Les 10.
Neus Bonet, repassem el més azecat de les últimes hores, endavant.
Sí, malauradament, a aquesta hora parlem d'aquestes dues persones
que han mort aquesta matinada en un xoc frontal
que ha aigut a la 2 a Grananella, a la comarca de la Sagarra.
Per causes que encara no cessaven,
un dels vehicles circulava en contradirecció.
Estem parlant de la 2.
De resultes de l'accident mort el conductor del vehicle infractor,
de 50 anys,
i també un noi de 19 anys, que era el copilot de l'altre turisme.
El conductor que anava en el sentit correcte de la circulació,
de 28 anys, ha quedat ferit greu,
està ingressat a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Vigília de l'1 de maig, ara ho deies, Roger, dia del treball.
El govern recupera el debat de la jornada laboral de 4 dies
i demana que no s'utilitzi per fer electoralisme.
Són declaracions del conseller de Treball, Roger Torrent,
en una entrevista avui a l'Agència Catalana de Notícies.
Volem ser molt rigorosos,
i ens sembla que és un aspecte prou seriós
com per no banalitzar-lo, no frivolitzar-lo,
i sobretot no fer-lo servir com a esquia electoral.
Per tant, nosaltres, quan ens plantegem
algun exercici d'aquestes característiques,
ho farem quan puguem assegurar que pot tenir continuïtat.
Diumenge d'eleccions al Paraguai,
on 5 milions de ciutadans estan cridats a les urnes.
Per primera vegada votaran electrònicament
en unes eleccions generals i presidencials a una sola volta.
La Centra Esquerra del País Sud-americà busca tornar al poder,
com quan ho va aconseguir amb l'ex-vizba Fernando Lugo
i fer fora d'aquesta manera
l'hegemònic partit colorado amb Santiago Peña.
Barcelona celebra el Dia Internacional del Jazz,
que és avui, amb 10 hores de música en directe al Passeig de Gràcia.
Els organitzadors del Festival de Jazz de Barcelona
volen que la capital catalana acolli l'any que ve, el 2024,
els actes centrals de la commemoració impulsada per la UNESCO.
Ho explica una de les persones organitzadores del festival,
membre de la projecte Torramoneda.
La nostra il·lusió des del Festival de Jazz
és que l'any 24 i 25,
Barcelona sigui la punta de llança de la celebració mundial del jazz.
O sigui, no només pensem en Passeig de Gràcia,
sinó pensem en fer una embolica
de tot el que és teixit al jazz a casa nostra.
Primer cap de setmana de la vaga indefinida
dels treballadors del Servei de Recollida d'Escombraries de Figueres,
coincidint amb la celebració de les fires i festes de la Santa Creu.
Els sindicats demanen un conveni unitari
per a tota la plantilla que està dividida en dues empreses.
Jesús Girón és el coordinador de política
del sindicat COVAS a Catalunya.
La participació és gairebé del 99%.
L'afectació pot ser una cosa més limitada que en altres llocs,
no perquè no hi hagi treballadors,
sinó perquè han contractat 34 persones,
amb gairebé un 40% d'enfeixit més per allà per fer les feines
i per fer altres qüestions de serveis
que estan munyant a la seva vida vaga.
I en esports, 10 i 3 minuts, Albert Benet,
què és notícia ara mateix? Bon dia.
Bon dia, que el Barça té la lliga més a prop,
després de golejar el Betis per 4-0 al Camp Nou,
en una nit marcada pel debut del demanter de 15 anys,
la Min Yamal.
Amb només 15 anys i 290 dies,
es va convertir en el jugador més jove
que juga un partit de lliga amb el Barça,
va estar a punt de marcar un gol
i va fer dues passades de mèrit.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
diu d'Ayamal que pot arribar a ser un jugador molt gran.
El Barça manté la diferència a punt sobre el Madrid,
que va guanyar l'Almeria per 4-2,
amb 3 gols de Benzema.
Els del Camp Nou els van fer Christensen, Lewandowski,
Rafinha i Guido Rodriguez en pròpia porteria.
Dembélé va reapareixer després de 3 mesos,
va ser ovacionat per l'afició, com també Joaquín del Betis,
que va haver de deixar el camp lesionat.
L'Espanyol juga aquesta tarda contra el Getafe
i va ser un partit clau per la permanència,
a Cornell al Prat a dos quarts de 7
i amb transmissió del Tot Gira de Catalunya Ràdio.
També avui l'equip femení del Barça serà ja campió de lliga
si es compleixen els pronòstics
i el Vila Sana jugarà contra el Gijón,
la final de la Champions femenina d'Uke Patins.
A les 3, la cursa de MotoGP del Gran Premi d'Espanya
embala Esparguero des de l'Apol,
a la cursa sprint victòria de Brad Binder
davant de Peko Banyaya i Jacques Miller.
I acabem recordant la derrota i eliminació del Barça-San Feliuen
i els semis de la Lliga Femenina de Bàsquet contra el Salamanca.
Som els Puts Vert i volem conèixer aquest esport del que tothom parla.
El pitx empat, para.
Això, doncs busquem rivals per fer un...
Un pitx empat, para. Això.
Pitx.
El pitx empat és un esport tan divertit i sociable
que voldrà repetir.
Et regalem la primera classe perquè ho comprovis.
Entremilclassesgratis.cat.
Apunta't amb qui vulguis i benvinguts al pitx.
Les empreses i les institucions necessiten professionals
amb perfil digital.
El nou grau en gestió de la societat digital d'Humanresa
et prepara per entendre i dominar les eines digitals actuals
i les que vindran en el futur
i com utilitzar-les per fer un món millor.
Descobreix aquest nou grau a la jornada de portes obertes
del 6 de maig.
Inscriu-t'hi a humanresa.cat.
A la fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa,
en podcasts, així, ben enllaunat,
amb tot el seu sabor,
amb el pica-pica, que hi hagi molta variant
i després un bon plat d'aquells que tenen suc,
dels que s'hi pot sucapar,
i amb unes bones postres, tot ben amanit.
Pep Noguer us obre les portes del podcast de la fonda.
I amb productes del territori.
Cada dijous a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Vinga, va, comencem.
Amb el suport de la Federació Catalana D.O.P.I.G.P.
i la Generalitat de Catalunya.
Capità Cardona, el gran explorador català de l'Orinoco.
Dibuixa en el mapa, per primer cop, el conegut com a Salto Àngel.
Aventurer i cartògraf va respectar els pobles indígenes.
Cada viaje venía y agregaba un pedazo mate,
los ríos y los árboles, los nombres propios, indígenas.
Rere la pista del Capità Cardona,
sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
El Revolució 4.0 entrevista el pilot Albert Llovera,
l'home que un dia va decidir prem a l'accelerador
per superar els obstacles.
I també l'expert en tecnologia Enrique Dans,
dos referents tecnològics molt joves,
i una idea revolucionària per millorar el present
i el futur dels pacients a les UCIs de l'Hospital de Bellvitge.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
Dissabte a l'app i al web i diumenge, a les 10 del vespre,
a l'antena de Catalunya Ràdio.
Un restaurant canníbal a Berruïn.
Els artistes fem coses perquè la gent les vegi,
perquè ens diguin que bé, és com cuinar, això.
