Serà presentable.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Sara Riera.
L'onada de calor que comença aquest cap de setmana
triplica el risc d'incendi a Catalunya.
Avui, segons el Pla Alpha, dels agents rurals hi ha 24 comarques
a nivell 2, això és un risc molt alt,
sobretot al centre del país, a Ponent i també a l'Empordà.
De cara a demà, algunes zones es situaran ja al nivell 3,
al més alt del Pla Alpha, de perill d'incendis,
perquè coincidiran altes temperatures i baixa humitat,
i ja es preveu que de cada dilluns hauran de tancar
els accessos a alguns parcs naturals.
Per això, Ima Soler, que és la socialdirectora general
de coordinació i gestió d'emergències,
demana prudència a tothom.
Són declaracions aquí, a Catalunya Ràdio.
Sobretot perquè és l'activitat que nosaltres podem fer en la natura,
ser molt vigilant amb el risc que hi ha d'incendis,
que també s'incrementa per aquesta meteorologia que hi ha.
Per tant, molta vigilància en qualsevol ignició que es faci.
No la fem, anem amb molta compte,
i sobretot qualsevol columna, qualsevol inici de foc que veiem,
doncs evitem de seguir de fer-ho.
Fora de Catalunya continuen actius
els gairebé mil incendis forestals que cremen al Canadà,
on s'ha declarat l'estat d'emergència
a la província de la Colòmbia britànica, això és a l'oest.
També continua actiu el foc a Tenedife,
que es complica la zona nord de l'illa
i que ha obligat a evacuar la població de més municipis.
Aquest foc que segueix sense control
ha afectat de moment 5.000 hectàrees.
Més notícies, Raül Flores.
Junts admet que el panorama polític a l'estat canvia molt
després que el PSOE s'avingués a complir
les condicions dels independentistes
per votar la presidència de Francina Ermengola al Congrés.
En una entrevista al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio,
la cap de files de Junts a Madrid, Míriam Nogueras,
ha volgut també advertir als socialistes
que l'acord per investir Pedro Sánchez és lluny
i ara cal posar el marcador a zero.
Crec que el que va passar el dijous passat canvia molt el panorama.
Fins que nosaltres no vam tenir aquests fets controlables,
no vam donar els nostres vots,
i això no ha passat en els darrers quatre anys.
De totes maneres, sí que el que va passar a la mesa
és el que ha passat a la mesa, a partir d'ara veurem què passa,
i si el Partit Socialista es mou, on es mou.
Rússia Vladimir Putin s'ha desplaçat a Rostov del Don,
al sud, on ha presidit una reunió de l'estat major
que està al càrrec de l'ofensiva militar que estan fent a Ucràina.
El Kremlin ha fet públic avui aquesta trobada de Putin
amb els seus generals, però sense donar detalls de quant s'ha fet.
El comunicat oficial informa que el president rus,
en una de les seves rares sortides des de l'inici de la invasió,
normalment no marxa de Rússia,
ha escoltat de primera mà l'informe de les operacions militars
que li ha fet el cap de l'estat major,
que és el centre de les crítiques per la falta de victòries russes a Ucràina.
Aquesta trobada es fa pública
després que els Estats Units han autoritzat els aliats
a l'enviament d'avions de combat F-16 a Ucràina.
Detingut a Lleida,
un lladre ha acusat de cometre cinc robatoris amb violència
durant aquest últim any en salons recreatius i un supermercat.
L'home de 28 anys ha estat arrestat per un atracament
que hauria comès dimecres
en un establiment de la capital Lleidatana.
Segons els Mossos, en tots els robatoris,
el detingut portava un ganivet de grans dimensions
per portar-se la recaptació.
A més, per accedir als salons recreatius
feia servir un document d'identitat estranger
i d'una altra persona on no hi havia fotografia.
El laberint de l'Horta de Lleida obre avui amb 17 proves
per promoure la cultura del camp,
la feina dels productors i el món rural de Ponent.
La gran japifarrer combinarà el joc als camps de Panís
i les productes gastronòmiques i culturals fins a finals d'octubre.
Anem fins a Lleida, Pere Joan Álvarez.
La cinquena edició del laberint de l'Horta de Lleida
ja està en marxa als camps de Panís de la gran japifarrer.
Amb el títol Som de Ponent,
l'activitat ofereix en guany un recorregut
amb 17 proves que tenen l'objectiu de promocionar
els productors de proximitat, així com les tradicions del món rural
i les curiositats sobre les verdures i fruites del territori.
Joan Pifarre, organitzador del laberint.
Vol mostrar els productors de l'Horta però també de Ponent,
per aquesta complicitat amb els productors de proximitat.
I el que fem a les proves és que,
en les proves que hem plantejat al laberint d'aquest any,
la gent descobreix el món rural
i també el producte de proximitat que tenim aquí a l'Horta de Lleida
i a les tares de Ponent.
En paral·lel, la gran japifarrer celebrarà
jornades gastronòmiques i culturals,
una de les quals serà la Ponent Fest,
que tindrà lloc el 16 de setembre,
on es maridaran degustacions de productes de proximitat
amb actuacions musicals.
Els esports, Albert Benet.
Avui quedarà configurada la graella de sortida
i es disputarà la cursa sprint
del Gran Premi d'Àustria de MotoGP,
a aquesta hora pendents de la repesca.
Damien Aguilar, bon dia.
Bon dia, marcador a 0.
Miller i Marini podrien ser els homes que passessin a la Q2,
però ara mateix Marc Màrquez, que ocupa la sisena posició,
està intentant una volta ràpida per situar-se com a mínim segon.
Pol Espargueró, sí que no superarà la segona posició.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
donarà avui la convocatòria per l'externa oficial a Montjuïc,
demà en la segona jornada de la Lliga de Futbol contra el Cadis.
Rafinha per sanció i Araujo per lesió són baixa.
També demà Girona, Getafe i Monteliby.
Avui, entre altres partits, es juga l'Almeria a Madrid,
amb l'únic confirmat a la porteria de moment,
tot i el fitxatge de Kepa.
Jugats ahir a Mallorca 0-0,
l'alcaldessa de l'alcaldessa de l'alcaldessa de l'alcaldessa
de l'alcaldessa de l'alcaldessa de l'alcaldessa,
jugats ahir a Mallorca 0-0, Villarreal 1-1 i València 1-0.
Amb aquesta victòria, el València és el líder provisional de primera.
L'Espanyol, debut avui a casa a la Lliga de segona,
porta tancada contra el Racing de Santander
i amb el nou fitxatge, Pere Millà, a la convocatòria.
El partit és a les 7.
Novak Djokovic, el número 2 del tènix mundial,
s'ha classificat de matinada per a les semifinals
del Masters 1000 de Cincinnati.
Després de guanyar en dos sets,
el nord-americà Taylor Fritz, el número 9, per 6-0 i 6-4.
Djokovic jugarà una de les semifinals
contra Alexander Ezberev i Carlos Alcaraz jugarà avui
la primera semifinal contra Haver Hurcats.
Fins aquí les notícies.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de motociclisme,
connectem amb bolivers molt lluny fets.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'app
i al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa de sprint,
i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana amb Mundial de motociclisme,
Univers MotoGP amb Damian Aguilar.
Aquest cap de setmana, el gran premi d'Àustria.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Coler, fes cames.
Puja la muntanya.
Passió, Coler.
Jo també vindré.
Comença el pellegrinatge dels socis del Barça
a la muntanya màgica.
I t'ho explica la TDT,
la transmissió d'en Torquemada.
Diumenge a partir de dos quarts de set,
la TDT del Barça Cadis a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo? De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Què us poso? Per mi una estrella.
I per tu? Jo també una estrella.
Ara estem d'acord. Estem d'acord.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial d'assistència sanitària d'AM i CaixaBank.
Premi Cerverit 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
A tu, que jo, que vull, que fem...
Una de les vuit candidates és...
Xiu, xiuets, devent-nos.
Fer bonic el cel més blau...
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catràdio.cat.
Pots votar a la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverit 2023,
convocat per la Fundació Prudència Bertrana,
Catalunya Ràdio i Cat,
amb la col·laboració d'Andarroc.
Les golfes són l'indret on s'amaguen els records d'una vida.
Les golfes del Gorina són sessions de cinema i cançons
que ningú pot incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge, a les 10 de la nit,
a Catalunya Ràdio, amb Àlex Gorina.
11 i 9 minuts. Bon dia, Enric Soler.
Bon dia, Albert Montilla.
Hem entrat al Cafè Orwell.
És això que sentíem avui, el Cafè Orwell amb l'Enric Soler,
i molts convidats que ara anirem descobrint.
Parlarem de la sanitat pública.
Sí, certament.
L'antropòloga nord-americana Margaret Mead
explicava que el primer signe de civilització a la cultura antiga
va ser un fèmur fracturat i després curat.
En un estat de naturalesa salvatge, sense civilització ni llei,
si et trenques una cama de morts, no pots fugir del perill
a anar al riu a beure ni buscar menjar
i et converteixes en una presa fàcil.
Cap animal sobreviu amb una cama trencada
el temps suficient perquè l'os guareixi per ell mateix.
Per això, un fèmur trencat que s'ha curat
és la prova que algú s'ha pres el temps
per quedar-se amb la persona accidentada.
Li han venat la ferida, l'ha portat a un lloc segur
i l'ha ajudat a recuperar-se.
Quan ens preocupem pel benestar d'algú altre
o un membre de la nostra família,
llavors neix una comunitat.
Per una altra banda, en els pròxims anys
es produirà el gran relleu generacional,
ja que la generació del vivibum es jubilarà massivament.
Fins al 2026 es jubilaran el 20% de tots els metges en actiu,
segons dades del Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya
i del Col·legi de Metges de Barcelona.
Ara bé, des del col·legi i juntament amb altres experts,
es calcula que actualment no s'estan formant prou metges
per cobrir les jubilacions que vindran.
I és precisament en l'especialitat d'assistència primària
on falten més metges.
Per una altra banda, també el Jordi Alberic,
vicepresident del Think Tank de Foment del Treball,
alertava en un article sobre la fugida de les classes mijanes
cap als serveis privats de Salut i Educació.
Destacava que el Madrid de Diaz Ayuso,
prop del 40% de la població de la comunitat,
disposava o disposa d'assegurança mèdica privada,
mentre que a la seva capital només un 40% de nens i joves
estudiaven en un centre públic un percentatge
que contrasta notablement amb el 81% de mitjana
que es dona a la Unió Europea.
Segons Alberic, anem pel camí de crear bosses de persones
que neixen i viuen al marge de la societat,
procurant no enlletgi els barris més elegants.
Val a dir, però, que a mitjans de l'any passat
el nombre de polisses privades a Catalunya era del 28,7%,
segons l'enquesta de Salut de Catalunya.
Per primera vegada es va trencar una tendència
que estava pujant any rere any des del 2015.
Com hem dit, avui al Cafè Orwell parlarem de sanitat pública,
un dels pilars de l'estat del banestar,
amb vosaltres la Mar de Pablo,
metgessa i presidenta de la secció de metges mir
i metges joves del col·legi de metges.
Bon dia. Bon dia, Albert.
A veure, és difícil preguntar...
De fet, és bastant bona la metàfora,
perquè et demanaré que facis una diagnosi
de la situació actual que viviu vosaltres.
És d'una perspectiva jove,
els anomenats ERRs, que sou els residents,
que encara esteu en formació per després esdevenir junts,
que és quan ja passeu a formar part de l'equip de la resta de metges.
Quina és aquesta diagnosi que fas?
Primer de tot, gràcies, Albert, gràcies, Enric,
per convidar-nos a la secció mir i metges joves
i, al final, als metges joves, escoltant la nostra opinió,
com has dit que hi haurà un relleu generacional
i que, per tant, agraïm que ens escolteu com a metges del futur.
I, aleshores, pel que fa al diagnosi,
doncs crec que en la base del diagnosi
es troba l'envelliment de la població
i un sistema amb necessitats contínues,
creixents d'atenció sanitària,
i potser un desbalance amb el volum de treballadors
i amb la càrrega que suposa aquest sistema
cada vegada més exigent.
Vosaltres noteu que cada vegada teniu més càrrega de feina
i de quin tipus de feina es tracta?
Crec que sí que tenim molta càrrega de feina
i, de fet, crec que és un dels motius
pels quals, a vegades, almenys ja acaba perdent l'avocació
que inicialment té,
i, aleshores, és un dels motius que tenim.
I crec que, en la base,
es troba una gran quantitat de tasques administratives,
per exemple, que crec que en aquest punt sí que es podria incidir
per intentar canviar i descongestionar una mica el sistema.
Parlo, per exemple, de solucions mitjançant tecnologies digitals,
intentar digitalitzar, informatitzar una mica més el sistema
per fer-lo més eficient
i per descarregar temes burocràtics
als personals de medicina, d'infermeria i altres coses.
Profesionals sanitaris i no sanitaris, de fet.
I, per altra banda, també, doncs,
distribuir una mica les tasques
entre aquests diferents personals sanitaris.
Per exemple, crec que cada vegada és més important
la figura de l'assistent clínic,
una figura més administrativa
que poder descarregar de tasques burocràtiques en el metge.
D'acord. Ens està escoltant també Miquel Vilardell,
que és expresident del Col·legi de Metges i Catedràtica Amèrica
de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Bon dia.
Hola, Miquel, gràcies per atendre'ns el suplement d'estiu.
M'agradaria fer-li una pregunta
en relació al que comentàvem
d'un cert increment de la privatització de la sanitat,
que no sé si també creu que està amenaçant
la sanitat pública catalana.
Jo penso que no.
Jo penso que el sistema sanitari que tenim, cal dir,
que és un dels millors, malgrat tots els inconvenients que hi ha.
La seva universalitat, l'equitat, per un costat,
i els professionals que formem via Mir,
són tres característiques d'excel·lència d'aquest sistema.
Una altra cosa és que hi hagi mancances
i que sempre s'hagi de posar al dia
i s'hagi d'anar fent modificacions
d'acord amb les circumstàncies que es produeixen.
Jo penso que l'augment de l'estabilització de les pòlisses,
de l'assegurança, jo penso que està bastant estabilitzat.
La gent confia en el sistema públic de salut
i en el sistema privat, evidentment,
és un sistema complementari que porta també la seva ajuda,
però que, en tot cas, la gent sap que els problemes de salut
realment se solucionen majoritàriament
en el sistema públic de salut.
