logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Jordi senyora.
Els advancem
a les 11.15.
Avui se centra monogràficament
per Discoveria.
Bon dia!
Avui s'aposta per un govern que deixi fora la CUP de l'executiu,
però Esquerra, PSC i els copaires
defensen aquest tripartit com a única fórmula de govern possible
i demanen a Junts que els doni suport.
També hi ha canvis significatius als consistors
del Baix Llobregat i del Barcelonès Nord.
Amb l'arribada de dos alcaldes populars i a l'Hospitalet,
amb la pèrdua de la majoria absoluta del PSC Badalona.
David Àngela, bon dia.
Bon dia.
A la taula, a les 12.30,
es farà el ple d'investidura del popular Xavier García.
En aquesta tercera ocasió que arriba a l'alcaldia,
la majoria absolutíssima li hauria de permetre
tenir un mandat plàcid.
D'altra banda, Castelldefels també tindrà
un alcalde popular que recupera el càrrec.
És Manu Reyes, que amb 11 regidors
es va quedar a les portes de la majoria absoluta.
La porta l'han obert els tres regidors de SOM Castelldefels,
liderats per Nico Cerpa, fins fa poc regidor del PSC.
Per cert, els socialistes perden l'alcaldia de Sant Andreu de la Barca,
un dels seus feus on la plataforma FEM Sant Andreu
va guanyar les eleccions.
I a Santa Coloma de Gramenet, l'efecte rufiant,
no ha fet trontollar la majoria absoluta
de la socialista Núria Perlón.
En canvi, a l'altra banda de Barcelona,
una altra Núria també socialista, Núria Marín,
renovarà el càrrec però no pot reeditar
la majoria absoluta del mandat anterior.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Badalona.
A Girona, Lluc Salellas, de Guanyem,
serà el nou alcalde de la ciutat
gràcies al pacte independentista amb Junts i Esquerra.
A Lleida i Tarragona, el PSC recuperarà les alcaldies
amb Fèlix Larrosa i Rubén Vinyuales,
que accediran al càrrec aquest migdia.
Fora de la Constitució dels Ajuntaments, a Uganda,
hi ha hagut almenys 25 persones mortes
en un atac d'homes armats contra una escola de secundària
a l'oest del país, atocada a la frontera
amb la República Democràtica del Congo,
segons la policia.
També hi ha hagut ferits, alguns d'ells han estat crítics,
les autoritats atribueixen l'atac
a les forces democràtiques armades.
Milícia islamista afiliada a l'estat islàmic
i en base al país veí.
També expliquem que en els pròxims dies
s'ha de veure si ha funcionat o no
el protocol per foregitar l'oest
que s'ha pogut veure últimament a la carretera de la Bonaigua,
a prop del nucli de Sorpe, a l'Altàneu.
L'alcalde del municipi, Xavier Llena,
va explicar ahir el Catalunya Night de Catalunya Ràdio
com els agents rurals van intentar
que l'animal tornés muntanya amunt.
És bastant valent i han tingut feina per dir que es mogui.
Anem tocant, anem tirant, anem fèncerol,
i ell tan tranquil, els medis aniran mirant.
No sé per què passa, eh? Amb tota la calma.
Això ho veurem en el transcurso les pròximes setmanes.
Al tres vegades s'ha fet i ha funcionat.
10 i 3 minuts en Esports, Albert Benet.
Què és notícia a aquesta hora? Bon dia.
Bon dia.
La situació del Barça a la Lliga a Sebei,
també la de Mirotic.
El Barça s'avança a la final després de guanyar el Madrid
per 97-88 al Palau Blaurana,
que va ovacionar l'estrella del Barça.
Això després que a dijous se sabés que el club
ha comunicat a Mirotic que vol rescindir
els dos anys de contracte que li queden
perquè no pot assumir la fitxa.
El Montenegri es va queixar que el Barça no s'hagi assegut amb ell
en els dos últims anys per trobar una possible solució,
fet que el Barça nega.
El director esportiu de la secció, Juan Carlos Navarro,
assegura que està molt sorprès per les declaracions del jugador
que Mirotic sap la decisió des de fa temps
i que quan arribi el moment s'explicarà com ha anat tot.
El Barça també vol començar avui a Colònia
amb la seva participació a la final forta de la Champions.
L'equip blaurana jugarà aquesta tarda
a la primera semifinal contra el Magdeburg,
la segona enfrontarà el PSG i el Kielce.
També avui comença la final de la Lliga de futbol.
La Barça, Jaén, és el millor de cinc partits,
el primer es disputa aquesta tarda al Palau Blaurana.
Amb Roger es canva.
Deu i cinc.
Puntual, Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Escolta'm, els auriculars tenen dreta i esquerra.
Sí, Maica.
De tota la...
Des dels 40 anys de la Fundació de Catalunya Ràdio
que tenen dreta i esquerra, els auriculars.
Tu saps que he portat 30 anys en aquesta casa.
30?
Sí, molt.
Vaig començar, bueno, al matí...
Amb quin matí?
Perdona, he anat pitjor, perquè jo abans era...
Estaves al matí, i ara al cap de setmana.
Qui el feia en aquella època?
Qui anava?
Jo vaig estar al matí, doncs amb el...
Cuní, Bassas?
Amb el Cuní, amb el Bassas, amb el...
Aquell que està a Madrid fent...
Amb el Fuentes.
Sí, sí, perdona.
Doncs tots ells...
He anat amb ells.
No era conscient.
Tots ells tornaran a presentar el matí de Catalunya Ràdio
i el dia 20 de juny.
Hauria d'estar ja.
De 6 a 7 hi ha Fuentes.
I per què no he rebut?
Perquè el Fuentes no et vol.
De 6 a 7 hi ha Fuentes.
De 7 a 8 ja t'arribes.
Amb la t'arribes estava la Carranco.
De 8 a 9 hi ha Bassas.
Tens la sintonia del Bassas?
Hòstia.
Te'n recordes, eh?
Després de 9 a 10 hi ha Cuní.
Cuní de 9 a 10.
I també hi ha el Fuentes.
Això no era els matins.
A les 12 del migdia, aquest dimarts, torna el Pasta Gança.
Oh, una altra gran sintonia.
Que sonava i sonava perquè al calçada es veu que arribava tard.
Mira, per això és tan amic meu.
Ara ho entenc.
L'aparador de Neus Bonet també a la tarda.
Oh, que bona, aquesta música!
Que bona!
Uau, m'encanta!
Demà els Santi Carreres a Quarts d'ons aquí
per explicar-nos tots els preparatius d'aquest quarenteniversari
amb la Laura Marín, que és la cap d'antena
i que porten mesos i mesos dibuixant el que passarà aquest dimarts
a l'antena de Catalunya Ràdio.
A tot això, és que...
Clar, a tot això, demà tenim la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio.
T'hi has apuntat, ja?
No.
No.
Demà a dos quarts de 9 fem el tret de sortir d'aquí el suplement.
I tu aniràs...
Sí, són 6 quilòmetres de Catalunya Ràdio TV3.
Però que tu els faràs a l'antena.
Jo narro la cursa, soc el narrador.
Però la vas fent mentre la fas.
Sí, perquè tinc la Melero allà al mig.
Tinc el Clopés allà al mig.
Tinc la Marta Montaner, que la fa embarassada.
Tinc la... qui tinc?
Tenim tothom, tota l'emissora tinc.
Però tu no.
Jo faig de narrador, faig el tret de sortida amb el director.
Amb una pistola d'aire comprimit.
A partir de dos quarts de 9 seguirem tot el suplement.
Tinc el Pere Escobar allà rebent tots els primers que arriben.
15-20 minuts arribes.
Sí, però escolta'm una cosa.
No perdrem la reflexió que he fet,
que ara estic absolutament desolada.
Jo vaig començar en aquesta casa el matí,
en el programa estrella,
i ara estic a... no sé com ho definiríem.
Què vols dir? Parla amb el Fuentes.
No t'ha convidat el Fuentes?
Parla amb el Conil.
La reflexió no és aquesta.
La reflexió és com ho he pogut acabar.
O sigui, la gent la seva progressa a la vida.
Va progressant, evoluciona, puja des glau.
Cada cop és una mica més.
Però tu no saps que les coses importants
passen al cap de setmana?
Les coses importants...
Mira, avui... Tries Alcalde. Cap de setmana.
Tries Alcalde. Bé, tries Alcalde.
Estic reflexionant sobre la frase.
Estic pensant en coses importants que m'hagin passat al cap de setmana.
Tu ets una cosa important per mi.
I és cap de setmana.
Vols que fem registre?
Vull que t'apuntis a la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio.
S'han acabat les inscripcions.
S'han acabat, ja està.
Però jo puc parlar...
A quina hora és?
A les dues quarts de nou del matí.
Ve el Salvador Illa a córrer.
Laura Vilagrà.
Josep Rull.
L'únic dia que neix de matinar és diumenge
i em faràs també matinar.
40 anys de Catalunya Ràdio.
Però vine amb el Simon i la Lola.
I et regalen alguna cosa?
La samarreta i l'aigua.
La samarreta.
I una tarjeta per anar amb el tram.
Transport gratuït per arribar i sortir.
De tornada.
10 i 9 minuts. Tira, va.
Això és l'Hora Negra, encara que sembli mentida.
Semana intensa, també, la crònica de successos.
A veure, Elena Jovany.
Jo, com vaig dir aquesta notícia, vaig al·lucinar, la veritat.
Continua sent notícia, el cas Elena Jovany.
És un cop definitiu.
Les proves que s'han fet a les restes d'ADN
que es van trobar la roba de l'Elena Jovany
no són, o almenys no poden demostrar,
que siguin d'un dels sospitosos del cas,
que és Santi la Iglesia.
Tampoc són de l'altre sospitós, Xavi Jiménez.
Això vol dir mai que ens quedarem
sense resoldre el cas Elena Jovany?
Saps què passa?
Que en aquests últims anys,
aquesta història, aquesta història,
aquesta història, aquesta història,
que en aquests últims anys aquesta història,
aquesta trista història d'un atangis de guió
que jo encara hi confio.
Hi confio i m'aferro com...
doncs com la família,
el Llatrat, el Benet Salellas,
doncs, escolta-me,
amb un altre cop de guió,
amb un altre conill
que pugui sortir de la xistera.
O sigui, és molt trist,
perquè és cert que teníem
totes les il·lusions depositades
en aquestes proves de laboratori.
És veritat que la metodologia
amb policia científica,
amb tot allò que té a veure amb empremtes,
ha evolucionat moltíssim
en els últims anys.
I el que va demanar Salellas
va ser amb el jutge de Sabadell
que està portant el cas en els últims temps
i que, a més a més, ha donat
una empremta boníssima
i s'ha implicat de manera personal.
També la Policia Nacional, això també ho hem de remarcar,
que fa la investigació
després d'un arran,
d'un inici terrible i desastrós.
Doncs el que tots esperàvem
era i confiava molt
és que aquesta comparativa d'ADN
amb els dos principals sospitosos,
el Santi i la Iglesia
i el Xavi Jiménez,
amb unes restes de material genètic
que es van poder identificar
amb una samarreta,
amb un jersei marró
que es va trobar al costat del cos
d'ADN i que portava aquells dies
de la seva desaparició,
tortura i assassinat,
doncs el que...
el resultat ha estat negatiu.
Clar, ara ho parlàvem amb el Nil i amb tu
abans d'arrencar el programa.
És que han passat molts anys.
Han passat molts anys.
Clar, hi ha gent que es deu preguntar,
bueno, i és lígid...
I d'aquí, si no s'ha pogut demostrar
que no és d'aquests dos que són els principals sospitosos,
de qui és aquella ADN?
No sé de qui pot ser.
Pregunto.
O potser el que no s'ha pogut demostrar
és que sigui d'ells.
Però clar, estem parlant d'una mostra
de fa 20 anys.
Per molt que la ciència ha avançat,
ha passat molt de temps.
Ah, la pregunta, jo això ho vaig fer.
Si aquesta comparació s'hagués pogut fer
en el moment del crim,
és possible que el resultat
hagués estat diferent?
La resposta és possible.
Per tant, ens quedarem sense saber-ho.
Almenys aquesta resposta que et planteges tu ara,
no la sabem.
Clar, efectivament.
El magistrat els hi ha donat 5 dies
a les parts
per demanar altres proves
per no tornar a tancar el cas.
Per no tornar a tancar el cas.
Per no tornar a tancar el cas.
Això ho tenim fins i junts.
Jo espero, realment,
que la gent de la policia,
de la policia de Cabenet,
de Casalelles,
amb el Joan presentin alguna altra petició
perquè això no estigui tancat.
Saps el que passa?
Durant tot aquests anys,
totes les investigacions que s'han fet,
totes,
s'ha començat de zero en aquest cas.
I ja no parlo només d'investigacions policials,
sinó també d'investigacions privades.
Perquè la família ha fet molt d'investigador.
No només la família.
Aquí hem parlat amb gent
que es va quedar pilladíssima dels episodis
que la Factoria Crim del Carles Porta
em va fer sobre el cas
i es va posar a investigar pel seu compte amb el sumari.
Traient molta informació
que va permetre fins i tot reobrir el cas.
I totes les línies d'investigació
sempre van aparar el mateix punt.
El mateix punt que és aquest centre excursionista de Sabadell,
aquest grup...
La Unió Excursionista de Sabadell.
Aquesta Unió Excursionista de Sabadell,
que és el més petit i més reduït de la natura
i aquests personatges
dels que ja hem parlat,
però que també tenen una...
Mereixen una presumció d'innocència.
I, de fet,
ells han continuat amb la seva vida
i no han concedit cap entrevista.
No sabem, en el fons interiorment,
què en pensen de tot això
i si algun dia ho explicaran.
Per tant, el que sí que s'ha pogut demostrar
al llarg de tot aquest llargíssim procés judicial
que han passat 22 anys,
en el cas de l'Helena Jovany és del 2021,
és que una part dels anònims...
Exacte, que el Xavi...
Sí que els va escriure el Xavi Jiménez.
Això està demostrat.
S'ha demostrat que els anònims...
Recordem que l'Helena rep com a mínim
que s'ha sabigat dues, dos anònims
els dies abans del crim
i que aquests anònims apareixen
a la porta de casa seva
en un primer amb murxata,
amb suc de préssec,
que ella no se sent bé,
o sigui, marejos, no es troba bé,
i que ella fins i tot és la que porta,
crec que era el de suc de préssec,
ho porta en una farmàcia...
Que l'analitzin.
Una farmàcia de Sabadell perquè l'analitzin
i, de fet, és la policia allà
qui recupera aquests resultats
confirmant que allò que hi havia
a l'interior d'aquest líquid
és la mateixa substància
amb la que va ser drogada
abans de la seva tortura,
possible agressió sexual
i assassinat.
