Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
El líder del PSC, Salvador Illa, pressiona els comuns perquè s'afegeixin a l'acord dels pressupostos
i permetin desencallar els comptes en una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio.
Quan falten pocs dies pel primer debat dels números al Parlament,
Illa els ha demanat que prioritzin els interessos de país i fugin de posicions maximalistes.
Catalunya no mereix que en un moment com el que estem vivint no es pensi més en el que vi conveni el país
i s'entaposin des del meu punt de vista i diguin tot el respecte, més aviat interessos de partit i electorals.
Aquestes formacions que a vegades planteja la política com un tot o res,
o tot això, aquests són plantejaments que no ajuden a construir cors.
Sobre la trama, Coldo Illa ha defensat la seva tasca al capdavant del Ministeri de Sanitat
i ha assegurat que no va sortir cap partida econòmica del seu ministeri cap a l'empresa de la trama, Coldo.
La primera tenia com a objectiu el vaixell nord-americà Propel Fortune, el Golf de Déu.
Més notícies, Raül Flores.
El president del grup d'Esquerra al Parlament, Josep Maria Jové, ha demanat apartar del seu judici
el president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús Maria Barrientos.
La defensa del dirigent republicà considera que el magistrat ha perdut la imparcialitat
per les seves crítiques a la llei d'amnistia, que va qualificar com a element de discòrdia
que només dona privilegis a una part dels ciutadans.
L'alcalde de Puigverde, Lleida, ha passat aquest matí a disposició judicial
acusat d'un delicte de violència masclista en l'àmbit familiar.
Josep Solsona, de Junts per Catalunya, el van detenir ahir al migdia,
segons publica el diari El Segre, i ha pogut confirmar Catalunya Ràdio
i després de passar la nit a dependències judicials, ara declararà davant de la justícia.
En un comunicat, Junts per Catalunya anuncia que ja ha suspès de militància
fins que s'aclareixin els fets.
La coalició militar liderada pels Estats Units ha repel·lit un atac a gran escala
dels UTIs aquesta matinada al Mar Roig.
La Marina Nordamericana i avions de combat occidentals
haurien interceptat una quinzena de drons.
Per contra, el portaveu de la guerrilla islamista, en base al Yemen,
parla de dues operacions més àmplies dirigides contra els vaixells de guerra
que haurien aconseguit impactar contra alguns dels objectius.
La primera tenia com a objectiu el vaixell nord-americà Propel Fortune,
el Golf d'Aden, amb un seguit de míssils navals.
Mentre que la segona operació ha apuntat contra diversos destructors nord-americans
el Mar Roig i el Golf d'Aden, amb 37 drons.
Les dues operacions han assolit amb èxit els seus objectius, per la gràcia de Déu.
La neu i la boira compliquen força aquest matí la circulació a diferents punts del país.
Comprovem quins són.
Equip viari de Catalunya, Ràdio Carmina Malagarriga, bon dia.
Bon dia, Neus.
Hi ha tallades la C-16 a Begà, sentit nord per accident.
També la C-35 també per accident a Massanet de la Selva, la C-28,
tallada per neu entre Neu, Taran i Altàneu.
I la G-40-16 a Toses per la presència també de neu.
Boira molt densa, l'ENA 240 entre Valls i Montblanc.
I també cal dir que hi ha moltes carreteres on és obligatori l'ús de cadenes,
el Pirineu i el Pre-Pirineu.
Carmina Malagarriga, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
Esports, Albert Benet.
El Barça és segon de la Lliga de Futbol,
provisionalment després de guanyar el Mallorca Montjuïc per 1-0.
L'equip Laurana queda a 5 punts del Madrid, que juga demà,
i dos punts per sobre del Girona,
que aquest vespre rep l'Ossassuna Montilivi a partir de les 9
i amb transmissió del Tot Girà de Catalunya Ràdio.
L'amint Yamal va fer un golaç per donar la victòria al Barça
i l'entrenador rival, l'entrenador del Mallorca, Javier Aguirre,
el va comparar amb Leo Messi.
Va afirmar que el jove davanter del Barça li recorda una rata amb el seu joc,
igual que quan va veure l'argentí per primera vegada.
El tècnic del Barça, Xavi Hernández,
assegura que no és bo que es compari l'amint Yamal amb Messi,
tot i que a la vegada admet que pel seu joc et vénen flaixos de l'argentí.
Xavi, a més, qualifica d'espectacular el partit de Pau Coversí,
que ahir va liderar la defensa.
Aquest matí quedarà configurada la graella de sortida
del Gran Premi de Qatar de MotoGP, el primer de la temporada.
Marc Márquez va liderar ahir la segona sessió de lliures.
Fins aquí, les notícies.
Balla, balla aquest ritme
Abans de que arribis final
Balla, balla
Amb ossos i músculs i oxigen
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-ha-ha
Amb Roger Escapa
11 i 5
El comunista
Sòuemy
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia. Com està, Joel?
Molt bé, està caient aigua del cel.
Plou a Catalunya, gran notícia.
A Catalunya? Jo sé que plou a Barcelona.
Menys bones notícies pel que fa a les carreteres.
Ara ho sentia amb l'actualització al butlletí amb la Neus Bonet.
Tan bon punt hi hagi més novetats.
És que saps què passa, Roger?
Que la gent, quan plou, passa a no saber conduir.
No sé quina relació hi ha entre la pluja
i el fet que la gent es posi a conduir
com si estiguessin remolcant la bomba atòmica.
De cop ja no miren els intermitents, de cop...
Enric Cagut, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Com ho tenim, això?
Doncs ho tenim mogut, ho tenim mullat
i en algunes zones ben blanc.
A veure, ha de durar gaire estona, això?
Doncs depèn de la comarca.
Ja saps que el país és molt complicat a nivell meteorològic,
però on ha d'aguantar més és a comarques de Girona,
de Barcelona, també d'Unidó,
i al Pirineu i al Prepirineu.
On de moment s'ha aturat la precipitació
és a comarques de Tarragona
i si agafa algun ruixar durant les immediates hores
serien més puntuals.
Ha nevat a cotes baixes,
al Pirineu fins als 700-800 metres ha baixat,
és a dir, que les baixes han quedat blanques,
ens han enviat vídeos, per exemple,
de la seu que està blanca
i neva amb il·lusió.
I la cota de neu anirà pujant
cap als 1.300,
al migdia, a la tarda,
per exemple,
a un dels llocs on pot nevar amb ganes
és a parts altes del Montseny,
aquí la cota va pujant,
i on sí que podria resistir-se a pujar
és cap al Pirineu i al Prepirineu de Lleida,
per exemple, a l'Alt Urgell,
a l'Alta Ribagorça,
mira el Joel que conté,
ell que va esquiar sovint,
i aquí podria estar a la cota
directa cap a la Masella, Joel.
No en sé d'esquiar, jo.
No en sé, de veritat.
Unes raquetes de neu,
a tocar una mica de neu com a bon pissapiquet.
Diga, diga, què saps cantar?
Cantes millor o esquies millor?
Què fas fer millor?
Mira, crec que canto millor.
Perquè t'escolto, eh, cantant.
No li donis corda a l'Enric Agut,
que t'agafa,
li donis un dit
i t'estira fins al...
Ah, sí, és així l'Enric Agut.
O sigui, t'agrada la secció del Joel
que fa a l'última hora, eh?
Sí, m'encanta.
O sigui, jo a vegades estic allà conduint
i...
Sí.
Perdona, però cantes fatal?
Sí, sí, canto fatal.
Però és que em fa riure molt.
Però és que la idea és fer riure, eh?
Vull dir, ara...
No, i tant, i tant.
Però a mi m'encanta.
Això és l'actitud aquesta de...
Sí, el que passa és que et trucava...
Has deixat parlar l'Enric Agut,
que m'estava al·lugiant.
Sí, el que passa és que no m'interessa això.
M'interessa el temps que fa.
Aleshores, aquí que s'agafi aquestes llicències...
Va, mira per la finestra, eh?
Veuràs el temps que fa.
Estem tontos o què?
A veure, Enric, a cota de 500,
anava o no anava?
No, no, no, no.
No.
No, no, no.
Primera hora estava a 700-800,
encara el Pirineu de Lleida
està a 700-800 en alguns punts,
però tendència és que vagi pujant.
Saps on està davant, Roger?
Aquí pot quedar...
El Pirineu de Lleida pot quedar
als 1.000 metres al bassa en sud.
La Vall d'Aran és una altra història,
perquè com que bufa vent del sud,
a la Vall d'Aran la cota és més alta.
On està davant, Joel?
1.300-1.400.
El meu cor.
També ja l'ha vist amb la mar.
Avui el mar estarà ben alterat.
Bueno, però és que qui s'hi fot el mar?
Qui s'hi fot el mar en un dia com avui?
És absurd.
Home, el giclera del surf,
els surfistes, hi ha gent per tot.
Mira, escolta'm, noi,
si t'agrada el surf i...
Doncs tu mateix, tu mateix.
Mapa, jo és gent que ja sap el que fa.
Bueno.
Va amb nopré, sap on s'hi posa,
i que necessita onades.
Va, pobres.
Ni valer.
Si no s'han de gastar els calés
i anar al País Basc,
o anar a Tarifa o anar a Canàries.
Un dia que em van aquí...
Vas anar a Tarifa, jo, un temps, allà.
En Prudència.
A fumar porros, bàsicament, hi vaig anar.
Molt bé, gràcies.
I a tocar el tambor.
Estava allà...
Amb la panxa.
Que si tocava el tambor amb la panxa?
Sí.
No, no, tocava el tambor,
un tambor africà,
que em van deixar,
em sembla que es diu Gembé.
El Gembé, eh?
Sí, en aquella època,
quan hi era jove,
es portava molt allò de fumar porros
i tocar el Gembé.
Sí, espera,
que tenim la Núria Pujades,
que ens actualitzarà el marcador del trànsit,
perquè ja hem actualitzat el tema del temps,
també ens anirà bé.
Tu ara has d'agafar el cotxe, Joel, o no?
Jo no tinc cotxe,
vull dir que imagina't les possibilitats
que hi ha que agafi un cotxe, no?
Molt bé.
Enric Agut,
tornem a connectar amb tu d'aquí una estona
si és que hi ha qualsevol novetat, d'acord?
Molt bé, fins ara.
Fins ara, Enric.
Pel que fa al trànsit,
a veure,
Núria Pujades,
un moment que ens entra en l'última hora,
tallada la C-16 de vegà sentit nord per accident,
la C-35 a Massanet de la Selva també per accident,
congestió a la C-58 de Terrassa,
direcció a Barcelona per vessals d'aigua
i pel que fa a la neu,
la C-28 tallada per neu
entre nautaran i al A-9.
Vessals d'aigua?
Moltes carreteres amb l'ús de cadenes
al Pirineu i al Prepirineu,
per tant, precaució a aquesta hora.
Anem a les consultes.
S'ha t'aixafat la guitarra del cap de setmana, eh, Joel?
Que no, que no.
Suplement arroba carradio.cat
les consultes que ens feu arribar al llarg de la setmana.
Marcela Vidal,
Joel, necessito la teva ajuda en un camp
que no sé si domines
i és el de la literatura comunista
i en concret la poesia.
Doncs no, no ho domino.
Soc bibliotecària
i de totes les feines que em toca fer
a la biblioteca on treballo,
la que més m'agrada i m'omple
és la de recomanar llibres.
La veritat és que gaudeixo molt
d'aquest petit poder
d'influir en l'aliment intel·lectual de les persones
i quan tornen i et diuen
que el llibre que els havies recomanat
els ha encantat,
va, aleshores penso que tinc
el millor ofici del món.
Bueno, que bonic, eh?
Bé, el Gra, dimarts passat
va venir un home
que em preguntava
si li podia recomanar
algun llibre de poesia comunista.
Havia de ser en català o castellà,
això sí,
perquè l'home no parla idiomes
i no li vaig saber respondre, Joel.
Vaja.
Però li vaig prometre
que si tornava al cap d'uns dies
segur que en sabria alguna cosa
perquè t'ho preguntaria a tu.
M'ajudes?
És la consulta de la Marcela.
Com vas de poesia?
Fatal.
Comunista.
Càmera de Marcela,
la veritat és que no en tinc
ni punyetera idea
de poesia comunista.
No sóc gaire de llegir poesia,
en general,
crec que per falta d'imaginació,
perquè no hi acabo de connectar,
però sí que conec un poema comunista,
el vaig conèixer
quan estava allà a la universitat,
i diria que és l'únic poema
així clarament comunista que conec,
és un poema del Rafael Alberti,
que és un poeta
de la generació del 27,
el va escriure el 1933,
poc abans de la Guerra Civil,
després d'haver estat ell mateix
enviat per la Segona República
a Moscou,
on va conèixer Estàlin
i va participar
en el primer congrés
d'escriptors soviètics,
el Rafael Alberti.
El poema es titula
Un fantasma recorre Europa,
que és la frase
amb la que Marx i Engels
començaven el Manifest Comunista
com 90 anys abans,
i llavors jo el podria llegir,
però em fa por destrossar-lo, Roger,
però crec que el podria llegir.
Intentem-ho, va.
El llegeixo, eh?
Som-hi.
Bueno, es titula
Un fantasma recorre Europa,
Rafael Alberti,
i diu així.
I les viejas famílies
cierren les ventanes,
afianzan les puertes,
y el padre corre a oscuras
a los bancos
y el pulso se le para en la bolsa
y sueña por las noches
con hogueras,
con ganados ardiendo,
que en vez de trigo
tiene llamas,
en vez de granos chispas,
cajas,
cajas de hierro
llenas de pavesas.
¿Dónde estás?
¿Dónde estás?
Los campesinos pasan
pisando nuestra sangre.
¿Qué es esto?
Cerremos,
cerremos pronto las fronteras.
Vedlo avanzar deprisa
en el viento del este,
de las estepas rojas del hambre.
Que su voz no la oigan
los obreros,
que su silbido
no penetre en las fábricas,
que no divisen su voz alzada
los hombres de los campos.
¡Detenedle!
Porque salta a los mares
recorriendo toda la geografía,
porque se esconde
en las bodegas de los barcos
y habla a los fogoneros
y los saca tiznados a cubierta
y hace que el odio
y la miseria
se subleven
y se levanten
las tripulaciones.
Cerrad,
cerrad las cárceles.
Su voz se estrellará
contra los muros.
¿Qué es esto?
Pero nosotros lo seguimos.
Lo hacemos descender
del viento del este
que lo trae.
Le preguntamos
por las estepas rojas
de la paz y del triunfo.
Lo sentamos
a la mesa
del campesino pobre
presentándolo
al dueño de la fábrica,
haciéndolo presidir
las huelgas
y manifestaciones,
hablar con los soldados
y los marineros,
ver en las oficinas
a los pequeños empleados
y alzar el puño
a gritos
en los parlamentos
del oro y de la sangre.
Un fantasma
recorre Europa
que t'he apagat el micro
i ja està.
Nosotros le llamamos
camaradas.
Aquest final
no s'ha sentit
per aquest.
Quina falta de respecte
a Rafael Alberti
el que m'acabeu de fer.
Mira,
és que m'aixeco
i me'n vaig.
Esperem que la Marcela
hagi quedat contenta,
jo crec que ho està.
És molt bonic el poema,
eh?
A tu tampoc t'agrada.
No, m'ha arribat,
m'ha arribat,
també neva al meu cor.
Més consultes,
la Heidi,
benvolgut Joel,
la meva filla,
Elna.
Elna és un nom
que es va posar molt, eh?
Elna.
Sí,
em sona com a alemany
a mi,
Elna.
És per la maternitat,
entenc, no?
Eh?
És la maternitat d'Elna
a la Catalunya Nord.
No saps la història?
Jo, què va, tio?
Jo,
estàs més fosca.
No ho sé.
