publicana.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
En marxa, sense incidents, la segona jornada d'oposicions
per accedir a una plaça de funcionari de la Generalitat.
Prou de 10.000 persones hauran de repetir l'examen
que van fer el mes d'abril i que el govern va anular per irregularitats.
Avui s'examinen els supositors que opten en 1.400 places
a l'àmbit de la funció pública.
Dissabte passat ja es van fer les proves
per estabilitzar plantilles de docents
i avui s'acabaran de fer els exàmens del concurs
d'oposició d'estabilització d'interins
que no van entrar per mèrits.
Els aspirants faran dos exercicis, un de teòric i un de pràctic.
Les proves es faran en seus diferents a Barcelona,
Girona, Lleida i Tarragona.
A Barcelona s'examenen 6.600 persones.
A Tarragona i a Lleida, al voltant d'un mil·lei a Girona,
s'hi presenten prop de 900 aspirants.
A diferència de la jornada del mes d'abril,
les proves d'avui les ha organitzat la Generalitat
amb mitjans propis i sense externalitzar el procés.
Hi haurà un miler de persones funcionàries
que faran funcions de vigilància, coordinació i de control
a les aules.
Més notícies, en Raül Flores.
El president d'Ucraïna, Volodimir Zelensky,
afirma des de l'illa de les Serbs, el Mar Negre,
que Rússia mai conquerirà aquest allot,
ni tampoc la resta d'Ucraïna,
perquè són, diu, el país del coratge.
Zelensky, que ha estat a visita a Turquia,
ho diu en un vídeo penjat a les xarxes,
coincidint amb els 500 dies de la invasió russa.
Mitjan, després d'accedir al poder,
ha dimitit el govern de coalició als Països Baixos
a causa de les discrepàncies internes
sobre les polítiques d'acollida de refugiats.
Ahir al vespre, el primer ministre, Marc Ruta,
compareixia per anunciar-ho.
És no secret que els socis de la coalició
tenim opinions diferents sobre la política d'immigració.
Avui, malauradament, hem de concloure
que aquestes diferències s'han tornat insuperables.
Per això, per escrit,
presentaré la renúncia de tot el Gabinet del Rei.
Els molts us han atingut a un home de 22 anys
que hauria robat una maleta a l'aeroport del Prat
per valor de 245.000 euros.
Entre els objectes que hi havia en aquesta maleta,
hi havia dos rellotges de gama alta
valorats en 100.000 euros cadascun,
diversos testimonis del furgo van descriure el lladre a la víctima
que el va aconseguir retenir fins a l'arribada de la policia.
Tots seguit, els agents el van detenir
i van retornar les pertinences robades.
El presumpte autor dels fets
acumula una trentena d'antecedents per robatoris
només en l'últim any.
Pink Martini ha inaugurat el Festival de la Porta Ferrada
amb l'única actuació que farà el grup nord-americà
l'estiu a Catalunya.
Jo no vull treballar
Jo no vull demanar...
Liderat per Thomas Luderdil
i amb la inconfusible veu de Shaina Forbes,
ahir al vespre la banda va fer gaudir
el públic de Sant Feliu de Guíxols
amb un repertori on va embarrejar alguns dels seus temes més coneguts
amb d'altres de la música pop europea.
D'aquesta manera, no hi va faltar el seu popular Sant Petxic,
que sentim de fons,
ni el clàssic Amado Mio de la pel·lícula Hilda.
Però també van portar al Guíxols Arena
una versió mitja en castellà, mitja en corea,
del porquete bas de Genet.
Es van atreviar en Pien Sanmi de Luz Casal,
la Samba, Brasil,
i en Rafaela Carrà, un repertori que va fer ballar al públic
pels passadissos i laterals de la platea.
Esports, Albert Benet.
El Barça de bàsquet es mou per fitxar els germans Hernán Gómez
després d'incorporar Joel Parra.
El club laurana està pendent de si el Madrid
iguala l'oferta presentada a l'ACB per Willy Hernán Gómez
i ja el podria acompanyar el seu germà Juancho, que és agent lliure.
El president de la Penya, Juanan Morales,
es mostra decebut i resignat per la maraixa de parra al Barça.
Asegura Catalunya Ràdio que la clàusula d'un milió d'euros
no compensa la formació del jugador de 23 anys
i lamenta que això ha passat sempre i continuarà passant.
L'exentrenador del Barça, Ronald Koeman,
critica la política de fitxatges del club per l'equip de futbol,
afirma que no estan apostant pel futur,
fent referència a fitxatges de jugadors de 32 anys
com Gundogan i Íñigo Martínez.
També assegura que el president, Joan Laporta,
no va tenir una relació honesta amb ell.
La selecció espanyola de futbol sub-21 amb sis jugadors catalans
disputa avui la final de l'Europèu contra Anglaterra.
El partit es juga a la ciutat georgiana de Batumi.
El tour de França, avui vuitè en etapa
entre Liborna i Llamotges, de mitja muntanya.
El danès Jonas Wienegor, del Jumbo, continua líder.
I a Wimbledon, Carlos Alcaraz busca avui l'accés als vuitens de final,
un accés que ja ha aconseguit Novak Djokovic
després d'una petita victòria contra Babrinca.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Des d'una platja de la metlla de mar,
de l'ampolla o del parelló o de l'hospitalet de l'infant,
per citar algunes de les zones de platja més boniques de Catalunya,
veuràs exactament el mateix, o encara més boniqui tot,
que des d'una platja d'una puta illa grega
i t'hauràs gastat per arribar-hi una dezena part
del que et gastaràs per anar a menjar tacos de cogombra,
amiconos a Santorini,
o a quina sigui l'illa que has vist a Instagram en un influencer
i t'ha fet agafar enveja.
On vas tu de vacances, Joel? A una illa grega.
T'ho juro.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 5.
El comunista.
¡Soy un guerrero!
S'ha guanyat la llum i s'ha cridat l'octubre
i l'estirra l'octubre a l'octubre.
Camerada Joel Díaz, bon dia. Hola, guapo.
Com va anar al Cruïlla? Al Cruïlla, dius?
Doncs mira, justament hi vaig anar.
Va anar molt bé. El president Argonès també.
Sí, vaig veure polítics. Allà a la zona aquella del village, que li diuen.
Tu també eres al village?
Sí, home, sí. A mi no cal que cada dia em tregui una contradicció.
Però i eres el brillatge, va.
Vaig ser una estona, vaig veure el Joel Joan, la Laura Borràs,
la Marta Vidalta, el Jaume Collboni...
Junts tots, eh? No, home, no.
Cadascú amb la seva comitiva.
Però tu ja saps que aquesta gent no s'odia en gens,
perquè tots són del mateix gremi.
Escolta'm, i quins concerts... Heu vist que hi havia a Franz Ferdinand?
Jo hi vaig anar per veure els meus companys de la comèdia,
que actuaven allà en un escenari, que feien monòlegs.
El Charlie Pee, no?
El Charlie Pee, el Manel Vidal, la Maria Rovira, Oye Sherman...
Ho van fer excel·lent ben bé.
I després ja el meu objectiu va ser quedar-me despert
fins que actués un grup que a mi em va marcar molt a l'adolescència,
quan jo tenia 13, 14 anys, que es deia Offspring.
Oh! Oh!
Això és supermític. A mi també em va enganxar, aquesta època.
Mira, pell de gallina, tu, una altra vegada.
És veritat, pell de gallina, el Joel.
Puxa, puixa, offspring, offspring. Són americans, no?
Sí, feia una mica de pena, perquè al final eren uns senyors, grans.
Havien de tenir 60, 70, no?
Una mica ja rafatots, amb cresta, no?
Clar, era el lloc del punk rock americà.
Punk rock americà. Un moment, un moment, un moment.
Això era els meus inicis musicals que havia de tenir.
Aquest disc és del 94, tio. Imagina't, sí.
Flipa. Smash, es deia el disc.
Una passada, tu, que m'ho passava amb això.
Bueno, i ahir vaig xalar, eh.
Jo, mira, perquè als concerts, normalment,
estic molt pendent de, hòstia, molesta això,
molesten moltes coses, però no, jo vaig donar tot.
I després ja vaig anar cap a casa, perquè, clar, avui en tocava...
Offspring, brutal. Offspring, offspring, offspring.
Posa'm en una altra d'Offspring,
és que ara m'està buscant una mica...
No, perquè tu deus ser de la fase més...
A més, he vist allò de Green Day, No Fix, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno, la por, que no és aquesta.
Veus, això ja... Això és més de re, però ha emparat, aquesta gent.
He vist que han anat fent gires.
No han parat de fer quartos, no han parat de fer quartos.
Aquesta, aquesta.
Com es diu, aquesta, Dani?
Això què? Why don't you get a job?
Mira, aquesta ens encaixa.
No, però tu ja en tens, de job.
Bueno, bueno, bueno, bueno, va d'nostàlgia, eh?
El Joel Joan, bé? El Joel Joan, molt bé.
El Joel Joan sempre està en forma.
És el millor, el Joel Joan.
11 i 9 minuts, això és el comunista. Anem a les consultes.
La primera consulta ens la fa el Joan Beturra, que és professor.
Revolucionant de la idea de la possessió
com a base del reconeixement social, bon dia, Joel.
Estic aprofitant els primers dies d'aquest estiu
per revisar algunes obres del sociòleg i economista nord-americà,
Thorstein Veblen, socialista moderat de finals del XIX i principis del XX.
Sí, senyor.
Concretament, estic llegint Teoria de la classe ociosa, 1899,
en què l'autodescriu la necessitat de les classes edinerades
de l'època de gastar en activitats d'oci
i sobretot de donar a conèixer els altres d'aquesta despesa.
El postureo de tota la vida.
Emulació pecunària.
És a dir, el consum no només per la satisfacció personal,
sinó també per demostrar als altres
un estatus social i econòmic determinat.
Vigent cent anys després. Molt vigent.
Penso que aquest fenomen, descrit a principis del segle XX,
és un dels pilars de les xarxes socials d'avui dia,
demostrar un determinat estatus social
a través de les activitats d'oci.
És més, eines com Instagram han fet que l'hostentació
ja no sigui cosa de les classes edinerades,
sinó que qualsevol persona amb problemes
per arribar a final de mes
caigui en la temptació de practicar l'emulació pecunària.
Pecunària.
Per això em pregunto, Joel, si amb el pas dels anys
hem deixat que el capitalisme s'apoderi
de les nostres activitats d'oci.
Sí.
Quan disposem de temps lliure,
mirem d'omplir-ho amb activitats que ens costaran diners,
com a socialistes.
Joel, hem de ser curosos en la gestió del nostre temps lliure?
Es pregunta.
Quines activitats creus que hauríem de fomentar
durant les nostres vacances?
Gràcies, professor Joan B. Turra.
Hòstia, cada dia arriben preguntes més i millor documentades.
Estic francament orgullós d'aquesta petita comunitat
que hem anat creant, Roger, enhorabona a tots.
I ara vinga, anem al tema, perquè se viene torrita, d'acord?
S'esdevé tabarra.
Jo sempre recomano imaginar-se
aquesta mena d'intel·ligència col·lectiva diabòlica,
que és el capitalisme, com si fos un càncer.
Ara t'explicaré per què.
Perquè llavors és molt fàcil d'entendre com es comporta.
Exactament, igual que un càncer al capitalisme s'extén
i va infectant tot el teu temps, tota la teva vida,
fins que aconsegueix matar del tot qualsevol indici
del que veritablement es podria considerar temps lliure,
fent èmfasi en el lliure.
Dit d'una altra manera, per la supervivència del capitalisme
està només important la teva faceta com a consumidor
que la teva faceta com a productor.
I per això és molt important tenir en compte
que no només estem explotats mentre treballem,
sinó també cada vegada que comprem.
Llavors, potser he pensat, Roger,
que s'està sentint millor amb una petita metàfora sexual,
però tirada amb molta elegància, si em permets.
Si ens imaginem l'explotació com una mena de sudomització
sense consentiment, la idea del capitalisme és estar-nos donant
pel cul absolutament cada segon de la nostra vida.
No és un polvo de tant en tant.
La idea és que absolutament sempre, sigui laborable o festiu,
sigui a la feina o a casa o on sigui,
la idea és que sempre tinguem la gran polla del capitalisme
ficada pel cul, disculpa'm, Roger.
Però és que si la gent no ho entén, això.
Ja està, ja ho has dit.
Quina és la part més o menys bona?
Doncs que si no hi penses gaire pot ser que fins i tot t'acabi agradant.
Això és veritat.
I si més no, la majoria del temps no ho notes,
i només és en algun moment de lucidesa que dius,
hòstia, què tinc aquí? I dius, ah, vale, vale, el capitalisme.
Què vull dir amb això?
Que al final, per molta consciència social que om tingui,
i molt antisistema que un sigui,
al final acaba sent necessari de tant en tant relaxar-se
i deixar-se follar una mica pel capitalisme,
sense oposar resistència...
Podem fer-se re algun eufemisme, sisplau?
A horari protegit. D'acord.
Deixar-se fer l'amor pel capitalisme sense oposar resistència,
i fins i tot, per què no, gaudir-ho una mica.
Per què? Perquè si no, i ara va en sèrio,
això és probable que acabem vivint en la punyetera marginalitat,
que és una cosa molt admirable i molt bonica,
vista des de fora però molt i molt dura, viscuda des de dins.
Per tant, i ara, si responent a la teva pregunta, Joan Beturra,
quines activitats creus que hauríem de fomentar durant les vacances?
Doncs jo crec, tio, que s'ha d'intentar dormir molt, follar molt,
i intentar passar el màxim temps possible amb el cap sota l'aigua,
perquè seran les tres úniques estones
que el consumisme et donarà un descans al teu cul.
No passa res, es pot dir cul.
Segona consulta, Blai Naldum, taradell.
Doncs l'agafem amb paper de somà. A veure.
Què diu, Blai?
Es torna a fer la consulta per escrit
perquè diu que no té veu aquests dies.
Una abraçada, Blai, recupera d'aviat, que et trobem a faltar i t'estimem.
Hola, Joel, no sé què em passa a la veu, que últimament la tinc fotuda.
No m'he menjat res estrany, no ho pensis.
La tinc com a llongueres, pobret. El cel sí.
Home, el llonguer és el que teniu bastant sec, ara, la llengua.
Tu, Joel, l'altre dia vaig veure que entrevistaves el Jordi González,
del Supervivientes,
que diu que farà un programa a Tele1,
i un programa a la ràdio i tota la pesca.
Però clar, això ho agafa després d'haver-se cascat un any sabàtic,
que així tindria gana jo també de treballar, saps?
És trampa, és trampa.
Diu el Blai. Aquí crec que no el vas apratar gaire, Joel,
perquè tinc la sensació que això dels anys sabàtics
són molt de dretes.
Amb respecte al Jordi,
que el segueixo molt des que feia allò de TV3 de les mil i una noces,
crec que érem català, les mil i una noces.
Després ja no li he vist més res,
perquè té la quantitat de programes que ha fet que bé.
Que no li agrada, no? Que no li han agradat.
El que vinc a dir és, Joel,
normalment agafen anys sabàtics els artistes
o els presentadors de la tele i gent així,
que diu que necessita desconnectar i budar-se, reinventar-se...
T'asseguro que a tots ens agradaria agafar-nos un any sabàtic,
o tres o quatre,
i enllunyar-nos de la pudor de ferro cremat que fem tots.
Però si fas números veus que no és possible.
Què en pensa un comunista de la idea d'agafar un any sabàtic?
És una cosa de pijos.
Els que no ens arriben per fer un any sabàtic,
ens recomanaries tocar-nos...
El membre.
...el màxim possible a la feina durant un any,
seria un any sabàtic obrer.
I, d'altra banda, avui acabem una altra temporada d'aquesta sèrie,
o que fem conjuntament, penso que ho fas bastant bé,
i que no t'he eclipsat tant com diu la gent.
Felicitats i a seguir.
M'ha flipat, aquest, també.
Nebla i Naldum.
Aviam, Blai, cuida't la veu, bueno, cuida't en general,
perquè al setembre, si Marx vol, m'agradaria tornar-la a sentir.
Però, bueno, ara t'he de dir que comences malament, avui,
dient-me, dient-me, que no vaig a apretar el Jordi González.
Aviam, Blai, tu això ho escoltes per la ràdio, des de Taradell,
i, clar, no veus el que passa a l'estudi.
Jo et convido a venir un dia a veure la secció en directe,
la temporada que ve,
i així veuràs els gestos que em fa l'escapa
i que m'agrada que vull una mica de mambo amb el convidat.
I ohu, perquè jo li agraeixo, Blai, això,
perquè jo sé que l'escapa m'estima
i sap que a mi ara el que em convé és una mica de perfil baix.
Són temps de perfil baix, en general, Blai, però no passa res.
Ja vindran temps millors, temps més de perfil alt,
però, mentrestant, ens hem d'anar guanyant la vida
en aquesta jungla de bèsties peludes
que és el món dels mitjans de comunicació.
Ara anem a allò dels anys sabàtics.
Tu coneixes algú que s'hagi agafat un any sabàtic?
Per exemple, Roger. Jo no m'he agafat mai cap.
Hi ha unes quantes persones, i saps què, Blai, saps què, Roger?
Absolutament totes aquestes persones han acabat els anys sabàtics
molt més xilipolles del que els havien començat.
M'he preguntat per què.
Doncs hòstia, no ho tinc massa estudiat,
però suposo que és pel fet que si realment t'agafes un any sabàtic,
si realment fas això de treballar molt per estalviar,
deixar de treballar durant un any i després tornar-hi,
l'hòstia que et fots quan hi tornes,
l'assumant-te de mandaus que et fot la realitat
quan tornes a fer el que estiguis fent sabàticament,
jo crec que no compensa.
No compensa si ets pobre, evidentment,
perquè la diferència és que el Jordi González,
d'aquestes alçades de la vida,
treballa perquè vol i perquè li agrada, Blai, carinyo meu.
I tu, en canvi, treballes bàsicament per no morir-te de gana.
Per tant, el que et recomano és que et deixis de collonades d'anys sabàtics
i facis el que proposes tu mateix com a alternativa,
que és intentar buscar el màxim nivell de negligència
permès pel teu xef i anar omplint de petits moments sabàtics
a la teva jornada laboral.
Fantàstic.
Tenim temps d'una altra consulta?
Jo com vulguis, eh? A mi m'és igual, eh?
Vols anar al convidat?
No, la tinc preparada per després. Anem al convidat.
És que t'aviso que et porto una turra tremenda.
Doncs anem al convidat.
Ai, Quim, no.
Et fa il·lusió, tu, el convidat, avui?
Sí. Vale.
No el conec, personalment. No el coneixes?
El convidat, no.
No el coneixes? La dona del convidat?
El marit del convidat?
No, he dit que no la conec, vull dir que és una dona, avui.
Ah, és una dona.
Personalment, no crec que no em coincidim mai.
Bueno, però em toca a mi, ja, o...?
Espera't un moment, que faig la introducció.
Arroba el suplement a Twitter.
Ah, sí, les Bambas Múnich.
Bambas Múnich, per l'encertant,
l'oïent més ràpid de l'oest a Twitter,
que endevinin la identitat d'aquesta dona
que s'amaga darrere del telèfon,
s'emporta a les Bambas Múnich.
Volta'l, si no vol respondre a alguna de les consultes.
Endavant, Joel.
Ets una dona, tal i com diu el Roger?
Sí.
Perfecte.
Diu el Roger que no us coneixeu personalment.
Tu i jo ens coneixem personalment?
I que sigui de parlar una mica?
No. Perfecte.
Vius a Barcelona? No.
Vius a Catalunya? Sí.
Vius a Catalunya.
Que tens més de 40 anys?
No.
Tens més de 30? Sí.
Estàs allà en aquell moment...
Diuen que és el millor moment de la vida.
És la teva edat, no?
Jo en tinc 42. Aviam, ets feliç?
Sí.
Ets d'esquerres? Volta'l.
Ui, l'hem gastat massa ràpid.
Ui, ui, ui.
Potser és que és de... del PSOE.
No ho sé, no.
No, no, li pregunto. Ets del PSOE?
Volta'l.
Segon volta'l, escolta'm.
Quants voltes els pot fer servir la gent aquí?
Però, no, fes la pregunta més específica.
Ets militant, per exemple.
Ets militant d'algun partit polític?
No. No. D'acord.
D'acord, d'acord.
Votaràs a les pròximes eleccions generals, en principi,
si tot va bé? Sí.
Ets rica?
No. Ets pobre?
No. Ah.
Classa mitjana. Classa mitjana.
Vinga, anem a veure què es dedica a aquesta persona, no?
Eh...
Què et dediques al món?
Sempre ho pregunto, perquè normalment em porten gent d'aquest tipus.
Et dediques al món de la cultura? Així, entes, una mica, en general?
Uh...
Eh...
Ja, ja, ja, ja, ja.
Vale, vale, aviam, què et puc preguntar.
Uh...
Sí.
Et dediques a comunicar, tu?
Sí. Vale, vale, ja ho tenim.
Ets periodista? Sí.
Has estudiat la carrera de periodisme?
Sí. I l'has aprovat?
Sí. I després et vas adonar que no servia de res?
Sí.
Treballes a algun mitjà de comunicació en català?
Sí.
A un mitjà de comunicació privat?
No.
Treballes a TV3?
Sí.
Treballes cada dia a TV3?
No.
I vas a fer alguna mena de col·laboració?
No.
Ets presentadora d'un programa de TV3?
Sí.
Sí, sí. Sí, dona, sí, sí.
Però encara no s'ha estrenat, eh?
Encara no s'ha estrenat? No.
Encara no s'ha estrenat.
Però ha fet més coses, eh?
Ha fet més coses a TV3.
Tenta 30 i 40 anys.
Et dediques a la informació?
No.
Et dediques a l'entreteniment?
Sí.
O sigui, estàs...
Aquesta temporada que ve faràs un programa a TV3?
Sí.
Hòstia, hòstia, hòstia.
Que no sigui l'aquella del rei Tomé Jidé?
No, prou.
Has estat mai parella del rei Tomé Jidé?
No.
Vale.
Que imagines que diu pòltel?
Quedo tranquil.
No és Laura Escanes.
No és Laura Escanes.
No és Laura Escanes.
Una pista, tio, per favor, estic molt perdut,
perquè jo no conec la graella de...
Has treballat a Madrid, també?
Sí. A ver-te.
O sigui, tu, a veure, perquè jo m'entengui,
tu ja havies fet algun programa a TV3,
abans d'aquest que faràs?
Sí. I tant, que sí.
On has treballat més a Madrid que a Barcelona?
Sí.
Vale, vale, vale. I encara no tens 40 anys, ja?
No.
Sí.
Espera't, que sí que té 40 anys.
Ah, ha dit que no.
Que tens 40 anys justos.
Sí.
Perfecte, perfecte. A veure, un moment.
Madrid, Barcelona...
Sors a vegades de la premsa del cor.
Ets objecte de premsa del cor?
No. Per què?
No sé, a vegades dic, potser, si fixa't.
És periodista.
És periodista. Estic pensant.
A veure, novetats. Puc mirar internet una mica?
Sí, però molt poc, eh?
Ah, espera, espera.
El programa aquest que faràs serà un programa setmanal?
Sí.
Un programa...
Una mica reality?
Sí.
Ah, espera, espera, espera.
Espera. Ets rosa?
Sí.
Bueno, almenys a la tele surts rosa.
No sé, després...
Crec que ja sé qui és. Doncs endavant, espera.
Ara em sona que ets de Santa Coloma, de Gramenet, potser?
Jo crec que no. No.
No. No, no, no. Mollet del Vallès.
Mollet? Sí.
Ets l'Anna Simón? Sí!
Toma-hià.
Toma-hià.
Anna Simón, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia. Com estàs? Com va la vida?
Molt xulo.
Em feu preguntar si és com sí però no, saps?
D'això es tracta.
D'això es tracta dels matisos.
Si jo et pregunto, ets del PSOE, és molt fàcil. O sigui, jo no.
Mira, jo d'aquests temes no he entrat mai i no hi entraré ara.
Ben fet que fas.
Teniu una por de la política?
Abans m'has preguntat si tens més de 40 anys, i jo t'he dit no.
Ah, clar, clar, clar.
Tens 40 justos, no? Era just, era just.
Per molts anys, home, per molts anys.
Escolta'm, Anna Simón, com va la vida?
Molt bé, molt bé, molt contenta, molt contenta.
I amb ganes ja que veieu el que hem estat gravant.
El tros, el tros.
En busca del millor pagès o pagesa de Catalunya,
20 concursants, 10 són pagèsos,
els altres 10 són urbanites, que...
poc o cap coneixement del medi,
i es veu que competeixen per parelles formades per un urbanita i un pagès.
A veure, Anna, explica'ns-ho una mica més tu.
Això dona la lloca hilarant, situacions.
A veure.
Doncs és que ho has explicat molt bé.
M'has estat gravant 3 setmanes a Llagostera,
en una masia increïble,
i això, doncs hi havia 10 pagèsos
i 10 persones de ciutat que no es coneixien de res,
havien de formar parelles,
i passar moltíssimes proves
per això, per convertir-se en la millor parella de pagèsos de Catalunya.
I com heu dit, hi ha situacions hilarants,
doncs perquè hi ha urbanites
que no han vist una vaca en la vida
i que no han fet coses de pagès, doncs mai.
I tu havies vist una vaca en ta vida i havies fet coses de pagès?
O no?
Veure-la sí, fer coses de pagès, no.
La veritat és que no, la veritat és que no.
Jo sempre ho he dit, que no soc de pagès,
però tampoc soc de ciutat a ciutat,
soc una mica al mig.
Llavors van per parelles un urbanita i un pagès.
Tu series l'urbanita. Exacte.
Jo podria fer perfectament d'urbanita
i entenc que llavors ja són com proves,
no? Deuen haver de passar proves, que ara anem a munyir una vaca,
ara anem a plantar no sé quantos.
Cada dia passaran proves, i no només això,
després també està la part reality de la convivència entre ells,
que també hi ha moments molt importants, molt divertits,
i una mica de tot, la veritat.
Hòstia, guapo, això.
Escolta'm, bueno, és un format que per la teva experiència
veig que t'encaixa a la perfecció,
perquè has fet programes ja d'aquesta mena, no, Anna?
Com el persona infiltrat aquí,
crec que hi havia el lloguer de primera vista, també, no?
Lloguer de primera vista.
Sí, sí, sí.
I ara estàs sobretot a Catalunya, Anna,
o la porta a Madrid també la tens oberta?
No, no estic vivint aquí.
Bé, bé.
Però la porta sempre està oberta,
jo a Madrid m'ho he passat molt bé, és on més he treballat.
Pagen millor, no? Clar, pagen millor.
Estapem, estapem.
És normal, perdona, Roger, és normal que paguin millor,
perquè tenen un públic molt més ampli.
No?
Si tu et veuen 10 milions de persones,
et pagaran millor que si te'n veuen 100.000.
Jo ho veig bastant evident.
El que sí que observo, i suposo que és celebrable,
és que hi ha molta gent que era catalana,
que se n'havia anat a treballar a Madrid,
de coses del comunicació, i ara està tornant.
Com qui? Com qui, a veure?
L'altre dia vam parlar amb el Jordi González.
La Marta Torné. El Buenafuente.
La Marta Torné, tu.
No? Sí que s'observa com un rotllo de...
Bueno, ara ja s'hi pot tornar, a TV3, no?
Sí, bueno, ara jo sempre hi he volgut tornar,
sempre hi he estat molt bé.
En el meu cas també influeix una mica el fet que vaig ser mare,
perquè vaig ser mare fa poc més d'un any,
i doncs també ara mateix necessito una mica més d'estabilitat,
i estar més a casa.
Clar. I si no hi ha indiscreció, vius a Mollet o Barcelona o...?
Visca al costat de Mollet, visca al costat de Mollet.
Al costat de Mollet.
Es viu molt bé al Vallès, tot allò.
Sí, sí, com al Vallès no hi ha res.
Bé, l'enhorabona per la maternitat, com ho portes, això?
Gràcies.
Mare meva, quantes notícies, tu.
Molt bé, però molt bé, molt bé, molt feliç, la veritat.
Me l'he importat, el programa, eh.
Ah, sí, surt, surt.
No, no, ella no surt, ella no surt,
però com que eren tres setmanes d'estar allà
i les gravacions eren llarguíssimes,
doncs vaig dir que me l'emporto i em vaig escapar,
i les estones que tingui llibres me'n vaig a veure-les.
I pel tema de la conciliació, perquè, clar,
tres setmanes amb un cri d'un any...
Home, tu diràs, però en realitat no en tinc ni idea.
Però t'ha cridat, ja, el tema de la paternitat?
Sí, jo tinc el rellotge biològic, ja, vull dir...
Bueno, amb l'alarma posada.
Passa que no depèn de mi, no depèn de mi.
Bueno, depèn, sí, sí.
Jo estic preparat per quan se'n requereixi,
jo fa condar la meva parella i d'allà, la semillita, no?
Home, però n'has de tenir ganes de ser pare.
Ei, que t'ho dic en sèrio, que moltíssimes, eh.
Ah, doncs és la parella la que no...
Bueno, ell està en el seu moment vital,
que no és exactament el mateix que el meu,
però saps tu com va això? I tant, i tant.
Al final mana ella perquè, evidentment, a qui se li...
Jardí, eh.
Jardí a casa, Joel.
T'esgrossarà l'aparell reproductor serà amb ella, no?
Exacte, t'ho dic.
Ana Simón, moltes, moltes gràcies,
que vagi molt bé aquest... el tros.
Quant s'estrena, això, Ana?
Doncs no ho sabem encara, encara no ho puc dir,
però així que ho sàpiga ho diré immediatament,
perquè en tinc moltes ganes.
Amb la Marina Pifarré veig també...
Coordinant també. Com a jurat.
I amb en Jair Montoro. Home!
Home, el pilotes!
Aquest nano deu tenir bigoti,
aquest nano deu haver sortit ja pels palets aquí a tot arreu.
Doncs ja no és un nen, ja no és un nen,
és un noi i ells dos seran els jutges,
els que jutjaran les proves del concursant.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Una abraçada, Ana Simón, cuida't.
Igualment, un petó molt fort.
Adéu! Visca que hagis tornat, hòstia!
Aquesta diàspora que teníem de comunicadors catalans.
Anem a la consulta que ens queda.
El procés va fer molt mal, eh?
La gent no volia venir, la gent tenia por.
Gràcies a Déu que s'ha acabat.
A veure, tenim una última consulta,
que ens arriba des de...
Ja que la tinc aquí.
Aquesta és real. Sí, aquesta és real.
Real, real, sense tonteries, eh?
Hola, Joel, aquí un càmera de comunista com tants altres.
Fa bastant temps, anys que et segueixo,
m'atreveixo a escriure't seriosament
perquè m'agradaria fer-te 3 preguntes,
dues rellevants i una de tard.
La primera pregunta rellevant és...
No, però és la que et preguntes tu.
Què hem fet malament perquè el millor mitjà de difusió
d'aquesta nostra ideologia de llibertat nacional i social
sigui aquesta secció que fas?
No perquè sigui una merda la secció,
que no ho és del tot pas,
sinó perquè la capacitat realment transformadora
i de difusió dels principis marxistes
crec que brillen per la seva inutilitat.
Efectivament.
I els marxistes com Catarsi o la Realitat, entre altres,
es mantenen amb la indiferència
del gran majoria de la classe treballadora.
També per alguna cosa deu ser.
Com ho hem de fer per aconseguir tenir
un mitjà de comunicació de masses
per difondre la nostra ideologia comunista
d'una manera que realment transformi i faci tremolar
els ciments de la nostra societat?
Sí, sí, sí, et segueixo, noi.
I una altra pregunta, i amb aquesta acabarem.
Creus que la Juana Dolores
podria aconseguir la vostra quota de pantalla?
No sé com dir-t'ho, Joel, crec que necessitem
la consciència de classe, organitzar-se i lluitar.
Endavant.
Aviam, bo i rotge, no? Entenc que es fa dir el company.
Gràcies per la teva consulta.
Et respondré per ordre, perquè si no em liu.
En primer lloc, em preguntes com ho heu de fer
per tenir un mitjà de comunicació de masses
per difondre la nostra ideologia
d'una manera que realment transformi
i faci tremolar els ciments de la societat capitalista.
Jo crec que avui en dia
això, almenys des de Catalunya,
és impossible, perquè absolutament
totes les maneres que existeixen avui en dia
per comunicar-se massivament
passen tard o d'hora pel filtre sensor
dels propietaris públics o privats,
o dels directors públics o privats,
dels mitjans que et permeten comunicar-te massivament.
Jo crec que ni tan sols a internet,
on a priori hauria de primar la meritocràcia
entre els continguts, ens podem escapar
de la funció política perversa que exerceixen
els algoritmes, els buscadors i les xarxes socials.
Per tant, camarada bo i rotge,
crec que l'única manera que us queda
a la gent que us dediqueu això seriosament
i no voleu passar per la humiliació
o per les missatges amb humor i frivolitat, com faig jo,
passa per fer el que ja feu,
comunicar-vos molt localment,
però amb vocació i coordinació global.
Ja sé que darrere de la teva pregunta
en realitat hi ha la pregunta important...
Acaba de passar Toni Freixa per diagonal...
Si és que vols que sortim amb un micròfon...
Amb aquests cabells encominats...
No, no sortis amb un micròfon.
A Toni Freixa no se li han de donar més minuts,
perquè és un home irrellevant.
En fi, no, t'anava a dir...
Hòstia, ara m'has tallat, tu. Estava parlant amb el...
Estava parlant amb el Toni Freixa
a darrere del diagonal 614 i m'he espantat.
És el seu barri, Roger.
Sí, sí, és el seu barri.
Us anava a dir que jo crec que ja ho feu,
el que hauríeu de fer ja ho esteu fent,
que és això, comunicar-vos molt localment,
però amb vocació i coordinació global.
Ja sé que darrere de la teva pregunta,
en realitat hi ha la pregunta important,
la que de veritat et preocupa,
que és com s'ha de fer perquè la idea de la lluita de classe
es torni a resultar sexi entre la classe treballadora.
Doncs no en tinc ni punyetera idea,
boi, si ho sabés, t'asseguro que ara mateix
ja estaria entrant a una assemblea de la CUP
a dalt d'un cavall i fotent trets de l'aire
el crit de quieto todo el mundo,
però sí que estic segur que la solució no passa
pel que tu anomenes mitjans de comunicació de masses.
Llavors, la segona pregunta.
Creus que la Juana Dolores podria aconseguir la vostra, la meva?
Entenc, cuota de pantalla.
Bueno, boiroc, jo crec que a hores d'ara
la Juana Dolores no es pot caçar gens de la cuota de pantalla
de la que disposa.
Una altra cosa és que ella aprofiti més o menys bé
amb aquests minuts de mitjans de comunicació.
L'hem convidat alguna vegada en aquest espai
i no ha volgut participar-hi.
El que s'hauria de preocupar, jo crec, la Juana,
si de veritat té intencions polítiques
darrere d'aquests pollos que munta,
és vigilar, tal com he de fer jo,
que no acabi convertida en una caricatura.
Igual que tu m'has dit que faig una secció de merda
i tens tota la raó,
la Juana Dolores crec que també hauria de ser conscient
que a hores d'ara la seva notorietat es basa molt més
en les formes que en el fons dels seus missatges.
La gent no es queda amb el que diu,
i com jo, de fet, hauria de vigilar,
perquè el preu que et demana el sistema
per deixar-te parlar de comunisme i aquestes coses
és, bàsicament, ridiculitzar-te, caricaturitzar-te,
tant que pràcticament ja perds tota la credibilitat.
S'ha d'anar molt amb compte.
Quatre minuts passen de dos quarts del migdia,
ho deixarem aquí, perquè anem cap a Washington.
Vols alguna cançó més del Spring?
No, vull anar a casa meva a dormir una mica.
A quina hora s'acaba, això?
Avui a la nit.
No, però a quina hora s'acaba, normalment, el festival?
Ah, no ho sé, jo vaig marxar...
Tu vas marxar abans de cada...
Ja eren tres quarts de quatre o una cosa així,
però em sembla que acaba dos quarts de 6 o...
Sí, dos quarts de 6.
El Joan encara hi era, quan vas marxar.
Segurament. Els veïns d'allà estan molt contents, també,
els veïns d'aquella zona de la mina.
Gràcies, Joel, que tinguis bona temporada.
Retrobem el setembre a l'última hora i el suplement.
M'ho confirmes?
Puc comptar amb aquests diners?
Espero que sí. Perfecte.
Fem una pausa, i de seguida el suplement,
i de seguida el suplement.
Jugar amb responsabilitat és guanyar,
i només si ets major d'edat.
Amb els preus de Caprabo és un plaer comprar,
i amb els descomptes d'estiu ens tornarem a enamorar.
Aquest dissabte 8 de juliol, a Caprabo i a Caprabo a casa,
emparta't el 5% de descompte de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo
perquè estalviïs tant que acabis enamorat.
Caprabo, més informació a caprabo.com.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
Fullar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada que quido un tio
de Tinder més grans que jo.
Tornar-te a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
Renol, l'autèntic luxe sempre serà a l'espai.
El nou Renol Espacitec Full Hybrid,
amb 146 kW o 200 cv.
De 7 a 5 seients i fins a 777 litres,
de volum de maleter, amb Google integrat
i més de 39 apps disponibles,
amb fins a 1.100 km d'autonomia.
Nou Renol Espacitec Full Hybrid,
segons la versió, amb el dipòsit ple de gasolina
segons el cicle VW LTP.
Descobreix-lo a la xarxa Renol de Catalunya.
Treballem en la línia de la millora
perquè puguis moure't a través d'una xarxa
de transport públic còmode, segura,
fiable i sostenible.
I per seguir treballant en aquesta línia,
t'informem que durant aquest estiu
part de la línia L4 de metro
i la línia T4 del tramvia rumendran tallades.
Disculpa les molèsties,
però per seguir en la línia de la millora
ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació
i les alternatives de transport al web atm.cat.
ATM, Àrea de Barcelona.
Aquest estiu, la tarda és...
el millor moment del dia.
La tarda d'estiu, amb Roger Carandell i Marta Montaner.
Us esperem cada dia de 4 a 7 de la tarda.
De 4 a 7 de la tarda a Catalunya Ràdio.
Déu-n'hi-do, no? Tres horetes?
Vull dir que donen per molt.
Doncs donen per fer entrevistes,
per parlar de l'actualitat,
dels 40 anys de Catalunya Ràdio i de tot el que passi aquest estiu.
De 4 a 7, la tarda d'estiu.
A Catalunya Ràdio.
El millor moment del dia.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Del 7 al 22 de juliol,
celebrem el Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell.
En aquesta edició, es conmemoren els 50 anys de la mort del mestre Casals
i comptarà amb una programació d'artistes internacionals i nacionals
que interpretaran una àmplia varietat de programes de música de cambra.
Més informació a auditoripaucasals.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Lincoln.
El Festival Nits de Cinem Oriental de Vic
arriba a la vintena edició
amb pel·lícules, gastronomia i activitats, arts marcials, anime,
bollywood i cinema vingut de tots els racons d'Àsia.
Del 18 al 23 de juliol.
Més informació a cinemaoriental.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Te me n'estàs en el te més mal.
Te me'n vas, te, i és mal.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Sí, sí.
Noprima CHEERING IN AMERICA
I gotta保ivery
This is America
don't go complain
Washington, bon dia, Lídia Heredia.
Bon dia i bona hora, com esteu?どう пут secrets
Va bé, va bé, moltíssima calor.
Moltíssima calor, no sé si més o menys que vosaltres,
perquè m'han dit que...
Nosaltres ha tornat a pujar aquests últims dies.
Realment estàs descobrint la calor a Washington
o ja fa setmanes que la pateixes?
Mira, fa setmanes que la pateixo,
tothom m'havia avisat del fred a l'hivern,
i trobo que no n'hi ha hagut per tant, com a mínim aquest any,
i de la calor de l'estiu.
Jo pensava, a veure, venint de Barcelona,
que vivim en la humitat permanent, no serà tant.
Doncs Déu-n'hi-do, eh?
Et diria que estic passant més calor
de la que jo recordo a Catalunya.
Molt, molt, molt humit i moltíssim aixafogor.
Tot una mica enganxós tot el dia, saps?
Escolta'm, i quan tornes cap aquí?
Perquè nosaltres acabem aquest cap de setmana.
Fas vacances, tu, o no?
Bones i benescudes vacances, Roger i companyia, això d'entrada.
Jo sí, miraré de fer vacances si puc, la veritat.
A finals de juliol, a finals de juliol torno,
i a finals d'agost torno cap a casa,
perquè ara ja no sé ben bé...
No sé ben bé tornar cap a casa, què és, saps?
A casa normalment és on tens la família, no?
Aleshores, la família on la tindràs l'any que ve?
La família la tindré aquí, aquí i aquí.
Reagrupament familiar ja total complet.
Aquest any hem anat una mica a plaços, a terminis,
i ara sí, sí, hi ha tots aquí,
i definitivament fins que s'acabi.
Havies estat mai tan allunyada dels fills, per exemple,
o de la família més propera?
No, tant temps segurament no. Segurament no.
Els meus fills han fet els dos un any fora d'estudiar,
per tant, podríem dir que ells de mi sí,
però jo d'ells no, no sé com dir-t'ho.
Quan ets tu que estàs fora, la perspectiva és una miqueta diferent.
Ara, si et soc franca, franca, franca,
i no tinc ganes allò de quedar bé,
t'haig de dir que a mi m'ha donat poc temps d'enyorar res,
i et diria que gairebé n'hi ha ningú, eh?
Un any passa molt ràpid, eh?
I, a més a més, amb tants estímuls nous, suposo.
Clar, clar, no, no.
Serà un any de descoberta i d'enamorament,
de la feina i del país,
amb la distància crítica suficient
que sempre hem de portar sobre els periodistes,
però també amb les antenes de la curiositat molt alertes,
molt alçades i molt amatents
perquè aquest país, efectivament,
no te l'acabes informativament parlant.
I és fora estudiar als Estats Units,
per entendre que els teus fills,
alguns encara estan amant d'estudiar, no?
Sí, sí. No sé com va aquí la...
Si l'any que ve tornem a parlar, Roger,
dedicarem un capítol, si vols, al sistema educatiu,
perquè t'asseguro que entendre'l, aclarir-s'hi,
i sobretot sortir-se'n,
podria ser una feina a temps complet, eh?
Carai. Sí.
Sobretot al sistema universitari,
jo tinc un fill que ha de fer el canvi,
o sigui, ha de fer el trasllat cap aquí,
i quan està a mig fer no és fàcil, eh?
És bastant laberíntic, tot.
La meva filla petita encara està, diguéssim, a la secundària,
no? El batxillerat, de fet, el batxillerat, no la secundària,
i això és una mica més fàcil,
però el sistema universitari és realment molt diferent,
i entrar-hi a mig camí està sent una mica un calvari.
Però ens en sortirem, ens en sortirem.
El batxillerat és el high school?
Sí, exacte, és els dos últims anys del high school.
Farem un especial high school, si vols.
Fantàstic, fantàstic. Doncs en anem preparant de cara
al temporada que ve.
Bé, Lídia, està 4 de juliol,
que a banda de ser el dia del meu aniversari,
perquè vaig néixer un 4 de juliol...
Què dius ara? Per molts anys...
Em vaig fer 35, aquest any. Ai, criatura.
Nacido el 4 de julio.
Em van dedicar a la pel·li.
Clar, suposo que és la primera vegada
que vius el dia de la independència dels Estats Units des d'aquí.
Com va ser?
Doncs et diria que els focs artificials són el plat gros, no?
És la manera que celebren ells la independència.
Des d'un any després de solir-la,
per tant, focs artificials des de 1777,
potser és el més icònic de la jornada,
i vaig decidir seguir la massa.
Per tant, vaig anar fins al mol de Washington,
allò als peus del monument a George Washington,
de cara al memorial de Lincoln, asseguts a la gespa,
envoltats de gent,
moltes famílies que havien passat el dia, restes de pícnic,
i jo vaig dir...
Vaja, vaig ser dit allò, una vegada a la vida cal fer-ho així,
i la veritat és que val la pena,
uns focs artificials bastant impressionants.
Jo soc de Badalona, cremem el dimoni
i he estat a la Patum i tot a la pesca,
però déu-n'hi-do,
i va estar bé, un ambient molt relaxat,
sempre tens aquella por de les aglomeracions,
és aquest país, però va estar molt bé.
Què fa la gent abans? Doncs moltíssima gent de vacances,
la veritat és que justament amb l'acció de gràcies,
és la setmana amb menys activitat al país,
perquè molta gent aprofita per marxar,
hi ha molt merder als aeroports,
i si els que es queden,
doncs, fins a arribar als focs artificials, barbacoes,
les cases amb les banderes posades,
veïns que es troben,
com no et podies esperar una altra cosa,
ofertes comercials,
saps que aquí tot ho comercialitzen,
i el 4 de juliol també,
tens el deal del 4 de juliol,
si vols comprar una tele, una prestatgeria,
o vés a saber què.
I fan com una mena de concursos de menjar hot dogs, no?
Ai, sí, això ho fan a Nova York.
No ho vaig provar, però si vols saber els números,
me'ls vaig apuntar. Ah, sí?
Sí. 62 hot dogs en 10 minuts, el guanyador.
T'haig de dir que no és la seva millor marca,
perquè ell mateix se'n va menjar 76 l'any 2021.
És el vostre concurs de menjar calçots, això.
Exacte, exacte. Estava en baixa forma.
49 al segon, al segon classificat.
Hi ha una categoria femenina,
39 i mig, tampoc és el seu rècord,
perquè, a més, fa anys que guanyen els mateixos.
Ella va fer 48 i mig el 2020.
Per tant, devia ser un any una mica en baixa forma,
però jo, només pensar que et pots arribar a menjar 76 hot dogs
en 10 minuts, a mi...
m'agafa com un rebobori, no sé tu.
No, a mi tampoc no em convenç gaire la idea.
Però sí que quan vaig estar per aquí,
és a dir, aquestes paradetes del carrer ho has de tastar,
encara que sigui alguna vegada.
Però no crec que solucionin el dinar de l'Idi Heredia gaire sovint.
Home, alguna emergència ens ha solucionat,
perquè a més és baratíssim,
però jo aquesta cosa que tenen ells,
fins i tot els anuncis de la tele,
fan... ensenyen el menjar amb aquestes salses,
i amb aquesta cosa que fan ells, que ho barregen tot en un plat,
que jo, en lloc de fer-ho llaminer i menjívol,
a mi em fa com una mica de barrera.
És veritat que quan tens un dia marrano,
dius, mira, avui em vindria de gust,
però en general, a mi, una de les coses que tinc ganes de...
és de normalitzar la bleda i la patata amb un raj d'oli,
que aquí també te'n pots fer, eh?
Però, clar, com que tens aquesta oferta marrana molt l'alabàs,
de vegades renuncies una mica massa.
Amb la Lídia Heredia, des de Washington.
Escolta'm, parlant del 4 de juliol,
que és el dia de l'independentisme dels Estats Units,
que ha celebrat aquesta setmana,
en una setmana en què Joe Biden i la Casa Blanca estan en notícia,
bàsicament, perquè hem sabut que s'ha trobat cocaïna
a l'Ala Ues de la Casa Blanca,
i la banda se lluita sencera, no?
Amb això, ja et dic jo que...
Serà la serp d'estiu, veig a venir, eh?,
perquè, a més, la investigació continua en marxa,
ho estan dilatant, ningú en vol parlar gaire.
Ara fa poc han dit que no la van trobar exactament al lloc
on s'havia dit la primera vegada,
que allò es deia que hi havia moltíssima gent que hi passava,
sinó que és un lloc una mica més restringit.
En fi, ja se n'ha fet tema polític, eh?,
perquè els republicans, alguns republicans ja parlen,
preuen el tema del fill de Biden, el Hunter Biden,
que és públic, que ha tingut problemes d'addicció,
tot a punt que segurament serà d'algun treballador de la Casa Blanca.
És veritat que visitar la Casa Blanca,
com a turista, no és gens fàcil.
Antigament, a mi m'han explicat que sí que es feien visites,
però això va quedar molt restringit,
i ara ho has de demanar al congressista del teu districte,
és a dir, que ho has de demanar a qui et representa.
Ara, s'acaben fent algunes visites.
Costa molt, però s'acaben fent.
Per tant, doncs, veurem.
Jo suposo que aquesta cocaïna serà atribuïda a qui més convingui, no?
Clar. I com és que s'ha filtrat, això?
Com és que s'ha acabat publicant?
Home, perquè sortosament s'acaba sabent tot,
fins i tot en aquest país, no? I això està bé.
Sí, i tant. Això està bé, però...
Però segurament algú tenia un interès, també,
que això sortís a la llum, no?
Pot ser, pot ser, i algú tenia un interès en que no sortís.
Evidentment, sí, sí.
Les forces aquestes, allò, els pols oposats que lluiten normalment,
i al final s'acaba sabent gairebé tot,
i això s'ha sabut,
i suposo que no ha optat per la transparència,
perquè un cop ja se sap, doncs...
Però no, no, escolta'm, està tothom aquí bastant excitat amb aquest tema,
mentre hi ha altres temes segurament més importants,
que no dic que aquest no ho sigui,
que van fent el seu curs, eh?
Com el veus, tu, Joe Biden?
Perquè aquí ens continua fent patir,
i sovint és, vull dir, és notícia,
ho hem parlat moltes vegades aquest any, pels estirabots, no?
Aleshores, tu el veus en forma per aguantar
una campanya sencera independentment del resultat,
és a dir, per arribar fins al final?
Jo, a veure,
li faran arribar, vaja,
si no passa una cosa definitiva, que no ho vull ni mentir,
però està gran, és obvi que està gran,
i se li nota quan ha d'improvisar,
i se li nota quan parla,
i quan no llegeix de pròmpter,
ara bé, també et dic una cosa,
per l'edat que té, també és un home que té el món al cap, eh?
I això també se li nota, justament,
quan ha de fer algun discurs o respondre preguntes.
Jo crec que sobretot dependrà
de què passa a la banda republicana, no?
Perquè Joe Biden, segurament,
hi ha un consens que si és contra Donald Trump
potser és la millor...
És a dir, jo crec que els demòcrates estan en aquesta fase de...
no és el millor, però és el millor que tenim,
que no és exactament el mateix, no?
No és el millor, però és el millor que tenim en aquests moments.
Serà una campanya llarga,
pensa que quan tornem al setembre ja ens hi posarem de ple,
no sembla que hi hagi candidat alternatiu
a la banda demòcrata amb possibilitats,
i Joe Biden jo crec que li costarà arribar fins al final.
Ell està intentant, i aquestes últimes setmanes s'ha vist molt,
posar en valor tota la part econòmica, no?
Això que hem batejat com el Bidenomics, no?,
tota la gent econòmica, que ells tenen la sensació,
i les dades ho poden arribar a...
vaja, a confirmar això, eh?,
que han fet bona feina i que malgrat la inflació,
la dificultat, estan fent bona feina,
però a les enquestes la població no els hi reconeix, això.
Ella ha començat una mena de tur.
Com el Pedro Sánchez, exactament el mateix que el Pedro Sánchez,
que malgrat salvar segurament econòmicament la legislatura
i en alguns casos, malgrat després de la pandèmia i tot,
poder treure pit amb bons números,
li ha costat molt poder ensenyar això.
I ara està fent el tur a última hora mediàtic,
que li costarà molt fer la remuntada, no?
Clar, Biden mediàticament no ho fa,
perquè jo crec que el tema d'entrevistes i les rodes de premsa
l'hi restringeixen una mica, però no para.
No para de viatjar, és veritat, en entorns molt favorables,
amb reunions i conferències davant de sindicats, per exemple,
que ha fet una relació molt estreta tots aquests anys,
que és el president més sindicalista que ha tingut mai als Estats Units,
o prou sindicats que ha tingut mai als Estats Units,
ho està intentant per aquesta via i mirant d'evitar el soroll.
Jo no sé si la política i l'impuls i la pulsió política
es mou per la compta de resultats,
o vol més cops d'efecte i temes més de guerres culturals,
que ja veurem com es representen en campanya a partir del setembre.
Lídia, pràcticament un any després d'aquest viatge,
quan fas l'any aquí, tu?
Doncs el faré el 15 de setembre.
Quan torni, quan torni, sí, sí.
T'hi quedaries a viure?
Ho dic perquè, per exemple,
fa pocs dies entrevistava el Ricky Rubio, mentre t'ho penses.
Sí, sí.
I després de més d'una dècada jugant als Estats Units,
tenia claríssim que quan s'acabés la seva aventura a l'NBA
tornava cap aquí.
I, per exemple, el Marc Gasol, igual.
I, en canvi, el Pau Gasol, un cop retirat,
s'hi ha quedat als Estats Units.
Clar, però el Pau Gasol hi ha fet vida, no?
A veure, tu m'ajudaràs. I la seva dona és americana.
Clar, jo crec que això canvia una mica les coses.
El cas del Marc el desconec, el cas del Ricky sí que el conec.
I, és més, amb el Ricky hi he parlat d'aquest tema,
perquè ens hem vist aquí a Washington quan va venir a jugar,
i, efectivament, em va dir el mateix que et va explicar a tu.
Que molt bé, molt bé, molt bé, però que també es veu tornant.
Jo, clar, fa de molt mal dir, això, eh?
Jo, d'entrada, et diria que ara mateix, no, ara,
quedar-me una estona més a entendre'l i explicar-lo,
això seguríssim, eh? Això seguríssim, seguríssim. Depèn.
A partir del setembre ho repetirem, el suplement.
Des de Washington, Lídia, he de dir moltes gràcies,
bona estiu, bones vacances, descansa i torna, torna cap aquí.
Que vagi molt bé, Roger. Gràcies, Lídia.
Gràcies a vosaltres, bona descansada i bona arrancada, ja.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
A Catalunya sempre hem parlat l'idioma dels negocis.
Qui no arrisca, no pisca. Fer volar coloms.
Qui sembra, recull.
I a Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa, també.
Per això, si tens una empresa i vols innovar per superar nous reptes,
entra a acció.gencat.cat, perquè parlem l'idioma dels negocis.
Generalitat de Catalunya.
Només cinc dies, supertecnopreus al Cort Inglès.
Les últimes novetats, allò més desitjat, el que més t'agrada
en electrònica i electrodomèstics amb fins a un 20% de descompte.
Supertecnopreus, amb lliuraments fins i tot durant el dia.
Supertecnopreus, recorda, fins a un 20% en electrònica i electrodomèstics.
Només fins al dimarts 11 al Cort Inglès, consulten els models participants.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
El proper 23 de juliol se celebren les eleccions generals.
Si aquell dia has de ser lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat
o alguna cosa t'impedeix anar a votar, pots fer-ho per correu.
Si ja tens la documentació electoral a casa,
pots enviar el teu vot fins al 20 de juliol per correu certificat.
És totalment gratuït.
23 de juliol, eleccions generals.
Per correu, el teu vot té tot el valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Hi, hi!
I've been fighting the feeling
I've been trying to leave it
I've been lying here I said I was trying
Never gonna be honest
The way you always thought I said
I'm trying to control it
But I, I just can't
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Gràcies per les 12.
Alba Riera i Andreu Jonola, bon dia i bona hora.
Bon dia. Com esteu? Molt bé.
Fa molta... Esteu molt malament.
Dóna cara d'haver anat a dormir tardíssim.
Tardíssim, però ens hem aixecat a dutxeta i cap aquí.
Fa una calor a Barcelona que...
Doncs espera't, perquè els ofreixen un ens explicava
que els propers dies seran encara més horrorosos.
Doncs marxeu, hem d'anar.
I avui a l'hora que encara no havíeu anat a dormir
hem parlat de panaroles i de la plaga de panaroles
que hi ha a Sant Andreu.
Ahir hi havia al Cruïlla panaroles per tot arreu.
I l'altre dia vam entrar a una casa i quasi em desmaio.
Però és... No, no em diguis que ens hi conviurem.
Tu te les menges, Andreu.
Jo me les menjo amb yakisobes.
Veig que estàs molt enganxat als esports del tema.
El tènic està a Wimbledon, t'hi diràs.
M'agrada molt la Wimbledon.
M'agrada molt el tènic.
De petita feia els estius allò que molestes a casa
i t'han de col·locar en algun lloc.
M'enviaven a campus de tènic i la veritat és que m'agradava molt.
I després, quan et vas fer gran, et vas passar al padel.
Em vaig passar al padel, que és el...
Quan et fas gran, ho has de fer com més petit per córrer menys.
El que passa és que el tènic té encara aquella cosa històrica,
per exemple, a Wimbledon, que han d'anar tots blancs,
que, o sigui, silenci absolut a la pista, això és molt maco.
Aquesta litúrgia, a tu t'interessa?
Sí, aquestes litúrgies a mi m'interessen.
Ja ho he vist.
Ara estem fent les dues coses a la vegada
i són dues coses totalment diferents.
Tu crec que per entrar a Wimbledon
potser has de pagar 200 o 300 euros per entrada.
I, en canvi, per anar al Tour de França,
pots anar gratis amb una autocaravana allà,
que ja vaig parlar en el seu dia d'anar amb autocaravana,
que està totalment prohibit.
I llavors, tot gratis, vas a animar a persones
que s'estan morint a dalt d'una bicicleta.
M'està inquietant la samarreta que porta l'Andreu.
I love Costa Brava, jo tampoc puc parar de mirar-la.
I love Costa Brava.
Ets tan català.
Però estem anglès perquè m'entengui tothom, no?
No, però vull dir que ets molt d'allà dalt.
És un conte d'Instagram.
Quin és el teu lloc preferit de la Costa Brava?
Ara s'ha convertit en una entrevista de cop, no?
El meu lloc preferit de la Costa Brava
segurament seria la zona de bagú.
Tot el lloc seria Satuna, Sarriera...
Passeja molt bé a l'estiu, aquesta zona.
No hi ha ningú.
On vas tu?
Només al sud, tu?
La zona de Rajancós.
Rajancós, home!
També va sortir una entrevista del millor poble de Catalunya.
Sempre són els...
Vos sabeu de què parlaré avui o no?
A veure, de què parlaré avui?
Jo avui parlaré de coses gratis,
perquè ara que hi ha la campanya electoral,
normalment es munten com paradetes
de partits polítics
i comencen a regalar coses i la gent s'acosta.
Pins, clauers...
Globus, veus nens amb globus del PP,
o d'aquestes coses.
I tu, Alba?
Jo recomanaré una pel·li, parlar una mica d'estop censura.
Tot aquest tema.
Ho haureu vist a les xerxes socials.
Te estoy llamando locamente.
S'haurà d'aquí uns instants,
dos minuts per arribar a les 12 del migdia.
Arriben els espais de propaganda electoral,
després les notícies de Neus Bonet i Raül Flores,
i tornem a partir de les 12 amb l'hora de llevar-se.
Amb l'Andreu Gironola i l'Alba Riera.
El suplement, amb Roger Escapa.
23 de juliol.
Eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Vamos a hacerlo de esta manera,
que cada balcón de Madrid tenga una planta.
Necesitamos más gretas y menos marionetas.
No necesitamos políticos manipulados por los lobbies,
no necesitamos pobardes en deuda,
porque a Pagma el único lobby que nos apoya
es el del sentido común,
que el planeta no tiene precio. Vota Pagma.
Vamos a hacerlo de esta manera,
que cada balcón de Madrid tenga una planta.
Necesitamos más gretas y menos marionetas.
No necesitamos políticos manipulados por los lobbies,
no necesitamos pobardes en deuda,
porque a Pagma el único lobby que nos apoya
es el del sentido común,
que el planeta no tiene precio. Vota Pagma.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine el nostre acte central de campanya
al Palau de Combrissos de Montjuïc
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança.
Amb tu, Espanya avança.
Soc Lluís Omar.
Volia felicitar-vos per aquests 40 anys de Catalunya Ràdio,
per tot això que ens heu donat,
que ens heu acompanyat
i amb ganes de poder continuar junts
molts anys més.
Per molts anys.
Espanya Ràdio, 40 anys.