Per tant, i aquests anònims
sí que s'ha pogut demostrar
grafològicament que són del Xavi Jiménez.
Per tant,
alguna cosa sap,
alguna cosa sap
si els investigadors
vinculen directament...
I, de fet, el jutge amb els seus escrits
també no té cap mena de dubte
de vincular directament
els anònims amb el crim,
però tothom calla,
tothom calla.
I algú que podria també al seu moment
parlar que és una altra víctima
d'aquesta terrible història
que és la Montse Careta,
ja sabem quin final va tenir.
Va morir a la presó, no?
Va suïcidar perquè aquest dolor insuportable
i jo dic sempre que
són molts els que sempre califiquem
la Montse com una altra víctima
d'aquesta història.
Cas Elena Joven,
sense resoldre, 22 anys després
i veurem si la cosa s'acaba tancant del tot.
Esperem que sí.
Passen 16 minuts de les 10 del matí.
Fa uns dies,
us explicàvem aquí el suplement,
l'operació contra els Casuals
dels Mossos d'Esquadra, detenció de 28 persones
membres dels Casuals,
que són, recordem-ho, l'afecció més violenta
i radical dels boixos nois.
Aquesta setmana, la vanguardia del Toni Muñoz
va ser una investigació d'aquest cas
que és important,
curiós i, si més no, per entendre la magnitud
que tu ja apuntaves la setmana passada
de la violència d'aquest grup.
Tot comença amb una sala a un bar
que frequentaven els ultres de l'Espanyol.
Després de la sala a aquest bar,
els Mossos aconsegueixen punxar el telèfon
d'un dels líders dels Casuals,
que és conegut com Paco El Gordo.
I, sobretot, el més important d'aquesta investigació
no és tant punxar el telèfon de Paco El Gordo
perquè, a més a més,
això del Gordo és...
Vam veure les imatges, de fet,
la Rebeca Carranco va fer...
ens va mostrar
i amb l'Albert García, el fotògraf del país,
van tenir, doncs, escolta'm,
l'aperícia de poder estar
en el moment que treien aquest individu
de casa seva detingut
a Santa Coloma Cervelló,
crec que si no m'equivoco,
i hi ha unes dimensions...
Mare meva, Gordo, Gordo...
Bueno, doncs, el que et deia...
De manera empàtica, eh?
Però què riuen, tothom?
Ara tothom està rient.
Jo soc empàtica amb els gordos.
Com ho gordo que sóc, mira...
Paco El Gordo, si estàs a la presó
escoltant-me en aquests moments...
Pots sortir d'aquí, sisplau, del jardí que ens estem ficant?
Sí, perdó.
No tant és important punxar el telèfon,
sinó que Mossos va aconseguir autorització
per col·locar un micròfon al seu cotxe.
I tot allò que tenia...
Aquest individu tenia la prudència
de no explicar per telèfon,
ho explicava amb converses al cotxe,
i allò va ser una autèntica mina.
Mina.
Però mina d'unes magnituds...
Bueno, que...
En fi.
És molt difícil,
perquè és una invasió a la teva privacitat,
és molt difícil,
no acostuma a ser...
O sigui, els Mossos, els policies,
els investigadors ho han de justificar
molt bé
perquè un magistrat autoritzi
un micròfon en un cotxe.
Ara estic pensant que, per exemple,
un altre que va tenir el David Madí
també va tenir un micròfon al cotxe
amb l'operació Boloch.
Bueno, doncs aquest home ho ha explicat tot.
Fins al punt, ho ha explicat tot,
que d'aquesta investigació
s'ha aportat informació
per com a mínim tres homicidis
on potser Casuals no estaria
com a autors materials,
però sí d'alguna manera instigadors,
facilitadors, etc.
En qualsevol cas,
el que hem pogut saber
d'aquests informes,
aquests atestats policials
de Mossos d'Esquadra,
és una investigació molt complexa,
es va fer un equip conjunt
d'informació
amb segrestos
i extorsions
i del que hem sabut és que és una autèntica
sucursal del crim
ho tocaven tot,
però especialment el que estaven molt ficats
al Barça ja era
una anècdota, bàsicament,
tot i que l'excusa per començar
és precisament aquestes destrosses
en el bar i aquestes agressions a un bar
que ha frequentat pels ultres de l'Espanyol,
que és l'excusa perfecta
per poder-los investigar.
I el que estaven molt ficats en aquests últims temps
és en el negoci de la marihuana,
fent plantacions,
contractant madobra
per les plantacions,
llugant a tercers espais per la plantació...
I d'aquí neix un dels primers escàndols
que investiguen els Mossos,
que és el segrest d'un home a Terrassa,
que era l'encarregat d'una d'aquestes plantacions
de marihuana de l'organització
i que sembla que els headers dels Casuals
no estaven contents amb com l'havia gestionat
i de fet el van segrestar
i el van amenaçar de matar-lo,
sinó els pagava 480.000 euros.
Doncs aquestes són les formes d'actuar
d'aquesta gent.
Com estan els Mossos, aquests Casuals?
Hi ha una que va passar una mica massa percebuda
i és que en un control rutinari de Mossos,
per gràcia,
amb una furgoneta,
crec que havia comès una infracció,
s'atura,
la patrulla l'atura,
escorcollen el vehicle
i troben un cadàver dins un maleter,
que sortien d'un prescili.
Un moment, un moment, un moment.
En un control rutinari...
Ui, com estic de garganta avui. Digues.
En un control rutinari,
aturen un cotxe per una infracció,
obren el maleter i s'hi troben un cadàver?
Sí, això passa a Barcelona.
I això està vinculat amb la marihuana, sí.
De les hores, d'això,
es van detenir els dos individus
que estaven al vehicle,
se'ls en vincula directament
amb l'autoria del crim
i la intenta d'esfer-se del cadàver,
però, arran d'aquestes converses...
Ai, Maica.
No pateixis, no pateixis.
Es troben el cadàver dins d'aquest maleter
del cotxe que dius, per gràcia,
la zona també via Augusta,
i investiguen directament
i detenen, evidentment, tots aquests dos conductors.
Sí, i aleshores, no hi ha cap dubte de l'autoria
d'aquests dos, però,
els investigadors sospiten
que els casuals serien els instigadors
d'aquest crim.
La segona mort va tenir lloc, en aquest cas,
a Badia del Vallès.
Van matar un home a Boca de Cano
dins del seu cotxe,
a Badia.
Els Mossos van relacionar els casuals.
Explica'm aquest segon cas, sisplau.
Aquest és un altre dels casos
que els investigadors sospiten
que els casuals estarien com instigadors
i que estarien vinculats
amb el tema de la marihuana,
i un tercer també és un crim
que hi ha a la zona franca,
a prop de...
Bueno, a la zona franca.
I també és un altre crim
que succeïs elles,
són dos homes ferits de bala,
un d'ells mor a hores després
a l'hospital,
i també, de la mateixa manera,
arran d'aquestes informacions
que s'ha pogut obtenir d'aquestes investigacions,
es vincula als casuals,
una vegada més, com a instigadors
o els que van donar l'ordre del crim.
Qui és el cap o el líder dels casuals?
Ricardo Mateu.
Aquest senyor està en llibertat o està detingut?
Va aconseguir superar el...
O sigui, no hi era a casa.
Va haver-hi un control policial,
o sigui, va haver-hi un dispositiu
de seguretat molt important,
estava liderat pel G.E.I.,
el grup especial d'intervenció,
els que entraven a casa seva a hospitalet de matinada
el dia de les detencions,
i el que es van trobar era que només estava
el seu fill de 15 anys,
i en un principi va haver-hi, ostres,
la por de la possibilitat
que algú hagués informat
que s'hagués filtrat d'informació del dispositiu,
que es va portar amb molta, molta, molta cautela,
però, tal com estaven les coses a casa,
els Mossos sospiten que,
mira, casualment,
aquella nit el Ricardo Mateu no era a casa,
pel que fos,
hauria anat a passar la nit en una altra casa,
perquè, a més a més,
no hi cap, el cap de ningú
que ell hagués deixat el seu fill de 15 anys sol,
sàpiguen que entrarien Mossos armats
a casa seva,
i, per tant,
podria,
que no va passar absolutament res,
però si hagués sapigut,
prèviament,
que anaven a per ell,
ell l'hauria posat,
o sigui, s'hauria preocupat del seu fill,
no l'hauria deixat allà.
A més a més, no només el fill,
van treure moltes caixes amb material
i documentació de casa seva,
per tant, va ser casual,
una maldita casualitat,
que no hi és.
Hi ha una advocada,
i jo crec que Mossos està intentant negociar
com a mínim una entrega,
però de moment no sap res.
5 minuts per arribar a dos quarts del matí.
Encara un últim cas també vinculat aquesta setmana
amb els Mossos.
I és que, parlant de tràfic de drogues,
aquesta setmana passada els Mossos
van fer una descoberta sorprenent.
Tot comença amb un telèfon mòbil robat.
I ara es presenta la comissaria
dels Mossos del Districte de Sant Martí a Barcelona
per denunciar que li han robat el telèfon mòbil.
Sí, i a més a més és una dematinada,
i trobem una parella de fures,
que són aquests Mossos
que van de paisà
i que estan especialitzats
en perseguir
i agafar infragants i els reincidents.
I bé, doncs, escolta'm,
miren el telèfon, el número,
busquen per localitzador,
i normalment els telèfons, quan el roben,
el primer que es fa allà drest
és treure la tarja,
i per tant no pots geolocalitzar,
però aquest encara estava,
marcava una geolocalització
que no era molt lluny d'allà.
I aleshores li diuen,
puja amb nosaltres,
agafen l'individu,
se'l posen a la part de darrere
i els dos Mossos se'n van cap a la mina.
I estan allà mirant la geolocalització
i és veritat que en el barri, en aquell carrer,
aquest cotxe no logotipat,
no l'identifiquen com a cotxe policial,
ni amb ells tampoc,
uns individus que hi ha davant d'un portal,
i els Mossos escolten una conversa
que és,
venga, que no hay nadie,
la cosa está limpia,
sal, ya puede salir,
i es queden així com en aquest que diuen.
I apareixen dos individus amb unes maletes,
a més a més dos individus que clarament
els identifiquen,
i mira,
si s'ha sentit, el que sigui,
comencen a seguir aquest cotxe.
Comencen a seguir aquest cotxe
pel mateix barri de la mina
i veuen que s'apropen
amb un pàrquing que hi ha al costat
de la plaça de la Rambla de Camerón,
de nit, cap de setmana,
petat de gent al carrer,
ja fa calor, la gent fa vida al carrer,
i en aquell moment actuen
amb... ja han demanat reforços,
prèviament,
reforços que venen directament
d'un concert que s'està fent allà
mateix al fòrum de...
Quevedo, tocava Quevedo.
Efectivament.
I diverses furgonetes de l'Arro Barcelona
que estaven fent suport,
venen cap al bar i s'acosten,
però en aquell moment el que fa és quan aquest cotxe
està a punt d'accedir al pàrquing,
aquest, amb ossos, es creua,
es posa al davant,
i va, surten corrents del vehicle,
aconsegueixen detenir amb un dels individus,
a les maletes hi havia com 100 quilos
de haxís d'una excel·lent qualitat
i el detingut era un ciutadà de Colombia
que acaba d'arribar, feia res,
sis mesos, que estava completament net,
i l'altre, que el poden identificar
posteriorment per imatges,
és un... que s'ha fugit,
però hi ha una horda de recerca,
és un altre colombia, també,
que portava ja més temps a Espanya amb antecedents.
I a tot això, el senyor que li havien robat
el telèfon mòbil, el seient de darrere
del cotxe de patrulla.
Al·lucinant, o sigui, era un pakistaní
de Sant Martí que encara no fa creu
de la realitat del que va poder viure en primera persona.
Ha recuperat el mòbil o no? No.
Pobre noi. No, però podràs explicar tota la vida
l'aventura, no? Sí, sí.
No, jo crec que es van oblidar.
De fet, és que clar, no vaig preguntar
si havia recuperat el mòbil. Quina era la pregunta?
Dos minuts per dos quarts d'onze del matí.
Com més volem voler estant a l'abraç...
Com explicàvem amb la Maica,
demà estem pendents d'aquesta cursa dels 40 anys
de Catalunya Radio LGBT3, tret de sortida
dos quarts de nou del matí.
En directe tot plegat pel suplement.
Avui, a aquesta hora, estan recollint els dorsals
i la samarreta oficial de la cursa
ho estan fent en el cas de Barcelona,
al centre comercial d'Illa Diagonal.
Allà hi tenim la Gemma Carceller.
Gemma, bon dia, quin ambient tenim ara mateix
aquí a l'illa recollint aquests dorsals?
Doncs comencen a arribar ja oients
per recollir el seu dorsal, ambient festiu,
que hores d'ara ja aquí, al punt d'habilitat
a l'exterior de l'Illa Diagonal.
A aquestes hores us podem dir que l'organització ens ha comentat
que són aproximadament unes 3.000 persones en total
que han passat per aquí, també les que van passar per les delegacions
de TV3 de Lleida, de Tarragona i de Girona
per fer aquesta recollida.
Com a tota bona cursa, ens comenten que hi ha gent que a les nou
ja era aquí ben matinera i ben puntual,
esperant que s'obris aquest punt,
com és el cas de l'Ernest, que és un senyor de 68 anys
amb qui hem pogut parlar fa una estona
i que ens ha comentat que ell vindrà sol
i que és la primera vegada que s'apunta a una cursa.
Recordem que la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Radio
serà demà una de les curses populars
amb més participació de Catalunya
amb un total de 5.144 persones inscrites
de les quals 2.303 són dones i 466 són menors.
Justament ara mateix veiem diferents famílies
que s'aproximen aquí al punt
i és que aquest acte de celebració del 40è aniversari
de la corporació catalana de mitjans audiovisuals
es caracteritza també per aquesta participació en doble vessant.
Per una banda, la competició amb la participació d'esportistes de renom
com és el cas del barceloní Artur Bossi,
que és el guanyador de les curses més multitudinàries de Catalunya
i també la Meritxell Soler,
que aquest febrer va debutar en marató a Sevilla
i va aconseguir la segona millor marca de tots els temps.
Per altra banda, la cursa també es caracteritza
per aquesta vessant més popular amb la participació
de totes aquelles persones que vindran a fer-la
amb família, amb infants o amb amics
i que la faran caminant.
Gairebé tot a punt, per un dels actes centrals,
la cursa commemorativa de celebració dels 40 anys
de TV3 i de Catalunya Radio.
Fantàstic. Gemma Carcell, en directe,
per recollint dorsals a l'Illa Diagonal
amb tota aquesta munió de gent, 5.100 inscrits,
més de 5.100 inscrits, que evidentment
entre aquesta última setmana i aquests últims dies
i especialment avui s'hi han anat a última hora
en de recollir el dorsal. Gràcies, Gemma. Fins ara.
Fins ara. Gràcies, Maica Navarro. Bon dissabte.
Adéu. Dos quarts d'ons.
Ara tornem al suplement.
El suplement amb Roger Escapa.
Vols estudiar una enginyeria?
Aleus, l'escola d'enginyeria salaciana,
t'oferim graus en automoció, electrònica, energia,
renovables, mecànica i organització industrial.
El nostre model educatiu engineering by doing,
grups reduïts amb atenció personalitzada,
projectes en equip, 50% del temps en laboratoris,
pràctiques en empresa
i un programa de beques al teu abast.
Participa en la jubilada de portes obertes
del 20 de juny, 3desnobles.eus.cat.
El Guasqui Claraguilà, Roger Robinson,
Blanca Cada, Tiblot Cuartet, Maria Coma i molts més.
Del 27 de juny al 9 de juliol,
Poesia i més 2023,
presenta una seixantena d'artistes
complint el maresme de propostes singulars
que posen en diàleg la poesia amb les arts contemporanies.
Compre l'entrada a poesiaimés.cat.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra al periòdico.com
i subscriu-te per només 3 euros al mes. Forever.
Promoció per temps limitat.
El periòdico. Entendre i més.
El 23 de juliol és dia d'eleccions.
Si ets una persona sega
o tens una discapacitat visual greu
i coneixes el sistema Braille,
tindràs plena autonomia a les eleccions generals.
Comunica-ho al telèfon gratuït
900-150-000
entre el 30 de maig i el 26 de juny de 2023.
El dia de la votació
podràs recollir la documentació a la teva mesa electoral
presentant el DNI.
Aquesta documentació
inclourà la informació necessària amb Braille.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Carinyo, pots portar la caixa de copes bones del casament?
Avui venen els meus pares. Ostres, què farem ara?
Gràcies, Joan, a la nostra assessora vinícula de Maset
que, comprant els seus vins, regalen copes i ens ho porten a casa.
Truqueu ara al 900-200-250
o entreu a maset.cat
i per la compra de 12 ampolles rebreu de franc,
6 copes de cristall.
Sallés Maset, directe del Saller, a casa seva.
T'agrada l'aventura?
Doncs no et pots perdre la Lara i la Kali del Super3.
Pots guanyar un cap de setmana amb família per Catalunya.
No esperis més i participa en el concurs.
Disponible al Super3.
A Quida t'oferim la millor atenció domiciliària.
Amb horaris que s'adapten a les teves necessitats.
Des de dues hores al dia.
Visita Quida.es i truca'ns sense compromís.
A Quida, cuidar-se s'escriu amb cu.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
La música sempre és benvinguda i necessària.
I a Catalunya Ràdio, els que parlen de la música,
els que parlen de la música, els que parlen de la música,
i a Catalunya Ràdio, els caps de setmana, també tenim música.
Encara fa relativament poc que s'ha publicat la nit.
Icat Express.
El recull del més destacat de la setmana d'Icat.
Geografia humana.
Us proposem un viatge sonor amb geografia humana.
Demà hi té s'adornir.
Qui copi de la serra sempre ens captiva amb T'agrada el blues?
I la música folki d'arrel a Icatmans.
Descobreix tots els espais musicals que t'oferim a Catalunya Ràdio.
Segueix-nos a cattradio.cat.
Passen quatre minuts de dos quarts d'onze.
Fa uns mesos que en parlem.
A Catalunya vivim en una situació d'excepcionalitat
a causa de la saquera.
Una saquera que ens ha deixat imatges tan impactants
com la del Pantà de Sau,
on ha quedat a la vista l'església que feia anys que no es veia.
Una saquera que ha dificultat molt les coses els pagesos
i els agricultors del país,
i que sembla que a poc a poc va millorant gràcies a les pluges.
Avui, coincidint amb el Dia Mundial de la Lluïta
contra la desertificació i la saquera,
ens acompanya el Tomàs Molina, cap de meteorologia de TV3
i Catalunya Ràdio.
Tomàs, bon dia, benvingut.
I la Serai Sarroga, directora del Servei Meteorològic de Catalunya.
Serai, bon dia.
Bon dia.
Tenim bones notícies dels últims dies?
Sí, no?
I tant, molt bones notícies.
El maig de l'any passat va ser escandalós per sec i per càlid.
En canvi, un any ho hem pogut retardar sobretot a la temperatura
i a sobre la pluja.
Però bé, ha sigut superior a la mitjana,
que això no passa a vegades de feia molt.
Per tant, sí, molt bones notícies.
I de mica en mica, no ens treu de pobres,
però de mica en mica va pujant aquesta quantitat d'aigua envasada.
Vam arribar a estar al 25%
i ara, jo crec que aquest dilluns,
quan les dades s'actualitzin del tot,
estarem fins i tot per sobre del 30.
Per tant, fins i tot, seguint la normativa,
es podria canviar d'estatus.
El que passa és que és probable...
Vaja, aquí em poso un nom de mare.
No sé si hi haurà d'estatus respecte a la situació de Saquera,
però bé.
Almenys estarem per sobre del 30%.
Som a la recta final d'aquesta primavera.
Quina és la previsió per les properes setmanes?
Ha de continuar plovent o no?
No.
Pensa que al juliol no plou.
A Catalunya no plou, al juliol.
Però sí que és veritat que els mapes aquests que en diem estacionals,
els mapes per als propers mesos,
són una miqueta optimistes, perquè al juliol,
tot i que no plou, que s'entengui,
no plou, a Catalunya.
Però el posen com si hi hagués d'haver més tempestes.
Això farà la Guitza, qui vulgui fer les vacances, no?
Però sembla que hi hauria més tempestes.
A l'agost el posen més de...
amb el que se'n diu una anomalia positiva de precipitació.
Per què?
Doncs perquè és fàcil que les tempestes
siguin força més freqüents al llarg de l'agost.
I al setembre i l'octubre,
els dos els posen amb anomalia positiva
i semblarien situacions de llevant.
Per tant, podria ser que tinguéssim llevantades,
però no ho és.
Volem i dolem.
Però els mapes aquests de...
estacionals,
els que ens donen cap on pot anar la cosa,
sembla que ens presenten allò
més aigua de cara als propers mesos.
Fa un mes que segurament plou
amb més generositat de l'habitual a Catalunya.
Per què...
per què ha faltat tanta pluja durant tants mesos?
Bueno, això...
podríem acompanyar-ho amb el discurs de canvi climàtic,
perquè sí que és veritat que
es va anar dient amb tots els informes
de canvi climàtic que s'han fet,
que de moment en portem tres i esperem
fer en breu el quart,
doncs ja es diu que Catalunya cada cop serà més àrida.
I això concorde perfectament amb que
si ens fixem en les sèries climàtiques
més antigues que tenim al Servei Meteorògic de Catalunya,
doncs veiem com des dels anys 90
a ara, cada cop, els periods secs
s'han anat acumulant més.
I, de fet, els nostres avis probablement
no van patir cap gran sequera
fins a la del 2004-2008.
I l'actual, per tant, home,
doncs podem verificar una mica
aquesta hipòtesi dels informes de canvi climàtic.
I quan vau fer la presentació
dels 40 anys,
del Dia Metrològic Mundial, l'última,
que vau fer una presentació superxula
de l'evolució del clima,
també ens vau parlar
de com han canviat
fins i tot estructuralment les condicions.
A Catalunya ens estem tropicalitzant
i el món
està repartit per com
el món està repartit per paràries climàtiques.
L'Equador
és d'una manera que té tempestes,
en els 30 graus de latitud hi ha deserts
perquè hi ha una zona d'altes pressions
i tal, més el nord d'Anglaterra
és una zona en plou, és a dir,
el món funciona d'una mena de manera.
Doncs ens ensenyaven,
en aquesta presentació que va fer el Servei,
que aquesta àrea dels deserts,
del que en diem la cèl·lula de Hadley,
doncs s'estava movent
a l'àrea de Catalunya
més cap al nord i, per tant,
ens tocava una mica més a nosaltres.
El clima canvia
i canvien les condicions de contorn de la Terra,
del planeta, i això, evidentment,
doncs també ens afecta a nosaltres.
De fet, la persona que va fer aquesta xerrada,
el Vicent Altava, que és l'expert més expert
sense què era que diríem el Servei Metrològic de Catalunya,
doncs de vegades diu que els embassaments
que tenim aquí a Catalunya
estan sobredimensionats per la pluja que tindrem
en els propers anys, esperem que no tingui raó amb això.
Però sí que és veritat que cada cop costarà més veure
l'embassament de Sao Ple, per exemple.
Hem de continuar alerta?
Estem fora de perill?
Quin missatge enviaríeu?
No, no.
I això, mira, l'altre dia em vaig trobar dos nanos
que em renyaven,
estaven com enfadats amb mi perquè deien
home, si està plovent molt, per què ens amagues?
Dic no, mago, fills meus.
Fills meus perquè eren joves i ja els veia
que eren més joves que els meus fills.
Però no, no ens està traient de pobres.
Està plovent i molt benvinguts.
Sí, però aquesta pluja ens ha fet pujar
uns cinc, sis, fins i tot set punts,
si tu vols, però estem al 30
i estarem al 32 per cent
i això és poc.
Bueno, i amb la previsió que està
que l'estiu, bueno, aquests mesos propers
no plourà perquè no costume ploure l'estiu.
Exacte.
Amb la Serai Sarroca i el Tomàs Molina
parlant de Saquera, a veure, posem algunes dades
damunt la taula. 25.000 llars de l'àrea
metropolitana de Barcelona doblen el consum
d'aigua per persona i dia malgrat la situació
d'excepcionalitat. En molts casos,
perquè tenen piscina,
són dades d'un estudi liderat per l'AMB.
Clar, com veieu coses com aquesta,
per exemple, el debat de les piscines o dels parts
aquàtics. Són drets, són luxes
en situació de Saquera, són sostenibles,
què en penseu vosaltres? A veure,
supervivència i adaptació.
Per començar, si tenim l'aigua que tenim,
doncs hem de valorar com utilitzar-la.
Si l'utilitzem per banyar-nos, doncs no la tindrem
o per regar i la nevera s'ha d'omplir.
No ho sé.
Abans el Tomàs deia
potser podem canviar d'excepcionalitat
alerta, no?
Això dependerà no només de la pluja,
sinó també del consum. I el consum és el que és.
Per tant, veig difícil poder canviar-ho.
I després, és veritat
que s'ha de tenir la mentalitat oberta.
Almenys, això és la meva opinió.
Les piscines municipals
són, és veritat, un refugi climàtic.
I si tenim temperatures que s'acosten
a 40 graus, ara ja estem a 30...
i aquest cap de setmana
doncs és fàcil que arribem a algun 36 o 37, no?
Llavors,
tu ets un poble de Catalunya
que fa molta calor,
què fas amb la teva gent del poble?
Li has de donar alguna solució, no?
Però jo crec que això es va pactar
i aquelles piscines que són realment
que fan un servei a la població,
a la societat, és un servei
que no és menor, és a dir,
que puguis baixar la temperatura
perquè això del teu cos és un tema de salut pública
estricte, no?
Llavors, les piscines més privades,
les piscines més individuals,
la meva sogra té una piscina, no vull mentir mai jo, eh?
I per tant, és veritat,
i està allà, i està plena, sí,
però és que ja estava plena, no?
Llavors, jo diria que cal posar les coses
una miqueta en el seu lloc.
Vull dir que si tu tens una piscina i la tens plena,
no està plena, és que no sé.
El que passa és que sí que s'ha de limitar
el, és a dir, segurament,
l'aigua, no?
Sí, sí.
Aleshores,
recordo fa uns mesos que vam xerrar tu i jo
i vas apuntar una cosa que em va sorprendre molt,
que és
quan la situació és extrema i es comença
a especular limitacions,
talls d'aigua, no?
Que em vas dir, bé, escolta'm,
espera't, perquè a la ciutat de Barcelona
el sistema de canonades és tan antic
que no permet segons quins tipus de limitacions
o que el que val
o la pressió de l'aigua que et surt a l'aixeta
sobretot sigui més petita,
perquè el fet d'aturar-ho
segurament després impediria
reiniciar-ho.
Desenvolupa'm una mica això i explica'm per què, Tomàs.
No és que sigui tan antic, és el disseny
que té la distribució d'aigües a Barcelona.
És una distribució
que hi ha llocs on la pressió
de l'aigua la té l'edifici.
Quan l'aigua arriba a l'edifici
per portar aigua fins a dalt de tot,
doncs tu tens una bomba
a l'entrada d'aigua i això t'impulsa
l'aigua fins al pis més alt.
A Barcelona no és així.
A Barcelona hi ha una normativa i una regulació
que el sistema de subministrament d'aigua
ha de portar la pressió per arribar
fins a la planta més alta
dels edificis de Barcelona.
I això vol dir que és una aigua que està a molta pressió.
Mai s'ha provat
de tancar l'aigua i treure la pressió.
Mai s'ha provat.
Els tècnics especulen que hi hauria
un efecte de xoc.
Com si tu tens tanta pressió i l'hi treus
i l'hi tornes a posar, que faries...
Es buidaria i es tornaria a omplir
i és fàcil que es trenquessin alguns sistemes
en edificis o fins i tot en la distribució general.
Per tant,
és una incògnita.
El fet de tancar l'aigua a Barcelona
no crec que trobessis cap tècnic
que s'atrevís a fer-ho,
perquè no se sap, seria una cosa ignota.
En principi no es podria fer.
Si calgués fer-ho,
suposo que alguna cosa s'inventaria,
però no es pot fer.
El director de l'ACA, Samuel Reyes,
moltes vegades explica que per això
és tan important que la gestió tingui aquesta part municipal.
Perquè hi ha municipis petits en què
podran evitar, probablement,
si mai s'arriba a aquesta etapa de l'estat de sequera,
els tancs d'aigua, perquè
serà més fàcil baixar aquesta pressió
de l'aigua per les canonades,
perquè no tenen edificis tan alts com la ciutat de Barcelona.
En canvi, la ciutat de Barcelona és difícil,
perquè si baixes la pressió,
no et generes que no t'arribi els pisos més alts dels edificis,
però, per contra,
també això té un impacte a les canonades
que es poden trencar, efectivament.
Aleshores, quines mesures,
perquè com que això ha arribat
per quedar-se, i potser no ara,
però d'aquí 5, 10, 15 o 30 anys
s'haurà d'aprendre mesures del nostre dia a dia,
què creieu que es podrà fer?
Què creieu que passarà?
Hem d'entendre que l'aigua
ja no baixarà del cel.
Això és una de les coses que ens hem de posar en el cap.
Si hem de administrar la població
a Catalunya,
i diria més fort encara, a Espanya,
i això és una cosa que també hem de començar a entendre
que hem de començar a parlar.
El problema de l'aigua a Espanya
serà una dificultat que caldrà abordar.
I caldrà que, no sé si ens barallem,
ens discutim, ens acordem,
no ho sé, però caldrà
un moment o altre parlar-ne,
perquè serà complicat.
Hi ha una disminució segura de l'aigua
entre un 10 i un 15%,
que el sud de la Península Ibérica pot ser
fins i tot superior,
i això és una realitat a la qual ens hem d'enfrontar ja.
Llavors, no podem confiar en l'aigua del cel.
No.
Per tant, haurem de confiar en la tecnologia de l'aigua.
I també en la del cel, evidentment.
Quina és la tecnologia de l'aigua?
La primera és la reutilització.
Ara, actualment, estem a un terç de l'aigua que bevem,
que és aigua reutilitzada.
Això vol dir que ha sortit de la depuradora,
l'han netejada molt ben neta, l'han tirada aigües amunt,
i després es torna a captar i es torna a tractar.
És una aigua neta i està bé,
però és aigua reutilitzada.
Un terç de l'aigua que bevem ara és reutilitzada.
I això haurà d'augmentar en els propers anys,
perquè és que, si no, l'aigua haurà de ser circular,
com ha sigut tota la vida.
I la segona és,
tenim confiança amb l'estabilitzadora,
tot és car, això, perquè tot és energèticament car.
Clar, t'anava a dir que el preu de l'aigua
s'encariarà moltíssim, no?
Efectivament, sí, sí.
Tant la que bevem, per tota, no?
Com que el clima ha canviat, la gestió de l'aigua
és una mirada enrere, eh?
Les primeres sequeres que jo recordo
es parlaven de trasbassaments de rius.
A l'anterior va ser la de salinitzadora
i a l'actual ja parlem d'aigua reutilitzada.
És a dir, aquest canvi en la gestió de l'aigua
ve propiciat precisament pel canvi del clima,
pel augment de l'àridesa de Catalunya i d'Espanya
i en conjunt hem de seguir aquesta línia.
I el tema dels trasbassaments
jo crec que és inviable.
O sigui, ara, quan ja veiem que tothom patirà,
qui donarà una porció de la seva aigua
en una altra regió o en una altra,
encara que li faci falta?
És evident que ens barallarem
i que no arribarem a acords.
Ara, a sortir entre les coses que estan dient
el nou govern del País Valencià
és que estaran a favor dels trasbassaments,
del tema del segure, etcètera.
Això serà fàcil de fer?
Evidentment que no serà fàcil de fer.
O es farà? Jo crec que no es farà.
Perquè qui vol donar, qui pot?
No és que vulgui.
Qui pot donar aigua quan no en tens?
O quan tens molta por que no en tindràs?
És evident que els trasbassaments ja no tenen.
Ja no en tenien en el passat.
I fins i tot diria que també hi ha una part estructural,
filosòfica,
i és que no s'han de fer trasbassaments.
Els trasbassaments no estan bé.
Bueno, tenen un impacte amb la biodiversitat,
a nivell de passatgístic.
No estem parlant només de moc
un aiguaquil a nivell econòmic,
però evidentment això té un impacte
molt elevat a tots els nivells.
El suplement passa en 3 minuts de 3 quarts d'11 del matí
amb el Tomàs Molina,
que és cap de meteorologia de Teatres i Catalunya Ràdio,
la Serai Sarroca, directora del Serai Meteorològic de Catalunya.
Ens hem atrat fins ara molt amb l'aigua,
però abans parlava del refugi climàtic, el Tomàs,
i ara arribarà, i tampoc falta gaire temps,
són els refugiats climàtics,
gent que abandona el seu lloc per buscar zones
menys caloroses, segurament.
I això ja ho estem veient en alguns punts del planeta, Serai.
Tenia un professor a la universitat,
el Barri Endos, que el Tomàs també el coneix,
ell s'autodefineix com un refugiat climàtic.
Ell vivia a Barcelona i ara viu a prop de Sort.
Bé, això està passant, posa-li el nom que vulguis,
però la gent que no pot dormir a Barcelona
doncs canvia de casa.
I després, si no em corregireu,
que la sensació que amb la capa d'usó,
fa unes quantes dècades enrere,
es va fer una campanya brutal per dir
que teníem un problema molt greu,
i aquí sí que es van prendre mesures i, mica en mica,
s'ha arreglat i ha anat desapareixent
del ressò mediàtic, segurament, al forat de la capa.
I de la realitat, sí, sí.
Ara ja tenim una projecció que el forat de la capa d'usó
estarà tancat en 40 anys, no més enllà, estarà tancat.
I, de fet, va reduint-se cada any.
Per tant, quan els humans ens posem de cor
i tenim sensatesa, i tenim tecnologia,
realment som capaços de fer coses enormes.
Vam fer la vacuna de la Covid amb un parell d'anys,
amb un any, en realitat.
I el que passa és que el forat de la capa d'usó
era més fàcil perquè s'havien de canviar coses
en un sector.
Els flors irocarburs, hc,
bueno, uns gasos que feien malbé la capa d'usó,
eren d'un sector i aquest sector es va modernitzar,
va canviar i es van eliminar, els gasos hcfc.
Després es van convertir en hcfc,
però ara està desapareixent gairebé tot, ja, no?
Clar, el calenvi climàtic
és un canvi estructural de la Terra,
dels humans, del nostre planeta.
I és un canvi dels cotxes, és un canvi...
Clar, canviar això és molt més complicat.
Des del Servei Meteorològic de Catalunya sí que us puc explicar
que, per exemple, ara començarem a treure els nous avisos
de calor nocturn.
Això és una adaptació al canvi aquest que parlàvem
de l'augment de temperatura.
Explica'ns això dels avisos de la calor nocturna.
L'altre dia ho vaig llegir i em va cridar molt l'atenció.
Sí, és que són pioners, no només a nivell d'Europa,
sinó a nivell d'Espanya nocturn.
En aquest sentit sí que em sento molt orgullosa del Servei Meteorològic
perquè avisarem a la població,
i per tant això tindrà repercussió amb el que pugui fer
protecció civil i també salut,
perquè avisarem quan hi superi un determinat llindar de temperatura
en què es considera que hi ha un impacte per la salut de les persones
i per l'augment de la mortalitat.
A Catalunya, els punts més calents, en aquest cas,
on aquesta alerta es pot activar més ràpidament, quins són?
Litoral i prelitoral, sens dubte,
i d'humilitat important.
Sobre l'escalfament global, per exemple,
amb tot això que dèiem de canviar les dinàmiques, la mentalitat,
i assenyalar.
Aquesta setmana fa quatre dies va sortir Shakira dient que havia fet
aterrar el seu uixet privat per fer un petó a Gerard Piqué.
Crec que era un vol de Cruàcia Marrakech,
i va dir, escolta, matura't a Barcelona que faré un petó
a la meva parella, acaba d'arribar els ulls del dia,
si això li fa gràcia.
Clar que...
Un caprici com aquest hauria d'estar prohibit,
tal com està el pati.
Sí, però com que cada vegada hi ha més rics, més rics,
jo crec que s'hauria de limitar les grans fortunes.
D'alguna manera, algú hauria de...
Les grans fortunes potser no, el que s'hauria de limitar
és que un uixet privat pugui circular de la manera que ho fa.
Deixa'm explicar-te una anècdota personal, però que...
Tu també vas fer aterrar el teu uixet privat.
No, això no ho faria mai.
Sobretot perquè no tinc gent.
No, però sí que, per ficar en llum al final del túnel,
la meva filla té deu anys,
i de casualitat, perquè no mirem a casa això,
però sí que va veure o li van explicar,
no sé molt bé com va anar, perquè jo no hi era,
però la sèrie aquesta de Netflix o de no sé on
que surt la parella del Ronaldo explicant la seva vida...
Sí, sí, Georgina, sói Georgina.
Doncs que va explicar que anava a comprar no sé quina ciutat
i anava al seu uixet privat i tornava al seu lloc d'origen, no sé.
Però ella m'ho explicava, perquè jo no estàvem juntes en aquell moment,
però quan m'ho explicava i m'ho deia,
ostres, mama, mira que fort que ha generat moltes emissions
aquesta compra que ha fet, no?
I vaig pensar, home, doncs està molt bé que hagués tingut aquesta mirada.
I mira, jo vaig tenir un...
Ara no sé si això que diré ara es pot dir o no,
però conec algú, anem a dir-ho, que el seu pare
és pilot d'un jeque àrabe
que viu a Turquia i porta el fill a Londres.
Amb avió.
No ho trobeu? O sigui, és tan absurd.
És d'un nivell d'absurdesa tan forta que no sé...
Per tant, això algú ho hauria de...
Sí, però amb això que dius, que apuntes tu i el que apunta la Serai,
és a dir, que les generacions que ara són adolescents
tenen una consciència climàtica que la nostra generació no ha tingut...
És cert, sí.
És cert i ho comprovem al dia a dia
amb el moviment de Fridays for Future,
amb quina edat i quin perfil tenen, no?
Efectivament, i vull pensar que això ens dona esperança,
perquè si ens hem de basar en aquesta gent,
que ara parlàvem, doncs realment anem molt malament.
Però també, jo crec que no ens hem d'enganyar,
perquè moltes vegades volem trobar un mal o mega malo,
el dolent aquell de la pel·lícula que té la culpa de tot,
i en realitat en aquest cas no és que tinguem la culpa ningú,
que alguns tenen més culpa que d'altres,
sinó que tenim la responsabilitat de fer-ho millor.
I en l'últim informe, el sisè informe del Panel Intercobrematal
del Canvi Climàtic, de l'IPCC,
diuen que només amb un augment de la responsabilitat,
que vol dir no posant tan fort l'aire condicionat,
ni la calefacció, no anar amb màniga curta a casa,
sinó anar amb un jersei quan és l'hivern,
només amb un augment de la responsabilitat
podem ser capaços de reduir un 25% les emissions de diòxid de carboni
abans del 2030.
Per tant, no vol dir viure malament,
sinó no passar-nos.
Per Sant Joan quin temps tindrem?
Calor. Calor? Calor.
No serà passat per aigua. No.
I demà a la cursa a dos quarts de nou del matí,
ho dic perquè hem de fer sis quilòmetres corrent,
aleshores l'hem programat a dos quarts de nou,
perquè si la poses a les dotze en ple 18 de juny,
demà a la cursa quina temperatura tindrem d'aquí a Sant Joan d'Espí?
Canviarà molt de pressa, perquè al primer hora
estareu a vint-i-pico graus, 22, 23,
però molt ràpid s'anirà cap als 26, 27.
Per tant, la tornada serà més pesada que l'anada.
Doncs això és el que ens trobarem demà,
aquestes 5.000 persones inscrites
en aquesta cursa de TV3 i Catalunya Ràdio,
que sortirà a dos quarts de nou del matí,
d'aquí, de Catalunya Ràdio,
diagonal al 6.14 fins a Sant Joan d'Espí,
a tocar dels estudis de TV3.
Moltes, moltes gràcies al Tomàs Molina,
cap de meteorologia de TV3 i Catalunya Ràdio.
Gràcies, Tomàs. Gràcies a vosaltres.
Gràcies a tothom per haver-nos acompanyat a aquest matí, que tingueu sort.
Gràcies.
Pausa i el comunista. Fins ara.
Fes-te un abonament al web del Teatre Lliure
i gaudis de les millors entrades.
Aquest Sant Joan serà la Traca.
Descobreix els nostres famosos lots
amb coets, fonts, bombetes, bengales
i molts més productes a un preu increïble.
També tenim productes de baixa sonoritat
perquè tota la família gaudeixi d'una revetlla
plena d'alegria i color.
La Traca té moltíssimes casetes arreu de Catalunya.
Troba la teva més propera a latraca.cat.
Prepara casa teva per a l'estiu.
Transforma el teu exterior
amb les exclusives cobertes de piscina
i pèrgoles bioclimàtiques d'Abrissut.
Aprofita l'oferta excepcional a Abrissut
per les jornades de portes obertes del 16 i 17 de juny.
Preu de fàbrica, sense iva
i amb muntatge i instal·lació gratuïts.
Troba'ns a Cornellà, sortida 15 rondes de dalt.
Abrissut, dona vida al teu exterior.
A Supercor i percor i supermercat al Corte Inglès
sempre tens ofertes increïbles.
Com la terrina de 500 g de cireres
per només dos amb 99 euros la terrina.
I ara, a més, tens uns 50 pèrgules
que no són de l'estiu.
50% en la segona unitat
amb moltíssims productes d'alimentació,
drogueria i perfumeria.
A Supercor i percor i supermercat al Corte Inglès.
Breus vàlids a la península i balears.
Tant que els ulls hi pensen, Hawaii.
Les millors onades del món,
platges paradisíaques,
natura espectacular.
Aquesta és la postal mental que tots imaginem.
Però Hawaii és molt més.
Els nadius tenen una història molt diferent per explicar.
Hawaii, el paradís a reivindicar.
30 minuts a TV3 diumenge a la nit.
A l'habitació hi havia una persona d'uns 40 anys,
aproximadament,
amb múltiples ferides,
tant a la part toràcica com a la part de l'esquena.
1997.
El fillat de l'Alta Garrotxa,
Matenxico Maillard, el propietari d'una casa rural.
Va ser una bomba perquè era una persona
que el coneixia molta gent.
Una pista minúscula permetrà resoldre el cas.
Ens va trucar l'abogat i diu
tindreu una sorpresa.
Ara hi haurà judici.
El crim de Can Planas.
Aquest dissabte a les 9 del vespre a Crims.
Amb Carles Porta.
I sempre amb podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.
Retorna el niu.
El podcast de Catalunya Ràdio
ha estat premiat a la categoria documental
a la 26è edició del Prits Merúlids International
Ràdio Festival de Croàcia.
El rossinyol comú
és capaç d'imitar...
El documental sonor convida a detenir-se en l'escolta
i tornar el murmúri de cada fulla i de cada criatura.
I fa reflexionar de com l'activitat de l'ésser humà
afecta els entorns naturals.
...el soroll electromagnètic altera l'orientació...
Retorna el niu.
En registrament, muntatge i música original
de Laura Romero.
A l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Hola, soy Périco Delgado.
Felicitar a Catalunya Ràdio por este aniversario.
40 tacos.
Madre mía, si estáis hechos unos chavales
y os quedan otros tantos, o sea, nada.
Y a seguir haciendo buen trabajo
y llevando a los oyentes esa información
que todos deseamos escuchar.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.