Però t'acabo de llegir
un poema de Rafael Alberti.
Sí.
Té 13 anys,
la meva filla,
i l'Institut fa una signatura
d'ètica i de filosofia.
Dilluns,
en tornar a casa,
em va demanar
què era l'anarquisme
i si era bo
o era dolent.
Li vaig fer un resum
a fons
i amb els objectius finals
de les formes violentes
i vam repassar
algun cas concret.
Però,
com que no soc comunista
com tu
i aquest país
on visc el cor d'Europa
és tan conservador
que fins i tot
els verds
són de dretes,
temo que a classe
li donin alguna versió
una mica més esbiaixada.
Per tant,
t'agrairia
si poguessis explicar-li
tu mateix
donant la teva versió
i així
entre uns i altres
tindrà un bon balanç.
Gràcies
a la mare
de l'Elna
que es fa dir Heidi.
Heidi, eh?
Va, Heidi Catalana.
Heidi Catalana.
Hola, camarada Heidi.
Hòstia,
avui estic tenint mala sort
perquè resulta que
tampoc soc gens
experta en anarquisme
però, vaja,
si ta filla
Elna necessita
una definició
crec que més o menys
et puc ajudar
perquè estem parlant
de divulgació bàsica.
Una definició curta
de l'anarquisme
podria ser la que diu
que l'anarquisme
és una teoria
i una doctrina política
basada en el rebuig
a l'autoritat
com a forma
d'organització social,
política i econòmica
entenent
que tot poder
organitzat
i concentrat
en una enorme institució
individu o grup
construeix en si mateix
un sistema de dominació
perjudicial
que cal abolir.
Per tant,
els anarquistes
estan en contra
de l'Estat,
de les elites econòmiques,
religioses o polítiques
i advoquen
per un individualisme col·lectiu
o la lliure associació,
és a dir,
la capacitat
dels éssers humans
de viure
i cooperar com a iguals.
Però si vols
una definició
amb més pedigrí
llavors et pots seguir
a la famosíssima definició
que va escriure
Kropotkin
l'any 1910.
Roger,
no em tan despistis
per la primera definició
de l'anarquisme
de l'Enciclopèdia Britànica,
que és molt important.
La seva definició
tenia 15 pàgines.
Roger,
que procedeixo a llegir...
És broma,
només llegiré el principi
perquè amb això ja tires.
Deia així l'Amit Kropotkin
Anarquisme és el nom donat
a un principi de teoria
de la vida
i de la conducta
segons el qual
es concep la societat
sense govern.
L'harmonia
en aquesta societat
s'obté
no mitjançant
la submissió
a la llei
o a l'obediència
a cap autoritat,
sinó mitjançant
acords lliures
celebrats
entre diversos grups
territorials
i professionals
lliurament
constituïts
per la producció
i el consum,
així com per la satisfacció
de la infinita varietat
de necessitats
i aspiracions
d'un ésser civilitzat.
En una societat
desenvolupada
segons l'anarquisme,
les associacions voluntàries
que ja abasten
tots els camps
de l'activitat humana
requeririen
una extensió
encara més gran
per substituir
elles mateixes
l'estat
de totes les seves funcions.
Jo no hi crec gaire.
Ara em ve una
de divertida,
Roger.
Ja era hora.
Tranquil.
Mare meva,
que perds audiència,
eh?
Tenint en compte
que aquest havia de ser
un espai d'humor,
estem arreglats últimament.
La consulta
sobre la mena
rebacarradi.cat
que des de Gironella
ens ha escrit
el Raimon Salat.
Estàs suant
com un pollasta, eh?
Estàs suant perquè
m'estàs caient malament
i ho he de dissimular.
Hola, Joel.
M'agradaria
que el Joel
aprofundís en una idea
que va apuntar
fa uns mesos
segons la qual
es podia analitzar
els entrenadors del Barça
en base a les ideologies polítiques.
Sí que ho vaig fer.
Si no recordo malament,
segons ell,
l'entrenador més comunista
de la història del Barça
va ser
Fanjal.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Però a mi m'agradaria saber
a quina ideologia
o a quin sistema polític
i econòmic
correspondria
un entrenador
com
Xavi Hernández.
Uf, uf, uf,
hòstia.
És molt complicat, això.
Signat Raimon Salat.
Camarada Raimon Salat,
hi he estat pensant
i així com sí
que vaig dir en el seu moment,
crec que va ser l'octubre passat
que el Bengal era
el Lenin del futbol
perquè respectava
punt per punt
els aspectes bàsics
de la planificació,
l'especialització,
la justícia social,
ho recordes, eh,
que sí, Roger,
l'abolició de la propietat
privada dels mitjans
de producció futbolístics.
Igual que vaig dir això
de Bengal,
la veritat és que de Xavi
no sé massa què dir-te
perquè per poder analitzar
una organització
primer cal que n'hi hagi
d'organització.
M'entens?
I a mi em resulta impossible
que a Camarada Raimon
identificar el més mínim patró
o la més mínima idea
sostinguda en el temps
que ens permeti parlar
d'organització
quan analitzem
el Barça de Xavi.
Per tant, suposo
que el terme més adequat
per referir-nos
al Barça de Xavi
seria el de banda.
És una banda
que era com s'organitzaven
els humans
abans de l'aparició
de l'agricultura
i és considerada
la forma més primitiva
d'associació humana
que consistia
en grups reduïts
de nòmades,
caçadors i recolectors
que es desplaçaven
d'un lloc a l'altre
una mica ràndom
en funció del clima
o dels moviments migratoris
dels animals
que venia la seva subsistència.
Crec que, diguéssim,
ortodoxament
el Barça de Xavi
és una banda.
Però si segons el Big Data
seríem líders, ja.
El Xavi,
quan diu Big Data,
crec,
m'aventuro
a suposar
que no sap
de què està parlant.
Ahir vas anar a Montjuïc?
Evidentment que no.
vols vibrar amb el gol
de l'Aminyamal,
com a mínim?
Sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Clar que vibro amb això.
Amb què vols que vibri,
si no?
Sí, sí.
Amb què vibro?
Eh?
Amb un doble pivot
Cristensen Romeu.
He de vibrar amb això?
Home, per favor, eh?
Per favor.
Jo no recordo
que haguem jugat mai
tan malament.
T'estic parlant
de Tates Martinos, eh?
Bueno, però...
Rado Mirantich,
Raixac,
Serra Ferrer...
O sigui,
incaluent tot això.
O sigui,
Tata Martino ja és...
era Messi.
Aleshores...
Sí, clar.
Tata.
Serra Ferrer,
aquí no existia encara Messi,
ni Ronaldinho,
ni res que s'hi assemblés.
És xavista, xavista tu.
No, no soc xavista.
No, xavista de Xavi,
no de Xavi.
Sí, no,
t'entens, t'entens.
Arroba Catalunya Ràdio,
coixinet suplement Cat Ràdio.
Quin personatge misteriós
s'amaga darrere el telèfon?
Respostes només
que es poden
respondre amb un sí o un no.
D'acord.
Si la pregunta que formula el Joel
es vol abstenir de la resposta,
pot pronunciar la paraula
Volta'l.
Només una vegada.
Només una vegada.
Aquesta persona ja ens està escoltant,
en joc unes bambes múnic,
de l'oient més ràpid
que endevinia la identitat del personatge.
Endavant, Joel.
Bon dia,
ets una dona?
Sí.
Molt bé.
Ets una dona major de 50 anys?
Sí.
I de 60?
Sí.
Estàs jubilada?
Sí.
T'agrada estar jubilada?
Sí.
Ets d'esquerres?
Sí.
Consideres fins i tot
en un moment donat
d'extrema esquerra?
No.
No estaries en un moment donat
per abolir la propietat privada
dels mitjans de producció,
eh, que no?
No.
Socialdemòcrata?
Sí.
Molt bé.
Anem molt bé.
Tens,
practiques la militància política?
No.
L'has practicat alguna vegada?
No.
Ets catalana?
Sí.
Nascut a Catalunya?
Sí.
