Són les 9.
En un món on som molts els que necessitem
mirar el telèfon mòbil cada 5 minuts per actualitzar el whatsapp
o per mirar els pujos amb les últimes notícies.
Ahir al vespre vam veure que alguna cosa no rutllava.
Google, YouTube i Spotify van deixar de funcionar durant una hora.
Els e-mails vam deixar de rebre correus
i aquells que estaven conduint fent servir Google Maps
molt probablement es van adonar que la ruta no avançava.
Durant una hora, la gent es va haver de tornar a mirar els ulls a les terrasses,
els conductors van haver de conduir per intuïció
i aquells que estaven escoltant música en línia
van haver de treure la pols als CDs.
Un dels últims pujos previst a la caiguda de Google
va ser una notícia que avançava al diari El Mundo.
Una notícia d'impacte televisiu.
Llegeixo textualment el titular.
Media 7 posa punt i final a la telescombraria.
Sàlbame s'acabarà el 16 de juny
i entrega les tardes de Telecinco a Narrossa Quintana.
Una notícia que sens dubte d'interpretar en clau empresarial,
però sobretot també política.
De seguida en parlarem amb l'Alice Gutiérrez i la Laura Fa
en un matí on l'acord entre sindicat i patronal per apujar salaris
i la coronació de Carles III
ocupen totes les portades dels diaris.
Música
Avui el suplement, la Núria Martínez Ribot, companya de Público,
l'Eduard Voltes, editor i altra Maria Martínez, cronista parlamentari.
Bon dia i bona hora a tots tres.
Bon dia.
Com esteu?
Molt bé.
Tenim molts fronts oberts avui, eh?
Perquè pendent de la BBC, puja, puja a la BBC.
Ho tindrem aquí de fons de tant en tant.
L'han desfilant tots prenent impulsió.
La cosa oficial no comença fins a quarts d'onze del...
quarts de dotze.
Perquè desfilen, arriben...
Us interessa això o us sembla un xou prescindible, Eduard?
A mi m'interessa moltíssim com tot el que...
com tot el que ve del Regne Unit.
Jo treballo en una empresa britànica,
tinc companys de feina anglesos i irlandesos i escocesos.
I, bueno, doncs...
M'interessa, m'interessa.
Tu creus que avui és un dia rellevant per la història del món o...
Sí, esclar, sí, sí.
I tant, de la història política d'Europa, del món.
Avui venia en el cotxe pensant...
en un moment en què se sentia l'Albert Schaeff ara de King...
i algú en rus parlant d'una manera bastant agressiva, no?
I pensava, mira, no?
Estem al 2023 i Anglaterra, el Regne Unit està coronant un rei...
i Rússia està en guerra.
I mires enrere en la història i veus que hi ha unes constants...
de coses que no canvien.
Els britànics coronant un rei i Rússia en guerra.
Rigau, tu pels pèls no estaves en aquest món...
quan van coronar l'Isabella II, no?
Perquè fa 70...
Tens bona memòria, eh?
Recordo que fa poc vam celebrar el teu 70è aniversari.
Jo vaig néixer el dia que la van coronar amb ella.
Què dius ara?
El 6 de febrer del 52.
No el dia que va néixer ella, atenció.
Que va néixer o no, que ella ja tenia 25 anys.
Sí, sí, el dia que ella va ser reina...
És a dir, un dia com avui, el dia que va assumir la corona.
D'acord. Déu-n'hi-do.
Com si avui algunes que és el dia que coronen el Carles III...
no sé, tinc dubtes que el Carles III visqui 70 anys, no?
Segur que no.
Així dirà la cosa, sí.
En blanqui negre, tot, eh?
Bueno, jo no me'n vaig a entrar, però en blanqui negre...
Sí, sí, són unes imatges que s'han anat repetint molt.
Tenim la sèrie aquesta, Crown,
que jo, a pesar de tot, trobo que és una sèrie molt ben feta.
Bueno, i que a nivell històric ens va molt bé a tots...
per aprendre moltes coses, sí, sí.
A veure, la monarquia...
El Josep Martí Gómez, un històric periodista traspassat,
a part de dir-se gairebé com jo,
érem bastant amics,
va estar uns anys de corresponsal a Londres,
si recordo el dia que va venir, vam estar a prendre un cafè i tal,
i em va dir, diu, mira, desenganya't,
es pot resumir d'aquesta manera,
monarquia només n'hi ha una, que és la britànica.
I tot lo de més són xalupes,
són com barquets que van al voltant i floten al voltant.
I una altra dada molt significativa, avui,
o sigui, tenen representació a altíssim nivell
o a alt nivell tots els països del món
amb tres excepcions.
I ara li donaré la raó a l'Eduard.
Rússia no ha estat convidada,
Bielorússia,
el govern titella de Rússia tampoc ha estat convidada
i l'altra és la república islamista d'Iran.
I dos països se'ls ha demanat que
amb l'ambaixó n'hi havia prou,
no calia que vingués el seu líder,
que eren Corea del Nord i Nicaragua.
Quina entitat o qui pot fer aquesta crida
i que li vagin tots els caps d'estat i de govern
i d'altíssim nivell de tot el món
amb aquestes excepcions que són per raons polítiques
i militars, no?
Com la monarquia britànica, ningú.
Una altra cosa és si jo soc partidari de la monarquia o no.
Això és una altra cosa, clar.
Núria, i tu t'interessa o tu miraràs així de perfil?
A veure, jo entenc que el valor històric
que esteu comentant, per suposat,
m'ho miro des d'un punt de vista de premsa rosa,
una mica de safareig,
i ara estava mirant,
escolta, totes les pameles que portaven abans
i aquestes coses, si ve el Harry, no ve.
Perquè a vegades em sorprèn,
de veritat, aquesta falera
a favor de la monarquia britànica,
per molt que sigui una monarquia
millor que les altres,
no deixa de ser una monarquia.
Llavors, els valors republicans de la gent
que defensa la república
com a concepte, em sorprèn
tota aquesta falera
amb la monarquia britànica.
Però bueno, per mi és un dia, evidentment,
que reconec la rellevància històrica,
però no soc d'aquestes que es posen a la tele.
Digues, Albert.
Suposo que s'ha entès,
que quan deia que
m'interessava molt el dia d'avui
m'interessa des del punt de vista polític,
polític i històric,
això dels afrets, no sé,
no sé res,
honestament, no ho segueixo.
M'interessa la part política, històrica
del tema
i jo, que soc contrari a tot,
amb monarquia, diguem-ne,
això no vol dir que no sigui un actor polític
mundial de primeríssima ordre.
A partir de les deu anirem
amb tota aquesta qüestió.
Amb el Joan Carrin en aquest estudi
tenim enviats especials allà a la Colla Vallestell
el Quim Olivares, l'aparista de la BBC Ventiveros
i l'Anna Polo Alonso, perquè ara
és la prèvia de la prèvia.
Vull dir que això s'allarga fins a dos quarts de quatre de la tarda.
Vosaltres
podríeu viure sense telèfon mòbil?
Jo no.
Complicat, sí.
Teniu una dependència, és a dir, ahir a les vuit del vespre
vau dir, ai, ai, ai, que...
