut
amb l'oufemisme, amb enfonses
Per què li dius vergonyes?
Jo n'estic ben orgullosa
i prou de paraules jo-o-nyes
Digues-li vulva, vulva, vulva, vulva
Si abans li deies pompis i ara li dius cul
Ventilau els teus compis que ara li diem vulva
Si encara et costa dir-ho, d'això no en tinc la culpa
Catalunya Ràdio
L'Orquestra Simfònica del Vallès
presenta la novena Sinfonia de Beethoven
sota la batuta de Marzena Biácon
i amb l'orfeó català entonant l'ova a l'alegria de Schiller
Deixa't seduir per l'esperit més fraternal
i esperançador de Beethoven el proper dissabte 27 de maig
al Palau de la Música Catalana
i el diumenge 28 al Teatre Auditori de Sant Cugat
entre desà oesabellès.com
La capa.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts ben escoltats al nostre web,
carradio.cat barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Diumenge vam fer un capítol de la Semana Tràgica
d'un tren del Merder de Rodàlies.
Sobre la possibilitat que les línies de nit
acabessin substituint alguns vols,
el Ion ens explicava això.
Ara, en tot cas, estem en el revival,
perquè, com tu dius, aquí s'ha fet l'anàlisi
de que, mediambientalment,
la idea és que hi ha molts vols de curta duració
que es podrien fer en tren
i, evidentment, el tren té el problema de que tardes massa.
El problema que es fa amb aquests anàlisis
de si podem substituir vols per treps
és que no tenim en compte que molts vols
per anar a destinació són per anar a un aeroport,
allò que se'n diu de hub,
i llavors d'aquest aeroport de hub tu te'n vas,
doncs no ho sé, a Hong Kong, te'n vas als Estats Units,
te'n vas on sigui.
Clar, tots aquests viatges han de ser a hores determinades
i han de ser el que se'n diu intermodals,
és a dir, tu has de poder anar directament a l'aeroport.
I la setmana passada també hem comptat amb la Marina Porres
fent recomanacions literàries, musicals i serièfiles,
i, de fet, es va fixant la novetat editorial
més esperada dels últims mesos,
i vaig donar ulls i vas mirar les Tenebres,
d'Irena Solà, i això explicava la Marina sobre el llibre.
Tinc l'avantatge que no vaig amb expectativa,
que simplement vaig amb el fet de conèixer
com va fer la primera novel·la, com va fer la segona,
o sigui, com el resultat,
i llavors com que ella té un món
que em sembla que està bastant clar i bastant definit,
doncs a partir d'aquí...
I a partir d'aquí a veure què fa amb aquesta.
Les crítiques, perquè hi ha crítics
que el tendim a fer uns quants se l'han llegit,
són bones o en general?
Sí, clar, molt sovint és el problema de les crítiques, que és...
Ningú s'atreveix a dir el que pensa.
I si te l'envien de pre, promo i totes aquestes coses,
que és més una tècnica de publicitat,
que no poso una tècnica de crítica literària,
aleshores seria molt estrany de dir
quina porqueria, aquest llibre...
De moment tot el que he vist és bo,
si no, absolutament laudatori.
I els diumenges, també sinònim de Dominical,
fa uns dies vam parlar amb Joe Biden i Pedro Sánchez,
just després de la reunió a la Casa Blanca.
Oh, Pepe!
Es mi amigo!
Ándale, cuante!
Home, doncs avui debuta Joe Biden, bon dia i bona hora.
¡Bienas zapata, cabrón!
Hola de nuevo, señor Biden. Good morning.
¿Cómo estás, Pepe?
Estoy aquí. Pedro.
Mr. President. Pedro, Pedro.
Le está hablando a una columna.
¡Hombre, Pepe!
Dame un poco de tequila, mamacita, por favor.
Espera.
Pepe! Està confonant.
Señor Biden.
España no es Mèxic, señor Biden.
No, és que és un provista, Joe.
Ayer mantuvimos una reunión del más cordial, ¿verdad?
Mr. President.
Señor Biden.
¡Bien, reunión con Pepe, claro!
Tots els continguts els podeu recuperar
a carradipuntcap per re-el suplement.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Si pot veure, Alice Cariño.
Just came in.
Remember this thing I told you about?
That sales thing, turns out now they do need me to go.
What? Just, I came up, I guess.
La pel·lícula explica la història de l'Alice,
interpretada per Anna Kendrick,
que fa anys que manté una relació abusiva i controladora
amb el seu xicot, el Simon.
Després de fer un viatge amb els seus amics,
l'Alice la descobrirà, qui era abans d'aquesta relació tòxica,
i començarà a tallar fils amb el Simon.
Ell, però, no deixarà que marxi tan fàcilment.
Where's my baby?
You wasted my FBI time trying to cut a deal for yourself.
Jennifer Lopez és la protagonista de La Madre, a Netflix.
La cantant i actriu interpreta una mortífera assassina
que surt del seu home a tall per protegir la seva filla,
a qui va donar en adopció uns anys enrere,
tot mentre fuig d'uns homes molt perillosos
que amenaçaran la seva vida.
El Teatre Romea posa sobre l'escenari la discreta enamorada.
Lluís Omar dirigeix i protagonit
aquesta adaptació de la comèdia amorosa d'Embulix de l'Op de Vega.
És que la història de la jove fenissa,
promesa per la seva mare a un vell capital Bernardo,
tot i que ella, en realitat, està enamorada del seu fill.
Per aprovar-se a ell, decideix acceptar la proposta de matrimoni
i posar en marxa el seu pla.
Avui, a Funció, a dos quarts de sis de la tarda...
Avui en parlarem des del mateix Teatre Romea
amb el seu director, el protagonista Lluís Omar.
Bona nit.
Bon dia, senyor Lufeu. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
avui ens fem tres propostes al Vallès Oriental.
La primera és visitar el circuit Barcelona-Catalunya a Montmeló.
Va ser inaugurat el 10 de setembre de 1991.
Només cinc dies després va acollir
en la seva primera cursa del Campionat d'Espanya de Turisme.
Des de les setmanes més tard, el primer gran premi de Fórmula 1.
I la temporada següent es va incorporar
com a cita al calendari de MotoGP,
dos dels campionats més prestigiosos del món del motor
que ha acollit des de llavors fins a interrompudament.
Les visites guiades al circuit es fan sempre els diumenges,
durant tot l'any, això sí, si no hi ha competició.
Durant el recorregut es pot visitar la sala de briefing,
el pòdium, el prepòdium, la sala de premsa, el pàdoc i els boxes.
També ensenyen com s'organitza una cursa
o altres curiositats del dia a dia del circuit.
La cursa es fa amb una durada d'una hora i quart
i es fan per dos torns a les 10 del matí o a les 12 del migdia.
El preu de l'entrada és de 10 euros als adults,
5 euros als nens d'entre 5 i 15 anys,
i gratuïta per als menors de 5 anys.
I podem dinar o sopar al restaurant al jardí de Parets del Vallès.
Situat al carrer Major, número 1,
davant de l'Ajuntament i al costat de l'Església de Sant Esteve.
Va ser fundat l'any 1935 per en Josep i la Montserrat
i ara en Pere Comas, motor del projecte,
en conserva l'esperit exigent
que no es conforma només en fer un bon àpat
i fan cuina mediterrània d'autor i, com diu ell, d'inquietuts.
Fa temps que treballen amb productes de l'horta local,
també amb llavors antigues recuperades
i amb embutits desapareguts,
i podeu tastar el gaspatxo de síndria,
la coca de verdures i foie,
la manida de sardina amb formatge fresc,
la crema de pèsols amb oli de menta
i el timal d'espatlla de xai amb humus de mongeta.
Per postres, el brownie de la casa,
amb nous, l'escuma de crema catalana i maduixes
o el flam de mató.
El preu mitjà és d'uns 30 euros per persona.
La casa està creditat com a restaurant Slow Food
i és un punt de recollida de cistell ecològica,
obert tots els migdies, menys dilluns,
i de dijous a dissabte, també a les nits.
Música.
Ula de Sandal,
perfum d'Orient,
de la terra on mil deus regnen el cel.
Albert dels camps de terra...
I si som per parets,
podem acabar el dia al concert de Sergi Carbonell.
A dos quarts de vuit del vespre,
al teatre de Can Rajoler, el cofundador i exmembre de Txarango,
presenta el seu projecte en solitari,
allunyat de la música festiva que ens tenia acostumats,
i ens convida a un sorprenent viatge
cap a un univers poètic ple de sonoritats delicades i sensibles.
Refugi, així és titular el seu primer disc,
que ha publicat com a cantautor,
després de quatre discos en piano solo.
En aquesta nova etapa, Carbonell ens ofereix un disc
on cada cançó és un petit refugi,
un espai de trobada i una zona de confort.
El mateix cantautor diu que l'àlbum transita cap al pop
amb elements de diverses músiques de tot el món.
Si voleu anar al concert d'avui, encara queden entrades,
es poden comprar a la web del teatre i a Taquilla
per entre 11 i 15 euros.
Doncs fins a les 7 del matí, acompanyats del Sergi Carbonell.
De molts llocs som emprenta i memòria
emigrants constantment a través de la història
i avui som aquí on som
i demà potser haurem de marxar, continuar el moviment a terme.
Jo em sento allà on em porten els peus
i avui soc d'aquí i demà seré d'arreu.
Som núvols d'un mateix cel.
Que jo soc amb tu, el que et veig amb mi,
som petjades recordant vells camins,
estrelles d'un mateix cel.
Jo em sento allà on em porten els peus
i avui soc d'aquí i demà seré d'arreu.
Som núvols d'un mateix cel.
Que jo soc amb tu, el que et veig amb mi,
som petjades recordant vells camins,
estrelles d'un mateix cel.