Vius a Catalunya?
Sí.
Quan treballaves,
treballaves a Catalunya?
Sí.
Bon ritme, Joel.
Bé, bé.
Veig que al final
has agafat el...
Calla.
Mira,
ja m'he desconcentratat.
La dinàmica del joc.
T'agradaria que Catalunya
fos un nou estat
independent d'Europa
en forma de república?
Sí.
Sí.
Trobes que sí.
Vas votar a l'1 d'octubre?
Sí.
Sí.
Ets un artista?
No.
Aviam, aviam, aviam.
Ets famosa.
La disciplina.
Has escrit algun llibre?
No.
A què es dedicava?
Està jubilada,
però a què es dedicava?
A què es dedicava?
A què es dedicava, clar.
Que potser erats...
Espera't, espera't,
aviam.
A veure si ens entenem, eh?
Eres de formació,
ets més aviat de lletres?
Sí.
Has estudiat dret?
No.
Has estudiat periodisme?
Sí.
Has practicat el periodisme?
Sí.
Sí.
Has practicat el periodisme?
Quin tipus de periodisme?
Quin tipus de...
Has practicat el periodisme polític?
No.
Periodisme econòmic?
No.
el periodisme cultural?
No.
Periodisme esportiu?
Sí.
Ara.
Ah!
I tens més de 60 anys, eh?
Estem parlant de pràcticament
llavors una pionera.
Aviam.
Periodisme esportiu.
Anem a buscar quin mitjà.
Quin mitjà, quin mitjà.
Ràdio, tele, premsa.
El mitjà, el que has...
Has fet tele?
Has fet tele?
Sí.
I tant.
Has fet tele.
Has fet tele practicant el periodisme esportiu, eh?
Oh, com la trobem a faltar, cara.
Sí.
Ai, que ja sé qui és.
Què dius?
Ja?
Sí.
Que l'altre dia ens hem trobat aquí a l'estudiu de Catalunya Ràdio?
Que venies a parlar amb l'Ostrell?
Pot ser?
No.
Ai, Déu meu.
T'estàs confonant.
Què amb qui tenies al cap?
Una persona que es diu igual que la meva iaia.
Com es diu la teva àvia?
Olga.
Olga.
Vols dir l'Olga Viza?
Sí.
No.
No.
Vale.
Que coneixes, l'Olga Viza?
Sí.
Ah, molt bé.
Et cau bé?
Sí.
D'acord.
Tu, quan feies el periodisme esportiu, el feies a TV3?
Sí.
Com la trobem a faltar a casa?
A veure, a mi ara en vénen...
Teniu una cosa...
Deixa'm dir que tothom ho sap.
Que portaves ulleres.
Que portaves sempre ulleres.
Jo et recordo sempre amb ulleres.
Ulleres?
Sí.
Ja sé qui ets.
Ja sé qui ets.
Bé, crec que sé qui ets.
Puc dir-lo, no?
Me la jugo.
Imma P. de Monte?
Sí.
Imma P. de Monte!
Per favor.
Per favor, quin mite.
Per favor.
Imma P. de Monte.
Bon dia i benvinguda al comunista.
Moltes gràcies.
I moltes gràcies per jugar amb el Joel, perquè la Imma està jubilada.
No ho sabia que estava jubilada.
Tampoc fa gaire, no, Imma?
Des del juliol.
Des del juliol.
El dia 5 de juliol vaig fer els anys i va ser l'últim dia.
Tu quan vas entrar a treballar a la Corpo?
Doncs fa 40 anys.
Sí.
El 15 de novembre del 83.
O sigui, ets de les que van entrar quan van obrir la persiana, eh?
Ah, exactament.
Vam aixecar la persiana.
I com la veus, la Corpo, ara, avui en dia?
Doncs, home, tot ha canviat molt.
Però tot canvia, no?
Ja és normal.
Sí, però a vegades les coses canvien...
Tecnològicament hem canviat moltíssim.
Canvien a pitjor, a vegades canvien a millor.
Al principi tot és més personal, perquè som... érem pocs.
Sí.
I érem una família.
I, esclar, al final és diferent.
S'ha anat fent gran, la família.
Us he vist a tot el documental del Núñez.
Sí.
És veritat, és veritat.
És veritat.
A mi, en aquell documental, a mi em van trucar per Rajà, Imma.
Jo feia aquest paper...
Directament, no?
No, no, no, t'ho dic directament perquè van així.
I a mi no em va costar gens, eh?
Perquè em sembla una figura que resulta massa simpàtica pel que realment era.
No sé, tu què creus?
No sé, jo el veia d'una altra manera.
En aquell moment es veia més entranyable amb els seus defectes.
Sí, va tenir, suposo, l'habilitat de resultar entranyable.
Jo crec també, en part, gràcies a alguns programes d'humor i tal,
que li van construir com un personatge més simpàtic del que segurament era.
Vols dir el Força Barça?
Sí.
No ho dic perquè, com que no t'atreveixes a dir el nom, ja t'ho pregunto jo si vols dir això.
Per exemple, el Força Barça, o no ho sé, el Manuel Fuentes també l'imitava, el Caracòvia.
Eren personatges molt amables.
Jo, pel que sé del Núñez, no ho era tant d'amable.
Però bueno, tu recordes la Ima P. de Monté presentant el Zona de Ball?
Home, evidentment que sí.
A tu t'agrada ballar, a Ima P. de Monté?
Mira, no gaire.
Ja.
No gaire.
La veritat que aquella proposta va ser una mica fumuda,
perquè jo pensava que m'estaven proposant una cosa que no era esport.
Sí.
I després vaig descobrir que sí,
perquè aquella gent, els ballarins de competició,
entrenen moltes més hores que qualsevol altre esport, ja t'ho dic.
Sí, ja no, home, són esportistes.
El problema que veig en aquell esport és la manera com van vestits,
que trobo que no...
Els lluantons.
Trobo que hauria de...
Demana una actualització, eh?, aquella manera de vestir-se.
Sí, però jo ho veig difícil.
Ja.
Perquè ja van...
T'hi vas acabar aficionant, Nima, t'hi vas acabar aficionant al...
Sí, sí.
Sí, no?
Perquè, a veure, ho vas fer una pila d'anys, aquella especial, no?
16.
16 anys, sí.
Sí, sí, els vaig acabar estimant, eh?
També era una família paral·lela.
Nima, jo et volia preguntar,
arrel que dius això que et va semblar estrany
que et proposessin anar a retransmetre Valls de Saló,
jo recordo que hi va un moment a TV3 bastant crític
en què de cop vam deixar de tenir els drets de la Lliga,
de la Copa d'Europa, de l'Eurolliga de bàsquet, de la Fórmula 1,
i de cop jo vaig començar a veure't, doncs,
a tu retransmetent, doncs, això, Valls de Saló,
al Bonastre retransmetent l'home més fort del món,
a l'altre un...
El Roviros, el corfbol, el corfbol, no era?
El corfbol, o sigui, hi ha un moment en què
aquella redacció d'esports...
El que hi havia, sí, sí.
Clar, deixeu de tenir els drets de molts esports importants
i de cop us recol·loquen a retransmetre coses una mica més,
no sé com dir-ho, més minoritàries, més de nínxul.
Sí, jo crec que quan vaig començar el Zona de Ball
encara teníem moltes coses, perquè allò va durar molts anys.
Simplement era una bona oportunitat,
era una cosa que enganxava,
realment la gent no...
I anava a parar i s'hi quedava.
I, mira, sortia bé de preu.
Ah, amiga.
Jo crec que tot plegat va anar molt bé
i els era pràctic, diguéssim.
Mira, avui que ha passat només un dia del 8 de març,
del Dia de la Dona,
tu que ets una periodista esportiva veterana,
has viscut molt masclisme en la teva professió?
No, no massa.
Ah, no?
Al principi sí, no, no massa, no massa.
No, penso que no, potser he tingut sort, no sé.
Al principi sí, eh?