La DEC tenim menor que el meu fill
perquè va ser ell el que em va comunicar
que havia caigut tot. Ell se'n va adonar primer.
Però tot, eh?
Tot el Gmail, tot el Spotify...
Tu, Núria?
Si és que no, m'haig de sabentar.
Això vol dir que no tens una dependència gaire gran.
No, perquè estava
de celebració, però
en tot cas
sí que tinc una dependència. Crec que la majoria de gent
que treballem en mitjans
necessitem el mòbil sí o sí.
Després, a nivell personal, se'm faria estrany
no poder tenir WhatsApp. Em costaria
molt, sí, sí, sí. Però no, no crec que
tinc una dependència molt gran.
Nosaltres els del suplement ho vam notar molt perquè a les vuit del vespre
és el moment en què acabes de pactar l'escaleta
i dius això del, això baix, això amunt, això ball
i clar, i... WhatsApp
no ha deixat de funcionar, crec, eh?
Josep Maria Ganyet, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia. Què ha passat aquestes últimes hores?
Bueno, ha passat que el món no s'ha acabat.
Que encara continuem
amb la nostra vida.
Va ser que costa una mica més.
Vosaltres ho dèieu, si
estàveu preparant el guió o
estàveu intentant treballar aquella hora,
doncs no vau poder perquè els serveis
de Google havien caigut.
Els serveis com el cercador mateix,
el cercador mateix, penseu que
és la eina més utilitzada
per a tothom, a tot el món.
De la xarxa YouTube
o Gmail.
Clar, i això va fer impossible
que poguéssiu treballar. Això va passar ahir la nit
de 9 hores nostres,
9, 10, fins a les 11,
una horeta
es va solventar,
però esclar,
quan Google
es torna de, diguéssim,
el món
de la xarxa YouTube
és una mica això,
la gran influència i el poder que té
una empresa com Google.
Dèieu si ho podíem viure sense mòbils.
No podem viure ni sense mòbils ni sense internet
ni sense ordinadors.
O sigui, l'economia senzillament esperaria.
Per què va caure? Se sap què va passar?
Quina incidència hi va haver?
De moment no, no hi ha cap explicació.
He intentat buscar tot tipus d'explicacions,
no hi ha ni especulacions, senzillament
és una cosa que ja ha passat altres vegades,
és la primera vegada,
no sé si ho recordeu,
però l'any passat, l'agost,
hi va haver també una caiguda molt similar
amb la cerca que no funcionava,
els mapes que tampoc no funcionaven,
YouTube i tots els serveis del Google.
Per tant, no és que sigui habitual,
però hi havia passat.
Quan això va ser, no hi ha explicacions al mateix moment,
el que sí que hi ha és
ser solvent-te amb qüestió d'hores,
en aquest cas qüestió d'una hora,
i evidentment
no hi ha versió oficial,
la ironia ha volgut que l'última notícia
del bloc de Google sigui una notícia
sobre ciberseguretat i de com
la seva tecnologia ens
ajuda a tindre un món millor,
però no crec que tingui res a veure
amb un atac. Jo crec que com altres vegades
ha passat, això té
a veure amb algun problema,
amb alguna nova versió d'algun
sistema d'autenticació
o dels servidors seus,
que senzillament s'ha fet malament
o hi ha hagut un
petit error de programació, un bug,
i finalment, doncs,
una sèrie de programes, un darrere l'altre,
concatenats, ha donat aquesta caiguda
a nivell global.
Amb tots els serveis de Google, que vol dir, per exemple,
el Google Drive, el Correu,
el Google Maps,
la meva generació
ja no sabem
arribar als llocs sense Google Maps,
i això és així. I jo recordo
de petit, amb els meus pares, quan em portaven,
que això no existia, i, per exemple,
quan anàvem a jugar un partit de bàsquet al cap de setmana,
tots els pares, totes les famílies
es reunien, i quan seguíem aquesta ruta,
un més o menys pilotava i seguies aquell cotxe.
Ara això és una cosa
que amb deu anys ha canviat
moltíssim, però
Núria... Total, total. Jo a dia d'avui
penso, però com trobàveu els llocs?
És que no ho entenc. Amb mapes.
I tant, la guia.
Jo, els meus pares, que a dia d'avui
tampoc acaben de dominar el Google Maps,
jo dic, però és que com ho feu?
De veritat, em sembla totalment imprescindible.
A Barcelona era la guia,
la guia de Barcelona, i de carrers,
i quan sorties a carretera,
el teu pare portava
una mena d'Atlas, no?
Però aquells desplegables, que mai
sabies com es plegaven després.
A les guanteres, no? A les guanteres
es guardaven diversos mapes, i
clar, calia un copilot per anar bé, perquè si
havia de fer el mateix pilot era complicat.
A Barcelona hi havia la possibilitat sempre
d'aturar-se amb un urbà, un guardià,
una cruïlla, i ell deia, si et perdies,
no, no, a la segona esquerra, tal,
però era així, era així,
i arribàvem.
Arribàvem als llocs, al final.
O per exemple, ahir,
la música en línia Spotify tampoc va funcionar.
Quan fa
deu anys Spotify potser era
bastant incipient.
I els CDs, sí que som la generació
dels CDs, encara tu i jo, Núria.
Però és un element
que els nostres fills
ja no sabran què són els CDs.
Inclus la manera de comercialitzar la música,
per exemple, ja no es fan CDs.
Els artistes, la Rosalia, publiquen cançons.
Sí, bueno, ja està de moda
una altra vegada, com el disc
gran, per tocar discos.
Exacte, sí, sí, el vinil, no em sortia el nom.
Gràcies. Sí, sí.
Ara ja és com una cosa vintage
de calditer, no? Però sí, sí.
És un altre món, realment.
Ens sentim grans quan parlem
d'aquestes coses. I abans dels CDs,
fa 20 anys
aproximadament, que van
popularitzar els CDs al cotxe,
però abans hi havia els cassets,
que es venien,
amb les gasolineres, totes les gasolineres.
Necessitaves un bolivic per rebobinar-lo.
Exacte, perquè s'acallava i començava
a sortir cinta. Deixaves d'escoltar i veies
cinta que anaves allà. Llavors veies de parar el cotxe com fos
i amb un bolígrafic, clac-clac-clac,
rebobinar-lo i tornar a rebobinar-ho. Això
sí, sí, sí. I la vida no et semblava
horrible, eh? Al revés, deies
quina birgueria per escoltar música al cotxe.
O a les gasolineres
hi havia sempre un apartat amb els acudits,
els xistes d'Arevalo, li deien. I de l'Eugènio.
I els PECOS, exacte.
I Camela, i aquestes coses.
Ganyet, ja veus que hem quedat envaïts
per la nostàlgia gràcies a Google.
Bueno, està bé, està bé.
El que hauríem d'aprendre és
aprendre a desconnectar de tant en tant
i llavors no tindre aquesta dependència.
És molt fàcil quan la nostra vida
i la nostra feina gira al voltant d'aquests
serveis, que ens fan la vida més fàcil,
és això que dèieu, és molt més fàcil posar
Spotify, que no pas anar a buscar un caset
i que se t'enredi.
Però sí que hauríem d'aprendre
a dir-se, me tindré plans, bé.
Si la teva empresa tot ofie
a Google i a Google Docs,
us intercanvio els guions del programa
o els articles, en el cas
del tema Outil Eduard,
doncs pot passar això. Pot passar això
i que tinguem un problema a l'hora de treballar.
El tema és quin és el pla B de la humanitat
enllet, en cas
que tot això caigui.
No, no, no, no.
O sigui, aquests serveis estan molt, molt bé,
però sempre hem de ser conscients
de la dependència que ens creen
i que si no tenim un pla B
això pot ser molt fotut. Per exemple,
hi ha una cosa molt, molt interessant i molt còmoda
que és que tots tenim les fotos al
núvol, o bé, al servei de Google,
o a l'eCloud. I això fa que quan hagués de
fer una foto o un vídeo, doncs sempre tinguis espai
al mòbil.
El que passava de mans, no, ostres, corre, es borra,
que he de fer el vídeo del nen de la comunió, doncs
ara ja no passa això.
Però en contrapartides que
ho teniu tot al núvol. Si un dia aquest núvol
no és accessible o es perden les dades,
podeu perdre totes les fotografies o tots
els vostres records. Les solucions tindreu també
amb un disc dur en local. Són plans
de contingència que segurament
no haureu d'utilitzar mai, però que si
això passa que tingueu sempre un mitjà
alternatiu, doncs o bé de comunicació
o bé de recuperació de les dades.
Sisplau, puc fer una pregunta?
Perquè jo tinc un dubte i és el primer que
he pensat el que vaig pensar ahir.
Pot tractar-se d'alguna mena d'atac informàtic?
Perquè ara estem bastant acostumats a patir
atacs informàtics a altre nivell, però...
Sí, pot ser.
El que passa és que és difícil, a mi
se'm fa difícil de pensar que això
és un atac informàtic a
Google al seu cor,
que és el cercador.
Costaria molt, els nivells
de seguretat, de protecció i això que
dèiem de plans B de redundància
són molt robustos.
Llavors,
a mi sempre ve
d'un programa que està mal fet
i que té un petit efecte,
té aquest efecte papallona que es va
fent gran i al final acaba amb la caiguda.
I a vegades aquesta caiguda
és per això, com a
mesura de protecció contra un atac.
És a dir, es detecta un petit error,
es pot pensar que això és un atac
i abans que passi alguna cosa més gran
tanquem serveis, mirem què ha passat i després
establim els serveis.
Una cosa que és meravellosa d'això de
Google i del progrés
és que si els haguessin dit
als nostres pares o nostres avis
que hi hauria una aplicació
que et portaria a Google Maps, per exemple,
que et portaria a la porta
sense possibilitat
d'error,
haurien al·lucinat.
Si els haguessis dit que seria gratuïta,
que aquest servei seria gratuït,
aleshores sí que no s'ho haurien cregut
de cap de les maneres.
Nosaltres estem contínuament
consultant i utilitzant
els serveis de Google
i per la població són gratuïts.
Bé, són aquests gratuïts, com sempre diem,
que són gratuïts, que no estan gratuïts perquè al final
les teves dades circulen.
No, d'acord.
Sí, sí, però tu els estàs pagant amb les dades.
D'acord.
No hi ha un desembussament econòmic,
no hi ha un intercanvi econòmic.
No estàs pagant una quota com pagues la de Netflix.
El debat és molt bo
i la reflexió és molt pertinent
perquè imagineu-vos el cost que té
de mantenir Google Maps.
L'altre dia ve el cotxe passant per aquí
entrant a Barcelona
i estan continuament cotxes, gent amb motxilles,
càmeres muntades sobre camells,
passant per tot arreu, camins i caminets
a tot el món.
Clar, quina empresa hi ha que pugui fer això?
Una empresa privada.
És impossible, el cost econòmic de mantenir això
després aquí afegiu-hi la xarxa de satèl·lits GPS.
Clar, aquesta tecnologia
fa només 15 anys, només la tenen els militars.
O sigui, una tecnologia d'excés
exclusivament militar.
Ara la té tothom i la tenim de franc.
Llavors, la pregunta que podeu fer a l'inverse
és això que dèieu, és a dir,
quant valen les nostres dades
per a que ens donin aquestes plataformes tan cares?
Fixeu-vos que entre tots
li donem on anem a dinar,
on anem a sopar, què ens interessa,
on vivim, on dormim, on anem a treballar.
Tot això de manera agregada
genera un negoci multimilionari,
que fa que puguem tindre aquests serveis
com diu l'Eduard de Fran.
Josep Maria Ganyet,
enginyer informàtic i expert en tecnologia.
Moltes gràcies avui.
A vosaltres, bon dia. A cuidar-se, adeu, adeu.
La Núria Martínez Ribot,
aquestes últimes hores,
just abans d'aquest impacte
en què el servidor de Google
va dir adeu-siau,
dels últims pujos que ens va entrar al telèfon mòbil
és el que avançava al diari El Mundo
i que hem de llegir
també en clau polític,
que és que Mediaset
es carrega salvament
de cara a la propera temporada
i que l'espai que ocupava Jorge Javier Vázquez
des de fa 14 temporades
que, sens dubte, ha marcat un avançament
després a la televisió espanyola,
doncs ha dit adeu-siau.
I qui ocuparà les tardes de Telecinco?
Doncs Ana Rosa Quintana,
que no només intervindrà i continuarà produint el programa del matí,
sinó que ara també es queda a la tarda.
I és evident que Ana Rosa Quintana i Jorge Javier Vázquez
no es representen i no pensen exactament el mateix.
Laura Fa, bon dia.
Bon dia.
La Laura Fa és col·laboradora del programa Sàlbame.
Sé que has de ser molt prudent, Laura,
perquè...
Tu n'estaves al cas, això?
No,
la veritat és que em va enxampar
ahir fent el pregó
a Badalona i just quan vaig dir
sí, ja sabeu que treballo Sàlbame,
et publicava xarxes
i jo ni m'entrava, vaig acabar de fer el pregó
i m'ho va dir el cap de gabinet
de l'Ajuntament, escolta, tranquila,
però ha passat això i vaig dir que és broma, no?
I sí, sí, la veritat, jo em vaig assabentar,
com et vas assabentar tu,
el que va publicar el Mundo
i...
a veure, no t'enganyaré,
si et dic que
el que vosaltres escoltàveu,
nosaltres també, en plan
ser en perill,
a veure què passa,
però ja et dic,
jo em vaig assabentar per la premsa
i sé que gairebé tothom del meu programa
es va assabentar per la premsa.
Com t'ho expliques?
Saps què passa?
Com jo m'ho explico,
crec que jo no soc la persona per dir-ho, saps?
I...
en un moment amb aquests canvis
em fa por que el que pugui dir
em passi factura.
T'entenc perfectament, Laura.
Deixa'm dir que hem
parlat amb el Jorge Javier Vázquez,
que és de vacances, perquè ahir no estava
presentant el programa quan va passar això.
Parlo amb ella i per la nit també.
El Jorge Javier és col·laborador a la tarda de Catalunya Ràdio
amb la Carod,
i amb la Carod vam estar parlant ahir a la nit
i vam comentar que el Jorge Javier
aquest cap de setmana de moment
no parlarà,
però és evident que si salvament
ho continua, també és per la relació del Jorge Javier
que tenia últimament amb Mediaset.
