Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
Aquest cap de setmana ha començat el termini
perquè els catalans residents a l'estranger
dipositin personalment el seu vot
per les eleccions del 12 de maig
a les urnes físiques que hi ha a les envejades,
als consolats o als centres habilitats.
Es pot votar des d'ahir fins dijous pròxim, dia 9 de maig.
Ara bé, aconseguir tota la documentació
i emetre el vot no és fàcil,
tot i que s'ha canviat el sistema del vot pregat.
Ara els residents permanents que volen votar
reben a casa dues trameses amb la documentació,
una amb el certificat censal i les instruccions
i l'altra amb les paperetes.
A vegades un dels dos sobres no arriba.
Si és el de les paperetes es poden descarregar per internet,
però la targeta censal no,
tal com ha explicat Mireia Domènech i Bonet,
Periodista Especialitzada en el Vot Exterior,
el suplement de Catalunya Ràdio.
Si tu no reps les paperetes,
te les pots descarregar online,
però si tu no reps el certificat censal
i vius lluny del consulat,
et quedes sense votar,
perquè no està previst que et puguis descarregar
un certificat censal antic
amb el qual puguis votar.
És bastant absurd, però està muntat així.
Són coses que se deixen fallant avui en dia.
Domènech i Bonet ha explicat també
que el vot continua sent un problema
pels residents a l'estranger,
que és més problemàtic pels residents temporals
i que hi ha una gran desinformació.
Ha xifrat en 300.000 els catalans
amb dret a vot que viuen ara fora del país.
Més de 200.000 votants
de la circunscripció de Barcelona.
Més notícies, en Raül Flores.
La Policia Nacional ha desarticulat
un grup criminal relacionat amb el narcotràfic.
Han detingut 11 persones,
9 de les quals ja estan en presó provisional.
La majoria de les atencions
han estat a Andalusia,
però també n'hi ha hagut una a Vilassada dalt,
al Maresme i un altre a Madrid.
Entre els detinguts hi ha el líder de l'organització,
un home sobre qui hi havia honor
de la detenció internacional emesa per Sèrbia.
El president xinès Xi Jinping
comença aquesta tarda a París
una visita oficial a França
marcada per les tensions comercials
amb la Unió Europea.
Acusen la Xina de competència deslleial
per les subvencions a la indústria automobilística,
especialment els cotxes elèctrics.
Per això el president Macron
ha convidat la presidenta de la Comissió Europea,
Úrsula von der Leyen,
a les reunions comercials que mantindran a l'Elisi.
Pel que fa a la guerra ucraïna,
Emmanuel Macron vol que Xi Jinping pressioni Rússia
per intentar resoldre el conflicte.
Milers de persones han participat
al Correllengua de les Illes Balears
que acabarà aquest diumenge a Palma
coincidint amb la manifestació convocada
per l'Obre Cultural Balear.
És la primera edició que es fa a tot l'arxipèl·leg
i Joves per la Llengua diu que ha estat
un èxit de participació.
Els corredors han transportat la flama
per més d'una seixantena de municipis
de les quatre illes.
El Museu de les Matemàtiques de Catalunya
a Cornellà de Llobregat
celebra avui diumenge els primers 10 anys de vida
amb diverses activitats a l'entorn dels números
dins i fora de les instal·lacions.
El museu arriba avui a la primera dècada
de difusió de les matemàtiques
des d'un mètode pràctic
i basat en l'experimentació.
L'embrió del museu són professors i professores
de matemàtiques que fa gairebé 20 anys
van decidir associar-se i impulsar activitats
per difondre aquesta disciplina.
Des del primer dia el museu és
al Palau Mercader de Cornellà de Llobregat
i la base amb què treballen passa
per explicar les matemàtiques
des d'un vessant pràctic
com una eina per resoldre problemes.
Pura Fornals és la presidenta
de l'Associació del Museu de les Matemàtiques
de Catalunya en declaracions a Catalunya Ràdio.
Fins que un bon dia
vam trucar a la porta de l'Ajuntament de Cornellà
i en 15 dies teníem resolt un espai, un local
i en cantants de la vida
vam organitzar de tot,
vam muntar-ho tot
i aquí estem 10 anys després.
Els 10 anys el celebren
amb activitats a l'exterior del museu
i amb referents de diverses matemàtiques
amb motiu del Dia de les Dones Matemàtiques
que es commemora diumenge que ve.
El Barça campió de la Lliga Femenina de Futbol
per cinquena vegada consecutiva,
la novena en total,
després de guanyar el camp del Granada
per 1 a 4.
És el segon títol de la temporada
i encara queden les finals de la Champions
i de la Copa.
El Giron es classifica per a la pròxima Champions
i li pren el segon lloc de la Lliga Masculina
al Barça després de golejar-lo a Montilivi
per 4 a 2,
el mateix resultat que en la primera volta a Montjuïc.
El Madrid confirma el títol
i guanya la seva 36ena Lliga.
El Barça de Futbol Sala
juga avui la final de la Champions
contra el Palma
i també avui es disputa la final
de la Copa Femenina de Butterpolos,
Sabadell-Sant Andreu.
I aquest migdia,
entre 12 i 2,
el canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio
farà un seguiment de l'última jornada
de la segona ref de futbol,
amb l'ascens a primera ref en joc
i amb els partits a Europa Espanyol B
on l'Europa pot aconseguir l'ascens
i també amb els altres marcadors catalans
en què hi ha en joc el playoff.
Amb especial atenció a l'Hèrcules Lleida.
Fins aquí les notícies.
Balla, balla, aquest ritme
Abans de que arribies final
Balla, balla
Amb bossos i músculs i oxigen
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-ha-ha
Amb Roger Escapa
11 i 5
Marina Laminos, bon dia de nou
Molt bon dia, Roger
Comença la màquina del temps, avui viatgem fins al...