Al principi quan estava el diari Dicen i tot allò,
jo estava sola allà en aquella redacció,
entre homes i alguns bastant grans,
i llavors, però més aviat feien com de pares.
Et deien allò de niña, niña, vés p'allà, niña, vés, no?
No, però bé, bé, amb carinyo.
Va bé, va bé, va bé.
Però sí que la tònica general a la teva vida
segurament ha estat compartir redacció
amb molts més homes que dones, no?
I tant, i tant.
Fins i tot avui dia que a la redacció de TV3 d'esports
hi ha moltes dones,
no n'hi ha tantes com homes, això.
És així i crec que serà així durant molt temps.
Per què?
No sé, no sé si és que no hi ha afició esportiva
entre les dones tant com entre els homes.
El cas és que no hi són.
Tu vas ser també la cara del godó, no?, del tenis, no?
O sigui, sobretot...
Sí, un bon dia, un bon dia d'anar-hi
i vaig començar allà un munt d'anys seguits anant al godó
i la veritat que és una de les coses
que més m'agradava de tot l'any.
Aquest any tornes com a jubilada o no?
Sí, vaig tenir la sort que em diguessin
vols venir a passejar?
Dic, i tant, i tant, que vull venir.
Jugues a tènis tu també, Imma?
Sí.
Ah, veus, mira.
A tènis i a pàdel.
Mira, a pàdel, al Joan li falta un quart jugador sempre,
vull dir que potser és Imma Pd.
Mira, Imma, potser un dia podem anar a jugar a pàdel.
No sé si hi estaré a l'alçada.
No, no sé si hi estaré jo, que sóc molt dolent, francament.
Sí, sí, no.
A vegades, sobretot, tinc massa pressa per acabar els punts.
Però bueno, això és un altre tema.
Escolta, què t'anava a preguntar?
Sí, ja me'n recordo.
Tu vas, o sigui, et vas dedicar al periodisme esportiu
perquè vas voler o és una mica perquè vas anar per allà?
Sí, la primera idea inicial era ser escriptora, d'inici infantil, diguéssim.
Però aleshores vaig fer periodisme i la primera oportunitat de feina va ser al Dicen.
Al Dicen.
I mira, no sé, va ser com un senyal perquè a partir d'allà ja no vaig abandonar mai més el tema esportiu.
I fins ara, no?
Vaig estar cinc anys al Dicen i després ja vaig estar a Catalunya Ràdio, un any,
el primer any, diguéssim, durant els caps de setmana, m'ho compaginava amb el diari
i després ja m'he quedat amb el tema esportiu.
Ets del Barça?
Ara ja puc dir que sí.
Ah, bueno, clar.
Ah, que t'ho havies d'aguantar?
Ara sí.
Bueno, home, no és maco.
No és maco dir-ho.
Hi ha algú a la redacció d'Esports de TV3 que no sigui del Barça?
Home, i tant.
Sí?
Sí, hi ha gent que no és del Barça, sí, sí.
Com ara aquí.
Hi ha algú del Madrid?
La majoria sí que ho són.
Algú del Madrid.
No recordo la redacció d'Esports, crec que no, però a TV3 sí.
Home, segur que sí, ho sí.
Sí?
Hi ha gent del Madrid, sí, sí.
Doncs que ha sortit, que ha sortit.
Pocs, també pocs.
Però que ha sortit per la porta, vull dir.
No ens ho podem permetre, això.
No ens ho podem permetre, Roger.
Avui el comunista, un record ferrant.
Van a camallò ganador, eh? Per això ho són.
Ah, mira.
Ah, amiga.
Ima Pé de Monté, moltes gràcies per jugar al comunista avui amb el Joel Díaz.
Una abraçada ben forta.
De res, una abraçada a vosaltres.
Adéu, Ima.
Són dos minuts de dos quarts de dotze.
Avui deixem aquí perquè de seguida el suplement Miquel Barceló,
que aquests dies estrena a exposició a la Pedrera.
No te la perdis perquè val molt la pena.
Va molt despistat aquest.
Ai, despistat i despentinat.
Despentinat.
Jo vaig veure a la llotja del camp del Barça.
Efectivament, sí, sí.
Per què va així?
Li grava molt el futbol, també, al Miquel Barceló.
Ara en parlarem amb aquesta entrevista que hem fet a la Pedrera
amb motiu del Tots som grecs,
aquesta exposició de ceràmica
que ha portat a Barcelona l'artista mallorquí.
Gràcies, Joel.
A vosaltres.
El suplement
Amb Roger escapa
Em miro el meu bany i penso
Això necessita un canvi.
Ho visualizo.
Uf, m'encanta.
Vaig a Bauhaus.
Vull aquest mirall.
I el moble també.
Res matura.
I tot el millor preu.
M'ajuden en tot.
Bauhaus, fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Bany nou.
Així sí.
Imagina.
Crea.
Sorprenta.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Estic buscant uns pneumàtics casual.
Amb un look d'entretemps i tal.
Per a la platja, la neu, la pluja.
Per a tot l'any, vaja.
Si el que vols és una cosa que vagi bé amb tot,
els pneumàtics quatre estacions són tendència.
Aprofita el dos per un de Pejó Servis
amb les millors marques
i triomfa en qualsevol passarel·la.
Vull dir, carretera.
Condicions a Pejó.es.
Pejó.
Està flipant
Picarà contra un arbre
Ell està amb a mi
És amor?
És estalvi.
Perquè Capravo tens milers de productes
de preus bons sempre,
com banana granel.
Un quilo a 1,35 euros.
Capravo.
Amor etern als preus bons.
Entrevistarem un dels supervivents
dels atemptats de l'11M a Madrid.
Repassarem l'actualitat
amb el periodista Pedro Ruiz.
Analitzarem la salut de la democràcia
amb l'historiador David van Reibrook.
Música amb los sírex.
I cor, llibres i festa
amb Núria Marín i les mamarazzis.
Col·lapsa
a TV3
aquesta nit.
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt.
Però res, ni així.
Ara, quan li vaig dir
que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil,
li van saltar les llàgrimes.
Forts Miele
amb càmera
i sonda tèrmica integrada.
Estrena d'ara
a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele.
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio
a Elisenda Caró.
Un invent
que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un son.
Desperta
i apunta-t'ho.
Un programa
que t'ensenyen
noves frases fetes
en català.
No tinc la gamba
per mayoneses.
Que et fa pensar
en les preguntes
més transcendentals.
Nen,
tu ets més d'eslip
o de doxet?
O en els dilemes
científics més rellevants.
Vaig renovar
a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava.
El seu cap
amplifica el senyal.
De dilluns a divendres
de 4 a 7
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Que dic que si està la tarda.
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts
de dos quarts
de 12 del migdia
som al suplement
som a Catalunya Ràdio.
Miquel Barceló
no necessita presentació.
El seu
és un èxit precoç.
En la vintena
ja és a fer un nom
a escala internacional
i actualment
és un dels artistes
més cotitzats
de tot l'estat.
Les fonts d'inspiració
veuen de la seva
Mallorca natal
sobretot del mar
i les criatures
que volten sota l'aigua
però també de l'Àfrica
on Miquel Barceló
ha passat llargues temporades
experimentant
amb tota mena de materials.
Ara parlem
amb aquest artista
local i universal
des de la Pedrera
que fins al dia 30 de juny
acull l'exposició
Tots som grecs
la seva mostra
més completa de ceràmica.
Tu de Mercuri
i jo de mar
És per això
que brilles tant
Diguem-ne si tens
por a volar
i partim junts
per no tornar
Miquel Barceló
bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé, content
d'estar aquí.
Què et surgera
la Pedrera?
La Pedrera
per jo sempre
era un dels llocs
aquí via Vinson
que a mi m'agradava molt
era la meva botiga preferida
d'Europa
i venia molt
i tenia alguns amics
que vivien aquí
de Pedrera
en els anys 70
i primers 80
doncs
jo venia de Pedrera
i era sempre
un goig
estar dins
d'aquesta
era com
estar dintre
un caragol
no?
Un caragol
et fa pensar
en un caragol?
Sí, una cosa
molt orgànica
on estaves dintre
I Gaudí?
Què en penses
de Gaudí?
Gaudí
crec que és
d'exercici
que he tingut
més lligant
personal
també
com una conversa
que tinc
des de molt d'anys
pensar que
a la Catedral
de Palma
Gaudí
és l'artista
abans de jo
que va treballar
hi anys
que va fer un canvi brutal
que va
bueno
que traves
per Gaudí
i clar
jo a Catedral
vaig començar
a treballar-hi
que va durar anys
perquè va ser
també lent
va ser 3 o 4 anys
que vam estar
bueno
va durar 4 anys
en tot
tot aquest temps
de preparació
i de treball
era com una conversa
que jo tenia
en Gaudí
algun cop
en Jujol
però en Gaudí
sempre
permanent
com si perdéssim
i algun cop
en contestava
saps
coses
que no es poden
després contar
he passejat
una mica
per aquí
i he tingut
la sensació
de viatjar
una estona
a Mallorca
una estona
al fons marí
al mar
una estona
a l'Àfrica
sí
ben segur
l'origen
d'aquestes ceràmiques
és de Mali
d'Àfrica
les primeres peces
són retrats
de la Massagú
l'amo
de Maigueré
que són grans
amics meus
de Mali
vull dir
no són retrats
d'africans
són retrats
de gent
d'allà
que eren com
els meus germans
el meu germà petit
i el meu germà gran
i és allà
on vaig aprendre
a fer ceràmica
un poc
perquè feia molt vent
i perquè
les condicions
per pintar
eren impossibles
i vaig començar
a treballar
és un treball
de dones
saps
de ceràmica
exclusivament
de fet
es fotien de jo
quan me veien
fer ceràmica
que és una cosa
que sempre fan les dones
i te'n van ensenyar
elles
me'n van ensenyar
elles
una família
de Banani
que és el poble
de sota
de llavors
jo vivia
i que jo coneixia
molt bé
perquè els comprava
la cervesa
en aquesta família
perquè fan
feien les gerres
per la cervesa
i també feien
una cervesa
boníssima
que es diu
conyo
saps?
la cervesa
es diu conyo
sí?
es diu conyo
o sigui
vas carregar
com a conyo
però es diu conyo
i es fan
blat mi
saps?
és blat fermentat
i ho fan dins olles
de 300 litres
i és una meravella
una cervesa lleugera
i elles me van ensenyar
com a bon triar
argila
com pastar-la
com fermentar-la
i com
com
i s'estranyaven
que un home
fes aquesta feina
o s'interessés
per la ceràmica
que un blanc
que un blanc
i un home blanc
sí
era una extravagància
m'han dit que vas carregar
un Land Rover
tot d'estris
i ho vas deixar tot
i te'n vas anar cap a l'Àfrica
i vas anar a parar a Mali
ara però
crec que no ho pots trepitjar
Mali
no sé si t'enyores
una mica de l'Àfrica
moltíssim
no, l'Àfrica no m'enyoro
de casa meva
de Sant del Pai d'Ogon
sí
sí
l'Àfrica
he anat a Quènia
i he anat a l'Índia
sudan
i he anat a l'Himalaya
que no és l'Àfrica
però
però
però me n'enyoro
particularment
saps
el problema no és pas
que jo no hi pugui anar
el problema
és los putejats
que estan
la gent que viven allà
saps
que jo no hi pugui anar
no té massa
bueno
vaig a altres llocs
però ells estan fotudíssims
ja saps
amb una espècie de situació
de
ja saps
clar
tu tens una feina
que és
bastant sedentària
no?
però a la vegada
tens una vida molt nòmada
perquè
ara tinc entès
que sobretot
passes mitjany a París
i l'altra meitat
a Mallorca
entre París i Mallorca
jo crec que això ve
de la insularitat
saps
de la seda d'una illa
et crea aquesta espècie d'ànsia
que dius
o vas a l'altra
o te quedes allà
el meu pare
gairebé mai sortia de l'illa
saps
i la meva mare
va viatjar moltíssim
va estar a l'Índia
va estar a tot arreu
i jo sempre
he estat més aviat
d'aquesta
però
o sigui
jo veia a l'illa
els que van
molt lluny
que van molt lluny
els que no
els que es moren
se'ns va vista al mar
no?
que també passa
vull dir que
és una illa de contrast
com es diu sempre
les publicitats
no?
una isla de contrast
és
sí
i de fet
d'aquestes publicitats
i d'aquest turisme
t'ho han renegat sempre
no?
a vegades
és una malaltia
sí, és una malaltia
el que li passa a Mallorca
està malalta a Mallorca?
no, és una malaltia
el turisme
en general
el turisme
d'aquí uns anys
serà considerat
com un atemptat
ecològic greu
saps?
ho és
vull dir
som tots
més o menys culpables
però és l'única
economia viable
que han descobert
fins ara
però també és una tragèdia
que això sigui
l'única economia viable
ja ho cantava
Antonia Font
mira aquí
Barcelona
a Barcelona
i ben poc
de fet hi vas estar
de molt jovenet
a l'escola de Belles Arts
m'han dit que vas durar
una setmana i prou
setmana vaig estar
que et vas avorrir
i que ja te'n vas anar
a fer les teves
el director de l'escola
va dir que m'havia estat
el millor alumne de l'escola
en una setmana
i jo li vaig dir
si vaig estar una setmana
m'ha dit
però aprovecho
usted muy bien el tiempo
no vas aprendre res allà
no?
bueno
vaig aprendre
ara no sé si és
contraigua
amb la ràdio
el que vaig aprendre
però vas aprendre
alguna cosa relacionada
amb l'art
o vas aprendre
altres històries?
altres coses
amb l'art
sí
vaig aprendre
perquè era tot interessant
però ja ho sabia
no hi havia res
saps
el que apreníem
ja ho sabia
o jo creia que ho sabia
m'interessava més
en aquells anys
les rambles passaven
en aquells anys
estava molt bé
passaven moltes coses
i les rambles
jo era amic
de
saps
el Pau Riba
i el Mariscal
i el Nazario
i hi havia molta activitat
de fet a Mali
te'n vas anar amb el Mariscal
sí
vam anar junts
sí
què et dóna la ceràmica
que no et dóna la pintura?
no
és un poble el mateix
jo no faig massa diferència
és com
a mi
el millor que m'agrada
la ceràmica
és que
sempre he tingut
com a forma de donar-me
no
saps
i m'agradava
és com
com el còmic
que sempre era
com una forma
de pintura diferent
però
es trobeu passar-se
els nervis
és molt físic
i això m'agrada
m'agrada que és molt essencial
que l'ergida
sempre té aquesta fragilitat
que és una força
mira tu
la pintura greca
ha desaparegut tota
la ceràmica greca
n'hi ha
cents de mils
a tot arreu
tots els museus del món
tenen
centenars de ceràmiques greques
pintura greca
no n'hi ha ni una
queda una dins una tomba
d'un pobre noi
que va matar
una batalla
i van fer el grafiti
la pintura d'una tomba
molt ràpid
i van tapar-ho
i aquesta pintura ha quedat
tot el reste ha desaparegut
fresc
aquells poetes
ploraven davant
el fresc
del palau
d'agnossos
no queda ni un
els bronzos
tot se'ls enfondra
per fer-ne canons
i les ceràmiques
ningú
pren la molestia
de trencar
una ceràmica
què se sent
quan et diuen
que un objecte
que has fet
amb les teves mans
val
4 milions d'euros
saps
no me fa
massa
és un poc irònic
sempre això
saps
té una cosa
entre pornogràfica
i
no me
com mou
molt
quina relació
tens amb els diners
tu Miquel
els ho faig servir
per fer què?
amb què te'ls gastes?
amb tallers
perquè saps
tot això
du feina
i costa diners
els tallers
els ho faig servir
amb aquest sentit
moltes altres coses
que ara no comptaré
però sempre els he gastat
has estat de gastar
sempre
això que deia el matí
que deus
diners gastats
amb el plaer
s'han de gastar amb el plaer
saps
això ho vaig seguir
durant anys
com a
rajatabla
i després
clar
és una cosa tan aleatòria
que potser
per tu
una obra
que té un significat
molt especial
a vegades
aquí els visitants
doncs
a un li generarà indiferència
i passarà sense
de raó
sense mirar-se-la
i en canvi
amb un altre
que per tu
té un significat
doncs
que potser no és tan important
s'hi quedarà embadalit
durant 20 minuts
no?
sí
això tu què?
tu que n'ets l'autor?
però jo som un espectador
com un altre
vull dir que
l'obra ja es
va a la seva
saps?
vull dir que
la meva
el que jo pugui pensar
en una obra
no té cap interès
té tant interès
que el que pensis tu
vull dir no és
no és un
l'intenció meva
no és condicionant
per res
després fa la seva vida
si jo dic
que és un cap de cavall
i tu ho veus
una moto
serà
serà una moto
hi ha molt més protagonisme
en la teua obra
dels animals
que de les persones
sovint
per què?
la meva vida
potser hi ha més animals
que persones
també
saps?
sí
jo tinc
visc
a la voltat d'animals
jo visc a una muntanya
que tinc
20 vaques
d'haver
una dotzena de porcs
moltíssims coloms
moltes
aviram
endiots
galines
molt gossos
cans
que dèiem a Mallorca
i encara
cabres
sovages
un cremull
vull dir que
he vist molt més
amb animals
i gent
n'hi ha poca
és una feina
que necessita estar sol
per desenvolupar-la
sí
la solitud
és el teu estat civil
és una constant
és una constant
sí
per treballar
la ceràmica
necessito algú
que m'ajudi
per enfornar
per coure
etcètera
però la solitud
sí
és una constant
per pintar
i per la ceràmica
i aquesta solitud
necessària
per desenvolupar-te
com a artista
que suposo
que al llarg
de la teva vida
ha estat una constant
com casa
això
tens dues criatures
bueno
vas tenir dos fills
no?
i crec que la teva filla
també pinta
sí, tenc amics
després tenc una vida civil
bastant
llavors puc parlar
i no
no tinc problemes
de relacionats
no
no són carn de psiquiàtric
mira que
l'Emili
me van dir
psicòpata
esquizoide muy agudo
i me va lliurar
per això
o sigui
tenc el passaport
de psicòpata
què en penses
de l'obra artística
de la teva filla?
algun cop m'agrada
algun cop no
amb la meva filla
faim un joc pervers
que és
visitem el tallau
i decidim
quins quadres
s'han de destruir
l'única persona
que ho faig
és la meva filla
saps?
i els destruïu
sí, els destruïm
estem
bueno, repintem
els pintem de negre
o de blanc
i tornes a començar
però estem
hores
mirant
tots els quadres
i alguns passen
i està bé
perquè està bé
tenir aquesta
potser ens equivoquem
però
està bé ser capaç
de fer-ho
jo soc capaç
de fer-ho
de la meva filla
i amb mi
algun cop
no tant
amb mi m'equivoco molt
però
sí
la meva filla
la conec
literalment
des que va néixer
i ella
a mi també
i portar el cognom
Barceló
creus que pesa molt
per ella?
segurament
però també té avantatges
digues que és una putada
per ella o no?
és una putada
però també té
ha tingut altres
chances
saps?
ha tingut pintura
des que va néixer
jo també en tenia
però
ja ha tingut
quadres
i llibres
i coneguts
artistes
vull dir
ha viscut dins
després també
sí
també
ve amb un condicionant
és una cosa
ja no
són capaç de veure
com ho veu ella
saps?
perquè ja no ho he sofrut
la meva mare pintava
però no era pesat
saps?
què et deia la teva mare
quan pintaves les parets a casa?
no
la meva mare sempre
mai me va renyar de res
mai
la meva mare sempre era
més aviat
molt bé
sempre et trobava tot bé
i el teu pare?
el pare s'emprenyava molt
amb mi
el meu pare tenien conflictes
la meva mare
me deixava fer el que volgués
de fet
quan jo no tenia un duro
i estava cobert de deu
la meva mare deia
això t'anirà bé
tu t'anirà bé
saps?
sempre era més aviat
i això pensava
si la meva mare pensa
que m'anirà bé
pot ser m'anirà bé
tenc un cor per repartir
entre sa gent
que m'estim
però no serà gens fàcil
perquè tenc un cor molt petit
Miquel Barceló
Messi ha estat una font d'inspiració
per tu?
ah sí
sí sí
d'inspiració no sé
però de gots
i d'infinit
sí
d'oci o d'inspiració?
no d'inspiració
Messi cada cop feia coses
que mai havia vist abans
i això no passa molt
no ho veig mai
una cosa així
saps?
sí sí
jo venia a veure Messi
cada any
com religiosament
sí
el trobes a faltar?
molt
mai
ja no són capaços
de mirar el Barça
no n'hi haurà cap altre
no?
tampoc n'hi haurà cap altre
Miquel Barceló
aleshores?
no Messi
ojalà
n'hi hagués un altre
però
sí
ho enyoro molt
llegint coses
sobre tu aquests dies
hi ha un parell de mites
que necessito saber si són veritat
o és una llegenda
que s'ha anat fent gran
al llarg dels anys
Andy Warhol et va fer un retrat?
sí
sí
no quatre
quatre que són un sol molt gran
que té quatre colors diferents
saps?
què creus que va a veure en tu?
el mateix dia que arribava a Nova York
era molt divertit
perquè jo acabava d'arribar a Nova York
per primera vegada
i van agafar la limousine
saps?
que eren aquests cotxes gigants
que hi havia en els anys 80
i van passar a la factory
per anar a veure la meva exposició
que jo acabava d'arribar
que estava així
amb el jet d'ac
just arribat
i una hora després
el Andy me feia el retrat
i
no, jo semblava
que era com això
Hau Hasats
que era
arribar i tot era
els grans marxants
i el durrit
i l'Andy Warhol
era divertit
era molt divertit
com el descriuries amb ell?
un home curiós
bàsicament
molt tímid i curiós
tímid, eh?
sí, tímid i curiós
sí, era un gran pintor
se diu de tot
menys
sobretot que era un gran pintor
Andy Warhol
i això és el que menys
fent servir serigrafia
però és una forma
fa un retrat
de la societat americana
perfecta
i a tu com t'agradaria
ser recordat?
no tinc ni idea
de moment
estic aquí
ja me'n recordareu
més endavant
t'interessa el llegat
o no?
o t'interessa el present?
de moment sí
més
interès més el present
per allà
arribarem a això
i després
quan parlaves de tots els animals
que tens a casa a Mallorca
sí, sí
he llegit que una vegada
et van regalar un elefant
sí, sí
això és veritat també
sí, és veritat
sí
el vaig anar a veure
què et vas fer de l'elefant?
el vaig anar a veure
el vaig pintar un poc
i no el vaig
vaig tenir molt
paca relació
però encara vaig tenir relació
amb un hipopòtam
a Mali
són perillosos, eh?
sí, però aquest hipopòtam
estava en el riu
era un hipopòtam
mascle
d'aquests que es queden
despenjats
del grup
de la manada
vull dir que era
un mascle vell
que segurament
no tenia femelles
i no tenia grup
saps?
estava com
i són
quebrons
i els
cada dia anàvem
a jugar a futbol
travessàvem el riu
per jugar a futbol
a l'altre costat
de Gao
a l'altre costat
del poble
i travessar el riu
això mateix
és bastant més ample
que Passeig de Gràcia
saps?
és com a quatre cots
Passeig de Gràcia
i sempre miraven
que l'hipopòtam
no fos per allà
perquè és estil
no, clar
si t'enganxa
i si que hi ha
la pilota del riu
també
sempre miraves
que no hi havia
les orelles
de l'hipopòtam
i la qüestió
és que un dia
jo estava pintat
i vaig sentir
pom, pom
un tron, trets
i vaig dir
que què ha passat
i els nanos
me van dir
un tal
un veí
vol matar-li
i vol botar
per menjar-se
i van venir
a buscar-me
i m'ha dit
no es vol morir
me van dir
i va per morir
i jo
anava allà
i estava
per de sang
que era una cosa espantosa
saps?
una espècie
de racó
en el riu
saps?
com un
i estava
pobre animal allà
per de sang
per tot
i ell li pegava
tires
al cap
al nas
i jo li vaig dir
ja no hi havia res a fer
era tard
i jo li vaig dir
bé Pep
i jo li vaig tret
darrere l'orella
i va caure mort
i va dir
com on t'hi sabe
i va convidar
a sopar
i va ser un dels sopars
memorables
de què té gust
un hipopòtam?
mira
és com si poses
una
fusta
d'un
d'un facer
o d'una palmera
podrida
i el deixes
macerant
i llot
en el moll
de la fusta
durant
10 anys
pot ser això
soprop
algú
està
guivint
a podrida
no sé
espantós
m'estimaria més
menjar-me
el micro
que l'hipopòtam
però
el maco és que
em va regalar el cap
després
i el vaig deixar
podrir
a casa meva
i després
el vaig embalar
de plàstic
i vaig fer
una escultura
de guix
per passar-les a duanes
i el vaig portar
a París
i el tinc
a casa meva
al cap
de l'hipopota
pintant
molt
sí
perquè era
com un
jo em sentia
un poc
no culpable
però era un animal
que havia conegut
quasi íntimament
és ben bé que els animals
han estat
predominants
a la teva vida
per exemple
els toros
els toros
també t'han interessat
moltíssim
la tauromàquia
és una cosa
d'una extravagància
us passa
a molts artistes
que sentiu fascinació
pels toros
a mi m'agrada
el toro com a animal
jo tinc toros
a casa
bous
braus
i
la tauromàquia
t'interessa
també?
m'agrada
però m'agrada
alguns toros
no m'agrada
i és un món
tan extravagant
i tan raro
és raro
viure un país
on passen aquestes coses
a Catalunya està prohibit
des del 2010
no sé què et sembla
algú va dir
que no plou
per amor del toro
i això estaria bé
que si fan toros
i plogués
si tu et fessin
president de la Generalitat
ho restauraries
ah jo no m'agrada
a prohibir res
no però els toros
és una cosa
que estava acabant
per ella mateixa
aquí està
a prohibir una cosa
que ja saps
és com anar
a condenar mort
un moribunt
és absurd
el toro
és una cosa
raríssima
extravagant
que a mi m'agrada molt
però jo entenc
que moltíssima gent
ho ho dir
saps
però també m'entenen
hi ha
els 100.000 toros
que vius
en aquest món
viven perquè hi ha
restes d'aquesta
toromàquia
quan no hi ha toromàquia
s'aniran a la matadera
no n'hi haurà ni un
més
mai més
de braus
s'ha assegurat vaques
deixar monades
per fer això
què sé
de cobre
o què sé
per què dius
crec que acabes
de fer 67 anys
Miguel
ah sí
joder
quina putada
et fa por fer-te gran?
no
no
però no
no m'agrada
més
que això
m'agradia
més
no m'ho haguessis
recordat
no
en som conscient
home
sí
quan tens temps lliure
amb què el passes
lliure?
sempre tens temps lliure
és el mateix
sempre he fet tot el que he volgut
vull dir
sí
sí
el que passa és que he triat
dedicar-lo a això
però
el meu temps lliure
sempre sí
però
lliure què?
llegir, futbol?
home
futbol no m'ho miro gaire
ara
no
llegir
ja ho deia
ho vaig
llegir, nedar, pintar
és el que
sol dir perfecte
i on nedes?
al mar?
al mar
tot l'any?
si puc sí
i si no puc nedar
vaig a córrer
a caminar
però
un dia perfecte
per mi és això
pintar
llegint
nedar
això és
perfecte
hi ha molta literatura
al teu voltant
hi ha molts llibres
també
molta biografia
sobre Miquel Barceló
la llegeixes
o no t'interessa?
fas una mica
d'agosurfing?
no
jo m'estime
a llegir
les coses
que trio
a llegir
saps?
m'un jazz
que és molt bo
a llegir
m'agrada
si és algú
que m'admiro
o que m'interessa
o que fa
però
no
no
no
mai
crec que mai
he fet el meu nom
a Google
saps?
escoltes la ràdio
també
sí
això sí
veus?
sí
però això és molt pintor
escolta la ràdio
crec que molts pintors
escolten la ràdio
està molt bé
perquè és una manera
que el teu pensament
quedi
si jo l'escolto
m'obrigo
què escoltes a la ràdio?
algun cop
intento que estigui desenfocada
per no entrar-me molt
saps?
per desconnectar
sí
per tenir
antes passava
Jimmy Hendrix
a tot l'alum
saps?
com una espècie
per no sentir res més
que no
pint per treballar
no
la ràdio
m'agrada escoltar
el futbol
algun cop
com l'atenda Messi
jo escoltava partits antics
amb diferit
amb diferit
perquè m'agradava
sentir-lo de nou
saps?
sí
això és molt de viciós
sí
bueno
i de
5 a 0
saps?
i nostàlgics
no?
sí
per això m'agradava
aquesta música
com és un sopar
pintava bé
això
sí
sí
després m'agrada
el podcast
a França
a França
a ràdio
es coheno
de lliteratura
i d'entrevistes
sí
jo vos escolto
sempre
tot durant el que he conegut
sa vau
que bé
moltes gràcies
ara em pressionarà una mica més
posar-me davant del micròfon
sabent que estàs allà
fent l'escultura
i allà de fons
mai ho escolto en directe
sempre ho escolto
en un podcast
diferit
molt bé
ja
fa temps
que això ha deixat
de ser divertit
penses
fent voltes
dins el llit
Miquel
que sigui un superèxit
aquesta exposició
a la pedrera
no en tinc cap dubte
gràcies
i molta sort
i fins la propera
gràcies
el Miquel Barsolo
avui al suplement
Catalunya Ràdio
el suplement
Roger Escapa
recol·lector de clavells
repartidor de paquets
porto japonesos
de tablau en tablau
i nens d'escola en escola
distribueixo taronges
i mell de vella
i faig transfers
d'aeroport de 12 a 2
si vols fer un bon business
has de ser molt ràpid
només fins al 20 de març
Business Day Citroën
amb avantatges especials
en tota la gama Citroën
i punt de càrrega
inclòs a la gama elèctrica
Citroën
Condicions a Citroën Punès
La ruta del desconcert 2024
fa parada a la Costa Brava
Tres artistes molt diferents
muntaran un bon sarau
a Sant Feliu de Guíxols
Mamaduixa
Joan Garriga
I flash-hi ice cream
Vine al desconcert
de Sant Feliu de Guíxols
dissabte 16 de març
a la Sala Las Vegas
Entrada exclusiva
amb invitació
Demana-la al web
o l'habdicat
Amb la col·laboració
de la Diputació de Girona
l'agència de marketing
a Clucat
i Frit Rabbit
El preu Lidl és
el millor preu
Mig quilo de Burger Meat
mixta ara per 2,79
t'estalvies un 19%
i la nostra mozzarella Milbon
estil italià per 0,69
t'estalvies un 22%
Lidl marca la diferència
Encara no has de tenir notícies
dels 8 adolescents
i la seva monitora
amb els quals
ahir a la tarda
es va perdre el contacte
No han trobat 3
l'Anur
la Rita
i el Billy
I la Sofia?
I la resta
Jo mai mai
a TV3
dilluns a la nit
Últim capítol
Ja disponible
a la plataforma digital
3CAT
Catalunya migdia
Benvinguts a les dues
Catalunya migdia
Record històric
El primer que regula
la intel·ligència artificial
L'informatiu de referència
del cap de setmana
Visibilitza
totes les dones
Per seguir el fil
del que passa aquí
i al món
Situació catastròfica
que es viu a casa
Al cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Quin temps ens espera
a les pròximes hores
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixat
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia