A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 6 de maig del 2023.
Avui el suplement.
Artúlia amb el Josep Maria Martí Rigaú,
la Núria Martínez Ribot i l'Eduard Voltas,
amb la visita de Joan Carlin després del seu viatge a Ucraïna.
Ens explicarà com ha vist un país
que fa més d'un any que és en guerra amb Rússia,
i aprofitarem per seguir amb el Carlin
la coronació de Carles III.
Totes les mirades avui posades cap al Regne Unit,
un seguiment que farem acompanyats dels nostres enviats especials,
el Quim Olivares i la corresponsal d'aquesta casa a Londres,
la Coia Ballester,
i un munt de veus també vinculades al Regne Unit i a la monarquia.
Però avui, a les 11,
tornarem a fer el comunista amb unes paraules que han portat Coà.
Bruges Prinsic no és ni més ni menys
que un compositor brillant
que ha desenvolupat les últimes dècades de la seva carrera
atenent a un públic, un target, que es diu ara molt concret,
que és el dels blancs rics que volen sentir-se
una mica canalles, una mica revolucionaris,
una mica roqueros i una mica reivindicatius,
però sense ni tan sols haver-se de treure
la camisa per fora dels pantalons.
Bruges Prinsic proporciona al seu públic,
avui ja, doncs, septuagenari,
pobra mateixa, 73 anys,
la dosi justa, justa, justa,
de rotllo contestatari i crítica social
que poden suportar els seus seguidors
sense sentir-se violentats...
Bé, Déu-n'hi-do, això ha portat Coà.
El dia és avui arribar calent després de la setmana
que ha tingut a Twitter.
A veurem si hi ha dreta rèplica, perquè, clar...
El comunista, com sempre,
ha tingut els dubtes de la tenta mirada
d'un convidat misteriós a partir de les 11.
Dubtes i consultes a suplement.
Avui, també, amb la visita
de l'Alba Riera i l'Andreu Genola,
el Pep Noguer, avui, també,
des d'una finca de vaques,
avui, amb el Pep Noguer, des d'una granja,
parlarem de la llet, acompanyats de l'Imma Puig Corvé,
del preu de la llet, de les marques blanques de la llet,
en fi, un tema que dóna per estona, també.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb el preacord entre la patronal i els síndicats
per apujar els salaris almenys un 10% d'aquí al 2025.
Encara queden serrells per tancar,
però els síndicats apunten que ja s'han superat els principals esculls
i que l'acord definitiu és molt a prop,
tot i que les parts avisen que aquests serrells encara són per tancar,
ho afirmava el secretari general estatal de l'UGT, Pepe Álvarez.
Avui també és notícia l'Organització Mundial de la Salut
perquè dona per acabada l'emergència internacional per la Covid-19
després de més de 3 anys.
La pandèmia pot haver causat uns 20 milions de morts
segons aquest organisme.
A Catalunya gairebé 30.000 persones
han perdut la vida per aquesta malaltia.
L'epidemiòleg de l'Hospital Clínic, el doctor Trilla,
ha explicat a Catalunya Ràdio que ara la recomanació
per les persones vulnerables
és continuar prenent algunes precaucions.
Jo apalaria de nou el seny, és a dir, una persona que és gran,
que va a un lloc on hi ha molta gent
o que agafa, per exemple, un transport públic
en un moment que està molt ple
i que el viatge dura més de 15 minuts o així,
doncs encara segueix sent útil protegir-se amb una mascareta.
També és notícia avui Londres,
on es viurà la primera coronació avui en 70 anys,
la del rei Carles III.
Més de 2.000 convidats,
incluent-hi caps d'estat i dirigents polítics internacionals,
assistiran a la cerimònia a la badia de Westminster.
El monarca els ofera una recepció al Palau de Buckingham,
i aquest divendres milers de persones
mentrestant esperen de fa dies els carrers
per on passarà la processó reial per viure aquest moment històric,
ara ho va explicar Benrogin.
Ucraïna furga en la crisi oberta
entre el Kremlin i els mercenaris russos
aplegats al grup Wagner,
que han denunciat en públic i amb una hostilitat inusual
la incapacitat del govern de Putin
de subministrar l'us armament
per contrarrestar el bastió ucraïnes de Bahmut.
Moscou capgira el relat i diu que l'ofensiva sobre Bahmut continua.
Igor Konashenkoff és el portaveu del Ministeri de Defensa Rus.
A l'est de Dónex, les unitats de sal
han mantingut les operacions d'atac
a la part oest de la ciutat d'Artemips.
Les tropes aèries hi donen suport
i obstaculitzen l'enemic als flancs.
El govern reclamarà un milió d'euros d'indemnització
a l'empresa Cegos pel cas de les oposicions a dissabte passat,
ho ha anunciat la consellera de la presidència
Laura Vilagral Parlament, on també ha explicat
que la Generalitat indemnitzarà
les persones que es van presentar a les obres.
En aquests moments, ja hem establert
que demanarem una indemnització
per com a mínim un milió d'euros
pels danys causats fins aquest moment.
Per tant, penalitzarem l'empresa per aquest motiu.
Entenc que l'empresa estigui preocupada
i entenc que l'empresa s'intenti defensar dels atacs,
però el que va passar és injustificable.
D'ahir al vespre, sabem que els Mossos d'Esquadra
van detenir un aspirant a Guàrdia Urbana a Barcelona
per presumptes tocaments a tres companyes.
L'home ja havia estat expulsat de l'escola de policia
i les tres víctimes han presentat denúncia.
Segons ha avançat la vanguardia,
l'home hauria fet els tocaments
durant les classes de defensa personal
que fan els aspirants al cos.
L'Institut de Seguretat Pública
va iniciar una investigació interna
després de la denúncia d'una de les alumnes.
Pocs dies després s'hi van sumar dues alumnes més.
Per això, l'escola de policia, com dèiem,
ja havia expulsat cautelarment.
Ho ha explicat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Alena.
Aquests comportaments són incompatibles
per estar a l'escola,
són incompatibles amb fer la feina que esperava tenir.
I, per tant, des d'aquest punt de vista,
em sembla que l'escola i el departament
ha de tenir un comportament taxatiu clar, nítid,
de tolerància zero amb aquest tipus de comportaments.
També d'aquestes últimes hores
sabem que l'Ajuntament de Barcelona
retirarà la llicència turística a 69 dels 120 pisos
del bloc del carrer Tarragona,
que en una decisió judicial
va autoritzar que es dediquessin a aquesta activitat.
La Llei de Facilitació de l'Activitat Econòmica
permet retirar la llicència als habitatges
que fa tres mesos que la tenen,
però que encara no es dediquen al lloguer turístic.
Això ho ha explicat la tinta d'alcaldia,
ecologia i infraestructures, Janet Samp.
Sabem que hi ha, dels 120, segur,
que hi ha 69 que tenen contracte de lloguer vigent.
I això demostra que hi ha una altra activitat.
Per tant, és impossible, en els últims tres mesos,
haver iniciat l'activitat d'habitatge turístic, de pis turístic.
Joan Dauzà va arrencar ahir la gira Jo mai mai 10 anys
al Festival Estrenes de Girona.
Va ser en un doble concert a les escales de la catedral,
amb entrades exaurides,
on va mostrar la seva complicitat amb el públic.
Dauzà va repassar grans èxits com Jo mai mai i Judit,
l'última cançó que s'ha rebut amb molt d'entusiasme entre el públic.
En esports, Leo Messi ha demanat perdó
pel viatge que va fer dilluns a l'Aràbia Saudita
per complir amb un compromís comercial
sense permís del Paris Saint Germain.
D'altra banda, el Barça demanarà a la Federació Espanyola
que alliberi la Min Yamal de disputar l'europeu sub 17.
El Barça d'en Bola ha derrotat el Torre la Vega,
els quarts de final de la Copa del Rey, 43-29,
i passa a les semifinals a 8 dissabte,
on espera la de Mar de Lleó.
I l'alè pivot del Madrid de bàsquet, Gabriel Degg,
té un trencament del lligament intern del genoll esquerre,
i es perdrà el que queda de temporada.
A l'Euroliga, Fenerbahce, 73, Olímpiakos, 69.
Els turcs han forçat el cinquè i definitiu partit dels quarts.
I a l'ACB, al base del Manresa, Frankie Ferrari,
es planteja abandonar el club per una fer personal.
Pel que fa al temps, avui ens diuen que farà sol
amb alguns ruixats i tronades de tarda al Pirineu de Lleida.
A la tarda també n'arribaran a comarques de ponent,
calor màximes entre 23 i 30 graus.
Demà diumenge hi haurà més moviment,
més ruixats, sobretot a la tarda.
La Lliga s'atura per la final de la Copa,
però el tot gira tenint més arguments
per gaudir del cap de setmana esportiu.
Atenció!
El Barça d'Ukeipatins busca la primera Champions d'aquesta temporada
per al Club Lleugrana.
Dissabte, des de Vianado Castello amb Montse Mir i Guillem Pérez,
les semifinals, i diumenge, la final.
També serem a Santander amb el Barça d'en Bol
per viure la fase final de la Copa.
A més, seguirem els equips catalans a la Lliga F i l'ACB,
les Superbikes des de Montmeló,
l'inici del Giro, la Fórmula 1 i els Masters de Tènis de Madrid.
Tot gira!
Dissabte i diumenge des de les 4 de la tarda, amb David Clopés.
Els teus gestos èpics
inspiren Zúrik assegurances per ser millors.
Per això, amb la teva nova assegurança de la llar,
participa i guanya 12.000 euros
i digues adeu al teu lloguer o hipoteca durant un any.
Consulta les condicions de Zúrik Pones
i fem-ho èpic.
Zúrik.
Encara no t'has abonat a la nova temporada
de BCN Clàssics?
Es cull entre tres modalitats, amb fins a un 15% de descompte,
i gaudeix de grans noms,
com Màxim Bengerov, Hilary Hahn i Jean-Andrea Nozeda,
amb la Washington National Symphony Orchestra,
Zubin Meta, Renault Capisson, Helene Grimaud, entre d'altres.
Abonaments i entrades ja a la venda a bcnclassics.cat.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement Som a Catalunya Ràdio
per treure'ns la son de les orelles a aquesta hora del dissabte,
un nou episodi del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, bon dissabte,
benvinguts al Mans a Catalunya Ràdio,
el programa amb tota la real a la ràdio nacional.
Programa avui enfarcidet de noves propostes,
de coses que passen en aquests dies i de meus aniversaris.
Ahir mateix Jaume Arnell es celebrava els seus 80 anys
i ho fa amb un treball nou de Màligat Mans
i dedicaré un especial, però avui, en aquest Mans,
ens en treu un avançament.
En el món de la faràndula, això m'hi va posar el grup de folk,
perquè jo abans ja cantava,
i anava cantant per agrupaments escolta,
per colònies d'estiu,
alguna vegada en algun teatre, perquè m'havien dit ben aquí,
però així, ja d'una manera més sistemàtica,
va ser amb el grup de folk.
El més permanent de la pleca internacional
que se celebrarà d'aquí un mes i mig a Austriabillac.
La ciutat des del primer moment que van començar els contactes,
doncs es va bolcar amb els preparatius,
ara mateix està ja tot a punt,
tot a punt perquè els més de 500 actuants
dels diferents grups de cultura popular de Catalunya
doncs omplin aquesta ciutat durant el cap de setmana
del 17 i 18 de juny,
i doncs, realment, l'ambient festiu i alternat de Catalunya
es visqui al ple centre d'aquesta ciutat.
En farem ressò de la campanya de la dança a les escoles hablanes.
El proper divendres posarà més de 2.200 noies i noies
de tota primària d'aquest municipi
sobre el passeig de mar de la Vila, ballant danses de real.
Ja portem uns anys,
i cada any hem intentat que anessin participant més cursos.
Vam començar de primer quart, després vam incorporar de cinquè,
i ara ja tanquem el cicle, ja fem tota primària,
i, bueno, per nosaltres bastant no és un èxit
tenir aquests 2.300 nanos.
I també us parlarem de la presentació aquesta setmana
del festival Corrembusam.
Aquest any el concepte que hem volgut agafar
és que el Corrembusam s'infla,
perquè estem en una època en què està de moda inflar coses.
Mireu els preus com s'inflen, els pisos, la vida en general,
el supermercat...
Llavors vam pensar, anem a inflar el Corrembusam també,
però no perquè sí, sinó perquè resulta que aquesta edició
probablement és la més ambiciosa que hem arribat a fer mai,
i estem molt, molt, molt contents.
Així com del dansà nou.
Hi ha un patrimoni, en aquest cas artístic, arquitectònic, natural,
material i immaterial que ens marca, ens convoca, ens crida,
i ens demana que programem amb cura de fugir de la massificació.
Tot plegat i molt més en aquest Mans que començarà a dir aquí
a Catalunya Ràdio, que us oferim amb en Josep Lli,
Santis i Sarassa, al Montatge Musical,
l'Aina Austrè i Llebacas a la producció
i Quim Rullani Valls a la locució.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Intro musical i ens hi posem.
Una intro que ens parla de Liceo Parra,
perquè el proper cap de setmana serà el Kat,
a gràcia presentant el treball diacrònico,
el disc que gira, que ha preparat com a comiat.
Estas seguidilletes.
Estas seguidilletes,
¿quién les ha fetes?
Quién les ha fetes?
Estas seguidilletes.
Estas seguidilletes.
¿Quién les ha fetes?
¿Quién les ha fetes,
la filla de l'alcalde,
la filla de l'alcalde,
que te pesetes?
Que bonito.
A la mar, que te'n vaig,
és que no em fas pena.
No me fas pena,
a la mar, que te'n vaig,
és que no me fas pena.
No me fas pena,
deixar farina i oli,
deixar farina i oli,
diners i llenyes.
No me fas pena,
deixar farina i oli,
deixar farina i oli,
diners i llenyes.
El rector de la farga
té un burró per tu.
Un burró per tu.
Té un burró per tu,
té un burró per tu.
I el rector de la farga
té un burró per tu.
Té un burró per tu,
té un burró per tu,
té un burró per tu i té un burró per tu.
Comença el cap de setmana
amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans.
El 35è plec internacional
omplirà de cultura popular catalana
els carrers i places de la ciutat de Vilà.
Anem fins al juny perquè els próximos dies
15, 16 i 17 d'aquest mes
arribarà a Austrià una nova edició de la pleca internacional
que organitza l'Associació per la Difusió del Folclore, Adifolc.
Un any més, ja en van 35,
aquest serà el gran aparador internacional
de la nostra cultura popular
i que, aquesta vegada, torna a les xifres multitudinàries
per oferir un tast de bona part de la nostra tradició.
L'Ivan Besora és president de Adifolc. Bon dia, Ivan.
Molt bon dia.
Arriba aquesta nova edició a Austrià,
un lloc que la pleca ja ha passat en quantades ocasions,
i és important perquè també hi participaran les entitats d'allí, oi?
Aquest any, de nou, a Austrià,
l'última ocasió va ser maig 2004,
i en aquesta ocasió, doncs, la ciutat de Vilà
serà la que t'acollirà,
la que acollirà aquest tret de cinquè pleca internacional
i, com prèviu, la presència també de grups del territori.
Com s'està esperant aquesta pleca?
Quina és l'implicació de la ciutat acollidora?
Doncs la veritat és que la ciutat, des del primer moment
que van començar els contactes,
doncs es va bolcar amb els preparatius,
ara mateix està ja tot a punt,
tot a punt perquè els més de 500 actuants
dels diferents grups de cultura popular de Catalunya
doncs omplim aquesta ciutat durant el cap de setmana
del 17, 17 i 18 de juny,
i doncs, realment, doncs, l'ambient festiu
i el terreny de Catalunya
sigui es visqui a ple centre d'aquesta ciutat.
Ara que apuntaves a nivell de grups participants,
estem en la línia habitual, això, al voltant d'uns 500,
amb grups d'arreu del país,
representades gairebé totes les activitats
de cultura popular i tradicional, amb entitats d'arreu.
Això també és un esforç important,
el fet de poder representar tot el país d'alguna manera.
La pleca és viu, els grups, que sense els grups
la pleca no tindria res a veure de ser,
i un any més en resposa molt interessat en participar-hi,
això fa que haguem de fer després una selecció
per tal de crear i viure testet als diferents àmbits
i que estigui representat com bé hem vist de tot el país,
però doncs, un any més, doncs, contents de poder anunciar
aquesta 35 anys.
De l'activitat hem d'entendre que és una pleca habitual,
és a dir, activitat durant tot el dia i al vespre, doncs,
mostres i el foc, evidentment,
i també aquesta manera de posar en escena
la cultura popular en general.
Correcte, en els tres dies hi haurà activitats de petit format,
de mitjà, espectacles cap al vespre nit,
no hi faltaran les cantades de maneres, el ball foc,
per tant, una miqueta, totes les disciplines.
Com a novetat, com a novetat, aquest any,
que hem titulat l'Espai Catalunya,
és una col·laboració que fem conjuntament
amb la delegació de la Generalitat Europea Central,
en què, en paral·lel als actes de la pleca,
hi haurà aquest espai Catalunya on durant tot el cap de setmana
els visitants podran gaudir d'aquest espai
amb exposicions, mostres, degustacions de productes catalans
i tallers de cultura popular.
Aquí, fer èmfasi en la participació d'alguns grups
que no només actuaran a la plaça,
sinó que l'espai Catalunya, durant el cap de setmana,
podrem veure diferents tallers oberts al públic austríac,
per tal de conèixer de més a prop com és el gegant de dintre,
com es comença a prendre una cerdana...
Bé, una mica dels diferents àmbits que participen.
En aquest cas, l'espai Catalunya...
estarà obert el divendres i el diumenge durant tot el dia,
a la qual tothom qui vulgui acostar-s'hi...
Això està pensat per la gent d'Austria, per la gent de Vilac,
qui vulgui acostar-s'hi a conèixer una mica més de prop la cultura popular,
allà tindrà l'oportunitat, com bé deies,
des de productes gastronòmics fins a danses
o fins i tot tallers de diàpsia i de percussió.
Ivan, m'imagino que amb moltes ganes de poder tirar endavant
ja un any més aquest Aplec, amb molta normalitat.
L'any passat ja es va aconseguir tota la normalitat.
Aquesta vegada, no sé si heu tingut...
Potser el canvi de dates...
És cert que últimament l'Aplec...
doncs s'implica una mica més en el municipi que visita
i, per tant, balla una mica més amb les dates,
no totes decidides d'aquí.
M'imagino que això fa més, no sé si dir permeable,
l'activitat del municipi
i que això fa que quedi més integrat.
Doncs sí, com bé dius, ja fa bastants anys,
ara que l'Aplec va variant de dates a opció de la ciutat de Calacull,
en definitiva, perquè realment tingui aquests resodons que volem
i que la ciutat ho pugui gaudir i viure intensament.
Aquest any, mitjans de juny,
i el perquè, doncs perquè la ciutat de Divac
celebra un festival durant tot l'estiu,
i justament aquest cap de setmana és a Bobertura,
coincidint amb el solstici d'estiu, més o menys,
i, per tant, l'acte inaugural d'aquests festivals
serà l'Aplec Internacional,
com a cultura popular convidada a Catalunya,
i no només de tot el que portarem nosaltres,
sinó que ells també han adaptat la seva celebració.
Per exemple, al divet es preveu un espectacle al vespre,
després de l'espectacle integral de l'Aplec,
que és un espectacle que durant tot l'estiu fan a Vilach,
i l'han volgut adelantar per tal que sigui una mica l'obsequi
de la ciutat de Vilach cap a Catalunya,
i, de veritat, ens gaudim també d'aquest espectacle.
Diffusionarem, per una banda, la cultura catalana,
però també veurem aquest estet de tradicions
d'aquesta ciutat austrià.
Doncs anem d'estar molt pendents d'aquesta nova edició
de l'Aplec Internacional, que continua viatjant arreu d'Europa.
Aquesta vegada, 16, 17 i 18 de juny, a Vilach, a Austrià,
i vam besoure el president Adéi Folch.
Gràcies per tenir la trucada al programa.
Molta sort que vagi molt bé. Moltes gràcies de vosaltres.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Aquesta era Puig Soliuenca,
sardana de Marc Dimont,
que sonarà aquesta tarda a les 7 a l'Auditori de Barcelona.
L'hem sentit amb la Copla Sant Jordi,
que ofreia el concert juntament amb la Marinada
i també la Copla de l'Escola Superior de Música de Catalunya.
I on hi haurà una estrena del compositor Joan Magrané.
El repte és d'intentar utilitzar la Copla,
com ho faries un cordet de corda,
com ho faries un orquestre de cambra,
és a dir, intentant fer la teva música amb aquells instruments.
Les úniques dificultats han sigut d'anar una mica més lent
a vegades en certes coses,
sobretot en els instruments específics,
el viol, el timbre, la tenora.
Són instruments que no tenim tant assimilats al conservatori,
i per això per mi és genial haver-ho pogut fer,
i, a més, amb una forma lliure.
Es tractava de fer per aquest concert,
precisament la part de la Sant Jordi
serà amb aquest estil de poema sinfònic,
i per tant et dona la possibilitat
de posar-hi una estructura a la que tu vulguessis.
Ets a Catalunya Ràdio.
Anem cap al Principat d'Andorra,
perquè avui mateix Jordino s'hi estrenarà
en el marc de la Fira del Bastia de la Parròquia
el Ball de l'últim Oça.
El Ball de l'últim Oça comptarà amb la participació
dels membres del Cos de Dança de les Bars Balls del Nord,
que seran els encarregats de desenvolupar la coreografia
creada per Jordi Rubió i Lluís Calduc,
juntament amb set músics de l'ONCAA,
que tocaran en directe la música dirigida
i creada per Albert Gomí.
Ens ho explica la Maritxell Rabadà
de les Bars Balls del Nord.
Aprofitant que a finals del novembre passat
l'UNESCO ha declarat patrimoni material de la humanitat
les festes de l'os dels Pirineus,
entre les quals hi ha l'Oça Dordino.
Des de les Bars Balls del Nord
hem pogut fer una aportació al patrimoni cultural
d'Ordino i d'Andorra.
Hem agafat la nostra farsa burlesca
i la farsa de la dança
transformant les paraules d'aquesta farsa burlesca
en música i bany
i una posada en escena que és única.
Per què? Doncs perquè la música està creada
especialment per l'ocasió
pel director, mestre i compositor Albert Gomí
i interpretada per l'Orquesta Nacional Clàssica d'Andorra.
Les coreografies les hem encomanat
a dos dels creadors més reconeguts
del món dansaire,
en Lluís Calduc i en Jordi Rubió.
Ho estrenem amb aquest espectacle
el dissabte, aquest dissabte,
i a les vuit del vespre a l'Auditori Nacional d'Ordino.
A les vuit del vespre, per tant,
a l'Auditori Nacional d'Ordino
podeu veure aquest ball de l'última ossa.
L'altre manteguer de cap de setmana,
Santa Coloma de Gramenetes
converteix en la capital gegantera,
la ciutat gegantera.
Serà amb un munt d'activitats que ja van començar
aquest mateix divendres
a l'apropació de colles geganteres de Catalunya.
Què vol dir, ser capital de la contenida gegantera
per tot l'any primer?
El dia de ciutat gegantera, el cap de setmana de ciutat gegantera
és un acte festiu en què s'ajunden.
Que si totes les colles geganteres de Catalunya
podem arribar a ajuntar-nos
200-250 colles geganteres
en els seus pròpies gegants que l'heu d'estar
i a partir d'aquí és un acte
en què la ciutat gegantera recepcionista,
en aquest cas, aquest any,
és Santa Coloma de Gramenetes, fa una gran festa
per rebre el que són els gegants
de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya,
que són un treball de cultura
i els seus caps grossos.
Tenen l'honor i el privilegi
de portar aquests gegants durant tot un any
en representació de Catalunya
a aquesta colla gegantera.
Ciutat geganterenci és aquest cap de setmana,
divendres 7 i diumenge,
i hi ha diferents actes en què colles geganteres
i altres colles de cultura popular
ens trobarem per celebrar
aquest esdeveniment, que és el Trespàs
i la rebuda d'ets geganteres
de Catalunya, d'ets gegants de Catalunya,
i el que diem, durant tot un any,
tenir la custòdia i el privilegi
de poder portar-los arreu on són cridats.
Tota la programació d'aquesta capitalitat gegantera
ho trobareu a CiutatGegantera2023.cat.
Més coses.
A partir de les 10 del matí, el Passeig de Mar de Blanes
s'omplirà amb 2.300 nois i noies
de totes les escoles de primària d'aquesta vila
per ballar danses que han après a la classe.
La cloenda de la campanya
de la dansa a les escoles
és la culminació del treball que s'ha dut a terme
en aquests centres educatius durant els 3 mesos
on els mestres s'han encarregat d'ensenyar-les
aquestes peces als nois i noies,
danses totes elles que venen de la tradició.
Ens explica Marc Coll, president de les bars danseires
Joaquín Ruira, entitat organitzadora i coordinadora.
Però ja portem uns anys
i cada any hem intentat
que anéssim a participar en més cursos.
Vam començar de primer quart,
després vam incorporar de cinquè
i ara ja tanquem el cicle, ja fem tota primària
i bueno, per nosaltres bastant
no és un èxit tenir aquests 2.300 nanos.
Primer de tot,
vam pensar el projecte
com una activitat
que s'hagi de fer a les escoles.
No volíem que fos una extraescolar.
Si hagués sigut una extraescolar,
jo crec que no hagués tingut l'èxit que ara mateix té.
Vam implicar el Consell Municipal Escolar
de dir que nosaltres tenim aquesta activitat.
És una activitat que jo penso que pot agradar.
A més a més té molts beneficis.
Ballar té molts beneficis.
No solament com una activitat física,
sinó té una activitat emocional, cognitiva,
fins i tot de cultura,
de saber ben bé què balles.
Per exemple,
quan vam estar treballant
les danses de la Patum,
el ball de nans o el ball de nans vells
o nous, no recordo quin edició vam fer-ho,
els professors van entendre
que era la Patum de Berga.
Tot això, per les escoles,
jo crec que és un material boníssim,
perquè poden treballar-ho durant un mes,
dos o tres mesos.
Això cadascú fa de la seva manera.
Hi ha escoles que ho treballen amb un mes
i ho fan com una sessió completa.
Però hi ha altres escoles que comencen
des del Nadal i ho van treballant,
van fent aquest treball una mica més a poc a poc,
de coneixença, fins i tot de llenguatge musical.
De cantar, hi ha danses que són cantades.
És un material que no solament és ballar,
sinó que és un material de cultura popular boníssim.
I participen els deu centres de primària
de la població,
entre els quals el Centre d'Educació Especial d'en Tijol.
En aquest cas, a més, es fa l'experiència
de dansa inclusiva,
on hi ha ginelles en diversitat funcional.
L'Alba Pajarols és mestra d'aquest centre.
Per nosaltres, quan va arribar el primer any
la proposta,
vam veure una activitat perfecta,
perfecta per fer amb tots els altres alumnes
de l'escola, no de l'escola,
de totes les escoles de Blanes.
Nosaltres sempre estem en una muntanya
aïllats de tot.
I aquí podíem ser nosaltres mateixos,
ballant amb les nostres capacitats
i d'igual manera que ho feien tots els alumnes de Blanes.
Per tant, per a nosaltres,
és la possibilitat de reivindicar
que som del municipi
i que participem dels fets culturals del municipi.
Pel que fa a la música, si ve les tonades
i les melodies que s'utilitzen
són de caràcter popular i tradicional,
és un dosier pedagògic que prepara aquesta entitat
i es fa a partir de nous arrenjaments
de caràcter més modern, versions totalment contemporànies
i amb to amb les estètiques musicals d'avui.
La formació musical,
el que interpretarà les peces en directe,
és una copleta creada expressament per aquest esdeveniment,
una copla de petit format
de prestigiosos músics de l'àmbit de l'arrel
sota la direcció i els arrenjaments
de Marcel Casellas i l'animador Jaume Barri
ens explica com prepara aquestes peces
i com se les imagina en Marcel Casellas.
D'alguna manera, això ens ha portat a...
diguem-ne, a fer un tractament
més agosarat, més modern
de totes aquestes danses.
És clar, el repte no és molt fàcil,
perquè es tracta de...
de que sonin, doncs,
amb un contingut actual,
absolutament actual,
quan hi ha instrumentació, quan hi ha ritme,
la incursió de bateria
i en alguns casos, doncs, de bases electròniques,
però sense que es perdi l'esperit,
perquè, si no, doncs,
tot el que guanyaríem per un cantó
ho perdríem per l'altre.
I penso que ho hem assolit força
i això serà un treball, un llibre disc,
que penso que pot servir
i ser molt útil
per totes les escoles de Mont Digere,
que és allò que abans em dèiem
països catalans.
Divendres a les 10 del matí,
Passeig de Mar de Blanes dansen
l'experiència primària de la Vila de Blanes.
Deixa't de manies.
Mans, amb Quim Rullant.
La Vila de Blanes
Aquesta setmana s'ha presentat la 32ena
d'Eixera el festival Cornemuse amb Dolot,
un festival que concentrarà més cornemuses
que mai, sacs de gemec, xeramies,
la gaita de voto, William Pipes,
Highland Pipes, la zamponga
o el tulum, que seran els protagonistes
d'aquesta edició i se celebrarà
del 17 al 21 de maig, amb propostes com
concerts, mai folc, presentacions de llibres,
sarcavilles o tallers.
L'Àlvar Borrell de l'organització ho ha presentat
amb roda de premsa.
Doble juguesca del fet d'inflar la cabra,
d'inflar el festival,
podem anar desgranant
aquest programa que és un programa on
mai abans havíem tingut tantes activitats,
mai abans havíem tingut
unes activitats tan diverses,
també podem parlar de pressupost,
de dies, en tots els conceptes
el festival ha crescut i estem molt contents
perquè
bé, és tot un èxit,
sabeu que som una entitat sense ànim de lucre
i que tot això ho fem per amor a l'art
i veure que la cosa va funcionant,
que anem creixent, doncs ens encoratge
d'anar continuant i veure que
hi ha el suport de la gent i de les institucions
doncs això és fantàstic.
Doncs aquest any tindrem,
atenció, cornamuses
de vuit regions diferents.
Efectivament, el cornamusam,
que sabeu que la terminologia escollida
en el seu moment era com
anem a plegar cornamuses, d'aquí ve el nom,
doncs està ara mateix
a la seva màxima esplendor
perquè és l'edició en què tindrem
més instruments de la família.
Ens fa molta il·lusió. I a més a més
s'infla per altres motius.
Com dèiem, perquè hi haurà moltes activitats,
però aquí vull fer incís
en el concurs de composició
que feia una colla d'anys que no es convocava
i que aquest any, coincidint
amb els 40 anys de la recuperació del sac de gemecs,
doncs hem tornat a convocar, per tant,
a la programació convencional de concerts
i altres activitats participatives, si suma,
el concurs. El cornamusam ha programat
sis concerts i una sessió de ball folk
amb grups que tenen la cornamusa com a instrument
integrat a la seva formació. Els mallorquins
d'O Natural, el català Ric Arros,
l'horror i de l'afratge de Ponent,
el grup Ribagorza, canta.
El festival, però, també acollirà les actuacions
i el seu reporteri de grups com el Pony Pisador,
Batzuka, Xoriac i la gravetat de Coloma.
Apunteu, per tant, del 17 al 21 de maig a Olot.
Un altre festival que també arriba a la 32a edició
és el d'En Sàneu, a les Valls d'Àneu,
i que també s'ha presentat aquesta mateixa setmana.
El Festival de Cultures del Pirineu
conmemora, a més a més, el 40è aniversari
de la Fundació de l'Entitat Organitzadora
al Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
El festival, que continua centrant els seus esforços
en consolidar un relat de fons
que defuig de les bassificacions
i que uneix la contemporaneïtat amb la tradició,
desplega una programació que inclou fins a 32 propostes
entre dansa, música, teatre,
natura, literatura i audiovisual,
i se celebrarà del 21 al 30 de juliol.
La Ruth Martínez és la directora del d'En Sàneu.
Durant una setmana hi hagi diversos plans d'actuació
que la gent pot veure i pot participar,
però també un treball entre els llibres
i els llibres de l'estat espanyol.
També un treball entre els creadors
que puguin passar pel nostre festival
i d'aquí una mica l'esforç
de programar en tres franges,
matí, tarda i vespre des del primer dia,
per consolidar aquell públic que ja tenim,
però també per intentar d'incorporar-ne de nou.
Obrir els nostres espais a gent que vingui
i que els treballi,
que d'alguna manera s'impregni,
d'aquesta sempre diem força talúrica de les Valls d'Àneu,
que estem segures que s'acabarà reflectint
en el treball final dels creadors,
anar sumant cada vegada més artistes
a aquesta nostra motxilla
i que periòdicament puguin anar repetint
ja no estrictament durant la setmana del Dançàneu.
Buscar l'experiència
de la persona que ve al Dançàneu,
de que pugui veure l'espectacle en condicions,
de que mentre s'asseu,
abans de començar, pugui veure l'espai patrimonial,
el pugui gaudir.
Els espais tenen la capacitat que tenen,
juguem cada vegada més amb espais naturals.
La programació s'inaugurarà
l'església de Sant Joan d'Isil al Dançàneu
amb la proposta expositiva
Formes d'ol i aigua de l'artista Oriol Vilaputx.
En aquest cas, és produïda
pel Museu Nacional d'Art de Catalunya
i planteja des del present noves formes
d'interrogació del passat que sorgeixen al voltant
dels relleus esculpits a les diverses piques de pedra
datades entre els segles XI i XII
i que es troben a les esglésies romàniques
disseminades als valls d'Àneu.
També hi haurà el dia 26 de juliol,
per exemple, l'església de Santa Maria d'Àneu,
Escalarre, a la guingueta d'Àneu,
on representarà l'espectacle Vocals Roots,
una peça d'arts escèniques
on veu i cos actuen com a instruments
i que explora un tema universal des de l'autobiografia,
la recerca de les arrels, l'origen i la pertinença.
També hi podreu veure la companyia de Miquel Barcelona
amb rojos o la producció Condens de Magicerra.
Pere Seda, amb la seva versió de l'Aleu Riera,
tot i soler, o la cantant Caral Laoth,
són algunes de les propostes
que es podran veure, per tant, a l'edició d'enguany
del Dançàneu del XXI,
el 30 de juliol a les valls d'Àneu.
Fins a les 7 del matí,
Mans, amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
amb tot a la real, a la Ràdio Nacional,
Bateria d'Activitats.
Dir-vos que cap de setmana a l'escala
hi ha la Fira greco-romana
del Triomf Virama i de Rànic,
que és l'únic cap de setmana
a l'escala greco-romana,
la Fira greco-romana del Triomf Virama i de Rànic
arriba a la seva 27a edició,
un any més, a prop a la Vila de l'Antiguitat,
amb activitats i propostes repartides
pel conjunt arqueològic d'Empúries
i el nucli de l'escala al llarg de tot el cap de setmana
que estem vivint, aquest 6 i 7 de maig.
Visites guiades, tallers infantils i familiars,
reconstrucció històrica
i tot un seguit de propostes que esperen
que engresquin tothom a acostar-se
a la Vila d'Empúries.
També hi ha la Fira Modernista Terrassa,
la Fira de Llavors Tradicionals,
la de les Xuladores a Callús o el Panellat a Castellagallí.
A Salomó, aquest diumenge,
comencen les representacions, com cada diumenge de maig,
del Vall parlat de Salenquis de Salomó.
També dir-vos que hi ha festa major a Salrà,
a Ripoll, a Cabanes, a Torra-Sanona i a Castellolí.
I festes de maig, importants a Figueres, a Badalona,
a Lleida i a Tàrrega.
Rumba!
Hola, la rumba, guapa!
M'agrada la rumba! Ai, que boníssima!
Ai, m'agrada la rumba!
M'agrada la rumba!
Ai, la rumba, que guapa!
Entrem en l'apartat de música,
dient-nos que el Parlament de Catalunya
ha aprovat aquesta setmana el manifest de suport
a la candidatura perquè la rumba catalana
sigui declarada patrimonial i cultural
immaterial de la humanitat per part del UNESCO.
El text expressa el suport del Parlament a la candidatura
i convida la societat a respectar,
gaudir i impulsar la difusió de la rumba catalana
com a expressió musical i cultural
que forma part de la riquesa
i la diversitat de la nostra terra.
La vicepresidenta del Parlament i presidenta en funcions
és Alba Vergés, qui s'ha encarregat de llegir la declaració.
La rumba catalana
és un dels estils musicals urbans
creats al segle XX d'Europa.
Va néixer a Barcelona als anys 50 del segle passat.
Els barris del Raval, Gràcia i Ostafrancs,
de Barcelona i tota la ciutat
han estat braçols de la rumba,
una de les grans aportacions al poble gitano
a la cultura de Barcelona, Catalunya, Espanya
i el món sencer.
La rumba catalana veu directament
de la rumba cubana i de la congolesa.
Aquestes arrels africanes i llatines
la converteixen en un símbol de diversitat,
mestitzatge i transmissió cultural
entre pobles.
La rumba cubana i la rumba congolesa
ja van ser reconegudes
per la UNESCO el 2016 i el 2021,
respectivament,
com a patrimoni cultural i material de la humanitat.
Mira, mira, mosa ballant.
Agafo la guitarra.
Faig el vacilador.
Mira com repica, mira com repica.
Ai, aquest balcó.
I a mi m'agrada la rumba.
D'altra banda, cap de setmana se celebra
el festival de músiques emergents.
La cita, que es pot gaudir fins diumenge,
combina mig centenar de concerts
amb propostes de diversos professionals.
D'una banda, volguen reconèixer nous talents emergents,
comencen a despuntar l'escena musical
i que tenen potencial.
I d'altra, volen potenciar també
les interaccions entre programadors, managers
i altres professionals per dinamitzar el sector.
Més coses, avui, a trobada de Closadors de Sant Chris del Vallès.
Propostes per aquesta setmana que entrem
a roda de terra del 10 al 14 de maig,
festival Encanta,
que inclou veus com Xerí Marasté, Joana Dark,
la Maria, que presenta l'Assumpció,
o bé, Paula Grande.
Divendres que ve, el Cat, Pep Ximé no Gotifà,
representa Ja ve l'aire.
Ja se'n parten les taronges
Ja les duen al vagó
Ja se'n va l'amo a València
A forrar-se el jaquetó
Serà, com us diem divendres,
el Cat a la Lleida de Gràcia a partir de les vuit del vespre.
D'aquesta manera ens parlava del treball
el mateix Gotifàra.
Cal dir que són cançons ja més modernes, no?
Ja no és el típic,
podríem dir,
el típic fandango, no?,
que va a Pinyo Fijo i tal,
hi ha El Folcore,
cal dir que al final,
al final,
cal dir que al segle XIX,
a l'últim del XIX, a primers del XX,
va començar a canviar, no?
Va començar a pedres, com aquí que diu.
Llavors ja entrarien els cuplers,
entrarien les masorques, entrarien les polques,
i, bé, per això.
Mauela va néixer en 1900,
i Mauela cantava el cupler.
La Raquel Mellher,
fins als anys 60,
el cuplers cantava.
Llavors, conforme van passant els anys,
la cosa va fent-se folclore.
El poble va absorbint tot,
i és el que n'hi ha.
Senyors meus,
jo prenc pastilles,
perquè tinc dificultat.
Per orina,
cada dia,
deu ser força de l'edat.
Per orina,
cada dia,
deu ser força de l'edat.
Per orina,
cada dia,
deu ser força de l'edat.
Per orina,
cada dia,
I no ho fem mai, però avui ho volem avançar.
Demà a les 9 del matí, a Icat,
ens oferirem un especial al voltant de Jaume Arnella,
Arnella, que ahir mateix celebrava 80 anys,
arriba amb disc 9
i amb acompanyament d'un llibre sobre la seva vida
que ha fet el periodista Ferran Riera.
Demà, a les 9 del matí, a Icat,
podreu sentir aquestes declaracions
i tot el programa especial des de les 9 fins a les 10 del matí.
Que cal prendre'l des de molt diferents aspectes, no?
On seria l'aspecte, diguem-ne, històric, no?
Què ha anat fent al llarg de la seva vida?
Què ha anat fent al llarg de la seva vida?
Un altre aspecte seria el que ha anat fent artísticament,
encara que ell no es considera un artista,
sinó un artesà,
i hi hauria molt tema per discutir, no?
I un altre tema podria ser, per exemple,
tot el que ha fet al llarg de la seva vida
i al llarg de la seva carrera artística o artesana,
tot el que ha fet, diguem-ne,
el que ha contribuït
per anar amb desenvolupament
de la música tradicional a Catalunya,
que als anys... a mitjans de l'any 60,
pràcticament estava desapareguda.
Sempre nets, els funcionaris,
que si naps o que si cols,
que ells sols fan la seva feina
i apliquen els protocols.
Depèn de qui, sí,
però depèn de qui no ho entén ni ho entendrà mai,
perquè és una altra onda, sobretot dels polítics,
és una altra onda, és un altre llenguatge.
No, perquè és que no en tenen ni idea,
no en tenen ni idea que existeixi.
I si va sortir el Tradicionarius,
és perquè vèiem que aquest tipus de música,
i llavors vam dir, doncs ens vam ajuntar uns quants,
encara, mira, la Dolors, la Fit, la Maria, la Fit,
a final el Jordi Fàbregues, el Jordi Roura i jo, bàsicament,
i vam dir, doncs fem alguna cosa,
perquè si no ens ho fem nosaltres, ningú ens ho fa.
Des del 40 més 40, vés al cul de la geganta Jaume Arnella,
que ens porta aquest Tamsul Asina.
Demà, si voleu sentir com ho has entit al Icatmans, especial, Arnella.
Argimon, vostè dispensi,
que som molts que estem brincant.
Això és una casa de putes,
i vostè ni és l'amadant.
I no ens vinguin amb les coses,
que la cosa és tot que vull.
I ja prou sopars de duros,
no se'ns pixin més a l'ull.
I ja prou sopars de duros,
no se'ns pixin més a l'ull.
Que no, home, que no!
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Ja hem estat amb en Josep Lluís,
i ara és el muntatge musical
la Inostrell i vaques a la producció,
i Quim Rullani Valls a la locució.
Moltíssimes gràcies per ser-hi una setmana més.
Nosaltres tornarem dissabte que ve aquí al Mans,
a Catalunya Ràdio, amb tota la real a la Ràdio Nacional,
per marxar a una cerdana de Conrad Saló,
que sonarà demà a l'aplec de Santa Cristina,
a Lloret de Mar, amb les coples Ciutat de Girona,
la principal de Lloregat, la fama de Farners,
durant tot el dia.
Sol·lamnitat!
Catalunya Ràdio!
Aquest estiu, apunta't als camps tecnològics
d'Intel·ligència Artificial i Drons del Periòdico,
la Universitat Politécnica de Catalunya i Fundesplay,
per joves de 13 a 17 anys.
7 dies on faràs tallers amb investigadores i investigadors,
visitaràs laboratoris, faràs sortides a la platja, vela.
Més informació a estiudecolonies.elperiodico.cat.
Aquest diumenge, a El Suplement,
un equip de Catalunya Ràdio
participa a l'Oxfam Intermunt Reywalker,
una experiència plena d'emocions
caminant contra la crisi climàtica.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
també de matinada,
amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats del nostre web,
cadradi.cat, per a El Suplement,
i que poder recuperar quan us vingui de gust.
El cap de setmana passat vam parlar extensament
dels concerts de Bruce Springsteen a Barcelona,
de les visites de Barak Obama i d'Esteban Spielberg i companyia,
i amb la Maica Navarro, també,
de l'amplíssim dispositiu de seguretat
que hi havia a la capital catalana.
És un dispositiu important,
liderat per Mossos d'Esquadra,
que també hi participa el cos nacional de policia,
Guàrdia Civil,
i el més important d'un bon dispositiu de seguretat
és allò que hem vist a Barcelona, que és que no es veu.
Per tant, hi eren, però no els vèiem.
Però sí, sí, hi ha hagut una tasca de coordinació
que ja venia de dies enrere.
És cert que l'agenda dels Obama estava molt oberta,
però han fet molta feina.
Aquí a Barcelona hi havia mobilitzada moltíssima gent,
molta gent de paisà,
el Jake també estava mobilitzat,
i tota aquesta ruta,
que per remenar un moment aquest passejos pel gòtic,
és veritat que al carrer
vèiem especialment la seguretat,
la seva primera línia,
que és la seguretat del expresident,
però a les taulades
hi havia molts més ulls
dels que es veien a simple vista.
Sobre el concert del Bruce Springsteen,
i especialment també dels fans seguidors del Bosch,
em van parlar el comunista amb el Joel Díaz
amb unes declaracions que han portat cua a les xarxes
sobre els fans de Springsteen, el comunista deia això.
Jo, sense ànim d'ofendre ningú,
diria que feia tota la pinta d'estar patrocinat
per alguna marca de cola per dentadures
o de bolquers per adults. No offense.
Coincideixo bastant amb la teva visió del fenomen Bruce Springsteen.
El problema són els seus fans.
Per què? Doncs perquè Bruce Springsteen no és ni més ni menys
que un compositor brillant
que ha desenvolupat les últimes dècades de la seva carrera
tenent un públic molt concret, que és el dels blancs rics
que volen sentir-se una mica canalles i una mica reivindicatius,
però sense ni tan sols haver-se de treure la camisa
per fora dels pantalons.
Bruce Springsteen proporciona al seu públic,
avui ja, doncs, septuagenari,
la dosi justa de rotllo contestatari i crítica social
que poden suportar els seus seguidors
sense sentir-se violentats o directament interpel·lats,
i passar-se la nit amb el puny amunt
i cantant Better Days o Born to Run
com si realment estiguessin reivindicant alguna puta cosa.
Déu-n'hi-do.
Avui, a les 11, nou capítol del Comunista,
veurem si hem dret a replicar.
I dissabte també van fer l'Alba Riera i l'Andreu Xonal
a l'Hora d'allavar-se,
van parlar de la tornada a la relació de Dulceida i Alba Paul.
I sobre aquesta represa de relació,
en treiem aquesta conclusió.
La Dulceida i l'Alba Paul han tornat.
I poso aquesta cançoneta perquè aquesta és la banda sonora
de la seva relació, perquè són dues persones que viuen
tot i que jo estic molt a favor d'aquest retorn.
Aleshores, com ha sigut aquest retrobament?
Va i les ties comparteixen una foto al seu Instagram
i era, sincerament, deixeu-m'ho dir així,
una foto d'haver mantingut relacions sexuals feia cinc minuts.
O sigui, se les veu molt contentes.
Quina mandra. És una mandra terrible, haver d'explicar això.
No, no. Ah, vés-me'n a explicar que has tornat.
No, no, no, haver d'ensenyar que has tingut sexe amb la teva parella
cinc minuts després de tenir-lo, això és el que em fa mandra.
Això és una percepció meva, no és que elles ho diguessin,
però se'ls veia l'alegria i la brillantó als ulls.
És una relació que han tornat i jo crec que segueixen estant aquí dalt.
És una relació que em transmet molt aquestes vibracions de Rosalia...
Tots aquests continguts els podeu recuperar
a carradio.cat barra el suplement i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Estrenes.
Bona tarda.
Bon dia, Sònia Olofeu. Bon dia.
El cine hi arriba, Guardianes de la Galàxia, volum 3.
És l'última entrega de la saga de Marvel
capitanejada per Chris Pratt i Zoe Saldanya.
La pel·lícula segueix les aventures dels nostres herois
immediatament després de perdre un dels seus integrants, la Gamora.
En mig del caos hauran d'unir-se per complir una missió
per salvar un dels seus i tot l'univers.
A Apple TV s'hi pot veure Silo.
La sèrie és la història dels últims humans al planeta
que viuen sota terra per protegir-se del món tòxic i letal de fora.
L'aparentment estable comunitat en què viuen
començarà a trencar-se quan la Juliet, una enginyera,
surt a la cerca de la veritat rere l'assassinat d'un ésser estimat.
I al teatre, el romà Núria Esper i Vicky Penya
protagonitzen l'Isla de l'aire.
El Criogás dirigeix la història d'una família de cinc dones de Menorca
guiades per la vella Mansia.
A totes s'endinsaran en un viatge en barca a l'illa de l'aire,
que les obligarà a enfrontar-se a la veritat
i els secrets que oculten arran de la desaparició de l'Helena
a la Neta Gran.
Avui a Funció, a dos quarts de sis de la tarda.
No has anat a dormir, o si t'acabes de llevar,
fem tres propostes, avui, a la comarca de l'Hanoia.
La primera és visitar el Centre de Recuperació d'Enfibis i Rèptils
de Catalunya, a Masquefa.
És una institució creada l'any 1992
que es dedica a la rehabilitació de la fauna silvestre
amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural.
És un dels pocs centres de recuperació
que hi ha a Europa.
És un dels pocs centres de recuperació
que es dedica a la rehabilitació de la fauna silvestre
amb la finalitat de tornar-la al seu hàbitat natural.
És un dels pocs centres de recuperació
que hi ha a Europa especialitzat en enfibis i rèptils autòctons.
Diferents espècies de tortuga, serps i llengardaixos
són atesos a les seves dependències.
Cada any reben més d'un miler d'animals,
dels quals el 80% són mascotes abandonades,
fet que suposa un problema pel centre,
ja que la majoria són les anomenades tortugues de Florida,
que no es poden alliberar al mèrit natural català
perquè es tracta d'una espècie invasora.
I aquí, la segona tasca important del centre,
la divulgació mediambiental,
la promoció de la recerca científica i l'educació ambiental.
Les visites es poden fer els dissabtes de 10 del matí a 6 de la tarda,
i els diumenges només al matí fins a la una del migdia.
El peu de l'entrada és de 5 euros.
I després d'aquesta visita,
podem dinar o sopar al restaurant amb adeus de capellades.
Situat al carrer de Dr. Fleming número 8,
l'edifici on es troba ja és una gran atracció en si,
perquè està enclavat en un tram de la muralla medieval
i conserva les voltes del segle XI i les mesmorres.
A més, està decorat amb escultures i pintures
de l'artista Freixas Vivó, que n'és el propietari,
i fan cuina de mercat elaborada sense excessives complicacions
però amb una excel·lent relació qualitat-preu.
Podeu demanar-hi el llom a la mostassa,
les gambes a la planxa,
o el cruixent de formatge de cabra amb tomàquets confitats.
També la paella muntanyesa, el secret ibèric,
o els canelons d'espinacs i pinyons.
Les relacions són poc abundants, però no et quedes amb gana.
Més enllà dels plats de la carta,
ofereixen menú a 12 euros entre setmana i 18 al cap de setmana
i festius, obert de dimarts a diumenge, migdies i vespre.
Música.
Vius sabent
que ja res no té gaire sentit.
Aigualada, capital de la Noia, concert de Sousa.
Avui, a les vuit del vespre, a la vestida del Rec,
el quintet mallorquí segueix la gira de presentació
del seu disc Díaz de Tretzo,
una obra coral en el qual entren en contrast
les personalitats de tots els membres de la banda,
que participen solidàriament en la composició
i s'alternen a la veu principal.
És un puslar de peces heterodoxes que miraculosament encaixen,
expliquen que és un disc que els ha sortit sense buscar-lo.
Havia de ser la banda sonora per una pel·lícula d'un amic,
però el procés es va anar torçant
i al final han reconduït la situació
i ha acabat sent el seu cinquè disc,
de cançons amb rimes llatins contemporanis,
grans hits d'amor i somnis reivindicatius.
Algunes cançons inclouen, a més, dolces col·laboracions
com les de Joana Gomila o Laia Vallès.
Després de presentar-lo al Sant Jordi
com a taloners d'Antònia Font,
els de Sousa avui fan parada i igualada
que és les 7 del matí, avui de Sousa, amb aquest Bomba de fum.
M'hi han anat ben lluny, here, maybe
Baby, boom, boom
Baby, boom, boom
Baby, boom, boom
Bomba de fum
Tu i jo junts, mas igual a bon
Ni importa una merda
Bomba de fum
M'hi han anat ben lluny, here, maybe
Baby, boom
Baby, boom
Baby, boom, boom
La Sousa
Les dues amnèries