Leopoldo Pómez és un dels fotògrafs i publicistes
més inspiradors del país
i responsable de dos restaurants trencadors
amb més de 50 anys d'història, el Flash Flash i el Jardinetto.
Els restaurants segueixen sent emblemàtics avui dia
i segueixen sent dos icones de la Barcelona del 70.
Un restaurant canníbal a Berruïn,
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'app i web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante,
con seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil
donde ha habido un éxodo impresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Piña cada matí.
La setmana tràgica.
A Londres avui tenim el Ion Sindreu, columnista de l'Estrits Journal.
Bon dia, Ion. Bon dia.
I també el Toni Radon, doctor bon, ciències polítiques i investigador
a la London School of Economics, professor de l'OPF.
Hola, Toni, com estàs? Bon dia, bona hora, què tal?
Molt bé, i vosaltres?
Cansats, eh, Ion?
Sí, bé, de tornada, ja, a Londres.
De tornada del Canadà, suposo, eh?
Sí, de tornada del Canadà, gestionant el Gerlach i això, sí, sí.
O sigui, has tornat fa poc?
Sí, sí, fa uns dies, eh.
Sí.
Toni, i tu, tot tranquil a la universitat?
No gaire, perquè aquestes setmanes són molt intenses.
A més, s'acosten les eleccions municipals
i la cosa s'està posant nerviosa, eh?
Molt bé. Per què?
Bé, doncs perquè demanen coses,
truquen periodistes preguntant qui guanyarà
i aquestes preguntes quàntiques que són complicades de respondre.
I els has dit qui guanyarà, Toni?
No, no, no, els he dit que no en tinc ni idea que, si volen,
poden anar un astròleg, però no els agrada massa i insisteixen.
Escolta'm, de seguida fem la setmana tràgica
amb el Ion Zindreu i el Toni Radon des de Londres.
Avui parlem de criptomonedes, però abans,
una cosa que també us interessarà segur,
és que aquest univers especial també ha arribat per quedar-se,
i tenim moltes coses en marxa.
De fet, ara marxem fins a Colorado,
on són les dues de la matinada i on tenim d'esperta la Núria Hart,
que formava part, ho sabeu, de la tripulació Ipatia,
formada per un grup de científiques catalanes
que han acabat la seva missió a la base de recerca marciana
al desert d'Ayut, als Estats Units.
Durant dues setmanes han simulat com seria una missió tripulada a mar,
ho hem anat seguint també a través del suplement
de les xarxes de programes de Catalunya Ràdio
i les xarxes de Catalunya Ràdio.
Núria Hart, bona nit o bon dia, no sé com t'he de saludar.
Bona nit o bon dia,
totes continuen despertes a aquesta hora, eh?
D'entrada, l'enhorabona.
Gràcies, suposo, no?
Hem aguantat 12 sols, que són gairebé dues setmanes a la Terra,
aïllades en condicions de simulació del planeta mar.
Ha estat dur, però, bueno, hem sobreviscut.
Tens la sensació d'haver estat a mar, o no?
Sí, la veritat és que sí.
Entre la diferència horària, que eren menys vuit hores amb Catalunya,
i que no teníem la connexió que haguéssim tingut
en qualsevol altra part del món,
jo crec que sí,
que hem tingut la sensació d'estar a mar,
i quan vam trencar simulació fa unes hores,
era com... uau, tornem a la Terra, no?
Com ens hem d'imaginar, aquestes càpsules,
on heu viscut aquests dies?
Perquè jo tinc la imatge de Matt Damon a la pel·lícula Mar, no?
I, de fet, he vist un hivernacle, que hi cultivàveu xerris,
i us els anàveu racionalitzant i tot això.
Aleshores, no sé, t'imagino una mica com Matt Damon a tu.
Bueno, mig xerri per cap, us heu d'imaginar.
Bastant precari,
i la instal·lació ha sigut sense gaires luxes,
amb poca cosa, però et fica una mica a lloc,
perquè te n'adones que necessites poc per viure,
i penseu que, per exemple,
sense anar més lluny pel que fa al consum d'aigua,
amb 11 litres al dia per persona,
hem sobreviscut pel que fa higiene personal, cuinar i menjar.
11 litres, que són dues garrafes d'aigua a la Terra,
i amb això n'hem tingut prou per sobreviure,
i estem contentes,
i jo crec que orgullosos del que hem dut a terme.
I, de fet, per sortir a l'exterior,
us havíeu de posar les escafandres per simular les condicions de mar,
i anàveu ben bé vestides d'astronautes de dalt a baix, no?
Sí, absolutament.
Ahir, que ja havíem trencat simulació i vam dormir a la base,
encara vam sortir a l'exterior,
que ja ho havíem fet un parell de nits des de l'observatori nocturn,
però ahir, des de l'exterior,
i observar el cel sense escafandre, lliures de...
tota la complicació que té estar en simulació,
va ser realment un espectacle,
veure totes les estrelles que hi havia al cel en un lloc
amb poca contaminació lumínica,
com el desert d'aiut dels Estats Units.
I els resultats de tota aquesta experiència després de dues setmanes,
quin són i, d'alguna manera, per què serviran, Núria?
Doncs, al final, aquests dies ho parlàvem, eh?
La recerca ha estat complicada,
en el sentit que hem estat molt aïllades,
hi ha hagut complicacions pel que fa la recerca, imprevistos,
que hem hagut d'encarar com hem pogut, no?,
perquè la Terra, al final, et pot donar la resposta que et pot donar,
i doncs hem hagut d'empescar-nos-les
per continuar amb aquesta investigació,
i els resultats, al final, de la investigació...
són el menys importants,
en el sentit que el procés d'investigació és molt important,
i a mitjans de juny compartirem els resultats
que hem estat treballant a la pedrera,
amb un acte al públic general.
Fantàstic, doncs bon viatge de tornada cap a Catalunya,
des de l'estat de Colorado, la Núria Hart,
després de passar dues setmanes en aquest desert d'aiuta dels Estats Units,
simulant aquesta emissió tripulada a Mart.
Una abraçada, bona feina, Núria. Gràcies.
I amb el Toni Rodon i el Leon Cindrón des de Londres.
A veure, Ion, si poguessis,
aniries a Mart amb Elon Musk o no?
Home, i tant. Sí, sí, amb Elon Musk, sobretot.
La part de Mart no m'interessa tant, però la part d'Elon Musk...
Jo el que no entenc és com es fa aquesta estudi, aquesta simulació,
amb aquests catalans, i TV3 no hi cola una càmera...
No, tenim la Núria Hart, tenim la Núria Hart.
Clar, però jo el que volia és...
Tu te'n recordes, d'aquelles reality que s'han fet?
Si tu ara entres a les xarxes de Catalunya Ràdio,
veuràs els vídeos de la Núria Hart, que és redactora d'aquesta casa.
Però el que dic és que jo vull el reality show.
Els 24 hores, vols dir.
Tu te'n recordes d'aquell programa que es va fer,
que era la masia del 1850, no sé què?
Que llavors es posava una família catalana
a viure amb les condicions del segle XIX d'una masia catalana,
i es portava sobretot molta gent de la ciutat.
I llavors havien de viure en aquelles condicions,
i recordo que el patriarca... Això es va fer TV3?
Això TV3, i el patriarca de la família,
per exemple, s'enamorava d'una vaca.
I això era, doncs, el gran argument, la línia argumental, no?
Era la història de l'amor del patriarca amb la vaca.
Llavors jo, el que vull són aquests moments d'humanitat.
Toni.
No, jo el miraria, eh? Jo el miraria.
De fet, hi ha un professor de la meva universitat,
ara potser li destrosso l'examen, que sempre fa un examen,
que és que els alumnes s'imaginen
que de cop l'espècie humana va a Mart
i ha de fundar un sistema polític des de zero,
i que mostri una mica on anirien a parar.
Això al reality també ho podríem veure.
I què proposen els alumnes?
Doncs els alumnes, en general,
m'agrada aquesta idea que són demòcrates, etcètera,
acaben proposant més sistemes autòcrates i dictatorials
del que un es pensaria, sobretot últimament.
El futur és brillant i esplendorós.
Prometedor. Un quart d'onze del matí.
Avui, a la Setmana Tràgica,
parlarem intensament de les criptomonedes,
perquè hi va haver un moment
en què semblava que les monedes tradicionals dels euros
eren una cosa del passat.
Ens deien que en un futur tothom acabaria pagant amb bitcoins.
I, de fet, hi va haver un país, com és el Salvador,
que va adoptar el bitcoin com a moneda corrent.
Què passa? Que a l'abril del 2023
el preu del bitcoin s'ha enfonsat gairebé un 60%
en respecte al seu màxim històric,
que va ser la tardor del 2021.
I el novembre del 21 cada bitcoin es va arribar a pagar 68.000 dòlars
i ara mateix es paga 26.000 dòlars.
Aleshores, què ha passat?
I, realment, tot això del bitcoin ha arribat al seu punt final?
I on és, Andreu?
Jo crec que no.
Jo crec que això és una saga d'aquelles que tardarà a morir.
Esperem que mori, però tardarà a morir.
Cal dir que és veritat, aquest 60% ha de caiguda,
des d'aquest màxim que tu deies, del 2022.
De fet, no fa tant.
Però cal dir que, enguany, ha tornat a pujar de preu.
Si mirem el 2023,
hem tingut un cert increment en el preu del bitcoin.
I, de fet, si vas comprar bitcoins abans del 2021,
has seguit fent calés.
Per tant, és veritat que el que sí que ha passat
és que el 2022 va ser l'any
en què tot aquest ecosistema de cripto va col·lapsar.
Vosaltres recordareu Terra Luna,
que era aquella mena de projecte al·lucinògen,
en què t'asseguraven que una criptomoneda es podia mantenir
lligada al dòlar sense tenir dòlars.
Ells no tenien dòlars, però amb un algoritme màgic
et deien que es garantia que la teva criptomoneda,
per cada una, et donaven un dòlar.
Evidentment, això era un projecte que, si, diguem-ne, no estaves...
Si no t'havies fotut molt d'LSD,
era impossible de creure que podia tenir futur,
va col·lapsar,
i aquest col·lapse va tenir uns efectes secundaris molt importants.
Recordareu que cap allà, a maig-juny,
va col·lapsar una empresa que es deia Celsius,
que era una mena de banc de criptomonedes,
i més tard va acabar implosionant, cap al novembre,
aquesta empresa que se'n diu FTX,
que era aquest gran bròquer de criptomonedes,
en què després es va destapar
que el seu fundador, Sam McManfred,
i tota la gent que el gestionaven havien creat,
tot i que semblava una empresa bastant legítima,
un castellacartes,
en què tot el valor estava fonamentat, bàsicament,
per criptomonedes que ells mateixos havien creat.
És el cas de jo escric en un paperet
que he creat una moneda que se'n diu els sindreus,
i tot el meu valor, tot el que jo tinc,
o tot el que té, en aquest cas, un hedge fund associat a mi,
doncs és el valor estar tot en sindreus.
És a dir, m'ho he inventat tot jo.
I el que ha passat enguany
és que han començat a caure bancs normals,
és a dir, bancs on gent normal tenia diners, els Estats Units,
que havien apostat per les criptomonedes.
Primer va ser un banc que se'n diu Silvergate,
i després van tenir un banc encara més gros,
que se'n deia el Signature Bank,
que va ser tancat pels reguladors federals dels Estats Units
una mica més tard, al març.
Per tant, és veritat que tot l'ecosistema ha anat caient,
però el bitcoin en si,
o, per exemple, altres bandes d'aquest ecosistema,
com se'n diu les finances descentralitzades,
doncs la gent, quan falla una cosa,
posen la seva fe en la cosa següent.
El que és interessant, no sé si aquesta setmana vau veure,
aquest reportatge de TV3,
que sortia que la mina de criptomonedes més gran d'Espanya,
que sou que estava a Sant Cugat del Vallès,
i que ho diu una empresa que es diu Satoshi,
en honor al fundador de tota aquesta història,
ha hagut de reinventar-se.
Diuen que ara faran coses d'intel·ligència artificial.
Aleshores, anem a Pams.
La mina de criptomonedes més gran,
que com ve dius està a Sant Cugat del Vallès,
ha tancat o s'ha reinventat per fer intel·ligència artificial?
Sí, haurà de reorientar.
Per exemple, el Salvador, que fa pocs anys o fa uns mesos llarg,
explicàvem que com que això del bitcoin els anava tan bé,
havien adoptat el bitcoin com a moneda corrent,
com els ha anat, el Salvador?
Però la lògica és que és un país pobre,
perquè es calcula, això són dades de PWC,
allò que no podia pronunciar,
Pablo Iglesias, recordeu?, Price of Waterhouse Coopers.
Doncs es veu que el 70% de la població,
el Salvador no té accés a un compte corrent, a un banc.
I d'aquí venia la lògica.
Agafarem el bitcoin i el nostre país serà,
de fet, el president, en Naïm Bukele, prometia,
una bitcoin city,
que allà als voltants del volcà de la Conxagua,
s'hi crearia una mena de mega-urb basada en les criptomonedes.
Si ho mireu avui en dia,
en principi, la zona al voltant del volcà segueix sent silvestre,
com era abans.
Clar, i el que ha passat aquí, en realitat,
és que tot això era vendre fum.
Quan mirem les xifres del banc central del país,
les criptomonedes són menys del 2% de tots els diners
que els venen de fora al Salvador,
que, de fet, són una gran font d'ingressos per al Salvador,
és a dir, diners que envien, per exemple,
a Salvadorans que treballen a l'exterior.
Pràcticament testimonial.
Clar, és que... a veure...
Tu... aquí n'hem parlat en aquest programa.
Hi ha dues teories dels diners.
La teoria dels diners que agrada en aquests del bitcoin
és la idea que si tu fas que qualsevol mitjà d'intercanvi
sigui escass, n'hi hagi poc, tindrà valor.
El problema és que això no funciona,
perquè, en realitat, el que veiem en el món real,
és que el que acaba passant
és al lloc que se'n diu la teoria xartalista dels diners.
No és suficient que el govern digui
que tal moneda ara mateix és de curs legal.
No, no, el que cal és que hi hagi demanda per aquella moneda.
És veritat que el govern del Salvador
ha dit que accepta impostos en bitcoin,
i això crea demanda per la moneda,
i si el bitcoin competís amb una moneda local molt dèbil,
i, potser, si el Salvador fos l'únic país del món,
potser funcionaria, però no és l'únic país del món.
De fet, ni tan sols competeix amb una moneda dèbil
perquè el Salvador, des del 2001,
ja ha adoptat el dólar americà com a moneda local
i es va carregar la que tenien al colon.
Per tant, la idea que algú vol que el paguin amb bitcoins,
algú que ven, no ho sé, vistecs,
vol que el paguin amb bitcoins
que en un dia de cop perden el 10% o el 20% del seu valor,
en lloc de que el paguin amb dòlars,
que és la moneda més forta del món,
i en què tu pots anar pel món i pots comprar petroli,
pots comprar cotxes, pots comprar el que vulguis,
és absolutament ridícula.
I com a darrer, i ara li deixo el rodó en catxerri,
però com a darrer punt interessant,
un article del Wall Street Journal, recent,
va assenyalar que aquí també,
i això és una altra cosa que s'ha de saber
del món de les criptomonedes, és un món endogàmic,
en què tothom es coneix i tothom té un conflicte d'interessos.
I aquí també sembla que s'ha produït un cas similar,
perquè tenim dos americans,
que es diuen Max Kaiser i Stacy Herbert,
que resulta que s'han introduït
dins aquesta estructura governamental del Salvador,
un d'ells comandant el que ara en diuen
l'Oficina Nacional del Bitcoin,
i l'altre com a assessor molt proper al president,
que resulta que tenen interessos en les criptomonedes històrics
i en el Salvador concretament, molt importants.
Per exemple, un d'ells és inversor
d'un dels intercanvis de criptomés grans del món,
que se'n diu Bitfinex.
Per tant, aquesta gent que ha empès el Salvador a adoptar el bitcoin
tenien interessos econòmics molt importants en les criptomonedes.
Toni Rodon.
Sí, de fet, Ion, tu recordaràs que fa molt de temps,
perquè aquesta secció ja té una mica d'història,
vam parlar d'una criptomoneda lligada al joc del calamar.
No sé si te'n recordes, que ho he consultat avui,
i no es podia saber, va desaparèixer,
després de passar de 2.850 dòlars a zero.
Qui ho havia de dir, que això havia de passar?
En tot cas, aquí, per entendre una miqueta
per què la gent inverteix en criptomonedes,
primer hem de dir que és un sector de la població molt concret.
Estem parlant de gent, segons les dades que tenim,
amb un alt poder adquisitiu de mitjana.
Per exemple, es calcula que l'estat espanyol, aquells que inverteixen,
guanyen més de 3.000 euros al mes,
per tant, diguéssim, una petita part de la gent.
Són sobretot homes,
un 70% de la gent que inverteix en bitcoin amb criptomonedes
són homes,
i després ja aquí actuen tota mena de viajos psicològics
a l'hora d'esperar que hi hagi un retorn econòmic.
El que més interessant, al meu entendre,
és un viatge que es diu el viatge de la sobreconfiança,
que és que tots nosaltres tendim
a confiar més en les nostres habilitats
del que realment ens pensem.
Per entendre això, Escapa, deixa'm que et faci un petit concurs,
una petita prova.
Quants gols recordes que va marcar Messi
la temporada 2018-2019,
que va ser l'última que va jugar amb el Barça?
No ho busquis a Google, eh?
2018-2019. Sí. Què diries?
40. 40.
Bona xifra.
I ara, si et pregunto,
amb un llavall has estat d'encertar-la?
5. 5. Molt bé.
Una altra pregunta, amb una mica de punyalada.
Quantes peces informatives va fer ahir el TN
sobre Bruce Springsteen?
El TN a migdia?
Sí.
Jo et diria... 4, va.
A puntat dispositiu de seguretat i tota la pesca.
Jo diria 26. 26, mínim.
No, no és veritat.
Quantes...
Quin número has estat d'encertar-la, amunt i avall?
Dos.
Dos. Molt bé, doncs, fent això,
aquest exercici és precisament el que van fer uns investigadors,
un dels quals és de la UB,
amb un article que van fer recent.
I, fixa't que es capa,
tu no tens, pel que vindríem a veure en aquest article,
massa confiança en tu mateix,
perquè el rank que has donat és prou ampli, no?
Per tant, la resposta és...
Hi ha hagut 40.
I les peces informatives del TN sobre Bruce Springsteen,
al TN a migdia, si ho he calculat bé, van ser 4.
L'he esclavat?
Sí, l'he esclavat.
Per tant, una mica, el que van trobar aquests investigadors,
també feien un experiment, és que aquella gent,
que, per cert, també tendien a ser homes,
que tenien més sobreconfiança,
és a dir, que et deien, per exemple, 40, com deies tu,
però després et deien, no, jo només m'he equivocat d'un o dos,
que s'ha d'invertir en finances, en criptomonedes,
i a tenir una aversió al risc molt més petita.
Per què?
Perquè, precisament, confiaven massa en les seves habilitats.
I això, en un context com les criptomonedes,
en les quals... La cosa fluctua.
Sí, la cosa fluctua,
i en les quals va crear com una mena d'estima
cap a aquests tipus d'inversions,
va fer que molta gent s'hi afegís.
Ho haurem de deixar aquí,
amb el Lyon Sindreu i el Tony Roland des de Londres,
en aquestes criptomonedes.
Conclusió, abans d'invertir en criptomonedes,
com a mínim, parlàvem amb el Lyon Sindreu.
Bé, noia, l'altra qüestió aquí és que els viners aquests,
com els que s'han coagat, si sumem tots els del món,
a la polució que creaven amb aquestes màquines,
perquè recordem que així és com funciona el bitcoin,
que per verificar transaccions
has de resoldre problemes matemàtics molt complicats,
doncs eren més que totes les generades per a Holanda.
Imagina't.
Clar, una xarxa que competeix amb el bitcoin, que és la Ethereum,
ha fet un canvi de disseny de manera que ja no funciona d'aquesta manera,
i ja no cal minar, i d'aquí també part del problema,
que és que, clar, com que això és insostenible a nivell ecològic,
doncs aquestes criptomonedes acaben movent-se cap a altres bandes,
i això vol dir que aquest negoci també s'acaba.
Per tant, fins i tot, encara que la cripto tiri bé,
dos minuts per arribar a dos quarts d'ons del matí, ho deixarem aquí.
De seguida, el suplement Olga Avalos, Jordi Bianchotto i Alex Torio,
perquè parlem d'una cosa que pràcticament
en aquest últim dia s'ha comentat prou,
que és Bruce Springsteen.
Perquè avui hi ha el segon concert,
i com que trobo que n'hem parlat poc aquest cap de setmana,
vam trobar a faltar una taula de musicòlegs fantàstics,
que són els que més ens saben del Bruce,
¿Es poden enviar a Mart, amb una simulació, també,
els fangs de Bruce Springsteen?
Doncs truca'ls jove el dia,
és que ahir el comunista ja els va dedicar una resposta.
Mira que no em desagrada Bruce Springsteen,
però hi ha un moment que és que ja...
Adéu, fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
A Mart.
El suplement, amb Roger Escapa.
Jaume Plensa, poesia del silenci.
La nova exposició a la pedrera per descobrir l'obra més íntima
i desconeguda d'aquest artista imprescindible.
Més d'un centenar de peces en diàleg
amb l'arquitectura de Gaudí.
A la pedrera fins el 23 de juliol.
Més informació i entrades a plensa.lapedrera.com.
L'Enguàrdia.
L'Enguàrdia amb Enric Calpena ja ha arribat a l'episodi número 1.000.
I per commemorar-ho enregistrem 5 episodis del programa
fora dels estudis de Catalunya Ràdio.
El dia 4 de maig serem a Mollerussa,
l'espai cultural del canal d'Urgell,
i a les 11 del matí conversarem amb Lluís Oviols i Maria Garganté
sobre els bandolers de l'edat moderna.
Us convidem a acompanyar-nos.
Enguàrdia, cada setmana dos programes.
Dissabte en podcast i diumenge a les 3 de la tarda a Catalunya Ràdio.
L'Enguàrdia, el 4 de maig a Mollerussa.
Amb el suport d'Innedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
Natura, excursions, amistats i diversió.
A punta de les millors colònies d'estiu del perièdic OI Fundesplay,
una setmana per només 335 euros, places limitades.
Informa a tanestiudecolonies.elperiudico.cat.
I aquí em teniu, però no estic sol.
Un equip jove m'acompanya i em permet arribar a tot arreu.
Però, i elles? Elles sí que tenen mèdia.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres?
Infermeres.
Cada nit a les 11, i Xela.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris...
A l'Xela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
que són les més polèmiques dels famosos,
notícies que no han obert portades, no?
És un programa que està molt ben fet.
No està malament. Xela.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que sí. Cada nit a les 11, i Xela.
Amb Rosia Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt mal parlats, la meva neta us escolta
i per culpa vostra no para de dir curleries.
I no caurem rebut, què?
Un dia amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos minuts passen de dos quarts d'onze del matí.
Segon capítol, avui, del Bruce,
de Bruce Springsteen a Barcelona, a Montjuïc.
En parlem aquesta hora amb l'Olga Avalos,
que és periodista, crítica musical de l'Ara,
editora de Bolata, revista de ciclisme.
Olga, bon dia i benvinguda. Hola, bon dia.
El Jordi Bianchotto, que és company periodista musical,
el llegim normalment al periòdico. Jordi, com estàs?
Hola, molt bé, molt bé. Bon dia.
I l'Àlex Torío, que és realitzador del programa el Footy Medicate,
i a més a més és cantautor, Àlex, com estàs?
Hola, bon dia.
A veure, avui l'únic que fa els deures
és Jordi Bianchotto, pot ser, aquesta nit?
Que és repetidor més?
Avui anem a complir amb el nostre deure, sí.
Per segon cop, seguit.
Tu ets de la secta dels Springsteen?
Home, secta, secta, és una mica gros, això, no?
El segueixo des de fa molts anys, i des dels vuitanta, sí.
Però, bueno, barrejant-hi un punt de seguiment personal,
d'apassionament, diguem-ne,
amb l'exercici de la feina periodística de crític musical, clar.
Va estar a l'alçada de les expectatives
del concert d'avendres? Jo crec que sí, totalment.
Sí, totalment, sí.
Bruce Springsteen en format d'estadi,
que ell mateix no ho practicava des del 2016,
perquè des de llavors tot el que havíem fet
era alguns concerts d'arenes, de pavallons, no?,
com a la gira americana de fa poc, Broadway, no?,
els shows ell sol amb la guitarra i el piano,
i ara era una altra cosa,
i realment jo el veig amb 73 anys
com si no hagués passat el temps per ell,
amb un domini de la situació i una força
i una actitud i una energia com la de sempre.
Clar, que tenim aquí tres crítics, no?
Aleshores, a l'hora de fer...
Per exemple, dius, és un format el d'estadi
diferent al dels grans pavallons de la gira americana.
Amb què es diferencia, per què?
A veure, en repertori, això és un tema ja de matisos, eh?
Però en repertori, per exemple,
jo ja dic que el vaig veure a Nova York fa un mes,
i diferències entre Nova York, Madison Square Garden
i Barcelona Estadi Olímpic.
Doncs en repertori n'hi ha algunes.
Aquí, per exemple, va fer un parell de temes
que són més propis d'estadi,
de context una mica més de rebetlla, podríem dir, no?
Que són el tema de la versió de Pete Seeger,
que és una cosa així com entre Folk,
un taverna, New Orleans, Big Band,
i després també Mary's Place,
que jo crec que és un tema menor de la seva obra,
però que dona joc per fer, doncs,
uns diàlegs amb el públic,
unes aturades, una mica de teatre, no?
Aquest tipus de coses són més d'estadis,
més que del concepte de pavalló que fa a Estats Units,
que és una mica més severt, diria allò.
Allà va fer, per exemple, Trapped, i va fer Johnny 99, no?
Dos teves que aquí no es va fer l'altre dia a l'estadi.
Olga Avalos, quina relació tens amb Bruce Springsteen?
Ara millor.
Estrictament professional?
Ara molt millor, molt millor.
Abans ho parlàvem fora de micro,
que a mesura que tots també hem anat augmentant
el nostre nivell d'anglès,
i hem anat entenent i aprofundint
en les lletres i en la seva discografia,
l'hem anat posant a puesto, per dir-ho així.
Diguem que jo soc una mica més jove que el Jordi.
Una mica, una mica.
I diguem que jo el vaig descobrir als 90.
I llavors, diguem que la meva primera impressió no va ser...
Diguem que no em va atrapar gaire.
Però, amb els anys, he anat redescobrint el personatge
i ara considero que és un gran lletrista i un gran compositor.
Entens que aquí ens ho prenguem com una relació especial amb Barcelona?
O realment això és una construcció que hem fet nosaltres?
No, jo crec que sí. Quantes vegades ha tocat? 20, no?
Una vintena. Ara estem a 21, 22.
No sé si hi ha tants artistes internacionals
que hagin decidit passar per Barcelona tantes vegades.
A veure, portes 50 anys tocant.
Bruce Spring ha tingut temps,
però jo crec que sí, és una relació real amb la ciutat.
Hi ha un DVD que diu Life in Barcelona,
hi ha hagut gires delicades que les ha començat a Barcelona.
Jo crec que Barcelona és un lloc que és fiable per a ell,
que sap que en moments delicats li respon bé.
I també és un bon lloc per començar una gira per Europa,
a Barcelona a nivell geogràfic, per exemple.
Sí, sí, perquè si ja te'n vas més cap endins,
a nivell logístic és una mica més complicat,
però sí que jo crec que és el que diu el Jordi.
Com que el públic respon,
és una molt bona manera de començar la gira,
de posar a prova el repertori, de veure com reacciona la gent,
perquè saps que no et fallarà aquell públic,
a més, dos concerts seguits.
Fins i tot és un assaig pel que vindrà després.
Torio, la teva relació amb Bruce Springsting.
Mira, jo soc molt fan de la música enregistrada,
més que de la música en directe, en realitat.
I...
dels directes de Springsting, per exemple,
tot allò que va fer a Brutal
em sembla molt més interessant que els concerts en grans estadis.
No disfruto gaire la música,
més enllà de quan hi ha 15.000 persones,
ja comença a molestar-me molt.
No soc un fan típic de Springsting,
perquè no hi ha ocasió de veure d'una altra manera aquí.
I musicalment els seus discos t'interessen o no?
Alguns sí.
Quins?
Mira, veia l'Olga Della que el va conèixer als 90.
És una mica mala sort,
perquè és una època que fa discos...
És una mala beca de percusos a Springsting.
És la més bruixa.
Sí, sí, és molt mala època.
Però, bé, afortunadament,
el que jo aplico en el meu programa
és la idea que el temps no existeix,
és a dir, no en tinc, perquè està obsessionat amb la novetat.
I a mi m'agrada molt el Nebraska,
m'agrada molt com va sorgir la idea
i com va...
i com es va quedar amb la gravació crua
en comptes de gravar-lo amb la banda.
I el meu disc preferit d'ell és un que...
Jo tinc amics d'aquests que sí que són bojos de Springsting.
Però hi ha molta gent que és molt curiós,
que és molt fan de Springsting,
però no li agrada res més la música.
Això és una cosa que em sorprèn molt.
Hi ha gent que és molt fan de Springsting
i dius, què més t'agrada? No, no, Springsting.
I...
i aquests amics meus odiaven el disc
Tunnel of Love quan va sortir.
Jo ja era bastant conscient, jo tenia 15 anys o així.
I, hòstia, a mi m'agradava moltíssim aquell disc.
És un disc que ha anat guanyant prestigi amb els anys.
És un disc poc conegut, crec que no va tocar-ne cap, ahir.
Som-hi.
Aquesta no ha sonat al Sant Jordi, no?
Ahir el Sant Jordi a Montjuïc, no?
No, veurem avui, perquè avui s'espera que hi hagi alguns canvis.
Segurament que sí, no?
Sí, sempre hi ha alguns canvis,
i més quan repeteix la mateixa ciutat.
De fet, de Springsting diuen
que no hi ha dos concerts iguals, ben bé, no?
Sí, exacte, clar, perquè hi ha molts matisos, no?
D'ell, de la banda, de la comunicació amb el públic,
i també del repertori.
D'una altra manera, aquesta gira és la de guió més rígid,
potser de tota la seva carrera.
És a dir, en altres gires canviava més d'una nit a l'altra.
Hi ha una mica de base,
sobretot quatre temes de l'últim àlbum,
l'últim de cançons noves, que és Letter to you.
Hi ha quatre cançons que crec que les ha fet tots els concerts,
que són cançons que tenen a veure amb el seu diàleg,
amb la mortalitat, els amics perduts,
que ell és l'únic supervivent de la banda juvenil dels anys 60,
que tots anden morint i només queda ell.
És un missatge, diguem-ne, poc festivaler,
però propici per un concert així d'estadi.
Però és una mica el substrat del Springsting del 2023,
i això hi és, en els concerts.
I després hi ha una gran part del guió de repertori
que és força estable d'una nit a l'altra.
Tres hores de concert per un concert d'estadi.
Olga, et sembla molt? Et sembla massa?
Perquè abans deien que eren inclús més llargs.
Tenia poques que tres i mitja, quatre.
No sé, quatre em sembla una animalada.
Com a quatre potser és...
Això a vegades era comptant la mitja part, també.
Quan feia mitja part.
Abans em feia, ara fa temps que no em faig.
Jo crec que tres hores està molt bé per un concert de...
A més, en un concert d'aquest tipus,
per molta gent és com el gran esdeveniment.
O sigui, anar a un concert d'estadi olímpic
és com gent que t'has comprat l'entrada mesos abans.
Per tant, un concert de tres hores, jo crec que sí,
que és un món regal per la gent que ha fet l'esforç d'anar-hi.
No ho sé, crec jo, eh?
Aleshores, amb què l'hem de comparar amb Bruce Springsting?
Amb quins artistes vius el podem comparar?
No sé si just a una comparació amb Bob Dylan, per exemple, o no ho és.
Mira, ell té una frase que jo li vaig llegir fa molts anys.
Ella deia...
Elvis ens va ensenyar a moure el cos
i Dylan ens va ensenyar a moure el cervell.
I crec que ell ha estat en aquest equilibri,
diguéssim, mentre a fer una música,
que potser hi ha hagut gent que no l'ha entès
al nivell de profunditat que tenia,
com tu deies ara, lletres molt treballades en general,
però també busca molt la tornada...
que la pugui cantar el públic, diguéssim.
I també una certa sonoritat en un punt comercial
i... i ballable, sobretot.
Jo he estat analitzant molt...
Per un disc que he gravat jo meu ara fa un mig any,
volia sonar com el...
la base rítmica com el River.
I la clau aquí, analitzant-ho a fons,
és que la bateria està de l'hòstia d'alta.
Aleshores...
Potser el cas de Bruce Springsting segurament
és molt més això que Bob Dylan, no?
Diuen que entre els concerts toca i se'n va
i no diu ni bona nit, pràcticament.
Efectivament.
Ha de venir aviat, no? A Barcelona també?
Al Liceu, el 23 i el 24.
Allà hi sereu? Sí.
Jo, les entrades que podia accedir no m'interessaven ja.
Jo ja l'he vist a Dylan.
I l'he vist... Sí, bueno, al Liceu sí que m'agradaria veure-lo.
Però el vaig veure al Poble Espanyol,
que és un lloc que a mi em sembla espectacular per tornar a concerts.
I si haguéssiu de triar entre Dylan i Bruce Springsting un concert?
Home, jo ho dic clar. Tu Dylan.
Però representa el contrari, realment.
La manera d'actuar, de relacionar-te amb el públic,
de presentar les cançons... És que no s'hi relaciona, no, Dylan?
Clar, i la manera d'interpretar, també,
perquè Bruce fa de les seves cançons un espectacle.
I el Bob Dylan és tot molt més subtil, és més mental, diria.
Fa un passatiempos. Has de descobrir quina cançó està tocant.
Sí, efectivament.
És molt complicat. Hòstia, quina és aquesta?
Canvia les tornades.
I com que vocalitza, tampoc.
No saps ni quina cançó estàs escoltant, no?
Sí, ho posa difícil.
I fa repertoris molt rebuscats, també.
Ara, últimament, és l'últim àlbum, bàsicament.
Dius que et vas fixar en aquest de River?
En el disc sencer.
No en aquesta cançó, no,
perquè és una mica excepcional dins del disc, no?
El disc, les cançons més roqueres,
la manera que et porten l'energia,
està claríssimament.
Hi ha una borrada de nivell de baix i bateria en el disc.
Però aquesta cançó, per exemple,
és... és... és... és...
és... és... és... és... és... és...
és... és... és... és... és... és...
és... és... és... és... és... és... és...
Però aquesta cançó, per exemple, és... és... és...
és claríssim, quina lletra espectacular,
quina història tan ben explicada, quina emoció.
Aquí està... està...
bueno, està espectacular.
I és que tot el disc aquest, per mi, és molt bèstia,
fer un disc tan llarg i amb tantes cançons bones.
D'on surt Bruce Springsteen?
Perquè tots sabem que ve de Nova Jersey
i que això li va marcar molt la vida.
Però d'artista, quins referents tenia?
Perquè, clar, porta tants anys i... i...
i un recorregut tan... tan immens, no?
Perquè, al principi, el 70s deia que sonava molt diferent
al que sonava en aquella època, no?
Sí.
Aquests dies que estava recordant una mica tota la trajectòria,
clar, el 70s, l'època, doncs el rock progressiu, no?, també.
Vull dir, tenim el Rollings, tenim Sled Zeppelin,
tenim Pink Floyd, no?
Clar, llavors, Bruce Springsteen arriba amb cançons molt més curtes,
apostant pel rock molt més visceral,
i, clar, és com... és com que al contrari, no?,
del que se suposa que en aquella època era el predominant, no?
Però, de tota manera, en els primers àlbums
hi ha cançons llargues i complicades, també, i turbulentes,
que, de fet, l'Estadi en va fer un parell, l'altre dia,
Kid is Back i District Shuffle, del segon àlbum,
que són cançons que no són realment gaire rock and roll,
tenen a més a veure amb el jazz, el swing, el rhythm en blues...
I, bé, de fet, el Bruce, jo crec que té diverses potes.
Tu ho preguntaves ara, Roger, jo crec que hi ha el rock and roll,
Elvis, hi ha el folk, dels pioners del country,
i després també hi ha un sentit de l'espectacle
que ell l'agafa del sol.
Amb el saxo, i, bé, jo ho he demostrat
amb l'últim disc aquest de versions d'homenatge, no?
Sí, sí, sí.
I, a més, és un disc d'homenatge a música soul
que ell escoltava i és música molt rebuscada.
No està tocant Sam Cooke i...
No, de fet, hi ha un tema de North and Soul,
això molt nitxo, que només sonava a Anglaterra,
els anys 60, que ell el tenia, el disc,
i també l'ha posat en aquest.
Com es veu el disc,
Springsteen és un gran malomen,
és a dir, ha escoltat moltíssima música, i això es nota molt,
i sempre a la teva ocasió ho algú demostra.
De fet, a vegades és capaç d'improvisar una cançó de cop
amb la banda.
Sí.
I això de jugar amb el públic, d'aquests falsos finals,
tot això és molt del sol,
ell l'agafa de les estrelles del sol dels 60, el va marcar molt.
I fa la sensació que ha sabut embellir molt bé, no?
Jo diria que sí, realment 73 anys...
Jo m'agradaria estar com ell, ara.
Sí, ja està el dia.
Ara, que tinc 48, eh?
Jo volia estar com ell, amb 73, estic molt pitjor.
Jo crec que sí, que...
No perdona Tiberis, eh?, per això,
perquè ahir va sopar amb el Jordi Cruz Alhàbac
el dia abans del concert a la mar.
Vull dir que, escolta'm,
a les 12 de la nit, el dia abans del concert,
no sé si... bé, està en forma.
Però no crec que es fes allò... El Tiberi.
Exacte. El menú d'agostació fins al final.
Ni tampoc són restaurants d'anar a menjar a l'espai a deixar
i allò de tres hores i...
No, crec que és un altre tipus de menú.
Sí.
D'una mica, digues-t'hi a Olga.
No anava a dir que em ve el llit bé físicament,
però també, crec que musicalment i mentalment.
Els últims discos no ha parat de proposar coses,
de buscar nous regis...
Sí, jo està molt bé, trobo.
I jo crec que, ostres, que tenir aquesta intenció
de seguir-la buscant crec que està molt bé.
El Western Stars també estava molt bé.
A mi, a l'últim, no m'ha agradat tant,
però sí que una miqueta abans era fluixet,
era molt...
El The Rising, per exemple, a mi...
Dius que va tocar la de Mary's Place, no?
Sí, Mary's Place.
Aquesta de The Rising.
I The Rising també va fer.
No t'agrada The Rising?
The Rising, com a disc, no.
Com a cançons, hi ha tres o quatre que estan molt bé.
La Mary's Place no em desagrada gens.
Primer Thunderbolt va dedicada al Jordi Bianchotto.
Let the wind roll back your hair
Where the nights busted open
These two lanes will take us anywhere
We've got one last chance to make it real
To trade in these wings on some wheels
Climbing back at the ones we've done or checked
Bianchotto, tu et destaques especialment a aquesta cançó.
Per què?
Bé, jo crec que és una cançó que és la quintessència
de la que representa Bruce Springsteen.
És el pòrtic de l'àlbum Bontorran,
que jo crec que m'ha agradat que hi ha grans àlbums,
també la seva història, que continua sent la fita no superada,
jo diria.
I el missatge de la cançó, per una banda, és de...
Ja sabem que la vida és complicada, però tirem endavant, no?
Hi ha màgia. A la nit, ja sabem, tu no ets una bellesa,
però estàs molt bé i ok,
que això és una frase molt bèstia, per dir-li una noia.
Però en Bruce se n'en surt.
I el continuen adorant.
I després, tota la dinàmica de la cançó,
l'estructura és espectacular.
Com comencen, va a partir del piano de Roy Witten,
va creixent, el clima és aquest, la coda final,
amb el saxo de Clarence Clemons, que entra de forma triomfal.
És una cançó que jo no em canso mai d'escoltar-la.
I cada vegada que la fan un concert,
dic que bé que la torni a fer.
Potser és això que deia al gavet de l'època del progressiu, no?
Hi ha cosetes que ja apareixen.
Jo diria que amb la mateixa cançó, Born to Run,
aquell break que hi ha cap al final, que canvia tant la cançó,
i la banda fent marques d'una manera més impròpia d'Spring Simpsons,
ja no és una cançó bam-bam directa,
sinó que Sander Root és encara més bèstia, l'estructura.
Jo crec que el punk es nota amb Bruce Spring Simpsons
a partir de Darkness on the Edge of Town, allà sí.
Hi ha The River, també. Aquests dos sí.
Fins i tot a Nebraska, segons com...
Johnny Depp, G9.
Però és que vau escriure una cançó per Ramones,
però al final se la va quedar ell. Això va passar amb...
Quina era? Bruce Springsteen.
Bruce Springsteen sí que s'escriu les seves pròpies cançons,
a diferència de grans artistes d'aquests d'altíssim nivell,
no, suposo? Sí, sí.
No ha canviat, no, això, encara que ha portit tantes dècades.
Home, n'hi ha uns quants d'artistes que no s'escriuen les seves cançons?
Home, sí, ja és una altra cosa, sí.
Shakira, per exemple?
Jo crec que ella és coautora, no?
Jo crec que és coautora.
A vegades la coautoria, cuidado, eh?, la coautoria,
en el meu cas, però vaig tenir un petit contacte,
i la coautoria a vegades és,
tu dones una cançó, la vens a un músic,
li canvia quatre lletres i ja és coautor.
Ara es porta molt signar una cançó entre 15 persones, eh?
Sí, i de fet, contractualment...
I segurament cap d'aquestes 15 l'ha fet, no?
Bé, sí, hi ha petites importacions i interessos.
Això és com les pel·lícules, no?,
que passa per un productor, després ho veu un grup expert,
remonten, canvien el guió, i així,
fins que aconsegueixen tenir la fórmula perfecta,
perquè allò vengui a taquilla, les cançons,
una mica mateix, va passant diferents mans,
i al final, doncs, tenen la fórmula ideal.
És que les discogràfiques fan trobades
de compositores, de productors, de arranjadors,
i cadascú va tenint alguna idea,
va aportant i va seguint un procés,
hi ha unes oficines, uns espatxos,
com en altres èpoques, amb el Phil Spector,
allò, l'Abril Building...
Però de forma potser encara més mecanitzada.
Sí, i em sembla que a nivell contractual,
les productes també exigeixen ficar-se com a coautor
per tenir aquell reconegut d'autor.
A mi em va passar que em van dir...
Jo faig lletra i música i em diuen...
Bé, pensa que canviarà alguna frase i així serà coautor.
Sí.
Veurem si avui repeteix com a curista
Michelle Obama amb Dancing in the Dark.
Dancing in the Dark.
Dancing in the Dark, Colga Avalos, aquesta seca toca de prop a tu.
Sí, perquè és el meu primer record de Bruce and Springsteen,
aquesta cançó.
Jo, petita, veient la televisió,
veient el videoclip de Dancing in the Dark i...
Com era el videoclip?
Doncs és un concert,
perquè a mi li agrada molt fer videoclips de concerts
a Bruce and Springsteen, i allò era l'actuació de la cançó,
i a l'últim minut, diguem que Bruce and Springsteen visualitza,
o té com un... Un flaix.
Un flaix amb una espectadora a primera fila i la convida a pujar.
I els 30 últims segons
són ells dos ballant a l'escenari.
En comptes de Michelle Obama fent de curista, és un espectador.
Sí, efectivament, i clar...
Que és Cornicox, que és l'actriu de France.
Sí, sí, clar, quan tu...
Quan tu ets petit, allò t'alluerna d'alguna forma,
i penses, hòstia, jo vull ser aquesta noia, també, no?
I el vidre era de Brian De Palma.
Efectivament, sí, sí.
Vés un vídeo superben gravat, Bruce and Springsteen a la seva sensa,
allò, la samarreta arremangada,
que deixa anar tots els bíceps, pantalons estrets, etcètera, botes,
i llavors, al final, té aquest punt de recollir aquesta noia del públic,
i de cop i volta tothom que veu el videoclip vol ser aquella noia,
vol pujar a l'escenari.
Aquesta estètica la va promocionar molt durant el Born in the USA.
És molt d'aquella època, això.
I a més, allò que dèiem de l'anglès, d'anar entenent les lletres,
clar, aquesta lletra, amb el temps he anat entenent,
aquesta lletra que volia dir, aquesta lletra,
és del Born in the USA i del disc,
i d'alguna forma és com que Bruce Springsteen està frustrat
perquè no aconsegueix trobar la inspiració
per tenir, no sé, per composar nous hits, no?
I fa una cançó precisament de la frustració
de no aconseguir arribar a tenir aquesta inspiració, no?
Per això diu a la tornada que no pots encendre un foc
sense l'esparc, sense l'esporna, que és la inspiració.
Doncs hi parla de la frustració amb un tema tan vitalista, no?
És molt interessant, aquest tema.
Aquesta esperes trobar-te-la avui, eh, Bianchotto?
Estaria molt bé, l'ha anat fent a la gent americana,
l'altre dia a Barcelona no la va fer.
Jo crec que és una de les cançons més divertides
de Bruce Springsteen, una cançó trepidant.
De què parla?
Parla, bueno, és una mena de Romeu i Julieta,
versió rock and roll, amb contacts llatins, no?
Hi ha una història aquí de seducció,
amb una noia, la Tal Rosy, i amb la família en contra,
perquè ell és un músic que no pot fer res,
i en contra, perquè ell és un músic en rodamons,
i hi ha un moment que diu
que ja sé que al teu pare no li agrado
perquè tinc una banda de rock and roll,
és com entranyable, tot plegat, no?
I la cançó està plena de com s'afecta,
de falsos finals, de girs, és com un remolí, no?
Se t'emporta durant set minuts llargs,
perquè és llarga, a més a més.
1973, Rosalita, i a la dècada dels 80, Nebraska.
Just a twirling, her buttom,
me and her win, for rights,
in tennis, people and...
A vosaltres suposo que heu viscut l'època
en que en comptes de telèfons mòbils,
quan sonava una peça tranquil·la, hi havia encenedors.
Això ja no passa, ara són telèfons, són llanternes.
Uns de llum dels mòbils, clar, sí, sí.
Aquesta és una altra exemple d'això, de l'escriptura.
En aquesta cançó aparentment tan maca,
està explicant la història d'Osses asins en sèrie,
que és la de la pel·li del telèsmàl·lic,
que es diu Badlands,
que és la de l'escriptura, curiosament.
Amb què ho remetem tot plegat?
L'última cançó de l'altre dia va ser ell sol amb una guitarra.
Sí, Els You In My Dreams, de The Letter To You.
És com acaba? Sí, tots els concerts acaben així.
Abans hi ha un moment molt festiu,
aquí va fer Descendant de Dark, Glory Days, Bovijín,
que és una cançó que Barcelona la fa gairebé sempre,
i que és molt apoteòsica,
però al final hi ha aquesta baixada final,
que és el pitatge de la focacitat dels nostres dies,
de l'album Letter To You.
Amb l'Olga Avalos,
periodista crítica musical de l'Ara, de Teora de Bolata,
el Jordi Bianchotto,
periodista musical,
el llegint d'Ameno Ronen, el periódico i l'Alex Torio,
company d'aquesta casa, el Futimedicat,
hem parlat una mica de...
un tema del qual n'havíem parlat poquet aquests últims dies,
que és Bruce Springsteen,
que no sé si ho sabeu,
però avui té el segon concert a Montjuïc,
que l'està dient els companys de Barcelona.
I avui només l'Orián Chotto, eh?
Jo no, ni vaig, no.
Jo diria que només el Jordi.
Molt bé, doncs et llegirem demà.
Hi ha crònica, també, demà, al periódico?
Hi haurà, també. Segona crònica, eh?
No val copiar la primera, eh?
No, no, no serveix. Partim de zero, cada vegada, aquí.
A veure si la pluja... Crec que no plourà, avui, no?
Ara, després, preguntarem a l'Enrique Guts
si ara plourà també el Sant Jordi...
Ai, el Sant Jordi, què ha passat? A Montjuïc.
Gràcies a tots tres, que tingueu bon diumenge,
de seguida arribem a les 11 del matí
i de seguida arriba la Marina Porres del suplement.
El 7 de maig al Teatre Auditori de Sant Cugat
i el 26 de maig al Teatre Fortuïn de Reus.
No et perdis aquesta producció.
Entrades a les webs dels teatres.
Les empreses i les institucions
necessiten professionals amb perfil digital.
El nou grau en gestió de la societat digital d'Humanresa
et prepara per entendre i dominar les eines digitals actuals
i les que vindran en el futur
i com utilitzar-les per fer un món millor.
Descobreix aquest nou grau
a la jornada de portes obertes del 6 de maig.
Inscriu-t'hi a humanresa.cat.
Sona a tot arreu.
Microscàpics, però sense el món saturaria.
Hay cientos de microchips,
y por lo tanto, con que te faltara uno de una centralita...
No puede fabricar ese coche, no puede venderlo.
Qui té el poder de la tecnologia domina el món.
És la guerra dels xips.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
Per moments excepcionals sempre hi som.
Amb un equip de professionals compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio. Catalunya Informació.
Conecta'm Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Per ràdio, pel web, a través de l'app,
o pel nostre canal de Telegram.
Benvinguda. Benvinguts.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.