A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 25 de març del 2023.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 25 de març del 2023.
Avui, el suplement.
Artúlia, amb Marc Molins, advocat penalista,
l'Eduard Voltas, que és editor, i la Núria Orriols, del Diari Ara.
A les 10 farem una connexió en directe amb Ginebra,
ara que es compleixen 5 anys de l'exili de Marta Rubira,
la secretària general d'Esquerra.
Avui, l'entrevistem, el suplement, connexió en directe amb Marta Rubira.
Just després de l'hora negra de la Maica Navarro,
en un programa a 1 de les 11,
tindrem defensant el comunista Toni Aira.
Cada comunista en té ben poc.
Farem les consultes de l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
Tot això en un programa on també conversarem
amb el controvertit Risto Mejide.
Avui, amb l'Andreu Girona, la Hilar Barriera,
farem l'hora de llevar-se, i el Pep Noguer,
des de Torre d'en Barra, per tancar el programa.
De seguida, el suplement arriba, el Xavier Moret,
i també els companys del Mans,
la setmana que celebrem el Premi RAC a l'Excel·lència,
un guardó que ens atorga la Ràdioassociació de Catalunya.
Tenim moltes, moltes ganes i moltes gràcies
per recollir-lo, perquè és una feinada de moltíssima gent,
i el Premi RAC a l'Excel·lència ens ha fet moltíssima il·lusió.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts de una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Aquesta hora continua cremant sense control
l'incendi forestal que es va declarar abans d'ahir,
dijous, a la comarca de l'Almillars, al País Valencià.
Les flames han consumit unes 4.000 hectàrees
amb un perímetre de 40 quilòmetres.
Els bombers confien poder aturar aquestes flames
en una carretera amb un contrafoc controlat,
segons ha explicat la consellera d'Interior, Gabriela Bravo.
Todos los efectivos terrestres se van a mantener toda la noche,
y está todo el mundo entregado para intentar
que la estrategia que van a poner en marcha esta noche,
insisto, el puto d'anclaj en la carretera
para realizar fuego técnico,
consiga parar el avance del fuego.
Porque si no lo conseguimos, la situación mañana a primera hora
va a ser bastante más complicada.
Hi ha encara uns 1.500 veïns evacuats
i les autoritats demanen que no vagin a casa seva
perquè el foc no està controlat, com dèiem, i és perillós.
A Catalunya, Protecció Civil ha activat el Pla Alpha
pel perill d'incendis al nivell 2,
que és el segon més alt,
a 10 comarques de la Catalunya Central, Lleida, Tarragona,
i les Terres de l'Ebre.
26 comarques més estan en nivell 1, amb risc moderat d'incendi,
que són gairebé la resta del país tret d'algunes comarques de Girona.
Amb l'alerta en aquests nivells,
no es poden fer cremes vegetals ni focs d'esbarjo,
com, per exemple, el de les calçotades,
encara que es tingui autorització dels agents rurals.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el Sots Inspector
del cos d'agents rurals a la Catalunya Central, Francesc Coll.
A l'Alfa 2 el que fem és suspendre moltes d'aquestes autoritzacions.
Per tant, si una persona té una autorització per a aquest cap de setmana,
a fer una calçotada,
doncs li arribarà una SMS dient-li que aquest cap de setmana,
si està en una de les 18 comarques en l'Alfa 2,
li arribarà una SMS del cos d'agents rurals
comunicant-li la suspensió d'aquella autorització.
Unes 300 persones s'han concentrat al municipi de García,
a la comarca de la Ribera d'Ebre,
a l'horror a la noia de 25 anys que, dijous passat,
la van trobar mort amb signes de violència,
a la vora de la carretera nacional 420, a Mora la Nova.
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge,
ja parla de feminicidi.
Un cop més, un feminicidi colpeja tota una comunitat,
colpeja tot un poble, colpeja tot un país.
Ens el sentim propi.
Portem tres dones assassinades per violència masclista el 2023,
tres dones, tres mesos.
Més qüestions.
Cancelen la visita a França del rei anglès, Carles III,
davant la incertesa del país per la nova convocatòria de manifestacions
contra la reforma de les pensions del govern de Manuel Macron,
prevista per dimarts que ve.
Macron deia que l'amistat entre els dos països
no mereix una visita en aquestes condicions.
Crec que no seríem seriosos si proposem a sa majestat el rei
i a la reina consort que vinguin a fer una visita
d'estat enmig de manifestacions.
La Generalitat ha proposat un ajornament
per quan hagi tornat la calma.
Proposarem que vinguin a principis d'estiu,
en funció de les agendes respectives.
Els bancs s'enfonsen a les burses arrossegats pel Deutsche Bank,
que ahir va perdre un 8,5%,
el canceller alemany Olaf Scholz fa una crida a la calma
i defensa la solvència del principal banc d'Alemanya.
El Deutsche Bank s'ha modernitzat
i se n'ha reorganitzat el funcionament.
És un banc molt rendible, no hi ha motius per preocupar-se.
No hi ha cap anàlisi per fer-ho.
Pedro Sánchez posa el puny final
a 34 anys de dispersió dels presos d'ETA,
que va implantar Felipe González als governs espanyol i basc.
Acorden el trasllat a Euskadi
dels cinc últims presos a Tarres
que eren en centres penitenciaris de fora del País Basc.
El líder de Bildu, Arnaldo Otegui,
assegura que cal seguir teixint ponts
per aconseguir un horitzó sense presos d'ETA.
Seguiremos tejiendo consensos.
Seguiremos construyendo puentes y no trincheras.
Nuestro pueblo se merece un futuro de reconocimiento
y reparación de todas las víctimas.
Y un horizonte sin presos,
refugiados ni deportados políticos.
I avui també parlem de la nit màgica que hi ha hagut al Pau Sant Jordi.
On Robbie Williams ha fascinat el públic
fent gala de les seves grans capacitats de showman.
El cantant, que l'any que ve farà 50 anys,
ha repassat els grans èxits de la seva carrera
jugant amb el públic.
Williams ha plegat 18.000 persones al Sant Jordi
i ha castrat la primera parada a l'estat espanyol
de la seva gira 25 Tour 2023.
Un escenari que avui al vespre tornarà a repetir protagonista
en un concert que conmemora
aquests 25 anys de la carrera de Williams com a solista.
Pel que fa als esports barça i reial Madrid,
es veuran les cares avui dissabte a la Lliga femenina de futbol
amb baixes blaugranes de Clàudia Pina i Mariona.
El masculí blaugrana a la Lliga de Futbol Profesional
ha activat la desinscripció de Gabi
com a jugador del primer equip.
En aquest moment,
Cristian Centeno, molt difícil poder jugar el clàssic de copa
contra el Madrid,
perquè té una lesió al sol i de la cama esquerra.
De Jong és dubte en confirmar-se la seva lesió
al bíceps femoral de la cuixa dreta.
Ahir divendres va arrencar el Mundial de MotoGP Manchur
i és que Pol Espargaró va patir una forta caiguda
que el va deixar fora d'aquest gran premi de Portugal
i probablement del següent a l'Argentina.
I pel que fa al temps ens diuen que avui serà estable.
Farà sol amb alguns núvols dispersos,
la temperatura màxima baixarà uns 5 graus al litoral i prelitoral
de Tarragona i Barcelona,
i el pla de lleides arribarà als 24 graus.
Hello and welcome to Filling the Sink.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
This week on Filling the Sink,
we're talking about Cerdanya Hospital,
a unique bi-national health centre in the Pyrenees.
Filling the Sink,
el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món,
cultura, política, economia,
cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat.
Filling the Sink,
listen to stories and debates from Catalonia.
A l'atenció primària i comunitària,
coneixem la Laia, perquè mai falta la consulta.
Ha après a conviure amb l'Asma
i li encanta passar les tardes al parc.
Coneixem el Pere,
i l'hem ajudat a deixar de fumar després de tants anys.
Sabem que la Maria torna a passejar amb les amigues
gràcies als exercicis per l'ertrosi.
Et coneixem.
Formem un equip per tenir cura de la teva salut.
Atenció primària i comunitària.
Creixem amb tu i per a tu.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Arriba la temporada 23-24 de BCN Clàssics.
Vuit concerts del més alt nivell
al Palau de la Música Catalana d'octubre a maig.
Tornen els grans noms com
Maxim Vengerov,
Hillary Hahn
amb la Washington National Symphony Orchestra,
Genandrea Nozeda,
Zubin Meta,
entre d'altres.
Abonaments a la venda a partir de l'1 d'abril a BCN Clàssics.cat.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora obrim finestra.
Amb el Quim Rullant arriba un nou capítol del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora. Comencem, com cada dissabte a aquesta hora,
un nou Mans a Catalunya Ràdio
amb tota la real a la Ràdio Nacional.
Durant els propers minuts ens posarem el dia
i us explicarem un munt de propostes que veuen de la tradició
i que l'associacionisme d'aquest país
fa possible.
Parlarem de passions, som en plena temporada
i en parlarem perquè la Federació Catalana de Passions
vol actualitzar plantejaments.
El que ha passat és que les entitats a nivell individual
tots ells posaven
i s'estaven treballant
en aquesta visió més femenina.
En aquest cas, realment, el focus en correspon.
I la Federació l'únic que ha fet
ha sigut aglutinar tot aquest sentit de les entitats,
centralitzar-ho i anar a pegar un pas més enllà.
En la mateixa línia,
la Federació de Collesques Giganteres de Catalunya
es planteja reptes de gènere i d'inclusió social.
Volem que la dona gigantera
sigui cap d'al·lo a la nostra educativa.
També hi ha dones giganteres,
hi ha poques dones giganteres,
però volem que el tema femení o el tema de gènere
sigui una clau principal nostra.
Inclusió social vol dir, ara,
el tema de femení, el tema de gènere,
el tema de col·lectius LGTBI,
que també és femení d'això.
Anirem fins a Igualada.
Aquesta setmana d'ijous, concretament,
comença la mostra d'espectacles de la capital de l'Hanoia.
És la tornada sobretot, sobretot encarada
per a les escoles de carrer.
Pràcticament hem tingut 3 anys
amb restriccions en tots els espectacles de carrer i sala.
L'any passat vam poder ja normalitzar
els espectacles de sala,
però aquest any, doncs, aplaudint,
que s'ha tornat a normalitzar sense restriccions de públic
per als espectacles de carrer, i n'estem molt contents.
I música, esclar.
Arriba la cloenda de tradicionaris,
divendres toca festa grossa, avui, però,
novetat que us volem destacar,
el projecte Ros, que presenta el treball de la Terra.
És complicat perquè, doncs,
no només per l'espectacle d'espectacles de carrer,
sinó per l'espectacle i del timbre del Sac de Jamecs.
I, a part, doncs, perquè...
els pals que hi apareixen, al disc,
doncs, són pals molt catalans.
Hi ha un vall pla, hi tenim una pseudo-sardana,
hi tenim un vall de la civada transformat en vall de la carxofa.
I també hi tenim tot el bagatge que tinc jo
amb la meva família
i els anys que fa que també em dedico, no del tot,
però sí, moltes hores a la pagesia.
Molta música, bones propostes
per aquest mans que comença ara,
i jo us hi acompanyarem amb en Josep Lluís Santisa i Serasa
amb muntatge musical,
l'Aina Austríll i Baques a la producció
i Quim Rodllan i Valls a la locució.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Som-hi.
Les primeres notes d'aquest matí que sonaran
un tema que s'ha sentit molt
i que ha estat molt sonat,
en el sentit més gran de la paraula,
i que, a més a més, ha valgut un premi capital de la Cerdana.
Són els detiets.
Des del treball a Picsolete, coti per coti.
No ho puc evitar.
Ja no sé com fer-ho.
M'ha arribat a les mans.
Un coti ben salsero
que ha mogut tot el mercat.
No me'l puc treure del cap.
Si vols aquest secret,
doncs per tres l'has de canviar.
No ho puc evitar.
Ja no sé com fer-ho.
M'ha arribat a les mans.
Un coti ben salsero
que ha mogut tot el mercat.
No puc evitar.
Ja no sé com fer-ho.
M'ha arribat a les mans.
Un coti ben salsero
que ha mogut tot el mercat.
No me'l puc treure del cap.
Si vols aquest secret,
doncs per tres l'has de canviar.
No en vull saber res.
No en vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
Ahir vaig trobar l'Aleix
i em va dir que tenia cotis.
Posaia info, tenia bones refes.
No sabia per què, però s'ajuntaven les notis.
El mercat està pelman i tot està holding.
Tira la manta, peli de terror.
No vulguis córrer la sort del traïdor.
I és que et miro davant de la platja
i em dius que no, que no.
Que no ho pots evitar.
Ja no saps com fer-ho.
M'ha arribat a les mans.
Un coti ben salsero
que ha mogut tot el mercat.
No te'l pots treure del cap.
Si vols aquest secret
per tres laures de canviar.
No en vull saber res.
Coti per coti, coti per coti.
Entento no creuar-te la mirada.
Coti per coti, coti per coti.
No em crec històries inventades.
Coti per coti.
De tu ja no em puc creure res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
No em vull saber res.
Entento no creuar-te la mirada.
No em crec històries inventades.
De tu ja no em puc creure res.
No.
Risca!
Avui de tiet serà a la sala Apolo de Barcelona
a les vuit del vespre, però ja
amb totes les entrades esgotades
i des de fa dies.
Mans, amb Quim Rullant.
Entrem en demà i som en època de passions.
Aquest cap de setmana ja estan totes engegades
i n'hi ha un munt que podeu anar a veure
des de les més clàssiques i conegudes d'altres
que potser no ho són tant.
La Federació Catalana de Passions coincidint
amb aquesta temporada en paral·lel.
Respirant a les demandes de la societat del segle XXI,
la Federació es planteja incorporar
la mirada femenina, l'elaboració d'una passió infantil
i un projecte d'inclusió social.
En parlem a aquesta hora al Mans
amb el president de la Federació,
en Jordi Caraputx. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Quim.
Una temporada que ha arrancat amb ganes,
i suposo que ja amb més normalitat
que els últims anys.
Sí, la veritat és que ha arrancat amb moltes ganes,
amb molta il·lusió,
i la gent tenia ganes de poder tornar
a presentar els nostres espectacles
amb una normalitat total i absoluta
com abans d'aquesta mala idea de pandèmia.
Una pandèmia que ha arribat també
per fer canvis, eh?
Hi ha molta gent, moltes entitats federades
que hi ha coses
de les quals aquests dos anys
n'hem après.
Sí, la realitat és que si ets capaç
de buscar la part positiva
de les coses dolentes, en aprens.
Com tu molt bé dius, en aprens,
perquè aquesta zona de confort
que teníem després de tants anys
de ser sempre el mateix
i amb aquesta tranquil·litat,
la pandèmia ens ha obligat a reinventar-se,
a buscar noves solucions,
a aprofitar molt la tecnologia,
aprofitar tot el que ens ha ficat a la base
d'aquestes noves tecnologies,
d'aquest poder retransmetent via streaming,
d'aquestes...
I llavors ens han llençat,
diem-li,
hem millorat,
hem millorat els espectacles
aprofitant tot el que la pandèmia
ens ha obligat, entre cometes,
a reinventar-se
i el resultat està sent
realment espectacular.
Una de les coses que destacàveu
o que ressaltàveu a la presentació
de la temporada d'enguany
és la voluntat de posar relleu
en la mirada femenina
d'aquestes passions catalanes
La realitat és que les entitats
a nivell individual
tots ja hi posaven
i s'estaven treballant
en aquesta visió més femenilla.
En aquest cas, realment, el focus em correspon.
I la federació l'únic que hem fet
ha sigut aglutinar
tot aquest sentit de les entitats,
centralitzar-ho
i anar a pegar un pas més enllà
buscant el recolzament
de les administracions
a fi d'una banda les entitats
a aprofitar i seguir
donant visibilitat
en aquesta part femenina
de les passions
i, per part de la federació,
posar en marxa dues versions
totalment femenines.
Una molt clàssica
en l'aspecte dramatúrgic
que faran des de Llinars del Vallès
i una altra molt més moderna
que faran des de Vilanova i la Giltrú,
aprofitant els esquemes
de passió que hi ha en el muntatge.
Les passions femenines,
les passions,
ja s'estan donant aquest suport
i aquesta visibilitat a les dones
i, des de la federació,
hem agarrat aquest conjunt
i l'han potenciat.
Considerem que si hi ha passions
vistes des de pilats,
des de judes, des dels apostos,
des de sanedrins, també hem de tenir
passions vistes des del punt de vista femení,
aquest patiment de la mare,
aquesta madeleina,
aquestes dones que van viure
la passió de llibre.
Això pel que fa a la part escènica.
L'altra cosa és,
en els òrgans decisoris a les entitats,
el paper de la dona també m'imagino
que amb el temps ha canviat moltíssim.
Ha canviat però ha canviat poc.
Tenim més dones que homes
amb el conjunt dels col·laboradors
i això és un fet contra l'estat i la realitat.
Tenim el problema que és que
sembla que a les dones es costa
pegar aquest pas endavant,
aquest pas per dir, no,
aquí estem nosaltres, a nivell d'ajuntes directives,
perquè treto un parell de passions,
quasi tot la Junta de la Federació,
només tenim una dona.
I això no pot ser.
I és una lluita que estem tenint perquè
hem d'ampliar la visibilitat de la dona
perquè la dona, en definitiva,
és una part importantíssima.
I crea una vocalia dins de la Federació
dedicada a la igualtat i feminisme,
que ha de coordinar a tota la identitat
i les administracions.
Considerem que a la pròxima elecció de Junta
de la Renovació de Junta de la Federació
han d'entrar tres o quatre dones.
I és que es costa pegar aquest pas.
I d'altres considerem que no,
que no els ha de costar,
l'han de pegar, són importantíssims
i ja en tenim més dones que homes.
També hi havia un parell de projectes
que ara mateix esteu endavant
d'un lloc que és,
en un altre to,
impulsar una passada infantil
i també un projecte d'inclusió social.
D'una banda, vam estar parlant
amb el CIC,
la Secretaria Eterna Social de Categècies,
en què ells tenen,
cada any, quan fan les catequistes,
doncs donen la visió
de les passions
des d'un punt de vista, diem-ho més,
a base del llibre, de l'estudi.
I a l'hora de fer un plantejament
s'està acabant de treballar
un guió de passió infantil
que és donar les catequistes
des d'aquest punt de vista.
I això ens ho ha oferit al servei,
al Secretariat Eterna Social
de Categècies,
que a la vegada aquesta passió infantil
la volem traslladar a les escoles de teatre
i a col·legis, tot el que estigui interessat.
Nosaltres pensem
que el teatre és una manera
fantàstica d'inclusió,
de dependre de l'idioma,
de saber desenvolupar-te millor
amb altra gent d'interactual.
I pensem que per aquí
podem ajudar molt, d'una banda,
els petits,
perquè agafin aquesta soltura
i, d'altra banda, els nous vinguts
que puguin incorporar-se
les nostres societats i les nostres associacions.
I, d'altra banda, el que em comentaves,
també agarrant
el que és que moltes entitats ja ho fan,
que és facilitar els grups
en risc d'exclusió,
amb els valors o la gent gran,
que tenen, per desgràcia,
pocs recursos,
moltes entitats ja oferixen
aquesta possibilitat que vinguin
o a col·laborar amb les entitats
o a veure uns espectacles.
Des de la Federació,
vam coordinar tot això
a fi que tota la Federació
faciliti en aquests grups
la possibilitat de poder col·laborar.
De fet, ja tenim
gent a les diferents entitats
amb els valors que estan col·laborant
com a actors, com a tècnics,
però també volem que la gent pugui gaudir
d'aquests espectacles tan bons
i potents que fem des de les entitats
de la Federació.
Jordi, desitjo que us tingueu una molt bona temporada.
Ara que ja aquest cap de setmana
gairebé totes les pressions estan engegades.
Ja està, ja.
En canvi, m'imagino que amb moltíssimes ganes
no és possible aquest petit miracle
de la nostra cultura popular
com són les pressions.
Jordi, gràcies per tenir-nos al programa.
Gràcies, Quim. Bon dia.
A Catalunya Ràdio, mans.
Gràcies, Quim.
Gràcies, Quim.
Gràcies, Quim.
Marana, sardana del Lluís Alcalá,
que hem sentit amb la copla bohèmia,
una peça que sonarà demà diumenge
a la plec de la 9 de Gaià al Tarragonès.
Matí i tarda amb les coples Cossadània i Reus Jova.
Mans, de l'arrel a la plaça.
La cultura de real i les seves entitats
són, esclar, un reflex
de la societat actual.
Si fa un moment us plantejàvem
com vol canviar certs estigmes
l'àmbit de les pressions,
el sector geganter també ho fa,
i és que la nova Junta,
escollida aquest 2023,
la Junta de l'Agrupació de Palles Geganteres de Catalunya,
també es planteja el seu paper
davant l'inclusió social i del feminisme.
El nou projecte de la Junta de l'Agrupació de Palles Geganteres
és l'inclusió social i del feminisme.
El nou president és en Miquel Àngel Audí.
Bon dia, Miquel. Bon dia, bon dia.
Una junta que recull el testimoni,
evidentment perquè també hi eres, de la Junta anterior,
i que m'imagino que amb ganes de continuar aplicant
tots els projectes que teníeu en dança.
Bueno, continuar aplicant i fer-ne nous.
Sí, sí, bueno...
Normalment, els llocs de l'Agrupació
segurament continuïs fet,
però continuar amb la feina feta dels altres
i més de la feina feta que jo ja portava,
però que abans d'anar a altres zones
a fer l'executiva i d'anar a ser president.
Però, bueno, sempre hi ha d'haver d'aportar
i, bueno, l'executiva també té unes quantes idees noves
per poder treballar en aquesta legislatura que comença ara.
Exacte.
Una de les coses que remarcaves en una entrevista
que feia la revista Tornaveu de l'Associacionisme Cultural
és el fet de desblocratitzar una mica la tasca de les entitats,
i el que ens ha cridat l'atenció
i que creiem que va en la línia del que està passant avui dia
dintre de l'àmbit de la cultura popular
és aquesta necessitat de replantejar-se
el paper del gènere dintre del sector
i alhora també crear una bogeria, dieu, d'inclusió social.
Sí que és cert que la cultura popular
sempre és un reflex del que passa a la societat
i, per tant, aquests són dos temes vigents
i que s'hi ha de pensar molt.
Bueno, el mot en què ha estat sempre molt masculinista,
va, és una cosa del cap d'arreglar.
I a poc a poc estem arreglats,
i has de pensar que fins al 2003,
la nostra agrupació de colles gigantes de Catalunya
ja començava per aquí.
Nosaltres ja amb l'equip executiu vam agafar,
s'hi va canviar el mot,
i és l'agrupació de colles gigantes de Catalunya.
Per tant, ja obrim el tema del gènere,
ja no és de gigantes, ja en farem el tema de masculinitat.
I ara volem fer una pasta més,
que és el que és el gènere,
que ja no vol dir que els membres de l'executiva,
últimament, com a totes les executives, no a la nostra,
com a totes les executives
i associacions que fan de voluntariat i cultura popular,
estem fent desgràcia administrativa,
que no és desgràcia de carrer,
que no és desgràcia per la nostra gent.
I això volem desburacatitzar una miqueta,
bueno, plorant,
perquè hauríem d'agafar una persona
que sigués administrativa a jornada complerta,
i plorant, perquè ja ho sabem,
totes les associacions de cultura popular,
patint del mercat de veïna,
però bueno, ja ho anirem fent,
ja anirem a tocar poquetes que hauríem de tocar.
I el que parlem de gènere,
hi ha una de les vocabelles estrelles que volem crear,
que ja van crear,
i està creant, que és la inclusió socialitària.
Veurem que la porten content,
que és molt per entendre l'executiva,
i volem donar-li molt d'èmfasi,
volem noies fengues,
començant a fer polítiques,
com diries,
també no m'agrada el tema de discriminació,
sinó que és favorable a anar a les dones.
Volem que la dona gentera
sigui cap d'al·lo a la nostra executiva.
També hi ha dones genteres,
hi ha poques dones genteres,
però volem que el tema feminí,
el tema de gènere sigui una clau principal nostra,
i la inclusió social vol dir
a part del tema del feminí, el que m'agrada és,
a part dels col·lectius LGTBI,
que també estem en això.
Vull dir, a partir d'aquí,
volem la inclusió social
amb el que és conceu el col·lectiu de la minoria.
Tant com física, com mentor,
i també és cultura popular.
Quan parlem de cultura popular,
és cultura per a tothom.
Per a tothom.
I ja sabem que ara ja fa poc,
a Barcelona, allà arreu del territori,
hi ha unes petites falles que tenen de gants inclusius.
Això és el que volem, que l'agrupació sigui el cas i seu.
De gants inclusius.
De gants que puguin ser cortats
per persones que tenen algun tipus de minoria.
Per persones que puguin interactuar amb els nostres grans,
i que, per això, puguin interactuar amb la societat en general.
I quan parlem d'inclusió, també d'inclusió social,
és un aspecte oficial de la conciliació.
L'estat social és el que és la nostra societat.
Què vol dir?
En altres, ni mirem ni gènere, ni mirem classes, ni mirem res.
Vull dir, al contrari,
mirem públics exclusivament els nefs i les famílies.
És el que volem.
Tant mosifar que sigui una família benestat,
com que sigui una família que no viu al final de l'any,
és que per desgraceniment.
És el que és la societat en si.
És per això que és cultura popular.
Volem treure el carrer.
És el que estem fent, treure el carrer donant èmfasi en això.
El tema és ver, política de dones,
que hi hagi més dones geganteres,
que les dones estiguin més al capdavant,
que estiguin en jocs d'importància de la nostra societat,
de la nostra colla, de la nostra agrupació,
i a partir d'aquí, ser més...
No ho sé.
Més permeables.
Ser més amables, per entendre-m'ho.
Que no sigui tan delgat, que no sigui tan masculinitzat,
que no sigui tan als anys 60, tan sec.
Doncs volem obrir.
Doncs aquests són, com dèiem, alguns dels molts reptes
que es planteja aquesta nova Junta Directiva de la coordinadora,
en aquest cas de l'entitat que agrupa tot el sector geganter
en el nostre país.
Miquel, moltes sort, molts encerts,
per fer tota aquesta nova legislatura.
I fa haver-nos d'anar a fer el que dius nosaltres.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Dijous que ve comença igualada la noia a la 34a edició de la Mostra,
la Fira d'Espectacles Infantils i Jovenils.
Una gran mostra que recupera el carrer
i els espectacles de gran format, i també la internacionalitat.
El seu director artístic és en Ramon Giner.
Bon dia, Ramon.Bon dia, tingueu.
Una mostra que arriba ja, afortunadament,
recuperant tots els espais i, per tant, amb tota la normalitat...
que hem trobat a faltar una mica.
Sí, sí, sí, és la ben tornada normalitat.
És la tornada, sobretot, sobretot encarada,
de cara als espectacles de carrer.
Perquè fins... Pràcticament hem tingut 3 anys
amb restriccions, amb tots els espectacles de carrer i sala,
per poder normalitzar els espectacles de sala,
però aquest any aplaudim que s'ha tornada normalitat
sense restriccions de públic,
de cara als espectacles de carrer, i n'estem molt contents.
Doncs ho celebrem, perquè, de fet,
un dels ADNs d'aquesta mostra era precisament aquest,
el fet tan vivencial de poder participar,
vaja, amb la normalitat del Centre d'Igualada
i tots els seus espais.
Per tant, es recuperen tots els espais,
hi haurà, aquesta vegada, una trentena d'espectacles,
8 estrenes, de les quals es podran veure,
amb un total de 28 funcions,
com dèiem, amb aquests 12 espais de la ciutat,
a partir de dijous i fins al diumenge,
del proper cap de setmana.
Ramon, quines són les línies d'enguany?
Doncs mira, no només tenim una única línia,
perquè, com a Sira, que som, i Sira Estratègica,
una mica la nostra obligació és fer un ventall molt ampli,
com a Sira Estratègica d'espectacles familiars per a joves,
doncs hem d'intentar vetllar perquè hi hagi una línia temàtica
a nivell sobretot de meregènere molt ampli,
d'espectacles de teatre, de cir, de dansa,
d'instal·lació en espectacles de música,
però també d'espectacles alesats a totes les edats.
És a dir, espectacles des de la primera infància fins a aquests joves,
a partir dels 20 anys.
Per tant, hem d'intentar crear una línia de programació
on hi ha un ventall temàtic molt ampli,
amb els mateixos espectacles de la primera infància
que un any més adolescent.
Per tant, sí que intentem buscar aquest equilibri, per vetllar,
per agradar a tot tipus de públics.
Les temàtiques dels espectacles són, vaja, és molt ampli.
Parlen de natura, parlen d'emigracions,
de la via de la mort, de la pressió estètica,
l'amistat, l'humor...
Vaja, un munt d'items,
totalment contemporanis,
que, més enllà de veure els espectacles en si,
a tots ens faran reflexionar d'alguna manera,
més petit com grans, per tant,
adreçat a tothom,
i volguent buscar aquesta interpel·lació amb el públic.
Totalment, sí, sí.
Aquesta és la idea, no?, és la idea, no?
Que ens sembla molt interessant
aquest concepte de poder arribar a tot tipus de públics, per tant,
és a dir, clar, des de comptar amb la mostra,
hem fet aquesta sensació de 30 espectacles,
però s'han presentat bones 800 espectacles.
Per tant, sí que tenim molt per triar i remenar
i valorem molt també el risc,
és a dir, a nivell dramatúrgic, el risc de la qualitat artística,
és a dir, que intentem, no?,
és a dir, que sigui la nostra, aquest marc d'exhibició,
per poder veure un registre molt àter i propostes, no?,
com tu deies, a nivell geomàtic, són moltes coses geomàtiques,
per tant, jo crec que sigui també buscar amb aquest espai de pensament,
aquest espai de reflexió i també aquesta part d'oci,
que també s'ha de fer pocs cops, eh?
Una de les coses que més destaca, sobretot els darrers anys,
ja no només amb l'art, amb l'art del públic familiar,
sinó en general,
és que calen multidisciplinarietat dels espectacles.
Sí, perquè jo crec que cada cop, és a dir, quan parlem de gèneres,
jo crec que cada vegada ens costa més etiquetar els espectacles,
perquè hi ha una hibridació a nivell de gèneres.
Jo crec que cada cop més, és a dir, els espectacles hibriden més,
és a dir, és difícil dir-ho.
Aquest espectacle, que és el dans, és teatre,
bueno, potser per un espectacle, inclou el dans al teatre,
o inclou, inclús inclou, amb la música en directe, per tant,
i aquesta mostra és un exemple clar,
perquè a l'hora de posar etiquetes, cada vegada ens està costant més,
i de fet, crec que això és molt interessant,
perquè la creació contemporània actual,
ha d'estar de tant a nens com a joves,
cada cop tendeix més cap a aquest punt d'hibridació,
que crec que d'entrada,
el resultat a nivell d'artístic és molt interessant.
Cada cop, de fet, són més les companyies
en la línia aquesta d'hibridar, no?
Les diverses disciplines que utilitzen, però, la música,
com a eix vertebrada dels espectacles familiars.
En aquesta edició de la mostra, la música, el podem veure,
que és aquest eix? Sí, de noi.
Hi ha molts espectacles que inclou la música, no?
Tenim propostes tan variants com, per exemple,
tenim un espectacle per primera infància que sona a la llum,
és a dir, que, de fet, és un espectacle
en què barreja la música en directe amb l'animació,
que és molt interessant per aquesta primera infància,
però després tenim un espectacle que va deixar a partir de deu anys,
que és el Joan Català.
El Joan Català és un performer
que treballa sempre amb materials diferents,
i aquest cop treballa amb el ferro
i parteix d'un estructura de ferro
que té una part com itinerant,
al llarg d'un itinerari que creem per la proper ciutat,
però que aquesta és a dir, acaba amb una instal·lació sonora,
és a dir, aquests pals de ferro, aquests tubs de ferro,
tenen de trair una sonoritat
que acaba fent una instal·lació que el públic és participatiu
i juga amb aquest punt,
és a dir, per tant, tenim un espectacle d'acompanyar francesa
que és Cirque du Parc,
que justament és un espectacle de Cirque,
que juga molt amb un llenguatge cinematogràfic,
però que també juga amb un element musical,
és a dir, fan molta cosa amb la música en directe,
i que té un punt com un so bastant industrial,
és a dir, que va una mica amb tot text de la proposta que ens porten,
que també la música, i és present en directe.
Per tant, sí que és veritat que la música forma part...
és a dir, té un pes específic molt gran i és la mostra,
i ho fa amb aquest punt híbrid que parlàvem abans, no?
És a dir, la posta és molt...
que hi hauria d'anar a inventar més perquè la música
és un motor important en els seus espectacles.
Del dia 30 fins al dia 2, per tant, mostres teatrals, dança,
circ, música, instal·lacions,
que això també és destacable en el carrer,
i tota aquesta hibridació,
han canviat molt, s'han contemporanitzat molt
els espectacles que els hi posem,
o que els hi posem aquesta etiqueta tan genèrica
de públic familiar?
Sí, jo crec que el sector, de l'últim temps,
per els últims cinc, sis anys,
ha fet un salt qualitatiu en les seves propostes molt interessants,
i crec que cada cop són més les companyies teatrals
o els creadors teatrals o escènics
que volen dirigir-se a aquest públic familiar,
infantil, per tot públic, diguem-ne com vulguem,
per al risc de la dramaturgia, per a la innovació a nivell temàtic,
i això em sembla una cosa superinteressant.
És veritat que, en aquest sentit,
jo crec que les companyies s'estan posicionant clarament
amb un nivell artístic molt alt,
i ho demostra una mica això,
que actualment moltes companyies tenen un espai de mercat
no només a Catalunya, sinó fora, a la resta de l'Estat,
és a dir, trobem companyies catalanes
que tenen un mercat establant a França,
o tenen un mercat avistiu en països nòrdics,
o, també, ara amb la pandèmia s'ha frenat,
però el mercat asiàtic també era un mercat,
i les companyies catalanes s'havien de formar sovint.
Com estaria igual, per tant, arriba la 34a edició,
a partir de dijous d'aquesta mateixa setmana que entrarem,
i a banda de totes aquestes companyies,
evidentment destacar-vos que hi ha moltes companyies catalanes
que seran presents, i a més a més tot el que representa la mostra,
perquè no només és la part que es veu,
sinó també la part professional que l'envolta,
i, per tant, també és un gran mercat pel que fa als espectacles,
i pel que fa a la contractació, després,
que es pot veure arreu del país.
Hem pogut parlar amb el director artístic de la mostra,
Ramon Giner, gràcies per atendre la trucada del programa, Ramon,
que vagi molt bé aquesta nova edició de la mostra.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans.
Més coses que passen aquests dies en el territori.
Aquest cap de setmana a Barcelona
s'hi sereben les festes de Sant Josep Oriol.
Si voleu fires i mostres,
doncs podeu anar a la Fira de l'Oli i la Pedra de Vinaixa,
la de l'Embotit a Basquenó,
el Mercat del Dordell a Bàscara,
el Mercat Romà a Dilerda,
o a la Fira del Tocino a Caseres.
Festes ja marcades perquè arriba la Semana Santa,
o perquè recunyen la tradició d'allò que es feia abans,
i ja que parlem de Semana Santa,
doncs dir-vos que comença aquesta setmana,
que ve algunes de les principals processons dels Dolors arreu del país,
entre elles Peralada, Mieres, Amer o Banyoles.
En aquest àmbit avui a Girona hi ha un acte molt interessant.
Una de les novetats d'enguany és el cicle de concerts de cuaresme
que s'ha anat celebrant a la capella de Sant Lluc de la Basílica de Sant Feliu,
a la capital gironina.
Aquesta tarda hi haurà l'actuació de la coral de l'Embordà,
que presentarà l'obra Diàleg de Passions,
la música de Bach i textos adaptats de la passió de verges.
I és que el Semana Santa és, a més d'una mostra religiosa,
un gran parèntesi de tradicions,
i que comença amb els processons amb la festa de rams,
de demà en vuit, segueix amb romans, manaires,
representacions d'autors sacramentals, passions d'esclar,
i acabarà per Pasqua amb processons de l'Angelet,
cants de l'Àngel i caramelles.
Canvien totalment de ritme, us parlem ara amb mans de música.
Oh, it can be
With the pale light in your hands
Oh, I understand
All I can be
With the pale light in your hands
Aquest cap de setmana, Lleida tanca el Festival MUT,
el Festival de Músiques Disperses,
un festival pioner a l'àmbit del New Folk,
no només a Catalunya, sinó a tot arreu de l'Estat.
Avui dissabte hi actuen Patricia Azzur, Pau Ballver i Valluca.
Demà diumenge, darrer concert, amb Nick Mulvey.
Cap a la barra del Pirineu,
boes sabats gerant del mar,
sobre una plana rialera,
més l'Emporvà.
En un altre to, aquest matí, a les 10,
a l'armita de Santa Catarina de Torroella de Montgrí,
s'hi celebra l'art Robertíada.
Ens explica d'aquesta manera en Ramon Mané,
un dels seus coordinadors.
Un company músic, cantador,
gran persona, que ens va deixar prematurament,
als 36 anys d'edat,
i que una de les coses que més li agradava del món
era fer trobades de gent que agradés cantar.
Aleshores li agradava, i ho havíem fet moltes vegades,
convocar un dinar, un sopar,
dèiem dinars de cantadors, sopars de cantadors,
i després de menjar i beure,
la cosa s'animava,
i es provocava una cantada sobre taula
que podia durar molta estona.
Aquest format és el que hem mantingut des de fa 9 anys,
a l'armita de Santa Catarina,
i que ha anat funcionant sempre molt bé.
Com us diem, per tant, serà una cantada popular
que començarà a les 10, sobre dos quarts de 12,
hi haurà concerts, a dos quarts de dues l'armut ballat,
i dinar de cantadors i sobre taula.
Has suspirat la fort
Tota desolada
És la tristesa de l'aigua
Us volem recomanar un concert,
concretament el que farà la cantant metrosoprano
amb Marta Valera amb la CUP la Mediterrània.
Serà dilluns a les 7 de la tarda
a l'aliança de Poblenou.
Aquesta metrosoprano interpretarà tota una sèrie de lits
amb la copla que ha recopilat en el disc,
que s'hi presentarà precisament dilluns.
Autors com Borgunyó, Moreira, Montsalvatge, Toldrà o Bernat.
Arranjats, en aquest cas, per blanar Castillejo,
Francesc Casú i Josep Maria Saragant,
són alguns dels noms que interpretarà Valero
amb la copla Mediterrània que formen part del CD
que presentarà dilluns.
Dilluns a les 7 a l'aliança del Poblenou de Barcelona.
Va acabant el Tradicionàrius.
Avui és el darrer dissabte
i a festa assegurada amb els estocat del bolet
i el projecte Ros, de Ricard Ros,
que presenta nou treball de la terra.
Així mateix, ens ha explicat aquest projecte en Ricard Ros.
Volíem partir de la sonoritat i del timbre del Sac de Jamecs.
I, a part, els pals que hi apareix en el disc
són pals de l'aigua,
de l'aigua, de l'aigua,
de l'aigua, de l'aigua,
de l'aigua, de l'aigua, de l'aigua,
de l'aigua, de l'aigua,
Vaininglands, molt catalans hi ha un fence ple,
i tenim una se осardana,
hi tenim un bal de la civada transformat en un bal de la carxofa,
i també hi tenim tot el bagatge que tinc jo amb la meva família
i els anys que fa també em dedico,
no del tot, però sí amb moltes hores a la pagantia.
I per la darrera setmana del Tradicionàrius,
doncs dimecres, última sessió del vespre del dimecres,
el CAT, amb en Marcel Casellas, la Júlia Soler
i en José Vilarrubia.
Dijous hi haurà doble sessió
on la música persa és la protagonista.
La protagonista, amb la participació de...
Shahad Aziznemef i Masud Naderi,
i a més a més, del Suc Ensemble.
I divendres, Cluenda,
amb la cercavila de colles de cultura popular de Gràcia
i Concert de l'Homat juvenil,
que presenta transatlàtic tot plegat al voltant
del centre artesà de la Vila de Gràcia,
en el Tradicionàrius, tancant, com us diem, l'edició d'enguany.
Pernau, un vaixell de vincanons.
Per llarg, els confins blaus de la mar.
Per llei, el vent de tramuntana.
Venc en galana,
el vergantiant, la foscor.
Buscar una nau per enfonsar.
Buscar un vaixell per avortar.
Mentre el pirata navega,
deixa al darrere estela de sang i de foc.
Flama d'amor canta el pirata coberta.
Canta somnis de llibertat.
Des de l'illa de Formentera,
al nord és de Mallorca i del cel de Menorca fins a l'Empordà.
Sol que el mar a tota vela,
fins a l'illa d'Espalmadur.
On fa més de cent-trenta i un nas,
entre les roques,
va enterrar el cofrador,
el seu trazor.
El pirata Joan Torrelles.
A les 9 del matí.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
I així pleguem.
Hem estat al Montatge musical.
Moltes gràcies per ser-hi una setmana més.
Tornem dissabte a Catalunya Ràdio.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
La sèrie sobre un equip de futbol femení d'institut que pateix un accident d'avió i queda perdut al bosc va triomfar amb la seva primera temporada l'any passat i ara torna a perseguir la història de les nostres protagonistes que lluiten per sobreviure amb Playburn i amb uns recursos cada vegada més escassos.
I el cine Adam Driver protagonitza 65.
L'actor interpreta el pilot d'una nau espacial que per problemes tècnics s'estabella en un planeta alienígena.
Aviat s'adonarà que el planeta és una versió de la Terra fa 65 milions d'anys quan hi habitaven els dinosaures.
Després de 5 anys esgotant entrades amb el seu últim espectacle, l'humorista torna ara a Barcelona amb un show que promet 90 minuts de màgia, música, efectes especials, sorpreses i sobretot molt de riure.
Avui hi ha doble funció a dos quarts de 6 de la tarda i a dos quarts de 9 del vespre.
Bon dia, Solneu, l'ho feu?
Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat, fem tres propostes avui a Lleida.
La primera és passejar pel Parc de la Mitjana i visitar el Centre d'Interpretació.
Es tracta d'una zona humida de tipus fluvial amb una superfície aproximadament de 90 hectàrees declarada àrea d'interès natural l'any 1979.
L'element més característic és l'aigua del Segre, un dels rius més llargs de Catalunya.
El microclima de la zona ha afavorit el creixement d'un frontós bosc de rivera on hi viuen i conviuen ocells i ànecs com el Collver, la Gavina, el Martinenc Blanc o el Bernat Pascaire.
El tercer cap de setmana de cada mes el Centre d'Interpretació ofereixen visites guiades a activitats i tallers familiars de sensibilització ambiental.
A més, el Centre també té una exposició permanent sobre el bosc de la Mitjana, amb maquetes, aquaris terraris i materials audiovisuals.
Un espai ideal per passejar o fer esport i per conèixer i observar la flora i la fauna d'aquest ecosistema.
Es recomana visitar el Parc en diferents estacions de l'any.
Ara, a la primavera, la vegetació floreix, verdeja i podem trobar fàcilment zones ombríboles a la vora del riu.
I després d'això podem dinar o sopar al restaurant La Civila.
El turó de la Seu Vella, literalment als peus del castell, que més ofereix una vista privilegiada de la ciutat des d'un punt elevat,
fan cuina mediterrània amb una carta basada en productes de temporada, de qualitat i de proximitat,
amb presència especial dels procedents de l'Horta de Lleida.
I podem tastar el cruixent de llagustí amb salsa romesco, el caneló de verdures amb beixamel trufada,
els carcols a la gourmande, com no a Lleida, el tentacle de pop amb patata o el secret ibèric amb parmentier de patata,
de postres, el fals colant, el pastís de tres xocolates o la crema catalana gelada.
El preu mitjà per personar és d'uns 25 euros. Servei amable, ràpid i atent.
Tenen una puntuació de 4,5 al portal Tripadbays.
A hora més és un lloc molt recomanable per als que sortim a dinar fora o viatgem amb mascotes,
ja que a La Civila els gossos són especialment benvinguts.
Obert tots els dies de la setmana de 10 del matí a 11 de la nit.
Música.
Música.
I si som a Lleida podem acabar la jornada o el matí en aquest cas amb un concert de la Patricia Azzur.
A la una del migdia la botigada de discos i cerveseries Gran Records,
un concert que s'emmarca dins la programació del MUT,
el festival de músiques disperses que se celebra fins diumenge.
La Patricia acaba de publicar el seu primer àlbum de llarga durada titulat Quiet Room,
d'estil Dream Folk, com estem escoltant.
Són cançons que conviden a aixabolar la imaginació amb sons de base folk-rock clàssic
arranjats amb una producció moderna i amb una interpretació vocal de qualitat.
Un nou treball discogràfic que promet ser una de les revelacions de l'any.
La cantautora i guitarrista Establerta Barcelona ha cridat l'atenció de joves talents
però també de músics consolidats i ha despertat interès en promotors i sales
no només d'aquí sinó també d'Anglaterra, França i Alemanya.
El concert d'aquest migdia és gratuït i no cal fer reserva prèvia.
A més, si teniu temps i passeu tot el dia a Lleida, avui també hi actuarà el músic Pau Vallvé
a les vuit del vespre al Teatre de l'Escorxador.
Fins les set del matí amb Quiet Room de la Patricia Azzur avui a Lleida.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Catalunya Ràdio. El suplement. Roger Escapa.