Com deia la doctora,
aquí hi ha un problema futur de demografia mèdica,
però que cal mirar diverses pesants.
En primer lloc, falten metges o no falten metges?
Si mirem els números actuals, amb els jocs de treball actuals, segur.
Probablement, com molt bé afirmava,
avui el treball mèdic és multidisciplinar,
i hem de donar un paper major a les diferents disciplines sanitàries.
Abans, ha citat l'assistent clínic,
però, evidentment, el paper de l'enfermeria
cada vegada ha de ser més rellevant
en coses que fan els professionals mèdics per un costat,
i així les professions sanitàries que van sorgint
han de participar en el treball de la resolució
dels problemes que els malalts plantegen.
Per tant, estem en una etapa
d'aprofundir en els equips multidisciplinars
i veure quines han de ser les responsabilitats de cadascuna d'elles
i com, entre tots, resolvem aquest problema.
Per tant, jo soc optimista en que serem capaços,
prescindint de corporativismes professionals,
de posar-nos d'acord
quina ha de ser la cartera de serveis
de cada un dels professionals sanitaris.
Per mi això és molt important.
Junts amb un estudi demogràfic
que ja se n'han fet per part del Col·legi de Metges de Barcelona,
en profunditat, quines són les necessitats futures?
Però sobretot a partir d'una reestructuració
dels serveis de salut.
Restructuració, evidentment, que passa
per entrar en noves característiques,
nous professionals sanitaris per un costat,
i després reestructuració de serveis mèdics.
Probablement serveis mèdics
han de trobar en xarxa i després les noves tecnologies,
des de l'ús de la intel·ligència artificial,
pensant fonamentalment
per totes les tecnologies disponibles avui
que farà, evidentment, que hi hagi menys pressió a l'assistència.
Però aquest camí fins a arribar a tot això no és fàcil.
I per tant, en aquest moment hi ha molta pressió assistencial,
molts professionals no poden,
amb tanta pressió assistencial,
i els professionals es cansen i es cremen una mica,
perquè el professional no només vol que se'l reconeixi
des d'un punt de vista econòmic,
sinó que també vol continuar estudiant,
tenir una formació contínua, sòlida,
poder tenir algun mes o any sabàtic
per la seva formació per un costat,
volen participar també amb la recerca mèdica,
i en els llocs on es donen tots aquests complementos,
als metges s'estabilitza molt més.
Quan tu no dones tot això en un lloc de treball,
els professionals canvien, se'n van,
i a vegades no se'n van únicament pel tema econòmic.
Parlo d'aquí i després ja em preguntareu.
Marta Palma, estaves sentint amb el cap,
et veia com no vas dir que sí amb el cap,
tot i això, creus que és assolible, tot això?
Sí, o sigui, gràcies, doctor Vilardell,
realment m'ha encantat la teva valoració,
i com diu l'Albert, t'estaves sentint tota l'estona
perquè em semblava superinteressant.
Només afegir un punt que crec que dins d'aquest envelliment
sanitari pròpiament crec que també és important
la coordinació com a altres àmbits de serveis socials.
Parlo de residències i d'implicació del treball social
i altres disciplines que crec que hi hauria...
O sigui, que és important tendir com cap a una coordinació
del sistema de manera global i holística.
El fem d'acord totalment, el tuïs és una realitat.
Hi ha el programa aquest social i sanitari,
la nova planificació que s'ha fet,
amb la definició que són hospitals d'atenció intermèdia
per un costat que són llargestada,
desapareix el concepte de centres sociosanitaris,
i jo volia fer un altre punt, i és que probablement,
per molt que pesi en algun territori,
els hospitals, per exemple, en determinats territoris,
no poden ser hospitals d'un nivell molt alt,
perquè els costos són molt alts,
i l'expertesa que creixen els seus professionals en aquests àmbits
no és suficient, i per tant, a vegades,
aquests centres s'han de convertir en centres d'atenció intermèdia
i en uns centres d'urgències d'excel·lència pel territori,
que solucionin els problemes aguts en el dia,
i quan hi ha un problema molt més difícil,
en què requereix expertesa i una tecnologia determinada,
tenim hospitals a prop, 50 quilòmetres,
que en pocs minuts s'hi pot arribar fàcilment.
I, evidentment, els professionals, a més a més,
han de ser permeables, han de poder anar del centre
de la especialització màxima al centre aquell
que necessita una ajuda puntual, i aquesta permeabilització
és molt important per a mi.
Enric, volies fer una pregunta.
Sí, li voldria preguntar al doctor Vilardell
sobre la formació cada mica dels metges.
Vostè parla del bon metge i del metge bo.
Per ser bon metge es necessita coneixements,
és a dir, saber estudiar cada dia, estar al dia.
Avui no es pot permetre que un metge exerceixi
si no té una formació sòlida i al dia,
perquè canvia contínuament.
I, per tant, formació sobretot.
Segona, l'educació.
L'educació, vull dir, és difícil.
Evidentment que hi ha gent que sent passió per la medicina
i que coneix quasi bé i vull ser professional sanitari.
Però també hi ha una connotació social.
Avui, malgrat tot, la professió sanitària
té un nivell social alt.
I, a més a més, malgrat que hi hagi una remuneració petita,
és dintre d'un grup professionals aquells
que tenen un sou bastant estable, petit,
però que permet, amb altres professions, això no és així.
I en alguns d'aquests professionals sanitaris,
com que se'ls ven com a persones
i hi ha un alt rendiment econòmic i personal,
evidentment un vol ser, a vegades, arribar en aquesta cota.
I, evidentment, a vegades hi ha professionals
que entren en medicina no perquè tinguin vocació,
sinó perquè tinguin dinoma,
és un excés que em permetrà viure,
em permetrà fer una economia, per altra banda, un patrimoni...
I, a vegades, això no és així.
I això pot provar desencis, però això és una minoria minoria.
La majoria té vocació.
La majoria té vocació.
Bon metge, coneixements, més vocació.
I metge bo, cal que hi haguin valors personals.
Paciència, perseverància, humilitat,
por un costat, passió, companyia, per altra banda.
I oblidar-se molt de la codícia del poder i de l'ego.
El metge ha de ser humil.
Osler, que era un internista tenenent
que va exercir als Estats Units la John Hopkins,
li preguntaven què és la medicina.
Li deia que la medicina és la ciència de la incertesa
i l'art de la probabilitat.
Vol dir que hem de ser humils, perquè no ho sabem tot en medicina.
Hem de ser humils, hem d'explodir cada dia,
i quan no en sabem prou hem de demanar ajuda
a aquell que considerem que en sap més que nosaltres.
Aquesta és la diferència entre bon metge, coneixement, vocació,
metge bo, valors personals, que ha de tenir.
Per què?
Perquè l'acte professional, l'acte mèdic,
no només són coneixements i fer el diagnòstic,
sinó que es necessita entrar
amb la confiança de la persona que tenim davant.
I per entrar amb la confiança cal obtenir valors personals.
Per això cal cultivar-los cada dia.
Però per a mi la fonamental, i la repeteixo, és la humilitat.
D'acord, som al suplement d'estiu
amb els doctors Mas de Pablo i Miquel Vilardell
que ens acompanyen en la situació de la sanitat pública a Catalunya.
M'agradaria saludar ara el conseller de Salut, Manel Balcells.
Bon dia. Bon dia, què tal? Com estem?
Gràcies per atendre'ns avui.
És l'època de vacances i dissabte, a més a més.
Amb molt de gust. Moltes gràcies.
Es coneixen entre vostès?
Jo diria que molt.
El doctor Vilardell és un savi.
Les seves paraules, així ho expresen.
Amb la doctora de Pablo no he tingut l'ocasió.
Amb el doctor Vilardell he tingut, a més a més,
l'oportunitat de formar part del conseller assessor del Casòs,
que ell presidia, i ens uneix una molt bona relació,
i un gran respecte professional de mi cap a ell, naturalment,
perquè és tot un mestre.
Moltes gràcies.
Som els amics, i amb aquestes paraules.
Senyor Balcells, voldria preguntar-li,
ara que hem parlat de reptes,
quines són les prioritats de la seva legislatura
per combatre aquests reptes que hem analitzat fins ara?
Doncs han marcat, amb la doctora de Pablo com el doctor Vilardell,
precisament quines són els grans temes
que generen els reptes que tenim.
I, per tant, les prioritats del departament,
que, en hora de liderar,
és abordar precisament aquests reptes.
És a dir, fer possible això que és necessari.
I és necessari transformar el sistema,
transformar el model,
per poder donar resposta a aquestes necessitats
de l'envelliment de la població,
aquestes necessitats de desbucratitzar l'atenció primària,
aquesta necessitat de canviar els roles dels professionals
per poder atendre d'una forma multidisciplinar
i d'una forma diferent les persones,
per poder tenir aquesta relació amb l'atenció social
i, en aquest sentit,
fer una atenció integral a les persones,
més enllà de l'atenció estrictament sanitària,
és a dir, explicar el sistema.
I el doctor Viladell ho deia molt bé,
que cal que hi hagi un cert ordre d'aquí ha de fer què,
i això s'ha de fer des del departament.
Per tant, els reptes els tenim,
les necessitats hi són,
i el que ens toca és fer-ho possible.
Aquestes prioritats venen marcades
pels diversos plans que hem anat marcant i prioritzant,
que els hem presentat ja abans de l'estiu
i que ara després de l'estiu
començarem a donar resultats
sobre l'accessibilitat del sistema primari,
sobre el pla de retenció de professionals
i de com revertir aquestes manques de professionals,
sobretot d'algunes especialitats, no de totes,
de plantejar amb molta complicitat
quina és la manera de com treballar
de forma més coordinada amb Enfermeria,
de quina manera treure la càrrega burocràtica,
i, per tant, hem de fer-ho amb la feina de la doctora de Pablo
que és necessària també amb l'aparició
d'aquests nous roles professionals que tenim
i que ens han d'ajudar que els professionals sanitaris
facin més el seu paper, la seva funció.
Per tant, tenim molts reptes
que es resumeixen amb la transformació del model,
un model que és un model d'èxit, un model que funciona.
Com deia el doctor Vidaldell,
tothom sap que si té un problema important,
i en aquest sentit, doncs, des del meu punt de vista,
aquest decreixement d'aquesta afiliació a la sanitat privada
és en realitat un reconeixement de nou
que la sanitat pública és la que soluciona els problemes,
i tenim verdades reptes d'adaptació del sistema.
Més enllà de l'infrafinançament que patim
i que el reivindiquem,
i més enllà de la demanda que fem també des del departament
del traspàs de competències, per exemple,
en els temes de formació, no només dels metges,
sinó també d'enformaria,
de poder disposar nosaltres de la capacitat
d'identificar les necessitats de les especialitats d'enformaria
i poder-les desenvolupar.
I tot això va més enllà dels convenis col·lectius
que estan millorant
i que hem de millorar la retribució econòmica de tots els professionals,
perquè, com també molt bé s'apuntava,
l'economia nacional necessita formació continua,
necessita formar part d'un equip,
necessita sentir-se integrant de la recerca de la innovació,
i aquest és l'element clau
que ens ha de permetre garantir la qualitat.
Des del nostre punt de vista,
mantenir l'equitat per una banda,
és a dir, l'accés de la població,
visqui on visqui els millors serveis sanitaris,
i per l'altra banda,
la qualitat que l'hem de garantir
a tot el territori, del conjunt del país,
són els grans reptes que hem d'abordar,
que estem abordant, de fet,
i que hem de començar a veure resultats,
jo diria, d'aquesta tardor,
d'una forma clara,
amb la línia de donar resposta a aquest canvi generacional
que s'apuntava,
de donar perspectiva professional, també, als joves,
i d'abordar els nous reptes que venen molt marcats
per la post-Covid,
per la situació, també, de malestar emocional
del conjunt de la població, també, dels professionals,
i sobretot, de l'envelliment de la població,
que no l'hem de veure com un problema,
sinó com un nou repte que és fruit, precisament,
de l'èxit del sistema.
La gent viu més anys i millor,
perquè, efectivament, i com molt bé indicava-ho al començament,
d'aquesta sessió d'avui,
la civilització ha evolucionat
i les cures de les persones fa que, avui dia,
les malalties que abans eren mortals, a vegades,
ara ja són malalties cròniques
i que puguem disfrutar dels nostres grans
durant molts anys amb bona qualitat de vida.
Aquest és l'objectiu.
Senyor Balcells, m'agradaria, de fet, preguntar a la doctora de Pablo
si té alguna pregunta, aprofitant en aquest diàleg,
que estem establint ara pel conseller.
Primer de tot, gràcies, senyor Balcells,
per ser aquí i felicitats pel seu càrrec
i pel repte que això suposa.
Jo tenia una pregunta,
i cada vegada més estic en compte la importància
de l'experiència del pacient
i també d'escoltar les opinions del personal sanitari.
Dins d'aquesta planificació,
que ha comentat vostè,
tenia la pregunta de si seria possible,
o si tenia previst,
fer una taula de treball per assegurar
recollir les opinions i les idees del personal sanitari,
de medicina, infermeria i, en general,
tot el personal sanitari i també dels pacients.
Dins d'això, a la seva disposició,
gràcies per escoltar el metge jove.
Sí, moltes gràcies, doctora.
De fet, confiem en vosaltres i amb els metges joves,
ben formats, que sou els que heu de tirar endavant
el conjunt del sistema.
Existeixen aquestes taules de participació.
De fet, tenim una secretaria específica
en el Departament de Participació
i hi ha el Consell de Salut de Catalunya,
que és un òrgan en el qual hi participa tothom,
i que hi ha l'opció d'escoltar els pacients, els professionals.
Tant mateix tots els centres
també tenen la seva òrgan de participació,
i és un tema que cal potenciar cada vegada més.
És a dir, des de la nostra perspectiva del departament,
creiem que hem d'escoltar cada vegada més els pacients,
les necessitats de la ciutadania,
per donar resposta a realment el que els preocupa,
i, sobretot, els professionals.
I els professionals són els de tot tipus.
Enfermeria, administratius, tecais, naturalment, metges i metgeses,
perquè les seves opinions ens han d'ajudar a millorar,
i ens han d'ajudar a enfocar com hem d'abordar els problemes.
I és en aquest sentit
que les opinions sobre el tema de l'excessiva burocratització
que té el sistema
ens han portat realment a treballar intensament
com solucionar-ho, això.
I s'està començant a notar.
És a dir, ara mateix, per exemple, les baixes laborals
de pacients que han estat ingressats a urgències
o que han estat en una intervenció ambulatòria,
ja no les ha de fer el metge de família, ja es fan directament.
Molts temes vinculats a la farmàcia, prescripció,
a la demanda
des del pacient que va a les portes d'un cap
i que sol·licita la seva necessitat d'atenció sanitària,
ja es pot derivar directament a les cures d'enfermeria, si cal,
i no ha de passar directament pel metge de família,
que està molt sobrecarregat.
I en aquest sentit cal escoltar més per donar la resposta necessària.
Per tant, aquesta és la voluntat, escoltar molt,
i de fet, quan vaig de visita al centre d'atenció primària
i als hospitals,
que reuneixo habitualment amb el conjunt de professionals,
no només amb la direcció, per dir-los com ho veieu,
què opineu i com creieu que cal abordar les solucions.
I surten propostes molt, molt, molt interessants,
coses que a vegades penses que fa temps que s'haurien d'haver corregit
i no s'ha corregit.
Però la tendència d'escoltar els professionals ho hem de fer-ho,
perquè són els professionals la base del sistema,
són qui saben on estan els problemes de veritat
i que tenen moltes vegades grans propostes,
que a vegades no són complexes,
sinó que fins i tot són de senzilla aplicació,
i que ho hem de fer-ho.
És a dir, des del departament, el que hem de fer és aplicar
totes aquestes millores que són necessàries.
Ens toca tenir la responsabilitat que el sistema millori,
que tiri endavant, que sigui més accessible,
que la percepció de la població realment estigui a l'alçada
del nivell del sistema, que és molt alt,
i això ho sap tothom,
i que aquesta percepció també s'ha de notar.
Jo recalco una mica que hi ha d'haver, a més a més,
prudència per part de la població.
El dia d'avui aprofito també per comentar-ho.
Hi ha una certa alarma al voltant de la Covid
i d'aquí increment de casos de la Covid.
Jo vull dir tranquil·litat i prudència.
A davant de població fràgil, mascareta.
A davant de símptomes, consultar.
A les visites, a urgències, s'ha d'anar amb mascareta.
Hi ha centres que recomanen portar mascareta en diverses unitats,
que hi ha hagut infecció, que se'n diu no socomial,
s'ha de complir.
És a dir, sobretot molta prudència
amb les persones grans ploripatològiques
i amb el que té símptomes.
En sentit comú, si un té símptomes
s'ha de cuidar.
Si un té símptomes, s'ha de cuidar.
Perquè la Covid està aquí.
Hi ha diverses variants que no sabem quin grau de gravetat tindran.
Semblen, a dia d'avui, que no hi ha alerta amb la gravetat.
Sí, amb la profusió de casos.
Per tant, la Covid està aquí.
Igual com està el virus incident respiratori,
igual com hi ha la grip.
I, per tant, a la tardor, tothom ha de vacunar-se.
A vacunar-se.
A vacunar-se sobretot la gent gran, la gent fràgil,
la gent amb patologia, les residències, els professionals.
Sobretot els i les professionals.
És a dir, a mitjans d'octubre
iniciaran la campanya de vacunació
i jo ja començo a fer campanya.
És a dir, caldrà vacunar-se sí o sí.
Perquè és que la Covid està aquí, no ha desaparegut.
No hi ha alerta sanitària mundial,
però sí que hi ha mutacions, hi ha variants,
hi haurà vacunes avients d'aquestes noves variants,
amb això també que tothom estigui tranquil,
s'està treballant intensament,
perquè les vacunes que tindrem
donaran la cobertura necessària per les noves variants,
o caldrà vacunar-se.
I a dia d'avui hem de tenir prudència i sentit comú.
I sobretot, gran respecte a les persones grans i en ploripatologia,
que són les que qualsevol cosa es pot decantar.
I en aquest sentit, jo vull donar aquest missatge,
aprofitant que estem en antena,
i la majoritat que heu tingut de convidar-me
a parlar de la sanitat,
perquè, per una banda, no hi hagi alerta,
però, per altra banda, sí que hi hagi prudència,
perquè la Covid està aquí, hi ha increment de casos,
no casos greus, no neumonies, no la UCI,
però sí increment de casos,
i, per tant, hem d'estar amb alerta.
El sistema de vigilància que tenim liderat per la doctora Cabezas
està funcionant, està seguint bé totes les variants,
i recomanem molta prudència, sobretot,
en gent gran i en gent en ploripatologia,
i en les urgències, i les unitats de cures intensives,
i en les unitats hospitalàries.
Aquest és un missatge que volia donar
per un dissabte d'agost, un dissabte de vacances,
però que la tardor s'acosta i hem d'estar matents.
Senyor Balcés, de fet, jo en la meva línia de preguntes
tenia inclosa també aquesta qüestió,
perquè és cert que en els últims dies hem vist un repunt
de casos de Covid a Catalunya que ens ha situat a nivells
de l'hivern, del desembre de l'any passat.
Volia preguntar-li si, tot i que la situació no és d'alarma,
hem de patir per una nova onada de Covid,
i per l'altra hem vist com l'Hospital Clínic de Barcelona,
un dels centres de referència aquí a Catalunya,
tornarà a obligar a portar mascareta a la zona d'urgències
i a les persones que visitin.
Malalts, estudies tendre la mesura a tots els centres?
Hi ha una obligació, perquè he estat parlant aquest matí
amb l'Hospital Clínic, i de fet no hi ha una obligació,
sinó que hi ha una recomanació.
És a dir, la recomanació és portar mascareta,
i això ho fem a tots els centres, a les zones d'urgències,
fins i tot a les sales d'espera,
i allà on hi hagi malalts fràgils
o allà on es consideri que hi ha un increment de casos.
Per tant, tant a l'Hospital Clínic
com a tots els hospitals de Catalunya
tenen aquestes recomanacions,
i que no són obligacions,
perquè l'obligatorietat només la pot donar el departament
a través de les normatives que venen de l'Estat.
És l'Estat el que marca realment la normativa de comú acord
amb el que s'anomena el Conseller Territorial,
és a dir, en totes les comunitats autònomes
i tots els departaments de salut,
i per tant hi ha la recomanació,
i aquesta recomanació la fem extensiva a tot arreu
on hi hagi malalts fràgils.
És a dir, no és un signe d'alerta,
és un signe de vigilància.
I bé, la tardor segur que tindrem Covid,
ja la tenim ara, segur que la tindrem,
i per això ens hem de vacunar perquè no sigui greu.
Ara hi ha un conjunt de factors,
una situació que hem de dir multifactorial,
que entre les vacances,
entre que la immunitat ha començat a baixar,
perquè ja fa gairebé un any que ens vam vacunar,
doncs hi ha increment de casos que no són greus.
Això també cal dir-ho.
No són casos greus, són casos amb sintomatologia lleu.
Aquesta sintomatologia lleu en un pacient fràgil les converteix en greu,
perquè naturalment són pacients que tenen moltes coses
i tenen molts factors de risc, no?
Per tant, prudència.
A la tardor tindrem Covid, sí.
Tindrem grip, també.
Tindrem virus sindical respiratori, bronchiolitis, també.
I per tant ens hem de vacunar de la grip,
farem immunització a la canalla petita,
acabada de néixer pel tema del bronchiolitis,
perquè la vacunació serà doble entre la grip i la Covid,
i caldrà vacunar-se, sobretot als professionals, com deia,
i sobretot també, començarem pels pacients més fràgils,
les residències, la gent més gran de 60 anys,
i per tant, doncs, que tinguin, a més a més,
factors de risc de menys de 60 anys.
Per tant, sí, tindrem Covid, hem d'estar amb alerta,
no ens podem relaxar, en aquest sentit,
el departament no relaxa,
la salut pública no relaxa, els hospitals no relaxen.
Senyor Balceres, només per matisar,
i Ramon, si ens queda una mica poc temps,
si pot ser breu en la resposta,
estem davant d'una nova onada de Covid
que ens pot recordar anys passats?
No, no, és diferent.
D'acord, és diferent.
I la segona pregunta que volia fer-li
és que diferents veus del sector sanitari català
han reclamat al govern espanyol
que reclamin els pacients de la Covid com recordant l'OMS,
i no amb la vacuna d'Hipra, com està previst.
Vostè està en línia amb aquesta reclamació?
És que no està previst vacunar amb la vacuna d'Hipra.
Està previst vacunar amb la vacuna que recomani tant l'OMS
com els organismes internacionals.
Vacunarem a tothom amb les vacunes adients a les noves soques.
Per tant, no està previst, malauradament,
la vacuna d'Hipra no serà útil per a aquestes noves variants.
I per tant, vacunarem amb les vacunes adients a les noves variants.
I aquesta és l'única realitat de l'altre.
Serien fake news.
D'acord.
Senyor Valsers, amb un col·laborador nostre que és l'Enric Soler,
vol fer-li una última pregunta i acomiadarem endavant.
Bon dia, en primer lloc.
Gràcies per l'exercici de transparència per part de la conselleria,
cosa que sempre s'agraïs.
Ha parlat abans de l'equitat a l'hora de que una part de la població
s'ha d'evitar.
I la paraula equitat fa referència a que s'ha d'evitar la rigidesa
de les normes perquè pot acabar produint injustícies.
I jo voldria comentar una iniciativa que fa anys
que plantejava el Miquel Vilardell sobre la manera
en la qual accedeixen els nous estudiants al grau Medicina.
Aquest any, el grau de Medicina de l'UB,
la nota de talla ha sigut un 13,04, que seria un 9,3 sobre 10.
Llavors, li voldria preguntar, considera que la elevada nota
del grau d'entrada al grau de Medicina
del sistema a futurs bons metges per condicionants
de classe social.
I creu que s'hauria de buscar alguna manera
que l'està nota poguera baixar,
com apuntaven el seu dia del doctor Miquel Vilardell,
per fomentar que persones amb bona vocació,
però amb mala origen de classe social,
puguin entrar a les universitats de Medicina?
De fet, ens agradaria, jo crec que a tots,
que el model d'accés a l'especialitat,
que el sistema MIRT fos diferent,
que hi hagués un examen d'aptitud,
que pogués determinar una mica aquesta vocació,
aquesta voluntat de ser metge més enllà
d'haver-se après quantitat de dades,
que és el que demana l'examen MIRT.
Però malauradament, estem en un districte únic,
a nivell de tot l'Estat, malauradament,
no tenim les competències per fer això,
i hem d'anar al traspàs d'aquestes competències a Catalunya
per poder marcar a nosaltres quins són els criteris d'accés
a la formació, tant de Medicina com després del MIRT.
Per tant, el model d'accés és millorable,
no el model de formació, que és boníssim,
sinó el model d'accés i el model d'accés
als estudis de Medicina.
Aquí hi ha un camp de recórrer important
i ens agradaria molt poder tenir les competències pròpies
per marcar els criteris conjuntament
des de Catalunya per poder-ho fer.
És una de les reclamacions històriques
i que, des del punt de vista polític, continuarem fent,
perquè, si no, estem en una dinàmica
en la qual excedeixen a Medicina gent amb notes molt altes,
que, al millor, la seva vocació no és la d'aquests valors
que ara hi ha al doctor Villarell,
sinó que són persones que estarien, potser, orientades
a altres carreres més d'anar a recerca,
a carreres més tècniques, que no tenen relació amb les persones.
Per tant, hi ha molt a millorar pel que fa a l'accés
als estudis de Medicina.
La pròpia formació de Medicina crec, sincerament,
que hi ha alguns elements que caldria modificar-se
i que caldria atrofundir i, després, en el mateix sistema.
Aquí tenim molt de camí i molta reivindicació pendent.
Manel Balcells, Consell de Salut, gràcies per atendre'ns avui
el suplement d'estiu. Bon dia.
Molt bé, molt bon dia a tots. Gràcies per convidar-me.
Adéu-siau. I Miquel Villarell, expresident del Col·legi de Metges
i Català de Ticamèrit de Medicina, Universitat Autònom de Barcelona.
Disculpi que s'ha allargat una mica més la qüestió
amb les últimes novetats de la Covid aquí a Catalunya.
Gràcies també per atendre'ns el suplement d'estiu.
Moltes gràcies a vosaltres per invitar-me. Bon dia.
Mar de Pablo, has pogut sentir les paraules del conseller.
Doncs que agafa el càrrec amb bastants reptes.
Crec que sí que té... Hi ha feina, no?
Hi ha bastanta feina a fer, però crec que té propostes concretes
i ja espero, com ha dit, que escolti...
Que pugui tenir temps també per escoltar
i crear aquestes taules o grups de treball
de diferents persones sanitaris, de pacients...
Que, al final, com ha dit ell, també a vegades tenen idees
que surten com més de peu de carrer
i que també són bones idees, jo crec.
Mar de Pablo, per cert, converteixes aquesta anàlisi
que hem fet sobre l'accés al MIR?
I a l'accés, per exemple, a la medicina, perquè sí que és cert
que molta gent s'hi vol dedicar, però, com bé saps,
no tothom parteix de la mateixa casa allà de sortida.
Sí que és cert que cal una exigència d'uns bons estudis,
però, clar, si les notes estan en el trets o estan...
Com més hi pot accedir aquell que ha tingut una bona formació.
No tots en el nostre primer any de carrera
tenim molt clar què volem fer ni tenim els millors estudis.
No sé quina experiència has viscut tu.
Sobretot el que em plantejo és si...
La pregunta que crec que ens hem de plantejar
és si, com a societat, creiem que estem seleccionant
el personal sanitari, concretament els metges,
que realment volem tenir com a societat.
I, dins d'això, no estic segura, per exemple,
si per tothom un requisit teniu una nota de tall
o teniu unes competències de bon metge tan altes,
i potser no estem donant valor
o no estem quantificant ni valorant
les qualitats d'un metge bo, com deia el doctor Vilardell.
I, dins d'això, crec que també dins la pròpia carrera,
apuntava també el senyor Balcells,
que hi havia marge de millora, crec que algun...
Alguna marge de millora seria tractar una mica més
no tant del bon metge, sinó del metge bo,
i també un enfoc una mica més d'atenció primària,
que també comentaves tu, Albert, al principi,
que era important el valor de la primària,
i crec que des de la universitat també crec que hi hauria
unes assignatures més transversals, no tan d'especialitats,
sinó potser un enfoc una mica més d'atenció primària.
És curiós, perquè aquí al suplement d'estiu coincideix...
Coincidim bastant que tenim persones molt properes
i, de fet, hi ha iniciatives interessants,
com crec que l'UPAE fa estar posant en marxa una assignatura
que es diu Humanisme a la Medicina, que és de fa...
És ben recent, i el 70% dels alumnes s'hi van inscriure.
Com a mínim té també un neguit per part del jovent, no?,
de sumar-s'hi.
Mar de Pablo, metgessa i presidenta de la secció de metges del Mira
i metges joves del Col·legi de Metges, gràcies per ser al suplement.
Gràcies a vosaltres, Enric Albert.
Tres quarts de dotze, fem una pausa per publicitat,
i ens acompanyem amb l'Òscar.
Atenció, atenció.
A tots els fudis, gourmets, gourmans, tastolletes,
cuiners i cuineres, pagesos i pageses, pescadors, peixateres,
artistes del paisatge i el producte,
es busquen per treballar aquest estiu.
Tu què? I ens ho passarem bé.
Vinga, va, esteu convidats.
Vermut per tothom, la vida...
La Fonda.
La Fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Noguès.
De dilluns a divendres, des de la una fins a les dues del migdia.
Sí, home, sí, tot aquest estiu.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, trepitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïllicismes.
Els nous oficis digitals.
Ja mantem el podcast LGTBI Cuines.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Bola o garriga? Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que te l'administres com vols,
escolta podcast.
Aquest estiu, emporta't als podcast de Catalunya Ràdio.
La veritat és una veritat.
No t'he fet bastiar.
Caminar és la veritat.
Fira Tàrrega, del sat al 10 de setembre.
Venda d'entrades a firatàrrega.com.
Amb el patrocini de Moritz.
Això t'encantarà.
Compre en el teu centre Bauhaus fins al 31 d'agost
i t'ho portem de forma gratuïta a casa.
Un armari, un conjunt de jardí, renova el teu gust.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge,
reformes de curació i jardí.
Consulta les condicions.
Arriba Vilanova i la Geltrú,
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran
a més de 50 nusos de velocitat
en aquesta primera regata tan esperada.
Viu la 37a Copa Amèrica,
del 14 al 17 de setembre a Vilanova i la Geltrú.
Aquest estiu, no facis calor.
Equipat amb la samarreta del Miki i els seus amics,
la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del Miki.
A la vent de la botiga de TV3.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio,
sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuitiva, més fàcil.
Més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
El suplement d'estiu.
She headed round corners and she hid under there.
Amb Albert Montilla.
Run fast for your mother, run fast for your father.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
L'esperit estival del cap de setmana.
10 minuts per les 12. Miguel, on ets?
Hola, hola, hola.
Hola, doncs, com tot el dia, a la Catalunya Petita,
que fa grans coses.
A veure, posa'ns en situació, què hi fem avui i on som?
Perquè és la Catalunya Petita, però què és la Catalunya Petita per tu?
Avui som al Pallars Sobirà, que és un lloc petit de Catalunya,
però on fan grans coses.
Abans parlàvem del Doctor Music Festival,
i de fet, de lluny m'està intentant interrompre el Francesc,
que no s'ha caparagut aquí al Tron,
al costat de la persona amb qui havia de fer-li l'entrevista.
Però estava pactat, això?
No estava pactat, ha aparegut el Francesc.
Ha vingut a buscar.
Sí, no, aquest home és omnipresent, no sé què hi fa, aquí.
Doncs com us deia, jo estava amb la Marta Llubic aquí,
perquè volia parlar del Pallarès,
que és un dialecte d'aquí que ha ajudat a contribuir,
per exemple, a tota la literatura que hi ha a la Vall d'Açua,
que és una vall on no hi arriben ni a mil persones ni a mil habitants,
però aquí, al Tron, que és exactament el poble on som,
és terra i inspiració de la Maria Barbal.
Sorre, el poble de dalt, és on està inspirada la ficció
i també és col·laboradora del programa la Margarida Codina,
l'escriptora.
Per sota de Sorre i del Tron hi passa el Pamano,
que és el de les veus del Pamano de Jaume Cabré
que ha venut més de 100.000 còpies en català i s'ha traduït a 12 idiomes.
Tot això és literatura i ja que tenim el Canosa per aquí,
li farem publicitat perquè sort, el poble de baix de la Vall de la Baix,
ell va escriure sort per a tot.
Per tant, tota aquesta literatura té una mare, que és la llengua,
però un pare, que és el dialecte Pallarès.
I som amb la Marta Llubic, perquè ens en parli.
Què és el dialecte Pallarès i quanta gent el parla, aproximadament?
La parla Pallarès és la que parlem aquí als dos Pallars,
Pallars Sobirà, Pallars Jussà.
I quanta gent la parla?
Doncs fa difícil de dir.
Si sumem els habitants que hi ha als dos Pallars,
tot just arribem als 20.000.
I d'aquests 20.000, segurament, més de la majoria són nouvinguts.
Per tant, tot just, 8, 10.000 persones.
I una parla, quan la parlen pocs parlants, ja sabem, no?
Què tal futur que li espera?
És a dir, el titular, que ja el dic jo, és...
El Pallarès s'està perdent?
El Pallarès s'està perdent, però gràcies a iniciatives
com les que fem amb l'associació cultural Cambuleta,
fem que no s'acabe de perdre, que es recuperi,
que el puguem conservar.
Quines iniciatives feu?
Per exemple, perquè la Marta va vestida amb una samarreta
d'aquesta associació, que a més a mi, de ben petit,
també me'n van regalar una, que deia una altra paraula.
Quin lema hi ha?
Doncs aquestes samarretes són com un diccionari ambulant, no?
Tenen una paraula Pallarès,
traduïda al català, al castellà i a l'anglès,
i a la part de l'esquena hi ha un llistat d'una trentena,
quarantena de paraules Pallarès,
perquè la gent les lluisca, allà on vagi,
i tothom, bueno, reconegui el Pallarès.
Et sembla si d'aquest diccionari particular del Pallarès
en traduïm algunes paraules perquè la gent sàpiga com es diu?
Mira, per exemple, tenim una expressió aquí,
que és ficar-se la camisa dins dels pantalons, això en català.
En Pallarès com ho podem dir?
Jo el que dic que al Pallarès tenim algunes paraules
d'economia lingüística, perquè el que diem en català,
ficar-se la camisa dins dels pantalons,
doncs en Pallarès en diem solament fàrgat.
Una paraula.
Una paraula. Economia total.
I, per exemple, mai tant, una altra expressió,
per dir no serà tant,
tota l'estona aquesta gent està economitzant paraules.
En Pallarès és mai tant i en català no serà tant.
Però una de les més famoses,
aquesta potser sí que molts oients la reconeixen,
en Pallarès, petó.
En Pallarès, petó és un potxó.
O la samarreta que porto avui mateix, també, que és una estima.
Podríem dir-les dues coses.
Aquesta ja us sonava una mica més, no?
La de potxó ja és més conegut.
Sí. Però no es fa servir aquí, eh?
Hi ha una traducció molt curiosa.
Jo li diré a la Marta Esquerp
i ella em dirà com es dirà en Pallarès.
És furro.
És una persona...
Esquerpa, però...
Sempre té una connotació una miqueta carinyosa.
Ah.
Aquesta és, prèviament, la paraula amb la qual
jo tenia la samarreta quan era petit.
No sé què em va voler dir la meva família,
regalant-me una paraula dient Esquerp,
però era just la paraula que jo tenia a la samarreta.
Podria ser pitjor, haguéssim pogut regalar-la d'orc.
Què vol dir orc?
És una persona estranya, Esquerpa, de tracte difícil.
No sé si és el cas, però és una mica pitjor que furro.
Tu quina em regalaries, la de furro o la d'orca?
La de furro o la d'orca, ara que ens coneixem aquí
de fa uns minuts i que el canós ha estat parlant de mi
que ja l'he escoltat.
La tenim aquí, però podríem regalar la de...
Ai...
Bueno, la d'esmolet, per exemple.
Ah, mira, he xerit.
En anglès, smart, clever, i en castellà, avispado,
que ho té tot.
Què opineu a l'estudi? Pregunta-m'hi.
Correspon, la d'esmolet o no?
No, no, jo em quedo en furro.
Com que us quedeu en furro?
Que dolent.
No hi ha conotació positiva, vull dir que era carinyós.
Ha dit que tenia un punt carinyós. Doncs ja està.
Ha dit que tenia un punt carinyós.
Ja que estem al tronc, digue'm.
Pregunta què vol dir fer supo-supo.
Fer?
Supo-supo.
Què vol dir fer supo-supo?
Ah, fer supo-supo.
El que heu fet avui amb el Francesc Canós aquí al tronc
és trobar sortadament amb una persona
que no t'esperis.
Va, pensava que podria ser un susto,
però no, veig que és una trobada casualitat.
Un bon susto.
Un bon espant, m'he fotut.
És glai, el que vulgueu.
Ja que érem aquí al tronc
i ens està a punt de atropellar un cotxe,
som davant d'una botiga,
d'una botiga,
però una botiga molt curiosa, que també és de la Marta.
Marta, què és aquesta botiga?
La botiga més petita del món,
que és una botiga auto-servei,
que està al mig del carrer,
que no hi ha ningú que la vigile,
no hi ha cap botiguer, està sempre oberta
i hi ha gent que passa i se la troba sobtadament
o hi ha algú que la coneix i ve,
si hi ha alguna cosa que l'agrada,
la pot agafar i que els diners amb un pot que hi ha
i es pot emportar el que li agradi.
I quines són les dimensions de la botiga?
Perquè el titular és la botiga més petita del món,
però quant medeix, aproximadament?
Perquè és gairebé més petita que nosaltres.
Exacte, no hi pot entrar una persona,
diguéssim, medeix,
un metre i mig per metre i mig.
Déu-n'hi-do.
De profunditat no arribar als 50 centímetres.
I ja funciona això, el país de la picaresca?
Perquè el país de la picaresca la gent ja saps,
agafa les coses, no paga, de moment no has tingut cap problema?
No, han sigut insignificants,
el problema és que hi ha hagut,
perquè si tu dones confiança a la gent, la gent se l'agafa.
Doncs ja ho sabeu,
aquí al Tron teniu la botiga més petita del món,
que a més el Canosa ha dit abans aquí a la conversa
que la va destapar ell,
que va ser ell qui la va fer pública.
Canosa, com sabeu, ja està a tot arreu.
És un bon experiment social, eh? M'ha agradat molt.
El Francesc Canosa o la botiga?
No, és la botiga.
Jo diria que el Canosa és més un experiment social que la botiga.
Demà el tindrem, home.
Tindrem temps per sentir el Francesc Canosa.
De fet, en programació, per cert, que haurem de canviar,
perquè normalment amb rivalitats històriques
ho fem d'11 a 12,
per acabar cap a les 12, però demà...
Canvi.
...a tres quarts de 12 haurem de canviar la programació,
perquè tenim Mundial.
Miquelet, d'una abraçada.
Que vagi bé, bon dia.
Per acabar, per tancar el suplement d'estiu d'aquest dissabte,
deixeu que saludi en David Clupés.
Bon dia. Hola, bon dia, què tal, com esteu?
Ben tornat de vacances,
ja heu tornat la setmana passada amb aquest inici de Lliga.
Escolta, hi ha molts motius per seguir aquesta final,
i també explica'ns quins són.
Doncs mira, demà tenim aquest Espanya-Anglaterra,
final del Mundial, la festa final del futbol femení,
i el del Tot Gira, on farem la transmissió.
Us prendrem un... res, una mica de programa.
Amb el vostre permís ens hi posarem a tres quarts de 12,
perquè a les 12 ha començat aquesta final,
amb la narració del Pere Escobar,
amb l'anàlisi de la Mireia Vera, la Marta Kubi, el Marc Andrés...
Farem la transmissió d'una final
que tindrà molt protagonisme català,
perquè ja saps que hi ha un munt de jugadores del Barça,
jugadores catalanes, que a més a més són titulars.
Mira, fixa't, en l'últim partit, 7 de les 11,
7 de les 11 titulars eren jugadores del Barça.
Per tant, un protagonisme absolut.
Però és que a més Anglaterra... Anglaterra també, no?
L'última a Lucy Bronze i a Keira Walsh.
És a dir, és una final que tindrà molt color blaugrana,
i, òbviament, per tant, doncs, una final que sentirem molt nostra.
A més a més, amb un gran dubte,
si Espanya és capaç de guanyar el Mundial
i Aitana Bonmatí fa una bona final,
compta perquè potser farà el pas definitiu
per ser pilota d'or d'aquest 2023.
És una final per tant molt important per ella.
Àlexia Potelles ha estat molt de temps lesionada,
i, per tant, és molt difícil
repetir les dues pilotes d'or guanyades en els dos anys anteriors.
Però vaja, bona final, que viurem en directe de Maltot Gira,
i avui ja en farem la prèvia,
amb la transmissió també que farem, perquè tenim Lliga,
tant el partit de l'Espanyol,
que juga contra el ràssing a partir de les 7 de la tarda,
com el partit del Madrid, que juga al Meria,
primer desplaçament de l'equip d'en Xeloti,
a dos quarts de vuit el seguirem també amb el Pere Escobar.
Cita Maltot Gira aquesta tarda i, sobretot, demà,
amb aquest quart d'hora cedit que comentava David Clupés,
nosaltres també en parlarem i estarem ben atents a aquesta final,
i a veure si, com bé dius,
se'n pot endur la pilota d'or.
Bon matí. Una abraçada molt gran, David Clupés,
i gràcies per estar amb nosaltres.
Adéu-siau. Fins aquesta tarda. Adéu, adéu.
I nosaltres ens acomiadem ara Marina de la Cruz.
Fins demà, eh? Ja ho tenim, això.
Ja està, un altre mes.
Moltes gràcies a tot l'equip que ha fet possible l'estiu.
Ara us actualitzem amb el bulletí,
i, com sabeu, a les dues, Catalunya, migdia, cap de setmana.
Fins ara.