Però encara no hi som.
És la tarda.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
El sector hoteler confia en les reserves d'última hora
per millorar les xifres de la temporada d'estiu.
Les reserves estan lluny del ple absolut
la de Girona, on l'ocupació litoral de l'Empordassa
situa al voltant del 80%,
mentre que la costa d'Aurada es queda al 75%.
El portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme
de Tarragona, Xavier Guardià,
confia en millorar les xifres de cara a l'agost.
Estem notant cada vegada més,
i veurem si això, diguem-ne allò que diu, ha vingut per quedar-se,
que hi ha molta lentitud en la reserva.
O sigui, la gent espera molt a darrera hora per decidir,
o si més no, per reservar aquell lloc que vol.
El periodat i les terres de l'Ebre,
l'ocupació dels establiments turístics,
se situa al voltant del 80%.
A la Garrotxa, a la Cerdanya i al Ripollès freguen el 60%
i el Pirineu oscila entre el 70 i el 90%.
Més notícies, en Raül Flores.
Les oficines de correus de la ciutat de Barcelona
i també dels principals municipis turístics
obren aquest cap de setmana
per donar resposta a l'alta demanda de vot per correu.
A Catalunya hi ha 276.000 sol·licituds,
un rècord en unes eleccions generals,
però encara per sota de les últimes eleccions al Parlament,
que es van fer en plena pandèmia.
Passen a disposició judicial
els 6 acusats d'una violació en grup a Mallorca.
Són 6 turistes alemanys
que haurien violat un altre turista
en un hotel de la platja de Palma.
La policia treballa amb la hipòtesi
que no tots els detinguts haurien tingut el mateix grau de participació.
Nous moviments diplomàtics al voltant de la guerra ucraïna.
El president de Corea del Sud, Yun Suk-Yol,
ha arribat aquest matí per sorpresa aquí,
on té previst reunir-se amb el president Bolo de Mirzelens,
que Corea del Sud, aliada d'Estats Units,
és un país exportador d'armes
i fins ara s'ha resistit a les pressions per vendre armament a Ucraïna.
Mentrestant, al front de guerra,
Rússia assegura que a les últimes hores
ha batut a 12 soldats ucraïnesos
que intentaven travessar el riu Nieper a la regió de Gerson.
L'onada de calor al sud d'Europa s'intensifica.
A partir de demà, a Itàlia s'ha més un alerta vermella,
perquè les temperatures es poden enfilar
fins als 43 graus al centre del país,
en ciutats com Roma i Florencia.
A les illes de Sicília i Cerdanya es pot arribar als 48 graus
i, fins i tot, es podrien superar als 48,8,
que és la temperatura màxima registrada mai a Europa.
Fins i tot es podrien superar als 48,8,
que és la temperatura màxima registrada mai a Europa,
precisament a l'illa de Sicília l'agost del 2021.
Aquestes temperatures extremes
poden durar tota la setmana que ve.
Les onades de calor fan que Itàlia sigui el país
amb més morts prematures, més de 18.000 el 2022,
segons el president de la Societat Italiana de Medicina Ambiental,
Alessandro Miani.
Perquè Itàlia és el país europeu que té el nombre més alt en ciams,
per sobre dels 80 anys.
D'altra banda, la hiperconstrucció a les nostres ciutats
provoca illes de calor urbana,
que amb falta de zones verdes
afecten significativament el microclima.
A Catalunya, les temperatures superaran aquest cap de setmana
els 35 graus amb xafugó a la costa i nits tòrides,
que no baixaran dels 25 o 26 graus
al llarg de la setmana que ve.
I que no intensifiqui encara més.
Esports, Albert Benet.
Al Barça i al Girona tenen avançades
les negociacions per Oriol Romeu.
L'operació podria incloure la sessió d'algun futbolista
com Pablo Torre al Club Gironí.
La idea és que Romeu ja viatgi a la gira americana del Barça
aquest dimecres.
El Tour avui es disputa la quatorzena etapa
que entra de ple en els Alps.
Entren Mas i Morsín,
amb tres pors de primera categoria
i al final després del perillós descens
del jubilant de categoria espacial.
Entre els favorits, Jonas Vingegor,
té 9 segons d'avantatge sobre Tadej Pogatxer,
que ahir va retallar 8 segons.
Onz Javer i Marqueta Bandrosova
disputaran avui la final femenina
del torneig de tenis de Wimbledon.
Per la seva banda, Marcel Granullers,
fent parella amb Horacio Ceballos,
jugarà a la final de dobles masculins
amb Kulkov Skubsky
i Carlos Alcaraz i Novak Djokovic
jugaran de mala final masculina,
serà una lluita generacional
i també pel número 1 del tenis mundial.
Fins aquí les notícies.
Així sonen els caps de setmana a Catalunya Ràdio.
Un programa que us porta totes les setmanes...
Matinem amb la música popular i de rel a Icatmans.
Al vespre, Sona 9 presenta el talent emergent
de la música catalana.
Les nits són per pujar a les golfes d'Algorina
i a la mitjanit comprovem que la vida és un musical
o tastem un cafè greu.
A les matinades ens deixem atrapar pel jazz batusi
i sortim a durar-ho tot mentre ballem a la pista de fusta.
A l'estiu canvia de ritme
amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio.
El 23 de juliol és dia d'eleccions generals.
Per votar, identifica-te amb el DNI,
el permís de conduir o el passaport.
Utilitza el sobreblanc per al Congrés
i el sípia per al Senat.
Lliure els tancats a la presidència de la taula
perquè els comprovi.
I deposita cada un dels sobres a l'urna corresponent.
Pots votar de les 9 del matí a les 8 del vespre.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Coses que pots fer si et toquen els dos milions de la grossa de la Diada.
Seny, Rousa, endavant.
Gasta-t'ho tot en una festa.
Vés a una sota del Matalàs. Compre't un descomputable.
Revisar frens pneumàtics i ja està. Porta dinar a la família.
Capsa de galetes i avall. Marxa un any a Honolulu.
Canvia les tovalloles del bany.
11 de setembre, sortets de la grossa de la Diada.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar, i només si ets major d'edat.
Reservar els teus llibres de text
A l'escola del col·legi, té premi.
Un 10% de regal per a les teves futures compres de papereria,
material escolar, botxilles...
I, a més, ja pots anar a canviar el teu bal escolar.
I fins la tornada.
Consulta en les condicions al cortinglés PUNES.
Les teves compres de tornada al col·legi a la botiga web i app.
Adéu, Nino.
Ja era hora. Una persona amb qui val la pena passar el temps.
Nino, no juguis amb mi. Tu parles amb la teva dona.
I jo parlo amb el meu marit, d'aquest disparat.
Nino, no és tan fàcil. Doncs deixem-ho estar.
L'amiga genial.
A TV3, últims capítols, diumenge a la nit.
El CSCB presenta una lectura singular
de tres figures clau de la literatura catalana.
Jesim Berdeguer, Joan Brossa i Mercè Rodoreda.
Un esdeveniment a mig camí
entre una obra de teatre i una exposició
a càrrec del col·lectiu Cabo San Roque
en el marc del Festival Grec.
Del 5 al 30 de juliol al CSCB.
Més informació a cscb.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Aquest estiu gaudiu del millor jazz
en un escenari únic que la costa brava
amb el jazz festival L'Astartit.
Del 20 al 23 de juliol,
vuit concerts amb noms destacats del gènere,
com Abishai Cohen, Kurt Elling o Richard Bona, entre d'altres.
Més informació a jazzastartit.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
El podcast d'aquesta setmana
va ser una mirada a la comunitat lgbti a Catalunya.
Filling the Sink, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món, ciència, cultura,
política, economia, cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio
i a 4radio.cat, amb l'Orkan Daherty.
Filling the Sink.
Listen to stories and debates from Catalonia.
Filling the Sink.
Passen 9 minuts de les 11.
Enric Soler. Bon dia, Albert.
Molt bon dia. Com estàs? Bé.
Sec? Eh, bueno...
Sí, sí, tranquil·litat.
Perfecte. A veure si podem sentir un sol de fons, perquè...
On entrem ara? Explica'ns on entrem ara, aquí.
On estem entrant, Enric?
Bé, estem entrant a una nova secció
que es titula Café Orwell.
És la banda sonora que ens acompanyarà en aquest espai.
Oh...
En aquesta època d'individualisme i polarització que estem vivint,
volem apagar el mòbil i deixar-lo fora de la taula,
per fer una cosa que fa temps que no fem, conversar amb calma,
mirar els ulls al nostre interlocutor i escoltar el que ens vol dir,
respectar el seu torn de paraula i deixar-li el seu espai,
perquè ens pugui exposar les seves idees.
A mi m'agrada molt el nom que hem tirat per aquesta secció.
Ha estat molta estona per això, buscant-lo.
Val la pena dedicar uns segons a explicar d'on surt aquest nom.
Bueno, la gènesis d'aquest espai
també està inspirada en un mític espai d'aquesta casa,
que era el Cafè de la República,
i també inventada sota l'aixopluc del que va dir
el Premi Nobel de Medicina, Santiago Ramón y Cajal,
conegut per descobrir les neurones
i definir-les com les papallones de l'ànima.
Què va dir?
Va dir...
Això pel que fa al tema del cafè.
I el tema de l'Orwell
és perquè en aquest espai tenim una voluntat de concòrdia
i volem donar-li es veu
a persones que venen de llocs molt diferents.
És a dir, volem construir una atmòsfera hospitalària.
Com quan tenim invitats a casa
i els oferim cafè per a trencar el gel.
O quan hem dinat amb la família un diumenge
i mentre estem fent la tetúlia de sobretaula,
algú s'ofereix anar a la cuina a preparar un cafè.
O també quan hem decidit donar el pas endavant
i dir-li a una persona que ens agrada si vol anar a fer un cafè.
De fet, en el nostre compromís,
com al final Ràdio Pública i Ràdio Nacional de Catalunya,
creiem que tenim la responsabilitat
d'oferir als ciutadans un contingut que sigui rigorós,
de qualitat i atractiu,
alhora que fugim dels circs mediàtics
i del model social del sensacionalisme,
o a vegades que podem veure en reality shows,
que ara algun podem veure aquí a les pantalles.
I preocupats per l'habilis de l'odi
que es vomita a les xarxes socials
i la deshumanització dels que no pensen com nosaltres,
volem recordar una frase que va dir Orwell, diu,
l'important no és només mantenir-se viu,
sinó mantenir-se humà.
Per tal d'inaugurar aquest primer cafè Orwell,
hem volgut invitar el cònsol general
de la República de França a Barcelona,
l'honorable senyor Olivier Ramadou.
Ell és nascut a Bordeus, llicenciat en Dret
i màster en Ciències Polítiques.
Ha tingut responsabilitats diplomàtiques
al Perú i a Turquia.
És el cònsol de la República Francesa a Barcelona
des del dia 1 d'octubre del 2020,
amb autoritat sobre l'Aragó, Balears i Catalunya,
els territoris que conformen el cònsol de la República de França.
Senyor Olivier, benvingut al cafè Orwell.
Benvingut, senyor Olivier.
Moltes gràcies i bon dia a tothom.
Molt.
Van posar la barra molt alta, les expectatives molt altes.
No sé si ho podré fer.
Home, de moment ja ens ha donat un obsequi que m'agrada molt.
De fet, potser pot explicar-ho millor a vostè que jo, segurament.
Diu Julier, no sé si ho he pronunciat bé, 2023.
Ahir era dia 14 de juliol,
i el cònsol general de la República de França
ho ha pronunciat bé, 2023.
Ahir era dia 14 de juliol, i què passava?
Exactament, la festa del Dia Nacional de França,
que ho vam celebrar amb les autoritats locals,
i amb els actors culturals, educatius, científics,
de tota Catalunya, aquí a Barcelona,
i ho vam festejar amb l'ajuda d'algun sponsor,
que és Vic, que és una empresa francesa,
que és aquí, que produeix aquí a Tarragona,
la majoria dels seus lapissos, etcètera,
i ens van obsequiar aquest souvenir,
que és molt bonic i que vaig voler compartir amb vostès.
L'aprofitarem aquest estiu de ben segur.
Sí, jo crec que l'acabarem, això està ben clar.
La primera pregunta gairebé és obligada.
Com estan les relacions entre França i Catalunya actualment?
Penso que, en primer lloc,
la relació entre França i Espanya és el seu...
potser el millor moment.
Després de la cimera franco-espanyola
que vam tenir aquí a Barcelona el 19 de gener passat,
això il·lustra el lloc que té Barcelona a la relació bilateral,
que és un lloc central, que Barcelona és la porta d'entrada per França,
a tota Espanya.
I és per això que també Catalunya representava el 26%
del comerç bilateral entre França i Espanya.
I llavors, el 26%.
Sí, que, òbviament, és la comunitat autònoma
que té la major importància
en la relació bilateral comercial entre els nostres dos països.
I a nivell educatiu, a nivell cultural, també,
Catalunya és el primer lloc,
és el cor de la relació entre Espanya i França.
I això, que és com una porta,
una porta mediterrani
i una porta entre el nord i el sud,
i que ens ajuda a nosaltres francesos a apropar-nos del sud.
Em costa que a vostè també li agrada molt l'esport.
No sé si és una cosa...
Ho he trobat allà buscant per internet amb el seu nom.
Ho dic perquè no sé si l'haurà desatrevida,
però creu que tindrem la sort de contemplar
la sortida del Tour de França
mentre passa, per exemple, per sota de l'art de triomf
del passeig de tallos companys?
Sí, esperem que sí.
I, doncs, aquest any va sortir el Tour de França des de Bildau,
que és un bon senyal, em sembla,
i ho sé que hi ha contactes amb el nou equip
de l'Ajuntament de Barcelona
i els organitzadors del Tour de França
perquè surti d'aquí uns anys, no?
Però no tenim data encara.
Però hi ha un interès mutual.
Vostès, pel que fa a l'esport, crec que també tenen...
Vaja, jo sempre que he anat a França he de reconèixer
que hi he anat a esquiar.
No sé si també hi he anat vostè alguna vegada, suposo que sí.
Vaig fer totes les meves vacances d'infància a Font-Homme,
a Font-Romeu.
Llavors, és una zona que conec bé,
tant a l'estiu com a l'hivern.
Llavors, sí, vaig aprendre a esquiar ahir
i és el lloc on torno sempre amb molt de gust.
I per això...
Per això, aquesta zona i la Cerdanya,
la Catalunya del nord,
és una zona que tinc molt a prop del cor.
I a més, crec que l'activitat forma...
Vaja, que França pot treure pit
de ser una activitat important
de la qual ocupa un percentatge del PIB també important.
No sé si els preocupa en aquesta línia,
per exemple, el canvi climàtic,
que pugui afectar a l'activitat que es desenvolupa
en aquestes pistes.
Sí, òbviament, hi ha diverses pistes
d'evolució de l'esport de neu.
En primer lloc, obrint les activitats.
I tenim la sort, nosaltres,
que l'esquí es reculza
amb altres activitats.
Hi ha ciutats, hi ha pobles al riu de l'esquí.
No són estacions d'esquí
que van néixer així de res.
Hi havia un poble, llavors hi ha una vida.
I això fa que és molt atractiu
perquè un poble pot oferir més activitats.
També s'està desenvolupant
moltes activitats d'estiu,
quan no hi ha neu,
de ciclisme, de canyonisme,
moltes altres activitats
que s'estan promocionant actualment.
I fa poc teníem una reunió
amb els sectors del sector turisme
aquí a Catalunya
per promocionar la Cerdanya de l'estiu.
Això era la comanda que aquí també es pot fer
una analogia amb el que podem veure aquí a Catalunya.
Potser sense els Alps, però sí amb els Pirineus.
Quant fa que va arribar vostè aquí a Catalunya?
Fa dos anys i mig.
No sé si és una mica agosarat, però aquest català que parla vostè...
Aquest català el vaig aprendre des que vaig arribar.
I això, no?
M'agraden bastant, no?
M'agraden les llengües.
No soc diplomàtic per res.
I això, no?
L'última llengua que vaig tractar d'aprendre
era el turc,
i em sembla molt més fàcil el català.
Bé, potser perquè amb el francès comparteix també alguna...
Això, era més fàcil entrar a la llengua.
Llavors, no sé, i és feina, no?
S'ha de reconèixer que hi ha feina.
No sé si tenen vostè dedicat una parcel·la del seu temps
com a cònsuls a estudiar llengües o...
Com es forma un cònsul?
Amb molta experiència.
Amb molta experiència de terreny, no?
Amb tota la diversitat de les activitats diplomàtiques, no?
I...
Però, normalment, no tenim temps,
abans de sortir a un destí, no tenim.
Però no tenim temps per aprendre la llengua.
De fet, em van anomenar l'agost
per arribar aquí l'1 d'octubre, no?
No era... No em donava el temps per aprendre el català.
Ara sí que s'està canviant, aquestes coses,
perquè hi ha molts altres països que sí dediquen un temps
per aprendre la llengua.
Però sí, la veritat és organitzar el seu temps,
perquè aprendre el català, per a mi, era una necessitat.
A mi m'agrada escoltar i entendre el soroll del carrer.
I això era...
A Turquia, per exemple, era molt frustrant, no, entendre.
I malgrat els esforços que vaig fer,
mai vaig entendre el que es deia al carrer.
I això m'interessava.
I com que era més fàcil, era facilitar més feina, no?
Era molt positiu.
En senyor Líver és cònsul de la República Francesca, aquí a Barcelona.
M'agradaria també preguntar-li, perdoni,
que a vegades va bé començar amb preguntes simples,
perquè la gent sent cònsul i potser no és capaç d'imaginar-se,
o té una ficció al cap sent la paraula cònsul
i potser s'imagina un James Bond, uns còctels...
Em pot explicar breument en què consisteix la feina d'un cònsul?
En primer lloc, soc aquí per recolzar la comunitat francesa
i protegir els interessos de la comunitat francesa
en un lloc particular.
Així va néixer la figura dels cònsuls.
I llavors, els grans ports del món,
com era Estàmbol, com és Barcelona, etcètera.
Això és el cor, no?,
representar i defensar els interessos
de la comunitat francesa.
Llavors, això és el tema que ocupa
més de dos terços del meu equip.
Ajudar social, ajudar als més pobres,
ajudar a la gent...
a la gent gran,
visitant els presoners que tenim aquí a Catalunya,
per veure si li va bé, etcètera.
Però sí, hi ha molta imaginació
arreu del que és un cònsul.
Aquesta setmana vaig rebre una classe de joves
que tenien com 17 anys i em van preguntar
si tenien guàrdia de seguretat,
si tenien una dimusina,
si tenien un jet privat.
Això no, ho sento, però no,
és molt més a terra.
Més planer, potser, no?
Sí, molt més a terra.
Però sí, és una feina fabulosa
de poder defensar i representar
els interessos d'un país,
i sobretot quan no és del país veí,
aquí a Barcelona, on hi ha molt interès
en desenvolupar cooperacions, relacions
i també l'altra part de la meva feina
és facilitar aquests contactes
i operacions concretes.
A mi m'agrada molt això de projectes concrets
que permeten millorar la situació
de les poblacions transfontereres
o donar oportunitats a actors locals i francesos
perquè facin coses junts.
Ens consta que no ha vingut amb bicicleta
i avui en aquest compromís d'una sostenibilitat
que comentàvem abans.
Enric?
Sí, i voldria fer un valor també
que hagi tingut la sensibilitat
d'afegir el català perquè facilita la comunicació
i efectivament la flair que fa la societat
potser la pot captar millor, com que s'ha de valorar.
Entrant en el tema de la diplomàcia
que encara l'Albert està comentant,
l'any 2020 el notari escriptor català Xavier Rocaferrer
va publicar una biografia colossal que es titulava
Tallherant, el diable i colls que va dirigir dues revolucions,
va enganyar 20 reis i va fundar Europa.
Era algú que la majoria de gent tallherant
fora de França potser no el coneix, però com definiria?
Quina pinzallada ens donaria per il·lustrar la figura
de tallherant i la importància dins dels cercles diplomàtics?
Sí, és una figura molt important,
és un pilar de la història diplomàtica mundial,
i no pas només francesa.
Però a mi, a mi, personadament, no m'agrada el cinisme,
amb el qual el va fer, i que també és com quan l'administració...
Quan l'administració...
perquè era això, no?
Era un representant de l'administració real
i després de la revolució i després de l'imperi
i després del novament real,
això que no s'entén molt bé ara,
però tenia una forma de cinisme
i tenia una forma d'apropiació de l'interès general
per part de l'administració.
I és més una qüestió filosòfica.
És l'administració la responsable d'interpretar
l'interès general o de quedar-lo?
I això m'interessa molt en la figura de tallherant.
Sí, doncs en llançant amb aquest tema,
li voldria plantejar un tema que he vist des de l'òptica ibèrica,
sobta una mica, que és el tema de la N,
l'Escola Nacional d'Administració.
Com ens explicaria què és la N?
Perquè aquí no teníem cap figura institucional semblant
què és la N i quin és el seu origen històric,
per què es va crear?
Parlem en passat de la N, perquè es va canviar fa dos anys
a una nova forma d'escola
per formar l'administració de la França.
L'Escola Nacional d'Administració n'és després
de la Segona Guerra Mundial, després de la desfeta,
i després de la desfeta de la N,
i després, sobretot,
del fet que l'administració
va passar de la Tercera República
a servir al Regiment de Vichy,
que era col·laboracionista amb els nazis.
I quan la resistència
va guanyar i va recuperar el poder,
va voler crear una nova
una nova èlite administrativa i basada en els valors republicans i amb un compromís molt fort amb la
llibertat, amb la igualtat i amb la solidaritat i la fraternitat. I això era la idea, clarament,
que va néixer d'aquest consens entre els partits polítics, entre els representants
dels sindicats, entre les diferents sensibilitats de la resistència i per poder crear aquesta nova
França que tenim avui. Sí, li comentava això perquè, efectivament, es va produir una reforma que potser
va ser les protestes també de les armilles en grogues i el president Macron va recollir aquesta reclamació
social i va impulsar una reforma. Va ser la pròpia institució, si no ho tinc malentès, que veient que no
estava escoltant la FLAIRE que comentàvem abans del carrer, van impulsar ells mateixos una reforma de
l'institució abans d'arriscar-se que es produís un xoc social. És així o què va ser? Ara m'explica
la història de la Gènesis aquesta segona reforma què la va provocar? La creació del que ara és
l'Institut de Formes de Capacitació del Servei Públic, Institut Nacional del Servei Públic,
la voluntat és fer una institució molt més oberta i que faci que faciliti la relació entre
el sector públic, el sector privat i que no hi hagi un sector públic que no estigui al servei de la
iniciativa privada. I en això és una reforma molt interessant per evitar els inconvenients de la
FLAINE que hi havia com una repetició de les elites. Sempre perquè que hi hagi elites, que era un tema
de les armilles grogues, hi havia un tema de treure totes les elites, però un país necessita
elites, és necessari tenir elites. La qüestió és com s'entra a l'elit, si l'elit és tancada o
és oberta, el relleu de l'elit. Això és el tema. I l'INSP vol ser l'institució que permeti obrir de nou
aquesta alta administració francesa a nous actors que vinguin d'altres capes de les societats.
És que el tema era que una de les acusacions que es feia des de les armilles grogues era una figura que
els deien que eren els enarques, com la categoria, com aquesta classe social que dirigia l'estat i que
cada vegada estava tendint més cap a un hipotisme alarmant. I el tema era que també s'havia plantejat la
possibilitat d'incentivar programes de beques, pel que vostè diu, perquè capes de les societats
desfavorides o que no han tingut tanta sort econòmica a l'inici de la seva vida, entressen a l'administració
i, per tant, sentir-se representades i no buscar un xoc frontal, sinó reformar el sistema. La iniciativa
de les beques, en aquest cas de la reforma de l'ENA o en general, creu que hauria de ser aquesta?
Sí, és molt interessant, si ens puc, en París, aquesta escola de ciències polítiques molt famosa,
que va participar de la formació d'una gran part de l'elit francesa, intel·lectual, política, administrativa,
va començar amb això, amb beques per a gent que venia dels bon llocs, de les perifèries de les metròpoles,
però significava que el sistema ja no funcionava per si mateix, significava que hi havia d'aposar elements
de recuperació, d'apertura, perquè el mateix sistema estava una mica tancat.
És com un senyal que el sistema ja no funcionava tan bé.
Llavors, em sembla molt important, molt interessant, exactament com m'has dit, que tota la població francesa
ha de sentir representada per les elites, per els que tenen el poder de decidir i d'aprendre les decisions
i de posar-les en funció.
En Llaçana, aquí, fent una mena de joc de miralls, en la realitat francesa i la catalana,
que llavors era director de SADE, Col·lo Echeverría, l'any 2021 va publicar un article a Vanguardia,
un article i un diari que no sospitós de ser excessivament esquerranós,
sinó que té un tarannà que li ha permès perdurar durant molts anys per la serietat de la publicació,
però que no té un tarannà revolucionari, on parlava de la proposta de reforma de l'N de Macron,
al principi, quan s'estava gestant, i l'article es titulava la formació de les elites.
I deia, sobre les elites del nostre país, deia, literalment, el següent cito textual,
les elites estan lluny dels problemes públics, més enllà de la cura dels seus interessos directes,
i tendeixen a reproduir-se cada cop més entre elles.
I clar, com a ciutadà, com a persona de peu, llegisses que el director de SADE,
que és la Universitat de Barcelona on s'educa l'elit, que està dient això en públic i a la Vanguardia,
i clar, és una mica alarmant, perquè si estan dient això en públic, què deu estar passant privat?
I, en fi, denota una certa preocupació si llegisses això.
Creu que el joc de miralls que es va produir a França s'està produint aquí
i haurien de tindre algun tipus d'orfebre que fes una reforma al mirall?
De fet, moltes d'aquestes crítiques no són justes.
Hi ha un compromís amb l'interès general molt fort a l'administració,
a l'administració francesa, no puc parlar d'una administració en la qual no treballo,
però a l'administració francesa es nota un compromís molt fort a l'interès general
i també als polítics.
Vaig treballar en un ajuntament com a conseller diplomàtic de l'alcalde de Bordeus
abans d'arribar aquí a Barcelona
i vaig treballar amb molts polítics, amb diners de caldes, etc.
i vaig sentir un compromís molt fort per a l'interès general, realment.
I el problema és que no es pugui compartir amb la gent,
que una part de la gent no l'intingui.
I això és un tema de representació i personalment no tinc la clau.
No sé com fer-ho per millorar la situació, però és molt injust.
Les crítiques són molt injustes. Per què hi ha aquest compromís?
Hi ha moltes persones que ens estan escoltant
i que hem notat, sobretot en entorns joves,
que hi ha una concepció de les institucions
o un desencant, un descensís amb les institucions
que ens preocupa més que res,
perquè ara mateix estem en uns micròfons d'una ràdio pública.
Però no podem obviar que hi ha molta gent
que se sent oblidada pels parlaments
o per aquestes institucions que estàvem comentant.
Què podem fer o què haurien de fer les institucions per recuperar,
sobretot aquest jovent i en general la societat,
i sobretot aquells que han patit les dues crisis,
i parlo d'una generació molt concreta, entre els 30 i els 40,
què podem fer per recuperar-los?
És que els invitaria a participar de la vida pública,
que vegin des de dins com es fa,
i que es comprometin ells amb la vida pública,
perquè això és la democràcia.
I si ningú s'adintra a fer-ho,
llavors el deixes als altres i és fàcil criticar.
Però millor participar.
No sé com està la situació a França,
però precisament a l'editorial parlàvem de relleu generacional
i d'aquesta d'animàvem, de fet, a recuperar la confiança
amb les institucions, i em va molt bé el que ha comentat,
perquè estic d'acord amb la participació de la vida pública,
el que passa és que moltes vegades potser es troba en un mur,
o encara no s'ha produït aquell relleu generacional
que ha d'arribar, que és òbvi que ha d'arribar,
perquè de fet algunes dades que llegíem avui ho indicaven,
aquí en aquest cas a l'Estat,
es jubilaran el 56% dels funcionaris els propers 10 anys,
a les universitats durant la propera dècada,
es jubilaran el 90% dels catedràtics i també desapareixeran
el 60% dels agricultors i ramaders.
I veurem si es pot recuperar o si hi ha un relleu
que pugui acollir aquesta desaparició que es produirà.
No crec que encara, o que ha d'haver-hi una mena d'aliança
o s'ha de facilitar i promoure que aquestes noves generacions
puguin entrar precisament per veure-ho des de dins
i poder participar de la vida pública?
Sí, però la veritat és que hem de deixar...
Soc un home ja de més de 50 anys,
i llavors encara no soc en el moment
de deixar el relleu generacional,
que em falta més de 15 anys de feina.
Però sí, s'ha d'apropiciar la capacitació dels joves
a les necessitats de la societat.
I això és un tema del sistema educatiu,
que ha de repensar una mica com funciona
i adaptar-se al sistema educatiu.
I això és un tema del sistema educatiu,
que ha de repensar una mica com funciona
i adaptar-se al sistema educatiu.
I això és un tema del sistema educatiu,
que ha de repensar una mica com funciona
i adaptar-se als reptes del món d'avui,
del chatxipiti,
d'aquestes transicions multisectorials
que estem vivint,
que fan també que el món en el qual vivim
és un món molt incert.
I això també,
és un món de la gent.
I necessitem un camí en un moment
en el qual ningú sap qual és el camí.
Llavors hem de repetir,
hem de catar,
hem de defensar els valors.
Perquè són els valors que ens indiquen el camí.
Perquè el camí no el coneixem avui.
És un camí molt incert,
però aquest camí ha de recusar-se
amb valors.
Aquests valors.
El lema de la república francesa,
la llibertat, la igualtat, la fraternitat,
realment és la base de la democràcia moderna
i és tot a dins.
A dins d'aquestes tres paraules,
molts,
realment hi ha tot el que necessitem
per seguir un camí
que és un camí de solidaritat,
de respecte a la pluralitat,
d'igualtat d'oportunitats,
d'igualtat davant de la llei.
Realment això,
és realment
defensar aquests valors.
Ara he sortit al lema de la república
en aquesta secció, ja més dita per vostè.
Estic d'acord amb el que comentava.
Faig una reflexió només en veu alta,
perquè amb aquesta preocupació que manifestàvem dels joves,
veient un cas que en aquest moment,
i que hem vist recentment als Estats Units,
les elites allà, suposadament demòcrates,
es referien als votants de Trump, per exemple,
que és un perfil molt concret,
de ciutadà com a la cistella dels descarriats,
persones que no han pogut formar,
persones que no tenen estudis, que no han pogut desenvolupar-se,
que han estat a les zones de la perifèria,
que tenen una activitat econòmica
que podria recordar el conductor
d'un camió,
o tipus de feines que no són precisament
i precisament hi ha tota una crítica,
que critica que, d'alguna manera,
fins i tot els progressistes no han abandonat
la lluita de classes
i han deixat la veda oberta al pessimisme.
El pessimisme que al final potser desencadena
amb aquesta crítica a les institucions
o amb aquest descensís que comentava abans fa un moment.
No sé si vostè està d'acord o no
amb aquesta afirmació, primer de tot,
si veu que hi ha alguna solució o creu que alguna recomanació
de cara a les institucions d'apropar-se de nou
a aquesta maldita cistella de descarriats,
aquesta cistella dels apartats,
perquè no sé si aquest pessimisme pot acabar desenvolupant
amb una nostàlgia que ens pot confondre
i ens pot fer pensar que els temps d'abans eren millors
i voler recuperar i que per ell algú es pugui aprofitar d'aquest pensament.
No hem d'oblidar que vivim en un món
on mai hem arribat a un nivell d'educació
com és el d'avui,
quan pensàvem que l'educació era el que tot el resoldria.
Llavors és una mica frustrant veure la realitat.
Penso que vinc d'un país on les polítiques públiques
són potser les més intenses, les més desenvolupades,
fins a moltes parts de la gent,
fins a la gent que se sent descarriada.
Els barris aquests, de les perifèries a França,
arriba molt de diners,
molt de diners dels impostos que paguen els francesos
per ajudar aquestes persones a les escoles.
Per exemple, són zones on les escoles petites,
en els primers anys dels estudis primaris,
es van separar les classes perquè no siguin més de quinze alumnes a l'aula,
per poder aprendre a llegir, a comptar,
més fàcilment, amb més atenció per part del professor.
I això tenen un cost alt.
Llavors, significa que també seguim apostant per l'educació,
que és la base.
Dura.
I punt.
Sobre el que ha comentat, si em permets Albert,
sobre l'educació en valors,
va vingut al cap una frase creada també de l'Orwell
que deia sobre la dicotomia entre educar només en la tècnica
i educar en la tècnica i l'humanisme.
Em deia que encara que trobéssim un mur
que estés vellament construït amb els millors maons,
el millor ciment i la millor enginyeria civil,
si era un mur que estava envoltat en un camp de concentració,
aquell mur s'havia d'enterrocar.
Perquè ja fa uns anys sembla que s'ha de viure només la tècnica per la tècnica
i això acaba conduint a situacions d'individualisme i de corrupció,
perquè no tenim l'habilitat, o sembla que l'han perdut,
també en les xarxes socials,
de fer una cosa tan senzilla que és com ficar-nos al lloc de l'altre.
Llavors, les institucions, a banda de la tècnica,
crec que també haurien de potenciar la vessant humanística
en una cosa tan senzilla com és la lectura.
Perquè a Catalunya hi ha hagut un serre bombori fa unes setmanes
perquè s'ha publicat un estudi on es confirma una cosa
que tots ens temíem que els nivells de comprensió de la lectura
han caigut en picat.
L'elefant a l'habitació i ara cal ficar-hi remet.
Llavors, la pregunta és...
Creu que fa uns anys que estem arrossegant una dinàmica
de només ensenyar la tècnica i tal vegada haurem de recuperar els valors
de la revolució francesa i de l'americana també
respecte d'ensenyar tècnica i també humanisme?
Sí, penso que és fonamental.
La veritat és que hem de desenvolupar-nos l'humà.
Això és cert.
Em recordo parlar amb joves al Liceu Francès
que em deien que sentien que l'escola
era una institució de formació d'obres,
de gent que anirà a formar part de les necessitats econòmiques
i no éssers humans.
I això...
Soc bastant crític amb aquesta idea,
perquè penso que l'escola francesa tracta de formar éssers humans.
I tracta de promocionar la lectura, etc.
Però avui, la veritat és que els joves que llegeixen són pocs
i que fan l'esforç de llegir.
Però si es poden apropar a la cultura d'una altra manera,
per què no?
Potser hem d'adaptar la pedagogia a noves formes d'apropar-se,
però sí, perquè han de seguir llegint
o apropar-se al que és a dins dels llibres.
Però no hem d'oblidar que aquí som el país del Sant Jordi.
Això sempre em fa molta il·lusió el dia de la Sant Jordi,
perquè es venen tants de llibres
i espero, m'imagino, que alguns el llegeixen.
Clar, sí, sí.
És un debat que estem en un context de relleu generacional,
de transició tecnològica,
de desequilibris d'un món que es va configurar després de la Guerra Freda
i que sembla ser que ara s'estan trastocant.
Parlo en nom dels joves que estem en aquest costat de la taula
i al darrere de la peixera, de l'estudi,
que la nostra posició, la de la majoria de la joventut,
no és de buscar un xoc frontal als institucions,
al contrari, és intentar reformar el sistema
i que les persones que estan a punt de jubilar
potser s'haurien de fer la pregunta que és quin tipus de...
Per exemple, el món universitari,
en els pròxims deu anys, Espanya,
es jubilaran 90% dels catedràtics, com ha comentat l'Albert,
i la pregunta és, aquests catedràtics que es jubilaran,
quin tipus d'alumne que ara és alumne de les facultats,
quin tipus d'alumne volen que estigui als parlaments?
Perquè d'aquí deu anys les seves pensions
els que ara són alumnes.
I és una reflexió que no sé si tothom s'està fent.
És cíclica, la històrica.
Bueno, cíclica no, però a vegades rima.
I enllaçant això amb el tema de la diplomàcia,
voldríem parlar també de Rutby,
que, en fi, a Espanya o a Catalunya potser no hi ha tanta tradició,
però a França sí.
Llavors, voldríem treure a coalició un llibre
que està basat en...
Després es va fer l'adaptació cinematogràfica
de la pel·lícula Invictus amb Clint Eastwood.
I el llibre es diu El Factor Humà.
És la bibliografia de Nelson Mandela
i el subtítol és
El partit de Rutby que va ajudar a construir una nació,
on explica també en un context explosiu
de l'Apartheid a Sud-àfrica
com un president o un líder de l'oposició,
que era Nelson Mandela, que era negre,
que va estar una llarguíssima temporada a la presó,
20 anys llargs,
va entendre que el Rutby, com a esport,
podia unir les dues faccions
o les dues realitats sud-africanes,
perquè el Rutby era patrimoni pràcticament íntegre
dels africaners.
I era un motiu de pressió internacional
per part de l'oposició de Nelson Mandela,
que reanava a boicotejar partits de Rutby
i la selecció sud-africana estava vetada internacionalment.
Llavors, llegint el llibre del John Carlin,
a part que és fascinant,
perquè t'explica una mica el que passa entre bambalines,
explica que quan se va reunir el Mandela amb el Bota,
que era llavors primer ministre,
deia així,
Mandela va estendre-li una mà
en establir analogies entre la lluita actual
per a la lliberació del poble negre
i l'intent similar dels africaners
durant la guerra dels Bowers contra els anglesos.
Feia gairebé 100 anys,
quan s'havien intentat desfer del joug imperial britànic,
ja que a casualitats de la vida el Bota,
el pare i l'avi del present d'aquella època,
avien com va tu tenir aquella guerra contra els britànics.
Llavors, també, una mica la mentalitat d'aquest cafè,
i també transmetre-ho a la joventut,
i a tothom que no s'estigui escoltant és
quins valors han de guiar o què li pot passar a una persona
que ha estat vint i escaig anys a la presó
i tot i així fa l'esforç d'aprendre la història
del teu captivador,
de la persona que t'ha enganxonat,
i a més a més l'idioma també.
I això crec que és, en essència,
el que hauria de ser la diplomàcia,
evitar els conflictes majors
ficant-te al lloc de l'altre,
però aprofitant la cultura com a canal de comunicació.
Llavors, no sé si enllaçant-me al rugby o amb el tur,
o altres experiències que hagi pogut tindre amb l'esport,
no sé si us podria explicar una mica
com creu que es podria canalitzar.
Sí, sí, doncs veurem si el rugby ens pot ajudar,
que rebrarem la Copa Mundial de Rugby
a partir de final de...
de mig setembre a França,
i convidem tota l'agenda a seguir-lo
i a venir a França a visitar-lo,
que serà una bona oportunitat.
El rugby és un esport amb molta solidaritat
on cadascú pot trobar el seu lloc
on es necessiten moltes competències diferents
dins de l'equip,
i això és molt simbòlic de com funciona la societat,
que necessitem a tots dins de la societat.
Llavors, el tema de l'Africà del Sur,
això també reflecteix, o reflexiona?
Reflecteix.
Gràcies.
Això de la diversitat de la societat
que treballem junts arriba a un objectiu.
Per a nosaltres francesos va ser l'equip de futbol del 98,
que va guanyar la primera Copa Mundial de futbol per França al 98,
que era representant de la diversitat de la societat francesa.
Era el blanc-blanc-beur,
el negre blanc-beur per a l'arab.
Era aquesta generació, que és la meva.
Tenia 28 anys quan vam guanyar aquesta primera Copa Mundial,
i és la meva generació, black-blanc-beur,
de solidaritat entre gent de totes les origines,
de tot arreu de França.
Llavors, això em sembla important,
és molt important que a través de l'esport,
com un símbol de poder arribar a un objectiu comú per tot un poble.
I tornant a la diplomàcia, això és la diplomàcia.
La diplomàcia és empatia,
la diplomàcia és entendre l'altre per poder defensar els seus propis interessos.
Quan un és al camp de futbol o al camp de rugby,
i és per guanyar,
però guanyar respectant l'altre,
trobant les seves fragilitats per poder guanyar,
i defensant els seus interessos.
No el vas deixar marcar un gol.
Senyor Lluís, voldria fer-li una última pregunta, abans de marxar.
Durant la taula rodona que es va organitzar a Barcelona l'any passat
amb els ambaixadors de França i Alemanya,
a França i Madrid, Jean-Michel Casa va dir
és en la nostra joventut on la proporció d'intensió de vot
en els partits extrems és més alta,
especialment a l'ultradreta.
Un s'ha de preocupar quan en un país com França
els candidats de l'extrema dreta representen en les enquestes d'opinió
més d'un terç de l'electorat.
No és una situació que ens pugui satisfer.
Nosaltres hem d'actuar.
Fa servir precisament el verb actuar,
que vol dir fer un pas cap endavant,
i en aquesta línia volia preguntar directament
si França veu en preocupació l'ouge de l'extrema dreta
al seu voltant, no preguntaré pel cas concret,
també podia fer-ho, però si al seu voltant,
a Europa, al cap i a la fi,
es veu en preocupació l'ouge d'aquest extrema dreta.
La preocupació és sobre els valors
que formen la identitat europea
i que està inscrita en els tractats europeus.
Llavors, hi ha barreres, hi ha murs
que hem construït per protegir aquests valors
i hem de defensar-los una altra vegada,
hem de ser conscients de les fragilitats
i de trobar les repostes que necessita la gent
perquè no guanyi la por,
que no guanyi aquest pessimisme
i que no guanyi la por.
I això és el que hem de fer.
La gent que no entén el futur.
Senyor Lluís, per acabar,
tenim un regal, un petit obsequi
que el nostre Enric ara li entregarà.
Només us informo que ahir a 50-70 hem d'acabar.
Tranquil, molt ràpid.
En primer lloc, moltes gràcies per ser a la presència aquí
i per la mobilitat i la facilitat de tractes
des del primer moment que hem tingut amb el Consulat francès,
no pensàvem que la idea que teníem en compte un diplomàtic
i menys extranjera.
Llavors, tenim dos regals que representen una mica
la decència de Catalunya.
Una és el seny i l'altra és la rauxa.
Estos són per a vostè.
Però ha de triar quin vol primer.
La rauxa, perquè prefereixo el seny.
La rauxa aquí la té.
Pot obrir-ho, si vol.
Sí, per entendre la referència, però ràpid, ràpid.
Sí, sí, perdoni, eh.
Ok, el Caball Forts.
Que és una revista...
Sí, és una revista destinada al públic infantil,
que és el principi d'aquest programa.
L'hem tret una mica a una secció que fem que es diu Entre Línies,
i fa 61 anys que es va començar a publicar
i no sé si a nivell familiar o gent propera té canalla,
i si volen aprendre el català,
crec que és una bona oportunitat.
Seria una bona excusa per tractar de facilitar l'aprenentatge
del català amb el meu fill, que té 15 anys,
i que fins ara no ha fet els mateixos esforços que jo.
I l'altre regal, superràpid, que és el regal del seny.
Aquí el té.
M'han dit que podem arribar fins al 58.30.
Tenim temps per obrir.
A 25, 25, 25, m'estan dient. Perdó, perdó, perdó.
És homenatge a Catalunya per Orbel. Perfecte.
Molt bé, sí, sí, perfecte, moltes gràcies.
Senyor Olivia Ramadú, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres avui.
Nosaltres, quan vam fer el primer contacte,
patíem o dèiem, no sé si ens respondran o no,
vam fer més un correu una mica llarg, s'ha d'admetre,
però estem molt sorpresos i alhora agraïts
que hagi vingut avui vostè aquí.
Moltíssimes gràcies i intentarem convidar més
si vostè amb la seva diplomàcia ens pot ajudar,
potser aconsegui algun altre cònsult passi per aquest programa.
Intentarem, intentarem. Ho agrairem.
Moltíssimes gràcies, gràcies també a tot l'equip
que ha fet possible aquest suplement avui,
perquè ha costat i deu-n'hi-do com ha costat.
Demà sí que hi haurà 3 horetes més de suplement d'estiu.
A reveure.
Són totes les lleis que dividen i destrueixen.
Va a devolver la voz al poble espanyol
perquè recuperi les lliendes del seu destí.
Aquest 23 de juliol, vota el que importa, vota Vox.
Espanya necessita un canvi de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa, vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine al nostre acte central de campanya al Palau de Combrissos de Montjuïc
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança. Amb tu, Espanya avança.