Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Vagan.
Finalment Lluís Llach ha estat escollit nou president de l'ANC
amb el suport de 48 dels 72 secretaris.
Aquest matí s'ha reprès el ple del Secretariat Nacional
per renovar la direcció de l'entitat amb només la candidatura del cantautor
i exdiputat que estava damunt de la taula.
La setmana passada no hi va haver acord
i després de cinc votacions i alguns errors
la votació es va haver d'ajornar.
De fet es preveia que Llach, el candidat més votat
i també crític amb la direcció sortint de Dolors Feliu
no tindria problemes per ser escollit president
però hi va haver, si us recordeu, la candidatura sorpresa
de l'economista Josep Punga l'aspirant més votat pels joves de l'Assemblea.
Punga es va acabar retirant
però Llach tampoc va aconseguir els vots suficients per ser president.
Ara falta escollir encara avui la resta de càrrecs orgànics
és a dir, la presidència, la vicepresidència, la tresoreria i la secretaria.
Més notícies, Montse Garcia.
El catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional,
Joaquín Urias, creu que no hi haurà cap jutge
que apliqui la llei d'amnistia
sense preguntar abans al Tribunal Constitucional
o al Tribunal de la Unió Europea.
En declaracions al suplement de Catalunya Ràdio Urias
diu que la pressió a l'entorn judicial és molt gran
i que no hi haurà cap lletrat que l'apliqui sense dilatar el procés.
Jo tengo la sospecha de que ningún juez lo va a hacer.
Ojalá me equivoque.
No, porque yo creo que la presión en el mundo judicial es extraordinaria.
Hubo muchos, hubo centenares de jueces
manifestándose en la calle contra la amnistia.
En los grupos judiciales, ayer parecía que era el día del final del mundo.
Yo creo que en estas condiciones igual puede haber alguno.
Ojalá yo me esté equivocando,
pero yo sospecho que igual es muy posible que ninguno lo haga.
Els Mossos han detectat que augmenta un tipus d'estafa
en què es demanen bitcoins a canvi de no difondre imatges íntimes
i recomanen no pagar en cap cas als estafadors.
Els Mossos alerten que cal mantenir la calma,
esborrar el missatge, denunciar el que ha passat
i sobretot no pagar.
David Romera és el sotscap de l'àrea de Seguretat Ciutadana
i proximitat virtual.
Pagar no és una bona idea,
perquè quan pagues continuïn una estorquinta.
Perquè al final el que vol l'estafador
és que sentin vergonya
i no te sentin vergonya, que sentin culpables.
No som culpables, som víctimes.
L'Índia afronta avui l'últim dia
de la maratò electoral més gran del món
que va començar el 19 d'abril
amb més de 900 milions de votants registrats.
Els resultats d'aquestes presidencials
se sabran la setmana vinent
i el favorit per guanyar-les
és l'actual primer ministre,
el nacionalista hindú Narendra Modi.
Un 25% de les persones empadronades a Barcelona
tenen nacionalitat estrangera.
És la primera vegada que s'arriba a aquest percentatge,
segons les dades de l'últim padró municipal
que s'acaben de publicar.
En nombres absoluts, són més de 430.000 persones.
Són els residents a la ciutat
que tenen una nacionalitat que no és l'espanyola.
A més, un 45% dels immigrants que van arribar l'any passat
tenen titulació universitària.
Maria Jesús Calvo, cap del Departament d'Estatística
de l'Ajuntament de Barcelona,
parla del perfil predominant.
Les persones immigrants, com a característica general,
doncs tenen un nivell formatiu elevat.
De les persones que van immigrar l'any passat, 2023, a Barcelona,
hi ha un cert equilibri per sexes,
tenen una edat mitjana, són adults joves,
tenen una formació educativa,
declaren tenir un nivell educatiu bastant elevat,
un 45% declara que té estudis universitaris.
Pel que fa al nombre de naixements,
continua a la baixa.
L'any passat van néixer a Barcelona 11.000 nadons,
que és el valor més baix des de l'any 1900,
si deixem de banda l'any 1939.
Esports, Albert Benet.
El Barça de Bàsquet queda en una situació molt delicada
després de perdre també el segon partit
de les semifinals de l'ACB a la pista del Madrid.
104-98.
Això vol dir que amb un 2-0 advers a la sèrie,
el Barça ho hauria de guanyar tot per ser a la final.
Dos partits al Palau, començant pel de demà,
i un partit a Madrid, el que seria el cinquè decisiu.
Aquest vespre juga a Wembley, a Londres,
la final de la Champions masculina de futbol,
Madrid-Borussia de Dortmund.
El Madrid, que ha guanyat les últimes vuit finals
que ha disputat de la màxima competició europea,
busca la quinzena Champions,
i el Dortmund la segona.
També avui quedarà configurada la graella de sortida
del Gran Premi d'Itàlia de MotoGP,
i a les 3 d'aquesta tarda es disputarà la cursa Sprint.
Circuit de Mugello.
Damià Aguilar, bon dia.
Bon dia.
17 segons per la bandera de quadres de la repesca.
Pol Espargaró acaba de tenir una caiguda espectacular.
Afortunadament està bé, sortirà des de la cua de la graella,
i tenim que Franco Morbidelli i Raül Fernández
superaran aquesta repesca Morbidelli
amb nou rècord absolut de la pista.
En els pròxims minuts, classificació.
Amb Marc Márquez i Maverick Vinyales
entre els favorits per lluitar per la pole position.
I a les 3, en directe, per l'API,
al web de Catalunya Ràdio,
aquesta cursa Sprint,
la primera de les del Gran Premi d'Itàlia.
Damià Aguilar, Catalunya Ràdio, circuit de Mugello.
Fins aquí, les notícies.
Avui, a la plataforma 3K,
i a TV3.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
amb Roger Escapa.
11 i 6.
El comunista.
El comunista.
La
Que m'agrada així del dia, es bon dia i bona hora.
Hola, Rú.
Com estàs?
Puc dir Rú?
No.
Hi ha algú que et digui Rú?
No.
Doncs ara et diré Rú, jo.
Realment no.
La Rú.
Gràcies, jo.
Com estic? Estic molt nerviós.
Per què? Per què?
Doncs perquè ara quan marxi d'aquí aniré a un torneig de futbol.
Ah, carai.
Ho he organitzat pels companys del podcast La Ruïna.
La Ruïna?
No, La Ruïna no.
La Riota.
La Riota.
La Riota.
La Riota, perdó.
Me cago l'ou.
També és un podcast, no?
Sí, de fet aquest dia...
Els de La Riota els conec, sí.
M'han convidat el dia, una abraçada per ells de Molins de Rei.
Doncs ara aniré a Molins de Rei a jugar a futbol i estic molt nerviós
perquè serà la primera vegada que torno a jugar a futbol
després de quatre anys d'inactivitat perquè em vaig trencar jugant a futbol justament.
O sigui, no vas tornar... Sense entrenament, sense escalfament, res.
No he tornat a xutar una pilota en quatre anys, ni la típica pilota que se li escapa a un nen a una plaça.
Res, res.
I de cop avui hi torno a tu.
Mira, com a consol, avui a les 9 del vespre davant del televisió una final de la Champions.
Ah, no sé a què en parles.
Doncs ja en som dos.
Anem a les consultes que ens esteu enviant a suplement arroba catradio.cat.
Consultes com, per exemple, la que ens ha enviat una tal Sònia Serena.
Ahà.
Nom real he inventat, no ho sabem.
La consulta sí que diu així.
Aviam.
O la gent del Suplement envio aquesta consulta perquè la feu al comunista, si pot ser dissabte 1 de juny.
Dit i fet.
És avui, és avui.
Joel, imagino que deus estar de ressaca del Primavera Sound, així que et preguntaré sobre aquest festival i la resta de macrofestivals que se celebren a Barcelona.
Sabent que t'agrada la festa, no tinc cap dubte que hi deus haver anat segurament convidat i que això et deus suposar alguna mena de contradicció.
No.
Perquè com a bon comunista deus ser conscient que aquesta mena de festivals representen la màxima expressió del capitalisme global aplicat a la música, m'equivoco?
No.
Els festivals són com el Barça, per tu, que quan hi entres deixes els ideals i la consciència social a la porta perquè no et molestin?
Ui.
Pregunta la Sònia Serena.
Ui, Sònia Serena.
Doncs mira, estimada camarada Sònia Serena, d'entrada t'he de dir que no tinc ressaca perquè no vaig anar al Primavera Sound i estic fresc com una rosa.
I vaig anar al teatre amb ma mare, vaig xupar una pizza i vaig mirar l'últim capítol de Tor, el dels anglesos.
Jo també l'he vist. Sensacional.
El personatge aquest que en pau descansi, que es pot descansar en pau. Com es diu el...?
No me'n recordo. Té un problema pels noms.
No, no, no.
No, no, el protagonista de l'últim capítol.
Ah, sí, coi, però que no me'n recordo com es diu.
El del Pelo Quint.
Sí.
Vols dir el...? És que no me'n recordo com es diu.
Castanyer, el Castanyer.
Quin figura, eh?
Als 90 hi havia gent així fent diners a Espanya.
Ara ja...
Bé, no ens desviem, va.
No, anava a dir que això, vaig mirar l'últim capítol de Tor i em vaig quedar adormit al sofà,
així que l'únic problema que tinc aquest matí és un mal de cervicals que flipes, com sempre que m'adolmo al sofà.
Mira, el Toni Cruanyes, que ens està escoltant, em diu Rubén Castanyer.
Ah, doncs una abraçada al Toni Cruanyes. Està molt guapo, per cert. Cada vegada està més guapo.
No sé si ha fet un pacte amb el diable o alguna cosa, eh?
Des que s'ha deixat les canes...
Sí.
...que, escolta'm...
Això, les dones no tenen aquest privilegi.
No.
El rotllo d'em les canes estàs més sexy, amb les dones no passa.
Però ell està guapo, guapo, guapo.
Però guapo, guapo, perquè sí.
Sí, sí.
Bueno, per ser honestos amb això que em pregunta la companya Sònia i Salena,
he de dir que sí que hi he irat, al Primavera Sound.
Sempre convidat, això sí, perquè jo ni de cony em gasto 300 euros per anar a patir agorafòbia
en aquella mena de descampat amb coses que és el fòrum,
i a més escoltant grups que no conec de res.
Jo no necessito tant d'atretzo, ni tantes excuses per posar-me com les greques.
Saps què vull dir?
Jo, en una casa amb tres amics, ja em poso fino filipino, no em cal tanta parafernàlia,
perquè, ojo, són 300 euros l'entrada, però si li sumes l'alcohol, les drogues, el menjar i tota la mandanga,
la cosa et pot acabar sortint per 100.000 de les antigues...
No és obligatori res d'això, eh?
Sí que és obligatori.
Tu vés un dia al Primavera Sound i ves bevent aigua i prou.
A veure què tal t'ho passes, mama.
Però hi ha anat, hi ha anat, perquè, com tu dius, m'agradava, més que m'agrada la festa,
i és clar que he hagut de gestionar bastantes contradiccions,
perquè també, com dius tu, companya Sònia,
aquesta mena de festivals tenen la virtut de representar ells mateixos gairebé...
Bueno, molta part del que està, diguéssim, malament a la indústria musical.
I són bastantes les coses que estan malament en aquest cas.
Per exemple, els preus.
En aquesta edició del Primavera, per exemple, jo t'ho explico, eh?
I toca un grup americà que a mi m'agrada, que es diu Yo la tengo, d'acord?
Llavors, jo voldria veure Yo la tengo? Sí.
Vull pagar 150 euros, que és el que costa l'entrada d'un dia,
per anar a veure Yo la tengo? Home, no.
Però és que no tinc clou a l'entrada Yo la tengo, tinc clou a l'entrada a tot el festival d'aquell dia.
Sí, però jo vull veure Yo la tengo.
Bé, sí.
I ara ve la següent pregunta.
Tinc oportunitat de veure Yo la tengo si no és la Primavera Sound?
No.
No, perquè el propi festival s'assegura que això no passi.
Com? Exigint per contracte exclusivitat al territori,
molts mesos abans i molts mesos després del festival.
Això és una merda. Tu miris com tu miris,
perquè abans que naixessin aquests monstres de festivals,
si jo la tengo decidia venir a Barcelona,
anaven al Ras Matàs o a l'Apolo, posaven l'entrada a 30 o 35 euros,
jo podia anar i veure'ls.
Veure'ls. Important aquest punt també, el de veure'ls.
Perquè quan jo he anat al Primavera Sound, em sap molt de greu,
però tot el que he vist ho he vist per pantalles gegants.
Per tant, aquí el concepte de veure, també, diguéssim, que es distorsiona una mica.
Passen tots els concerts.
Al Santiago Bernabeu hi havia unes macropantalles que Taylor Swift necessita les binocles.
Sí, bé, és que tampoc se n'hi havia perdut res a mi, el Santiago Bernabeu, justament.
I em va quedar clar fa uns mesos que a Montjuïc per veure l'Sprinting
tampoc se t'hi havia perdut res.
Vull dir que potser el problema el tens amb els macroconcerts, tu.
No, jo tinc un problema d'agorafòbia, però a part hi ha altres cosetes.
Perquè aquí hi ha el segon problema, que és que allà hi ha 80.000 persones.
80.000 persones, de les quals, evidentment, més de 60.000 són estrangeres, per cert.
Cosa que em porta el tercer problema.
Com encabeixes 80.000 persones en un recinte?
Doncs amb moltíssim espai i moltíssims escenaris.
Escenaris que estan alguns a més d'un quilòmetre de distància.
De caminar una mica.
Sí, Roger, tens tota la raó.
Llavors, quin és el resultat?
Doncs que en molts moments l'experiència festivalera es converteix en una barreja de gimcana
per gent borratxa, bastant divertida, però poc eficient.
Sí, quan arribes a casa, tu compares el temps que has estat veient música
amb el que has estat caminant, o buscant els teus amics, o carregant la polsera,
o fent cua per pixar, o per cagar, o per la beguda, o pel menjar.
Això són fets, Roger.
No passa res.
I tot això per no parlar, això sí, de la mena de llocs de feina bastant precaris i temporals
que genera aquesta mena de festivals,
del problema que provoca l'ecosistema de sales petites durant tot l'any,
perquè, clar, amb un sou de Catalunya, si et gastes 600 euros per veure l'experiència a primavera,
doncs segurament ja no et queda més pasta per dedicar a la cultura,
o no te'n queda gaire, i també la manera com tracten la música local,
perquè, excepte poquíssimes excepcions, convindràs amb mi, Roger,
que si tu busques els artistes que canten en català la programació d'aquests festivals...
No, és veritat.
Rinaldo i, claro, Guillem Gisbert...
Sí, espere't.
Deu haver-hi la muixca, no?
A la tarda, tots.
Menys la muixca, tots a la tardeta, amb el sol...
D-A-A.
Jo dic el que he vist.
Jo he vist, Rinaldo, clar, sí, a l'escenari petit, a les set de la tarda.
Que no es pot dir que sigui un grup de masses, Rinaldo i clara,
i està ben programat allà, i segurament tindrà una visibilitat
que d'una altra manera no la tindria.
Però, de Chonclins and the Monclins and the Flinsclins,
a la una i mitja, que no els coneix ni sa mare...
Que ets programador, tu, vull dir...
No, no, gràcies a Déu que no.
Bueno, ja veig que no estàs...
I tant, gràcies a Déu.
Ja no veig que...
No, avui no combrego gaire amb aquesta denúncia que has fet.
Però la veritat és que si tu et mires el...
No, dues preguntes més.
Hi has anat mai tu al primer a Sound?
Sí.
Ahà!
Ja ho he dit, sí.
Convidat?
Sí.
Ahà!
Ahà!
Home, jo convidat vaig on calgui.
Jo convidat vaig al Circo L'Equestre, si fa falta.
Doncs compra-t'ho...
Ah, no s'ha acabat encara?
Bueno, volia, per acabar,
recomanar el llibre del Nando Cruz,
que és un llegendari periodista cultural barceloní
que ha fet sobre aquest tema dels macrofestivals,
el negoci que hi ha darrere, les quatre empreses,
perquè són quatre que maneguen el cotarro,
que el llibre es diu
Macrofestival és l'agujero negro de la música.
Molt bé.
Però, Roger, no m'ho pots negar, això.
No m'ho pots negar.
Agafes un cartell d'aquests
i avui pot estar Barcelona
i demà pot estar Budapest
i demà passat a Cuala L'Ungur.
I l'any passat ho van intentar fer a Madrid
i els van a com va anar.
Bueno, perquè...
Sí, no, i els van a com va anar
i ara han decidit ja que el primavera és de Barcelona, almenys.
Una batalla guanyada.
Estic molt content, de veritat, sí, sí.
Home, doncs, escolta'm,
no n'hi ha tantes, eh, que s'hagi guanyat com aquesta.
Però per què hem d'estar contents exactament?
També hi haurà gent que et defensarà
que és un incentiu per l'economia,
un festival com aquest,
per tota aquesta jantada que ve de fora
i que no només es compra l'entrada al festival,
sinó que es deu comprar un allotjament,
el desplaçament, els taxis, la restauració...
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.
És innegable que hi ha gent
que està guanyant diners amb això.
Ara, si se'm permet,
aneu a les sales petites a veure concerts petits.
Molt bé.
Suplement arroba catradi.cat
consultes com la del senyor Capitalista
de nom Santi.
Santi Capitalista.
Ah!
Hola, Joel, m'encanta la teva secció
perquè fas molt bé la demagògia d'esquerres
i jo estic a favor de la demagògia d'esquerres
per combatre la demagògia liberal.
Mira, aquí amb el senyor Capitalista
ens hi estem entenent.
Ull per ull, dent per dent.
La meva pregunta,
tot i que no és estrictament sobre comunisme,
crec que pot ser interessant
per la vostra audiència.
I sobre l'habitatge,
concretament a Barcelona
i concretament sobre els abusos
de les immobiliàries,
diu,
acabo de deixar un pis ara fa un mes
perquè no em renovaven el contracte.
No m'han donat més informació.
El problema és que ara
en volen tornar a la fiança
de 2.200 euros
perquè diuen que el pis té desperfectes.
Els únics desperfectes que té
són els causats d'haver-hi viscut
durant 5 anys.
Vale.
La majoria causats
perquè els materials dels acabats de la casa,
des del parquet fins a les finestres
i els òculos de la paret,
eren de baixa qualitat.
Què hi puc fer, Joel?
Què podem fer els llogaters en general
per protegir-nos dels abusos
de les immobiliàries i els propietaris,
diu aquest senyor
que signa amb un nom
Santi Cognom Capitalista.
En fi, sou molt originals.
Santi Capitalista,
germà, soci, camarada,
m'encanta que em facis aquesta pregunta
perquè tinc la resposta.
Tinc la resposta.
No dic que tingui la solució, eh?
Perquè la solució a aquest problema
passa per una revolució socialista
que ara mateix no sembla
tenir massa visos de produir-se,
però sí que tinc resposta
a la teva pregunta, Santi,
sobre el tema de la fiança.
I la resposta és
sindicatdellogateres.org.
Espera, que se m'està
desquajaringant el...
Disculpeu-me.
Continuem?
Tot un petit problema tècnic.
Sindicatdellogateres.org,
que és una web
format per una associació
de llogaters i llogateres,
tu vas allà,
t'afilies,
molt important,
fas un donatiu
si tens la possibilitat
i a partir d'aquest moment
procedeixes a informar-te
dels teus drets i deures
com a arrendatari.
Està molt bé aquesta web,
la recomano de veritat.
Em van parlar mal,
Jaime Palomero, un dia.
Mira,
doncs espera't,
espera't,
perquè t'informes
dels teus drets com a arrendatari,
també t'informes
dels drets i deures
de l'arrendador
i pel tema concret
de les fiances,
jo he anat a buscar allà
i això que fan
les immobiliàries
i els propietaris
d'intentar no tornar-les,
ells tenen allà
un document molt ben parit,
molt específic,
que es diu
fiança, garanties i avals,
on s'explica punt per punt
què és legal
que et demani ni que no,
què és legal
que et cobri ni que no
i què pots fer
si, com en el teu cas,
Santi i Capitalista,
no et volen tornar
la fiança.
Llavors,
tu vas allà,
tu llegeixes,
llegeixes bé el contracte,
també és molt important
llegir-se el contracte de lloguer,
jo no m'he llegit mai
a la meva puta vida,
però el proper
me'l llegiré.
I a partir d'aquí,
doncs mira,
si el que estan fent
realment
és intentar
estar farta.
Si el contracte
no hi diu,
per exemple,
que has de tornar
el pis pintat,
tu no l'has de tornar pintat,
et diguin el que et diguin,
i si no hi diu
que has de tapar els forats,
no els has de tapar,
i tot plegat,
diguéssim,
evidentment t'anirà molt millor
si tens bones fotos
de quan vas entrar al pis.
Això també m'ho van dir
que era molt important.
Fes fotos de tota raó i tant.
Fotos de qualitat,
perquè llavors això,
aquí pots demostrar
que no tenen raó.
I a sindicat
de Llogateres.org
hi trobaràs informació
que m'agrada, Santi,
i ja saps
que la informació
és poder.
Això sí,
és un poder relatiu
perquè les immobiliàries
tenen el poder dels diners
i això quan arribes
a judici,
quan tens un litigi,
doncs és un gran avantatge,
però almenys
seràs un estafat informat,
Santi,
que és molt millor
que ser un estafat ignorant.
preguntes
que què podien fer
els llogaters i llogateres
en general
per protegir-nos
dels abusos
dels propietaris.
Doncs bé,
aquí la resposta
és de primer
de ser d'Esquerres company
que és associar-se
i lluitar.
Associar-se i lluitar.
Fot mandra, sí,
però has estat tu
que ha preguntat.
No, i jo què vols que et digui?
I a més,
pels mandrosos
que no s'acaben de sentir
còmodes
amb l'activisme de carrer,
no els agrada
allò de manifestar-se
o anar a aturar
desallotjaments,
tinc una bona notícia
al respecte
i és que precisament
alguna gent
cosa que fa molt bona pinta.
Ojo, Roger,
que potser el podries entrevistar
i que serà
un portal
on els llogaters
podrem compartir informació
sobre els pisos llogats
com una mena d'idealista
però al revés
que em sembla que es dirà
Reviu
i tu podràs entrar allà
i trobaràs ressenyes
sobre el pis,
sobre la propietat,
sobre les incidències
que hi hagin pogut
tenir els llogaters
que hi hagin viscut
abans que tu.
I, a més,
casualment,
el 10 de juny
es presenta
a aquesta plataforma
en Societat
a la Sala Plana.
Ets el portaveu?
T'han fet portaveu a tu?
No, però n'hi ha.
Ah, d'acord, no, no,
és que m'ha semblat que
t'havien donat càrrec i tot.
Però és que no té ànim de lucre,
Roger,
no estic fent res dolent.
Collons, avui,
quina tensió, eh, tu?
Hi ha dies que ja veig
que no et caig bé,
no et caig bé
i,
faci el que faci,
no et caig bé.
No passa res.
suplement cap ràdio
a les vostres millors plataformes.
I he anat a treballar.
Ah, clar.
He anat a treballar
a fer cobertures
per BTV,
per BTV,
sobretot.
Jo els caps de setmana
em diverteixo treballant,
des de fa molts anys.
El teu cap de setmana
que és dilluns i dimarts.
Dilluns i dimarts,
que sí que
totes les programacions
dels festivals
normalment estan fetes
per dilluns i dimarts.
No, a veure,
és un horari que si
tens crios,
com és el meu cas,
va molt bé.
festivals de l'escola
també els programàvem
divendres a la tarda,
normalment.
A l'altra banda del telèfon,
una persona important,
reputada, respectada,
només per respondre
amb un sí o un no.
Avui no t'ajudaré, eh?
En joc unes bambes
múnic del vostre número.
Arroba Catalunya Ràdio
a X a Twitter.
Pot respondre amb un sí o no.
Si hi ha alguna pregunta
que no es veu amb cor de respondre,
volta'l.
Tu avui portes unes bambes
molt xules
que no són múnic.
M'agraden bastant.
Són d'una marca
lleugerament capitalista.
No, lleugerament no.
Vinga.
Nike.
Ja tinc aquesta persona
al telèfon?
Sí.
Hola, ets una dona?
No.
Vale.
Ets un home?
Ets un home?
Sí.
Ets un home sis?
No.
Ep.
No ets un home sis.
D'acord?
D'acord?
No ets un home sis.
Que tens més de 50 anys?
Sí.
Jo crec que hi ha hagut
un pèl de confusió
amb aquesta última.
Però bé.
No, sis no em refereixo
al número, eh?
Ah.
Bé, és igual.
Bueno, és igual.
Tirem endavant.
Sí, tirem endavant.
Tens més de...
Li he preguntat de 50 anys?
M'has dit que sí, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
Més de 60?
Bé.
Sí, però veig que no n'està especialment...
Que estàs jubilat?
No.
T'agradaria estar-ho?
No.
No.
T'agrada treballar?
Sí.
Això vol dir que t'agrada la teva feina.
Llavors anem a veure quina feina fa aquesta persona, no?
Per què rieu tots?
Ets una persona graciosa?
No.
A mi m'ho està semblant, de moment.
Vius a Catalunya?
No.
Vius a l'estat espanyol?
No.
Vius a Europa?
Yes.
Yes, vius a Europa.
Yes.
Yes, eh?
Que vius a Anglaterra?
Indit.
Indit.
Viu a Anglaterra.
Crec que ja s'ha aquí, és.
És que s'ha afinat molt, eh?
Digues, digues.
Digues, digues.
No.
Que et dediques a la música?
Se viuen.
Que ets probablement el millor compositor de pop en català de la història, de la humanitat.
Sí.
Però no ho entenc, perquè el millor és el Carles Sabater i no, és impossible.
O el millor és el nou president de l'ANC, que ja és Lluís Llach.
No, aquest no fa pop, home.
Va, ets el Lluís Gabaldà, sí o no?
Sí, hombre!
Quina màquina, Joel.
Però estic flipant, tio.
Home, aviam, aquí s'ajunten dues coses, que tens una veu bastant característica i que jo soc fan teu, no?
Però què dius ara, home?
Però si el sentiment és mutu, Joel.
Què dius, Gabaldà?
Per favor.
What are you saying to me?
What the fuck, man?
What the fuck, man?
Hem de quedar ja mateix per dinar, tio.
Home, let's go to lunch.
Let's go to lunch together.
Eh, privadi.
Quants anys portes al Regne Unit, Lluís?
Set.
Set anys, eh?
Set anys, eh?
I va anar a fer un Erasmus i mira, eh?
Set anys, eh?
Però és un Erasmus.
Però, Lluís, tu fas allò que diuen que vius a cavall de...
Sí, clar.
Sí, sí.
Sí, no?
Vius a cavall.
Visc molt a cavall, perquè diguem-ne que molta fenya aquí no em surt.
Mira que jo ho intento, però cada vegada que obro la boca em diuen,
va, passa, passa el mas.
Perquè quina és la teva fenya ara mateix?
A part dels PETs.
Si és que en tens algun altre, eh?
Ho desconec completament.
Home, doncs per ser fan, què vols que et digui?
Queda una mica lleig, això.
Bueno, no, el programa de ràdio.
Sí.
El programa de ràdio.
Sí, ja, però és que faig el programa de ràdio aquí a Catalunya Ràdio,
faig el cel obert, dedicat cada dia, de 8 a 9.
Hola, hola, hola.
Hola, hola, sí, sí.
És per que ho diguessis tu, eh?
Jo ja ho sabia, eh?
Ah, era per fer propaganda una mica.
No, i a més estan preparant, jo crec, la gira del 2025 dels PETs,
perquè estan a punt de fer 40 anys, no?
Sí, mare de Déu.
40 anys, eh?
40, eh?
Sí, però som 40 anys.
I no s'han separat, no han fet allò de ens separem un temps, tornem...
O sigui, oi que no ha passat, no, això, Lluís?
No, no, no, no, som...
A mi em recorda això una mica com quan...
Tota una generació que vas veure sempre Jordi Pujol manant.
Sí.
Doncs hi ha un munt de gent que ens ha vist sempre tocant.
Sou els Jordi Pujol del pop rock en català?
Tu creus que podríem dir-ho així?
Sí, sí.
Podríem dir-ho així.
Sí, sí, sí.
Som ja com una espècie com de...
Saps aquell parent que ve per Nadal?
I no saps si és per part de mare, per part...
Però sempre el tens allà.
Però és un parent que et cau bé, eh?
És un parent que et cau bé.
Sí, però s'acaba el conyac.
Ja, ja, ja.
Mira, tinc un document pel Lluís Gabaldà
que fa uns mesos que el vam estrenar en primícia
i és com sonaven els pets fa 40 anys.
Les primeres maquetes dels pets...
Oh!
És que jo crec que això...
Arqueol...
El Gabaldà no és conscient que al suplement tenim aquest document.
Ai, Déu meu.
I tant que cal.
A l'Adrià és que han millorat, eh?
A veure...
Home, és que aquesta és una cançó de Joan Reig
i Joan sempre posa un munt de paraules a els versos.
És un home que necessita explicar-se molt
i per cantar-ho, nen, hosti, és una afanyada.
No ho veus?
Escolta, escolta, no vaig de cul.
Tu te'n recordes com es deien els pets al principi de tot, Joel?
No.
Sí.
Sí.
Com?
Ho has de saber.
Bueno, hi havia els pets i les llufes, però no...
No, però abans dels pets es deien condons adulterats.
Hòstia, no en tenia ni idea.
Bueno, sempre he tingut molt de gust.
He tingut sempre un grup elegant, un grup discret.
No, mira, si puc dir una cosa respecte als pets i la seva longevitat
és que són un grup que han envellit amb moltíssima dignitat.
Perquè, o sigui...
No, espera, espera.
Això bàsicament vol dir que al principi eren molt lletjos.
No, això vol dir que heu anat, diguéssim, creixent amb el vostre públic.
És a dir, no us heu mantingut, diguéssim, cantant-li sempre a la gent de 15 anys o de 20,
sinó que, diguéssim, tu has anat...
I el Joan, suposo, heu anat escrivint lletres i fent cançons
que parlaven dels vostres moments vitals.
I quan teníeu 20, parlaven de coses de tenir 20 anys
i quan en teniu 50, parleu de coses de tenir-me 50.
I a mi això em sembla una manera molt intel·ligent d'envellir artísticament, Lluís.
Ostres, Joel, ara mateix m'acabes de dissar i, mira, m'estic emocionant.
Calla, burro.
No, home, no.
Però tinc raó, no.
No tots els grups ho saben fer, això.
Bueno, què vols que et digui?
No ho sé, tampoc no hi veig molt de mèrit.
Vull dir que si quan tens 50, fas lletres de 20, fas una mica el ridícul.
I han de que no hi ha gent fotent aquest ridícul.
Mira, ara mateix al Primavera Sound hi ha uns autèntics dinosaures de la música
que els rescaten i segueixen cantant les mateixes cançons que...
Deu ser per això que al Primavera Sound no ens deixen trucar mai, no ens conviden.
Mira, ara m'agrada que em comentis això,
perquè avui m'han fet una pregunta al consultori sobre el Primavera Sound
i al Roger no li ha agradat la meva resposta.
És així, i escolta'm, i no passa res, la gent no està sempre d'acord.
A tu què et sembla en aquesta mena de macrofestivals, Lluís?
Sincerament...
Sí, sincerament.
Sincerament, com a músic o com a escoltador de música?
Com a les dues facetes, sí.
Però sobretot com a l'escoltador.
No m'agrada ni d'una més faceta ni de l'altra.
Si és de músic, et fan tocar sempre la meitat de temps del que et tocaria tocar...
Et donen una hora, no?
Et donen una hora, si hi tens una mica de sort.
Et fan tocar a les 5 de la tarda amb un bat de sol.
Això, si després et donen un passe,
que tu puguis quedar-te per allà,
que és l'únic de bo que té,
i et paguen dos duros.
Com a escoltador de música encara m'agrada menys,
perquè ja tinc una edat
i m'agrada veure els concerts on puc veure l'artista,
no mirar-lo per una pantalla, ja tant.
D'acord, dit això, dit això, Lluís,
si un dia et truquen i et conviden a la primavera a sound,
hi aniràs de pet, eh?
Home, i mai millor dit.
De pet, mai millor dit, efectivament.
Mira, parlant dels 40 anys dels pets,
però és que aquesta cançó també n'ha fet Vinya.
Pau treballa i estudia,
també té una família
que veu només de tant en tant.
I aquesta peça no és dels pets,
sinó que és la versió que ha fet Calavento
de la famosíssima Pau dels pets,
que suposo que al Lluís ja li ha arribat a les mans
i que no sé què t'ha semblat, Lluís.
M'ha semblat fantàstica,
perquè a més a més els Calavento
me'ls estimo com a germanets,
per aquí, bueno, quasi com a fills, com a nebots,
i quan m'ho van dir,
els hi vaig dir que endavant,
que canviessin la lletra,
que la fessin com si Pau
tingués 20 anys més,
i hem fet un...
Bueno, també s'ha de dir que la cançó
és tan bona que és difícil de fer-la malament.
Això és veritat.
No, doncs, vull dir que quan hi ha...
Els membres ja són tan bons,
llavors, esclar, tot va més fluid.
Però no, molt content.
A més, últimament n'estan fent moltes versions,
i això no sé si és bo és dolent,
però jo content ni que ho foc.
De les versions es cobra, Lluís?
Oh, my God!
Sí, eh?
Home, què penses que dic que sí?
Diu-li tot.
Què penses que dic que sí?
Clar, clar, clar.
Collons, que m'he de pagar la jubilació.
No, més en aquest cas d'aquesta cançó,
també ens ha permès escoltar el català dels Calavento,
o que tenen un català preciós de Tarruella,
que, com que normalment canten en castellà,
no el coneixíem.
Sí, sí, és una versió espectacular.
Escolta'm, Lluís, i què prepareu de cara a aquest 2025?
Doncs mira, de cara a aquest 2025,
volem fer una celebració dels 40 anys una mica diferent.
I el que estem pensant de fer...
És que no sé si puc dir-ho ja o no.
Sí, home, digue-ho, digue-ho, digue-ho.
Digo-ho, digue-ho, digue-ho.
Oh, digue-ho, digue-ho, digue-ho.
Després el mànager m'arranya.
El mànager...
Escolta'm, el mànager treballa per tu i no al revés, eh?
Lluís.
Sí, explica-li amb ell això, que ell no ho té clar.
Passa'm-ho.
Pel mànager jo sóc el cabró que se li importa el 80%.
Ho sabies, això?
Hòstia, s'endú el 20% el mànager.
Ui, tant, tio.
I ha de fer feina ja, eh?
Carai, tu.
No para, despenja el teléfono, diu que sí, ja ho vinga.
Potser surt més a compte a fer-se mànager que a fer-se músic.
Mira, doncs ja hem descobert una cosa avui.
Bé, Lluís, ens estaves a punt de donar un titular,
però el Joel t'ha interromput i tu crec que d'alguna manera has fet llofar.
Sí, he fet la cobra una mica, eh?
He fet...
No, volem fer una història que siguin dos concerts diferents,
depenent del dia on toquem.
No estic entenent res, Lluís, de moment.
Ja, ja ho sé, però bàsicament el que seria,
seria tocar en integritat certs discos
que van ser els més importants de la història dels pecs sencers.
Sencers.
I per ordre, per ordre?
Aquí ja m'apretes una mica.
Hasta aquí puedo leer.
Això no sap ningú, això és una exclusió mundial.
O sigui, cada concert serà un disc?
O dos.
O dos.
Quina marató que haureu de fotre, eh?
No, 24 cançons.
És el que dura un concert.
Tots ahir 12.
Sí, perquè a més les...
Mira, una altra virtut que tenen els pecs,
fan cançons curtes, com han de ser les cançons.
Home, i tant.
No fotre cançons allò.
Per favor, home.
A qui et refereixes, Joel?
7 minuts de cançons.
Fota una mortadela allí, vinga.
I ara un sol de guitarra.
I ara tot...
Fota't el solo pel cul, home.
A qui et refereixes?
Vés a l'estribillo.
A qui et refereixes?
Tira l'estribillo i passa cap a casa.
Home, pesat, home.
Pesat, que t'estàs masturbant amb la guitarra.
Exacte.
Unanisme musical.
Bueno, ho deixarem aquí, ho deixarem aquí.
Lluís Gavaldà, ets a Londres ara o no?
Que vagin a casa seva, home.
Deixeu d'emprenyar la gent, home.
Pesats.
Què?
No, dic avui una pressada cap a Londres amb el Lluís Gavaldà,
que el degustem al cel obert.
Ah, sí, escolta, i el 15 de juny toco...
Hòstia, no sé on toco, tio.
Que malament que sóc fent propaganda, txec.
Espera, espera, a veure.
Estic fent un programa de duet.
Amb el Joan Pau Chaves, no?
Exacte, amb el Joan Pau Chaves.
Si toco al costat de Manlleu...
Al costat de Manlleu.
Magies de Roda.
Magies de Roda.
Ah, ja ho conec, això.
Em sembla que he anat a alguna boda.
Jo no he anat mai, doncs.
És bonic o què?
Segur que sí.
Sí, en Manlleu és preciós, eh?
Sobretot a aquesta època de l'any, Lluís.
Sí, sí, està molt bé.
Lluís Gavaldà, una abraçada.
Moltes gràcies.
No, però no començàvem ara l'entrevista?
Sí, ara la farem.
Ré, Lluís, ens censuren, ens censuren.
Adéu.
Adéu, el Roger, vaja, vinga.
i que se vagin amb l'organisme musical.
Ara, ara, paixilleros pesats.
Pesats, home.
Adéu, home.
Tant de solo, tant de solo.
El suplement, amb Roger Escapa.
Amor, posa't crema, que el sol pica.
Estic bé.
Senyor, som la policia del sol de Clarel.
No es posarà crema?
No, si només és una estoneta.
Ni una estoneta ni res.
La protecció solar és un tema molt seriós.
Equip, protegiu-lo ara mateix.
Vine a la teva botiga Clarel i et regalem tots els solars.
I comprant dues cremes solars, bon té, aconsegueix regals fantàstics.
Vàlida fins a l'11 de juny a Clarel i a Clarel Pones, consulta condicions.
Mmm, ja fa olor d'estiu.
Però a la meva terrassa encara no.
Vaig a Bauhaus.
Vull un tandal.
I una barbacoa.
Ah, i gandules.
Quina passada.
M'ajuden amb tot.
Consultes per aquí i assessorament per allà.
I quins preus més baixos.
És que així, sí.
Doncs ja està, terrassa llesta.
Escolta, que bé que ha quedat, no?
La teva llar té ganes d'estiu i tu també.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
El 9 de juny és dia d'eleccions al Parlament Europeu.
Per votar, identifica't amb el DNI, permís de conduir, passaport o targeta de residència.
Introdueix la papereta al sobre de votació i lliure'l tancat a la presidència de la mesa perquè ho comprovi.
Diposita l'al·urna.
Pots votar de les 9 del matí a les 8 del vespre.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
Interior.gob.es
Hem tingut una gran idea.
Benvinguts al Supercampus.
Un nou espai amb continguts que us ajudaran a aprendre de manera divertida, creativa i en català.
Prepareu-vos per descobrir els secrets de la natura,
explorar èpoques passades,
conèixer obres d'art fascinants,
entendre a fons les matemàtiques i molt més.
I el millor de tot és que podreu gaudir-ho tant des de casa com des de l'escola, al vostre ritme.
Aprofiteu-lo, és tot vostre.
Supercampus, a la plataforma 3CAT i al Super3.
A partir de l'11 de juny,
la Filmoteca de Catalunya oferirà una retrospectiva dedicada a Sidney Lomet
amb motiu del centenari del seu naixement.
Lomet és un dels grans artesans del Hollywood de la segona meitat del segle XX
i és recordat per pel·lícules com
Tots homes sense pietat,
Network,
Serpico,
Veredicte final
o Abans que el diable sàpiga que has mort.
Més informació a Filmoteca.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincat.
Lincat.
Del 8 de juny a l'11 d'agost
arriba la 17a edició del Festival Portal Blau,
el Festival de Música i Art a la Mediterrània.
Més de 20 activitats a l'escala i empúries
plenes de música, teatre, poesia, exposicions i conferències.
El festival comptarà amb les actuacions de Meritxell Nederman,
Ginestar, Pau Alavajos,
Ju,
Henrio i Mamaduixa,
entre d'altres.
Més informació a portalblau.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincat.
Lincat.
Lincat.
A Catalunya Ràdio.
Revolució 4.0
amb Chantal Llovina.
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat,
empreses digitals.
Revolució 4.0,
el programa en català de referència
sobre emprenedors i transformació digital.
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Chantal Llovina.
Dissabte, tot a l'API Web i diumenge a les 10 de la nit
de l'antena de Catalunya Ràdio.
A la hora del migdia,
Catalunya Ràdio.
Sí, una, una, una, una.
No cridis així, per favor.
Sempre igual.
Ai, nois, fa falta aquesta música de tensió extrema.
Cada cop que traiem una notícia...
Home, sí, és imprescindible,
és marca de la casa.
Que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Noto que aquest món del cor cada cop interessa més a Catalunya.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
I tots els oients que ens escolten i ens envien safrejos, eh,
que en són uns quants.
El Suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Dos quarts i vins de dotze.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio.
Què tenen en comú un francès, un alemany, un italià o un català?
Més enllà de poder ser l'inici de qualsevol acudit dolent,
diumenge que ve, tots ells i més de 400 milions de persones més
estaran cridats a les urnes per decidir qui governarà els propers anys
això que anomenem Europa.
Probablement el que també tenen en comú
és que creuen que aquestes eleccions no van amb ells
o almenys que els queden una mica lluny.
Avui al Suplement amb la Mònica Terribas
ens preguntem on ha quedat la construcció d'aquesta identitat europea
si és que mai ha existit.
Bon dia, bona hora, Mònica Terribas.
Molt bon dia.
Com estàs?
Bé, sempre temes fàcils.
Sí, però quan el vam plantejar vaig dir
mira, tu tens sentiment de pertinença a Europa?
És difícil dir que no el tens
perquè hi ha moltes coses que hem compartit
durant molta etapa de la nostra història
i per tant sí
però quan parlem de la construcció de la identitat nacional d'un col·lectiu
sempre ho hem de pensar que això és un work in progress
és a dir, les construccions de les identitats es destrueixen
i es construeixen
és a dir, que no és alguna cosa que la tinguis adquirida
i ja la tinguis per sempre
és a dir, la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea
és un factor molt distorsionador de la construcció de la identitat
perquè un pensa en la Unió Europea
com aquella Europa que va ser atacada
com aquella Europa que va ser capaç d'unir forces davant del nazisme
com aquella Europa on el Churchill va tenir un paper molt important, etc.
quan surt la Gran Bretanya de la Unió Europea
es descavalca un dels elements que són fonamentals
en la construcció d'aquesta Europa
que comença amb l'eix franco-alemany
i Anglaterra
i a partir d'aquí
pum, pum, pum, pum, va creixent
no oblidem que Espanya entra molt més tard
per culpa del franquisme i de tot això
i aleshores, clar, aquest sentiment de pertinença
o el treballes o deixa d'existir
o el treballes o deixa d'existir
i el que estem veient ara a les eleccions europees
és que no s'ha treballat mai prou
és a dir, aquest sentiment de pertinença
no és una cosa que tu vas construint
unitàriament, personalment, individualment
sinó que és una qüestió de projecte col·lectiu
i si no existeix és molt difícil
i que la base fundacional era l'economia, no?
el problema és que quan es forma la Unió Europea
es forma, by means, per qüestions econòmiques
i aleshores fan una tria de prioritats
que es basa en la Unió Econòmica
i aquest és el punt de partida
la Unió Política mai s'aconsegueix
perquè l'Europa dels Estats
Estats-nació
es resisteix a la Unió Política
i aquí sempre hi ha hagut la gran contradicció
de la Unió Europea
és a dir, si tu busques una unitat
pel que fa a la defensa de drets fonamentals
dels Estats del Benestar, etcètera, etcètera
però no tens Unió Política, no tens Unitat Política
perquè no la tens
perquè en realitat el cap d'Estat
continua entenint les seves
o sigui, Macron parla amb Putin
per entendre'ns, eh?
té la seva política exterior
i tots els països fan la seva, no?
Aleshores, si no hi ha Unió Política
és molt difícil que hi hagi
la construcció de la identitat col·lectiva
molt difícil
perquè tens poques imatges
on vegis que els caps d'Estat
deixen sobirania
i empoderen les institucions europees
això no es veu mai
i si tu no tens la visió
que Europa té una estratègia
política i de política exterior
i de política cultural
tot i que hi ha molta legislació europea
que treballa sobre la identitat europea
la gent no la coneix
i com que no la coneix
no se la pot fer seva
tampoc no tenim una llengua comuna
hi ha més de 20 llengües diferents
oficials a la Unió Europea
tampoc no hi ha una religió comuna
o sigui, coses que ens identifiquin
segurament a tots els europeus
elements integradors de dir no?
Sí, el que passa és que
el concepte d'identitat
que ha estat molt estudiat
i hi ha pensadors
que hi han dedicat moltes, moltes obres
a parlar d'això
Edgar Moren, entre d'altres
que parlen de l'imaginari
col·lectiu i de com es construeix
a través de múltiples qüestions
que tenen a veure amb la cultura
però no necessàriament amb la llengua
ni no necessàriament amb la religió
és a dir, cada identitat té els seus mecanismes
no pots dir que no hi hagi una identitat escocesa
malgrat que allà
diguéssim la llengua pròpia
no és l'eix vertebrador de la identitat
i en canvi a Catalunya
la llengua ho és
és a dir, la qüestió de la identitat
d'un col·lectiu
s'articula per moltes vessants
no només la llengua i la cultura
el que és evident
és que els estats-nació
fan molt difícil
que aquesta identitat
sigui sòlida
que estigui ben construïda
perquè no existeix
un imaginari col·lectiu
compartit fora del yanqui
és a dir, fora de la Taylor Swift
quan jo ara he dit Edgar Moren
molta gent estarà pensant
qui és
i l'altre dia va venir Angela Davis
aquí a Barcelona
i és un referent intel·lectual i cultural
que compartim
i que tu te'n vas a França
i dius Angela Davis
la gent sap qui és
i te'n vas a Anglaterra
i la gent sap qui és
però Edgar Moren
segurament te'n vas a Alemanya
i al carrer
ningú sap qui és
i tots dos
van estudiant Mercús
tots dos
tots dos filosòficament
parteixen de les mateixes fonts
què passa amb la Davis
evidentment té una història personal
que fa que la conegui molta més gent
però vull dir que
aquells elements
de l'imaginari col·lectiu
que compartim
normalment
estan Estats Units
són la Taylor Swift
per entendre'n
saps?
i per què t'expliques
que ens uneixi més
a un europeu
la Taylor Swift
que no pas una estrella
de la cultura francesa
o italiana?
per moltes coses
evidentment les barreres lingüístiques
són un factor
en l'imaginari col·lectiu
però hi ha una qüestió fonamental
que és la potència brutal
de tot l'aparell audiovisual
anglosaxó
des de fa
més d'un segle
és a dir
des dels orígens
de la comunicació
podríem dir-ne massiva
i de la indústria
de la cultura
que dirien
els de l'escola de Frankfurt
es construeix
un imaginari col·lectiu
des dels Estats Units
que té com a mercat
d'apropiació
l'europeu
aleshores
tot el que és
la indústria cinematogràfica
els referents
les pel·lícules
ara les sèries
etcètera
etcètera
ve predominantment
dels Estats Units
i aleshores
la manera de fer
no només
les pel·lícules concretes
sinó la manera
de definir
allò que tu i jo
tenim al cervell
i la gent que ens està escoltant
de com veiem el món
està decidit
i dissenyat
bàsicament
a l'altra banda
a l'Atlàntic
i això fa moltes
fa moltes dècades
fa més d'un segle
que funciona així
i això fa
que aquest imaginari
col·lectiu compartit
sigui més el Mickey Mouse
que qualsevol altra cosa
s'ha intentat mai
forjar des d'Europa
una identitat
de manera més seriosa
o...
Mira
es va intentar
l'Euronews
és a dir
quan va sortir
tota la...
continua existint
però
és residual
per entendre'ns
és a dir
la informació
de la Unió Europea
des de la punt de vista
de com està construïta
la Unió Europea
o la prioritzes
a nivell de mitjans
de comunicació
a l'Estat
o no existeix
punt
és a dir
o tenim
consciència
d'Unió Europea
i d'Europa
en els estats
o no ho construiràs
perquè
no ho construiràs
perquè
fa quatre dies
va morir
el Bernat Pivó
un home
que en el món
de la literatura
és referència
a tot el món
des del punt de vista
del periodisme especialitzat
etc.
doncs
no era
un referent
global
no?
aquí l'havíem
entrevistat
jo havia tingut
ocasió
de parlar
amb ell
també
havies entrevistat
Paul Oster
aquí segurament
també
Paul Oster
i la magnitud
de la notícia
i quan els entrevistava
ningú se'n feia
resso mai
ara perquè
s'han mort
però
a Paul Oster
sí segurament
sí
però vull dir que
la diferència
entre
Paul Oster era americà
no?
la resta no
sí
però la diferència
entre una Davis
ara dèiem
i aquests personatges
té a veure
amb aquest imaginari
col·lectiu
té a veure
amb que
de la Davis
hem portat samarretes
té a veure
amb que
la indústria
i
diguéssim
la comercialització
de les idees
als Estats Units
la tenen
molt ben trebada
molt ben trebada
i nosaltres no
nosaltres
malgrat tenir
referents propis
doncs
no els potenciem
a part de
dinàmiques
d'autoodi
de cada cultura
i la nostra
seria un cas
de dir
ens en donem vergonya
els grups
ens sembla
que som provinciants
quan parlem
de la nostra
pròpia cultura
etcètera
complexes
d'aquest ordre
que fa
que les identitats
els costi
els costi
consolidar-se
respecte
l'imaginari
nord-americà
una cosa
per exemple
molt clara
la bandera
yanqui
tu mires
qualsevol sèrie
qualsevol
pel·lícula
nord-americana
i t'apareixen
banderes
a tot arreu
això ho fas
amb una
producció espanyola
catalana
francesa
i et diuen
oh nacionalistes
no sé què
i ells
han cultivat
la construcció
de la seva identitat
sense que tingui
un sentit pejoratiu
sense que tingui
un sentit pejoratiu
o a l'Emanya
mateix
Angela Merkel
crec que hi va
un moment
que va aparèixer
una bandera
alemanya
i la va voler
eliminar
de la fotografia
exacte
perquè hi ha
els estats-nació
evidentment
la realitat
d'Europa
és molt complexa
i per tant
hi ha estats-nació
i nacions
dins dels estats
i per tant
cultures
que bateguen
a dins
de les estructures
dels estats
i que per tant
hi ha tensions
com passa a Catalunya
passa a França
passa a tot arreu
això
i per tant
els estats
aquests estats-nació
que s'han construït
al llarg de la història
són ara
els que
aixupluguen
aquesta idea d'Europa
però clar
és una idea d'Europa
fictícia
des del punt de vista
polític
molt mal construïda
des del punt de vista
cultural
i pèssimament
construïda
des del punt de vista
social
perquè jo penso
que és aquí
on realment
hi hauria
la construcció
d'una identitat
l'estat
del benestar
la defensa
dels drets
fonamentals
però clar
quan veus
que la idea
d'Europa
fa conviure
governs d'extrema dreta
i pensament
d'extrema dreta
i els té allà
i no
imposa
diguéssim
unes condicions
molt clares
sobre que
hi ha línies vermelles
que no es creuen
i entren
en contradiccions
aquella idea
d'una Europa
de drets fonamentals
cada vegada
s'aprima més
i la qüestió
dels lideratges polítics
europeus globals
és a dir
el fet que cada país
tingui un lideratge
també tan fort
no hi ha una figura
segurament de consens
encara que ara
sí que s'escolliran
uns líders a nivell europeu
és a dir
la Úrsula von der Leyen
hauria de ser algú
que tothom
tingués en l'imaginari
i jo estic convençuda
que jo ara estic dient
Úrsula von der Leyen
la gent sap perfectament
qui és
però
no li ve la seva veu
no li ve
les seves idees
no li ve el cap
què pensa
Úrsula von der Leyen
i en canvi
en Manuel Macron sí
i fins i tot
Rishi Sunak
que fa quatre dies
i ja no està a Europa
evidentment
al Regne Unit
però
els lideratges europeus
els caps d'estat
tenen infinitament
més potència
de projecció
que Úrsula von der Leyen
és possible
que el nom
la gent el reconegui
però no sàpiga
què pensa
i per tenir un lideratge
tu necessites saber
darrere d'aquella figura
quin pensament hi ha
quines línies hi ha
etc.
i això no ho tenim
i a marge
per forjar-la
després de tants anys
o creus que
també després del que passarà
aquest 9 de juny
també amb totes enquestes
aquestes
que pronostiquen
d'entrada
pronostiquen l'abstenció
i després pronostiquen
una pujada considerable
de l'extrema dreta
sí
aquests són dos
dels grans problemes
la gent s'absté
perquè no sap
que quan
el Parlament Europeu
dicta una directiva
que és les seves lleis
europees
tenen transposació
directa
sobre
totes
les lleis
de tots els estats
aquest és un factor
el desconeixement
que hi ha
per falta
d'atenció
de tensió informativa
sobre el que significa Europa
i d'una altra
que aquests estats
nació
es tensionen
lògicament
amb l'arribada
d'una Unió Europea
molt més àmplia
on
molts d'aquests països
pensen
que tenint
una identitat
forta
a dins
poden fer més pressió
sobre l'eix
franco-olamany
i aquesta és una altra qüestió
és a dir
a l'ampliar
la Unió Europea
a l'ampliar
la Unió Europea
i a l'ampliar-se
els problemes globals
com el fet migratori
etcètera
aquests
estandació
s'han replegat
sobre si mateixos
i això ens està
generant extrema dreta
a tots els països
d'Espanya
per descomptat
amb la bogeria
de Vox
i per tant
aquí estem
en una
dinàmica
que
fa molt difícil
la construcció
comuna
de paràmetres
comuns a Europa
que no siguin
els econòmics
estrictament
Quin futur
preveus
aquesta Unió
sense
forjar
aquesta identitat
col·lectiva?
Jo
el veig
com està sent
en les darreres dècades
és a dir
és una amistat
de conveniència
és una relació
de col·legues
que es necessiten
és un
univers
que es crea
ara
per combatre
la potència
per exemple
hi ha hagut una cosa
molt important
que han fet
que han legislat
són els primers
a legislar
sobre intel·ligència artificial
i això ens hauria
de fer estar orgullosos
com a ciutadans europeus
de dir
on dia
la Unió Europea
ha agafat el toro
per les banyes
i ha agafat
aquesta qüestió
el 90%
de la població
això
com que no ho hem abordat
a fons
doncs
sí
però
i que també
la qüestió
de la intel·ligència artificial
és una cosa
que canvia tan ràpid
potser ens quedo
que molt ràpid
també aquesta llei
és igual
però el que és molt important
és dir
ei
això
s'ha de
hi hem d'estar sobre
senzillament
aquesta llei serveix
per dir
i hem d'estar a sobre
i estarem a sobre
però és igual
tu no pots
construir
una relació
més enllà
si no hi ha consciència
de tots els estats
i de tots els caps d'estat
perquè aquesta Europa
respiri
i Europa no respira
perquè els estats
l'ofeguen
surti a ballar
no sabent
quina cançó
sonarà
imaginar
on voldries estar
poder estimar
cada pas
que donaràs
saltar i veure
què passarà
avui
avui
el suplement
amb la Mònica Terribas
hem parlat una mica
d'aquesta identitat
europea
que segurament
no acabem de sentir
però que
sobrevolarà també
a partir d'aquest
9 de juny
el dia que ens tocarà
anar a votar
amb aquestes eleccions
europees
acabo amb aquesta peça
del Guillem Roma
perquè després del
bolletí de les 12
rebrem el Guillem Roma
que la seva carrera
li ha canviat una mica
aquests últims mesos
arran de
ara t'estic posant
la versió en català
d'imaginar
però aquesta és una cançó
que ha sonat
eternament en castellà
perquè una famosa
companyia de telefonia
l'ha agafat
l'han llevat
i fa poc
el Guillem Roma
ara que parlàvem tant
del Santiago Bernabéu
i de la Taylor Swift
va actuar precisament
el Bernabéu
amb aquesta peça
en castellà en aquest cas
ens vindrà a explicar
l'experiència
Mònica Terribas
moltes gràcies
i molta sort
amb Guillem Roma
i una mica de música
amb la Neus Bonet
als espais de propaganda electoral
i ara tornem
aia-ня-n-arche
aia-na-n-arche
la titulari
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara, malauradament, no interessa a ningú.
No apareix ni als mitjans de comunicació.
M'agradar que l'Afganistan és l'únic país del món
on les nenes, a partir dels 12 anys, no poden estudiar.
Crònica d'un fracàs.
Afganistan. La retirada.
Amb la periodista Mònica Bernabé.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
Amb Toni Arbonès.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
9 de juny. Eleccions europees.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Menys CO2. Més verd.
Menys ultradreta. Més drets.
Menys fons voltor. Més fons de recuperació.
Menys sostres de vidre. Més igualtat.
Per una Europa més social, més feminista i més verda.
El 9 de juny. Vota més Europa.
Vota socialista.
Estem aquí per assegurar un planeta millor
per a les generacions futures.
Davant l'extrema dreta, reivindiquem l'Europa
de les nacions lliures.
Per una Europa verda.
Per una Europa de nacions lliures.
Vota Europa republicana.
Vota Esquerra republicana.
Vam marxar a l'exili fa quasi 7 anys.
Van dir que ens detindrien.
Que ens jutjarien i condemnarien.
Que mai entraríem a l'Eurocambra.
Però hem persistit.
I una i altra vegada hem guanyat.
I amb tu, junts, seguirem persistint.
Per l'oficialitat del català.
Per teixer aliances.
Per la independència de Catalunya.
I per avançar en drets i llibertats.
Per seguir guanyant a Europa.
Junts Més. Lliures per Europa.
Junts Més. Lliures per Europa.