Vas poder parlar amb ella, tu?
Sí, sí, però amb els companys
que he parlat no ha sigut
tan...
com analitzar, sinó en plan
com estàs, com ho veus,
perquè hi ha diferents realitats
dels que treballem allà,
hi ha alguns que només treballen allà,
jo gràcies a Déu
tinc un lloc a Catalunya,
un treballo i no pateixo,
la meva situació és diferent
a la d'alguns,
i només ens vam imitar
estàs dient, sí, sí,
però no m'he d'entrar en molts detalls,
perquè jo els desconec,
algunes coses me les imagino,
d'altres
em generen molts rebuig,
si és veritat que es produeixen
per algunes de les coses que es produeixen,
es queda moltíssima gent sense feina,
nosaltres som la cara visible
per un programa de quatre o cinc hores,
que és el que fèiem, et pots imaginar,
la de gent que es queda ara mateix
sense lloc, en un programa que
ja hi ha història per moltes coses,
és un programa que més anys ha durat
a la tarda,
a l'agraella.
Laura, tu que ja has treballat de prop
i l'has vist des de dins,
què ha representat Sàlbame i Jorge Javier Vázquez
en la televisió espanyola
a les tardes dels últims 14 anys?
Doncs mira, si algun dia es fa
el que a mi m'agradaria fer,
que és història de la premsa del cor
i analitzar una mica
dels programes que tindrien
un capítol especial seria Sàlbame
i Jorge Javier Vázquez.
Sàlbame ha marcat un nou estil
de fer tele
on la gent es pot aixecar
i passar per davant de la càmera
quan això la fa tot tard,
semblava que s'hagués de caure tot.
Una manera de fer
una tele realitat,
com una telenovel·la,
però amb personatges reals
allà, amb la gent que em petitzava moltíssim,
tot el odi i l'amor
que generava,
no hi havia un punt mig de Sàlbame
i crec que pels periodistes
que ens dediquem al cor,
era com el top one
d'arribar a treballar en un lloc així
amb les seves virtuts,
amb els seus efectes,
perquè Sàlbame era un programa molt polèmic
amb coses que no agradàvem,
però amb un públic
molt fidel
que vaja,
que jo no he deixat de rebre missatges
avui de gent que està
una mica en xoc,
perquè hi ha senyores que es passen tota la tarda a casa,
que al final és una companyia,
que es queden una mica orfes.
Quant temps feia que hi col·laboraves tu, Laura?
Jo ara faré 7 anys,
just en la meitat del temps
que ha durat Sàlbame.
Com descriuries el Jorge Javier?
Mira, Jorge Javier, sobretot,
jo quan vaig començar a treballar
a Sàlbame, la primera persona
que em va trucar, recordo que estava
amb aquella lletja d'aerocítis, va ser ell.
I jo em vaig cagar viva,
perquè imagina't jo com la imatge
que tenia, no?
Oye, ¿cómo estás? Tranquila.
I vaig pensar, hòstia, si un tio més generós,
perquè imagina't en la dimensió que ja està,
que arribar aquí, l'última col·laboradora,
que a més no saps ni d'on ve,
jo crec que li feia una mica de gràcia el CD Catalana,
CD Badalona i tot plegat, jo crec que
també li motivava, però és un tio molt generós,
és un tio molt normal
pel que representa,
perquè ja et dic jo que em trobo
molt estranya,
i sobretot és un tio molt generós
i molt intel·ligent,
que a vegades aquest programa sembla
que tot sigui molt superficial
i que la gent sigui miglerda
i és un tio superintel·ligent, superculta
i que jo crec
que Sàlbame
és ell,
la seva essència
estava present sempre.
També és veritat que
les últimes polèmiques
polítiques jo crec que han passat moltes factures,
no em vull allargar molt amb això,
però jo crec que tu ho has dit
i hòstia, quina por, no?
Laura,
fa moltes gràcies avui també per la teva generositat,
una abraçada ben forta i molts ànims.
Gràcies Roger,
ens trobem. 5 minuts per dos quarts de deu
amb l'Eduard Voltas, el Josep Maria Martí i la Núria Martínez Ribot,
de seguida saludo també per interpretar aquesta notícia
en clau política, perquè la Laura
ha hagut d'estar molt prudent,
l'Àlex Gutiérrez del diari Ara.
Núria Martínez Ribot,
per què era tan incòmode últimament Jorge Javier Vázquez
per Mediaset?
A veure, Jorge Javier sempre ha sigut un vers lliure
que ha fet una mica el que ha volgut,
perquè és un animal televisiu espectacular,
però què passa? Abans les dades d'audiència
l'avalaven i podia fer el que volgués,
perquè és que les dades
d'audiència que tenia a salva eren absolutament
espectaculars, ara ja no ho eren.
Llavors, ell estava més
deixat anar que mai
i feia moltes valoracions
polítiques, moltes sempre les havia fet
d'animalistes, se sabia que era del partit
socialista, però ara
anava molt en contra d'Ayuso,
s'exposicionava molt a favor fins i tot
d'Iolanda Dia, del PSOE, i això
no agradava gens, gens, gens.
Llavors, en un moment
com l'actual, que l'audiència
no era bona, que hi ha hagut
un canvi amb Vasile,
perquè recordem que tot això, tots aquests
canvis a Telecinco, no és ara,
quan treuen a Vasile
del seu càrrec,
es decideix que a Telecinco ja no hi ha més
premsa del cor
en aquest estil de sàlbame
i que s'han acabat aquests continguts
polítics d'aquesta manera que feia Jorge
Javier. Per tant, és tot un
mix que, com deies abans,
jo crec que és un canvi molt, molt rellevant
perquè qui serà ara és Ana Rosa, que
per cert, Ana Rosa té una productora
que té molts programes. Vull dir, el poder
que té ara mateix Ana Rosa... Pràcticament té
la graella, perquè fa el matí i fa la tarda, no?
Pràcticament. I no només a Telecinco, sinó a Telemadrid.
És a dir, hi ha quatre,
és una productora que cada dia
té més programes i té més poder.
On hem de situar Ana Rosa Quintana ideològicament?
Home, de dret a segur.
De dret a segur.
Que passa que és una altra que també cada vegada
està més deixada anar, en el sentit
que no dissimula. Igual que
Jorge Javier cada vegada feia més comentaris
polítics, Ana Rosa Quintana cada vegada
està més posicionada també
políticament. Llavors jo crec que és molt
important allà abans, perquè ara hi haurà unes
eleccions i a veure què passa
i després quan hi hagi unes eleccions a Espanya,
bueno, a veure Telecinco
si serà un canal més
de dretes. Veurem, però
sí, sí, i veurem que passarà amb Jorge Javier
també.
Aduar Voltas, Jose Maria Martirigau i saludar
Àlex Gutiérrez. Bueno, la interpretació política
ja l'esteu posant sobre la taula.
