A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són la Cici, així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 17 de febrer del 2024.
Avui tertúlia el suplement, o dos voltes, Josep Maria Martí Rigau, Elisenda Roca, Núria Martínez Ribot.
S'ha acabat la campanya a les eleccions gallegues, unes eleccions gallegues on s'ha parlat més que mai de Catalunya.
Demà eleccions, avui tertúlia el suplement, en clau Galícia, però en clau catalana, evidentment.
A les 10 l'hora negra de la Maica Navarro, les 11 el comunista, i aquest matí també...
Doncs ara mateix som a Sant Gregori.
Al castell de Sant Gregori.
Al castell de Sant Gregori, sí.
Vius-ho en castell?
No, no, no, no.
Aquesta setmana hem anat fins al castell de Sant Gregori, Girona, per conèixer què se n'ha fet de l'Albert Jurquera.
Etern porter suplent del Barça de Víctor Valdés, amb dues xampions del Palmenès,
un futbolista una mica típic que, un cop retirat, ha reenfocat la seva vida organitzant casaments al castell de Sant Gregori
i dirigint el negoci familiar de joieria i compravenda d'or.
Jugar a futbol és molt maco, però s'acaba molt aviat.
Pensa que més o menys podem arribar a tenir 50 anys després de la nostra carrera, 50 anys que tu t'has de dedicar a alguna cosa
i tu t'has de guanyar la vida i has de sentir-te realitzat, també.
De fet...
Puc preguntar-te quants diners vas guanyar tu amb la teva etapa esportiva, més o menys?
No, no t'ho sabria dir.
No t'ho sabria dir.
No t'ho sabria dir.
Però són molts milions d'euros?
Milions d'euros, sí.
Molts?
No, molts no.
Més de 10?
Jo diria que no.
A dos quarts d'11 avui la conversa se'n serà amb Albert Jorquera,
en un matí de dissabte on també tindrem les pantalles i el cor de l'Alba Riera, la jugular,
i el Pep Noguer avui des de Riudellots, de la Selva, la Fira, del Porc.
De seguida arriba al mans, de seguida el Miqui Puig i l'Olga Avalos.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu, fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet, bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb les detencions a Moscou i també a altres ciutats russes
durant les protestes per la desaparició de l'opositor rus Alexei Navalny,
mort als 47 anys en una presó del Cercle Polar Àrtic.
Navalny estava reclòs en aquest centre des de finals de l'any passat,
on complia una pena de 19 anys de presó per extremisme,
que s'assumava a una condemna anterior de 9 anys.
Els serveis penitenciaris russos han explicat que després d'una caminada
Navalny es va trobar malament i va perdre el coneixement,
però sense explicar la causa de la defunció.
Tampoc ho ha aclarit el portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov.
No ho sé, no ho sé.
Els metges ho hauran de determinar.
La mort de l'activista, un dels principals opositors a Putin,
va agafar la seva dona per sorpresa a Múnich,
on es fa la conferència anual de seguretat.
Yulia Navalnaia demanava que Putin i el seu règim
siguin castigats pel mal causat a la seva família, però també a Rússia.
Avui hauríem de lluitar contra aquest règim terrible a Rússia.
Vladimir Putin hauria d'arretre comptes personalment
per totes les atrocitats que ells han comès al nostre país els últims anys.
als Estats Units.
El president Joe Biden ha apuntat
que el president rus ha estat darrere la mort de Navalny.
No s'equivoquin, no s'equivoquin.
Putin és responsable de la mort de Navalny.
No és enresponsable.
El que li ha passat a Navalny demostra la brutalitat de Putin.
Més qüestions.
Avui, jornada de reflexió a Galícia.
Aquesta mitjanit ha acabat la campanya electoral a Galícia.
El PP i el BNH han fet crides al vot útil
per decantar la balança a favor seu
en la cita a les urnes de demà diumenge.
El president dels populars, Alberto Núñez Feijo,
demana als votants de la dreta
que concentrin el seu vot en el PP.
No dejéis que el nacionalismo llegue a esta tierra.
No hay ninguna tierra que le haya ido bien con el nacionalismo.
Os puedo asegurar que no es un buen plan,
el plan nacionalista,
por mucho que intenten envolverse en papel de regalo.
La candidata dels nacionalistes, Anna Pontón,
ha assegurat que el PP té les hores comptades
al govern siri i diumenge
i a una alta mobilització de l'esquerra.
Este país el próximo domingo
va a ir levantarse a hacer historia.
El cambio es imparable.
que está aquí
y nadie lo va a ir frenar.
Més qüestions dóna el Trump.
Condemnat a pagar 364 milions de dolors
per haver inflat el seu patrimoni,
el jutge ha prohibit a més
que l'expresident dirigeixi cap empresa a Nova York
durant els pròxims tres anys.
La demanda acusava Trump
d'inflar el cost per costum
als seus balanços financers
per crear la il·lusió
que les seves propietats tenien un preu
per sobre del mercat.
L'expresident pensa recórrer la decisió.
Recorrerem la decisió,
però més important encara,
això és com Rússia,
això és la Xina,
és tot al mateix joc.
Tot això surt del Departament de Justícia,
surt de Joe Biden.
És una cacera de bruixes
contra els seus oponents polítics
com no s'havia vist mai en aquest país.
Ho havien vist en països del Tercer Món,
en repúbliques bananeres,
però mai aquí.
L'exèrcit ucraïnès
s'ha retirat de la ciutat d'Avdivka,
una de les ciutats alers del país
considerada estratègica
i que havia estat escenari
fins ara d'alguns dels combats
més ferotges dels últims mesos.
El cap de l'exèrcit ha anunciat
aquesta nit passada
que les tropes ucraïneses
es retiren de la ciutat
per evitar beures encerclades
per l'exèrcit rus
que estava guanyant terreny.
Avui també parlem del govern
que es compromet a estudiar a fons
el projecte dels hotelers de Lloret
per posar en marxa una desaladora
i agilitzar-ne els tràmits
després de comprovar
que compleix tots els requisits.
El conseller d'Acció Climàtica
és David Mascort.
Quan veiem la proposta
l'analitzarem
a veure si legalment
i jurídicament
es pot fer o no
i ambientalment.
Per tant,
quan tinguem la proposta
sobre la taula
l'analitzarem
com estem fent amb totes.
Els instaladors
d'aquestes desaladores mòbils
asseguren que s'ha disparat
la demanda
i s'adverteixen
que segurament
no n'hi haurà
per tothom aquest estiu.
I el record de Pau Donés
i la seva música
pren força
després de l'estrena
de la gira de tribut
en honor al cantant
de Jarabe de Palo.
A Catalunya
la primera sala
en acollir
un concert homenatge
ha estat
la Red Star de Valls.
Marc Donés
és el germà de Pau Donés
i explica els objectius
de la gira.
La idea és seguir
l'estela que hi tenia.
No hem volgut
canviar la fórmula.
Ell era una persona
que era molt transparent,
que tenia un caràcter
molt...
que ha empatitzat
molt amb la gent
i nosaltres allò
simplement
ho seguim.
en esports
el Barça
ha superat
el Manresa
per 102 a 91
i jugarà
la semifinal
de la Copa de Bàsquet
avui a les 9
contra el Tenerife.
L'altre semi
la jugaran
al Madrid
i al València.
En futbol
el Barça jugarà
avui al Camp del Celta
dos quarts de set
i l'Espanyol
rebrà avui
el Mirandés
a les 9
els blanquiblaus
cinquents
a quatre punts
de l'ascens
directe.
I el temps
ens diuen
que el cel
s'anirà aclarint
i el dia
quedarà assolellat
en general
amb restes
de núvols.
Catalunya migdia
benvinguts a les dues
Catalunya migdia
l'acord històric
el primer que regula
la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència
del cap de setmana
per seguir el fil
del que passa aquí
i al món
situació catastròfica
que es viu a Gaza
al cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
quin temps ens espera
les pròximes hores
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà
dissabte i diumenge
a les dues del migdia
si veu un elefant volant
i ni s'immuta
si passa un nico
amb bicicleta
i ni se'l mira
si aterra un ovni
ni es mou
no està enganxat
a una pantalla
està llegint
Cavall Fort
subscriu-lo a
cavallfort.cat
o al 93
218
62
20
no tindrà ulls
per a res més
saps com es diu
optimisme en alemany
optimismus
fàcil oi?
doncs així de fàcil
t'ho posa Opel
si ets empresari o autònom
descobreix la tecnologia
alemanya del futur
amb els dies
però empres la d'Opel
només fins al 29 de febrer
condicions excepcionals
en tota la gamma
de turismes
i vehicles comercials
vine al teu concessionari
o entra ja a Opel.es
el suplement
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
amb Roger escapa
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
aquesta hora obrim finestra
amb el Quim Rotllant
arriba un nou capítol
del mans
Més mans
Més arrel
Més Catalunya Ràdio
Bon dia
i bona hora
és dissabte
i passen pocs nors
de les 6 del matí
a Catalunya Ràdio
comencem
amb tota l'arrel
a la Ràdio Nacional
un nou mans
amb tota l'energia
de la cultura popular
i l'associacionisme
ja hem soprat el carnaval
tot i que a molts municipis
encara hi haurà festa
durant alguns caps de setmana
i entrarà la quaresma
això és un canvi important
en el calendari festiu
però d'activitats
encara n'hi ha moltíssimes
per celebrar
per exemple
en l'àmbit de la música
i dintre de l'àmbit
de la música folk
divendres que ve
i fins al diumenge
Girona
s'hi celebra el folk estoltes
Sí, divendres comença
tenim uns tallers
comença a les 5 de la tarda
i després ja enganxem
amb els concerts
i ja fins diumenge
la paella tradicional
popular
no parem
Oh bé, concert aquesta tarda
mateixa de presentació
del treball
el Caliu de l'Esfaliu
un homenatge
de la Copa Ciutat de Girona
amb l'Anna Boda
de la cantant Mireia Feliu
Llavors vaig agafar
justament la carola
i vaig començar a veure
que hi havia uns lligams
entre el que és la carola
i el que és la sardana
Avui us presentarem
també un llibre
que creiem tan necessari
com interessant
la història de la sardana
i la seva baula perduda
I és un concert que
ja fa temps
volíem fer un homenatge
amb una figura
com la Núria Feliu
Llavors
el tema d'aquest concert
era anar més enllà
del que era un simple concert
reproduint temes
de la Núria Feliu
que es tenien tots molt bé
el que hem volgut
és fer un concert
una mica més íntim
de manera que vam contactar
amb la seva neboda
que és la Mireia Feliu
perquè ella ens pogués explicar
una miqueta
el per què
de cada un dels temes
que interpretem
al llarg del concert
i repassarem
la programació
dels tradicionaris
i molts altres
cicles i concerts
que se celebre
aquests dies
a partir d'ara mateix
per tant
amb en Josell
i Santís i Sarassa
el muntatge musical
la Mònica Muñoz
i Montsabé
la producció
i Quim Rotllani
i Balls
a la direcció
aquest és al Mans
a Catalunya Ràdio
com sempre
amb tota la rel
a la Ràdio Nacional
tota la festa
al Mans
comencem
i ho fem
amb la Júlia Colom
cantant de Vall de Mossa
que dient
despresenta
a Inca
el teatre principal
d'aquesta població
Miramà
d'allí hem seleccionat
Estròfica
quan jo atacant
no puc fugir
darrere una porta tancada
ja sent que vas
i crec que ja m'han sentit
volen venir
i per això
baixaran de sa muntanya
per escoltar
tot el que t'he de dir
i el sol s'obrirà
i a mig de la mà
brollerà una fonda
i el dolça
els peixos perdran
són natural
de lits
i a mig d'un gran foc
ho podré
tots sentiran
de ben en fora
paraules de dol
convertides en grits
llant, foc, vent
mort, fred, dol
qui decideix
un ordre
si el mar
sóc
un camí
qui mos podrà salvar
que quedarà d'això
que quedarà de mi
diguem-se
mentrestant
de qui podrem fugir
que quedarà d'això
que quedarà de mi
diguem-se
mentrestant
de qui podrem fugir
d'acord
també
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Que quedarà d'això? Que quedarà de mi?
Digue'm-se mentrestant, de qui podrà fugir?
Que quedarà d'això? Que quedarà de mi?
Digue'm-se mentrestant, de qui podrà fugir?
Que quedarà d'això?
Estràfica és tema de Júlia Colom, que podeu trobar en el Miramà.
Divendres que ve el presenta Aïnca.
Mans, vintena temporada a Catalunya Ràdio.
Entrem en Tamari.
El mestre Història de Matroní de dansa, en Pompili Massa, ha presentat el treball Història de la Sardana i la baula perduda,
de l'origen desitjat a un origen raonat.
Aquest és un document minuciós i detallat on Massa segueix l'estela d'aquesta dansa
i la contextualitza en els moviments històris de la prètica coreogràfica social a Europa,
un estudi que ve a partir d'una frustració.
No hi ha res, absolutament res.
Vaig anar també a una conferència organitzada per la Casa de la Sardana
i la persona que feia la conferència, que és una autoritat,
va començar a explicar a partir del 1850
i d'abans ja directament em deia que allò era la prehistòria.
No hi ha res, ni és que no podem saber res.
Llavors em vaig quedar molt decebut
perquè jo el que m'interessa és la dansa tradicional estricta i que no hi havia res.
Era molt frustrat.
Aquest estudi és la primera vegada que vol seguir la història de la Sardana
des del punt de vista coreogràfic de la dansa
i no dels moviments musicals o bé socials històrics.
Amb aquest treball Pompili Massa vol situar el ball social
que representa la Sardana lluny de la mitologia que s'ha creat al seu voltant
i ho fa resseguint danses i tonades documentades.
Llavors vaig començar a mirar material i col·locar cosetes
a veure com es podria solucionar.
Les caroles, evidentment, s'han de poder ballar
perquè a més molts autors ens diuen
que els punts eren idèntics als de les brandes.
Si posem els punts de les brandes, doncs cap a algun lloc ens portarà.
La gent que no podem acceptar dir, suposem, el ball de la Cibada.
Oh, jo ja sé com és perquè estic en un esbarro, estic en un cau
i l'hem ballat tota la vida.
No, hem de mirar quins punts hi havia, com ho feia la gent
i potser això ens donarà alguna informació.
A l'aplicar això passa donant una sèrie de fenòmens
i aquests fenòmens et van portant a una tipologia de ball molt concreta.
D'aquesta manera, el treball vol deixar clar que la sardana ni és grega,
ni és una dansa d'adoració als astres, ni és un ball de bruixes,
per citar algunes de les teories explicades i replicades al llarg dels temps.
Pompili Massa ressegueix la sardana com a dansa
i en posa els seus referents directes en el segle XIV,
en les caroles profanes medievals.
Aquestes caroles són una dansa medieval col·lectiva,
consistent en una ranglera oberta o tancada de balladors,
que tot donant-se les mans avancen i van voltant sense saltar.
El son una cançó del mateix nom,
interpretada per un solista que alterna les estrofes d'una història
amb la tornada que reprenen els balladors.
Quan comença a aparèixer el nom sardana,
la societat comença a decantar les caroles,
perquè socialment a Europa apareixen un altre tipus de divertiments.
La gent no manté un ball perquè...
Ui, mantindrem aquest ball perquè és...
És allò que fem ara, no?
Sí, és allò que fem ara, és molt rar.
La gent balla a la moda, es diverteix a la moda,
i allò que ja no serveix...
S'aparta.
S'aparta.
Coincideix l'aparició de la sardana amb la desaparició de les caroles.
I, a més a més, és el moment en què apareixen els grans divertiments europeus
de tipus balet de cor, allò que fomentava la Maria de Médici a França.
Però llavors també, simultàniament, apareix la moda de substituir les veus per instruments musicals.
Hi ha caroles d'aquestes de l'última etapa
que, quan la part de cant és substituït per un instrument,
el que és la part dramàtica, la dramatització que comporta una carola,
desapareix, cau.
I el que apareix és una estructura idèntica al que eren les primeres sardanes.
I llavors, a partir d'aquí, doncs, fas tot el...
El recorregut.
El recorregut.
El recorregut, exacte.
En el treball, el seu autor segueix i contextualitza l'evolució coreogràfica
del que ha esdevingut la sardana moderna
i no en deixa el març i el seu lligam
amb altres evolucions de la carola a tot Europa.
Per fer-ho més d'entrenador, Mas s'exposa i explica, pas per pas,
aquestes evolucions i les plasma a partir d'exemples pràctics.
Aquí es comença, segons Campany,
avallar d'una manera popular al segle XIV.
A més a més, el que és la noblesa catalana,
o els reis, o els comptes, tot això,
aquí desapareix amb la casa d'Àustria.
Se'n van fora.
Per tant, aquí a Barcelona no queda absolutament res.
Potser sí que aquí hi ha nobles,
però no la força per poder fer una producció...
Cortesana.
Cortesana, com la que feia Maria de Medici.
Aleshores, arriba fins a començaments del XVII,
és a dir, de les últimes,
i que jo m'agafo per explicar molt bé
la transició de la carola a la sardana,
és la Margariteta.
Margariteta, llevate matí,
que no és tarde matinada.
Margariteta, llevate matí,
que no és tarde bon matí.
La Margariteta ens explica una història real,
ens explica la vida de la Margariteta d'Àustria,
que va arribar aquí a Espanya el 1598
per casar-se amb Felip III.
I aquesta dona,
això que diu la història,
el que sabem d'aquesta dona,
és exactament el que diu la història.
Un treball que pretén dibuixar
el que a la sardana podria haver estat
com a dansa moderna europea del segle XIX,
així com situa quins han estat
els embats socials i culturals
que l'han convertit en dansa nacional
i no han permès que desaparegués,
com ha passat amb infinitat de danses
i coreografies socials i populars
contemporànies de la sardana i els seus precedents,
fet que la converteix en un cas únic a Europa.
La sardana no és un ball...
No hi ha ningú que és un ball modern,
un ball budgantista i fantàstic i meravellós,
però que al seu darrere
porta una motxilla
de tot allò que en el país li ha anat passant.
Si agafem les caroles,
veiem que si agafem la masovera,
ens està explicant una situació terrible
dels pagesos de remensa
i que una de les solucions
va ser que Ferran II
anul·lés els contractes aquests
i va permetre que aparegués
el contracte de masover.
I tot em va enllaçant.
I, de fet, deixa l'estudi
a partir d'on ja està documentat fidedignament.
Francesc, a gent el que fa és aconsellar
d'abandonar la sardana
i aquests balls,
no només les sardanes,
sinó els altres balls populars.
Llavors, al segon a meitat del XVIII
ens apareix un brau de Maldà
que no aconsella, sinó que mal diu.
És molt agressiu.
Se n'enriu de la gent que balla sardanes
i coses populars.
Quan parlem de la il·lustració,
aquí sempre diuen que mai va tenir
una presència excessiva.
Però encara que no tingui una presència excessiva
a nivell bibliogràfic,
sí que les series es van colant d'alguna manera.
I veus que hi ha un interès
per alliberar-se dels jous aquests
de la tradició,
de l'església,
i apareixen
i que la gent comença a tenir interès
a ballar altres coses,
a ballar altres tipus de músiques.
L'exemple, clar,
el tenim molt tard,
l'himne de Riego.
L'himne de Riego apareix el 1822
i l'exemple documentat
que amb això es ballava una sardana
és del 1883.
L'himne de Riego és molt utilitzat
en moltes balles populars
i això també deuria passar a Catalunya.
Clar, no ho podem demostrar,
però sí que podem veure
que hi ha les conseqüències.
Si tu com a músic
veus que la gent balla
músiques amb tres frases,
pots començar a fer músiques
per ballar sardanes,
que tu ja li diguis que hi ha una sardana,
amb vuit compassos més setze.
I això seria el que començaria
a moure.
De fet, les ganes de ballar coses diferents
sempre han existit.
A la segona meitat del 18
està documentat
que la gent agafava els cojos
i un cop sortia de l'església
els cantava amb qualsevol lletra,
puntejaven sardanes.
I tu mires allò i dius
a veure, això no quadra.
Aquí simplement puntejaven,
puntejaven uns curs,
puntejaven uns llars per entendre'ns
i ja està.
Aquí són mateixos que l'any 65
del segle passat,
els relàmpagos,
quan van fer aquella peça de...
Van de llempecs.
Van de llempecs.
les hem puntejat
per una sardana.
Aquesta és
la història de la sardana
i la bau la perduda,
de l'origen desitjat
a un origen raonat.
Tot això ho podeu trobar
en aquest assaig molt documentat
i estructurat
que ha presentat Pompili Massa,
Mestre,
i un dels principals estudiosos
de la dansa tradicional
al nostre país.
Un treball editat
per Editorial Alpina.
Mans de l'arrel
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
lots.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
a la plaça.
Ja us he reconegut.
Ja veig com l'amistat.
Puc creure.
Us parlem ara de la Núria Feliu
perquè aquesta tarda a Castellà del Vallès
es presenta a l'espectacle
El Caliu de les Feliu.
Una proposta de la Cople Ciutat de Girona
i del seu director l'Esteu Amolero
que posa la formació
en una doble vessant la de Cople
i d'orquestrina.
N'hem parlat amb el representant de la COPLA, l'Enric Estrada,
i així ens ho explicava, amb una trobada que hem tingut amb ell.
Mireu com fa rambles a ball, tot un estol de poemis i d'artistes.
Mireu com fa rambles a munt, tot un esbar de marines i de turistes.
Enric, bon dia. Bon dia, Quim.
Aquesta tarda presenteu un concert molt especial,
amb un homenatge a la Núria Feliu,
que, clar, aquí hi ha hagut molta feina de producció d'obres noves, etcètera, no?
Bé, sí, aquesta tarda, a les 6 de la tarda, el teatre digui que està allà,
presentem el concert, perdó, a les 8 de la tarda,
presentem el concert de la Núria Feliu,
i és un concert que, o sigui, hem volgut,
ja fa temps volíem fer un homenatge a una figura com la Núria Feliu.
Clar, el tema d'aquest concert era anar més enllà del que era un simple concert
reproduint temes de la Núria Feliu, que es tenien tots molt bé.
El que hem volgut és fer un concert una mica més íntim,
de manera que vam contactar amb la seva neboda, que és la Mireia Feliu,
perquè ella ens pogués explicar una miqueta el per què de cada un dels temes
que interpretem al llarg del concert.
Llavors, en aquest concert ho hem volgut dividir en dues parts.
Una primera part més sardanera, és a dir, en formació de coble,
que farem un copler, alguna sardana dedicada a la Núria Feliu,
alguna sardana que a ella li agradava,
una sardana a en Jani o Martí, que li va fer amb ella,
en Jordi Poli també li va dedicar una,
coplers, que a ella li agradava molt cantar coplers,
algun pas doble, tot això en formació de coble.
I després, en la segona part, fem un canvi d'instrumentació,
passem a instruments de ball, és a dir,
la CUP de la ciutat de Girona es converteix en una orquestrina
que podríem dir d'aquells anys 20-30,
amb trombons, trompetes, una mica de percussió,
i la Mireia cantant,
i aquí, que interpretem, són temes que ella,
discos que tenien de ballables,
temes de swing, temes de... hi ha boleros,
hi ha continuament un pas doble,
alguna sardana,
sorpreses que se sentiran,
que segur que el públic no quedarà pas
de cap manera indiferent.
Aquí, pel que apuntes,
ja han hagut moltes feines en paral·lel,
potser hi havia instrumentistes dels vostres,
que fa temps, doncs, que potser havien abandonat
segons quins instruments,
i els han hagut d'agafar.
Correcte, hem hagut d'agafar
molts dels arranjamers que hi havia,
l'Esteu els ha adaptat a la Mireia,
i sí que és veritat que, clar,
al ser una formació de coble,
hi havia molts instrumentistes,
que els instruments els teníem a sota de l'armari,
ple de pols,
perquè feien molts de temps que no feien servir.
Però l'experiència ha sigut molt bona,
perquè, d'alguna manera,
primer hem canviat una miqueta també l'hàbit del tocar.
És a dir, si sempre fas coble,
arriba un punt quan canvies la manera de...
l'instrument de tocar,
a tu te'l motiva, també.
Saps que ho he dit?
És una motivació nova,
que recupera temps antís
per quan estàvem tots en orquestres de ball
i de festa major.
Per nosaltres ha sigut una il·lusió molt gran.
Com són els arranjaments?
Són tal qual aquestes orquestres,
aquestes orquestres frines de mitjans de segle passat?
O l'Esteu ja ha volgut buscar
una mica més contemporani.
Hi ha de tot.
O sigui, si t'ha cas els ulls,
pots trobar una orquestra de les anys 20-30
i segons quins temes ho escoltes
i dius...
I aquí ha passat alguna cosa.
O sigui, hi ha arreglos que els hem avançat
al segle XXII, però hi ha una cosa.
És a dir, hi ha una mica de tot.
No ens hem enquistat tan sols en un estil,
sinó que hem volgut tocar tots els estils
i dins dels estils diferents que hi ha.
Alguns arranjaments ens hem, d'alguna manera,
modernitzat fins i tot un pulmassa,
que fins i tot a nosaltres ens ha xocat,
però encara els sents,
quedes alluernat amb el so de la cobla.
Digue'ns algun dels temes de la segona part del concert.
És complicat, eh?
Hi ha un...
Jo us ho reconegut.
També el bo que hi ha en aquest concert
és que hi ha temes que,
més enllà dels que ella havia publicat amb els seus CDs,
hi ha algun que ells cantaven a casa familiarment,
que aquest no ha sortit de la llum
i segur que també agradaran molt al públic.
Perquè són coses íntimes de la família
que ella ha volgut retenir un homenatge
i fer-ho públic davant de tothom.
Aquest concert ja ha tingut una preestrena,
avui es podrà veure al vespre a Castellà del Vallès
i en breu al Palau.
Un fragment en el Palau de la Música, vol que sabem.
Sí, bé, també tenim la presentació a Girona,
a les comarques gironines,
el dia 3 de març, a la tarda, a les 6,
aquest sí que és a les 6 de la tarda,
a l'Auditori de Girona.
I després tenim una convocatòria
pel Palau de la Música,
a la qual actuarem juntament amb una big band.
I amb gent convidada,
que cantarem temes tots de la Núria Feliu,
i la ciutat de Girona estarà allà tocant, també.
Escolta'm, a la ciutat de Girona, Enric,
no esteu parats,
feu córrer que veu de presentar
un altre treball de la fonoteca,
un volum o un treball, una col·lecció molt necessària.
Jo crec que sí, és una bona feina.
Aquesta feina va començar
el nostre antic director, en Jesús Ventura,
que en Pau descansi.
I és una fonoteca,
és una col·lecció de compositors gironins
que tenen una obra molt bona i molt extensa,
però que per una cosa o una altra,
no sabem per què,
han quedat amb l'oblit.
Llavors nosaltres ens encarreguem
de recuperar tota aquesta obra,
publicar-la, gravar-la i fer una presentació.
I ara anem per la onzena edició,
que ha sigut pel Joan Platiforga,
que era un compositor volotí,
i vam presentar aquest passat mes de gener,
a Olot.
Clar, ha desempolsat partitures,
de vegades dones sorpreses agradables.
Molt agradables, molt.
I per exemple, mira,
van trobar, ara fa un parell de volums,
d'en Pau en té,
i van trobar algunes sardanes
que eren realment molt, molt, molt bones.
Les hem recuperat,
les hem tornat a tocar als replecs,
i la gent ha tingut molt bona acollida,
d'aquest tipus de sardanes.
Toc demostra la necessitat de recuperar partitures,
com és en aquest cas en la col·lecció de la fonoteca.
Ben tot cas, Enric, recordar-ho,
avui feliu, a les 8 del vespre,
a Castellà del Vallès.
Gràcies per atendre'n,
que vagi molt bé, molta sort amb aquest nou projecte.
Per fer-te moltes gràcies a vosaltres.
Tot a l'arrell, a la Ràdio Nacional.
Aquest és el Mans.
Comença el cap de setmana
amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans.
Seguim al Mans amb unes quantes propostes musicals.
Puc veure a través
Pesigar el lleveig
Segellar els oblits
Oblidar els turments
Turmentar els bocins
I envasar l'amargor en un poble de mel
I encerar el perfum d'una flor sense roc
Proposta de concert
Per demà a la tarda, l'auditori Barrades
de l'Hospitalet de Llobregat
és Carles Dènia
que porta en el Barna Sanz
Mussol
D'aquesta manera ens parlava d'aquest nou treball
He destinat molt més temps
a la recerca poètica
que a la pròpia música
O sigui, la música, per a mi
És més natural
Més natural
i enseguida trobo una eixida
sense cap problema
Trobar poesia
i sobretot, també ho dic moltes voltes
que jo soc un lector
pràcticament obligat
perquè m'encanta la poesia
però de vegades se'n costa
i més força
però al final he llegit tones de poesia
Demà a les 7 a l'auditori Barrades de l'Hospitalet
per tant, Mussol de Carles Dènia
Noneta no
Ni tot pressant
La maniaga
Hi ha molt dolç
li parla
Amb un peu al Barna Sanz
un tal tradicionari
Dimeques que ve hi haurà concert
a l'auditori de Barcelona
a les 8 del vespre
amb Alba Careta i Henry Ocay
presenten la producció del Càntut o dolç
Una de les branques possibles
era en aquesta recerca
que van fer ells mateixos
que la van promocionar
a les escoles de caçada a la selva
que era directament dir
quines cançons us canten a vosaltres
o cantaven els vostres avis
per anar a dormir
Llavors, ells, a part de tot aquest arxiu
de cançons que tenen
de moltes temàtiques
tenen una branca de cançons de bressol
i ho van fer també
amb l'ànim d'ampliar
tot aquest punt del repertori
Llavors, per nosaltres
va ser com un lloc
on agafar-nos
per començar a treballar
i veure quines cançons
cantaven abans
també quines canten ara
i ara només puc plorar
i ara només puc plorar
llàgimes de malansia
com molt vent
se m'emporta
i el clavell
que més volia.
També tins el Tradicionari
os divendres al CAT, a la Vila de Gràcia,
hi haurà que ara l'Ortiz, amb la presentació
del treball Cantareres. Vaig començar
a relar-me, i cada cop més, i clar,
la pandèmia, i no sé, tot plegat,
i em vaig comprar els panderos,
i, bueno,
unes ganes d'aprendre, d'aprendre
d'aquesta música, no?, d'aquí,
de quin és el nostre
folklore, i d'on venim, i d'on
vinc, i d'on venim tots, no?,
com a cultura ibèrica, no?
Serà divendres que ve, per tant, Cantareres
amb la Carola Ortiz,
a les dos quarts de nou del vespre, a la Vila de Gràcia,
dins el Tradicionari.
I ja que parlem tot Tradicionari,
un dels seus germans de viatge és
el Folcastoldes, que se celebrarà la setmana que ve,
a partir de divendres, a Girona.
Festival organitzat per la gent de Corrambla.
Un dels seus membres és en Martí Valero.
Bon dia, Martí. Hola, bon dia.
Què tal?
Folcastoldes ja és una fita ineludible
del calendari de música d'Arrel,
a la capital gironina,
i en guany, doncs, arriba amb un programa d'actes
de tres dies bastant potent.
Sí, divendres comença,
tenim uns tallers,
comença a les cinc de la tarda,
i després ja enganxem amb els concerts,
i ja fins diumenge
la paella tradicional,
popular, no parem.
Divendres, com deies, hi haurà en aquests tallers,
al vespre, hi haurà ball de disfresses,
amb grups com Aigua,
Noc-en-Oc i Le Manga Val.
És, senzillament,
ball d'Arrel,
per passar-ho bé,
per gaudir de les disfresses,
en aquest cas.
Sí, en aquesta edició hem apostat
per grups tant d'aquí,
d'arrel dels peus catalans,
com Aigua o Magari,
i després portem uns grups bastant potents
de França,
que barregen des de la música del sud de França,
d'Occitània,
fins a un cas de música sueca,
música tradicional sueca.
Per tant,
és un programa bastant internacional,
aquest any.
Des del Corrampa,
sempre t'ho he tingut un punt de vista
bastant miant cap al nord.
Sí, clar,
nosaltres,
el Folcastoltes,
és un dels esdeveniments
que muntem durant l'any,
diguéssim,
és l'esdeveniment més important,
i sí que mirem que,
quan programem el Folcastoltes,
mirem de portar grups de fora,
ja que és dels pocs moments de l'any
que podem permetre'ns fer això.
Dèiem l'activitat d'ahir vendres,
dissabte també hi haurà activitat
des de Bon Matís,
hi haurà, com dèiem,
activitat amb tallers
durant tot el dia,
i al vespre tornarà a haver-hi,
com dèiem,
Vall de Disfresses,
el grup esmagari,
la Ximer,
i la mostra Robert Pellicer.
Parlem una mica d'aquesta proposta,
la Robert Pellicer.
Bé,
aquest any
hem fet uns canvis
pel que fa
a la mostra.
Tradicionalment,
era el concurs Robert Pellicer.
Robert Pellicer
és un mestre,
un músic
que va morir
i ens va deixar,
i en honor seu
fem aquesta mostra
en què convidem
grups novells
que comencin
a fer música
de ball folk
a participar.
Llavors,
és una plataforma
per impulsar
aquests nous grups.
Aquest any
hem tingut
un èxit
de convocatòria
pel que fa
a la mostra.
S'han presentat
14 grups
i ha sigut
bastant difícil
triar
quin dels tres
anaven
com a finalistes,
i el que oferim
és un espai,
un petit concert
durant el festival
per a cada un
d'aquests tres grups
en què hi ha
programadors
de tot el que és
el cercle folk
de Catalunya,
de ballades
i festivals,
i els hi oferiran
concerts
en aquests festivals
seus.
Per tant,
una impulsió
i un reconeixement
que segurament,
bueno,
ja hem vist en altres casos
d'altres anys anteriors,
que els ha donat
a conèixer
i a
dispondre la seva música.
Però el concurs
com a tal
ha desaparegut?
Sí,
aquest any
el canvi important
que hem fet
és que,
bueno,
hi ha hagut relleu
a l'organització
i consideràvem que,
i més amb els programadors
amb qui col·laboràvem,
que,
bueno,
en alguna cosa tan
subjectiu
i tan personal
com és la música,
donar el premi
de primer,
segon i tercer
se'ns feia
una mica estrany,
per tant,
hem decidit
fer una selecció
de tres finalistes,
però no dir
primer,
segon,
tercer
i simplement
que siguin
els programadors
aquest any
que escollim
quin dels tres grups
o més d'un d'aquests tres grups
volen programar
al seu cicle.
El Foc Estaltes,
com deies,
acabarà el diumenge
dia 25
amb una paella
vegana,
tot s'ha de dir,
vegetariana,
vaja,
i també el dematí del diumenge
dia 25
us plantegeu
una taula rodona
al voltant del Vall Folk.
Qui vulgui participar
tant als tallers d'iniciació,
així és per sobre,
tallers d'iniciació
a Vall Folk,
tant la primera sessió
com el dissabte
en la segona sessió,
hi haurà un flashmob,
de fet també
us heu plantejat,
taller de Rondeu,
també taller de Can,
etcètera,
qui vulgui participar
en aquests tallers
i és a temps,
com ho ha de fer,
on s'ha d'apuntar?
Sí,
totes les inscripcions
estan a la web
de la Corrambla,
que és l'associació
a través de la qual
l'organitzem
el festival,
és
www.corrambla.cat,
allà trobarà
tot el programa
i tota
la bitlleteria
per participar
al festival,
es poden comprar
l'abonament sencer,
però són molt
populars,
aquest any
tenim la sort
que hem rebut
una subvenció
de l'Ajuntament
de Girona
i del Departament
de Cultura
de la Generalitat
i per tant
hem pogut fer
els preus
encara més assequibles
que els tres anys
i com et dic
es pot comprar
l'abonament sencer
que inclou la pella
o es poden agafar
valls de nit
per separat
o tallers per separat
i aquest any
els tallers
d'iniciació
i a la taula
rodona
són gratuïts
perquè tothom
pugui afegir-se
i que no sigui
l'economia
un límite
en aquest cas.
Doncs tot plegat
passarà
l'activitat
tant de divendres
que ve
com dissabte
en el Centre Cultural
La Mercè
i de cara a diumenge
hi ha els Jardins
de les Pedreres
aquest final
de Festa del Foc
que arriba
a la tretzena edició
Martí
gràcies per tenir
la trucada del programa
que tingueu
una molt bona
festa
de Focostoltes
Moltes gràcies
a vosaltres
I ballar
I ballar
I ballar
I ballar
I ballar
I ballar
I ballar
I una proposta
de concert
per aquesta tarda mateix
la cantant
Alba Carmona
presenta
a la llagosta
Cantora
Per mi Cantora
és una mica
el que identifica
aquest camp popular
de moltes parts del món
I per mi
la música que em neix
i la que em identifica
és la música popular
la poesia popular
I jo crec que Cantora
és com aquella
que canta
i explica també
i ho conta
no només cantar
I Cantora
és que fa referència
a una persona
que canta flamenc
I jo no em sento aquí
Jo
on millor em sento
és amb aquest adjectiu
de Cantora
que crec que és
una mica més global
però sense perdre
la música d'arrel
Serà a les 8 al vespre
al Centre Cultural
de la Llagosta
I ballar
I ballar
I ballar
dins la teva vida
I ballar
I ballar
dins la teva vida
I ballar
I tornar a la casa antiga dels somnis d'enamorats
Jo vull ballar la teva vida i caminar al teu costat
Que m'envolti les teves mans, la teva pell s'arrugui amb mi
Que els ulls esclatin d'amor
Quan ens mirem sense saber què dir
I que l'herba no deixi de fer olor
Que els matins tinguin sempre sentit
El cafè calent ens faci per al temps
I ens contempla les canes
Dels que vens
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I si algun dia he de marxar
Perquè l'herba deixa de fer olor
Perquè el cafè ja no torna a ser calent
I ja no brilla l'estel al meu voltant
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
I ballar, i ballar dins la teva vida
Hem sentit amor meu amb Alba Carmona des de Cantora.
A les 8 del vespre la podreu sentir avui mateix a la Llagosta.
Fins a les 7 del matí, l'Arrel a la Ràdio Nacional.
Mans.
I pleguem.
I hem estat amb en Josell i Santís i Sarast el muntatge musical.
La Mònica Muñoz i Montsalve a la producció.
I quin rotllant i balles a la locució.
Nosaltres marxarem amb una sardana de Ricard Viladassà, un clàssic, en aquest cas,
amb la principal de l'abisbal, que demà podreu sentir,
tant aquesta cobla com aquesta sardana, a Sant Joan de les Bavadeses
en una ballada que oferirà l'abisbal a les 5 de la tarda.
És Pal de Paller.
Tornem el proper cap de setmana amb el Mans aquí a Catalunya Ràdio,
com sempre amb tota l'Arrel, a la Ràdio Nacional.
Que tingueu un molt bon cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
L'almirall Isoroku Yamamoto va dirigir l'exèrcit imperial japonès a la Guerra del Pacífic
des del seu búnquer de rebou, l'antiga capital de Nova Bretanya, a l'arxipèl·leg de Bismarck.
És un espectacle.
En una de les parets hi ha mig fusellatge i un tros d'ala d'un caça japonès, un Mitsubishi Zero.
Hi ha moltes fotografies que tenen a veure amb la batalla del Pacífic i amb el famós almirall Yamamoto.
Per Papua Nova Guinea, la terra de l'inesperat.
Amb Xavier Calvo, viatger.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Carla, el viatge a Tòquio no hi va el director.
T'interessa?
10 dies, reunions, sopars, karaoke, un spa?
A la vida, l'important és saber aprofitar les oportunitats.
Hi ha cotxes que només passen una vegada.
El teu Citroën C3 des de 13.200 euros finançant-lo i amb entrega immediata.
Només per aquesta vegada i només aquest mes.
Condicions a Citroën.
I si el cotxe del futur ja fos aquí.
A Spoticar, líder europeu en vehicles d'ocasió, us oferim cotxes fins a 3 anys de garantia.
Visita el teu concessionari i gaudeix de disponibilitat immediata reservant el teu cotxe a Spoticar.
I ara, fins a final de mes, a Spoticar descobreix condicions excepcionals de finançament amb Stellantis Financial Services.
Consulta condicions a Spoticar.
Som Connexió, la telefonia conscient.
Que et cuida una operadora?
Segur que si truco em deixeu escoltant cançonetes i parlant amb robots capquadrats.
A Som Connexió no parlaràs amb màquines, parlaràs amb persones que t'escolten.
Ah, tira! Les operadores volen fer trinco-trinco, encolomar històries i permanències.
Si vols, truca i comprova-ho.
Som Connexió, telefonia conscient.
Que truco! Eh, que truco!
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles al Corte Inglés.
I també els espavilats a renovar la seva llar, amb un 15% de descompte adicional en electrodomèstics de Hire, Samsung, Rumba, Philips, Teca i Bellissima.
Així són les ofertes límits, del 15 al 18 de febrer, a la botiga Web i App del Corte Inglés.
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradio.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
Doncs podeu recuperar, per exemple, l'entrevista amb l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida,
una conversa en què van parlar de política, de futbol i també de la gran competició entre Barcelona i Madrid pels grans esdeveniments.
Fórmula 1, Primavera Sound, ara el Barcelona Beach Fest.
Parece que hay como una obsesión de Madrid en quitarle o compartir eventos con Barcelona.
Alguien puede pensar.
Lo que hay una obsesión por parte de Madrid es en seguir creciendo como ciudad y en seguir generando actividad económica.
A cuesta de Barcelona.
Y en tener cada vez mejor imagen en el ámbito internacional.
Mira, el futuro es de las grandes ciudades.
De eso no tengo ninguna duda.
Y va a haber competición entre las grandes ciudades.
Entonces, nosotros lo que tenemos es que ser capaces, en esa liga de las grandes ciudades,
en las que está Barcelona, por supuesto, de tener cada vez mayor capacidad de atracción.
Y yo creo que lo que hay que hacer es competir desde la lealtad,
pero sabiendo que esa competición nos tiene que venir bien a todos, o nos debería venir bien a todos.
Por tanto, yo no me fijo en que Barcelona pierde el Gran Premio.
Me fijo en que Madrid gana el Gran Premio y por eso digo, oye, que si Barcelona consigue retener ese Gran Premio, fenomenal.
I dissabte passat també ens va visitar la Mònica Terribas.
Amb ella vam parlar de salut mental.
Un problema que cada vegada afecta més catalans.
Concretament, un de cada 10 d'entre 15 i 44 anys tenen depressió.
La Mònica Terribas defensa que tenim dret a estar malament.
Tots hem tingut a la vora gent que quan et veuen baixa de to...
Va, va, va, va, va.
El primer que et diuen ara que no has de dies, anima't, estigues bé.
Exacte.
Tinc dret a estar malament, no?
Tenim dret a estar malament i cadascú és com és i no tothom viu la competitivitat, el fracàs, la vulnerabilitat de la mateixa manera, no?
I una cosa que tu deies fora de micròfon, no?
Sembla que cada vegada estem més obligats a triomfar més joves, no?
I això, per vosaltres, per la vostra generació, per la nostra que ho ha sigut també,
és una pressió brutal, no?
Perquè una carrera, les carreres que a vegades són més curtes.
I el comunista, el que m'agrada Joel Díaz, va rebre la trucada del cantant Nil Moliner.
Però abans, a les consultes dels oients, en Joel va proposar una bateria de piropos
que podríem dir a una potencial parella per descobrir si és de dretes o d'esquerres.
Llavors tinc una altra arma de sondeig infal·lible.
T'he preparat una bateria de piropos, comunistes, tots boníssims,
i per tu serà tan fàcil com tirar-los i observar, val?
Si no cau rendida als teus peus, és que no és prou d'esquerres.
Per exemple, li pots dir...
No m'importaria ser explotat pel teu capitalisme.
O
Qui fos burgès per posseir aquests mitjans de producció?
O
Has guanyat el meu cor com els russos van guanyar la Segona Guerra Mundial?
Entre tu i jo hi ha un mur i aquest no m'importaria enderrocar-lo.
Has entrat a la meva vida com els russos van entrar a Berlín.
El motor de la història és la lluita de classes,
però el motor de la meva vida vull que siguis tu.
Podeu recuperar tots els continguts del programa a través de Trescat,
també a la web catradio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Al cinema s'estrena Madame Web.
A week ago I spent my life racing against time.
I'm going to help you out today, ok?
Trying to save people who are running out of it.
Cassie!
La pel·lícula de Marvel se centra en el personatge de Cassie Webb,
una jove que desenvolupa el poder de veure el futur.
Amb aquest poder haurà d'ajudar a salvar tres joves
a qui un malvat home lligat al seu passat intenta matar per motius desconeguts.
A Netflix una sèrie de comèdies romàntica que està triomfant,
sempre el mismo dia.
Us deu sonar perquè fa uns anys ja es va adaptar com a pel·lícula protagonitzada per Anne Hathaway i James Turges.
En aquest cas, la sèrie segueix dos personatges, l'Emma i el Dèxter,
que es coneixen per primera vegada un 15 de juliol
i acorden trobar-se el mateix dia cada any.
I al teatre, la sala A Trium, s'hi pot veure una còpia.
Lluís Marco i Raimon Molins protagonitzen aquest text sobre un pare que té tres fills,
però només un d'ells és l'original.
Els altres dos, de fet, són còpies.
Amb els anys, els fills descobreixen la veritat i demanaran explicacions al seu pare.
Avui, a funció, a les vuit del vespre.
Bon dia, Sònia de Lofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes del llevat, fem tres propostes avui per Mataró.
La primera, podem visitar la casa Colli Regàs.
Un edifici modernista dissenyat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalc l'any 1898
per encàrrec de l'empresari Joaquim Colli Regàs, un important fabricant tèxtil mataroní.
Durant la visita, que paga la pena per diferents raons,
podem veure la planta noble, la façana amb decoració neogòtica,
les columnes salomòniques i els arcs de punt.
També ens explicaran quina relació té aquesta casa amb la xocolateria Matller.
Actualment és propietat de la Fundació Lluro.
Va ser declarat Be Cultural d'Interès Nacional l'any 2000 en la categoria de monument històric.
Se'n pot visitar a l'interior els dissabtes a la tarda, de 5 a 7,
i els diumenges al migdia, de 12 a 2.
I també podem dinar o fins i tot sopar al restaurant Les Santes.
Situat al carrer d'en Pujol número 14, el casc andic de la ciutat,
molt a prop de l'església de Santa Anna i a la plaça de l'Ajuntament.
Un local multifunció liderat per un equip jove i ben format
on podem gaudir de la cuina tradicional catalana i mediterrània
amb tocs innovadors elaborada només amb productes de proximitat.
I podem tastar els ous estrellats amb sobreassada amb mel,
la truita de carxofes, la fideua de pescadors o el fricandó de vedella
per postres, la pinya cremada o el brownie de xocolata.
fan menú tant entre setmana com els caps de setmana.
El preu del menú d'avui, per exemple, és de 21 euros.
El trobareu publicat diàriament al seu compte d'Instagram,
arroba les santes restaurant, obert de dilluns a dissabte al migdia
i divendres i dissabte també a la nit.
Música.
I tu i jo, dos forats negres i un sistema solar,
després d'una supernova d'un color especial,
d'un color especial.
ets codini i ara t'has d'escapar.
Per al jove el món ha perdut la gràcia,
tot era un truc de màgia,
diga't com el preu de l'amor i de la desgràcia,
puja el preu del petró i baixa un nen a la plaça.
Per què podem acabar el dia el concert de Saxeni?
A les 9 de la nit, a la sala Clap,
Saxeni és un grup de pop que viu a cavall
entre la música urbana i la festiva.
La formació va néixer a Lleida l'any 2019,
quan tres amics van decidir gravar una maqueta al soterrani de l'institut.
D'això fa uns quants anys,
i aquesta banda fa pocs mesos que ha publicat el seu segon disc,
Supernova, un treball amb sonoritat dels anys 80,
com podem comprovar,
que navega per emocions més profundes
i repassa els reptes que comporta créixer,
les complexitats de l'amor, la maduresa i el pas del temps.
Expliquen que en aquest disc han entrat a l'edat adulta,
però sense canviar les frases iròniques i divertides que els caracteritzen.
A més, l'any passat també van ser els encarregats
de posar la banda sonora a la Volta Ciclista a Catalunya.
Si voleu anar al concert d'avui, encara queden entrades
i es poden comprar anticipadament a la web del grup
per 10 euros o 12 a taquilla.
Doncs arribarem a les 7 del matí amb aquesta cançó
amb Supernova del grup Saxeni,
que avui actua en el Club de Mataró.
Nosaltres tornem de seguida al suplement.
Després d'una Supernova d'un color especial,
d'un color especial,
i tu i jo dos forats negres
i un sistema solar.
Després d'una Supernova d'un color especial,
d'un color esencial.
i tu i jo dos forats negres
i un i poc, un i poc, un i poc.
S'hem aturat el post i perdem el control.
Si perdem el control,
no podem trobar el mort.
Un color es tu i jo dos forats negres
i un i poc, un i poc, un i poc.
Un i poc, un i poc.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa