Bip.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Els bombers esperen extingir l'incendi
en una fàbrica d'empresa càrnea de Mercabarna
durant la pròxima hora.
Quins dotacions continuen treballant per apagar el foc
que no ha fet cap ferit?
Mercabarna, Barcelona, Núria Harp.
Bon dia, l'incendi a l'anau de l'empresa càrnea Xara
està controlat però continua cremant.
Els bombers esperen extingir-lo cap a les 12 del migdia.
El cap de guàrdies, Pierre Álvarez Ayala.
Jo crec que, segons la intensitat de la columna de funquella,
jo crec que en breu, en breu t'estic parlant a la millor,
una horeta o horeta i algo podrien donar per extingir l'incendi.
Segons els bombers, el foc ha fet caure el sostre de la fàbrica
i ha afectat l'estructura de formigó de l'anau.
De moment, descarten accedir a l'interior
perquè desconeixen l'estabilitat de l'edifici.
Núria Harp, Catalunya Ràdio, Barcelona.
També ha cremat aquesta nit passada l'anau d'una empresa
de Santa Perpètua de Mogó del Vallès Occidental.
Es tracta d'una fàbrica de bateries i estacions de recarga elèctriques
que ha cremat totalment.
A causa del foc, el sostre de l'anau s'ha enfonsat
però no ha provocat ferits.
21 dotacions als bombers hi han treballat tota la nit
i encara a aquesta hora 7 dotacions hi remullen els punts calents.
Més notícies, en Raül Flores.
Avui obre portes al públic al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
L'Automobile, 31 marques,
mostren els seus cotxes al recinte final de Montjuïc
amb els vehicles electrificats
com a grans protagonistes d'un certamen que du el lema electriczant.
Jordi Cuesta és el director general.
Desafortunadament, la presència del cotxe 100% elèctrica a Espanya
encara no està al nivell de la resta de països d'Europa,
però creiem que la nostra proposta i l'oferta que estem posant al mercat
també ajudarà, sense dubte, a desenvolupar aquest mercat aquí,
portant més oferta, per suposat.
La Generalitat lliurarà les restes del militant antifranquista Cipriano Martos
als seus familiars el pròxim 3 de juny.
Oferà la localitat d'origen de la família Huetor-Tajara-Granada.
Martos va militar de diverses organitzacions de l'esquerra antifranquista
i va morir a mans del règim després d'interrogatoris i tortures.
La Generalitat va exhumar les restes de Martos el desembre passat.
Alfons Aragonès és el director de memòria democràtica.
Estem satisfets perquè amb aquesta entrega
aconseguirem que la família Martos tanqui una etapa important,
una etapa molt llarga de lluita, de cerca i de molta espera.
Estem satisfets també perquè creiem que el cas Cipriano Martos,
l'exhumació i la identificació d'aquest militant antifranquista
ha remogut consciència.
El president d'Ucraïna, Volodymír Zelensky,
ha aterrat fa poca estona a Roma on està previst
que avui es reuneixi amb la primera ministra italiana,
Giorgia Meloni, el president de la República,
Sergio Mattarella i també amb el papa Francesc.
Les forces de l'ordre italianes han blindat la capital
i han extremat les mesures de seguretat.
Hi ha un miler d'agents desplegats, una zona d'exclusió aèria
i diversos equips de franc tiradors desplegats a les zones
per on passarà Zelensky,
malgrat que no se n'ha fet pública l'agenda per raons de seguretat.
Aquest cap de setmana se celebra Vila Sada d'Ala al Maresme,
el festival floral,
un cert amant de propostes musicals liderades exclusivament per a dones.
I actuen Jasmí Boada, Teresa Iannet, el duet Arar
o bandes com l'Ascaramba.
La cantant i compositora Judith Neddermann,
que n'és la impulsora,
ha explicat a Catalunya Ràdio
per què se centren només en veus femenines.
Costa molt que les dones siguin les dones,
que no siguin les dones,
que no siguin les dones,
que no siguin les dones,
que no siguin les dones,
que no siguin les dones,
Costa molt que les dones siguem caps de cartell
i que ocupem el centre dels festivals i dels escenaris.
Llavors, hem volgut apostar per un festival diferent
i volem que sigui un espai, també,
on totes les dones creadores sentin
que poden mostrar els seus projectes,
que són molts i amb molta qualitat.
Esports, Albert Benet.
El president del Barça, Joan Laporta,
assegura que estaria molt bé guanyar la Lliga demà
al Camp de l'Espanyol,
que tothom sap per què i que no cal que ho expliqui.
Laporta ho va dir ahir en una trobada de penyes
a Torregrossa, al Pla d'Urgell.
El Girona juga aquest migdia a partir de les dues
i pel tot gira de Catalunya Ràdio al Camp de la Reial Societat.
Amb la possibilitat de consolidar,
la setena plaça és la plaça que li donaria accés a Europa.
El tècnic Michel Sánchez diu que,
tot i que no sigui l'objectiu principal,
seria perfecte i no hi veuria problema.
A les 9 del vespre al Barneveu, Madrid-Getafe, a l'Espanyol,
hi convé la derrota del Getafe.
El tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti,
ja va deixar entreveure ahir que avui farà moltes rotacions
pensant en la tornada de les semifinals de la Champions,
dimecres, al Camp del City de Pep Guardiola.
Els Lakers s'han classificat aquesta matinada
per la final de la Conferència West de l'NBA
després de superar els vigents campions,
els Golden State Warriors, 4-2 a la sèrie
i victòria de 21 punts, 122 a 101,
en el sisè partit liderats per l'Ebron James,
els Lakers es disputaran un lloc per la final
amb els Denver Nuggets.
El Barça de bàsquet recupera el col·lideratge a l'ACB
juntament amb el Bascònia,
això després de guanyar l'Obrador Iro 94-77.
Bé, ser-hi amb un fort dolor lombar
és dubte per als pròxims partits quan falten sis dies
perquè comenci la final forta de l'Euroliga.
Avui es disputa la cursa sprint del Gran Premi de França de MotoGP.
Àlex Aspargaró va marcar el segon millor temps ahir
al circuit d'Elemants.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Ens quedava una consulta pendent abans del personatge misteriós.
Ah, no la tens, la consulta? No te la has preparat?
Jo no tinc cap consulta.
No t'acorda?
Hi ha una altra consulta?
Hòstia, però per què no m'ha vist? No t'han passat la consulta?
Potser sí, hòstia, sí.
Tinc un mail...
Tinc un mail... No, però collons, és que el mail aquest és d'ahir,
a migdia jo ja...
Com vas acabar l'última hora ja estaves de cap de setmana.
Hòstia, em sap greu.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Onze i sis.
El comunista.
stress
Sanit a dòlix
Joel Diaz, bon dia de bonhora. Bon Dia, guapetón.
Com estàs, camarada? Estic bé, estic bastant bé.
Arroba el suplement a Twitter.
Quin personatge misteriós és el convidat del consultori comunista d'avui?
El guanyador de les bambes Múnic serà el primer que encerti el nom del convidat.
El més ràpid amb unes bambes del seu número.
I una de cada peu, eh? I una de cada peu.
Això ho garanteixes, també.
Em fa molta gràcia quan després el guanyador
penja les seves bambes noves a la xarxa i veus allò, un peu, ostres, ben vestit.
Sí, no? Bambes Múnic.
Polo la costa, avui, eh, Joel?
Sí, però t'he de dir que no és meu, eh?
És del meu pare, és heredat del meu pare.
Ah, sí? Li agafes la roba o què?
No, però el meu pare...
Bueno, espero que no s'enfadi ara quan ho digui,
però al llarg dels anys ha anat augmentant,
diguéssim, el seu volum... Físic.
...de la zona del ventre.
I aquest poble fa temps que ja no li serveix,
i vaig dir, papa, porta cap aquí, que això són la costa original,
no d'aquells que es compraven a Portugal.
Molt bé. Les consultes, va.
Mira, ens ha escrit una persona...
Una cosa, hi ha consultes del tema eleccions locals?
No. De les municipals?
No. No es pot, oi?
No, no. És que això és un dubte que tinc.
S.B... No es pot parlar.
Mira quina por que teniu. Sí que pots parlar del que vulguis.
Eleccions municipals, eleccions municipals.
A l'espai de propaganda electoral pots dir el que vulguis.
No, ja, ja, però jo no. S.B...
Bé, pot dir una cosa, Roger? No.
Hola, Joel, no et puc dir qui soc per raons de seguretat.
Només et puc explicar que soc un jugador de futbol professional
d'un gran equip de futbol,
del qual me n'aniré al final d'aquesta temporada,
tal i com he anunciat aquesta setmana.
S.B...
Han estat 15 temporades al primer equip,
guanyant molts títols i també molts diners,
però crec que s'ha complert el cicle, ja.
Crec que ja sé qui és.
El que no tinc tan clar és què faré a partir d'ara.
He guanyat prou diners com perquè ni jo ni els meus descendents
hagin de treballar durant diverses generacions.
Què puc fer, doncs, d'ara endavant?
El meu entorn em proposa de retirar-me a la via saudita
i acumular uns quants milions d'euros més.
M'hauria de dedicar-me a adquirir hotels i restaurants
o al negoci immobiliari o a ficar-me en el món de la criptomoneda.
Fins i tot podria ser comentarista de Movistar.
Això sí que no, eh?
O simplement m'hauria de dedicar a gastar de manera incontrolada
i fer-ne ostentació a xarxes.
Però res d'això m'omple, Joel.
Un company d'equip m'ha parlat de la teva secció a Catalunya Ràdio.
Crec que em podràs assessorar
per encarar aquesta nova etapa de la meva vida
d'una manera digna i socialment responsable,
retornant a la societat part del que m'ha ajudat a guanyar.
Gràcies, S.B.
Alguna idea?
Aviam...
Pel que diu, i per les inicials,
sembla que podria ser Sergio Busquets.
Però hi ha una cosa que em despista
i és el gran domini del català
que demostra en aquesta pregunta,
perquè Sergio Busquets...
Ja ho tenim un escrivà, home, un...
O potser li ha escrit al xat GPT.
Avui en dia es veu que es fa servir molt el xat GPT.
En tot cas, si ets tu, Sergio Busquets,
que sàpigues que t'estimo.
Això és el primer fora de l'àmbit comunista
i que, si fos per mi, ja tindries una estàtua al Camp Nou,
però no fora del Camp Nou, sinó dins.
A la gespa, just al vell, mig del cercle central,
allà hi hauria d'haver una estàtua de la teva figura escardalenca
atrapitjant la pilota i mirant a l'horitzó
que recordés els futurs mitjentres de merda
que fitxarà el Barça que el futbol es pot dominar
sense moure's gaire d'aquells dos metres quadrats de gespa
i sense gaire massa muscular.
Això és el que ha ensenyat Sergio Busquets.
Té un cos bastant com el teu.
Sí, escardalenc, una mica camespalillo.
Mira, tio, arribava tot, eh?
Mira, ara, l'Aràbia Saudita, tu.
Espera't, espera't, perquè si m'ho pregunta serà per a algú.
Ara, sí, Sergio, és a bé, anem a la teva consulta
i comencem resumint una mica la teva situació.
Aviam, entenc que no saps què fer amb la teva puta vida,
ets fastigosament ric, objectivament jove,
i segurament tens les inquietuds d'un nen de 14 anys,
perquè l'únic que saps fer i que t'agrada fer és jugar a futbol.
A partir d'aquí, repassem les opcions que dius que tens.
Jugar a Aràbia Saudita.
Aviam, Sergio, no sé si estàs gaire familiaritzat
amb el tema dels drets humans.
Suposo que no gaire, perquè els jugadors de futbol del teu nivell
viviu en una mena de gàbia d'or protegida per molta gent
que l'últim que vol és que adquiriïu
un mínim de consciència social.
Doncs jo t'ho explico ràpid i perquè m'entenguis.
Aràbia Saudita és un lloc on es fan execucions públiques.
De fet, és un lloc on es fan execucions públiques
menys quan hi va el president dels Estats Units.
I després continuen executant gent.
Això funciona així la mar de bé des de fa molts anys.
Llavors, què passa?
Tu vols jugar en un país així, Sergio.
Pensa que a tu no et faran res,
però a qualsevol criada a Tiup de les que tindries a casa
la podrien torturar només pel fet de protestar,
per exemple, per no tenir cap dret laboral.
Per tant, jo de tu et descartaria a Aràbia Saudita,
tot i que referents teus com Guardiola o Xavi
no hagin tingut cap problema en haver-se fet d'or
en un país dictatorial encara pitjor que el Saudita.
Per tant, descartaria Aràbia Saudita
i descartaria també, de pas, que te'n vagis als Estats Units
perquè allà no fan execucions públiques,
però juguen fatal a futbol i t'avorriries molt.
Evidentment, també descartaria anar a comentar partits a Movistar,
bàsicament perquè tu ets del Barça i allà tots són del Madrid.
Llavors, jo el que faria, si fos tu, Sergio Busquets,
i no saps què fer amb els diners, és, com a mal menor,
que t'entornis al teu poble, vadia del Vallès,
amb una fundació d'aquestes que teniu els futbolistes
per desgravar impostos i netejar-vos la consciència,
et gastis allà els milions d'euros que no es gasta l'administració
per millorar la vida dels teus antics veïns.
I, si et sobra, també pots fer Patreon de la Sotana,
que és un programa del Barça.
Doncs esperem que quedi resolt al misteri del S.B.
El que no sé tampoc és quin futbolista...
M'ha recomanat el comunista un company del primer equip.
Jordi Alba, som molt amics.
Segur que Jordi Alba escolta el comunista cada dia.
Blind album, aquesta es va consultar.
Hola, Joel.
Dijous vaig tenir la tercera cita amb una noia d'aquí al Tinder
i crec que m'està agradant de veritat.
No sé què és que m'atrau tant d'ella.
Potser és el gest subtil que fa amb el cap
quan se'n retira els cabells de la cara.
Potser són els silencis entre nosaltres que ho diuen tot.
O potser és que hem follat tres cops en tres cites.
El cas és que, sense voler-ho, últimament m'ha vingut a la cap
i no m'han donat gaire espòs als meus projectes.
Però a la cita de dijous vaig deixar anar.
Jo soc de relacions obertes, Blind.
Aquesta no la vaig veure venir, Joel.
L'únic que em va sortir va ser com un rampell de mala llet
i li vaig contestar.
Doncs jo soc de la plana de Vic i soc de relacions normals.
Em sembla que la vaig cagar en el moment de dir normals.
Però és que em costa imaginar-me vivint amb ella
i que m'arribi un dia a les 7 del matí després d'estar a saber qui
i jo fotent-li l'esmorzar.
Més tard, mentre feia l'amor amb ella,
una relació oberta s'acosta més a l'ideal comunista
que no pas a una relació tradicional.
Per aquella cosa que ningú exerceixi un rol de poder sobre ningú.
D'altra banda, en cas que m'aconsellis una relació oberta,
se'm planteja un dubte.
Fas de tot amb totes les parelles
o bé fas unes coses amb unes parelles i unes altres amb les altres.
És a dir, una parella és per follar
i l'altra és la que vas a l'Ikea dissabte a la tarda,
o amb tot s'ha de fer tot?
Ai, sort de la música, que em calma.
Oita, tinc la guitarra aquí.
Vaig a anar-me'n. Adéu, Joel.
I'm waiting, waiting on a sunny day.
Vale, vale, però...
La-la-la-la-la away.
I'm waiting on a sunny day.
Però, Roger, això en principi no...
És el Blayn Aldum de Taradell?
Ai... Blay, Blay, Blay...
Relacions obertes o relacions tancades?
O relacions normals?
Això jo no ho puc... A veure, anem per parts.
Anem per parts.
Estimat camarada, una mica neurodivergent,
ja t'he comentat diverses vegades
que jo soc comunista, però no soc un puto hippie.
I, per tant, a mi, com a comunista,
que tinguis una relació oberta o tancada
me l'aporta moltíssim el paio.
Perquè jo soc comunista de la meva pell en fora, Blay,
però de la meva pell en dins soc més liberal
que un fill imaginari de Jordi Graupera i Margaret Thatcher.
Però, però, Blay, com que sé...
T'ho has imaginat, ara, eh?
T'has imaginat la Thatcher i el Graupera allà de la que te pego.
Blay, com que sé que tu fa temps que et prens aquesta secció
com una mena de consultori sentimental
i el que vols és saber què faria jo i no Karl Marx,
et recomanaré que, de moment, t'estiguis de fotre't
en el tremendo, percal, logístico-sentimental
que suposa una relació oberta.
Perquè, per poder tenir una relació d'aquestes,
si és que és possible, Blay,
s'ha de ser una persona tremendament madura emocionalment
i també molt empoderada a nivell sentimental.
I, de moment, Blay, elemento dir-te que no és el teu cas.
Com tampoc ho és el de la majoria de gent que ho prova,
també t'ho diré, i per això acaben tots
tornant amb la cua entre les cames
a abraçar la monogàmia tradicional
com si fos l'última cantimplora del desert.
Per tant, i resumint, Blay, escolta'm bé,
gaudeix tant com puguis i vulguis
i et deixin del sexe amb aquesta noia.
Sigues carinyós i, efectivament, responsable,
però per l'amor de Lenin, Blay, no te n'amoris,
perquè patiràs segur.
Segur.
Pobre, Blay. L'amor no s'ha de patir, eh, Manuel?
Tu has tingut alguna relació oberta?
No.
Doncs llavors...
Ja es nota, també, perquè ets de dretes, tu.
Ets un nano conservador, de Sabadell.
T'agraden les coses ben fetes.
A la casa pels cinc.
Sí o no? Jo ni de dretes ni d'esquerres.
De molt de dretes.
Tira-la. Vinga, va.
Ai...
Però jo vinc d'orígens molt comunistes, ho saps, això?
Però si tu véns d'un negoci de bicicletes...
No és veritat, això és independentment d'això.
És a dir, això ho he explicat alguna vegada.
M'interessa moltíssim.
El meu ex, el meu tiet...
El teu d'ex-tiet?
No, el meu tiet, en Pau Descansi,
va ser alcalde de Sabadell durant 20 anys,
el primer alcalde democràtic del suc, durant 20 anys.
Carai, carai, carai.
Jo em dic Ferrer, és de segon cunom.
Molt bé, i ho va fer bé, va ser bon alcalde.
És bastant recordat, això no ho he de jutjar jo, però diuen que sí.
Va morir quan jo tenia uns 20 anys.
També et dic que molta gent que en aquella època eren del suc,
després es van anar tornant de dretes sense cap mena de problemes.
El que passa és que com que en Pau descansa, no sabem ara què pensaria.
Però això no vol dir que jo pensi com ell,
el que passa és que sí que dins d'aquesta família hi havia una tradició...
Però Roger, una cosa, no passa res per ser una mica conservador,
que ets el teu cas, en sèrio.
Això ho dius tu? Jo a mi em caus bé, igual.
Tu et sembla el conservador, jo? Sí.
A on? A on?
Amb què?
Amb la manera d'entendre la vida.
Considero un tio que li agraden les tradicions.
Tu em veus a mi la tradició de fer la missa del gall, per exemple?
Jo no estic ni batejat.
Missa del gall, no.
Però així que et veig a tu, per exemple,
els diumenges sortia a Sabadell a passejar ben vestit.
Jo els diumenges estic fent programa fins a la una del migdia,
cada diumenge des de fa 5 temporades.
A l'estiu. A l'estiu intento no ser a Sabadell.
Què més et sembla conservador?
Els diumenges compro un torter.
Ara t'has picat. Què més soc conservador?
Doncs segurament et preocupa la inseguretat ciutadana
i l'ocupació i tot aquest tipus de coses.
No especialment.
Mira, no tinc...
Ara donaré una dada que no hauria de dir,
perquè si algun...
No tinc alarma de seguretat a casa.
No tens alarma? No tinc alarma de seguretat a casa.
Ets burro. Ara vindran a robar-te.
Què més et sembla conservador? Fins a la llista.
Ai, no t'enfadis. Doncs no m'ataquis.
Què penses de l'impost de successions? Digues la veritat.
L'impost de successions em sembla molt bé que els més rics paguin més.
Bueno, cap allà, jo no tinc res a dir.
Retiro, recorretiro i ja està.
Fantàstic. Doncs següent consulta.
Ah, t'has posat sèrio, eh?
M'he posat sèrio perquè, a veure, dius que els conservadors...
Vinga, fes-me la llista de coses que et semblen conservadors.
Ei, tu, moonwalk. Passito cap atràs i ja està.
Vinga, cap enrere. Va.
A veure qui les torna avui.
Falta una consulta o anem al personatge?
Tranquil·let, falta una consulta. Va, llegeix-me-la.
Joel, m'agradaria consultar-te un tema que em preocupa,
que és el de les propines als restaurants.
Hòstia. Fa temps que vaig sentir que responies
a una consulta sobre aquesta qüestió,
però és que des d'aleshores la situació ha canviat.
Resulta que, com a conseqüència de la pandèmia,
molta més gent paga el compte de bars i restaurants
amb targeta de crèdit o directament amb aplicacions del mòbil,
en detriment dels diners en efectiu.
I això ha comportat també una reducció dràstica
de les propines en aquests establiments.
Sembla que quan es pagava en efectiu
era molt més fàcil que el client deixés
en algun bitlletet o que simplement
no recollís les monedes del canvi.
Exacte. Llegien o fa gaire un diari
que, a producte d'aquest nou panorama,
cada vegada més establiments d'aquí
s'udjareixen als comensals a través del tiquet
que els deixin entre un 5 i un 10% de propina.
Va, amor.
Fa uns mesos fins i tot la comunitat de Madrid
va iniciar una campanya que sota l'eslògan
negamos que vuelvan a sonar les campanes
animava la gent a tornar a deixar propina.
Finalment, hi ha uns sectors
que reclamen la implantació de la propina obligatòria
com es fa d'altres països i que alguns restaurants
aquí camuflen darrere del concepte servei.
Què fem, Joel, des de l'esquerra?
Deixem propines del 10% per millorar
les condicions del personal de l'hostaleria?
No. I si s'acaba implantant la propina obligatòria que fem?
Deixar d'anar al bar? Això mai.
Signat Joan Travolta. Joan Travolta.
Camerades, Joan Travolta, escolta'm bé.
La propina, el concepte de propina en si mateix
és la cosa més fastigosament rància i de dretes
que hi ha després de la disfressar
les treballadores domèstiques de criades victorianes
amb aquella còfia i tot.
Després d'allò, ja venen les propines.
D'aquell vídeo de Nadal de Josep Maria Bartomeu,
l'expresident del Barça,
que estaven fet tots la conga a casa seva
en un pis d'aquí de Tusset,
i sortia la senyora de la còfia que feia l'escudella de Nadal.
Efectivament, efectivament.
I per tant, com que la propina és fastigosament de dretes,
és perfectament normal que una dona com l'Ayuso,
que bàsicament el seu ideari
es basa en la defensa dels valors feudals,
però amb una mica de vernís neoliberal
perquè brilli la cosa,
doncs sigui l'Ayuso una ferma defensora de les propines.
És perfectament normal.
Hi ha alguna cosa més humiliant?
Pregunto jo, Joan Travolta, pel gremi de cambrers,
que delegar en la caritat dels clients
part de la seva retribució legítima?
Jo diria que la propina serveix per dues coses.
La primera, perquè els empresaris de l'hostaleria
puguin pagar menys del que haurien de pagar els seus treballadors.
I la segona, per moure diner negre.
Per tant, tenim aquí una pràctica que combina,
oh, quina casualitat, explotació laboral i blanquets de capitals
que fixa't tu quina cosa, Joan,
t'has d'acostumar.
I per anar tancant el tema, Joan Travolta,
la propina és una pràctica opaca,
arbitrària i humiliant,
que l'únic que fa és perpetuar la precarietat escandalosa
amb la que es treballa a l'hostaleria,
i el que has de fer, si no ets un liberal hipòcrita,
és estar-hi en contra.
Perquè escolta'm bé, Joan, la propina és caritat.
I la caritat és un invent antiquíssim
que no és una propina,
sinó que la propina no és una propina,
sinó que la propina no és una propina,
sinó que la propina no és una propina,
sinó que la propina no és una propina
i que la propina és un invent antiquíssim
dels rics per perpetuar la desigualtat
mentre es netegen la consciència els ulls de Déu
o de qui sigui.
El que volen els cambrers són bàsicament salaris dignes,
Joan, i no que els hi tiris les monedes petites
que trobes a la merda de butxaca.
Propines.
Tu vas a l'escola pública o a l'escola privada?
A tu què t'importa?
Vas a la pública o a la privada?
A la concertada.
Des de P4 fins a la universitat, la pública també.
Des de P4 fins a la universitat, la pública també.
Jo no puc fer càrrec de les decisions dels meus pares.
Jo no puc fer càrrec de les decisions dels meus pares.
No m'ho puc fer càrrec d'això.
També et dic que sort que hi vaig anar,
perquè a mi me n'arriben a enviar a un institut públic.
Si haguessis anat al meu institut avui no series aquí.
Però potser seria més feliç.
Potser sí.
Arroba el suplement a Twitter qui s'amaga al darrere del telèfon.
Aquesta persona només ens pot respondre
amb un sí o un no.
Si hi ha alguna pregunta que no vulgui respondre,
disposa d'un comodí que és Voltal.
Si diu Voltal,
que segur que el nostre convidat o convidada misteriosa
que segur que el nostre convidat o convidada misteriosa
sap interpretar, s'estalvia la pregunta.
Quan vulgui, Joel.
Hola, bon dia, ets català?
Sí.
Ets una dona?
Sí.
Has escoltat aquesta secció anomenada el comunista alguna vegada
abans d'avui?
Sí.
T'agrada?
Eh, pa, ha fet un Voltal.
Ja l'ha gastat i encara no li he preguntat la pregunta
on tothom tira el Voltal.
Que bé, ara, efectivament.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Voltal.
Dos Voltals.
Li regalo.
Però això és un catxon, Déu.
Per reial decret del director d'aquest programa.
Això és la pàgina de la Bernarda.
Aviam, tens més de 40 anys?
Sí.
Tens més de 50 anys?
Tens més de 60 anys?
No.
Ets feliç?
No pots dir Voltal.
Sí o no?
No.
Això vol dir que segurament té consciència social.
És veritat.
Tens consciència social?
Sí.
Vius a Catalunya?
Sí.
Vius a Barcelona?
Sí.
T'agraden les Superilles?
Sí.
Consideres una persona d'esquerres?
Sí.
D'extrem esquerre?
No.
Et dediques a la política?
No.
Et dediques a la comunicació?
Sí.
Ets periodista?
Sí.
No saps qui és encara?
No.
Ara ja vaig.
Treballes al sector de la premsa escrita?
No.
Treballes a la televisió?
Sí.
A TV3?
No.
Treballes en castellà?
No.
Treballes a 8TV?
No.
Ah, clar!
Treballes a Sant Cugat?
No.
Potser el plató no és...
Roger, no m'ajudis.
Treballes a TV3?
Sí.
No domino ara mateix gairebé l'agraella jo de TV3.
A veure, ets periodista.
Espera, espera.
Ve del món de la ràdio, va.
Has treballat a la ràdio?
Sí.
Has fet el cap de setmana?
No.
Crec que és l'única planxa.
Ja sé qui és.
Ja sé qui és.
M'agraden molt les entrevistes que fas.
Ets la Gemma Nierga.
Sí.
Gemma Nierga, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Què vol dir?
Volta'l a l'hora de si ens agrada o no.
Li he fet perquè m'agradava provocar-lo una mica.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
T'agrada?
Sí.
M'agradava provocar-lo una mica.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
Sí, també has dit volta'l a l'hora de després, eh?
Sí, perquè començar per l'aquí,
que és independència, no he dit quina mandra.
Sí, la veritat és que sí que fa mandra.
Però, Joel, sí que has crigat, eh?
Es nota que no mires mai la dos i...
Et puc dir la veritat?
Et puc dir la veritat?
Et puc dir la veritat?
Fins que no he caigut al mitjà per la veu,
em pensava que eres la Lídia Heredia.
Ah!
A la vegada ens ho han dit, sí que ens ho han dit.
Sí, sí, sí.
Aquesta hora dorm la Lídia Heredia perquè és a Washington.
Però tu què saps que està fent, la Lídia Heredia?
Home, que espero que estigui dormint,
perquè ja són les 5 del matí.
La Lídia Heredia és molt treballadora.
La Lídia Heredia ja està ben feliç, eh?
Ah, sí? Me n'alegro moltíssim.
I tu, Gemma, tu has dit que no ets feliç.
Ai, Joel, aquesta és la que m'ha costat més contestar-te,
perquè no m'agrada dir que soc feliç.
Em sembla...
De mal gust, eh?
Exacte, em sembla de mal gust fins i tot preguntar-ho.
És veritat, tens raó.
Però, clar...
Sóc feliç de moments, de moments, a instants.
Però, com per contestar, ets feliç?
No.
Tens tota la raó.
Deixa'm fer-li un parell de preguntes a la Gemma Nierga,
ens estimem molt amb la Gemma,
i a més, jo consumeixo el seu programa...
Un cafè d'idees.
I ella, ella sé que és oient, necessito el suplement.
Perquè de tant en tant comentem coses i ens fem algun favor.
Escolta'm, Gemma,
però no ets feliç de totes les franxes menys el cap de setmana,
diria jo, de la ràdio, no?
Ara, quan m'ho has preguntat,
he pensat, clar, jo cap de setmana no n'he fet mai dubte,
en un moment.
Perquè, clar, a la meva edat ja has fet tantes coses,
però no, no he fet cap de setmana mai.
O sigui, vas fer l'oiporoi, vas fer la tarda amb la ventana,
evidentment, després...
Clar, vaig fer la matinada...
El parlar per parlar i parlar per parlar, que sí, aleshores.
La meva pregunta és,
de totes aquestes franxes,
quina és la que et rebenta més la vida?
La que em rebenta, dius...
Sí, a nivell logístic, és a dir...
A mi, la nit, a mi la matinada.
A mi, la nit, la nit.
Jo soc una persona de matinada,
de llevar-me molt aviat,
i allà de la nit era terrible.
És que el meu programa començava a dos quarts de dues.
Com el solar.
Me n'havia anat a dormir a les 10,
i a llevar-me a les 12,
per anar a fer el parlar per parlar.
Oita.
I això ho havia arribat a fer.
La que em rebentava més era la nit.
Ara que estem en un moment així de batalletes,
vosaltres dos...
És que, Joel, els periodistes ens encanta,
això de fer batalletes i d'horaris.
I queixar-vos, també.
Segur queixar-vos una mica.
O què?
Jo em queixo molt.
Joel, em queixo poc.
Mira que jo em llevo a les 5 del matí cada dia.
Hòstia.
I em queixo poc. M'agrada.
A mi m'agrada llevar-me a les 5.
I això és el teu cas, Gemma?
Home, a mi sí que cal, perquè, mira,
arribo a 3 quarts de 6,
llegeixo diaris,
parlo amb l'equip a veure si està tot bé,
vaig a maquillar, vaig a vestuari,
vaig a no sé què, amb micròfon,
i a les 8 en punt dic hola, molt bon dia,
benvinguts al Castellideas.
Mira, Gemma, ara si veiessis la cara del Roger Escapa,
està flipant,
perquè ell està veient com treballa una autèntica professional.
Un autèntica professional del periodisme.
Aquest horari que fa ella, jo el faig dos dies a la setmana.
Doncs ella cada dia.
Jo de dilluns a divendres, també t'ho dic,
de dilluns a divendres.
Avui he dormit fins a les 9,
que és una cosa extraordinària.
I què has esmorzat?
He esmorzat...
Oh, que bo, Joel, que m'ho preguntis.
El dissabte sempre esmorzo un cafè millor,
enorme, amb cereals.
Cereals d'aquests dels nens.
Ah, sí?
És l'únic dia que m'ho permetso.
Porten molt sucre, aquests cereals.
Sí, llavors només ho faig el dissabte.
Després, quan em llevo, prenc això.
Deixa'm-li dir una cosa a la Gemma.
Gemma, m'agrada moltíssim,
m'agrada moltíssim quan et venen polítics
al teu programa de Cafè d'Idees,
perquè ets de les poques periodistes,
estrella,
d'avui en dia,
que encara dominen l'art de la repregunta,
això,
1, i 2,
l'art de quedar-te callat perquè sigui el polític
el que es fot en un fregau.
És un fregau, ell solet.
Ets una mestra d'això,
ets la catedràtica màxima d'això.
Venint de tu,
no saps com et pica agraïn aquestes paraules.
Au, va, va, Gemma, no, hòstia, és veritat.
Té tota la raó, el Joel.
És que és veritat, els polítics van pels postos,
no et dic per tu, Roger,
però en general...
Però en general no, i més ara en campanya està prohibit.
No prohibit, prohibit no.
Prohibit no està.
Però en general surten com molt campantes
perquè diuen la seva mandanga, ningú els hi repregunta,
perquè tothom està pendent del ritme del temps.
I tu, Gemma,
fas una cosa que és,
hòstia, està atent a què diu el polític
si es contradiu o si no,
i el vas conduint perquè ell solet
es foti en un veren general
i llavors et treuen titulars guapos.
Clar, però fixa't, Joel,
que això no hauria de ser extraordinari.
Doncs ho és, ho és, ho és.
Sempre hem de repreguntar i sobretot escoltar,
ara acabes de dir això d'escoltar,
que m'agrada molt que ho diguis,
perquè fixa't que jo en 21 o 22
estava fent aquell programa de parlar per parlar de matinada
que jo allà vaig aprendre a escoltar
perquè la gent trucava
explicant un problema molt greu
i no el volien explicar en realitat.
Llavors havies de parar molt l'orella
per saber a aquella persona
en realitat què li passava.
Doncs jo crec que d'allà em venen
aquestes ganes d'escoltar atentament a la gent
i els polítics tu els has d'escoltar
i te'ls has de mirar els ulls.
Diuen una cosa i els ulls
t'estan transmetent una altra.
I a més també els passa una altra cosa
que és que si tu els deixes parlar
com que tenen la sensació
que no poden estar callats
i que no han de parar de parlar,
ells sols es van liant.
O sigui, a vegades no cal ni dir-los res.
Sí.
Escolta'm, jo era uient,
ocasional, no cada dia, del parlar per parlar.
I la ventana, sobretot, no?
No, del parlar per parlar.
I em va fotre ràbia que s'acabés.
T'he de dir.
Com va anar allò, una miqueta?
Però clar, tu no devies ser uient de la meva època.
Tu ets molt jove, Joan.
Jo tinc 42 anys, eh, Gemma?
42.
Ja pot ser, home, sí que pot ser.
Jo escolto la ràdio des de ben jovenet.
Sí.
El parlar per parlar va començar primer en català
i després el castellà.
Jo l'escoltava a l'acer i era l'ablar per l'ablar, clar.
I és que era l'ablar per l'ablar.
Sí, però potser escoltaves algun altre,
però no t'escoltaven.
No, jo t'escoltava tu, Gemma.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Jo vaig deixar el parlar per parlar per fer la ventana
i el programa es va deixar de fer
però després de, no sé,
25 o 30 anys no m'entenen.
Sí, és rotllo nit dels ignorants una mica, no?
Sí, sí, sí.
És una franquícia que va tirant.
Sí, sí.
De fet, jo vaig començar el parlar per parlar
que hi havia el Carles fent la nit dels ignorants.
Saps que compartia una cosa?
Sí, no.
No, anava a dir que amb el Joel compartia una cosa
que és l'afició pel Barça, la Gemma Nierga és molt molt del Barça.
Ah, no ho sabia, això?
Ara m'han dit, és que jo això no ho sabia
i m'ho van ensorrar ahir al guió i dic wow,
ho hem d'explicar això perquè no sé si ho heu explicat 70 vegades,
però em fa gràcia que és que...
Explica'ns què et va passar en el teu cas particular
amb el gol d'Iniesta Stamford Brit, Gemma, sisplau.
Ostres, ostres. Ai, ai.
No, no, jo estava embarassada. Ai, no.
Del meu fill, del meu fill Arnau. No.
I amb el gol de Stamford Brit de l'Iniesta
vaig fer uns crits, uns salts,
tot que l'endemà m'havien de fer l'amniocentesi.
Sí?
I quan vaig arribar al metge, mira i diu,
Gemma, que t'ha passat alguna cosa a les últimes hores,
que tens com desgarraments de sang,
i no et puc fer l'amniocentesi,
perquè veig taques que em preocupen una mica.
I vaig haver de dir, és el gol de l'Iniesta d'ahir.
Que bo, no?
Vaig faltar molt.
Vaig faltar molt.
Vaig faltar molt.
Vaig faltar molt,
i no em va poder fer aquell dia l'amniocentesi.
Em va dir, sisplau, vés-te'n a casa,
reposa, posa't al llit durant 24 hores
i et faré l'amniocentesi
d'aquí un parell de dies.
De quant estaves en aquell moment?
Ai, no ho sé. Més o menys, més o menys.
Quan va néixer l'Arnau. Depèn.
Que digue'm quan va ser el gol d'iniesta, hòstia.
El maig. Ara sí.
Jo estava a 3 mesos.
Ah, és que t'arriba a enganxar això
de 8 o 9 mesos, igual.
I potser trenques aigües allà.
Ja, ja, ja.
Allò que ha sigut preciós.
Jo el meu marit estava a Córdoba, en aquell moment,
i el vaig trucar
i li vaig fer un crit
que es va pensar que em passava alguna cosa.
Ai, pobra broma.
Jo vaig dir, Jose! Jose!
I jo, què ha marcat l'iniesta?
A casa som molt culers.
Els meus fills i jo,
el meu marit no tant,
i estem molt nerviosos per demà.
Demà, demà.
No, podem guanyar la Lliga.
No, podem guanyar la Lliga i podem condemnar
gairebé definitivament l'Espanyola,
la segona divisió.
No, aquí no m'hi trobaràs, Joel.
Au, va, Gemma, va, home, va.
No, no, no.
Una mica sí.
Una rivalitat sana.
No és obligatori, eh, Joel, ser del Barça i...
Per mi sí, per mi sí.
Jo, aquest Joel, és una baralla que tenim a casa
perquè el meu fill gran és així com tu dius,
però, Pau, no, no, anima,
anima bé el Barça,
però jo l'Espanyol vull que es mantingui a primera.
Bueno, Pau, si m'estàs escoltant,
segueix, segueix així, segueix així.
Gemma Nierga, moltes gràcies
avui també per jugar amb el suplement
al comunista, una abraçada ben forta,
i molta sort amb el que vingui.
Ha estat un gust i m'agrada molt aquesta secció, Joel.
Moltes gràcies, Gemma.
A mi m'agrades tu, guapa.
Adéu, adéu, adéu.
S'està mirant el pèrrec que dins la casa
Saps què és això que sona, Joel?
És música?
Sí, però una mica més, va.
Venga, que és algo d'eufòria o algo així?
No, és Renaldo i Clara.
Ah, hòstia, me n'hem parlat molt bé, del grup.
El 21 de maig d'aquí tot just una setmana
ens veurem les cares al Teatre Romea de Barcelona.
Trobo a faltar que passin coses bones
Obre els braços que vinc sense força
Diumenge, 21 de maig,
La gira dels 35 anys arriba al puny final
amb Renaldo i Clara, Paula Valls i Julieta.
Aquesta és la Julieta, no?
En què farem el Dominical en directe
amb els principals col·laboradors del programa
els diumenges, el Toni Cruanyes,
amb la presència també del David Treva,
del Lluís Omar, de la Carme Lías,
amb sortejos en premis, tot carregat de sorpreses
que anireu descobrint als ullents.
Tenim la platja del Romea, pràcticament tota plena,
però volem omplir el primer pis, també.
Si entres a carradio.cat barra el suplement,
veuràs la pestanya gira 35 anys,
allà pots demanar les entrades que vulguis,
tot gratuït, però s'ha de reservar prèviament,
i de seguida, si envies un correu,
et donaran la resposta.
A partir de quarts d'onze, del diumenge a 21 de maig
i fins a la una del migdia, puny final
a la gira dels 35 anys del suplement.
A mi podries buscar una entrada aquesta
de backstage, sisplau?
Però és que els bolos que hem fet el dissabte
ja venia el comunista,
que durant la temporada no has estat tu.
Aleshores, com que aquest és diumenge,
no s'ha d'inventar alguna altra història.
Ja me faria gràcia d'anar-hi.
Fem una pausa i de seguida, al suplement,
parlem d'un dels grans programes que hi ha en aquesta casa.
Uf, quin és?
Els viatgers de la Gran Anaconda amb el Toni Urbunès.
Home, home.
A tu t'agrada viatjar? No.
De debò m'ho dius? Lluny, no.
M'agrada viatjar, jo què sé, a Mollerussa.
O sigui, els viatgers de la Gran Anaconda
jo crec que té la millor sintonia
de l'emissora.
O sigui...
Ara mateix no la tinc al cap.
Ara mirem...
Aquesta cançó fa 25 anys, d'aquesta sintonia.
És africana, és una cançó així...
No, jo crec que no és africana.
Ara el Toni Urbunès ens ho explicarà.
Sí, que té un rotllo africà, no? El tècnic diu que sí.
Sí, molt africà, això.
Molt bé, molt bé.
Vinga, àfrica.
Doncs el Toni Urbunès, que també està d'aniversari,
perquè som mil programes, els que fan mil programes,
i el Toni Urbunès és de Gran Anaconda.
Són molts programes, eh, realment.
Fa 25 anys, imagina't.
Has viatjat molt lluny, tu? Què és el més lluny que has anat?
Corea del Sud.
Què has anat a fer, allà?
Allà a Corea del Sud tenia una relació.
Coses que passen a la vida.
Tenies una nòvia coreana?
No, era catalana, però...
Però se'm va anar a fer un mestre estudiar.
Se'm va anar.
I vaig anar a Corea i allà es va acabar també tot.
Hòstia, Roger.
Jo t'ho recomano. Jo la del nord.
O sigui, el nord fa més per tu.
Farem una pausa i de seguida tornarem al suplement.
Gràcies, Joel. Fins la setmana que ve.
El suplement, amb Roger Escapa.
El 28 de maig vinent
se celebren les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat,
o alguna cosa t'invideix anar a votar,
ho pots fer per correu.
Si ja tens la documentació electoral al teu domicili,
pots enviar el teu vot fins al 24 de maig
per correu certificat.
És totalment gratuït.
28 de maig, eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot té tot el seu valor.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
Imagina el teu estiu en aquest jardí o terrassa,
amb una zona relaxant on poder seure a no fer res.
I una barbacoa de les de uau.
Molt ben cuidat tot.
Esclar, per descomptat,
tens totes les eines que necessites
i a dins un aire condicionat.
Quin estiu!
Ho tenim, Bauhaus,
el teu centre d'abricolatge, reformes, decoració i jardí.
Amb l'estalvi de Caprabo em deixaré seduir.
Amb un bon descompte,
la butxaca no haurà de patir.
Aquest dissabte,
13 de maig, a Caprabo i a Caprabo a casa,
emporta't el 10% de descompte de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo.
Perquè estalviïs tant que acabis enamorat.
Caprabo.
Més informació a caprabo.com.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport.
Estan un crack blaugrana.
Aquest estiu també Campus Femení Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel Diari Esport i Barça Academy.
Arriba a Girona,
temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors i música.
El Cort Inglès de Girona
sona aquesta cita amb un concert de corgeriona.
El 19 de maig a les 18.30
a la plaça Salvador Dalí.
I parking gratis a la nostra botiga.
Dina a Girona i viu temps de flors amb el Cort Inglès.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Casa teva.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig
gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village
en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per a membership.
Una lista a larocavillage.com.
Blau.
Vermell.
Tarantino.
West.
Els Estats Units és un país de contrastos,
moltes vegades d'extrems.
Seguiu-me, que us ho explico.
Follow Garriga,
el podcast que ens apropa a la realitat nord-americana
amb Francesc Garriga.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio
sabrem com són i com sonen els Estats Units.
Follow Garriga,
amb Francesc Garriga,
l'univers de contrastos dels Estats Units
segons el nostre corresponsal.
I acompanyeu-me.
Les pàgines més fosques
del mal que ens envolta.
El llibre de crims.
Pecats capitals.
A la venda a la botiga de TV3
hi ha els punts habituals.
Diuen que la llum és veritat.
És coneixement.
Sense llum no hi ha colors
i res no ens supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audico 5
amb llums a l'ed personalitzables
i amb entrega immediata en pis i rànting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta a Volkswagen rànting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions d'Audi Pones.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos minuts per tres quarts de dotze.
Toni Urbunès, bon dia i bona hora.
Fa més de 25 anys que en aquesta casa
el Toni Urbunès ens convida a viatjar
amb una mirada intrèpida i sense prejudicis.
Arriba el programa 1000
de l'Anaconda, dels viatgers de la gran Anaconda,
un programa que podem sentir avui
a partir de les 3 de la tarda
pel web de Catalunya Ràdio,
perquè a l'FM hi tenim el Reial Societat Girona.
Però és que clar,
mil programes d'una sintonia mítica com aquesta.
Ara amb el Joel Díaz parlàvem de la història d'aquesta sintonia.
Toni, d'on surt aquesta sintonia?
Aquí a la ràdio, com tu saps,
a vegades ens nodrim del que anomenem música de llibreria,
que és música que fan els músics,
òbviament,
i llavors hi ha...
combinats
de diversos temes,
i va arribar amb un d'aquests combinats un CD,
que gairebé no ens en recordem,
i llavors forma part
d'un recopilatori que estava amb un CD,
i llavors el muntador que s'encarregava
de les músiques em va dir
que ha arribat una música que potser anirà bé pel teu programa,
i era aquesta, i vaig dir sí, sí.
Me la vaig sentir i aquí va quedar.
I 25 anys la preservem, no?
Vull dir que no l'has hagut de renovar?
No, no, no és que no l'hagi hagut,
és que tinc prohibit tocar-la, esclar.
És que és identificativa totalment del programa,
i llavors et trobes que no pots canviar,
encara que tu pensis, escolta, potser hauríem de renovar,
potser n'hauríem de buscar un altre,
posar-nos el dia...
No, no, no, és aquesta la sintonia,
la sintonia identifica el programa, no es pot canviar.
Deixem donar-te la norabona, perquè mil programes no es fan cada dia.
No, i a més si és un setmanal.
I a més si és un setmanal, i a més tenint en compte
que mil programes són
molts més programes que països
i al món, no?
Sí, en principi sí, en principi sí.
Clar, que parlem de...
És difícil això, els països, perquè a vegades hi ha territoris
que són territoris ultramarques,
per tant, en un país no som benbé independents,
és a dir que...
Amb el Moret tenim discussions sobre això, a vegades,
tu què dius, 190...
Por ahí, por ahí, 189, 190, sí.
Fixem-nos com sonava l'Anaconda,
l'any 1996.
Són coneguts com Tuàrex,
i també hi ha alguns viatgers que els anomenen
a causa del color del vel amb què es cobreixen el rostre.
Però originàriament,
els pobles nòmades del desert del Sàhara
s'han anomenat ells mateixos
Imoxac i també Mazic.
Com neix el format de l'Anaconda?
Això està revolucionat, eh?
Sí? Està accelerat?
Sona antic, però a més a més sona una veu...
Home, la veu, evidentment, no és la mateixa
27 anys després, no?
Però sí, sembla una mica...
Bé, són aquelles coses que tens voltant pel cap
i que fins que no les plasmes en un paper
i en aquest cas no les plasmes a la ràdio,
no els hi vas donant forma, no?
Era difícil d'explicar.
Si algú m'hagués preguntat, escolta, concret,
en què faràs l'Anaconda,
no sé si hauria estat capaç d'explicar-l'hi.
O sigui, parlarem del món a partir dels viatges,
però s'ha anat fent una mica
amb ella mateixa, aquesta gran serp.
Tu ja havies viatjat molt o no?
Jo he anat viatjant.
Però eres un gran viatge.
Sí, sí, jo me'n recordo d'un viatge.
A vegades ho he explicat, no?
I me'n recordo un dia
que anàvem a fer bivac al costat d'un oasi,
a l'oasi del Fayun,
i li vaig comentar
a una persona del programa,
perdó, del viatge,
li vaig comentar, dic,
m'encantaria fer un programa de viatges per la ràdio.
En aquells moments està a punt d'entrar,
l'any 1983 està a punt d'entrar aquesta emissora,
fa 40 anys que estic en aquesta emissora.
I bé, i vaig fer realitat el meu somni.
És a dir, tu ets el fundador de l'emissora,
d'alguna manera?
Ara que farem la cursa dels 40 anys,
tu aquell primer dia ja eres aquí?
Pràcticament.
Com va ser aquell primer dia? Pràcticament.
Bé, estem parlant d'un setembre del 1983,
fa molt de temps, Roger, fa molt de temps.
Jo vaig començar informatius,
perquè ja saps que jo he estat sempre informatius.
Però va arrencar aquí, no tot?
Va arrencar aquí, sí, sí.
Tot i que ens van traslladar a una època
perquè estàvem fent obres,
jo formava part de l'equip
del primer informatiu del matí
de Catalunya Ràdio,
amb el Joan Carles Peris, la Carme Anglada...
No vol dir del cuní?
No, no, no.
Això era l'informatiu?
No, no, això era l'informatiu.
En aquell moment era una cosa separada.
Noia, pel cuní crec que començava a les 9 del matí.
Sí, nosaltres era a les 7.
I me'n recordo que ens van traslladar a un edifici
d'aquí al costat mentre fèiem obres aquí
i fèiem l'informatiu
amb els paletes picant a l'altra habitació,
amb una cortina separant-nos del tècnic
que anava posant amb els dos plats
perquè encara hi havia plats i hi posaven discos.
I bé, allà fèiem l'informatiu, sí, sí.
L'informatiu del matí de Catalunya Ràdio.
Escolta'm, aleshores un dia
tornes d'Egipte i dius
m'encantaria fusionar
la meva afició amb la meva feina.
La meva afició és el món, és obvi, no?,
perquè he estat internacional a informatius
durant molts anys, és a dir que informava
del món des del punt de vista polític,
i després el més lúdic,
la part més lúdica que són els viatgers
de la Gran Anaconda.
Si torno i en aquell moment, bé,
si tenies una idea, doncs la plantejaves
al responsable, que en aquest cas era Josep Cuní,
cap de programa. I li vaig dir, escolta,
m'agradaria fer un programa de viatges,
de fet ja n'havíem fet un que es deia
De viatge dic ja n'havíem fet perquè el fèiem
amb en Josep Morell i el Jordi Lucea.
Després va ser un programa de tartúlia
diari de 3 a 4 durant un any
i finalment vaig presentar la idea
dels viatgers de la Gran Anaconda,
me la van acceptar i aquí estem.
I això de manera com viatjàvem ha canviat molt
i ara ha tornat a conviar-ne de la pandèmia
perquè ja no existeixen aquests vols barats
que ho van rebentar tot i que et permetien
anar-te en un cap de setmana a Lisboa per 15 euros.
Que també era estrany, no?
Anar a Edimburg per 15 euros o agafar un mal bici.
Això ja no existeix. No.
Aleshores, l'esperit amb el qual neix
continua sent el mateix 25 anys després?
Continua sent el mateix,
perquè l'esperit és conèixer el món on vivim,
conèixer les cultures
que formen part d'aquest món,
conèixer les músiques, els paisatges.
Has de reconèixer que a mi, de fet,
el que em crida més inicialment
a parlar del món
és la bellesa del món.
Veies aquelles fotografies, en aquelles èpoques,
clar, no hi havia tot el que teníem ara,
les xarxes, internet,
teníem les revistes, els documentals de televisió,
els llibres, i llavors veies paisatges.
Jo veia paisatges que deia, això ho haig de veure,
aquí haig d'anar.
I això és el que m'empanyia, la bellesa del món.
I després, evidentment, la gent,
que té un viatge sense persones,
no és res, moltes vegades.
Saps que el suplement també m'ha apostat
els últims anys pels viatges amb el Xavier Moret,
que és un gran col·laborador teu.
El Moret té un continent preferit
i es nota molt quan parlem de viatges,
que és l'Àfrica.
Tu també tens algunes zones més predilectes, o no?
Diríem que he tirat més cap a Àsia.
Sí.
Quina zona?
Sud-est asiàtic, Índia...
Fantàstic.
T'hi trobaràs tota la vida o...?
Tinc moments.
Moments d'un viatge a Cambotja,
als temples d'Ankor,
de tarda, després d'haver plogut,
no hi havia ningú.
Passejant per l'interior dels temples
i sentint com gotejaven les filtracions d'aigua
amb el so de la selva de fons.
Són moments, no?
Devia ser molt més emocionant, també,
viatjar fa 25 o 30 anys,
o inclús 40 anys sense internet.
També pots fer-ho emocionant ara, eh?
Sí.
A l'Anaconda d'avui, per exemple,
és una entrevista amb l'Oriol Alemany,
vell col·laborador dels viatgers,
que se'n va a les Balears
a veure les baldrigues.
I és una experiència.
Tu el sents i és un superviatge.
És a dir,
no fa falta anar a qui sap on
per tenir grans experiències.
La podem trobar a costat de casa.
Sempre ho dic, eh?
No és un tòpic.
I tu què hi poses a la maleta a l'hora de viatjar?
Com menys coses, millor,
tot i que no aconsegueixo fer una maleta petita.
Però, o sigui, és...
La teva millor manera de viatjar
és fent de motxiller?
Sí, clar, sens dubte, jo mai porto maleta.
Sempre una bossa, sí, sí.
Mai maleta.
I, clar, entenc també
que al periodisme de viatges durant molts anys
hi havia molts països interessats
amb que els anessis a veure
i, o des d'aquí,
la premsa escrita especialment
ha deixat de tenir periodisme de viatges, no?
Aleshores, això també, tu com...
com ho has viscut des de dins?
Com vols dir?
Bueno, és cert que fa molts anys, per exemple,
tu els suplements als dominicals
trobaves molts reportatges de viatges
i ara pràcticament només hi trobes
Colònies, Luxa, Moda Joven el i Moda Joven ella, no?
És a dir, és molt difícil
trobar bons reportatges de viatges
a la premsa escrita.
I, clar, això ha proliferat molt més per les xarxes,
hi ha molts blocs de viatges
i de viatgers que t'expliquen la seva experiència,
hi ha molta informació, però
no sé si és la mateixa informació
que hi havia als reportatges clàssics de viatge.
O moltes llistes, no?
De les deu coses que no et pots perdre.
Això, personalment, no ho suporto.
És a dir, quan allò que no et pots perdre, les deu...
A mi ja m'han perdut.
Ja no soc...
No m'agrada gens que em dirigeixin.
I com has equilibrat,
clar, a l'anaconda parleu de tot el món,
el que passa és que nosaltres som europeus
i segurament som una mica eurocentristes.
Eurocentristes, efectivament.
Això, has intentat fugir d'Europa?
Mira, no és que hagi intentat fugir,
però és que és el més difícil parlar d'Europa,
perquè com expliques, com parles de Roma
d'una forma nova, novedosa,
dient coses que poca gent sap?
O de Londres, o...
A vegades també és difícil que algú et vingui
i et sugereixi parlar de bruixes,
o de Rotterdam,
perquè deuen pensar,
què li haig d'anar a preguntar, o què li haig d'anar a dir
a ell de parlar d'aquestes ciutats si tothom les coneix.
Però, en canvi, jo crec que és un error.
Moltes vegades descobrim coses que no sabem
de ben a prop, no?
Però sí que és veritat que és més fàcil que la gent vingui
i et digui, escolta, que conec una noia que ha anat a Irak.
Un dels últims viatges que has fet tu
és a Ucraïna,
per fer la cobertura de la guerra,
que no sé si és un país que havies visitat
abans que fos envaït per Rússia.
El quart viatge.
En aquest cas,
un viatge molt diferent
al de l'Arresta, suposo, perquè estaves fent
la cobertura d'una guerra.
Què recordes d'aquesta estada?
Bé,
en aquest viatge, clar, la gent quan torna,
diuen, hòstia, has estat a la guerra, no tens por?
Però és clar, en el cas d'Ucraïna,
diríem que és una guerra controlada.
A veure si m'explico.
Al front de guerra saps
que està a l'est, on vas.
I llavors, si et mous per l'Arresta del país,
doncs és una guerra...
Esclar que tens alarmes antiaèries sonant constantment
i que això és un neguit
i que no saps mai què pot passar, però clar,
és una guerra molt diferent
de quan estàs atret d'artilleria o de morter
com les ciutats de l'est.
Llavors, és un viatge que m'interessava molt
per veure precisament com és la repercussió
d'una guerra en una societat com la que tu pots veure
a través dels finestrals a la Diagonal de Barcelona.
És a dir,
en aparença no passa res, però hi ha una guerra
que et mortifica constantment.
I això és el que passa a les vides de les persones.
Avui amb el Toni Urbones
hem volgut celebrar els mil anys
també dels viatges de la Gran Anaconda,
aquest gran programa que tenim a Catalunya Ràdio
des de fa 25 anys i una mica més, no?
27.
Escolta'm, t'espero a la cursa de Catalunya Ràdio.
Home, tu hi has de ser.
Són 7 quilòmetres, i que sigui...
Els farem, els farem.
Qui queda aquí de l'equip fundacional a la casa?
Ai, l'Arminia Bassana,
el Martí Ferrero,
l'Alisa Humedas,
encara hi ha gent del 83.
Del 83, sí, sí.
Ara ja està mal vist, això, d'estar 40 anys
en una empresa.
Bueno, ara passa poc, la veritat.
Toni Urbones, moltes gràcies, molta sort també
amb aquesta mítica sintonia.
I gràcies als uients.
Sempre.
Avui, a partir de les 4, aquest capítol de l'Anaconda
també al web de Catalunya Ràdio.
Farem una petita pausa,
escoltarem els espais de propaganda electoral,
i ens acompanyarem amb els uients.
Avui, viatja cap a Liverpool, ciutat dels Beatles,
però avui, ciutat, també, eurovisiva,
amb aquesta gran final,
amb un viatge, també, que de seguida
compartirem cap a Liverpool, amb els uients,
i també avui amb el Pep Noguera.
De seguida tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Ara!
Oh, que em puc volar!
Ara, ara, ara, ara!
Al primer...
Al primer...
Al primer...
Tot és possible a la TDT,
la transmissió d'en Torquemada.
Diumenge, a partir de les 8,
la TDT de l'Espanyol, Barça, a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Si escoltes aquest partit des d'una ràdio,
quan acabi, hauràs consumit 60 bats d'energia.
Però si tens plaques solars a casa i una bateria,
serà com si n'haguessis consumit zero.
Solideo t'ofereix la millor tecnologia,
un equip d'instal·ladors propis i 25 anys de garantia
per assegurar un estalvi màxim.
Informa't tant a solideo.cat
i suma't a la transició energètica.
Ah, per fi s'acosten les vacances.
Però un moment,
sabies que més d'un 20% de les persones
que viatgen tenen un incident?
Amb l'assistència en viatge del RAC
descobreix el món sense preocupacions.
Perquè si cal, t'enviarem un metge allà on siguis
o et tornarem a casa.
Festa del RAC i viatge amb tota la confiança.
RAC i som per ajudar.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
RAC, Solideo i CaixaBank.
Ella és molt ràpid, molt adaptable
i nosaltres som molt lents.
Aquí tenim un lladre cada nit.
Ja no s'espanta.
La prioritat de que tinguem un sospitó
és que no hi hagi cap problemàtica.
No hi ha cap problemàtica.
No hi ha cap problemàtica.
La prioritat de que tinguem un susto
és segura en el temps.
Li hem creat el que per moltes persones és un monstre.
Senglar.
El veí salvatge.
30 minuts a TV3 diumenge a la nit.
La transformació republicana
ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments
al costat de la gent i fer polítiques útils
sense deixar ningú enrere.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota Ara Pacte Local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
El 28 de maig tornem a la Zona.
Un país que ho pot tot i que ho vol tot.
I el teu vot decideix coses de debò.
El teu vot fa que Lleida estigui a punt per guanyar
i que Tarragona torni a batagar com mai.
Connecta Girona, el talent i el futur.
I portarà el canvi que farà recuperar la millor Barcelona.
Tu fas Catalunya. Fem-la de debò.
Junts. Gent de debò.
No podem esperar més.
Cal canviar.
Barcelona ha de posar-se en marxa.
Tenir seguretat de nou.
Oportunitats de nou.
Ilusió de nou.
Ja ho vam fer una vegada.
Ara, amb el TSC, fem-ho de nou.
Barcelona. Vota socialista.