Seria que Mediaset decideix
lligurar
les tardes a una
persona, a l'Ana Rosa, diguéssim,
que fa un contingut polític
orientat a la dreta i a l'ultradreta
perquè ha estat defensora de les posicions
de Vox també i que ho fa
sis mesos probablement d'unes
eleccions generals
traient de l'Agraella un programa
per mi lamentable
que es diu Sàlbame, però
conduït, un programa que és un narcòtic
social,
però que
estava efectivament conduït per una persona
que darrerament estava
fent posicionaments públics personals
a favor de l'esquerra i del PSOE,
especialment del PSOE.
I és impossible no veure això com una
maniobra política.
De fet, té tota
l'aparença d'una maniobra política
i d'un impuls a la dreta
i a l'ultradreta d'Espanya per una
cadena televisiva molt potent.
Josep Maria. No és la primera vegada que passa
en aquest grup, és cert que ara no hi ha el Vasile.
Fa cinc o sis anys, Javier Ruiz,
que tu vas entrevistar no fa gaire
per la presentació d'un llibre,
tenia el programa d'èxit,
que era gaire competia
als matins amb tots els grans monstres, que era
les mananes de quatre,
i d'un dia per l'altre sembla que
per raons ideològiques va desaparèixer del mapa
i no ens hi va temblar
el pulso, com es diu en castellà,
que fos líder d'audiència en aquell moment
i que fos un programa de referència.
No, no, no.
No van tenir cap tall.
I en quant a l'espectre ideològic,
a veure, m'ha agradat molt gaire
el Volta l'Edgar Voltas, que és un programa
narcòtic, el Sàlva Mè,
però jo encara em quedo
amb aquesta telescombraries, que no,
amb el que pot venir amb l'Anna Rosa Quintana
i el seu entorn, perquè fa ben poc, al final
sembla que se'n va sortir ella,
però una empresa que tenia amb el seu marit,
bueno, han tingut un judici importantíssim,
al final
el seu marit va pactar, ha estat
condenat per espiar
un jutge que es deia Urquijo,
però com el va espiar?
Contractant el Villarejo.
Què va anar a fer?
El seu entorn és molt turbulent.
Una punta de seguida.
Anna Rosa Quintana
també controla els informatius
de Telecinco a través de la seva productora,
per tant produeix al matí, presentarà les tardes
i produeix
els informatius
que també estan externalitzats.
Al matí, el que s'ha apuntat
en aquestes primeres informacions,
és que quedaria
en mans de Joaquín Prat,
que ja és el seu segon, no?
Però en alguns moments del matí
també hi apareixeria Anna Rosa.
Ganes d'arribar,
en té, Núria.
A veure, no, recordar que ara s'alba'm
i l'audiència que tenia era molt dolenta
i a Anna Rosa li diuen la reina de les manyanes,
perquè és que l'audiència que té Anna Rosa
menja tot, llavors,
això també ho hem de tenir en compte, eh?
Que és un altre animal televisiu
i que les dades l'avalen,
perquè a Anna Rosa després, ja és mediodia
que també és de la seva productora,
també té molta audiència.
Vull dir que...
que tinguem en compte
de quina persona és que parla.
Però que sigui un animal televisiu no ho discuteix ningú, jo crec, aquí.
No, no, no, sí, efectivament,
ja ho sé, ja ho sé, però dic que
té una audiència, però
és que parla amb la seva competència,
espectacular, eh? Vull dir que
tinguem en compte de qui és.
Àlex Gutiérrez, company del diari Are, bon dia.
Què tal, bon dia, com esteu?
Ara els sentim també habitualment amb la carota a la tarda.
Escolta, notícia d'impacte, no, Àlex?
A veure, els tam-tams
feia estona que se sentien lluny
i tot d'una portàvem
una setmana de relatiu silenci,
i aleshores ha vingut allò el cop de timbà al final.
És a dir que ha estat sorprenent
el temps i el secretisme
del qual s'ha filtrat,
la filtració del mundo, però
és que sorpresa, sorpresa, no ho ha estat per ningú.
Tu ho interpretes
en clau polític, és a dir, és
un canvi d'agraïll, també,
pensant en aquestes eleccions generals que hi ha a Espanya?
Home, a mi
sembla indubtable, és a dir, el fet que, per exemple,
ha de comentar-ho, que el Prat estigui
presentant proella
com a mínim fins que
es completin les eleccions
espanyoles o generals
espanyoles,
on la Rosa Reserva,
a la seva tribuna, diguéssim, al seu cúrpic,
des del qual
ha engegat els seus davantals ideològics
a partir d'aquí.
Si està vinculat, com el pergut publicat
en premsa, a una cosa de concreta com les eleccions,
és evident que
de tall polític n'hi ha.
És cert, també, que hi hagi una crisi d'audiència
de l'Sálvame i un cert esgotament
del model, però...
i probablement també una lluita
entre productores.
Una lluita fratiscida, perquè les dues productores,
únicor content
de l'Anna Rosi Quintana
i la Fàbrica de la Tele,
o jo dir el Jorge,
doncs, ja, el Jorge, vaja,
fan les dues participades per Telecinco, no?
Però el component polític
és innegable.
Hi ha un error, el relleu
de... sí, el canvi de relleu
quan marxa Basile fa que
entri en escena en Borja Prado, d'acord?
Borja Prado és l'expresident d'Endesa
amb qui Florentino Pérez
va anomenar,
ell el va anomenar director general
de la Superlliga,
la Superlliga que vol impulsar.
Per tant, per entendre'ns, és una persona
que arreu els fondes
a la tribuna del Real Madrid
i, per tant, doncs, amb molts lligams
amb aquest establishment madrileny
que és molt més proper a Jussop,
per entendre'ns, que no parla
Pablo Iglesias.
Basile, com te l'expliques, Àlex?
I després una altra derivada d'això.
En el moment en què Basile plega
com a exconseller delegat de Mediaset
a Espanya, Jorge Javier Vázquez queda
desprotegit d'alguna manera?
Totalment. Totalment. Ell, vaja,
el Jorge Javier ha sigut molt explícit,
l'ha anomenat moltes vegades com el meu pare.
És a dir, el Javier Vázquez és el meu pare.
I per tant, mira, encara estem una mica
de resbaca, encara, o de fa mala santa,
podríem dir, quan hi ha la famosa frase
de Jesucrist, para, para, perquè m'has abandonat,
quan Pablo Basile marxa,
el Jorge Javier sap perfectament
que l'han abandonat.
Ja està ple de clips que podem trobar
on ell va deixant pistes,
allò que dèiem dels tantams.
I per tant, és innegable.
Penseu també que hi ha
tot un moviment bastant complex
macroempresarial
entre, diguéssim, aliances,
és a dir, ara Mediaset-Espanya
desapregut perquè s'ajunta amb l'afiliat,
hi ha tota una replicació que també ho és,
per entendre'ns empresarial,
barra industrial. Aleshores,
tots aquests factors hi són, evidentment.
Però després hem de veure, quan veus els noms
de les persones que capitaneixen
aquesta transició a l'etapa post-Basile,
doncs aquí és on t'anaràs clarament
que hi ha personalitat política.
Jo crec que la primera,
el primer hint to main equivoc
que les coses han anat mal dades
per Jorge Javier Vázquez
és quan el nou gestor de Telecinco
aprova un codi x de la cadena
i en un dels punts diuen
no es podran fer pronunciaments polítics
en programes d'entreteniment.
Això anava dirigit, evidentment, a Jorge Javier Vázquez.
Clar, això era una clausula d'aquestes
etnòmines, no? És a dir, no...
Llavors deia, no, però els programes de...
l'Anna Rosasí, sí, ella deia
Anna Rosasí i tu no.
Això és el que deia aquí el codi, un cop
traduït, diguéssim més enllà,
del llenguatge institucional. Clar, quan veus
això, dius, ui, mal dades.
I, evidentment, el Jorge Javier
és el que el sàlbame ha vinculat
a la personalitat del Jorge Javier,
que és això, que el programa era
la catedral de la banalitat, probablement,
però conduït per un tio
amb intel·ligència
molt prominent i, a més,
amb una construcció social
que no sembla de res
a això, als informatius,
al matí i a tot plegat.
Clar, és que estem parlant del sàlbame,
i és una de les grans temporades
amb el Jorge Javier al davant,
que ha marcat una avenció després de la televisió
espanyola i ha estat un model que molts
han volgut plegear o parodiar, fins i tot,
alguns amb més èxits d'altres,
però la marca original és la del Jorge Javier.
Àlex, tu que et dediques
també a la crítica televisiva, què suposa
quin llagat deixa...
Sembla que sigui mort, jo estic segur que el Jorge Javier
continua a fer moltes més coses, no?
Però quin és el llagat del Jorge Javier
que és el sàlbame?
Jo crec que és com la sublimació
d'un gènere,
que fixeixo, que a molts
probablement ens sembla tòxic,
que és aquesta sublimació
de crear un entorn de famoseig
que s'arrossega
de plató en plató,
i després dels debats sobre el reality,
i després, alguna vegada,
en els altres programes, i al cap de setmana,
i recordem, és probablement naranja, limon,
macedònia i banana. Clar, tot això
que a més a més aquests famosos
estan fabricats.
Realment el nom de la fàbrica de la tele
em sembla perversament genial,
perquè efectivament, és a dir,
molt sovint aquesta és la veritat, si tu no estaves
en el circuit de Telecinco
4, no sabies qui eren,
perquè estaven creades.
I a més a més, van aconseguir
que fos com una mena això de serial,
de telerealitat,
que bé, els col·laboradors posen coses
a la seva vida personal, però veus que allò
també, clar, està assumiment
guionitzat, és a dir que
les trames, entre acúmetres, per dir-ho en terreny de ficció,
tot són artificials,
hi ha la gent que estima per compartir,
etcètera. I aleshores, aquesta
barreja profunda de realitat
i ficció, o ficció,
o com a mínim, realitat guionitzada,
jo crec que això és l'aportació
al mitjà.
És veritat això, eh?, perquè hem tingut altres valoracions,
pel punt de vista estricte, tècnic,
per entendre'ns de què era el sàlbame,
i perquè, doncs,
va fer un lloc,
la seva singularitat era aquesta.
Àlex Gutiérrez, moltes, moltes gràcies,
una abraçada ben forta. Una abraçada.
De totes aquestes construccions
estrelles televisives,
Belén Esteban segurament és el producte
més mediàtic que ha donat aquests 14 anys de sàlbame,
sigui com sigui, estem interpretant
també aquesta notícia perquè és evident
que té un impacte polític molt considerable
després d'escoltar àlex Gutiérrez
i de tots vosaltres, i és que s'apropen
unes eleccions i hi ha moviments
i unes eleccions en què segurament
dreta i esquerra
el resultat està molt ajustat
amb aquesta divisió
a l'esquerra absoluta,
que veurem si aconsegueix aglutinar
al voltant d'Iolanda Díaz,
però aquí tots els actors s'aprenen
en posició una mica abans,
no, Eduard?
El que a mi em sabia greu,
per això abans he fet el comentari,
és que la lectura política innegable
que té aquest moviment de Mediaset
acabés en un blanquejament del que ha representat
i del que ha estat sàlbame
per la cultura
popular de masses d'Espanya.
Quan he dit que és un narcòtic,
que ha estat un narcòtic
social, ho dic
a plena consciència,
és un contingut
lamentable i despolititzador
analitzador,
banalitzador
i que s'ha fet molt negoci
al seu voltant,
és un negoci legítim,
però no en diguem periodisme,
encara que darrere
porti el cognom rosa
i
no el blanquegem.
Hi ha una maniobra política
claríssima d'afavoriment
político-mediàtica, d'afavoriment
del discurs de dreta i ultradreta
en l'agraella de Telecinco,
cert, però la
víctima
ha contribuït, com el que més,
a la despolitització de les classes
populars espanyoles,
com el que més.
Sí, sí, és un atrofiament
d'aquelles ideològiques
que ha fet com el que més o encara
més, però sí que ell
era un vers lliure dintre de tot encara
i darrerament feia alguns comentaris,
però a veure, molt bé, jo sí que
vull dir, això
acostumem-nos perquè el que ens ve,
aquests set o vuit mesos que queden,
o sis mesos fins a les eleccions generals,
a veure què passa al 28
amb les municipals autonòmiques,
però jo crec que això serà la rampa de
sortida. És una guerra.
És que estem veient ja moltes coses,
sense anar més lluny i no entrarem massa detalls,
vam veure com una cap de protocol
ordenat per la
presidenta de Madrid li barra el pas
a un ministre. Això jo crec que
no ho hem vist mai a la vida.
Aquest matí vaig sempre escoltat
abans d'haver escoltat un...
per una qüestió professional, no per
gust, una mena de...
un chat que té, una web
que té, Alfonso Rojo que va ser
el primer marit d'Ana Rosa
Quintana. I començava
explicant la situació política actual,
començava dient
el sorpador Sánchez,
los comunistas de Podemos, los golpistas
de ERC, i
los proetarras de Vildo. O sigui, aquest missatge
veig que hi ha altres
diaris aquests de dreta i d'ultradreta, no
només els Federicos i més els Santos, molts altres
comencen ja a activar la caldera
i jo crec que, després de les municipals,
si els hi surten raonablement bé per la dreta
i l'extrema dreta, ens venen
sis mesos, Núria, que déu-n'hi-do.
Jo crec que la caldera sempre està
encesa, però en tot cas
aquest moviment és molt important
perquè pensem que de televisions privades
Antena 3 és més conservadora
i els seus informatius
i els seus programes són programes més conservadors
i llavors ara Telecinco
veurem què passa, perquè això...
Els informatius d'Antena 3
són més conservadors encara que els de Telecinco?
Sí, sí, sí.
Són informatius més d'autor
que ara Telecinco, jo no diria que són
uns informatius conservadors,
són uns informatius d'impacte,
poc polític, són més aviat de...
De successos. Exacte.
I veurem ara com serà aquesta
graella de Telecinco, perquè llavors
tindrem les dues grans cadenes privades
sembla que seran
les dues més conservadores, a veure
a veure què, però això jo crec que és molt
rellevant políticament.
Us atreviu a dir cap on poden anar
aquestes eleccions generals espanyoles
tal i com està el panorama
ara o fer baticinis?
No, jo crec que primer
s'ha de mirar els municipals, jo crec que
són molt importants normalment i tradicionalment
les municipals, les eleccions municipals i autonòmiques
recordem-ho a la majoria, excepte les quatre històriques
a la majoria de comunitats, això
ens marcarà bastant la línia.
Si com es pensa que passarà
i la demoscòpia ho diu
en les grans ciutats especialment
i pot haver-hi algun canvi, o sigui que a la dreta
no surt malament, sinó tot el contrari
aleshores hi haurà una, crec
hi haurà una avalanxa
serà brutal, brutal
la guerra descarnada fins a les eleccions
generals. Sánchez té una cosa
a favor, o almenys
ho pensa jugar, que és que a partir del juny
és el president de tort de la Unió Europea
amb la qual estarà despot bastant
permanent, viatjant o la Biden
o la Macron, etc.
però pot ser
una de les relacions més descarnades
i disputades de la història
i ja veurem, ja veurem. Jo crec que de totes les maneres
Sánchez, que és un supervivent nat
que és un gat que sempre cau de peus
no el donem per mort, jo crec que encara
el desembre pot aconseguir continuar
pels pactes que vulgui es pot continuar
com a president, però li faran suar
tu ho has dit pels pactes
és a dir, aquí hi ha un tema
que és molt important i que
marca molt la virulència de la campanya
que vi trai, és que Feijó
només pot ser president
si PP i Vox
sumen 176
diputats la nit de les eleccions
és l'única manera
que Feijó
s'assegura la presidència
necessita... Tu ja dones per fet que
abans...
Vaja, jo no crec
que tragui ni un sol diputat
qualsevol resultat
per sota de 176
probablement li dona
la presidència de Sánchez amb una suma
encara més Frankenstein
per agafar el llenguatge de la dreta que la de l'anterior
investidura
i
per això és una guerra, és una guerra pel poder
és una guerra
oberta
on la dreta i l'altra dreta
sobretot la dreta espanyola
s'hi juga moltíssim
perquè al darrere ve el control del poder judicial
al darrere ve una sèrie de coses
que per ells són molt importants
i per tant jo crec
que veurem coses que no estem acostumats
a veure, ja estem començant-les
a veure com el que va passar l'altre dia
que deies molt bé, Joan Maria, que no s'havia vist
a la vida un cap de protocol
que hauria de ser un tècnic
aturant
barrant el pas al ministre
de la presidència
del govern d'Espanya
i d'aquí cap amunt
veurem de tot
imagina't que t'hagués passat això a Catalunya
no m'ho puc dir
directes
jo estic totalment d'acord amb el que dius
Eduard, que jo crec que
quan en números probablement guanyi
el PP al PSOE
però jo veig difícil
difícil que governi
PP i Vox, bàsicament també perquè després
per aprovar coses tu ja no podràs pactar
mai res amb el PNB, és a dir
tens l'ultradreta a dins i voldran
estar a dins, per tant jo
a dia d'avui, dia 6 de maig
crec que seguirem
tenint govern Frankenstein
hi ha una cosa que és una agraujant
també de la situació, que és que
el Pedro Sánchez ara ha format un govern
que a la dreta li diu Frankenstein
amb Podemos, amb els independentistes
catalans, bascos, amb els enemics d'Espanya
però
el Pedro Sánchez havia guanyat les
eleccions, va passar davant
de Pablo Casado
ara es pot donar una situació
que pot portar les tensions
al límit
que és que Pedro Sánchez pugui
formar una majoria de govern
havent perdut les eleccions
davant de Fejo
i si aquest govern s'ha considerat
legítim, si s'arriba a donar aquesta
circumstància, jo no sé
realment el clima polític a Espanya en què pot derivar
i si em permeteu afegir
jo crec que Fejo
que en els duels que s'hauran de repetir
els duels dialèctics s'hauran de subintejar
no només hi haurà, o només pot haver-hi
el d'un dia al mes al Senat
els duels dialèctics
entre Fejo i Pedro Sánchez normalment
s'inclinen cap a Sánchez
jo crec que estan més bon
parlamentari
Fejo té un altre problema
que és el foc amic, el foc intern
que és Isabel Díaz Ayuso
si surt molt reforçada d'aquestes eleccions el 28M
potser a Isabel Díaz Ayuso
ja li interessarà que se la foti
el Fejo
perquè llavors ella serà la líder
o potser té la temptació d'intentar ser ella
la candidata del PP a les pròximes eleccions generals
perquè no està designat el candidat
depèn tot del 28M jo crec
sincerament
tenim una organització
perfectament estabil
aquest és l'incident entre la cap de protocol
d'Isabel Díaz Ayuso
i Félix Bolanyos
moment còmic
no? fins i tot
moment bèstia, la veritat
que una cap de protocol, que al final
evidentment ell era una mandada, diguéssim
i li van dir tu fes això i va haver de fer això
però a mi em sembla una imatge molt forta
que a més des del PSOE
ho reconeixen que va ser un error també
i a més de les provocacions Ayuso les guanya
llavors què té Ayuso
que li agrada tant a la gent?
que la veuen una persona dit poc
finalment amb dos ovaris
perquè ella li planta cara a Sánchez
totes aquestes polèmiques
la fan molt gran
i és el que li agrada al madrileny
que diu mira té una presidenta
amb dos ovaris
i que s'hi fa falta perquè diuen va ser ell
qui va fer aquesta provocació perquè deien
només podia haver-hi un ministre que era Margarita Robles
i que no estava convidat i va voler venir aquí
doncs aquí a Madrid això no es fa
tu no vens aquí si no tens invitació
llavors això a la gent d'Ayuso li encanta
per tant aquell PSOE
també va cometre aquest error
però clar és que
com no deixes entrar un ministre que a mi em sembla
de veritat un episodi greu
és una relliscada del bolanyó
important
és realment portar
el debat
on no li convé al PSOE
a dia d'Ayuso
que com molt bé dius Núria
es creix en aquest tipus de situacions
els colonistes
de la Villa y Corte
van explicar que a la Moncloa no estaven gens contents
amb la situació
que havia provocat el bolanyó
intentant entrar-hi sabent que no el deixarien
i de fons se sent una veu
que deu ser el cap de cabinet
o el secretari del bolanyó que va dir el ministre
o entra, el ministre o entra ho diu
5 o 6 vegades que al final el ministre no entra
hi va haver una altra clatellada
autoflagellada
pel ministre del govern d'Espanya
ministre de la Presidència ho deies tu
passant 3 minuts de 3 quarts del matí
he de fer una petita pausa que tinc molta publicitat acumulada
i ara tornem
A carrer Fur fem 50 anys
i ho volem celebrar amb tu
amb ofertes especials cada dia
Fins al 7 de maig tens la gamba grossa 20-30 peces per quilo
a 8 euros amb col·laboració
i a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
a la teva casa
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello
hello

hello
hello
molt real
t'enviam tot el que et grinyoli i ho verificarem
qui és real?
si està fet amb intel·ligència artificial trigarem una estona més
has viscut en un món imaginari Neu
Fates or Fates
677070940
677070940
el món on vivim ara
és aquest
Fates or fates
Hat-checking públic al teu servei
El suplement
ràdio amb esparit de cap de setmana
A Bruixer escapa
El preacord que han seixellat totes dues parts
i que inclou un increment del 4% per al 2023
i un 3% per als dos anys següents
durant aquest cap de setmana
diuen que s'hauria d'acabar de certificar els últims cerrells
el que passa és que sembla que l'acord està més que
fet
i arriba a prop després de l'1 de maig
de veure els sindicats també
manifestants als carrers Rigou
mira, aquests
aquests elevacions
aquests arguments tan increïbles
que són un 10% en 3 anys és bastant
no es pacten amb 2-3 dies de marge
en absolut
mira el dia que estem avui, el dia 6
i el dia 1 veiem els sindicats manifestant-se
i amenaçant
i la patronal, ui això és horrorós, no podem
i al cap de 2-3 dies
ja pràcticament arribarà l'acord
això vol dir que ja se sabia
ells com a mínim ja sabien què passaria
i que havien de fer una mica de performance
l'1 de maig de cara a les seves bases
i un segon i últim punt que haig de dir
amb això, amb la pujada tan considerable
que hi va haver de les pensions
per exemple, en els funcionaris
a principi d'any, estava cantat
que havia d'haver-hi un acord
per pujada de salaris
que és un 4% aquest any, un 3% i un 3%
que és el 10% aquest. O sigui jo crec que estava cantat
des del moment que hi va haver-hi les pujades de pensions
tan bèsties, o tan bèsties tan fantàstiques
però que tot plegat
a l'1 de maig, et demostra una vegada
més que a l'1 de maig, amb molt poca participació
només serveix per fer quatre discursos
d'excitar les masses, però no per res més
Núria i Eduard
Sí, aquesta setmana deia
Yolanda Díaz aquí no pinta nada
en aquesta negociació
el govern i fins i tot
Yolanda Díaz vol sumar-se
a més coses com
com a ministre de Treball i el govern
voldrà treure pit d'això
i la COE cada vegada
està més contrària
a Yolanda Díaz en tot cas
crec que és supernecessari, un dels grans
mals d'aquest país, moltes vegades hem parlat
del problema de l'habitatge
doncs un altre dels grans mals són els sous tan baixos
que tenim amb el preu de les
coses, i per tant és super
necessari que hi hagi aquest
increment de salaris
i veurem
com va el pròxim tema, com comentaven
a l'1 de maig, ara és que es redueixi la
jornada laboral, a veure si anem cap al camí
dels quatre dies
a la setmana
probablement aquest era
el pacte possible, però
no vull deixar de subratllar
que la inflació puja
un 10% en un any
i els salaris pujaran un 10% en
tres anys, és a dir
és un pacte que consolida
la pèrdua de capacitat adquisitiva
de la classe
treballadora i dels assabariats
de tot l'estat
és així, insisteixo
probablement l'únic pacte possible, però
no ens enganyem
la classe treballadora
perquè no para de perdre
poder adquisitiu
5 minuts per arribar a les 10 del matí
pendents de Buckingham Palace
a veure el so de la BBC, sisplau, Marc
estan fent tota la prèvia
des de les 6 del matí fent la prèvia de la desfilada
del soldat
tio, al Quim el podem saludar?
Quim Olivares, bon dia
com estàs, Quim?
Bé, bé, jo soc a prop del De Mol
a prop del Buckingham Palace, però he hagut de sortir
per entendre'ns una mica del que és el recorregut
jo soc al Saint James Park
això és sortint de Buckingham Palace a la dreta
i per poder tenir cobertura
perquè hi ha moltíssima gent
m'ha sorprès, la veritat, el setembre de l'any passat
com vaig venir per l'enterrament de la reina
hi havia menys gent i avui he arribat aquí
a tres quarts de sis del matí
i és que ja estava a petar el De Mol
i m'ha sorprès, no m'esperava que hi hagués tanta gent
és així, no m'esperava
realment, les imatges que veiem
són gent fent molta cua des de fa moltes hores
i els helicòpters, sentim els helicòpters
sí, sí, sí
perquè la seguretat avui serà espectacular
és espectacular, i a més a més
ja tinc la confirmació que hi ha hagut les primeres atencions
han detingut els organitzadors
de la concentració que s'havia de fer
a prop on soc jo, a Trafalgar Square
el grup Republic i també
Labor for Republic, han detingut algunes persones
i han confiscat el material que tenien
amb unes pancartes que deia
Not my king, no és el meu rei
i els han detingut
ahir ja la policia metropolitana
va dir que tindria
tolerància zero amb les protestes
i òbviament en un país on
en principi la llibertat d'expressió és possible
doncs estan molt enfadats
d'aquí una estona miraré de parlar amb alguns
dels republicans
per veure què diuen
però també m'ha sorprès aquestes atencions
sincerament, i per cert
la fauna que hi ha per aquí
hi ha gent de tota mena
no voldria ser desqualificar
però hi ha gent
imagineu-vos-e'ls
amb el barret, amb la bandera britànica
amb unes antenes amb els retrats del Carles III
amb tendes de campanya
amb la bandera britànica per tot arreu
amb banderes també de la commonwealth
forces
i intergeneracional
hi ha famílies, hi ha gent que podria dir
que és classe mitjana
he parlat amb algú que parla accent, aquí és fàcil
he detectat que era gent
de classe benestant
també he parlat amb gent que tenia la sensació
que era gent més de l'est de la ciutat
he parlat amb hongresos, nord-americans
gent que ha vingut de moltes parts de Londres
i moltes parts del Regne Unit
hi ha una barreja força interessant
aquí a Londres
El Quim Olivares, enviat especial a Londres
de seguida, a partir de les 10 després del bulletí
tornem amb tu i amb el Joan Carlin
analitzant tot el que donarà de siga
aquesta coronació
amb una taula que de seguida compartirem també
amb l'Eva Ontiveros de la BBC i la Napola Alonso
Quim, una abraçada, fins ara
Moltes gràcies a les dues voltes
la Núria Martínez Ribot i el Josep Maria Martínegao
per haver-nos acompanyat aquest dissabte
Petitíssima pausa, neus bonet i ara tornem
En Vicky Penya, Teresa Vallicrosa
Miranda Gas i Candela Serrat
juntes s'endinsaran en un viatge
per enfrontar-se a la veritat i als secrets
que oculta la família
compra les entrades a teatreromea.cat
i a regalateatre.cat
Has pensat en el teu futur?
Tota l'oferta d'FP s'engloba
en una finestra única
al portal fp.gencat.cat
on trobaràs tota la informació i orientació
per la teva trajectòria formativa i professional
L'FP ofereix un ampli ventall
de cicles formatius i certificats
de professionalitat
i un itinerari que es va construint i adaptant
a les decisions i experiències de cada persona
Com l'any passat, en els cicles de grau mitjà
hi haurà dos processos de preinscripció
El primer, per a l'alumnat que està cursant
Cuerdeso, una formació equivalent
o primer de Batxillerat, i el segon per a la resta
012, la millor resposta
Generalitat de Catalunya
A Hypercord i al Supermercat al Corte Inglés
sempre et sorprenen amb preus increïbles
Només fins al 9 de maig
tens la tonyina al tall a només 12,99 euros al kilo
Sí, sí, has sentit bé
a 12,99 euros al kilo
Només a Hypercord i al Supermercat al Corte Inglés
a la botiga Web i App
Preus vàlids a la península i les balears
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès