Gràcies.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia.
Els bombers treballen des d'aquesta mitjanit passada
en un incendi de vegetació forestal a Vítam,
que pertany al municipi de Tortós, al Vegebre.
Afecta una trentena d'actàries,
i el foc afecta també la zona del Coll de l'Alba.
Agents rurals investiguen les causes del foc.
Per la proximitat de les flames,
aquesta nit els Mossos han desallotjat preventivament
una desena de persones de masies.
Tot i així, el Coll de l'Alba és sobretot una zona molt buscosa,
amb molts pinars.
Els bombers preveuen poder controlar el foc les pròximes hores.
S'han tallat, això sí, els accessos al Coll de l'Alba,
al Parc Eòlic i al Camí del Sèl·lio.
En una entrevista fa una estona al Soblement de Catalunya Ràdio,
l'alcaldessa de Tortosa, Maritxell Roger,
ha explicat que la situació ha millorat respecte a la matinada,
quan ha començat el foc.
La situació que ens transmeten des de bombers
és que està en una situació de possible control proper.
S'han cremat al voltant de 25 hectàrees,
ens preocupava molt la força del vent,
ara per sort ha baixat la intensitat,
i a més a més també ja és de dia i tenim aquí els mitjans aeris,
i per tant la situació és molt millor que les últimes hores.
Aquest matí s'han enlairat tres mitjans aeris,
sobre el terreny hi ha 21 dotacions.
Els efectius els continua preocupant el vent,
tot i que ha baixat d'intensitat.
Més notícies en Raül Flores.
L'alcaldessa de Barcelona ha de colar opressió en el PSC
perquè aclareixi si vol revalidar el pacte amb els comuns
després de les properes eleccions municipals
o bé si s'obre a una aliança amb Xavier Trias.
Ho ha dit en una entrevista al diari El País.
Realmente me ha sorprendido mucho que el señor Collboni,
recientemente, a parte de los otros gestos incomprensibles,
a parte de eso haya abierto la puerta en sus declaraciones
a un posible pacto con el PSC,
que de hecho lo están haciendo ya en la Diputación de Barcelona.
Indignació majúscula del president de Cantabria,
Miguel Ángel Revilla,
durant davant del fet que una trentena de trens
que Renfe havia demanat fabricar per Cantabria i Astúries,
ara s'ha vist que no cabrien els túnels
quan on haurien de circular.
Això és el que pensa Miguel Ángel Revilla
en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
Oeste, tenían los túneles en dibujos,
pero no en el que se había visto.
Tenían los túneles en dibujos,
pero hasta aquí los túneles los pasamos, los vemos, los medimos,
hay metro y se dice de altura 3, de anchura 4, lo que sea.
Esta es la mayor chapuza que yo haya visto en mi vida.
Por eso le dije a la ministra ante ayer,
alguien tiene que pagar las consecuencias.
L'expresident del Pakistan, el general Pertès Musharraf,
ha mort a causa d'una llarga malaltia,
segons ha fet públic avui.
El desenllaç s'ha produït a l'Hospital America de Dubai
als Emirats Àrabs segons el portal de notícies pakistanès
Geo News, que cita fonts diplomàtiques.
Musharraf va ascendir el poder al Pakistan
a través d'un cop d'estat l'any 1999
i se'n va proclamar president.
Espanya és el primer país de la Unió Europea
que grava els envasos de plàstic no reciclat,
però les empreses que el volen incorporar
a les seves línies de producció
no en troben i el poc que hi ha al mercat és caríssim.
A Catalunya hi ha deu plantes que produeixen plàstic reciclat,
però la demanda supera de llarg la seva capacitat.
Vicky Ferrer és la gerent del gremi de recuperació de Catalunya.
A l'altra banda hi ha empreses com en Planter Group
que dirigeix Pep Coll i es dediquen a l'embalatge d'aliments
i no troben plàstic reciclat
per introduir-lo a la seva línia de producció.
Esports, Albert Benet.
El Barça rep el Sevilla aquest vespre a les 9
en el primer partit de la segona volta de la Lliga.
El tècnic Xavi Hernández assegura que no se sent favorit
per guanyar la Lliga, només candidat,
tot i els 5 punts de diferència sobre el Madrid
que vull jugar al Camp del Mallorca a les dues del migdia
i amb les baixes per lesió de Benzema i Militao.
El Barça-Sevilla el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
A un quart de cinc i pel tot gira, Girona-València-Muntilivi,
amb l'objectiu d'allunyar-se del descens
que l'equip gironí té en aquests moments a dos punts.
El València el té a només un punt.
L'Espanyol, quinzè, a dos punts del descens,
després de l'empat a un contra l'Ossasuna-Cornella-al-Prat
amb gol de Braithwaite i amb els debuts de Pierre Gabriel
com a titular i de Denis Suárez i de Grajera,
aquests dos sortint des de la banqueta.
També en futbol, a la Lliga femenina aquesta tarda,
un partit en presència catalana, el Barça rep el Betis a les 4.
A la CB aquest migdia, a dos quarts d'una, dos partits,
Barça-València i Breugant-Girona, ahir victòria de la penya
en el duel català amb el Manresa a l'Olimpíc de Balona per 73 a 65.
I avui es disputa la final de la Copa Masculina de Badner-Pol
entre l'Atlètic-Barceloneta i el Sabadell.
La final serà a les dues del migdia a la piscina Can Llong de Sabadell.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Bon dia, Marina Porres.
Bé, i tu?
Fantàstic, veig que vens il·lustrada amb llibres
que ara de seguida ens explicaràs.
Fa una estona m'ha explicat a l'Audiència del Suplement
que el dia 11 de mar serem a la Sagrada Família,
també hi serà la Marina Porres,
participant d'aquest programa especial,
un programa inèdit exclusiu,
amb 40 places reservades als audients més fidels del programa,
que hem demanat que ens enviïn notes de veu curtes
explicant per quin motiu han de ser ells els escollits.
Per tant, tenim només 40 places, tenim 20 entrades dobles,
per tant, 20 uients que seleccionarem fins arribar l'11 de març.
El telèfon per enviar aquesta nota de veu breu.
6607 07 1611, 6607 07 1611.
Molta gent està trucant a aquest telèfon.
No.
Nota de veu al WhatsApp del programa.
6607 07 1611.
Una nota de veu al WhatsApp de 20 segons.
Escolta'm, vull venir a la Sagrada Família
perquè escolto el suplement des de l'època del solar,
que m'encantava el complet dels uients,
del Claudi Puigades.
Quina pressió, haver de trobar un missatge...
Un missatge una mica original.
Un dia em vaig creuar...
Núria Ferrer, presenta-ho al suplement.
Per al metro la vaig aturar i li vaig demanar...
Jo què sé.
Doncs que m'expliquin una història d'aquestes
i els anirem seleccionant al llarg d'aquestes setmanes.
No truqueu, per favor,
que és que tenim allà en el telèfon que està traient fum.
Ens han col·lapsat ja de notes de veu
i, després, notes de veu breus, per favor, per favor.
No s'hi val 8 minuts.
20, 30 segons.
6607, 16, 11.
I no truquem, per favor, notes de veu.
Notes de veu.
Ja està, perdó, no estic renyant a ningú.
És que no ens havíem explicat bé a primera hora.
Perdó, eh?
11 i 8.
Vindràs a la Serada Família?
Vindré.
No, és que aquesta és la cosa.
Estic fent aquesta pregunta a molta gent
i jo vaig entrar una vegada treballant també.
I és impressionant per dins.
Sí, m'ho crec i, a més, és que tinc moltes ganes de veure-ho.
Però tu i jo que podíem venir les vegades que volguéssim,
pagant l'entrada, que no deu ser barata, però...
Sí, sí, però mai ens hem proposat de dir
anem a dedicar el matí a veure la Serada Família per dins.
I per dins és espectacular, és espectacular.
No, no, és una...
Bueno, i falta anunciar qui actuarà,
perquè tindrem actuacions allà dins.
I seran actuacions...
Ho anireu anunciant a poc a poc, no?
Sí, ens farem molt pesats.
Em sap molt greu, ens farem molt pesats.
Jo crec que m'estic fent una mica pesat amb tot això de la gira,
però...
Jo crec que està bé, heu anat per tot Catalunya,
això sempre està bé.
No ho sé, no ho sé, ja no sé què creure.
11 i 9, això és l'excusa.
Amb la Marina Porres, llibres sèries i bandes sonores
ho relliguem tot a través dels coneixements culturals de la Marina.
Comencem normalment amb llibres i, sobretot,
comencem amb un tema.
Què ens portes avui, Marina?
Doncs avui dediquem aquesta secció a un tòpic literari
que s'ha fet servir molt
i que per mi és molt interessant, que és la idea del despertar.
Però no l'acció de despertar-se pròpiament,
que també podria ser, si fos així,
hauríem de parlar, per exemple, de Kafka
i del personatge que es desperta
convertit en escarabat a la metamorfosi.
O hauríem de parlar del principi de tot
de la recerca del temps perdut de Proust,
que comença amb la imatge d'un narrador
despertant-se al seu llit
o recordant el seu despertar.
Algún dia parlarem de tot això, però no avui.
Avui parlem del despertar com a metàfora.
És a dir, la idea de despertar,
o a una realitat que no coneixies
fins que no passa alguna cosa que et fa clic,
que et desperta, que et fa obrir els ulls.
Com és que hi has pensat, amb això, Marina?
Doncs hi he pensat llegint una novel·la
que es diu, precisament, El despertar,
que és un llibre que arribarà de males llibreries,
publicat per l'altra editorial
i traduït per Xavier Pàmies.
El despertar és una novel·la breu
de l'autora sudista Kate Chopin,
que es diu El despertar.
El despertar és un llibre
de l'autora sudista Kate Chopin.
Kate Chopin, bastant desconeguda,
però per situar-la,
és una senyora que va néixer a Sant Lluís
el 1850 i va morir
el 1904.
Per tant, és gairebé una de les primeres
escriptores del sud dels Estats Units,
que és un territori que, com bé
sabem en aquesta secció, ha donat
grans novel·listes.
I ella va ser de les pioneres
del sud dels Estats Units,
abans que Folkner, abans que Carson McAllers
i altres que hem anat portant per aquí.
Llavors, Kate Chopin
era una senyora d'origen francès irlandès,
era una senyora rica,
la seva família tenia una plantació de cotó
a Louisiana, per tant, ens hem d'imaginar
aquest ambient del sud.
Aquesta senyora es va casar bastant jove,
va tenir sis fills i el marit es va morir
i ella es va quedar bídua molt jove.
Llavors, es va posar a escriure
i es va convertir molt ràpidament
en una autora molt exitosa, molt venuda,
de contes i novel·les que parlen
precisament d'allò que ella coneixia més bé,
que és el seu propi ambient,
que són les comunitats criolles
i cajuns de la Louisiana rural
de mitjans del segle XIX.
Llavors, jo no l'havia llegida mai,
però havia sentit parlar bastant d'aquesta novel·la,
El despertar, que és una mica
una novel·la de culte sobre la idea
de l'emancipació femenina.
És a dir, de fet, la novel·la en el seu moment,
a la meitat del segle XIX,
va provocar un cert escàndol moral i social
i amb ella la van marginar
en aquests ambients. Llavors, per què?
Perquè el despertar explica la història
de l'Edna Pontellier,
que és una senyora rica de New Orleans
que porta una vida típica de les esposes
d'aquell temps, o sigui,
una senyora sacrificada pels nens,
sacrificada pel marit, tot endreçat, tot recte, tot en ordre.
Però de la trobada amb un home
de qui s'enamora per casualitat
de vacances a la platja,
i hi ha unes descripcions fantàstiques
d'aquesta zona dels Marx del Sud,
es comença a qüestionar tota la seva vida.
I això és per aquest senyor,
però aquest senyor és com una mena d'interrupter
que l'avisa de totes les coses que estan malament.
I es diu el despertar precisament per això,
perquè l'Edna sent que de sobte
no es vol conformar amb la vida
que fins aleshores ja havia semblat bé.
I això passa per, clar, un despertar de consciència,
un despertar sexual,
un despertar respecte als fills, respecte al seu ambient,
i és un llibre que ensenya molt bé
els dubtes d'una senyora que quan comença
a qüestionar-se una cosa, que això ja passa,
cada cop va més a fons i més enllà
de qüestionar-s'ho tot.
Llavors, a mi m'ha semblat molt interessant,
m'ha semblat que aprofundeix en temes
que molt més tard a Europa després tothom
estarà treballant i repetint,
i crec que és una mirada diferent sobre el tema
de la consciència femenina
que em sembla que cal tenir bastant en compte.
Avui ens despertem amb la Marina Porres
a través dels llibres però també a través de les pantalles.
Això és Sunset Boulevard, un clàssic de l'icònic director
Billy Wilder de l'any 52, Marina.
Sí, és aquesta, amb aquestes veus,
ja es veu que estem a Hollywood Clàssic.
Aquesta és la història d'una senyora
que no vol despertar.
A Sunset Boulevard la trobareu a Filming, per cert.
És una senyora que no vol despertar,
tot el contrari del llibre que acabem de recomanar.
És una senyora que es nega a veure la realitat que té davant.
Aquesta pel·li, jo crec que, d'aquesta manera,
és una pel·lícula que és una pel·lícula
que es nega a veure la realitat que té davant.
Aquesta pel·li, jo crec que deu ser,
no soc expert en això, però crec que deu ser
un dels primers clàssics del cinema
sobre aquestes pel·lis que parlen sobre
la mateixa història de Hollywood.
Som a Los Angeles i un guionista arruïnat
està patint molt perquè no troba feina.
Llavors, mentre està amb la carretera
per allà a Los Angeles voltant amb el cotxe,
el cotxe se li espatlla i va parar
a una gran menció que sembla abandonada.
Però resulta que allà hi viu algú
i qui hi viu és una senyora
que és una estrella de Hollywood
i el seu personatge és una diva
del cinema mut dels anys 30
que havia triomfat molt en el passat,
però que ara ningú li fa cas.
Llavors, quan descobreix que el senyor
que ha parat per error a casa seva
és guionista, li demana que es quedi
perquè ella té un guió molt bo
per una pel·li que ha de protagonitzar ella
per tornar a ser una gran diva.
Llavors, el que comença com una feina
acaba amb ell vivint a la mansió d'aquesta senyora,
ella s'enamora com terriblement d'aquest home
que està pràcticament amb un segrest domiciliari,
però clar, el senyor no es vol quedar
a casa d'aquesta dona.
Però clar, la senyora té tants aires de grandesa
i la veus tan indefensa fent
de gran diva arruïnada
que tampoc ningú sap com acostar-se-l'hi
i com dir-li que es desperti,
és a dir, que prou, que ja no és tan famosa
que ha d'afrontar la seva realitat.
És una pel·li de culte aquesta
perquè la protagonista és Gloria Swanson
i surten grans figures de l'època
i surt Buster Keaton
i té moltes capes de lectura
perquè clar, el tema és molt fondu,
però alhora és una pel·li que veus que es fonda
però alhora és com bona i divertida de veure.
La pel·li té un final tràgic perquè sabem
des del minuto que hi ha un primer pla
d'un senyor mort a la piscina,
però és una superpel·lícula
que va creant molt bé l'atenció
i explica fins on arriben
els límits de les coses
quan algú es nega a veure la seva realitat.
Música.
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love got to do with it?
What's love but a second-hand emotion?
What's love got to do, got to do with it?
Who needs a heart when a heart can't be broken?
Avui amb la Marina Porres,
despertant-nos a través dels llibres, les sèries, les bandes sonores,
i també la música, com aquesta proposta.
Tina Turner, what's love got to do with you?
És un superclàssic de Tina Turner, de l'any 1984,
i he pensat avui que parlem de Despartar-se,
perquè és una cançó sobre la llibertat personal
i sobre com no té sentit lligar-se coses amb les que no creus,
en aquest cas l'amor, que és, com canta Tina Turner aquí,
una emoció de segona mà, a second-hand emotion.
I he pensat perquè, en aquesta cançó,
perquè estava llegint un assaig de la filòsofa Camille Paglia,
que és com una feminista punk i molt reconeguda,
és un assaig que es diu Sexual Personae,
i parla de la representació de la sexualitat i el gènere a l'art.
Llavors, en aquest llibre, Paglia té un capítol sobre Shakespeare,
on explica que un dels grans personatges de Shakespeare és Cleopatra,
perquè és una senyora que, com tots els personatges bons,
diu ella, i això seria una altra secció,
té un punt de dona i un punt d'home,
perquè la clau per ella, per ser un gran artista,
i per tanta altra gent que ho diu,
és tenir coses dels dos gèneres,
ser una mica home i una mica dona.
Llavors, Paglia diu que Cleopatra és un personatge tan lliure i tan potent
que ningú l'ha pogut igualar a les adaptacions al cinema que s'han fet.
I, diu Paglia, l'única que es pot igualar a la Cleopatra de Shakespeare
és Tina Turner en el vídeo d'aquesta cançó,
What's Love, What to Do, Got to Do With It.
Diu Paglia que, en aquesta cançó ella, busqueu-ho i ho veureu,
està com una llauna lliure i salvatge, canviant d'actitud,
poderosa sobre totes les coses que l'envolten,
com ser-vos en una ciutat hostil,
com fa Cleopatra al llibre de Shakespeare.
Per tant, l'he portada avui perquè és una senyora molt, molt desperta.
Tina Turner.
Fantàstica com sembla, amb aquesta boassa extraordinària.
Més llibres?
Doncs tornem als llibres i tornem a parlar d'una senyora que es desperta,
però, en aquest cas, es desperta i se n'adona que despertar-se
no li serveix de gaire cosa.
Estic parlant d'una novel·la que es diu Tres anys,
que és un llibre de l'autor rus Anton Chekhov,
que va publicar fa uns mesos l'editorial Calcarrer
en una traducció molt, molt bona de l'Arnau Varios.
Aquesta és la història d'una dona, jove, la Júlia,
que viu una vida bastant rutinària i avorrida,
i que, sense saber ben bé què és l'amor,
accepta casar-se amb un senyor que es diu Laptev,
que és un home ric, lleig i baixet,
però que està molt enamorat d'ella i molt més gran que ella.
Però això saps com acaba, no?
Aquí, xepi, xepi, ells es casen, viuen una vida convencional,
i estan bé, o almenys no hi ha grans drames.
Llavors, ella sent que no està tot lo bé que pot estar,
però és que, clar, pobre Júlia, és molt jove, és molt inexperta,
no sap d'on li ve aquesta insatisfacció.
Llavors, en un moment determinat ella creix
i el matrimoni es muda a Sant Patasburg,
perquè estaven abans al camp,
i ella comença a descobrir la vida de ciutat.
Llavors, aleshores, ella es comença a endur per la vida social,
comença a conèixer gent, es comença a despertar,
i adonar-se'n que la realitat no és tan estreta
com havia viscut fins ara,
que és una mica el que li passa a aquest Chopin,
a la protagonista d'aquest Chopin al llibre anterior.
El que passa aquí és que la nova realitat,
aquesta vida social tal tal,
a ella tampoc l'acaba de convèncer.
I el que li passa quan es desperta, metafòricament,
és que no sap on col·locar els seus sentiments.
És a dir, no sap si la vida que porta està bé,
si hauria de canviar, no sap què fer.
No explico com acabar la novel·la, però realment...
Malament, segur.
És que és com una mica d'anar fent aquesta història.
És una història psicològica molt bona,
perquè és Chekhov, tampoc estem descobrint res, no?
Però és un tractat sobre com evolucionen els personatges d'un llibre
al llarg de la vida.
És una història on no passa gaire re, no hi ha drama,
però veiem com es van obrint unes esquerdes com molt fontes,
que és com donava hagut tot l'existencialisme del segle XX.
Aquesta idea d'estar infeliç, insatisfet,
sense saber per què.
Però sense un principi, un ús i un desenllaç.
Exacte, és com tot passa per l'evolució
de com els personatges van vivint les coses
i com els van afectant, però sense drama.
I potser es queden igual, d'insatisfets.
És que és aquest el tema del llibre.
Que es queda amb el senyor Baixet i gran.
Ho heu de llegir a 3 anys.
I va ser infeliç tota la vida. Pobre Júlia.
Com era aquella frase?
En una parella sempre n'hi ha un que s'avorreix i l'altra que...
Un no pateix i un que s'avorreix.
Ai...
És una frase terrible. Sí, és terrible.
Força de recordes, perquè...
Sí, sí, sí, sí.
Hi vaig pensar molt des d'això.
D'aquests dos, qui és el que s'avorreix i qui és el que pateix?
Ara, cada vegada que veig una parella, dic...
Un que s'avorreix i un que pateix.
Un que pateix i l'altre.
Pantalles, va.
You know there's no way on earth
that you're going to live your life
without taking the poison.
A veure, això és Stanley Kubrick, que és un clàssic...
Bueno, aquí pateix tothom.
Aquí pateix tothom.
Això és Eyes Wide Shut.
Quina pel·lícula, eh? Fuà, quina pel·lícula.
Quina pel·lícula, o sigui...
Jo la vaig veure fa molts anys.
Jo la vaig veure fa molts anys, l'he tornat a veure.
Si la veus com una...
Vull dir, les veus d'una adolescent és pràcticament una pel·li porno, no?
Sí.
I si la veus de gran és una pel·li terrible.
O sigui que...
És una gran pel·lícula sobre la insatisfacció.
És una gran pel·lícula sobre el despertar,
sobre la consciència.
A més, és una pel·li de 1999.
Nicole Kidman i Tom Cruise en el seu millor moment tots dos.
Es van enamorar aquí o perquè van ser parella, aquests dos?
I deu quadres per dates, no?
Jo crec que sí. Estaven...
O sigui, és un moment tan fantàstic dels dos, en fi.
És una pel·lícula hipnòtica,
és una pel·lícula fascinant, és una pel·lícula terrible.
L'he portada... Clar, vull que parlem del despertar,
perquè és una pel·lícula sobre màscares,
sobre coses amagades,
sobre coses que es desperten,
però que preferiries que estiguessin adormides.
Llavors, què passa a It's White Chat,
tot i que no és el més important de la pel·li?
Tom Cruise i Nicole Kidman són un matrimoni amb una filla,
són rics, són guapos, tenen tot.
I un dia, després d'una festa on hi ha hagut tensió sexual
per part dels dos amb terceres persones,
ella li diu, després de veure que ell s'ha volgut embolicar
amb unes models, bla, bla, bla,
que durant un viatge que vam fer amb la nena o no sé què,
va desitjar bojament un senyor que va beure per una estona.
I és una conversa terrible a la seva habitació,
que Nicole Kidman li diu, no, és que si aquell senyor m'hagués dit,
en plan, marxem, jo ho hagués deixat tot
i me n'hagués anat amb aquest tio que no conec de res.
Si en aquesta parella qui s'avorria era Nicole Kidman.
Però, hòstia, però patia molt, també.
Perquè ella li explica, no, no vaig fer res, però li explica això,
ho hagués deixat tot per ell.
Et va ser infidel de pensament. Sí.
I Tom Cruise s'obsesiona amb aquesta idea
perquè li ha despertat al seu cap la idea de pensar això,
que se'n pot anar a la merda en qualsevol moment.
I llavors d'aquest despertat neix una obsessió
de no poder-hi deixar de pensar.
Aleshores això es barreja amb unes festes sexuals
que es fan amb una menció a les afores de Nova York,
on ell hi va a mig per casualitat,
que és una metàfora, en realitat,
si la veus de gran taradona, si en aquell moment no,
són una metàfora de la hipocresia de tota la seva societat,
que té un fondo que és com el que passa de nit,
tothom ho fa però ningú vol reconèixer la llum del dia.
Llavors el cos es va complicant, el guió és com perfecte,
en la mesura que diu i no diu,
tota la pel·li està feta amb igualtat, és tremenda,
però és una gran obra d'art sobre el que preferiríem no saber
i sobre què passa amb les coses que ja sabem i no podem no saber.
Això només es pot resoldre despertant més coses
i això seria un altre tema, però per això l'he portada avui.
És una pel·li que desperta moltes coses.
I això ens diga mervellosament bé amb aquesta nova cançó,
és l'última cançó de la Rosalia.
Baby, at the end, it becomes real,
he knows for me, oh, oh, oh, for me.
Llevo coco, con canela, perfumada,
escapemos de que quiero, vengo en moto,
soy una mami y si hay un día, hoy es ese día.
-"Just like you love me"... Sí, és...
Menteja'm com m'estimes, no?
Sí, és una cançó sobre despertar, per això l'he portada avui.
És una cançó sobre les màscares que fem servir sempre
per explicar-nos les coses.
La I like you love me menteix com si m'estimessis,
menteix de la manera que m'estimes,
depèn de com ho llegim, i he arribat a la conclusió,
i com que aquella no s'ha pronunciat, l'he portada avui,
perquè aquesta cançó lliga tan bé amb It's white chat,
és una cançó de màscares,
és una cançó que passa el dia de carnaval
i que explica una història entre dues persones
que viuen una mena de fantasia perfecta.
I que la poden viure així, precisament,
perquè és una nit d'enganyar i de transformar-se.
És carnaval, és un dia, com diu Rosalía,
per a ser i canviar o no ser i disfraçar.
Però clar, intuïm que tot això no pot durar per sempre,
això dura només fins que es despertin d'aquest somni.
Per això hi ha un moment que ella diu
donem aquesta polsera de flors que me la posaré al canell,
i així quan em desperti sabré que va a ser real.
És a dir, que de vegades, i això és el que diu Rosalía aquí,
que els somnis i les fantasiades són millors que la realitat.
O sigui, somiar és millor que estar despert.
Funitz diu on estic. Qui necessita la honestedat?
És la millor.
Avui, a través de la música de la Rosalía,
hem parlat de despertar-nos com a concepte literari,
també amb la Tina Turner,
Carl Carré i els tres anys d'Anton Chekhov,
i el despertar de Kate Chopin de l'altre editorial,
i les pel·lícules del Kubrick i el Sunset Boulevard.
Tres minuts per arribar a les... dos quarts de dotze del migdia.
Marina Porres, moltes gràcies.
L'11 de març tu ja tens entrada reservada.
Jo? Jo anava a la sala de família.
If it comes real, it's all for me
Oh, oh, all for me
Dos minuts per arribar, dos quarts de dotze.
Petita pausa i el suplement al Roger Mas i el David Karabin.
Fins ara.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'En Torquemart.
Avui, a partir de les vuit,
la TDT del Barça-Savilla a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tu, que saps la que costa guanyar-se el sou,
mereixes més per la nòmina.
Domiciliar el teu compte de CaixaBank
i beneficiar-te d'un televisor RG.
Atenció a CaixaBank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Fins el 28 de febrer de 2023,
20.000 unitats disponibles per a nòmines d'entre 1.200 i 2.499 euros.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Damp, assistència sanitària,
RAC, Solideo, Port Aventura i CaixaBank.
Avui, el Tot Gira, el Girona torna a jugar a Montilivi.
Des de les 4 de la tarda, Girona a València.
Després del partit contra el Barça, toca tornar a mirar cap amunt.
A més, viurem el Betis Barça de la Lliga EFA
i la primera prova del Mundial de trial al Palau Sant Jordi.
I us acompanyarem fins a la TDT del Barça-Savilla.
Tot Gira. Avui, a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clover, el fort home.
Aneu a la tarda.
Alexa, Catalunya Ràdio.
Hola, escoltes Catalunya Ràdio?
El matí de Catalunya Ràdio.
És el teu matí.
Escolta i ca.
Tots els directes de les emissores de Catalunya Ràdio a Alexa.
Catalunya Informació.
Hem arrencat aquest nou blog de notícies...
Catalunya Música.
I ara també els podcasts de Catalunya Ràdio disponibles a Alexa.
Només cal que diguis Alexa, Catalunya Ràdio podcast.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Del 15 de febrer al 12 de març,
simultàniament al Teatre Tantarantana
i a la Fundació Joan Brossa, centre de les arts lliures, Blanc.
Dos espectacles que es representen de forma simultània
que neixen de la mateixa obra escrita per l'autora anglesa Alice Berg.
La desigualtat sereta.
Més informació a tantarantana.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 24, 26 i 28 de febrer,
al Teatre Tarragona, l'auditori Enric Granados de Lleida,
i al Palau de la Música Catalana,
Katia i Mariell Lavec, amb la Francho Berfil Harmonia,
interpretaran el concert per a dos pianos i orquestra de Mozart.
Una obra en què la compenetració entre les dues parcel·listes
és clau per transmetre la bellesa d'aquesta partitura.
Més informació a franchoberfil.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
al teu costat.
El dilluns 13 de febrer venim amb tu.
Perquè no hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Tornarem a fer els nostres programes
des de llocs que ens proposeu als uients.
Ocuparem el menjador de casa teva.
Enveirem el teu col·legi, el teu institut.
Serem amb tu a la feina.
Fins i tot podem canviar de país.
El dilluns 13 de febrer serem on tu vols.
En el Dia Mundial de la Ràdio, a Catalunya Ràdio...
Venim amb tu.
Amb Roger Escapa.
Passant dos minuts de dos quarts de dotze.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Roger Mas, bon dia i bona hora.
David Caraben, què tal? Com estàs?
Molt bé.
Com va la vida, companys?
Molt bé.
El 23, tot allò de fer els bons propòsits...
ja fa dies que hem deixat d'anar al gimnàs,
malgrat que ens hem tornat a apuntar.
Aleshores, avui, més que propòsits...
El seguim pagant, per això.
No, fins al mes de març no et desapuntes.
Fins que del mes de març no et desapuntes.
Els que es desapunten jo els admiro,
perquè jo soc l'Aza, que segueix pagant i no hi va.
Saps?
Doncs si us sembla bé, més enllà de propòsits farem despropòsits.
Però és veritat que no és majoria per això, la gent que pagui.
Sí, clar.
Pagar per no anar al gimnàs.
És a dir, si pagues, com a mínim, sents una mica l'obligació, no?
Fins que ja et resignes de dir...
Qui paga mana.
Farem despropòsits, d'acord?
Més enllà de propòsits per aquest 2023, girarem una mica la truita.
Això és el de Maudeixo, Roger Mas i David Carabent,
al volant del Suplement,
converses de tavernes revestides de cançons, tot vostre.
Doncs, Roger, escolta, t'he portat un clàssic...
Un clàssic d'aquesta secció,
perquè jo crec que l'he posat un parell de vegades,
però és una cançó que m'agrada molt,
forma part del disc Bone Machine, de Tom Waits,
que va sortir l'any 92,
i és la primera vegada que el Tom Waits es posa, diguéssim, porc,
i comença a manipular molta percussió,
i distorsiona molt tot,
molt més enllà del que ja ho havia acostumat a fer.
La cançó es diu I don't wanna grow up, no vull créixer.
Well, when I'm alone I'm dead at night,
I don't wanna grow up.
I love to never seem to turn out right,
I don't wanna grow up.
How do you move in a world of fog?
Always changing things,
makes me wish that I could be your dog.
Well, when I see the price you pay,
I don't wanna grow up.
I don't ever wanna be that way,
I don't wanna grow up.
Seems like folks turn into things that they never want,
the only thing they live for is to stay.
Quan veig el preu que heu de pagar per créixer,
és que realment no vull créixer.
Us convertiu en coses que no volíeu ser.
I bueno, és l'antipropòsit,
el propòsit que figura que ha de tenir un nen,
allò que els hem d'anar dient als nostres fills
perquè siguin animats.
Ostres, ja t'has fet gran, ja ets gran,
doncs aquest nen resulta que no vol créixer
perquè troba que tots creixem malament.
És que no és fàcil això de créixer,
perquè a vegades es creix com per parts,
com per cortines.
Per pantalles. Exacte.
No s'acaben mai de passar totes,
a vegades se'n passen que no...
És igual.
Jo t'ho mostraré d'una manera molt pornogràfica.
Els futbolistes, n'he conegut alguns,
i allò són aquests nanos supertalentosos,
que amb 16, 17 anys tenen accés a una de quartos bestial,
i llavors, clar, s'han d'espavilar molt a nivell fiscal,
i a nivell, diguéssim, per supostari,
em compro això, però això implica una sèrie de responsabilitats,
i, en canvi, segueixen sent nens amb una altra cosa.
Segons que et dediquis a la vida, moltes vegades...
Els museus diuen que som nens fins a la jubilació.
Exacte.
Precisament la cosa presupostòria la portem fatal,
perquè tenim entrades molt irregulars de recursos,
i, vaja, som uns impulsius.
Et posaré una cosa una mica més lleugera,
Buony Proposite de Shelton.
I butto un po' di soni nell'incesso
Felicia al novello
Se niente ha cambiado
I Buony Proposite
Sunt tutti sul piatto
Che tanto è vuoto
Veig que ja has sentit coses que et recorden alguna cosa.
Home, això sembla la forma d'un sentit...
La renda mena que tinta, ararinda...
És una cosa que fa el Dani Vega a la forma d'un sentit,
però crec que la fa en les directes.
No sé si en el disc gravat està això.
Ja ho he sentit, això.
Això és del 2016.
Doncs això ho teníem abans, nosaltres.
Vol dir que això ja era un lloc comú.
Aquí us explicaré un secret,
perquè aquest grup, Shelton, són 3 germans de Porto Alegre.
Brasil és...
La banda és de Milà, per això.
Ells treballen a Milà i la carrera l'han feta a Milà.
De fet, el disc és en italià.
Aquesta gent va sortir d'un programa de l'MTV italiana,
que es feia a Barcelona des d'un pis a la Rambla,
que es deia Italo-Espanyol.
Que no fos que vinguessin algun bolo de...
i el Dani Vega pugui reclamar...
Aquesta gent es van conèixer a Barcelona, aquests germans.
El grup el van formar a Barcelona i han acabat a Milà.
Ho havien sentit a vosaltres i també segurament a Milky Way,
perquè una mica de la zona, també, oi?
I buoni propositi
Sont tutti sul piatto
Che tanto è vuoto come
Tanti di noi...
La veu es coneix perfectament, que és brasilera.
Encara que estigui cantant en italià, el color de la veu és...
Aquesta cosa a mig siu-siu ojada, no?
Que et deixen entrar a l'aire, no?
Aquesta cosa molt de la bossa nova.
Home, doncs jo, a part del joc de veus,
també un altre clàssic de... no de la secció, sinó de la meva vida,
perquè segurament és de les primeres bandes
que em va fer enamorar del procés d'escriure cançons,
de compondre cançons, els Mills Brothers, amb Paper Doll.
El propòsit, aquí, Paper Doll, doncs la nina...
Em compraré una nina,
perquè les dones reals m'han trencat el cor a passejar bé, no?
O sigui, que el propòsit és passar, diguéssim, a la realitat virtual.
A la metaverta. Exacte, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
I, a la metaverta.
ogn
actual d'aquesta cançó, que els Mils Borodés canten,
doncs les víctimes masculines de l'emancipació de la dona,
que volen una dona que quan arribi a casa es trobi allà,
ells els Mils Borodés van ser prou intel·ligents i van dir
escolta, doncs em compraré una nina.
Un objecte de veritat.
Hem de fer passar una persona per un objecte,
fem un objecte de veritat que potser també ha sentit.
Exacte, exacte, home, és que no pot ser això.
Doncs hi ha una cançó de la Dua Lipa,
aquesta artista britànica que veus d'origen al Baro Cosobar,
en el seu primer disc hi ha una cançó que es diu New Rules,
9 regles, que serien una llista de propòsits,
perquè ella està enamorada d'un xicot,
però aquest xicot passa una mica d'ella, diguéssim,
que per fotre'n polvo sí, però que a més no,
i ella quan que està penjada es posa unes normes
per no deixar-lo costar, perquè si el deixa costar,
doncs després...
I cau, i cau.
I cau. New Rules.
Talking in my sleep at night, making myself crazy.
Out of my mind, out of my mind.
Wrote it down and read it out, hoping it would save me.
Too many times, too many times.
My love, it makes me feel like nobody else, nobody else.
Got my love, he doesn't love me,
so I tell myself, I tell myself.
One, don't pick up the phone,
you know he's only calling because he's drunken alone.
Two, don't let him in, you have to kick him out again.
Three, don't be his friend,
you know you're gonna wake up in his bed in the morning.
And if you're under him, you ain't getting over him.
I got no rules, I count them.
Well, this is a great comeback.
Now, talking in my sleep at night,
the programming is going to be great.
First rule, don't pick up the phone,
you know he's only calling because he's drunken alone.
Two, don't let him in, you have to kick him out again.
Three, don't be his friend,
you know you're gonna wake up in his bed in the morning.
And if you're under him, you ain't getting over him.
I'm dying.
Ostres, doncs a mi em sona, no sé qui m'ho ha explicat,
però em sembla que es va enrotllar amb el Marco Ascensio
a la final de la Champions, em van dir.
Bon dia.
Sí, sí, sí, això és un...
Em sembla que, bueno, a mi em va arribar això.
A mi em va arribar això, no sé jo...
Perdona, soc al bar.
Truques des del bar.
Estava aquí atenent.
Aquesta informació que estàs donant és falsa.
És falsa. Doncs la retiro públicament.
O sigui, tu a l'Hippa Marco Ascensio?
Sí.
No, es va enrotllar amb aquell altre actor que surt a Élite,
el Peter o Pipa...
Ara farem de conyets, tu i jo.
No ho sé, noi. A mi em va arribar això.
Jo ho reboto, soc el típic asa que va rebotant les coses.
És que això que has dit és molt gros.
Tens secció del suplement rosa, la podríem obrir.
I tant.
Pots venir a mirar els dissabtes a les 12
amb l'Alberriera i l'Andreu Jonola.
Però jo no soc cap periodista, ni idea de res.
No em feu cas.
Ella ho va desmetir, això del Marco Ascensio, em diuen.
Perquè ho estem buscant.
Ah, que fins i tot va ser públic?
És públic, això? Ah, va.
M'acabes de treure un pes d'esforç.
Sí, però és a dir, aquesta amant de la Dua Lipa...
Evidentment, segurament no només n'ha tingut un.
Però a mi em sonava una història amb aquest actor d'Élite.
Que això sí que se'ls havia vist.
Molt bé, és que no...
Vinga, ara us deixo aquí, fins ara.
Jo que m'havia posat una mica...
Aaron Peter, es deia, l'actor.
Aaron Peter. Ni idea.
Un tio molt més jove que ella.
Molt guapot, també.
Endavant, tot vostre.
Doncs, escolta...
Ja t'has despistat.
Sí, m'he despistat una mica.
Però vaja, m'ha acabat de donar un aspecte de mi mateix
que no sabia que soc una mica...
M'agrada el safareig.
Més del que pensava.
Una mica de safareig de tant en tant no fa mal.
No fa mal a ningú.
La qüestió és que em va molt bé presentar la següent cançó
perquè el títol de la cançó
és tal com el que la va compondre,
que és l'Andy Davis,
la va començar a escriure.
Es va dir a si mateix
tothom ha d'aprendre
coses alguna vegada.
Everybody's got to learn sometime.
I amb això, i amb dos o tres acords,
es veu que a mitja tarda ja tenia la cançó.
La cançó la va compondre amb un sintetitzador
i resulta que...
ho sabem perquè l'hem escoltat en milions de versions,
entre d'altres una meravellosa de Beck.
Però us he portat avui l'original
Everybody's got to learn sometime, d'acord guís.
It will astound you
Change your heart
It will astound you
I need your loving
Like the sunshine
And everybody's got to learn sometime
Everybody's got to learn sometime
Everybody's got to learn sometime
I això es farà com un clàssic des del primer moment.
I llavors el...
Clar, molta gent
curiosida li va preguntar a l'Andy Davis,
que era el líder d'acord guís,
d'on havia tret aquesta lletra.
Perquè clar, la lletra finalment tampoc diu
coses tan específices.
Hem d'aprendre en algun moment o altre,
tothom ha d'aprendre alguna cosa.
Però ell, la manera d'explicar-ho va ser
simplement una escolta, és que
vaig passar per una època en què vaig començar a meditar,
vaig començar a entrar en contacte
amb la filosofia oriental
i em va sortir aquesta lletra.
L'explicació és així de banal i...
Aquí ja podríem acabar
amb la lluita eterna entre monisme i dualisme, no?
Entre...
també entre...
entre això de si està tot
determinat o si tenim alguna cosa
a dir, si hi ha alguna cosa espiritual aquí
que interaccioni
amb la matèria.
I arriba una cançó molt divertida amb els seus jocs de paraules
que es diu
Per què fer res si tot és karma
el resultat d'una equació?
No hi podem anar
com si no
simplement
passen
i quan passen
no hi podem dir
ni si ni no
No hi podem res
i no acceptar-les
perquè les coses
són com són
no com volem
és tal com regeixen
el broc de l'esdevenidor
Per què fer res
si tot és
karma
el resultat d'una equació?
Per què fer res
si tots els actes
d'un sol instant
toquen a fons
i després foren
ja no són
no, no, no, no, no
ja no són
Aquesta cançó és preciosa
aquesta cançó ja estava en el disc dur
que va fer el Pau Río a principis dels 90
amb el Pep Sala
i companyia
però aquesta és la versió d'un disc que ha quedat amagat
que va fer el 2019
amb l'orquestra Firilucce
i va quedar eclipsat
per la celebració dels 50 anys del triat
i aleshores es coneix més el segon disc
amb la Firilucce
que és el disc que posa un diguéssim del Pau
però aquest va fer dos discos
i aquest és el primer
i és un disc que recomano moltíssim
es diu Ateràxia
i ja només la primera cançó es diu Visions Cadaquesenques
i és una absoluta meravella
El Joc de paraules a mi li surt bé
perquè com que parleu oriental vosaltres
Carme de persona
i Carme de Carme
doncs és el mateix
si la cantés jo el Joc de paraules no em funcionaria
perquè hauria de decidir si li dic Carme
o em refereixo al Carme
i tu creus en el lliure Albir Rúgemas?
és el mateix
una mica dels dos sacs
Roger Mas i Harit Karabén
fantàstics despropòsits
moltes gràcies per acompanyar-nos a aquest nou menjar
salut, cuideu-vos
de seguida tornem al suplement
el suplement
amb Roger Escapa
durant aquesta dècada
transformem Rodalies amb una inversió de més de 6.300 milions d'euros
a hores d'ara, com que estem treballant per a tu
ja s'han contractat més de 2.200 milions
en obres per a millorar la fiabilitat i la capacitat
de la xarxa ferroviària
la renovació i ampliació de la flota de trens
l'accessibilitat de les estacions
i la millora de l'atenció al client
comèdia? drama?
tu sabies que el teu pare viu amb una altra dona?
el teatre és com la vida
que trist que un professor com tu jugui amb les nostres il·lusions
on tothom hi té el seu paper
com més mala hòstia
millor s'escriu, millor es dirigeix
vas una mica passat de voltes o mos sembla a mi?
ai el nen petit que s'enfada
li faré una sorpresa
li explicaràs que t'agraden els tios?
del creador de Merlí
Bojos per Molière
a TV3 dilluns a la nit
Revolució 4.0
amb Xantal Llovina i Agam Martín
al Revolució 4.0 entrevista amb Gitsi Txef
un cuiner que trenca les normes i revoluciona les xarxes
i també parlarem amb la doctora Alvira Visva
vicepresidenta del col·legi de metges de Barcelona
coneixerem l'última hora de la innovació
i d'unes bambes catalanes
que triomfen a mig món
Revolució 4.0
amb Xantal Llovina i Agam Martín
dissabte i diumenge a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
Els elements i les fúries
és un nou concert de la temporada
El sou original amb Jordi Savall
i le Concert de Nación
Sentirem la força de la sinfonia
als elements de Jean-Ferrer Rebel
la bellesa de la música aquàtica
i la suite número 1 de Georg Friedrich Handel
i l'originalitat del ballet pantomima Don Juan
de Christophe Billy Balgluck
el 15 de febrer al Palau de la Música Catalana
Més informació a
palaomúsica.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
El Teatre Nacional de Catalunya estrena
que ens haguem torturat prou
un thriller psicològic sobre les relacions humanes
un joc de poder i dominació
protagonitzat per Anna l'Arcón
i Xavi Saez
Fins al 19 de febrer al Teatre Nacional
Més informació a
tnc.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
El Matí de Catalunya Ràdio
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi
Bon dia, Laura
Bon dia.
És molt pesat llevar-se tan aviat cada dia
Bé, més que pesat és cansat
però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina
doncs ho portes una mica millor
T'agraeixo molt que m'hagi traïda a tu programa,
sé que eres molt famosa
Tu l'escoltes a la Laura?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe
Laura Rosel, bon dia
Escolta't al Matí de Catalunya Ràdio
amb Laura Rosel
És el teu matí
Always go through, go through
This is the time, this is the place
Fists of motion
This is the way we are feeling
Ràdio amb esferit de cap de setmana
5 minuts per a les 12
No se vada
Avui us hem explicat que el dia 11 de març
El 45 anys del suplement a la Sagrada Família
amb un programa inèdit amb 40 uients exclusius
que anirem a escoltar al llarg d'aquestes properes setmanes
i us demanem una nota de veu al 667 07 1611.
667 07 1611.
Tenim el telèfon amb aquestes notes de veu al WhatsApp,
realment, que està traient fum,
i arriba l'hora de seleccionar
algunes d'aquestes notes de veu més originals.
Per exemple, comencem amb la que ens ha enviat el Josep Maria
des de Granollers.
Bon dia, suplement, i enhorabona pel vostre aniversari.
La glòria i jo podríem ser un bon complement
de la vostra celebració el dia 11 de març a la Sagrada Família,
ja que nosaltres celebrem el nostre 35è aniversari
del dia que ens vam conèixer.
Apa, no trobem potser un escenari millor per a la nostra celebració,
ni una ocasió millor. Gràcies.
Aquesta és la nota de veu fantàstica,
perquè ha durat 20 segons, que ens ha enviat el Josep Maria,
explicant-nos per quin motiu hauria de ser un dels escollits
d'aquestes 40 places que tenim a la Sagrada Família
en aquest programa inèdit especial que farem el suplement.
Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia, Roger.
Les entrades són teves i per la teva parella
per celebrar aquests 35 anys. Moltes gràcies.
Perquè ens fa molta il·lusió,
i, home, a més a més, clar, és que tens un motiu que s'ho val.
Anda que no.
Home, 35 anys junts és per celebrar-ho, suposo, eh?
I tant, en els temps de córrer ja t'ho dic, que no ens ho posen fàcil.
Molt bé, molt bé.
Des de Granollers, el Josep Maria, per tant,
us reserveu ja aquest 11 de març, perquè veig que sou obvients fidels,
que a més a més ens he escoltat des de fa una pila d'anys, no, Josep Maria?
Sí, clar que sí.
Doncs ens veiem el dia 11 de març i ens coneixerem i ens trobarem les cares.
Una abraçada ben forta. Gràcies, Josep Maria.
Una altra nota de veu que ens ha enviat, en aquest cas, la Glòria.
Mira, és una mica... increïble.
Igual no us ho creieu,
però jo us escolto des de fa molts anys
mentre estic netejant un tanatori.
I de veritat que la nostra companyia m'ajuda molt.
I sobretot quan ho faig uns festius que no hi ha el suplement,
ho enyoro moltíssim.
O sigui, m'agradaria poder venir.
Glòria, bon dia. Hola, bon dia.
La Nora Bona, perquè també ets una de les seleccionades.
Gràcies. Moltes gràcies a tu per escoltar-nos.
I a més a més ho fas habitualment treballant, eh?, pel que ens dius.
Sí, i avui jo que és una amicà d'orillo.
Una mica trist, segurament. I que feu molta companyia.
Clar, clar, clar. Doncs escolta, moltes gràcies.
Hauràs de seleccionar una persona que vols que t'acompanyi,
perquè és una entrada doble.
Per tant, seleccionem aquests 20 uients que ens portaran 20 persones
perquè arreglem una entrada doble cadascun d'ells.
No sé si tens algú al cap, i a Glòria amb qui vindràs acompanyada.
Bueno, els meus fills són de dos suposos.
Fantàstic. Doncs us esperem a la Sagrada Família el dissabte, 11 de març.
Bona abraçada i bona feina. Moltes gràcies.
La Glòria i el Josep Maria, que són dels primers seleccionats,
que ens vindran a visitar en aquesta Sagrada Família dissabte, 11 de març,
amb aquest programa que avui hem explicat que farem.
Al llarg d'aquests propers dies
podeu anar enviant les notes de veu que vulgueu
i anirem seleccionant algunes de les més originals.
El 667 07 16 11.
Nota de veu de WhatsApp, breu, 20, 30 segons.
I a veure si teniu la fortuna de participar també d'aquest programa.
Un minut per arribar a les 12 del migdia,
ens actualitzarem amb la Neus Bonet,
i de seguida, al suplement,
viatgem al restaurant dels Germans Torres,
perquè en un moment en què hi havia el ron-ron aquell
que si Barcelona està morta gastronòmicament,
que va dir el Mar Ribas fa unes setmanes en aquest programa,
al cap de quatre dies es van començar a repartir les estrelles Michelin
a Tor i a Dret, especialment a la ciutat de Barcelona,
i qui els va tocar la loteria,
bé, la loteria, no, perquè ho han treballat durant una pila d'anys,
són els Germans Torres, que els han donat el seu restaurant,
els restaurants Germans Torres, tres estrelles Michelin.
Els hem anat a visitar, que no vol dir que hi haguem menjat,
però sí que hem anat a xerrar una estona amb ells,
i de seguida aquesta conversa amb ells dos,
just abans que comencés el servei,
perquè estan, evidentment, molt atabalats
treballant en un restaurant de la magnitud,
són 50 cuiners per 50 comensals.
Imaginem la feinada i l'espectacle gastronòmic que han d'oferir.
De seguida, els Germans Torres del Suplement,
abans les notícies de les 12. Fins ara.