L'1 de maig del 1995
perquè fa 29 anys que es va inaugurar Port Aventura
Bona nit, Catalunya té des d'avui
una de les atraccions turístiques més importants d'Europa
Port Aventura, el parc temàtic de Salou i Vilaseca
ha estat inaugurat oficialment
i a partir de demà oblidat les taquilles
per tot el públic en general
La primera pedra s'havia posat l'abril del 1992
3 anys abans
però clar, després d'uns quants peribles
amb les constructores
no va ser fins 3 anys després
l'abril però del 95
es va començar a obrir puntualment al públic
per començar a provar les atraccions
La gran obertura, això sí
va ser un 1 de maig
Gran obertura amb 14.000 convidats
amb tota una comitiva política
encapçalada per qui llavors era el president
de la Generalitat, Jordi Pujol
Això de Port Aventura es pot mirar
des de molts punts de vista
i afortunadament tots ells positius
primer perquè el turisme és un gran motor
un gran dinamitzador de l'economia
perquè especialment pot ajudar molt
a l'economia d'aquestes comarques
del sud de Catalunya
perquè ens internacionalitza més
ens fa molta i molta més gent
de tota Espanya, de tota Europa
i bé, i per l'altra banda
Jordi Pujol no va ser l'únic
també el llavors ministre de Comerç i Turisme
que era Javier Gómez Navarro
no es van perdre cap de les atraccions
i així explicava TV3 el passeig
que van fer abans de pujar al Dragon Can
que hi van pujar
Sí, tindrem el moment
que Jordi Pujol i Marta Farrosola
pujan al Dragon Can i es mereixen
bé, no sé si es van mereixer
van sortir estupendos
però abans, abans
abans de pujar
hi van fer una mica de passeig
per la Mediterrània
la Polinèsia
la Xina
el Faroès i Mèxic
això ho va explicar TV3
primer cap a la Polinèsia
amb ballarines i músics maurís
després cap a la Xina
on hi ha els treballadors
de la Gran Muralla
i el Dragon Can
i els acròbats xinesos
de l'àrea de Xina
a la de Mèxic
amb visita a la Piràmide
i a la Cantina
on s'han fet els parlaments
llavors per recordar-ho tot
plegat hem pujat a la màquina del temps
amb en Jaume Soler
ell ara és xef executiu
de Port Aventura
llavors era el segon
del restaurant
Hacienda de Mèxic
i ho va viure tot plegat
en primera persona
des del minut zero
la paraula era il·lusió
i companyerisme
perquè vull dir
des del cap de cuina
més experimentat
que havia estat
molts anys treballant al Japó
fins al xaval que venia
que no havia treballat mai
en una cuina
i es posava a fregar
començava amb una cosa nova
per tots
els clients tampoc sabien
a què venien
havíem vist que s'estava muntant
el Dragon Can
però no el havien experimentat
era viure experiència
cada dia era una cosa nova
i anàvem tirant milles
viatgem fins aquell 1 de maig
TV3 va fer un súper desplegament
per explicar-ho
primer sentíem el Francino
al TN
amb l'obertura
allà hi va ser tot el dia
l'Agustí Forner
una persona ja bregada
de TV3
explicant com la gent
baixava marejada
d'aquell Dragon Can
que era el gran atractiu
del parc
en una primera instància
avui ha estat
la inauguració
de bo de bo
fins ara eren proves
avui ha estat
el tret de sortida
per Port Aventura
el president de la Generalitat
Jordi Pujol
ha descobert la placa
que dona testimoni
d'aquesta inauguració
poca
llavors l'endemà
el 2 de maig
ja es va obrir tot el públic
però esclar
aquella inauguració
la veritat és que
recuperant la Maroteca
us puc dir
que va ser tot un xou
espectacles
i a més
moltes cares VIP
també per tot arreu
quan parles Port Aventura
el 95
inauguració
surt la foto
del Jordi Pujol
pujant al Dragon Can
ell no es va pensar
era tirant van
i arreglant
que són groupings
molts VIPs
restaurants
tots a patar
eren dos quarts de cinc
i la cua
de la tienda
que és la que vaig viure
allò
arribava
a la sortida
de Mèxic
és aquesta imatge
de Jordi Pujol
baixant del Dragon Can
els moments més recordats
i més memorables
que ens va deixar
aquella inauguració
i efectivament
hem anat a buscar-ho
a la Maroteca
Durant el recorregut
que s'ha fet
per la inauguració
de Port Aventura
ha estat una parada
obligada
la que s'ha fet
el Dragon Can
l'atracció
més emblemàtica
de Port Aventura
Jordi Pujol
i la resta
de la comitiva
no s'han volgut perdre
pujar-hi
i sentir-hi emocions
i sí
efectivament
tenim la reacció
del protagonista
el primer que sentireu
és Jordi Pujol
i just després
també Marta Ferrusola
aneu-hi-neu-hi-neu-hi
aneu-hi-n'hi-neu-hi-neu-hi-nau
el primer impressionant a mi
quan vas mirar la TV
després ja s'ha acabat
mira
quina llàstima
és una sensació
perquè vas de cap per avall
vas del costat
no ho saps com vas
és una sensació
29 anys
29 anys han passat
del moment Dragon Can
matrimoni
i Pujol Fi
ha plogut
i han passat algunes coses
amb aquests 29 anys
sense dubte
en Jaume
també parla
de tots aquests vips
que has de trobar
passejant
en aquesta inauguració
qui va anar
Aquí va anar. Sí, ho sabem.
TV3, de fet, també els va acompanyar
fins i tot dins de l'autobús, que els desplaçava
fins a Salò Vilaseca.
Un bon nombre de populars va assistir ahir a la inauguració
de Port Aventura d'una manera veritablement
còmoda, només per vips.
Sortida de la barcelonina estació de Sants
en tren fins a Reus i autocar
després a la porta mateixa del
parc, on el grup es va desgregar
buscant emocions diferents
des del Tutuquies Plaix.
Allà van veure rebullar-se la cubana
al Dragon Can, on més
de 4. Van jurar d'haver pujat, però
no els hi van veure. També als
diversos restaurants, aquest és el de cuina
mexicana, on el menjar es barreja.
Juraria que és una crònica
de Julià Peiró. No vull
equivocar, perquè en pau descansa ja i
no portaràs... No?
No, Julià Peiró, ha de ser Julià Peiró,
juraria. Si no, que em rectifiqui l'audiència
suplement que et ràdio
a Twitter. Escolta'm, volem noms.
Sí, aquests els sabem de ben segur.
Mira, Albert Plaiera, també Joel Joan,
Àngel Pablo Boschi, Maribel Bardú,
Montse Guallar, Ventura Pons, Núria
Feliu, Juanjo Puigcordé
i Montplans, entre molts altres que veiem
en aquestes imatges. Van pujar les atraccions.
N'hi ha que sí, n'hi ha que ho van veure de ben lluny. Mira, escoltem
atenció, Josep Maria Flotats i Amparo
Moreno. Penso pujar-hi, no. Només de
veure-ho em sembla que si en tinc, vomitaria
l'ànima. Soc una mica perua i em fa por aquesta, sobretot, l'atracció
aquesta bestial que diu que per les persones que pateixen una mica del cor i com que nosaltres
tenim el cor molt sensible. I sí que van ser més valents, per exemple, aquests nens que ho
explicaven als micròfons de TV3. Al matí hem anat a Xina i hem pujat dues vegades al
dragoncà. Com feia tanta calor,
doncs, si et mulles
una mica, no, no va malament.
Quan baixaves des d'aquestes...
Ha passat 29 anys, ja. Porta Aventura, em porta
per tant gairebé 3 dècades, ha canviat molt, de dalt a baix.
El que passa és que, no sé si aleshores
fa 29 anys s'havia de fer dues hores de cua
per pujar algunes atraccions. No, no hi havia
tantes cues, no hi havia tantes atraccions.
En aquell moment només 28, tampoc
tants hotels ni el Parc Aquatic que ja ara
i, efectivament, tampoc no hi havia
tants turistes. Els primers públics
era molt local, perquè, clar,
t'havies de fer el nom. Estàvem parint
una cosa completament nova que la gent
que tenia més propera utilitava-ho. I el que
és atraccions, doncs, estàvem acostumats als
cabellitos. Pujaves al dragoncà
i es calucinaves. I algunes
d'aquelles curiositats
que aquell 1 de maig vam saber gràcies a TV3.
Mira, l'entrada costava 3.800
pessetes pels adults, que són uns 23 euros,
3.000 pessetes només pels nens
i pels avis, que són uns 18 euros,
i alerta, cada setmana es gastaven, això ho sabem bé
del cert també, 2.500 ous.
en els restaurants que hi havia aquell moment a PortAventura
i, encara una altra dada per acabar,
pels uniformes que es van fer
per aquell primer personal, es van fer servir
5.000 botons. Déu-n'hi-do, segur
que en aquests 29 anys han gastat uns quants botons
i ous més per molts anys a PortAventura.
Avui recordant el dia de la inauguració
aquell 1 de maig del 1995,
aquesta setmana s'han complert
29 anys d'aquella inauguració.
Ho hem recordat amb la Marina Laminos i el
Jaume Soler. Gràcies, Marina. A vosaltres.
Tornem al 2024, quan passen 13 minuts de les 11 del matí,
de seguida una altra Marina,
la Marina Porres, amb llibres, sèries, pel·lícules i cançons.
Fins ara.
El 9 de juny se celebren les eleccions
al Parlament Europeu.
Si aquell dia has de ser lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat
o alguna cosa t'impedeix anar a votar,
pots fer-ho per correu.
Sol·licita fins al 30 de maig
la documentació necessària
a qualsevol oficina de correus
o a correus.es.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
Per correu, el teu vot té tot el valor.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
www.interior.gob.es
Cap on anirà la política catalana?
Viu el debat decisiu
abans de les eleccions al Parlament de Catalunya.
12 i mar.
El debat.
Dimarts a la nit.
Amb Ariadna Outre.
en directe a la plataforma 3CAT,
a TV3 i a Catalunya Ràdio.
Si llevan a un xef a Mèxico
i està dos dies
i després regresa
i quiere hacer un homenaje
a eso que provó,
pues muchas veces
ese homenaje más que homenaje
es una falta de respeto.
Apropiació cultural
i colonització culinària.
El debat pendent.
Si tu regresas
i haces en un termomix
o haces un mole de dos dies,
ja estàs faltant el respeto.
No le llames mole,
llama la salsa.
Salsa inspirada en el mole.
Al poner el nombre,
es que entonces
estás haciendo
la apropiación cultural.
Un restaurant
que aniva la Berlín.
Aquest diumenge
a partir de la una del migdia
amb Paula Molés.
Aquest diumenge
al Tot Gira
vivim l'última jornada
de la segona red.
A partir de les 12 del migdia
a través del canal exclusiu digital
seguirem l'Europa,
el Lleida Esportiu,
el Badalona Futur
i el Sant Andreu
en la lluita per pujar primera
i per salvar-se.
A la tarda,
a partir de les 4,
viurem l'Espanyol Sporting,
el Perfumeries Unigirona
de la Lliga Femenina de Bàsquet
i l'Esporting de Huelva
llevant les planes
de la Lliga EFA.
I des d'Armènia,
el Barça de futbol
s'ala juga
a la final de la Copa d'Europa.
Viurem la final
amb Francesc Ipoll,
David Tubac
i el seleccionador català
Sant Ijea.
Tot gira.
Aquest diumenge
a partir de les 12 del migdia
a l'exclusiu digital
i a la tarda,
a partir de les 4,
a l'antena de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El Suplement
Roger Escapa
I've been just walking down the street
just walking for my baby
Passen dos minuts
d'un quart de 12 del migdia.
Marina Porres,
bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Roger.
Com estàs, Marina?
Bé, molt bé.
Sí?
Pujat.
Pujat caminant.
He fet jo també la cursa.
T'has trobat la cursa
al cor d'inglès o no?
Sí, sí, sí.
Però estàs encantada
amb aquests talls
els diumenges,
per la Diabonada.
Sempre.
He fet esport,
de bon matí,
no em puc queixar.
33.000 inscrits,
eh?
Ni tu ni jo
ni tu ni jo.
ni tu ni jo realment no.
Tu,
el tema esport com el portes?
Jo el porto,
que és una cosa que faig,
per obligació.
I allò que diuen no...
Però, bueno,
quan estàs embarassada
per prescripció mèdica
normalment et diuen que no, no?
No, però hi havia...
Ostres,
jo vaig descobrir
tot un món de YouTube
de pregnancy,
exercicis...
Sí, sí.
Vas comprar la pilota aquella,
norma?
No, no em vaig comprar,
però realment
em vaig comprar peses
i coses,
o sigui,
m'hi vaig posar de veritat.
Ara, pura obligació,
o sigui,
allò que diuen no,
quan ho fas ja sempre per costum,
llavors ja t'agrada,
mentida.
Però s'ha de fer.
Bé,
això és l'excusa
de la Marina Porras,
normalment no parlem d'esports,
sinó que parlem de lligres,
de sèries,
de pel·lícules,
de cançons,
en definitiva,
de cultura,
i avui l'excusa
que ens portes
quina és, Marina?
És una excusa molt bonica.
No sabia ben bé
com titular-la
aquesta setmana,
perquè, bàsicament,
avui vull parlar
del lloc on neixes,
o sigui,
havia pensat de posar-hi com
avui parlem del poble natal
o parlem de la ciutat natal,
però no m'acabava d'encaixar
i ho he deixat així,
el lloc on neixes.
I vull parlar d'això
i de com aquest lloc
et marca d'una manera fonda,
gairebé inevitablement.
Vull dir que és molt estrany
trobar-te algú
de qui al seu lloc d'origen
no li digui res
o no signifiqui res
per la manera com és
o pel que fa,
encara que ho dissimulin.
Què t'hi ha fet pensar?
M'hi han fet pensar
dues novel·les
de dues senyores molt interessants
i hem de començar
per una coneguda
d'aquesta secció
que és Annie Erno,
que és una dona
que va guanyar fa dos anys
el Premi Nobel de Literatura
i només per situar-la
molt breument
hem de dir
que Annie Erno
va néixer l'any 1940
a Normandia,
per tant,
fa molts anys
que es dedica a escriure
i encara ho fa
i és coneguda
per fer novel·les autobiogràfiques
o almenys
per jugar molt
amb les seves pròpies experiències
a l'hora d'escriure.
I resulta
que Angle Editorial,
que són els qui
sempre publicen les seves obres
i Valèria Gallar,
que és la traductora
que sempre ens la fa llegir en català,
ens han fet arribar
a les llibreries
fa un parell de mesos
el tercer llibre
que va publicar
aquesta escriptora
que es titula
precisament
El lloc.
Llavors,
amb aquest llibre
Erno va fer
el gir
cap a aquesta narrativa
biogràfica
que comentàvem
i va tenir molt èxit
de crítica
i també de públic
amb aquest llibre.
I la veritat és que a mi,
que Erno no és sant
de la meva devoció,
aquesta novel·la
m'ha agradat molt.
On va néixer, Erno?
Doncs ella va néixer
en un poblet de Normandia
i en aquesta novel·la
explica la seva infantesa,
la seva joventut
i el seu descobriment del món.
I llavors,
llegint-lo,
entenem moltíssimes coses d'ella
i de la seva obra.
Erno ens explica,
bàsicament aquí,
la vida dels seus avis
i dels seus pares
en aquest indret de Normandia,
d'on és ella
i com sempre passa
amb les històries dels pares,
aquestes ens ajuden
sempre a entendre
les dels fills.
Llavors,
aquest és també un llibre
molt bonic
sobre la figura del pare,
un home d'orígens molt humils
que va lluitar molt
per guanyar-se la vida
i per posar-li les coses
més fàcils a la filla.
Llavors,
és un home
que està molt lligat
al lloc on viu,
per circumstància
i per necessitat,
i a ella
li passa una cosa
una mica cruel,
però que passa
bastant,
que és que veu
que per créixer
ha de sortir
del seu poble natal
i necessàriament
ha de fer un trencament
amb el lloc
per seguir creixent,
per ser el títol del llibre.
Llavors,
el que fa Arnó
és explicar-nos aquí
d'una manera
molt bonica
i molt descarnada
com el fet
de sortir del seu poble natal
la fa descobrir
un altre món
i aquest descobriment
d'un altre món,
clar,
fa que posis en qüestió
la teva mirada
sobre les coses.
O sigui,
que de sobte
amb ella
tot li sembla
a casa seva
més estret
i més petit
i agafa una distància
amb els pares
que ella no vol agafar
però passa
i llavors
Arnó explica molt bé
com intenta
reconciliar-ho tot
per fer una imatge justa
del seu passat.
És un llibre
intimista,
em sembla que he de dir,
ple de detalls minúsculs
que expliquen coses
molt grans
que és el que fa sempre
a Annie Arnó
i si us agrada
tot aquest rotllo
i tot aquest estil
la veritat és que
us el recomano molt.
Tu vas néixer
a Rubí, no?
Jo vaig néixer a Rubí.
Som veïns, tu i jo,
de comarca, oi?
Sí, sí,
de Vallès Occidental.
I vas sentir
la pulsió
en algun moment
de la teva vida
d'abandonar Rubí?
Bueno, jo no visc a Rubí
però hi estic
tot el dia.
Tu vas venir viure a Barcelona.
Sí,
està a mitja hora
amb Ferrocarrils
per tant podem fer
poca èpica d'això
però no és una història
de superació, no?
No és una història
de superació
a més t'he de dir
per això que jo sé
que tu ets de Sabadell
jo vaig fer tot
vaig estar molts anys
estudiant a Terrassa
vull dir que
em vaig moure molt
però mentiria
si no digués
que en realitat
el lloc on neixes
en realitat
marca moltíssim
encara que sigui
una ciutat
a mitja hora
de Barcelona.
Avui parlant
del lloc on naixem
a través dels llibres
com aquest Dani Hernó
però també a través
de la pantalla
avui hi ha una pel·lícula
que es diu
Past Lives
que podeu trobar a Filmin.
És molt bonica, eh?
És molt bonica
i la recomano moltíssim.
La porto avui
perquè l'atenció
amb el lloc on neixes
és clarament el cor
del conflicte
d'aquesta pel·lícula.
Aquesta és la història
de dos nens coreans
que es coneixen
a l'escola Corea
i la nena
d'aquests dos
se'n va
perquè els seus pares
emigren a Canadà
i ella des de petita
els seus pares
són com uns culturetes
té com grans ambicions
per la seva vida.
Llavors el nen
es queda a Corea
i es perden la pista
durant molts anys.
Llavors la pel·lícula avança
i ens els ensenyen
de joves.
Ell és enginyer a Corea
i ella viu
i estudia a Nova York.
Llavors es troben
per Facebook
i reprenen el contacte
fins que se n'adonen
que ho han de deixar estar
perquè no paren de parlar
i perquè l'amistat
els pesa massa
i no poden viure
les seves pròpies vides
estan massa pendents
l'un de l'altre.
Llavors anys més tard
quan ja són diguéssim adults
es retroben
i ell va a Nova York
que és on viu ella
i ho acaba de deixar
amb la seva dona
i ella està casada
amb un jueu
que com ella
és artista
és escriptor
també
són un matrimoni
com avorrit
però ben avingut
i llavors
quan el noi coreà
la va veure
remou tot de coses
sobre el seu passat.
Llavors no cal
que desvalem al final
que és bastant
la gràcia de la pel·lícula
però és molt bonica
i recomano
molt que la veieu
perquè un dels temes
de la pel·lícula
és pensar
fins a quin punt
aquests dos s'agraden
aquests de parella
de coreans
només perquè recorden
mútuament
un passat
un moment del passat
la infantesa
on vivien
clar
un moment idíl·lic
i sense conflictes
llavors lligat amb això
un dels temes
és que s'entenen millor
que amb qualsevol
altra persona
perquè comparteixen
aquest passat
lligat al lloc d'on són
és a dir
perquè els dos
són coreans
aleshores el tema
és fins a quin punt
el lloc on has nascut
et marca tant
que et condiciona
això la manera
com tu mires tot
Si haguessis pogut triar
el lloc on néixer
tu Marina
Jo
haguessis triar Rubí
una altra vegada
o no?
aquestes coses no jugo
a mi
ja m'està bé
i ja m'agrada
és com aquesta gent
que diuen
per favor
que és lo pitjor
ojalà no ser català
tal
i penso
calla
no
música va
chau
Fèiem molts anys que no se'm deia aquesta cançó
i ara he fet un viatge ple de nostàlgia.
Veig que és del 2002, aquesta cançó de la Jennifer López.
És fort, però a mi em va passar exactament el mateix.
I si mires el videoclip, ja...
Han ballit malament, aquests videoclips en balleixen molt malament.
Molt malament.
Jennifer López ha ballit molt bé, però els videoclips no...
Aquest videoclip no.
Clar, aquesta cançó, que no t'enganyin les pedres o els diamants que porto,
encara sóc la geni del barri.
Una cançó icònica de Jennifer López,
amb un videoclip que ja el veureu, de veritat.
La porto perquè és una cançó perfecta sobre el lloc on neixes.
De fet, és tan important que quan era una superestrella,
quan començava a ser-ho, suposo, 2002,
Jennifer López va fer aquesta cançó,
que es diu Jenny from the block,
on explica que encara que la seva vida hagi canviat molt,
ella és la mateixa que era quan va créixer i néixer al barri del Bronx,
que és una cosa que ella reivindica sempre, no?
Llavors, la cançó explica d'una manera molt bona
com la fama no t'ha de pujar al cap, apart.
Diu que simplement el que passa és que abans tenia molts pocs diners
i ara en té molts,
però que no importa on vagi, que ella sempre sabrà d'on ve,
perquè és real i perquè toca de peus de terra,
que ha crescut molt però que ho té tot controlat
i que li encanta com li va la vida
i que l'únic que s'ha de fer és posar adeu primer
i no oblidar-nos de ser real una mica
com quan la Rosalia canta
aquí el millor artista és Dios,
doncs és el mateix esperit.
No sé si acabo de comprar amb això.
Bé, Jenny Perlópez,
Ajuda molt a Bájale, com diu la Rosalia,
posar-te a lloc, sí, sí.
Doncs Jennifer López de 2002
que ha tornat a aparèixer al suplement.
Espera, que m'escrip l'Elisenda Carot,
que...
Ara llegiré el que m'ha escrit l'Elisenda Carot.
Guapo, estoy en el coche,
os estoy escuchando en qué plataforma
se puede ver la película que acabáis de recomendar,
por eso te escribo en castellano por el coche.
Ah, perquè ho està...
a l'Elisenda,
Filmin,
i la pel·lícula Past Lives,
es val la subscripció,
moltes coses sempre resquen.
No ho pots fer en català, això,
del missatge aquest automàtic?
No ho sé per què no ho faig,
però és allò que tu poses al micro
i has de llegir-ho.
Espero que estigui fent servir
l'aplicació de Catalunya Ràdio
que et surt de la pantalla, ja.
O sigui, ara ja tenim una aplicació
que ja és, es veu que és...
No, no, tinc el plaer,
ho escolto per la del mòbil,
que t'he de dir que...
La pots programar també
a la pantalla del cotxe.
D'acord.
Bé, 27 minuts passen
de les 11 del matí.
Què, continuem, Elisenda?
Amb un altre llibre?
Sí, Elisenda no.
Elisenda no.
Ara m'ho despista.
Veus?
La Carot m'ha fet despistar.
Carot, truca al directe.
Truca i acaba tu la secció.
9-3-2-0-1-7-4-7-4,
per si no te'l saps
o estàs conduciendo.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Endavant, Marina.
Doncs tornem als llibres.
Tornem als llibres
amb una novel·la molt interessant
que es titula
Lucy Gayhart,
la Lucy del Cor Content,
que és de Willa Kather,
no acabo de saber-ho,
i acaba de publicar
a Calcarré
amb una traducció
de Núria Sales.
Per situar-la una mica,
hem de saber
que Willa Kather
és la filla gran
de set germans
d'una família
de grangers
d'origen galès.
Va néixer
a l'estat de Virgínia,
però va créixer
a Nebrasca,
on vivien molts immigrants
europeus, val?
Aquesta és una edad
important per entendre
totes les seves novel·les.
Llavors,
des de ben petita,
ella és una escriptora
que és una nena inconformista
i rebel
que es talla els cabells
com un nen,
es vesteix d'home
i es fa dir
William Kather
en comptes de Willa.
Disfressada d'home,
estudia a la Universitat
de Nebrasca,
on comença
la carrera de Medicina,
però acaba fent literatura.
Al sortir de la universitat
fa de periodista,
de professora,
d'editora
i viurà molts anys
a Nova York
amb una senyora.
I tot això
ho va fer
sense parar d'escriure
perquè té 12 novel·les,
4 reculls de contes,
2 llibres de poesia
i diversos assaig.
Llavors, avui parlem de Lucy Gayhart
que és la seva penúltima novel·la
i encara que estigui escrit
al segle XX
té una mica
per mi la forma
i els temes
d'una novel·la del XIX.
És la història
d'una noia
que neix
en un poblet de Nebrasca
ple d'immigrants europeus,
és la filla
d'un senyor molt amable
que es dedica
a reparar rellotges
i que és molt aficionat
a la música
i té una germana més gran,
la Lucy,
que s'ocupa
de la casa
i de la família.
Però ella,
la Lucy,
té una mica
d'esperit aventurer,
li encanta la música
i animada pel seu pare
se'n va estudiar
a Chicago.
En aquell moment,
clar,
és una noia
que s'atreveix
a anar sola
a la gran ciutat
i quan comença a treballar
s'enamora
d'un cantant
amb qui col·labora
i li fa molt de cas.
A l'hora,
però,
la festeja
un noi que es diu Harry
que és un noi del poble
que sempre
se l'estimava molt.
I, clar,
això ens parla
del conflicte
entre la ciutat
i casa seva
i avui
la porto
perquè parlem
del lloc on neixes
perquè la Lucy
creu que tot el que
té a veure
amb casa seva
i que la ciutat
li ha obert les portes
d'un nou món
molt més ampli
i molt més interessant.
Però, clar,
el que passa
en aquesta novel·la
és que,
francament,
és una tragèdia
molt grossa,
és que la Lucy
ha de tornar
al seu poble natal
i quan hi torna
deprimida
es troba
que s'havia mirat
bastant malament
tot el que hi passava.
Llavors,
és una novel·la
molt interessant
sobre com
quan te'n vas de casa
perds de vista
algunes coses
que s'han quedat a casa.
No la puc explicar
com es mereix
però realment
aquesta novel·la
té molts matisos,
és molt interessant
i se'n poden fer
moltíssimes lectures
i la recomano molt.
Elisenda Carot,
buenos días.
Buenos días,
què tal?
A veure,
què és aquest WhatsApp?
Com ho has fet,
això?
No ho havia rebut mai,
això.
A veure,
la història és,
primer,
jo apret un botó
al cotxe al volant,
ara vaig a un cotxe,
com podeu deduir pel so,
apret un botó
per no tocar
el teclat del mòbil
i aleshores li dic
a la Siri,
manda un WhatsApp,
aleshores he de dir
Roger és capa
perquè la gent
no la llegeix gaire bé.
I aleshores només m'accepta
el dictat en castellà
perquè si li dic tot en català
és molt loco,
ho transforma en portuguès.
Ah, d'acord.
Al Siri li peta el cap,
li peta el cap.
D'acord, d'acord, d'acord.
Jo hauria estat graciós
de rebre-ho en portuguès.
Tens la nova aplicació
de Catalunya Ràdio
ja programada,
aquesta que pots comptabilitzar
a la pantalla o no?
Sí,
la vaig començar,
bueno,
es posa sola, eh?
És a dir,
si tu tens l'aplicació
de Catalunya Ràdio
la vaig començar,
mira,
en el segon partit
contra l'Olimpiakos
que volia sentir
l'exclusió digital
de la Lloberes
i del Macià,
ho vaig posar
i directament
quan vaig pujar al cotxe
enxufes el cable
i va sol
i et surt de la pantalleta.
I aleshores sí que em surt.
Passa que vosaltres
us estava escoltant per l'FM, eh?
Molt bé, molt bé.
Ara mateix?
Molt bé.
On vas, Carot?
Ja que hi som, no?
Mira,
me'n vaig a veure
al Bob Pop,
pel Cinema Texas
i estic tornant de Girona.
Carai, carai.
Ara mateix.
Que vas anar a Montilivi ahir?
No.
Vaig a veure els Blaumut
el divendres
i el dissabte
ara sonarà una pijada, eh?
Però com que fa
un parell de setmanes
vaig entrevistar
a Joan Roca,
el xulo va ser
que li vaig dir
escolta'm,
que hi ha una llista
d'espera molt llarga,
molt llarga,
molt llarga.
No.
Sí, sí, sí.
I llavors em va dir
ostres,
doncs estigues atent.
Tu vés trucant,
allò,
a veure si teniu taules i tal,
baixa,
es produeixen baixes,
doncs llavors
aquelles taules,
bueno,
les podem fer
de més i de menys
si em truques
justament quan anulen
la taula.
I vaig tenir la santa sort
que li vaig dir
mira, dissabte soc a Girona,
no serà casual?
I em va dir,
doncs sí,
ell meu.
Us heu de posar
sempre la llista d'espera
d'aquests restaurants,
eh?
Val la pena.
Sí,
val la pena.
Què tal l'experiència?
Explica'ns-ho,
fes-nos una mica de denteta
si ja hi som,
perquè jo no hi anem mai
al centre.
Jo tampoc.
no te'l relato
perquè el menjar
ja és extraordinari
i ja us ho pudeu imaginar.
Però és que a més a més
l'espai arquitectònicament
acompanya moltíssim
a fer una barbaritat
com aquesta
i a més ens vam sentir
molt a casa
perquè a casa
som molt de menjar,
ens agrada molt
reunir-nos al voltant
d'una taula,
però clar,
els restaurants,
vulguis o no,
no et deixes anar tant,
no?
I ahir ens vam explicar
la vida i miracles
amb els meus pares,
cosa que em va fer
molta il·lusió.
Un cop a la vida
s'ha de fer,
família,
un cop a la vida.
Elisenda Carot,
va també per la Marina Porras
i per un servidor
a veure si tu
que tens contactes
te'n surts, d'acord?
Exacte,
a veure si aquesta llista
va ràpid.
A veure si va tan ràpid.
Exacte.
Gràcies bonics.
Una abraçada.
Fins demà.
T'escolta'm a la tarda.
Adéu, adéu.
Adéu.
Avui amb la Marina Porras
proposant cançons,
pel·lícules,
llibres,
vinculats al lloc on naixem
i ara ens portes
per la bona gent
de Fam 31.
Esti sents vinculat?
Van néixer al mateix lloc
que tu, eh?
Són de Sabadell,
aquests nois.
És una cançó
bastant perfecta
sobre el lloc on neixes.
Aquesta gent,
tot el disc
sempre va
una mica d'això, eh?
És una cançó
que expliquen
d'on venen,
d'on surt la seva música,
de quina manera
construeixen
els seus referents
i si escolteu la lletra
veureu que
fan com un repàs
de la seva trajectòria
per explicar
i les seves cançons
és això, eh?
Sempre van
del seu entorn
com explicar,
explica molt bé
com sense
el lloc on neixes,
sense l'entorn
d'on surts,
no podrien explicar-se
amb ells mateixos.
Per tant,
és una cosa
bastant interessant.
31 fam de Sabadell
per la bona gent.
Escolta'm,
recomanem també
una peça,
en aquest cas
de la Irene Solà,
no?
Sí, un llibre.
Abans d'acabar
volia citar un llibre
que sempre m'ha semblat
molt interessant
sobre com explica
aquest conflicte
i és la primera novel·la
d'Irene Solà
que és Els Dics,
que va ser
Premi Document el 2017
i, clar,
el fet d'escriure
sobre el lloc d'on vens
és un tema immens
en literatura catalana
des de sempre,
podríem parlar-ne
durant hores,
però en aquesta novel·la
a mi sempre m'ha semblat
molt interessant
com ho tracta
Irene Solà.
És bàsicament
la història de l'Ada,
que és una noia
que marxa a Anglaterra
a estudiar
i a l'estiu
torna al seu poble.
Llavors,
tot i que ha passat
poc temps fora,
se sorprèn
de com de diferent
veu les coses
només pel fet
d'haver marxat
i alhora
com l'ativa la terra
d'on ve
d'una manera inevitable.
I Irene Solà
sempre ha dit
que s'havia inspirat,
bueno, inspirat,
o sigui,
que Víctor Català,
que és una senyora
que també explota molt
aquest conflicte
de dir
com no et pots escapar
d'allò on ets,
tal, tal,
i que per fer aquesta novel·la
havia estat un referent
i llavors m'ha semblat
interessant avui
portar-ho
per lligar-ho una mica a tot.
Avui amb la Marina Porras
els llibres
de la Irene Solà,
d'Anny Hernó,
de Willa Cácer,
hem parlat també
de les pantalles
a través de Pass Lives
i Derri Girls
i hem parlat també
de la música
de Jennifer Lopez,
ens hem tornat joves.
Sí, Derri Girls,
Derri Girls,
que no ha sonat aquí,
que hem hagut de tallar
per qüestions de guió,
però Derri Girls,
Netflix,
una sèrie sobre
unes noies
a Irlanda del Nord,
la frivolitat,
diguéssim,
d'unes adolescents
versus el conflicte
gegantí
que tenen en aquest lloc,
per tant,
una sèrie molt divertida
sobre el lloc
d'on véns.
Gràcies Marina.
A vosaltres.
Passant 5 minuts
de dos quarts de 12 del migdia,
fem una pausa
i rebem
una autoritat musical
de la crítica
a aquest país,
el Luis Hidalgo.
Farem un recorregut
per la seva música.
Fins ara.
Per la bona gent
Per la bona gent
Per fi hem trobat
una persona professional
i atenta
que atén la mare
unes hores a la setmana.
Això ens ha donat
molta tranquil·litat
a tota la família.
El Servei d'Atenció
a Domicili de Suara
és un servei presencial
realitzat per persones
professionals expertes
en l'atenció
a la gent gran i dependent
perquè tinguis la tranquil·litat
que reben l'acompanyament
que necessiten.
Truca'ns al 937-076-376
937-076-376
i t'ajudarem.
Ha arribat la primavera
i tens ganes de canvis?
Aprofita ara
les ofertes de primavera
d'Smith
per renovar la teva cuina
o qualsevol racó
de casa teva
amb les nostres solucions
de mobiliària mida.
Home Schmidt Home
Demana ja la teva cita
a qualsevol de les 8 botigues
Smith de Barcelona
o al nostre web
homedesign.smith
i a un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
el suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Catalunya Migdia
Benvinguts a les dues
Catalunya Migdia
L'acord històric
el primer que regula
la intel·ligència artificial
l'informatiu de referència
del cap de setmana
Visibilitza totes les dones
Per seguir el fil
del que passa aquí
i al món
Situació catastròfica
que es viu a casa
Al cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Quin temps ens espera
a les pròximes hores
Catalunya Migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia
Quina és l'ambient
ara mateix, Marguell?
Bon dia, Ricard
Avui les portades
seran plenes
de les conseqüències
del canvi climàtic
Consells per la vostra economia
Per on perd la butxaca
Per la pujada de preu
Per culpa
Elon Musk
ha anunciat
que té intenció
d'enviar a l'espai
un nou setembre
Manu Guixi
et dedica aquesta cançó
Felicitats
Vull moments
que et moris
per ballar
Vull que et moris
els moments
Bon dia
Al matí de Catalunya Ràdio
T'acompanyem cada dia
de 6 a 1
amb Ricard Ostrell
L'Inca
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Del 8 al 11 de maig
a Reus
viu el circ
en estat pur
amb la 28a edició
del Trapezi
la fira de circ
de Catalunya
4 dies d'espectacles
de circ
amb més d'una quarantena
de propostes artístiques
de les millors companyies
compliran la ciutat de reus
d'acrobàcies
humor
música
i molt més
més informació
a trapezi.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
L'Inca
L'Inca
El 1926
Richard Strauss
posava música
a una pel·lícula
sobre
El Cavaller
de la Rosa
que tan èxit
va tenir
en la seva versió
operística
el 1911
El Life Victoria
i la Filmoteca
de Catalunya
porten aquesta pel·lícula
muda
amb la música
en directe
interpretada
per l'orquestra
sinfònica
Victoria dels Àngels
dirigida per
Pedro Pardo
El 9 de maig
a la Filmoteca
de Catalunya
Més informació
a
lifevictoria.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
a Catalunya Ràdio
L'Inca
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
5 minuts per 3 quarts de 12
La Montse va estar-se aquí
La Montse va estar-se aquí
Dormia en un edifici
guardat per Àngels
carobins
La Montse va estar-se aquí
La vida del Luis Hidalgo
va lligada inequívocament
a la música
una vida
d'una autoritat
de la crítica musical
d'aquest país
Hola Luis, bon dia
Què tal, bon dia
Recordo que
fa uns mesos
et vam convidar al Suplement
per parlar del
comiat de Manel
un comiat que després
vam saber que era
un temps mort
i en aquest temps mort
tenim un disc nou
del Guillem Gisbert
que aquest cap de setmana
l'ha presentat
divendres a la Sala Apolo
i ahir
al Festival Estrenes de Girona
ja m'ho ensumava
i vas anar
Sí
Vull la crítica
Doncs mira
em va agradar més
fins i tot que el disc
el disc
el trobo un disc
una mica hermètic
en segons quins moments
una mica complicat
no et diré hostil
però dificultós
s'ha de pair
i en directe
no sabem bé per què
no sé si perquè
tot guanya en directe
perquè hi ha públic
perquè la presentació
va ser formalment
molt estètica
perquè va cantar bé
perquè el grup
sonava molt bé
perquè va recrear
el disc
però d'una altra manera
és a dir
sonava més o menys
com el disc
en conjunt
em va agradar
em va agradar
força
jo anava una mica
entre cometes
preocupat
les expectatives baixes
no sabia bé
què fer
i també t'he de dir una cosa
Guillem Gisbert
és una autoritat
llavors
queda molt malament
dir que alguna cosa
la fa malament
és a dir
és un artista
dificultosament
incriticable
perquè a més a més
ho has d'argumentar
molt bé
perquè és una persona
que argumenta
també molt bé
amb la qual cosa
són aquests concerts
complicats
que vas desitjant
que t'agradin
per no tenir
que dir
que no t'han agradat
doncs el balanç
és positiu
perquè si et va agradar
més el directe
que el disc
no?
sí
em va agradar més
perquè el disc
hi ha moments
una mica com de baixada
introspectius
no també
sí
però a més a més
a mi que parli
de coses
que li atanyen
a ell
o que siguin introspectius
no em preocupa
però hi ha cançons
que melòdicament
no veig cap a on
condueixen
llavors em deixa
una mica en un territori
estrany
que no sé cap a on tirar
ni sé com interpretar
en qualsevol cas
sabem que
aquesta és una aventura
en solitari
que durarà un temps
però el que no ens esperàvem
és que a Manel tornaria
perquè tu
jo recordo que tu em deies
no és que no tornaran
sí
jo
ens vam equivocar
amb aquesta habilitat
que tinc jo
per predir
per vaticinar coses
que no passaran
efectivament
i no no
sembla ser que sí
que sí que tornaran
sí efectivament
això és el que han dit
avui amb en Lluís Hidalgo
un recorregut musical
no per Manel
no per Guillem Sisbert
sinó per la seva vida musical
Tu vas néixer a Irún, no, Lluís?
Sí
Quan vas arribar a Barcelona?
Vaig arribar l'any
que es va dir aquest dia
l'any 1975
Franco encara vivia
vaig venir a estudiar periodisme
i bueno
canviar de ciutat
és molt dur
se'm feia bastant dur
estar aquí
era una ciutat nova
molt gran
pels meus estàndards
i a més a més
venia d'una societat
molt reprimida
perquè el país
l'any 75
es vivia
bastant pitjor que aquí
des del punt de vista
del control policial
fins i tot recordo
que vaig arribar a Barcelona
en un viatge d'estudis
quan tenia 17 anys
amb els meus companys
ens van dur
jo estudiava
en un coll de cures
i ens van dur
amb un serrat
i recordo
que vam veure
una màquina
de refrescos
que tenia
els colors
de la senyera
groc
i vermell
i els meus col·legues
i jo deien
però com és possible
aquí els hi deixen
posar la bandera
en una màquina
de refrescos
estaven una mica
com al·lucinats
perquè
al nostre país
al Baix-Bassa
això no es podia
o sigui
sorties al carrer
vestit de blanc
vermell
i verd
i podies tenir problemes
llavors era una sensació
de venir
a una terra
on la llibertat
es podia com tocar
i aquesta cançó
d'Oscórric
la benedició
d'aquest any
és una cançó
és el primer disc
d'aquest grup
de Folbasc
va ser un homenatge
al poeta
traductor
i acadèmic
de la llengua basca
Gabriel Oreisti
i aquesta cançó
que es diu
Maledicció Eterna
semblava que parlava
per mi
perquè comença dient
a vosaltres
estudiants bascos
de la Universitat
de Barcelona
us dic
que qualsevol de vosaltres
que aprofiti
els seus coneixements
per oprimir
el seu germà
serà maleït
eternament per mi
llavors era com si
aquesta cançó
em parlés a mi
personalment
directament
i a part el grup
Oscorri
que va tenir una trajectòria
molt llarga
va ser capaç
de barrejar
la música popular
amb elements
fins i tot
de la música jazz
com més noten
aquesta cançó
que és un desenvolupament
molt llarg
de saxo
i de guitarra
Zuei baratzelonako
euskaldun
universidade mutilok
egian dios
tu
ara amb la Marina Porras
parlàvem dels orígens
del lloc on naixem
en el cas
del Luis Hidalgo
a Irún
tot i que fa una pila d'anys
que viu a Catalunya
hem començat
amb aquests orígens
ara continuem
amb una melodia
una mica eròtica
zara
el portian
450
mill impediment
de fraternal
ajan
de
best
que
llif
de
Hoş
de
언니
con
tu
llif
de
items
Impossible
de
Women
poder
iiii
Què és això que sona, Lluís?
Està sonant un músic que es deia Olga Zukei,
que va formar part de Kant, un grup de crowd rock,
és a dir, el rock experimental alemany que va aparèixer als anys 60,
però que ell després, en la seva carrera en solitari,
va començar a desenvolupar el que després s'ha fet molt popular,
que és la música feta amb samples, amb mostreixos de cançons.
Olga Zukei va agafar una ràdio d'una curta,
va sintonitzar una emissora iraniana que parlava de música i de poesia,
abans de Khomeini, perquè quan va arribar Khomeini es va carregar el programa aquest,
i llavors, rastrejant i mostrejant aquestes cançons,
va construir una cançó nova.
Ell ficava guitarra, ficava algun altre instrument,
i captava aquestes veus, aquests melismes cantats en farsi,
per fer una cançó que és una barreja entre...
La guitarra té un toc africà, de High Life,
és sent música iraniana, està fet al centre d'Alemanya,
és a dir, és la globalització abans de la globalització.
I, a més a més, fent servir la tècnica del sampler, del mostreig,
que no es feia digitalment, sinó que es feia empalmant cintes,
i es dirà una cosa completament analògica.
Moltes vegades es critica la globalització, sobretot l'econòmica,
però la globalització cultural no és una cosa que ens hem inventat ara mateix,
de fet, els nostres ancestres també eren barreja,
és a dir, que això no és nou,
però aquesta cançó la trobo fascinant,
aquesta barreja de llenguatges i aquesta veu que sona de Fonses,
que és meravellosa.
L'Ensport és una peça del 1979,
i ara la paraula sampler la fa servir tothom, no?
Sí.
Però aleshores suposo que...
Aquest va ser un dels pioners,
el que passa és que no s'ha reconegut prou,
perquè després Brian Eno o David Byrne
s'han dut una mica la palma com a elements o com a músic
que han fet servir.
Però, de fet, Holger Sukai,
això és gairebé una cançó pionera.
Aquesta cançó es diu Persian Love,
i és francament meravellosa.
Està en el seu primer disc, que es diu Movies,
i té una sensualitat increïble.
Persian Love, Holger Sukai.
Sí, va néixer a Polònia, a Gansk,
però va viure tota la seva vida a Alemanya.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
A molts músics els costa fer-se grans.
No és el cas dels Pet Shop Boys.
No, és molt difícil fer-se gran
i no passar-te de frenada i fer el ridícul
i fer coses que no et pertoquen.
Ells acaben d'editar un disc,
ells tenen 69-64 anys,
sempre se'n mantingut elegants,
discrets, intel·ligents, amb bones lletres,
música de ball, que com deien l'altre dia
uns companys del periòdico,
i el definien perfectament,
deien que és música que et fa ballar mentre es plores,
té aquest punt melancòlic,
però és que, a més a més,
els seus espectacles sempre han estat meravellosos.
I aquest va ser el primer espectacle
que vaig veure de Pet Shop Boys.
Ells havien editat ja tres discos,
però no volien fer directes,
perquè no volien acompassar l'espectacle audiovisual
amb la seva música,
amb la riquesa de la seva música.
I vam fer una cosa meravellosa.
Jo em vaig sentir com Paco Martínez Soria a Nova York.
Tenia la boca oberta tota l'estona.
Era una cosa delicadíssima,
fascinant, preciosa.
Era que hi havia un musical,
hi havia coreografies a cada cançó,
canvis de vestuari,
va ploure sobre l'escenari.
En aquesta cançó,
el Malloctober Symphony,
va sortir el cos de ball
amb banderes vermelles de la República,
bueno, de la Unió de Repúblicas Socialistes Soviètiques.
va ser increïble.
I, a més a més,
va introduir a aquest concert un debat
que es va reproduir precisament l'altre dia
a Guillem Gisbert
i que després, al llarg del temps,
ha sortit de tant en tant.
És lícit que els músics
duguin gran part del seu so enregistrat,
perquè en aquest concert
Neil Tannen cantava,
Chris Love tenia un teclat
i hi havia un senyor que ho llençava tot.
És a dir, en directe gairebé no hi havia res.
I recordo
que van haver crítiques
que ho van qüestionar.
Que en realitat serà com qüestionar el hip-hop,
perquè no toquen,
sinó perquè hi ha només discos.
O l'altre dia amb el Guillem Gisbert...
El Guillem Gisbert
és l'últim que s'ha apuntat al carro.
Vull dir que...
Bueno, els últims des de Manel
ja anaven una mica per aquí.
Però sí, sí,
que...
És a dir,
la música urbana ja va d'això, no?
Efectivament.
I llavors vaig trobar un company
que em deia
és que estic cansat perquè...
És que aquí està gairebé tot pregrabat.
Clar, llavors,
és lícit o no és lícit?
Tu què en penses?
A mi sí,
jo no tinc cap mena de problema.
Perquè, a més a més,
aquests a més a més
t'ho formulen obertament.
Però quantes vegades
no hem sentit
grans cantants de pop
que potser tenien la veu filtrada,
recolzada,
que estan gravant
a sobre una cantant de la seva pròpia veu.
és molt difícil
limitar l'abast de la tecnologia
i jo al final
el que valoro
és que l'espectacle
que m'ofereixen,
la música
que jo veig
en grans recintes
sigui bo
i penso que
és increïble.
Va, ara un exercici
de nostàlgia
en català.
Temps de fartar pobres
que se n'hi sí
per rusegant
Es parla d'un temps malmès
que no passa de llarg
Temps de poques soltes
de paròdies
i d'esfalcs
Despovis
d'avenies
Brides
Repòs
Cruç
On i el d'ara et somriu
tot se torna trist
Com un brí de maig
Un febrat d'abril
On s'hi filtren pòsits
de caves bruts
Podrits
T'estapen
Tot caps de tu
Repent cops i cops
Un somriure-se
Aquest és un grup
que no sé si ocupa
el lloc que es maneix
dins de la història
del Roc en català
Que és un papà
Que és la banda
de l'Adrià Puntí
Sí, jo crec que
de mica en mica
s'està recuperant
una mica
aquest paper central
que va tenir
Jo crec que va ser
un dels millors grups
del Roc català
Per mi
Pròxim el millor
amb Oculs
que era una bona banda
també
Que va passar
més encara
per ser
i a part

ho demostra
que tenia aquest talent
aquest talent
i aquest domini
melòdic
i aquesta forma
d'entornar
les cançons
Després
potser va ser
una mica
atraït
per la pressió
que es va generar
al seu voltant
però
en fi
són coses que passen
la seva carrera
no va ser tan profitosa
com potser
podria haver estat
Una abraçada
per l'Adrià Puntí
allà on sigui
Sí, efectivament
que encara ha fet coses
em sembla que el Tino
va publicar un disc
Fa patir una mica
Sí
Ja no
Jo crec que
la gent que el volia
fer favors
finalment
el va acabar
fent pocs favors
Acabarem
tenint temps
només per una cançó més
Molt bé
Fins demà
Amb què acabem, Lluís?
Estem acabant
amb Jude Lagoon
que és el projecte
d'un nord-americà
que es diu
Trevor Powers
que va tenir
un problema físic
degut a una malaltia
li van administrar
un medicament
que el va produir
àcids a l'aparell digestiu
aquests àcids
els va regurgitar
es va quedar sense veu
no va poder parar
durant vuit mesos
mai havia tingut
una gran veu
i aquest disc
de l'any 2023
és un exercici
com es diu ara
de fragilitat
extraordinària
té una veu
molt curta
però aquesta cançó
que es diu
Trapecies Artist
en el qual
parla una mica
de la seva vida
demostra aquesta sensibilitat
aquesta forma
de treballar el piano
de treballar la bateria
de treballar el baix
els cors
és una de les cançons
que més escoltos
que es va editar
l'any passat
i és la que faig servir
quan la meva dona
encara no s'ha acabat
de vestir a casa
i jo l'estic esperant
me la poso tranquil·lament
em baixa
tots els nervis
i feliç
Luís Hidalgo
moltes gràcies
segur que ens tornem a trobar
i t'ho dic ara ben aviat
que vagi bé
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
l'es比較
d'arguït
i t'ho d'arguït
i t'ho d'arguït
厚imen
El suplement, amb Roger Escapa.
I després de les notícies de les 12, l'eclipsi.
Si vols que surti el sol.
Vaig dir, mira, si estic uns mesos que no em contracten amb res, no passa res, no?
Dic, vaig a ser qui jo vull ser.
I llavors vaig agafar, em vaig tanyir, no sé quantos,
i mira, vaig seguir treballant igual.
Vull dir, perquè vegis a vegades els prejudicis que tenim al cap.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana, amb Roger Escapa.
12 de maig, eleccions al Parlament de Catalunya.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Los políticos independentistas se ríen de todos los catalanes.
Solo quieren dinero y seguir viviendo como reyes a costa de los españoles.
Los problemas de Cataluña no se van a resolver gracias a las artimañas de Puigdemont.
Han hecho del procés un negocio ajeno que nada tiene que ver con los intereses de los trabajadores.
No a la independencia, no a la amnistía.
Este 12 de mayo vota el Frente Obrero.
És hora d'aixecar les fronteres de Catalunya
per garantir un futur digne, pròsper i segur als nostres fills.
Per restituir un estat català que preservi la nostra cultura,
blindi els valors occidentals i aturi la immigració massiva i invasiva
que ens ha omplert de violència i barbària als carrers.
Salvem Catalunya amb Aliança Catalana.
Ens cal un canvi radical.
Ni la llengua, ni l'economia, ni el rum del país poden continuar igual.
La independència és possible.
I un govern millor, també.
Confiem en el país.
Feu-nos confiança.
Voteu a l'hora.
La siguiente vot de Feijo está creada con inteligencia artificial.
Necesito que pase la campaña a Carles.
Paciencia, después hablamos.
Si ya te falta saco de ahí a Alejandro.
Para que no se convierta en realidad,
el próximo 12 de mayo, detenlos.
Vota Ciutadans.
Amb el govern republicà,
Catalunya ha liderat la inversió social més important de la seva història.
Hem obert un camí per pal·liar les desigualtats.
I, sobretot, un camí de democràcia sense repressió.
Nosaltres, els republicans, on hem estat sempre.
Al costat de la gent.
Al costat de Catalunya.
Hem perdut 10 anys, és veritat.
Però nosaltres no som dels que es rendeixen.
Perquè creiem en el futur d'aquest país.
Tornar a creure en el diàleg.
En unir i en servir.
En la nostra sanitat i la nostra educació pública.
El proper 12 de maig,
tornem a creure en Catalunya.
Amb totes les nostres forces.
Vota Socialista.
Força per governar.